Mister Sofà - Diari de Girona

More documents

Recommendations

Info

Cinema 16 Dominical Diumenge 16 de gener de 2011 Perseguit pel número 4 Steven Spielberg manté com a productor la seva col·laboració amb el director D.J. Caruso, que ara s’ha traduït en una mena de «thriller» fantàstic i sobrenatural titulat «I am number four» D .J.Caruso era un nom bàsicament associat a la televisió i al veterà director John Badham, al qual va produir bona part dels seus films dels 90. Però l’any 2002 es va decidir a fer el salt a la realització amb The Salton Sea, notable thriller protagonitzat per Val Kilmer que va aixecar certes expectatives sobre la seva carrera. Aquestes, però, van quedar força damnificades amb el seu següent treball, Vidas ajenas, una intriga més voluntariosa que brillant al servei d’Angelina Jolie. Quan semblava que desapareixeria del mapa, apareix Steven Spielberg i li ofereix dirigir Disturbia, divertidíssima posada al dia de La finestra indiscreta que revelava Caruso com un cineasta amb pols narratiu, sentit visual i, sobretot, un alè de sèrie B de categoria que segurament ha après del seu mentor Badham. Els bons resultats comercials de La conspiración del pánico, també produïda per Spielberg, han fet que productor i director segueixin col·laborant a I am number four, adaptació de la novel·la homònima de Jobie Hughes i James Frey que, depèn de com es miri, pot ser llegida com un híbrid entre Scanners i Los inmortales. El número 4 del títol és un jove, John Smith, que canvia de ciutat i d’identitat amb més periodicitat de la que voldria. El motiu? És l’hereu d’una llarga nissaga de persones amb superpoders i hi ha un misteriós exèrcit d’indi- TEXT: PEP PRIETO vidus que el busquen per treure’n profit. Ja n’han atrapat tres, per això John ostenta el número 4. El cas és que al poble d’Ohio on viu ara hi ha un al·licient inesperat: el seu primer amor, Sarah. Convençut que la utilitzaran per arribar a ell, John es disposa a fugir. Però fa tard, perquè els seus perseguidors ja han arribat al poble amb tota l’artilleria de què disposen. I am number four també recorda perillosa - ment les premisses de la fallida Jumper, però els tràilers apunten que Caruso haurà obviat la ximpleria romàntica adolescent en benefici del potencial visual de la història. D’entrada, que un altre dels productors sigui Michael Bay garanteix un mínim de pirotècnia. D’altra banda, la cinta de Caruso disposa d’un Referents La història d’un jove amb superpoders centra l’acció d’un film que pot ser llegit com un híbrid entre «Scanners» i «Los inmortales» interessant repartiment encapçalat per Alex Pettyfer (descobert a Alex Rider: Operación Stormbreaker), Dianna Agron, Teresa Palmer (el més aprofitable, i amb diferència, d’El aprendiz de brujo), Judith Hoag, Callan McAuliffe i Timothy Olyphant, en un paper que recorda, precisament, al de Sean Connery a Los inmortales. I am number four inicia el proper mes de febrer la seva trajectòria comercial a tot el món. La red social DVD Director: David Fincher. Intèrprets: Jesse Eisenberg, Justin Timberlake. Distribuïdora: Sony. Durada: 120 minuts. És obvi que l’etiqueta de «la pel·lícula sobre Facebook» la pot fer funcionar d’una determinada manera, però aquesta autèntica meravella cinematogràfica és una reflexió molt més àmplia i àcida sobre les conseqüències que pot tenir renunciar a la comunicació directa en la vida en comunitat. Una tragicomèdia dura, aclaparadora, dialogada amb mestria per Aaron Sorkin, que furga en els clarobscurs de la privacitat a partir de personatges que entronquen amb una sorprenent facilitat amb els d’anteriors treballs de David Fincher. És, amb Origen, la millor pel·lícula del 2010. P. P. Rumores y mentiras Director: Will Gluck. Intèrprets: Emma Stone, Amanda Bynes. Distribuïdora: Sony. Durada: 92 minuts. No ens trobem davant d’una comèdia juvenil a l’ús: a partir de referents tan il·lustres com La lletra escarlata, aquesta magnífic retrat de la vida d’institut es pot extrapolar com una radiografia gens convencional del salt a la maduresa. Té un ritme frenètic, descobreix una esplèndida actriu (Emma Stone, que ja brillava a Zombieland) i fa pinta de tenir tots els números per convertir-se en un clàssic immediat del gènere. Pel tema que tracta, gairebé es podria veure en programa doble amb La red social. P. P. Híncame el diente Director: J. Friedberg, A. Seltzer. Intèrprets: Matt Lanter, Jenn Proske, Chris Riggi. Distribuïdora: Fox. Durada: 76 minuts. Els nefastos autors de Date Movie i similars se’n riuen ara de la saga Crepúsculo i altres èxits del cinema juvenil. És cert que s’hi detecta una millora formal i un mínim de cohesió narrativa, però per cada gag funcional n’hi ha un centenar que atempten contra el bon gust de l’espectador. A més, els directors obliden un factor essencial: els films que parodien, vistos per algú major de quinze anys, ja són comèdies memorables que desencaixen la mandíbula a cada línia de diàleg. P.P. Gru. Mi villano favorito Director: P. Coffin, C. Renaud. Intèrprets: Steve Carell, Jason Segel. Distribuïdora: Universal. Durada: 95 minuts. Acaba sucumbint a allò que pretén satiritzar (el motllo Disney de reivindicació de la família), i tècnicament és més esforçada que brillant, però es tracta d’una cinta d’animació divertida i molt recomanable sobre un dolent d’opereta que es redimeix de les seves malifetes quan es converteix en pare forçat d’unes òrfenes. El millor són els impagables servents de Gru, el seu homenatge al «slapstick» i algun acudit amb força mala bava. P.P. Aquest hivern deixa’t atrapar i seduir de nou per la màgia, l’elegància i el «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONA No esperis més i FES-LA VOLAR tu també! I volaràs amb ella en total llibertat aquest any 2011 PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22 Recordeu que ara també podeu aconseguir l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa
Novetats Bryan Ferry: «Olympia» El cantant britànic Bryan Ferry ha reunit al seu últim disc, Olympia, vuit noves cançons i dues versions amb les quals recupera els ritmes dels vuitanta que el van llançar a la fama com a cantant dels llegendaris Roxy Music. Ferry, l’home que als setanta i vuitanta va posar el seu segell inconfusible a emblemàtiques cançons del glam rock com More than this, ha complert ja els 65, té alguns cabells blancs i reconeix que li costa més compondre que quan era jove. Camilo Lara: «Soy sauce» «Quan vaig enviar la meva primera maqueta a la discogràfica em van respondre que era horrible», diu Camilo Lara, que va publicar el 2006 el seu primer àlbum, Méjico Máxico, una obra amb la qual el seu grup, Instituto Mexicano del Sonido (IMS), ha conquistat les pistes de ball de tot el món. Lara va treure a la venda el 2007 Piñata, el segon àlbum d’estudi d’IMS, que ha completat amb Soy sauce una trilogia inspirada en la música popular mexicana i l’electrònica. Chucho Valdés: «Chucho’s...» L’incombustible pianista de jazz cubà Chucho Valdés ha presentat nou treball, Chucho’s steps. «És un disc ambiciós i molt treballat. Trenquem les combinacions típiques de la música afrocubana i el jazz per renovar i crear de nou», diu. L’artista cubà, fill del gran Bebo Valdés, ha explicat que la complexitat d’aquest treball, una seqüència de cinquanta compassos que no es repeteixen, neix amb la finalitat de transportar «la música folklòrica a un estat d’ingravidesa». Zuri: «Candela» El cantant malagueny Juan Antonio Parra Zurita Zuri s’alça amb el seu tercer àlbum, Candela, com el pare del reggae aflamencat: duende flamenc i flow jamaicà. «En els meus altres treballs estava més pròxim al mestissatge, perdut entre diversos estils. Candela pot clas sificar-se, és la suma de reggae i veu flamen ca», explica el cantant, que presenta aquest àlbum després de més de deu anys treballant en la música amb artistes de la talla d’Ojos de Brujo. Hedonisme salvatge Keith Moon, el desaparegut component dels mítics The Who, ha estat elegit el millor bateria de la història per una revista musical K eith Moon, el desaparegut component dels mítics The Who, és el millor bateria de la història, segons la llista dels «10 més destacats» elaborada per la revista musical Q. Moon, mort als 32 anys a causa dels seus excessos amb l’alcohol, va ser el millor, segons aquesta revista, perquè va canviar el paper dels bateries com a mers comparses dels grups de música. «Ell va posar fi a aquesta convenció amb una combinació de sentit salvatge de la teatralitat, un hedonisme desenfrenat i l’estil d’un ritme incontenible que va impulsar My Generation» (l’àlbum de debut de la banda britànica, gravat i publicat en 1965), assenyala Q. Malgrat la seva prematura mort, la revista musical afirma que la llegenda de Moon «continua viva, gràcies a incidents de l’estil de quan va detonar focs artificials a la seva bateria en un programa de televisió que s’emetia en directe als Estats Units» El «top ten» dels bateries el completen, per aquest ordre, Stewart Copeland (The Police), Neil Peart (Rush), Lowell «Sly» Dunbar (Peter Tosh i The Mighty Diamonds), Joey Jordison (Slipknot), John Bonham (Led Zeppelin), Moe Tucker (The Velvet Underground), Ahmir Thompson (The Roots), Matt Helders (Arctic Monkeys) i Reni (The Stone Roses). De Copeland se’n destaca que «encara que semblava un entrenador de tennis en el seu temps d’oci», va tenir molt a veure amb el fet que The Police passés «el circuit del punk a Londres a la ubiqüitat global». «Encara que les cintes que portava al cap eren de dubtós gust, no hi ha dubtes sobre la seva tècnica i el seu entusiasme contagiós», afegeix la publicació. A Peart se li reconeix el seu paper com a principal autor de les cançons de Rush, contradient un acudit habitual en les bandes de música que diu així: «Què és l’últim que vol sentir un grup del seu bateria?: “Voleu que assagem una de les meves cançons?”». Dunbar és inclòs per «haver reinventat el reggae jamaicà», Jordison per «haver portat els solos de bateria a llocs no pro- L’ART DEL DESCANS TEXT: DdG Música 17 Dominical Diumenge 16 de gener de 2011 Els 5 més venuts ESPANYA 1 = Vía Dalma Sergio Dalma 2 ▲ Pequeño Dani Martín 3 = My worlds Justin Bieber 4 ▼ Michael Michael Jackson 4 = Sale el sol Shakira REGNE UNIT 1 = Loud Rihanna 2 ▲ The defamation of Strickland Banks Plan B 3 ▼ Progress Take That 4 ▲ The lady killer Cee Lo Green 5 ▲ Sigh no more Mumford & Sons ESTATS UNITS 1 = Speak now Taylor Swift 2 ▲ Recovery Eminem 3 ▲ Loud Rihanna 4 ▲ Pink friday Nicki Minaj 5 ▲ My beautiful dark twisted fantasy Kanye West C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT 315 € vats prèviament», Bonham «pels seus intensos solos de 15 minuts» i Tucker, no només per ser l’única dona de la llista, sinó per posseir «un estil tan poc convencional com la seva aparença andrògina». De Thompson se’n destaca que «ofereix el millor del hip-hop» i de Helders, que «té una energia autodidacte», mentre que de Reni s’afirma que «podria tocar qualsevol cosa, des de la música pop de garatge dels 60, fins al rock més psicodèlic». Entre tants elogis, Q també introdueix una àcida crítica al que qualifica com «el pitjor bateria» de la Història, «reconeixement» que recau en Tommy Lee, el mediàtic membre dels Mötley Crüe. «Més conegut per les seves entremaliadures fora de l’escenari, Tommy Lee emmas - carava les seves evidents limitacions amb carisma, caos i ridículs solos de bateria que tocava cap per avall dins d’una gàbia hidràulica. Almenys, ara pot riure d’ell mateix. Un recent clip d’Internet el mostra “tocant” als pits d’una troupe de models en biquini», indica la revista.
Page 1 and 2: Reportatge Relleu a Inditex El fund
Page 3 and 4: La nova casa de Dalí a Florida Aqu
Page 5 and 6: Joies de la corona La col·lecció
Page 7 and 8: Dos casos concrets: Begur i Roses A
Page 9 and 10: El successor Confiar en l’equip P
Page 11 and 12: U na amenaça sobrevola la conversa
Page 13 and 14: U n dels plats catalans que sempre
Page 15: SÓC JOVE La caputxa vesteix Eastp
Page 19 and 20: BMW SÈRIE 1 2011 d'Energia de Fren
Page 21 and 22: Un toc d'exclusivitat per a la Burg
Page 23: VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS À

Mister Sofà - Diari de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?