La_lectura_en_un_centre_educatiu

More documents

Recommendations

Info

Varietat de textos PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR En la planificació de l’ensenyament de la lectura i escriptura, una de les variables fonamentals que cal considerar és la diversitat dels textos. Els ensenyants han de fer possible que l’alumnat experimenti molts tipus de text, qüestió clau per a un correcte desenvolupament de la competència lectora. Partint del fet que molts textos poden ser situats en més d’un àmbit, i atenent els àmbits d’ús, se’n pot fer una primera classificació: Personal Textos no literaris Agenda, comentaris, xarxes socials, correus electrònics, apunts, notes a l’escriptori... Textos literaris Poesies, contes, cançons, novel·les... Social Acadèmics Textos de continguts escolars Resums, monografies, articles de divulgació en revistes, llibres de text, apunts... Textos literaris Poesies, contes, cançons, novel·les... Mitjans de comunicació Textos periodístics, publicitaris, noticiaris i sèries de televisió, jocs d’ordinador, tires còmiques... Relacions Cartes de diferents tipus, cartelleres d’espectacles, horaris de transports, receptes i prospectes mèdics, formularis, guies de poblacions... Hi ha una distinció que també es produeix en totes les classificacions dels textos: és la de prendre com a criteri la pertinença a la funció comunicativa estètica (els anomenats textos retòrics, literaris o poètics) i els que no la tenen, la resta de textos. Aquesta distinció s’aplica a totes les classificacions i posa l’accent en les especificitats dels textos no literaris i en la necessitat d’exercitar-ne la singularitat de la lectura. Si volem un desenvolupament correcte de la competència lectora, cal ensenyar a transferir els aprenentatges fets en uns textos als altres i, so- bretot, cal ensenyar la lectura de les característiques pròpies dels textos de cada ciència, disciplina o àmbit de coneixement. Un cop presentades aquestes classificacions prèvies, en proposem tres de noves, prenent com a base les que es troben al marc conceptual de les proves PISA: • Segons el suport: imprès i electrònic (aquest segon tipus es pot subdividir en textos d’entorn creat i en els d’entorn basat en el missatge). • Segons el format del text: continu, discontinu i multimodal. • Segons el tipus de text: narratiu, descriptiu, instructiu, expositiu i argumentatiu. A) Segons el suport: imprès i electrònic Aquesta distinció és molt clara i, tot i la possibilitat d’imprimir molts dels textos electrònics i, per tant, llegir-los com a impresos, alguns dels recursos que cal emprar en la seva lectura en el suport digital són diferents dels em- prats en la del suport paper. A.1) Els textos impresos, en paper, inclouen elements icònics, com ara diagrames, imatges fixes, mapes, taules, gràfics etc., els quals, alhora, poden contenir també grafies. Aquests textos iconogràfics (la multimodalitat, en aquests casos, queda reduïda a les representacions gràfiques) poden presentar-se establint diverses relacions amb els textos escrits. Els textos impresos són fixos i admeten poca manipulació. La presentació dels LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU 17
PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR components normalment suposa un ordre preestablert i convencional en la seqüència que cal seguir per llegir- los, el qual depèn, normalment, del sistema d’escriptura. El lector, però, pot seguir altres seqüències o tornar a llegir parts del text, si ho necessita. Textos impresos són les revistes, els tríptics, els fulletons, els llibres, els apunts... A.2) Els textos electrònics tenen diverses formes i molt canviants, i requereixen d’estratègies molt diverses de lectura segons el suport en què es presentin: un telèfon mòbil, un llibre electrònic, un ordinador, una tau- leta digital... Alguns són molt semblants al text imprès i poden presentar-se també impresos, com passa amb els correus electrònics; d’altres, com els hipertextos, que són els prototípics i model de referència de text electrònic, tenen unes característiques que fan que la seva lectura exigeixi el domini d’uns mecanismes diferents dels de la lectura dels impresos. Els textos electrònics són textos multimodals que integren normalment símbols i formats multimèdia, com fotografies, àudio i vídeo, i noves formes de presentar la informació d’una manera interactiva i amb combi- nacions no tradicionals pel que fa a les formes de les grafies. D’aquesta manera, creen noves formes de signi- ficat, el qual exigeix que els lectors hagin de fer de manera diferent el procés de captació i elaboració de la in- formació. Textos electrònics són els SMS, els correus electrònics, les pàgines webs, una pel·lícula amb subtítols... Aquests textos poden ser textos d’un entorn creat, que el receptor no pot modificar (com els SMS o els correus electrònics); i els d’un entorn basat en el missatge, que apel·len a la participació del lector en la seva construcció. Els blogs oberts serien un exemple paradigmàtic, en els quals el límit entre el lector i l’escriptor d’alguna manera s’esborra. També cal tenir en compte que la construcció d’aquests textos pot ser sincrònica, com passa amb els xats i els jocs de rol, o pot ser asincrònica, ja que ho fan en temps diferit, com el cor- reu electrònic i els fòrums. B) Segons el format: continu, discontinu i multimodal B.1) Els textos continus són els textos que normalment prenem com a base per al treball de la lectura, els que s’estructuren amb oracions i paràgrafs. La seqüència de lectura és lineal i els indicadors (negretes, cur- siva, espaiats, nexes o marcadors discursius...) són els senyals que van servint de guia en el procés de lectura. En definitiva, els que tradicionalment s’han tingut en compte quan s’ha parlat de la comprensió d’un text. Un conte, una carta, un SMS o una lliçó d’un llibre de text en serien exemples clars i senzills, com també ho és una novel·la o un article de revista. Els dos tipus de text que es descriuen a continuació plantegen la presència de formats textuals que, podent contenir elements lingüístics, no estan articulats amb l’estructura dels paràgrafs i les oracions. La diversitat de formats de les parts que componen aquests textos pot respondre a una concepció unitària del text o resultat de posar en relació unitats que, en principi, estaven pensades per a diferents conjunts textuals. B.2) Els textos discontinus són aquells que no s’organitzen per oracions sinó a partir de llistes o d’elements gràfics i representacionals, sovint específics de les diferents disciplines científiques. Els llibres de text escolar ens n’aporten força exemples. La comprensió i ús d’aquests textos sovint s’ha pensat que era simple, intuïtiva i directa, que no calia ensenyar a llegir-los. El que passa, però, és que són textos d’una gran càrrega de convencions que, si no s’ensenyen, hi ha una gran part dels aprenents que no hi tindran accés, els resulta- ran incomprensibles. Textos com una cartellera d’espectacles o un horari de transport poden ser més o menys complicats, però altres, com la interpretació de determinades gràfiques d’una estadística i la seva relació amb el text lingüístic que l’acompanya, acostumen a demanar el coneixement d’unes convencions de vegades d’una gran complexitat. B.3) Els textos multimodals són aquells que s’organitzen amb la interacció de diferents llenguatges (com el verbal, el sonor o l’iconogràfic), la de diversitat de sistemes semiòtics i la de varietat de suports. Exemples en 18 LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU
Page 1 and 2: La lectura en un centre educatiu Sa
Page 3 and 4: URL: www.gencat.cat/ensenyament Aqu
Page 5 and 6: ÍNDEX Gust per llegir ............
Page 7 and 8: PRESENTACIÓ • Gust per llegir. S
Page 9 and 10: PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER AP
Page 17: PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER AP
Page 69 and 70:
PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER AP
Page 71 and 72:
Page 73 and 74:
Page 75 and 76:
Page 77 and 78:
Page 79 and 80:
Page 81 and 82:
Page 83 and 84:
Page 85 and 86:
Page 87 and 88:
Page 89 and 90:
Page 91 and 92:
Page 93 and 94:
Page 95 and 96:
Page 97 and 98:
Page 99 and 100:
Page 101 and 102:
Page 103 and 104:
Page 105 and 106:
Page 107 and 108:
Page 109 and 110:
Page 111 and 112:
Page 113 and 114:
Page 115 and 116:
Page 117 and 118:
PART II. EL PLA DE LECTURA DE CENTR
Page 119 and 120:
Page 121 and 122:
Page 123 and 124:
Page 125 and 126:
Page 127 and 128:
Page 129 and 130:
Page 131 and 132:
Page 133 and 134:
Page 135:
show all

La_lectura_en_un_centre_educatiu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?