La_lectura_en_un_centre_educatiu

PART I. SABER LLEGIR, LLEGIR PER APRENDRE I GUST PER LLEGIR
Un altre aspecte a destacar és la relació que s’estableix entre el procediment de la descodificació i la comprensió.
La descodificació (dotar de valor sonor les grafies) és un procediment considerat de baix nivell, que requereix força
atenció en els nivells inicials, però que després s’automatitza. Habitualment, la descodificació s’utilitza en un es-
tadi inicial de l’aprenentatge, però, alhora, i molt aviat, es combina amb un altre mecanisme molt més eficaç per
a lectura: el reconeixement visual de paraules (l’anomenada via lèxica 20 ). Un lector competent només recorre a
la descodificació quan troba al text una paraula desconeguda complexa o escrita en una llengua que no coneix.
Cal no oblidar, òbviament, que és molt difícil accedir a la comprensió d’un text si el lector no té una lectura flui-
da. Ja hem dit abans que llegir és una activitat que requereix aplicar procediments cognitius d’alt nivell i, lògicament,
tenir dificultats en els procediments de baix nivell entorpeix les operacions cognitives d’alt nivell.
Per construir el significat d’un text, durant tot el procés el lector també ha d’activar un procediment de control
que li permeti anar avaluant si les estratègies que està aplicant són les adequades per satisfer el propòsit lec-
tor. Si detecta buits de comprensió, ha de posar en marxa una sèrie de mecanismes que compensin les mancances
de comprensió, com per exemple rellegir, pensar les relacions entre els paràgrafs, deduir pel context el
significat de paraules desconegudes...
Es comença a llegir abans d’agafar el text i no s’acaba quan el text es deixa. La comprensió d’un text es construeix
mentre es llegeix però hi ha una sèrie d’aspectes que no es poden construir fins que no es percep el text
en la seva totalitat.
Ara bé, les estratègies de lectura no s’apliquen mai en la seva totalitat. El lector o lectora competent selecciona
aquelles que li resulten necessàries per satisfer el seu propòsit lector i també les tria en funció de la complexitat
del text. El mecanisme de control i autoregulació és l’encarregat de triar, valorar, desestimar, acceptar
les diferents estratègies lectores. Que els alumnes les coneguin i puguin arribar a emprar-les dependrà en bona
part de situacions de treball col·lectiu —de llengua oral— en les quals el docent expliciti aquestes estratègies i
ajudi l’alumne, que ha de ser capaç de saber-les explicar, a formular-se preguntes del tipus 21 :
• Les que permeten descodificar amb fluïdesa:
– Reconec la majoria de paraules a primera vista?
– Descodifico només les paraules que desconec?
– La meva lectura és prou fluida i no representa cap entrebanc per accedir a la comprensió del text?
• Les que permeten identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura:
– Per què he de llegir?
– Què vull aconseguir llegint aquest text?
– Mantinc durant la lectura l’objectiu inicial?
– Aquest text és el més adequat per aconseguir el que necessito? Com ho sé?
• Les que permeten activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa (temàtics, culturals,
ideològics, lingüístics i textuals), per a l’objectiu o els objectius proposats:
– Què sé d’aquest text (tema)?
– Què en sé, de l’autor? N’he llegit alguna cosa? Em va agradar? Hi vaig estar d’acord?
– Què sé del context? D’on prové aquest text? Què en sé, d’aquesta font? (p. ex.: què en sé, del Diari Ara o
de Vilaweb?)
– Què em recorda aquest tipus de llibre o de text?
20. La lectura per la via lèxica ja la inicien els infants a partir dels primers contactes amb la llengua escrita quan són capaços de reconèixer el seu
nom sense dominar encara les relacions grafofòniques.
21. Els títols de la majoria dels blocs es basen en l’obra de SERRA CAPALLERA, JOAN i alt. (1999): Com ensenyar a llegir a l’ESO la lectura des d’una
perspectiva interdisciplinària, Rosa Sensat.
LA LECTURA EN UN CENTRE EDUCATIU 27