Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
El nom deriva del verb ἀλαλκεῖν, "rebutjar un perill, un enemic", aorist amb redoblament de la rel ἀλκ-.
Categoria: Herois
Motiu: Eponímia
Ἀλκάθοος
ALCÀTOUS
Fill de Pèlops i Hipodamia; occí el lleó que havia devorat el fill del rei Meleagre i obtingué com a esposa la seva filla
Evacme (Pausàn. 1, 41, 4; 42, 4; 43, 4-5).
Es tracta d'un compost d'ἀλκή, "força" i del verb θέω, "córrer", i significa "ràpid pel que fa a la força" (Wathelet,
Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, p. 256) o "que corre en defensa" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 74).
Categoria: Herois
Motiu: Prova
Ἄλκηστις
ALCESTIS
Filla de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia, muller de Admetos i mare de Eumelos (Hom. Il. 2, 714-715; Apollod. Bibl.
1, 9, 10). Accepta morir en lloc del seu marit i segons la versió més cèlebre del mite (Eurip. Alc. passim.), Hèracles la
sostreu a la mort lluitant contra Thanatos en persona (o contra Hades en Apollod. Bibl. 1, 9, 15), i la torna al marit.
Segons Higini (Fab. 24), de jove fou també víctima, amb les seves germanes Pelòpia, Medusa, Pisídice i Hippotoe, de les
maquinacions de Medea: convençudes per la maga que podrien rejovenir el seu vell pare, les filles van ficar el pobre
Pèlias en una caldera i li provocaren la mort.
Frisk (Gr. Et. Wört.) 69, seguit per Steiner (in Snell, Lex. fr. Ep. col. 499) fa derivar aquest nom de ἀλκή, "força, vigor,
coratge", amb sufix -τι- * Ἀλκη- τις, masculí *Ἀλκητ- . En la mateixa línea interpretativa es troba Carnoy (DEMG s.
v.), per a qui Alcestis significaria "la coratjosa". Efectivament, com recorda Chantraine (DELG s. v. ἀλέξω), ἀλκηστής
significa "fort, robust, valent" i pertany a la família de ἀλέξω, "allunyo", "defenso amb valor": a aquest verb i a la seva
forma nominal ἀλκή cal remetre noms propis com Alceu, Alcmeó, Alcmena, Alcimos. Per a Weber ("Rhein. Mus." 85,
1936, pp. 161-164), en canvi, es tractaria d'un ètnic amb sufix -στ- (ved. Kretschmer, "Glotta" 27, 1939, p. 32).
Categoria: Persones
Ἀλκιμέδων
ALCIMEDONT
1. fill de Laerces 1., comandant de la cinquena de les cinc rengleres en què s'organitzaven els Mirmidons a la batalla
(Hom. Il. 16, 197). A Il. 17, 466-501, ajuda l'auriga Automedont a impedir que siguin capturats per Hèctor els cavalls
d'Aquil·les, després de la mort de Pàtrocle; 2. un heroi epònim que habità en una gruta de la plana arcàdia homònima,
al mont Ostracina. Pare de Fialò, noia de la qual Hèracles tingué un fill de nom Ecmàgoras, que fou exposat a la
muntanya per l'avi matern, Alcimedont, i salvat per una garsa i pel seu pare Hèracles (Pausan. 8, 12 2-4); 3. En fonts
llatines, un dels mariners tirrens que transportaren Dionís, i foren transformats pel déu en dofins, Ovid. Metam. 3,
618; Hygin. Fab. 134.
11