La_lectura_en_un_centre_educatiu

PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR
C.1) Llegir en veu alta (expressivament) o silenciosament són maneres de lectura que, al llarg de l’escolarització,
mai no haurien de ser negligides.
C.2) Una altra varietat serà l’anomenada lectura lúdica, per plaer, per entreteniment..., aquella que se cen-
tra en l’oci i les opcions personals, i també aquella que apareix en determinades propostes de lectura literà-
ria. Sovint aquest tipus de lectura es contraposa a la lectura d’estudi o per aprendre els continguts curriculars
propis de les àrees no lingüístiques.
C.3) També cal considerar la lectura intensiva o analítica i la lectura extensiva. La primera és aquella que, amb
la finalitat d’arribar a un major aprofundiment, es fa, gairebé exclusivament, amb textos curts i amb un cert
grau de complexitat. Per contra, la segona suposa una menor polarització de l’atenció i, en canvi, s’aplica a
textos d’una major extensió i menor complexitat, amb la finalitat d’arribar a una comprensió més global i com-
prensiva, la lectura de premsa escrita en podria ser un bon exemple.
C.4) La lectura selectiva és una altra pràctica lectora que té com a objectiu orientar-se o obtenir una informació
concreta, específica, copsar els detalls… La lectura d’instruccions en pot ser un exemple. Aquesta
pràctica lectora té com a especificitat focalitzar l’activitat a trobar allò que interessa, deixant de banda altres
elements del text que no interessen per a la finalitat concreta que s’ha fixat qui llegeix.
C.5) Un altre tipus de lectura és la crítica 16 , centrada en allò que hi ha d’implícit en el text: la situació, l’objectiu
possible de l’escriptor o l’editor, els components culturals, ideològics i d’estructura de poder... Aquest tipus
de lectura suposa, a més, un grau de domini del procés lector molt elevat i és aplicable a qualsevol tipus de
text i cal fer-la en els diversos àmbits de lectura, escolar i no escolar.
2.2. Els textos
Per poder plantejar les característiques de l’ensenyament de la lectura, cal parlar dels textos. Com són? Quina
mena de textos s’han de tenir en compte? Quins aspectes s’han de considerar? Això és així perquè llegir no
és una activitat uniforme que, un cop apresa, es pugui aplicar mecànicament a qualsevol mena de suport i
en qualsevol situació. Ben al contrari, s’aprèn a llegir textos concrets, que expressen (descrivint, explicant, interpretant,
etc.) continguts concrets, amb finalitats determinades. En conseqüència, per afrontar la lectura de nous
tipus de text, caldrà fer un nou aprenentatge o aprendre a transferir a les noves situacions els coneixements
ja adquirits. Quan es planteja el que cal fer per ensenyar a llegir, s’ha de tenir en compte la varietat de textos i la
diversitat de lectures que aquesta varietat pot comportar.
Aquesta varietat de textos, però, no és ni una realitat estable ni homogènia, i més si considerem la presència de
nous canals de comunicació, la de nous suports, cada vegada més sofisticats, i la varietat de situacions comunicatives,
que modulen els textos i que exigeixen noves maneres de llegir-los. Si tot això és així, caldrà repensar
els processos d’ensenyament de la lectura.
Aprendre es fa a partir de la intervenció experimental i a partir de textos (tant des del vessant productiu com del
receptiu). El llenguatge científic és l’instrument bàsic per a l’estructuració dels models que conformen les teories,
i sempre en relació directa amb l’experimentació per canviar la realitat: aprendre el llenguatge científic és aprendre
a fer coses amb aquest llenguatge. Per això els textos tenen unes característiques específiques en cada disciplina
i només són interpretables en aquests contextos concrets. Per exemple, una descripció tindrà peculiaritats diferents
si pertany a una explicació biològica, a una històrica o a una literària, ja que cadascuna té una mirada diferent de
la realitat. Per tant, aprendre a parlar, a llegir o a escriure amb els termes i textos específics d’una ciència és tam-
bé aprendre a mirar i pensar amb la seva manera peculiar d’afrontar els textos, de fer-se preguntes i de donar
explicacions sobre la realitat.
16. CASSANY, D. (2003): Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries.
LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU 15