Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it a la guerra per primera vegada (ὅτι Ἀχιλλεὺς ἡλικίᾳ ἕτι νέος πολεμεῖν ἤρξατο). Es tracta doncs d'un epítet del pare, del tipus descrit a M. Sulzberger, "Revue des Études Grecs" 39, 1926, pp. 384-447. Categoria: Herois Motiu: Fundació Παλαμήδης PALAMEDES Fill de Naupli i de Clímene (o Fílira, o Hesíone 2.), va participar a l'expedició contra Troia; se li atribueixen diversos invents, entre els quals el joc dels daus i potser els escacs, els pesos i les mesures, i fins i tot l'escriptura (Philostr. Heroic. 10; Lex. Suda, s. v.). Desconegut a Homer, apareix citat als Cypria, Fr. 30 Bernabé; molt famós al teatre àtico i en tot el s. V. Epònim de l'actual fortalesa Palamidis a Nàuplion (GR). El nom és un compost de παλάμη, "mà, palma de la mà" i del verb μήδομαι, "meditar un projecte, preparar, tenir en ment" (Chantraine, DELG, s. v. μήδομαι), potser per mitjà d'un παλαμομήδης (G. Markwald in Snell, Lex. fr. Ep. p. 939); significa, doncs, "aquell que és hàbil", sobretot manualment. Categoria: Herois Motiu: Eponímia Παλαίστρα PALESTRA 1. Estrany personatge femení, filla de Pàndoc, hauria convençut el déu Hermes de matar el seu pare, el qual parava trampes als viatgers, fent-los venir a casa seva per després matar-los mentre dormien. Per antífrasi (és a dir, pel seu contrari) aquest violent personatge haura donat nom a l'alberg, πανδοκεῖον, "lloc d'acollida" (Etym. Magn. 647 - 648, s. v. Πάλη, ciutat de Cefalònia). 2. Filla o amant d'Hermes, o bé filla del rei d'Arcàdia Còricos, hauria inventat la lluita i donat nom, òbviament, a la "palestra" (Philostr. Imag. 2, 32). Deriva simplement de παλαίω, "lluitar", d'ètim obscur, i significa "lloc on s'exercita la lluita", πάλη. Categoria: Persones Motiu: Eponímia Παλικοί PÀLICS Déus (o herois) bessons autòctons de Sicília, fills de Zeus i Talea, o d'Etna i Ocèan (Steph. Biz. s. v. παλική), que cita Aesch. Fr. 6, Aetn. Tenien un clos sagrat a la ciutat que portava el seu nom, amb una font on tenien lloc un munt de coses extraordinàries (Diod. Sic. Bibl. 11, 89, 1-6). Polemó (sec. II a.C., de fluv. mirab. Fr. 83, citat per Macrobi, Saturn. 5, 19, 15) explica que la seva mare, tement Hera, va amagar-se sota terra, i que els dos bessons van néixer sortint del terra; per això el nom derivaria de πάλιν, "de nou" i significaria "els que retornen", cfr. Steph. Byz. loc. cit. Carnoy (DEMGR) considera, en canvi, que, atès que el seu culte es trobava en zones riques en sofre i en conseqüència groguenques, el nom deriva de l'arrel indoeuropea 48
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it *pel-, que dóna en grec πελιδνός, "gris" i πελιός, "lívid, pàl.lid"; hipòtesi defensada també per Bloch (in Roscher, Myth. Lex. III, col. 1291). Categoria: Herois Παλίνουρος PALINUR Nom del timoner d' Eneas, fill d'Íasos, que va caure al mar i va donar nom al cap que encara avui s'amomena Palinur, a la regió italiana de Campània, entre Velia i Policastro (Verg. Aen. 5, 833-861; 6, 337-382; Dion. Halicarn. 1, 53, 1: "un dels timoners d'Eneas"). Estrabó coneix el promontori, 6, 1, 1. Formació del tipus ἐπίουρος (d' *ἐπί-ορσος?), "que vigila contíuament, d'un present arcaic ὄρομαι (Chantraine DELG s. v. ὁράω), "observo, vigilo", ja present en micènic o-ro-me-no, "che vigila (el bestiar)". També segons Carnoy (DEMGR) podria estar en relació amb ἐπίουρος, però en el sentit de "guardià, que observa dret endavant" i ser un nom irònico (?) per a un timoner, amb le significat d' "aquell que mira enrere". Altres hipòtesis: Immisch (en Roscher, Myth. Lex. III col. 1299) considera que podria estar enllaçat amb unes roques corves, atès que es tracta de l'epònim d'un promontori; sempre per aquest motiu se'l podria relacionar amb οὐρά "cua". Una altra possible hipòtesis és que sigui un compost d' οὖρος, "vent favorable" i que signifiqui "que té el vent a favor en popa" o bé, fent referència al promontori, "cap des d'on bufen contínuament (πάλιν) les brises", Pape - Benseler, WGE, s. v. Categoria: Herois Motiu: Eponímia Пαλλήνη PAL·LENE 1. Filla de Sitó, rei del Quersonès traci, i d'Anquíroe, epònima d'un dels promontoris de la península Calcídica, anomenat també Cassandra; (Parthen. Narr. amat. 6; Conon. Narr. 10; Steph. Byz. s. v. Пαλλήνη). Steph. Byz., citant Teàgenes i Hegesip, aporta diverses versions, entre les quals que la península P. era anomenada Flegra, i estava habitada pels Gegants; 2. d'aquí que una Pal·lene filla del gegant Alcioneu (que serà mort per Hèracles, Apollod. Bibl. 1, 6, 1); transformada en ocell juntament amb les germanes Alciònides (Suda, s. v. Ἀλκυονίδες); les set germanes van esdevenir els ocells homònims, i els dies de bonança eren anomenats pels mariners "els dies de les Alciònides". Segons Carnoy (DEMGR) podria derivar de l'indoeuropeu *bel-, pel-, "fang", però es tracta d'una explicació poc plausible. El sufix -ήνη (-άνα) és en qualsevol cas pregrec, per la qual cosa qualsevol relació amb el verb πάλλω "manejar una llança, llançar", (cfr. Pallas) no és proposable. Categoria: Persones Motiu: Eponímia Πάμφυλος PÀMFIL Fill d'Egimi, germà de Dimant i de Doros, epònim d'una de les dues tribus dòries, Dymanís i Pamphylís (Schol. ad Pind. Pyth. 1, 121 a-c), va casar-se amb Orsòbia, filla de l'Heràclida Deifont i va morir lluitant amb els Heràclides per la conquesta del Peloponnès (Paus. 2, 28, 6). 49
Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?