Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it Segons Dioscor. 1, 89, el nom indica el tamariu o bé el narcís, cfr. Hesych. s. v., i probablement és d'origen egipci (Chantraine, DELG). Motiu: Metamorfosi Ἀκαλανθίς ACALÀNTIDA Filla del rei de Macedònia Píeros. Amb les seves vuit germanes gosà desafiar les Muses en el cant, i aquestes les transformaren en ocells: Acalàntida esdevingué una cadernera (Anton. Lib. Met. 9). El nom significa "cadernera" (D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, pp. 30 ss.) i deriva de ἄκανθα, que indica diverses plantes espinoses com els cards, amb metàtesi de *ἀκανθαλίς. Categoria: Animals Motiu: Metamorfosi Ἀκάμας ACAMAS 1. Cap traci entre els més valents, aliat amb els troians al costat de Píroos (Hom. Il. 2, 844-845; 5, 462-469). És fill d'Èuxor i fou mort per Àiax d'un cop de llança al front (Hom. Il. 6, 7-10). 2. Fill d'Antènor i germà d'Arquèloc (Hom. Il. 2, 822-823; 11, 60), al costat del qual, i juntament amb Eneas, condueix el quart grup de guerrers troians (Hom. Il. 12, 98-100); triomfa en una topada amb Pròmacos venjcant la mort del seu germà i, rebutjat un atac de Peneleu (Hom. Il. 14, 476-489), mor colpit a l'espatlla dreta per Meriones mentre torna a pujar al carro (Hom. Il. 16, 342-344). 3. Fill de Teseu i de Fedra, germà de Demofont (Diod. Bibl. 4, 62), esdevé objecte de l'amor de Laòdice, de qui té un fill, Múnitos (Parth. Narr. amat. 16), crescut a casa d'Etra, la seva àvia; tornant de Troia, arriba a Tràcia, on també Fíl·lide se n'enamora (Apollod. Epit. 6, 16); a Xipre funda una colònia i mor en caure del cavall sobre la seva pròpia espasa (Tzetz. ad Lycophr. 494). Nom grec, és un compost privatiu que reprodueix exactament l'adjectiu ἀκάμας, amb prefix privatiu α- i radical καμα-, derivable de κάμνω, "fatigar-se", "sofrir", que aquí ha de ser entès amb valor passiu; significa "l'infatigable". Per a una formació semblant, cfr. Adamas; Wathelet, Dictionnaire des Troyens n. 17, pp. 242-249; von Kamptz, Homerische Personennamen, § 63 a, p. 166; Room, Room’s Classical Dictionary s. v. p. 20). Categoria: Herois Ἄκαστος ACAST Fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia, participà en l'expedició dels Argonautes i en la caça del senglar de Calidó (Apollod. Bibl. 1, 9, 10; 9, 16; 9, 27; 3, 13, 3; 13, 7-8). Podria tractar-se d'un compost del verb κέκασμαι, "resplendir, brillar" i de ἀ- privativa; aleshores significaria "aquell que no brilla"; Carnoy (DEMGR) observa que un nom així no sembla gaire adient per a un heroi, i que per tant seria millor entendre l' ἀ- com a intensiva, i interpretar el nom com "aquell que brilla molt", "el resplendent" (cfr. també 4
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 151 i Scholz, a Snell, Lex. fr. Ep., col. 406). També està atestat el femení Acasta (Ἀκάστη), nom d'una Oceànida (Hes. Theog. 356). Ἀχάτης ACATES Nom d'un troià que acompanyà Enees fins a Itàlia (Verg. Aen. 1, 120); i d'un tirrè company de Dionís (Nonn. Dion. 13, 309; 37, 350). El nom significa "àgata" i probablement és un manlleu (Chantraine, DELG, s. v.). Categoria: Persones Ἀκταίων ACTEÓ Fill d'Aristeu i d'Autònoe, criat pel centaure Quiró; fou devorat al Citeró pels seus propis gossos a causa de la còlera d'Àrtemis, per haver-la vist nua prop d'una font (Hes. Theog. 977; Apollod. Bibl. 3, 4, 4). Aquest nom podria derivar de ἀκτή, "cap, costa escarpada" i significar "el qui viu en un cap". Categoria: Herois Ἄκτωρ ÀCTOR Heroi tessali, rei de Feres, que acollí Peleu i li transmeté el seu reialme en morir (Apollod. Bibl. 1, 7, 3; 8, 2). Aquest nom és testimoniat ja en micènic en la forma A-ko-to (KN Sc 239). Significa "capitost", ja que deriva del verb ἄγω, "conduir" amb el sufix -τωρ típic dels nomina agentis. Categoria: Herois Ἀδάμας ADAMAS Guerrer troià, participa a l'assalt de les muralles de Troia combatent al costat del seu pare, el rei Àsios (de qui li ve el patronímic Ἀσιάδη), amb un grup de companys, entre els quals Iàmenos, un Orestes, Toones i un Enomau (Hom. Il. 12, 137-140). Després de l'intent de matar Antíloc, fallit gràcies a la intervenció de Posidó, que fa inofensiva l'arma d'Adamas, aquest rep al seu torn una llança del cretenc Meriones al baix ventre i hi perd la vida. (Hom. Il. 13, 560-574). A ell i altres herois troians els cercarà Hèctor, que els planyerà després juntament amb Paris (Hom. Il. 13, 754-773). Nom propi derivat del substantiu comú ἀδάμας (Hes. Theog 161, [Hes.] Scut. 137) "acer"), és compost del prefix privatiu α- i del tema δάμ-, participi en -ντ aquí amb valor passiu. El tema és també molt productiu en diatesi activa, en tota l'antroponímia grega (cfr. Laodamas, Ifidamas, Quersidamas, Euridamas, Polidamas). Significa doncs "indomable", "invencible", (Whatelet, Dictionnaire des Troyens n. 9, pp. 167-170). El podem acostar, pel significat, a Acamas, "l'infatigable" (Ἀκάμας, de α- i κάμνω, "fatigar-se", "sofrir"), a qui sovint Adamas és sobreposat; és també proper per formació als compostos en -τλα (vegeui Atlas, Von Kamptz, Homerische Personennamen § 28 a 1, p. 83; § 5
Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 59 and 60:
Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 61 and 62:
Page 63 and 64:
Page 65 and 66:
Page 67 and 68:
Page 69 and 70:
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 80 and 81:
show all

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?