Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Ἀβία
ABIA
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
Vella nodrissa de Glenos, fill d'Hèracles. Un cop els Doris, guiats per l'heraclida Hil·los, va ser derrotats pels Aqueus,
es retirà a Messènia, a la ciutat d'Ira (potser una de les ciutats promeses per Agamèmnon a Aquil·les), que l'heraclida
Cresfont reanomenà, a partir del seu nom, Abia (Pausan. 4, 30, 1).
No sembla que tingui res a veure amb la fabulosa població dels Abiis, a la qual remetem per l'etimologia; podria significar
en tot cas "pertanyent al poble dels A.".
Categoria: Persones
Motiu: Eponímia
Ἄβιοι
ÀBIIS
Població fabulosa citada a Hom. Il. 13, 6, després dels Hippomolgis, els Tracis i els Misis, amb l'epítet "els més justos
dels homes". Zeus els adreça l'esguard i així distreu l'atenció dels esdeveniments de Troia. Són identificats pels antics
amb els nòmade Escites, de qui seria descendent també el savi Anacarsis; Schol. Hom. Il. cit. O bé amb pobles tracis,
potser identificables amb el poble que Èsquil anomena Gabiis en un fragment del Prom. lib, citat a Steph. Byz. s. v.;
Aesch. Fr. 196 N. = 329 M. Estrabó, que ho treu de Posidoni, dedica a aquests pobles una llarga discussió, 7, 3, 2-4.
Les múltiples etimologies proposades pels antics semblen totes hipotètiques, i van del "de llarga vida", a "experts amb
els arcs", o bé "que no usen arcs", segons que la ἀ- sigui interpretada com a privativa o com a epitàtica, és a dir
intensiva. O bé és interpretat com "no violents", ἀ- βιαίοι (Schol. ad Il. 13, 6, Etymol. Magn. s. v).
Categoria: Pobles
Ἄβληρος
ÀBLEROS
Combatent troià, mort d'un cop de llança per Amfíloc, fill de Nèstor, durant una batalla ferotge combatuda entre els
rius Xantos i Simoentos (Hom. Il. 6, 32-33. No hi ha més notícies d'ell.
L'escoli ad loc. imagina una ἀ- potser privativa, i un (no testimoniat) βλῶ, βλήσω, adj. βληρός, d'interpretació difícil;
però no ajuda gaire tampoc la glossa hesiquiana ἀβληρά· ἡνία "brides", i menys encara el recurs a βλῆρ, "esquer, insídia,
trampa" (escèptic també Wathelet, Dictionn. des Troyennes, p. 144). L'antropònim resta doncs inexplicat.
Categoria: Herois
Ἀκακαλλίς
ACACÀL·LIDA
Nom d'una de les filles de Minos. Estimada per Hermes i per Apol·lo, fou mare de Milet (Nicandr. ap. Anton. Lib. Met.
30, 1), el jove de qui s'enamorà Minos bojament. Altres diuen que engendrà, del déu Hermes, Cidó (Pausan. 8, 53, 4),
o bé, d'Apol·lo, els bessons cretencs Filàcides i Filandre, que foren alletats per una cabra (Pausan. 10, 16, 5).
3