La_lectura_en_un_centre_educatiu

C.3) Els textos instructius
PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR
Aquests textos són una variant de les descripcions de processos i es relacionen directament amb la gestió de
les activitats: presenten instruccions, consells, ordres o indicacions per seguir determinats comportaments que
facilitin la realització d’una determinada tasca, tot precisant què cal fer.
En l’elaboració i comprensió d’aquests textos és clau la relació que cal establir entre el que es diu o es repre-
senta en el text i les accions o comportaments a què fa referència. El seu ensenyament ha de fer-se a partir
de situacions en què sigui possible la realització d’accions: jugar, per als reglaments de jocs; construir objec-
tes, per als manuals d’instruccions; elaborar menjars, per a les receptes culinàries... Les preguntes clau són:
Què es necessita o quins elements en formen part? Quins passos cal seguir i en quin ordre? Per on cal començar?
Què cal evitar?
Normalment, aquests textos tenen dues parts bàsiques: en una es descriuen els elements requerits per a
l’acció i en la segona es descriu seqüenciadament (clar, objectiu i precís, sigui en el pla lògic o cronològic) el
procés que cal seguir. En la majoria d’aquest textos, l’ús d’imatges, gràfics, dibuixos i altres representacions
icòniques poden reforçar i fer més clar el missatge. Són molt importants els senyals tipogràfics que indiquin
la importància de cada informació i la seqüència que cal seguir. L’ús de l’imperatiu, les perífrasis d’obligació
i els connectors d’ordre en seran la clau.
En el currículum es parla dels textos que diuen com fer i en són exemple els dossiers de laboratori o les sortides
de camp, les receptes culinàries o els menús, els prospectes de muntatge, els consells o suggeriments,
les instruccions de primers auxilis o els manuals d’ús d’un programari digital, les consignes, les normes d’un
joc, o els articles estatutaris, les explicacions d’un recorregut, les sol·licituds, les instàncies...
C.4) Els textos expositius
Aquests textos, també anomenats informatius o explicatius, són els més freqüents en la majoria de llibres de
text i materials curriculars. Són textos que tenen com a objectiu fer comprensible un fet, un comportament o un
fenomen. Per fer-ho, presenten raons o arguments de manera ordenada, relacionant-los amb altres fets, com-
portaments o fenòmens, de manera que modifiquin el coneixement del que es vol explicar, a partir de fer ex-
plícites les relacions causals entre els elements de l’explicació.
Aquest tipus de text pot tenir diferents variacions: la comparació expressa les relacions de dues o més idees
sobre una base comuna, tot emprant el contrast dels diferents termes comparats; una segona, la de «pregunta-resposta»,
presenta la situació com a problema que s’ha de resoldre, amb alternatives que n’aportarien
la solució; una altra és la de «causa-efecte», «cadena causal» o «antecedent-conseqüent», que té com a eix
l’expressió d’aquestes relacions, que s’estableixen entre les idees i els fets que es volen explicar.
Una mena de textos expositius especials són les justificacions, que, com a element específic, s’han de basar
en models o en marcs teòrics, és el perquè del perquè.
Per a l’elaboració i la comprensió d’aquests textos és important tenir en compte els processos explicatius
propis de cada disciplina. D’una manera general, la formulació de preguntes sobre el tema de què es trac-
ta ha de ser una de les claus i, a partir d’elles, fer-se hipòtesis de les conseqüències o possibles solucions
segons cada cas. La pregunta clau i determinant és: Per què? Quina és la causa o conseqüència de...? La res-
posta raonada a la pregunta serà sempre un text expositiu. El destinatari d’aquests textos condiciona clarament
el text, ja que els coneixements que se suposa ha de tenir modularan les explicacions i la manera
d’estructurar-les. I, si parlem de les justificacions, l’element definitori, que les distingeix del text expositiu pròpiament
dit, són les aportacions dels conceptes de la teoria de referència i les relacions que s’hi estableixen.
En afrontar aquests textos, hi ha una sèrie de senyals: frases del tipus causals, adversatives, condicionals...;
amb connectors explícits que expressen les relacions (però, si, per contra, en conseqüència, perquè...); fragments
que donen informacions col·laterals o prèvies al tema central del text; resums més o menys amplis que
LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU 21