Omar Khayyam, Estances, traducció de Ramon Vives Pastor, 1907

So Kayya}1J
LI
Amics, doneu-me vi;' que tinc la boca seca,
i abans d'ubriagar-me vui fê l meu testament:
(( Renteu mon cos am vi, girat cap a la Meca,
i fcu baiard i caixa de fusta de sarment»).
LlI
Aquell que té COllstancia beu fins pel Reme7.à 9,
i més pel Remezà encar que ls altres mesos,
car, francament, un més de no beure i resà
es massa pel1itencia: o més vi o menys resos.
LIII
El jorn que hauré deixat ma vestidura externa;
el jorn que s parlarà de mi com d'una faula,
feu del meu fang un got, dueu-me a la taverna,
i veureu. com reneixo quan l'ompleneu a taula.