Omar Khayyam, Estances, traducció de Ramon Vives Pastor, 1907

Proleg 15
En l'any 1042 de l'era cristiana ana a
completar els seus estudis al medreshé de la
seva vila nadiva. Aquest colegi havia adquirit
en aquesta epoca- l'anomenada de produir
subjectes d'una suprema distinció, entre ls
quals sobresortien sovint homes d'un talent
i d'una habilitat remarcables que arribaven a
assolir rapidament els més alts carrecs de
l'imperi.
Abdul-Kassem i Hassan-Sebba eren, entre
els seus condeixebles, els dos companys amb
els qua.ls s'havia fet més amic, malgrat llurs
diferencies de caracter i d'opini6. Un jorn en
Kayyam demanà als seus companys, mig
rient, si un pacte convingut entre ells, i
basat en l'absoluta necessitat, pera aquell a
qui la fortuna afavoriria, d'ajudar els altres
dos fent-los tota mena de dons, els semblava
una cosa pueril. «No, no, - respongueren
els altres; -l'idea es bona i l'acceptem arn
joia», Se donaren la ma i juraren esser fidels
a llur promesa.