Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom és un compost del verb ἀρκέω, "protegir, socórrer", cfr. lat. arceo, que en alguns compostos es troba en la forma ἀρκεσι-, i de λαός, "poble, exèrcit"; significa doncs "el qui protegeix el seu exèrcit". Categoria: Herois Ἄρτεμις ÀRTEMIS Dea filla de Latona i de Zeus, germana d'Apol·lo (Hes. Theog. 918). El nom és ja present en micènic en la forma de genitiu A-te-mi-to, jArtevmito" (PY Es 650.5) i potser en datiu A-ti-mi-te, en grec jArtemivtei (PY Un 249.5) amb tema en t- en comptes de d -. Té orígen asiàtic i es troba testimoniat en inscripcions lídies com a artimus (Heubeck, Lidiaka, pp. 22-25). No és tan probable segons Chantraine (DELG) la derivació d'un il·líric *artos, perquè la deessa era coneguda ja en micènic. Hi ha hagut diversos intents per explicar el nom en termes grecs: ha estat comparat amb a[rto", "ós", però aquesta en grec és una forma secundària (Chantraine, DELG); amb a[rtamo", "carnisser" (Kretschmer, "Glotta" 27, 1939, pp. 33-34), però la grafia [Artami" reposa probablement en una etimologia popular (Chantraine, ibidem). Tampoc la comparació amb ajrtemhv" (ja a Plat. Crat. 406 b), "sà i estalvi, intacte" no porta a cap resultat. Carnoy (DEMGR) es decanta per la hipòtesi que es tractaria d'una derivació pelàsgica de l'indoeuropeu *ered, amb pas d > t. Van Windekens ("Beitr. Namenf." 9, 1958, pp. 163-67) interpreta el nom en relació amb els cursos d'aigua jArtavnh", jArtiskov" a Tràcia, remetent a la mateixa arrel que Carnoy; el sufix - em -, - am - es troba en altres hidrònims. El nom significaria en aquest cas "la de l'aigua, de la font, del riu", en què el sufix - id -, - it indicaria un patronímic femení. Categoria: Déus Ἀσκάλαβος ASCÀLABOS Fill de Misme, una dona de l'Àttica que donà a Demèter, errant en cerca de la seva filla, aigua per beure; la deessa la begué tota d'un glop, cosa que va fer riure el jove; Demèter, irritada, li tirà l'aigua per sobre i el transformà en sargantana pigallada (Anton. Lib. Met. 24). El nom indica de fet una sargantana pigallada, terme de difícil intepretació, amb terminació -βος, potser egeu (Chantraine, DELG; Formation, pp. 260-61) present en un cert nombre de noms d'animals. Categoria: Animals Motiu: Metamorfosi Ἀσκάλαφος ASCÀLAFOS Fill de Gorgira, una nimfa del Stix, i de l'Aqueront, denuncià Persèfone quan aquesta trencà el dejuni mentre era retinguda als Inferns; Demèter el castigà tirant-lo a l'Hades amb una roca feixuguíssima; alliberat per Hèracles, fou transformat després per Demèter mateix en òliba (Apollod. Bibl. 1, 5, 3; 2, 5, 12) o mussol (Ovid. Met. 5, 533 ss.); heroi d'Orcòmenos dels Minis de Beòcia, fill d'Ares i d'Astíoque, germà de Iàlmenos. Figura, amb el seu germà, entre els Argonautes, Apollod. Bibl. 1, 9 16, però no a Apoll. Rhod.; tots dos van prendre part més tard a la guerra de Troia (Hom. Il. 2, 511 ss.), i A. fou colpit de mort per Deifob, Hom. Il. 13, 518-522. 30
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom és el d'un ocell desconegut, potser una mena d'òliba (D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, p. 56), amb el sufix -φος, típic de molts animals (Chantraine, DELG). Categoria: Animals Motiu: Metamorfosi Ἀσκάνιος ASCANI Fill d'Eneaa i Creusa (Verg. Aen., passim); anomenat també Julus, fundador de la gens Julia. Es tracta d'un nom estrany al grec, que deriva del topònim Ἀσκα- νία, present a Bitínia i a Frígia (Wathelet, Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, p. 331). Categoria: Herois Ἀσκληπιός ASCLEPI Déu de la medicina, fill d'Apol·lo (Hymn. hom. ad Aescul.). L'etimologia d'aquest nom no és clara; Chantraine (DELG) hipotitza que es tracta d'un manlleu i creu que no és demostrable la hipòtesi de Grégoire, "Mém. Acad. Royale de Belgique" (Classe des lettres, II serie 45, 1949) que es tracta d'un "déu talp", amb el nom derivat de σκάλοψ, "talp". Carnoy (DEMGR) s'inclina en canvi per l'etimologia pelàsgica de costum: derivaria de ais(a)k-labh-ios, explicable com "el qui agafa la vara" (αἰσακὸν ἀναλαβεῖν), que era el seu emblema. Dyer (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1411) creu que els intents de comparació amb noms d'animals són errats: ἀσκάλαβος, un tipus de llangardaix (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 370) i ἀσκάλαφος, un tipus de mussol (Boisacq, Dict. ét. l. gr., p. 87; cfr. D'Arcy Thompson, A Glossary of Greek Birds, p. 36). Probablement és un nom no grec amb fenòmens linguístics no grecs. Categoria: Déus Motiu: Catasterisme Ἀσωπός ASOPOS Déu del riu homònim a Beòcia; es casà amb Metope i en tingué dos fills i vint filles (Apollod. Bibl. 3, 12, 6). Es podria tractar d' un compost de ἄσις, "fang" i -ὤψ, de l’arrel del verb "veure" i significa per tant "d'aspecte fangós", però Gerhard (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1470) nota que a ἄσις la ἀ- és breu, mentre que en el nom propi (o en el compost) és llarga. Categoria: Déus Ἀστερία ASTÈRIA Filla del Tità Ceos i de Febe, germana de Leto, mare d'Hècate; estimada per Zeus, es tirà al mar per fugir-ne i esdevingué una illa (Hes. Theog. 404-411; Apollod. Bibl. 1, 2, 2). Segons alguns (Hygin. Fab. 53), s'hauria trasformat en guatlla i 31
Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?