Omar Khayyam, Estances, traducció de Ramon Vives Pastor, 1907

5, Kayyam
LVII
No vulguis mai sabet'per què les coses són,
ni cansis el teu cor cercant el tot i el re;
viu en dolça alegria, car Déu, quan creà 1 món,
no t va demanar pas que dessis ton parê.
LVIII
Dels dogmes sols accepta l'immens amor diví;
dóna I pa que posseeixes al pobre que 1 demana;
no calumniis mai,viu una vida humana,
i jo t -prometo 1 cel. Coper, serveix-me vi!
LIX
Serveix-te de tes forces per beure 1 ncctar dolç;
no resis, no"dejunis, aima, roba, si vols;
més escolta l consell suprem que ara t daré:
« En tot allò que facis, posa-hi un xic de bé).