EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS - textos online

Pb(NO 3) 2 (aq) 2 KI (aq) PbI 2 (s) 2 KNO 3 (aq)
Aquesta equació rep el nom d’equació molecular. En realitat, però, les sals
solubles es troben ionitzades i és més correcte escriure l’equació iònica
següent:
Pb ( aq)
2 NO3
( aq)
2 K
( aq)
2 I
2
PbI2 ( s)
2 K ( aq)
2 NO3
( aq)
( aq)
Si s’eliminen de l’equació iònica els ions que apareixen en els dos membres de
l’equació, s’obté l’equació iònica neta. Els ions eliminats reben el nom d’ions
espectadors.
2
Pb (aq) 2 I (aq) PbI 2 (s)
La conclusió a extreure és que si es troben en una dissolució ions iodur, I - , i
ions plom (II), Pb 2+ , en la concentració adequada, independentment de les sals
de procedència d’aquests ions, es formarà un precipitat de PbI2.
Les reaccions de precipitació es tracten quantitativament com a equilibris iònics
heterogenis, ja que els ions espectadors no intervenen en l’equilibri de
precipitació.
Per tant, hi ha dues formes d’obtenir un equilibri iònic heterogeni:
a) Generant una dissolució saturada d’una compost iònic concret.
b) A partir d’una reacció de precipitació.
Per treballar amb reaccions de precipitació és molt important repassar les
regles de la formulació inorgànica.