Joseph de Bologne.pdf - Aula

More documents

Recommendations

Info

Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero fragments següents són ben representatius de la seva manera de pensar i del concepte que té dels italians : Oui, Madame, ce spectacle si grave, si vénérable, dont l’immortel Lulli son fondateur sembloit avoir pris soin d’écarter les ris insensés et la gayeté indécente, [sic] a été abandonné à des Histrions Ultramontains [sic] On rit à l’Opera! On y rit à gorge déployée! Ah, Madame, peu s’en faut que cette triste idée ne me fasse pleurer. 10 Durant els mesos següents, diferents intel·lectuals s’aniran posicionant a una banda i altra del debat, que va creixent de to. Així tenim per exemple, una publicació de Diderot a Le Petit Prophète que data del 21 de febrer de 1753 en la qual ataca als detractors de l’òpera italiana: J'ai lu, Messieurs, tous vos petits écrits, et la seule chose qu'ils m'auraient apprise, si je l'avais ignorée, c'est que vous avez beaucoup d'esprit, et beaucoup plus de méchanceté 11. El que comença com una picabaralla quotidiana sobre una estrena musical anirà agafant força i es transformarà en una aferrissada discussió sobre quin estil cal adoptar a França. El debat ens remet a la Querelle des Anciens et des Modernes ja que un sector de la intel·lectualitat, el més conservador, es posicionarà a favor de l’estil barroc propi francès, mentre que el més progressista apostarà per imitar els italians. El punt àlgid del debat arribarà al novembre de 1753 amb la publicació de Lettres sur la musique Française de Rousseau, que esdevindrà el motiu central de la Querelle. En aquesta obra defensa l’estil italià amb arguments científics i de preocupació social, i es converteix en el màxim representant del bàndol italianòfil. Per l’altra banda tenim 10 Baró de Holbach, Lettre à une dame d’un certain âge sur l’état présent de l’opéra, París 1752, citat per Michelle Garnier-Butel a l’article La naissance du quatuor à cordes français au siècle des lumières de VARIS AUTORS, Le quatuor à cordes en france de 1750 à nos jours Associaton Française pour le Patrimoine Musical, 1995 imprès a França, pàg. 32 11 DIDEROT Denis, Au petit prophète de Boesmischbroda, au Grand Prophète Monet, Paris 1753 15
Joseph de Bologne dit le Chevalier de Saint-George Bertran Romero Rameau 12, que representarà tots aquells que defensen l’estil francès basant-se en la seva teoria que desenvoluparà al seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels. Per a ell, l’harmonia és inherent a l’home, és l’estat natural dels sons i no la melodia, com afirma Rousseau; per tant la música s’ha de regir per l’harmonia deixant de banda la melodia, que no és res més que une émanation de l’harmonie 13. Aquesta concepció s’ajustava més al concepte de música que s’havia tingut a França fins aleshores. En canvi, Rousseau va proposar unes tesis diferents. Unint el tema musical amb la seva coneguda preocupació social i antropològica, defensa que la melodia té una evolució paral·lela a l’aparició de les llengües. La intenció d’aquestes és establir una comunicació i en l’inici de la parla els primers sons són les vocals i les primeres paraules, senzilles. La veu està vista com a melodia, de manera que l’element més natural, el que apareix de manera inconscient és molt més pròxim de l’entonació melòdica que de l’harmonia, suposadament artificial i allunyada de la natura de l’ésser humà. El filòsof suís es basa en un altre motiu per defensar la preeminència de la melodia que ens transmet l’esperit il·lustrat d’una universalització de la cultura; l’harmonia de Rameau, tan desenvolupada i treballada, a part de no resultar natural a l’oïda, només podia ser compresa pels grans coneixedors de la teoria musical, mentre que una gran part del públic es perdia la major part dels matisos. En canvi, la melodia és fàcilment comprensible i no cal cap coneixement previ, pot arribar a tothom que l’escolti. Això és, com ja hem dit, perquè la melodia representa l’estadi natural de l’home. Aquest conflicte no es pot entendre sense veure que va més enllà dels límits de la música. Posa en confrontació el cant líric francès, amb les noves tendències europees, planteja quin ha de ser l’estil a seguir, però si això és la punta de l’iceberg, a la part submergida trobem un replantejament social de la França il·luminada, que deixa enrere una cort en decadència i fa sorgir la burgesia. 12Jean-Philippe Rameau (1683-1764), protegit del fermier général, comença a composar tard destacant principalment en la tragèdia lírica. Segueix l’estil del màxim exponent de la música barroca francesa, Jean- Baptiste Lully, sobrepassant-lo en riquesa instrumental i en elaboració harmònica. 13RAMEAU Jean-Philippe Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels, París 1722 16
Page 1 and 2: Joseph de Bologne dit le Chevalier
Page 3 and 4: Agraïments 1 Obertura 3 1. Introdu
Page 17: Joseph de Bologne dit le Chevalier
Page 69 and 70:
Joseph de Bologne dit le Chevalier
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135 and 136:
Page 137 and 138:
Page 139 and 140:
Page 141 and 142:
Page 143:
show all

Joseph de Bologne.pdf - Aula

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?