7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya
7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya
7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
10<br />
4 ELS DISACÀRIDS<br />
Entre els oligosacàrids cal <strong>de</strong>stacar especialment Els disacàrids que estan formats per la unió <strong>de</strong> dos<br />
monosacàrids<br />
Tipus d’enllaç<br />
• Mitjançant l’enllaç monocarbonílic entre el carboni anomèric <strong>de</strong>l primer monosacàrid i un carboni<br />
qualsevol no anomèric <strong>de</strong>l segon. Com que queda un carboni anomèric amb l’hemiacetal<br />
lliure, continua tenint la capacitat <strong>de</strong> reduir el reactiu <strong>de</strong> Fehling; per exemple, la maltosa, la<br />
cel.lobiosa i la lactosa.<br />
La terminació <strong>de</strong>l nom <strong>de</strong>l primer monosacàrid és –osil la <strong>de</strong>l segon rnonosacàrid és -osa.<br />
• Mitjançant l’enllaç dicarbonílic, si s’establejx entre els dos carbonis anomèrjcs <strong><strong>de</strong>ls</strong> dos<br />
monosacàrids, amb la qual cosa perd la capacitat <strong>de</strong> reduir el licor dc Fehling; per exemple, la<br />
sacarosa.<br />
La terminació <strong>de</strong>l nom <strong>de</strong>l primer monosacàrid és -osil i la <strong>de</strong>l segon monosacàrid és -òsid.<br />
Propietats:<br />
- Dolços.<br />
- Solubles en aigua.<br />
- Cristal.lins.<br />
- Hidrolitzables amb enzims o<br />
àcids calents.<br />
- Reductors quan el carboni<br />
anomèric d’algun d’ells no està<br />
implicat en l’enllaç. La capacitat<br />
reductora es <strong>de</strong>u a que el grup<br />
al<strong>de</strong>hid o cetònic es pot oxidar<br />
Disacàrids d’interès<br />
Maltosa: G(1α-4α)G Disacárid format per dues molecules <strong>de</strong> α-glucopiranosa uni<strong>de</strong>s per mitjà <strong>de</strong><br />
l’enllaç α( 1 —4). S’obté per hidròlisi <strong>de</strong>l midò i <strong>de</strong>l glicògen. És el sucre <strong>de</strong> la malta, gra germinat <strong>de</strong><br />
l’ordi, que s’empra per a la fabricació <strong>de</strong> cervesa.<br />
Isomaltosa: G (1α-6α)G No es troba lliure a la naturalesa, s’obté per hidròlisi <strong>de</strong> l’amilopectina <strong>de</strong>l<br />
glicògen.<br />
Celobiosa: G(1β-4β)G No es troba lliure en la naturalesa. S’obté per hidròlisi <strong>de</strong> la cel.lulosa.<br />
Lactosa: Gal (1β-4α)G. És el sucre <strong>de</strong> la llet <strong><strong>de</strong>ls</strong> mamífers.<br />
Sacarosa: G(1α-2β)F. És l’unic disacàrid no reductor, ja que els dos carbonis anomèrics estan<br />
implicats en l’enllaç. És el sucre <strong>de</strong> taula. S’obté <strong>de</strong> la canya <strong>de</strong> sucre i <strong>de</strong> la remolatxa sucrera.<br />
<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau