Mister Sofà - Diari de Girona

El successor
Confiar en
l’equip
Pablo Isla, actual vicepresident i conseller delegat d’Inditex
i futur president de la companyia en substitució d’Amancio
Ortega, destaca per fer equips: els crea i després hi sap delegar
E m
veureu tota la vida a Inditex». Fa menys
d’un any, Pablo Isla (Madrid, 1964) va
deixar anar als quatre vents aquesta frase
lapidària que matava dos ocells d’un tret:
acabava amb els rumors –una cosa que no li
treia la son– sobre la seva possible sortida del
grup tèxtil, i mostrava la seva total lleialtat cap
al seu patró, Amancio Ortega, a la vegada que
s’oferia per substituir-lo en un futur pròxim.
Però com tot a Inditex, el futur és ara, i a partir
del mes de juliol, aquest advocat amant
de Shakespeare aconseguirà la butaca més
alta de la cúpula directiva del gegant de la
moda, només quatre mesos després que
l’encara president bufi les espelmes del
seu 75 aniversari. I com sempre a Inditex,
la transició serà sense presses, però
també sense pausa. Encara queden sis
mesos perquè es produeixi el relleu.
Darrere d’aquestes ulleres sense
muntura s’amaga un home tímid, encara
que en cadascuna de les seves
aparicions públiques hagi de bregar
amb desenes de preguntes de periodistes
i analistes espanyols i internacionals
que intenten buscar-li una i altra vegada
les pessigolles sobre els resultats de
l’empresa de la qual des del 2005 n’és el vicepresident
i conseller delegat. Sempre, amb
una paciència infinita, una amabilitat insultant
i un lleu somriure, Pablo Isla Álvarez de Tejera
aconsegueix que qui pregunta es conformi
amb la resposta encara que no hagi estat la que
esperava. Sap que una paraula mal dita o mal
entesa pot suposar la caiguda de les accions
d’Inditex. I això que l’actual conseller delegat
de la firma li dóna una «importància màxima»
a la comunicació, una «eina essencial per transmetre
tant interna com externament els valors
de la companyia». Per a ell, la comunicació és
un «element constant i diari».
UN NÚMERO U
Llicenciat en dret per la Universitat Complutense
de Madrid, el 1988 –amb només 24 anys–
va ingressar al cos d’Advocats de l’Estat com
el número u de la seva promoció. Ja des del
col·legi destacava per la seva gran intel·ligència.
És un líder nat, però sobretot és capaç de
fer equips. Els crea i després hi delega. Per a
ell, un cap d’Inditex ha de tenir «la capacitat
per motivar i dinamitzar equips capaços d’afrontar
els reptes d’una companyia en continu
creixement». I per això considera que a la multinacional
que passarà a presidir el juliol «el lideratge
només s’entén a partir de la concepció
de l’equip humà com a principal actiu de
l’empresa». I sembla que aquesta recepta li està
funcionant. Des que va assumir la tasca de liderar
l’expansió internacional del gegant tèxtil,
el 15 de juliol de 2005, gairebé ha duplicat
el nombre de botigues d’Inditex i ha elevat el
benefici de la companyia d’un 46%. Ara s’entén
per què Amancio Ortega no el vol deixar
escapar.
A finals de 2004, Inditex va encarregar a la
firma de caçatalents Korn Ferry la recerca d’un
substitut per a José María Castellano. La com-
TEXT: MANOLO RODRÍGUEZ
panyia volia un directiu preferiblement espanyol,
jove, amb experiència en el món de la
distribució i capaç de dirigir equips. I, evidentment,
que volgués canviar el seu domicili
habitual a la Corunya. Després de diversos
mesos d’incertesa i d’estudiar una desena de
candidats, l’elegit va ser Pablo Isla. Tenia 41
anys, però malgrat la seva joventut ja comptava
amb una dilatada carrera professional. Havia
estat en l’empresa pública, al sector bancari,
i des de 2000 presidia la tabacalera Altadis.
Isla canviava el negoci del fum pel de la
moda per liderar un dels projectes més apassionants
que un directiu pot encarar.
L’actual conseller delegat reconeix que la
seva funció és la d’un «director d’orquestra»,
que sap en cada moment «quan i amb quin
tempo ha de donar pas a cada instrument, que
estan tots en mans d’especialistes, els millors
per interpretar una determinada partitura».
Una feina molt semblant a la que entre 1989
i 1991 li va tocar al servei jurídic del Ministeri
de Transport, Turisme i Comunicacions. Després
va passar a la Direcció General del servei
jurídic de l’Estat i va ser delegat espanyol davant
la Comissió de les Nacions Unides per a
la Unificació del Dret Mercantil Internacional.
L’any 1992 va sol·licitar l’excedència com a funcionari
per incorporar-se a l’assessoria jurídica
del Banc Popular. Un any després va ascendir
a la direcció dels serveis jurídics del
banc.
DIRECTIU DE L’ANY
Amb només 32 anys, el maig de 1996 es va
convertir en el director general de Patrimoni
de l’Estat, al ministeri d’Economia. Dos anys i
mig després va abandonar el càrrec per retornar
al Banc Popular com a secretari general.
El juliol de 2000 va deixar de nou l’entitat financera
després d’acceptar la presidència
del consell d’administració i la copresidència
d’Altadis, en substitució de César Alierta,
que havia estat nomenat president de
Telefònica. Cinc anys després va fer el salt
a Inditex. En l’actualitat també és membre
del consell d’administració de Telefònica
i controla de manera directa o indirecta
el 0,022% de les accions de la
multinacional tèxtil. Fa només dos anys
va rebre un d’aquests premis que donen
catxé a qui els recull. Va ser elegit,
per l’Associació Espanyola de Directius
(AED), Directiu de l’Any 2008
per la seva trajectòria professional al
Grup Inditex. Un dels seus èxits havia
estat que l’exercici anterior la facturació
de la multinacional amb seu a Arteixo havia
superat la barrera dels 10.000 milions d’euros.
Els seus més estrets col·laboradors només
parlen –no podia ser d’altra manera– meravelles
d’ell. Jesús Echevarría, director general de
comunicació d’Inditex, i que complia una funció
semblant amb Isla a Altadis, assegura que
el seu cap «s’ha fet amb Inditex segurament per
la seva manera d’entendre la gestió empresarial
i la responsabilitat individual». Lorena Alba,
directora general de Logística de la multinacional,
diu del futur president de la companyia
que «té una extraordinària capacitat de treball
i una sorprenent capacitat d’anàlisi, però
potser és més important la seva predisposició
a escoltar. Sap que qualsevol persona, al marge
de la seva posició en l’organització, pot
aportar-li informació rellevant per a la gestió».
Encara que no té tanta al·lèrgia als esdeveniments
socials com Amancio Ortega, a Pablo
Isla tampoc l’atrauen els saraus. Li encanta passar
inadvertit i practicar com un ciutadà més
altres de les seves aficions: anar al cinema i jugar
al pàdel i al tennis. Malgrat aquesta al·lèrgia
a trobar-se en el punt de mira de tothom,
va sorprendre el març passat per la brevetat i
contundència amb la qual va tancar les especu
lacions sobre una possible marxa a la presi
dència de Telefònica per substituir César
Alierta, o a la direcció general de Caja Madrid.
A l’entitat financera hi acabava d’arribar Rodrigo
Rato, que ja coneixia Isla de la seva etapa
a la direcció general de Patrimoni. «És absolutament
ridícul», va repetir dues vegades
quan va ser preguntat per la seva possible sortida
del gegant tèxtil. «Em veureu tota la vida
a Inditex», va tancar el conseller delegat. I encara
que la frase pugui pecar d’exagerada, la
proposta d’Amancio Ortega perquè sigui el seu
substitut l’acosta més a aquell desig que va expressar
en veu alta fa menys d’un any.
Reportatge
9 Dominical
Diumenge 16
de gener de 2010