La_lectura_en_un_centre_educatiu

PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR
• Es poden explorar amb absoluta llibertat els vincles existents entre les diferents unitats textuals.
• Es pot parlar de text original, de la mateixa manera que ho fem amb els textos analògics, en paper?
• Allò que és multisensorial preval sobre allò que és abstracte i simbòlic.
• Les emocions estan molt més presents. La racionalitat se situa en un segon terme.
Amb tot, però, Coll fa una observació mesurada quan afegeix que aquests arguments no s’acompanyen, de
moment, d’un suport empíric suficient que els avali i, sobretot, que la naturalesa i l’abast de les transformacions
apuntades encara ens són bàsicament desconegudes.
Per la seva part a Coiro (2003) 28 es presenta una conclusió interessant: la comprensió de textos escrits a Internet
és diferent a la comprensió dels textos escrits en altres suports. Aquesta afirmació la sosté a partir de constatar
quatre canvis fonamentals:
• Els objectius i motivacions del lector, les competències i habilitats requerides per extreure i construir significats
són diferents a partir dels textos i dels suports.
• El tipus i estructura dels textos ha variat. No són textos lineals, són hipertextos, multimèdia i interactius.
• Els objectius, les condicions i la naturalesa de les tasques relacionades amb la lectura han canviat: la recerca
a Internet, el treball col·laboratiu en xarxa, etc.
• El context sociocultural en què té lloc el procés de comprensió també ha canviat. Es troben a tocar els contextos
d’estudi, els de lleure, els de treball, els de consum, de comunicació personal, de col·laboració, etc.
Pel que fa a les característiques formals de la lectura a Internet es destaquen:
• La hipertextualitat, que fa possible l’articulació i la combinació de diferents textos, que tenen formats diversos,
els quals el lector, mitjançant la navegació, connecta i llegeix de manera no-seqüencial.
• La interactivitat, que permet la possibilitat d’una relació social entre persones i grups.
• La connectivitat, que possibilita una comunicació infinita entre xarxes de xarxes.
• La intertextualitat, que es pot definir com el conjunt de relacions que un text estableix amb d’altres que existeixen
com a textos autònoms i que, per mitjà enllaços, fets per l’usuari, construeixen significats diferents.
Quines estratègies i habilitats específiques ha d’aplicar un lector de textos electrònics?
La lectura dels textos electrònics exigeix el domini d’estratègies relacionades amb la navegació. En aquest tipus
de lectura no hi ha cap seqüència de lectura obligada, normalitzada, sinó que el lector és alhora el constructor
del text, a partir dels textos, fragments o documents preexistents. El paper organitzador que juguen els índexs en
els textos impresos, en els hipertextos el juguen els menús. Durant la navegació, però, es trenca la linealitat típi-
ca dels textos impresos, i es creen nous camins no previstos en el menú inicial. Aquesta indeterminació i impre-
visibilitat demana unes habilitats específiques per no perdre’s a l’hipertext. En aquest procés cal reconèixer l’enor-
me avantatge que té el nostre alumnat nascut en l’entorn digital.
Seguint Daniel Cassany, per llegir textos electrònics es requereixen estratègies, habilitats o destreses de diversos
tipus.
28. COIRO, J. (2003): “Reading comprehension on the internet: Expanding ou understanding of reading comprehension to encompass new literacies”.
The Reading Teacher [article en línea]. Núm. 56, pàg. 458-464. Versió en espanyol http://www.eduteka.org/ComprensionLecturaInternet.
php [Consulta 17/02/2008].
LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU 31