Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it recalcitrant" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 56), "de caràcter oposat" (Lupas, "Studii Clasice" 20, 1981, p. 9). Categoria: Herois Ἀντιόπη ANTÍOPE Filla del riu Asopos o del tebà Nitteu, fou estimada per Zeus i engendrà els bessons Amfió i Zetos (Apollod. Bibl. 3, 5, 5). El nom és un compost de la preposició ἀντί i del tema ὀπ-, de l'arrel del verb "veure" i significa "la que es distingeix per l'aspecte". Categoria: Persones Ἀπόλλων APOL·LO Déu fill de Zeus i Leto i germà d'Àrtemis, nat a l'illa de Delos (Hymn. hom. ad Ap.). L'etimologia d'aquest nom no ha estat aclarida, malgrat les nombroses hipòtesis: 1) Relació amb el verb ἀπόλλυμι, "destruir". 2) Derivació de ἀπέλλαι : σηκοί (glossa d'Hesiqui), "estables, recintes", però Chantraine (DELG) s'hi oposa, perquè en aquest cas caldria veure Apol·lo com un déu-pastor. 3) Kretschmer ("Glotta" 13, 1924, p. 242 n. 1; 27, 1939, p. 32; 31, 1951, p. 102) creu que deriva d'un nom per dir 'força' *ἄπελος; també Carnoy (DEMGR) sosté aquesta hipòtesi. 4) Comparació amb l'hittita Appaliuna (Sommer, "Indog. Forsch." 55, 1937, pp. 176 ss.); Laroche (Recherches sur les noms des dieux hittites, p. 80) creu que pot haver-hi un origen comú de les dues divinitats, però sembla que això de moment non és demostrable. Appaliuna, de tota manera, no seria un déu hittita. 5) Comparació amb el lidi Pldans, posat en dubte per Heubeck (Lydiaka, pp. 16-21) perquè els préstecs lingüístics del lidi al grec no permeten la comparació. Categoria: Déus Ἀπριάτη APRIATE Heroïna de Lesbos, estimada per Trambelos, que decidí raptar-la; ella s'hi oposà i Trambelos la tirà al mar, on morí negada (Parthen. Narr. am. 26). Es tracta d'un compost de ἀ- privativa i del verb πρίασθαι, "comprar" i significa per tant "la no comprada", aparentment un nom servil. Categoria: Persones Ἀχέρων AQUERONT Personatge que hauria engendrat Ascàlaf d'una Nimfa del l'Avern (?) de nom Gorgýra (Apollod. 1, 5, 3) o bé Òrphne (Ovid. Metam. 5, 539-541; en grec existeix l’adgectiu orphnòs "fosc", però non el nom propi, per la qual cosa és possible que es tracti d'una invenció ovidiana). Sembla la construcció tardana d'un personatge resultant de l'epònim del nom del riu, tot i que el fill que se li atribueix sembla estar relacionat amb històries demetríaques en aparença bastant "tradicionals". La notícia (apareguda a Natalis Comes, Mythologiae III p. 97) que el vol fill de Ceres, i tal vegada d'un 24
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it rei de Sicília anomenat Sicà, infantat d'amagat per la deessa en una cova de Creta, no apareix abans de Boccaccio, Genealog. deorum gentilium, 3, 4, 1, que cita fonts molt poc fiables, com Teodonci i Pronàpides, i no resulta creible. Les etimologies gregues del nome del riu, conegut ja a Homero (Od.. 11 513, hapax, identificat amb molts rius, el més famós dels quals encara avui s'anomena així, i desemboca a Parga, a l'Epir, on té també la seu un "Oracle dels Morts", Νεκυομαντεῖον, cfr. Herodot. 5, 92, η) d' ἀ- privativa i χαίρειν, "indret no plaent", o bé d' ἄχεα ῥέων, "que fa fluir dolors", (Etym. M. 180. 46-57 s. v), semblen evidentement populars. Però no resulten massa convincents ni tansols les referències de l'ant. pers. assaran o ant. esl. jezero per reconstruir un antic *ἀχεροντ- que signifiqués "llac", "llacuna" (Chantraine, DELG s. v.). Menys estranya podría ser la relació amb l'adjectiu ἀχερωίς, "riu dei pollancres blancs" (Carnoy, DEMGR s. v.). Però l'ètim continua essent incert. Categoria: Herois Motiu: Eponímia Ἀχιλλεύς AQUIL·LES Nom del fill de Peleu i Tetis, pare de Pirros Neoptòlem (Hom. Il. passim). És present en la forma micènica a-ki-re-u (KN Vc 106). L'etimologia és incerta, però s'han fet diverses suposicions: 1) Segons Apollod. (Bibl. 3, 13, 6; Schol. ad Lycophr. 178, etc.) fou Quiró qui li va donar aquest nom perquè els seus llavis mai no havien xuclat la llet de Tetis, i el nom derivaria, doncs, de ἀ- privativa i χείλη, "llavis". 2) Podria ser un nom pre- hel·lènic (Bosshardt, Die Nomina auf -εύς, par. 444 i Nordheider, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1754). 3) Podria derivar de ἄχος, "dolor", passant per un *ἄχιλος, com ὄργιλος deriva de ὀργή (Kretschmer, "Glotta" 4, 1915, pp. 305-308); també podria consistir en un hipocorístic de *Ἀχι-λάος, sempre derivat de ἄχος però amb l'addició de λάος, "poble" (Palmer, Interpretation, p. 79): "aquell el poble del qual té dolor"; també Nagy (The Best of the Achaeans, pp. 69-71) està d'acord amb aquesta hipòtesi, argumentant que el nom encaixa molt bé amb les vivències del personatge. Holland ("Glotta" 71, 1993, pp. 17-27) critica per diverses raons la interpretació de Nagy i prefereix entendre la primera part del nom com un verb amb el significat de "espantar", donades les relacions de ἄχος amb termes d'altres llengües indoeuropees que signifiquen "la por, el terror"; llavors voldria dir "un que espanta l'exèrcit enemic." 4) Carnoy (DEMGR) pensa que el personatge podria ser una deïtat aquàtica, i el seu nom derivaria de l' indoeuropeu *aq a passant pel pelasgi, però aquesta etimologia és molt poc probable. Categoria: Herois Ἀράχνη ARACNE Noia de Lídia que reptà Atena en l'art del teixit i fou transformada en aranya (Ovid. Met. 6, 5-145). El nom significa de fet en grec "aranya", derivat de l'indoeuropeu *arak-sn- (Chantraine, DELG). Categoria: Persones Ἄρδησκος ÀRDESCOS Nom d'un riu, fill d'Oceà i Tetis (Hes. Theog. 345). 25
Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 77 and 78:
Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 80 and 81:
Diccionari Etimològic de la Mitolo
show all

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?