Mister Sofà - Diari de Girona

Dos casos concrets: Begur i Roses
A Begur, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica
de Catalunya a Girona hi ha estudiat un vaixell
de l’època romana. Transportava un centenar
d’àmfores i es va enfonsar a la cala d’Aiguablava
(les dues imatges superiors de l’esquerra).
A Roses, han treballat amb el vaixell de
guerra El Triunfante (les dues fotos de la dreta),
una embarcació del segle XVIII i que seria
treballs de camp en un Curs d’Arqueologia Suba
quà tica. En aquest cas, és un màster internacional,
perquè ve gent de tot arreu. Creiem que la
gent, sense pràctica, no pot ser arqueòleg subaquàtic.
I és molt difícil fer pràctiques d’arqueologia
subaquàtica. Som els únics a nivell europeu
que permetem accedir a aquest camp: ens arriben
tant alumnes de primer curs com grans especialistes
teòrics d’arqueologia subaquàtica, que
volen aprofundir en la pràctica. Sabem que la
gent que ve al Tethis aconsegueix tenir molta experiència.
I fem que l’Escola d’Arqueologia Subaquàtica
sigui el model que s’imposa en el món.
Es pot dir que el model de l’Escola d’Arqueo -
logia Subaquàtica catalana és el que està funcionant
a nivell mundial? Si t’has format aquí,
quin model aplicaràs? Un de nou, o un que ja coneixes
i saps que funciona bé? No és que ens copiïn,
és que els formen nosaltres. Només la get
que ha vingut al Tethis aquest any són de deu a
quinze països diferents.
Això és un èxit molt gran, oi? És un dels grans
èxits que hem tingut, i per això volem fer el tercer
any del màster.
Hi ha sectors més rics de jaciments a les nostres
zones? L’arqueologia subaquàtica marina,
que és una arqueologia del transport, és més important
allà on els accidents geogràfics són més
difícils de passar. Si vas a buscar un vaixell fenici,
on el trobes? Potser es va enfonsar al Cap de
l’equivalent a un cuirassat de guerra actual. Un
disseny innovador de la marina de guerra espanyola,
que va ser promogut per l’enginyer
Jorge Juan, un home de confiança del Marquès
de la Ensenada, que va teixir una xarxa d’espionatge
a la Gran Bretanya per copiar la manera
de fabricar de la Royal Marine, que tants
èxits havia donat a l’imperi anglès. El Triunfan-
Creus, però allà no hi ha res fenici. Trobem poblats,
hàbitats, ports... Però el vaixell, si el trobes
sota aigua, és perquè ha tingut un accident.
Quins avantatges té l’arqueologia subaquàtica
sobre la terrestre? La metodologia és la mateixa.
Hi ha grans inconvenients i grans avantatges.
A sota l’aigua el material orgànic es conserva
perfectament, similar amb allò que es troba a
Egipte, en aquests grans climes no canviants. Un
vaixell no conservarà mai la fusta en un jaciment
terrestre. Les bigues de les cases d’Empúries no
es conserven. Però les bigues de les cases del poblat
neolític de la Draga, de 5.500 anys abans de
Crist, es conserven. És un jaciment freàtic, i per
tant, es conserven. També hi ha un tractament
posterior. I és on entra el laboratori, i les seves
tècniques. Un tractament pot durar 1 o 2 anys.
Hi ha algun període amb llacunes de troballes?
N’hi ha moltes. Coneixem molt bé el període
neolític gràcies al jaciment de la Draga. Saltem
a l’època greco-romana, les àmfores es conserven
molt bé. La ceràmica la dessalen i conserves
el material intacte. A l’època medieval, de
l’alta Edat Mitjana no hi ha gaire res: s’utilitzen
les bótes, que suren i són difícils de trobar. Hem
trobat tres vaixells de la baixa Edat Mitjana. També
el comerç és menor a la primera etapa de l’Edat
Mitjana. D’aquí, al segle XVIII i XIX.
Com s’especialitza algú en arqueologia subaquàtica?
(riu) Ara és més fàcil, hi ha classes a
te, del que es conserven 50 metres de vaixell,
tenia 68 canons en línia i es va enfonsar degut
a un temporal, quan defensava el port de Roses
dels atacs francesos. El capità va optar per
embarrancar el vaixell per salvar la tripulació el
1795. A la imatge restant (a l’esquerra, a baix),
Gustau Vivar mostra una pinta medieval de fusta
del segle XIV rescatada del fons del mar.
la Universitat de Barcelona. El CASC ha fet un
Màster amb la Universitat de Barcelona; estem
treballant per fer la tercera edició i fins ara ha estat
un èxit. I les nostres pràctiques. Un gironí ho
tindria ideal. Ve gent de tot arreu. Aquest any hem
tingut la gran explosió dels grecs. En anys anteriors
ha estat de gent de l’Amèrica Llatina. Que
creuin el charco, com diuen ells, per treballar
amb nosaltres quinze dies, és per no creure-s’ho.
Li agradaria participar en alguna investigació
a Egipte o el Mediterrani Oriental? I tant!
Ara s’estan treballant grans jaciments, com el port
de Teodosi a Istanbul. Hem col·laborat amb ells,
enviant-hi tècnics. Ara Grècia s’obre al turisme
subaquàtic i necessitaran un projecte important
de protecció d’aquest patrimoni. Fins ara, la gent
no podia fer immersió a Grècia, perquè tenen
tanta cosa que no sabien com protegir-la.
Aquest és un sector d’interès econòmic per
desenvolupar? Sí. Nosaltres som pioners a Espanya,
i no diem a Europa perquè a Nàpols hi ha
tota una vila romana que va quedar enfonsada a
100 metres de fondària, i està oberta al públic.
Vam voler obrir el jaciment d’Empúries, i ens agradaria
augmentar aquest camp. Estaria bé obrir jaciments
al públic, és costós, i no només per l’impacte
de la gent, sinó per la conservació de l’espai.
El mar és viu. Un jaciment que veies des del
barco l’any passat, hi tornes i és un sorral. Necessitaries
personal de manteniment, i si tens material
orgànic, se te’l poden menjar els éssers vius.
Entrevista
7 Dominical
Diumenge 16
de gener de 2010
“
A Girona
tenim al
voltant
d’uns 400
jaciments.
A Catalunya
són uns 800,
els jaciments
ja treballats.
“
“
El mar és molt
ample i anar
a buscar una
agulla en un
paller és
impossible.
Requereix
molts
esforços
i recursos que
no tenim, i no
trobaríem res.
Tenim una
xarxa de
col·labora -
dors per tot
el territori.
“
“
Cada vegada
hi ha més
consciencia -
ció per
protegir el
patrimoni,
el cultural
i el natural.
“