La_lectura_en_un_centre_educatiu

PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR
són la majoria de textos dels mitjans de comunicació i les tecnologies també de la comunicació i, fins i tot,
s’ha arribat a dir que tots els textos són d’alguna manera multimodals. En aquests textos la presència tan di-
versificada de llenguatges exigeix aprendre a llegir d’una altra manera. Les imatges i els altres sistemes semiòtics
que en formen part són convencions complexes i tan culturals com qualsevol altre sistema representacional.
Certament hi ha alumnes que dominen les eines informàtiques millor que els seus i les seves mestres, cosa
que, com ja s’ha dit, els dóna moltes facilitats davant dels textos multimodals. Però, tot reconeixent aquestes
limitacions instrumentals d’una part del professorat, no és cert que es pugui pensar que l’alumnat pot usar
aquestes eines d’una manera autònoma i espontània, necessiten el paper de guia del docent per ajudar-los a
trobar criteris de selecció i a usar “críticament” la reflexió i el pensament: cal fer-los progressar a partir dels seus
sabers i dominis previs.
Ensenyar a llegir textos multimodals suposa que, a més de desenvolupar les estratègies de lectura dels elements
lingüístics i les dels llenguatges audiovisuals, també sàpiguen relacionar adequadament i amb una visió
global tots els elements constitutius del text. En conseqüència, l’educació en comunicació audiovisual per a
la interiorització (captació, elaboració i comunicació) dels coneixements específics de les diferents àrees cur-
riculars és una necessitat urgent, si volem aconseguir un desenvolupament harmònic de la competència lec-
tora dels textos que es produeixen en la nostra societat lletrada.
C) Segons el tipus de text: narratiu, descriptiu, instructiu, expositiu i argumentatiu
Abans de precisar els elements d’aquesta tipologia, hi ha dues qüestions prèvies:
• Una primera és la distinció que cal fer entre el contingut semàntic d’un text i el seu perfil o manera social de
presentar-se (forma). El contingut semàntic és el conjunt d’idees, el que s’anomena “macroestructura” o “patró
temàtic”. En canvi, el perfil social de la seva presentació, la “superestructura” o “patró estructural”, planteja les
parts del text, el seu ordre i relacions, i els recursos per a la seva cohesió. Aquest segon aspecte és el criteri bàsic
de la tipologia textual que ara presentarem. Si prenem una notícia periodística, per exemple, hi haurà una sè-
rie de fets que es relacionaran com a causes i efectes: la seva macroestructura. Aquestes dades s’aniran presen-
tant: primer en l’entradeta; després en uns primers paràgrafs en què s’explicaran els fets centrals; i posteriorment
s’aniran concretant els detalls en els paràgrafs finals de la notícia, la seva superestructura.
Sovint aquests dos components són vistos com si fossin dues realitats independents, quan pròpiament són
com les dues cares d’una moneda que no es poden concebre separadament. Són, de fet, els components que
construeixen la nostra concepció de la realitat.
• La segona qüestió dóna resposta al que passa sovint quan es planteja aquesta classificació: és molt difícil
assignar totes les parts d’un text a un únic tipus. Això és així perquè quan es parla d’un tipus de text no impli-
ca que tot text hagi estat escrit seguint una única pauta o perfil social. Més aviat s’ha de dir que hi ha diferents
fragments o parts (tècnicament s’anomenen seqüències), cadascuna de les quals pot haver-se escrit amb un
patró diferent, però que n’hi ha un de dominant en tot el conjunt, que respon a la voluntat explícita de qui
ha escrit el text, i és la que en determina el tipus. Així, per exemple, en un conte (narració) podem trobar frag-
ments amb descripcions de llocs i personatges, i altres amb converses, argumentacions i explicacions. Tot
plegat va contribuint a la construcció de l’estructura narrativa. Direm que és una narració, malgrat que hi hagi
determinats fragments que no ho siguin.
Si, a més, tenim en compte el que s’ha dit de la relació entre els textos i els usos socials, conclourem que qualsevol
tipus o gènere de text que es proposi haurà de ser considerat en la diversitat d’usos socials i suports en què
es pot presentar i que caldrà tenir presents a les escoles. És a dir, si volem ser precisos, en l’ensenyament de la
lectura no es tracta de proposar un tipus de text, els textos descriptius per exemple, com si fos una entitat homo-
gènia. Ben al contrari, les seves parts, el seu ús a les diferents disciplines, tenint en compte les variades funcionalitats
socials (com en la publicitat o en els prospectes de medicaments) i les variacions a causa dels suports
LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU 19