05.07.2013 Views

7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya

7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya

7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

10<br />

4 ELS DISACÀRIDS<br />

Entre els oligosacàrids cal <strong>de</strong>stacar especialment Els disacàrids que estan formats per la unió <strong>de</strong> dos<br />

monosacàrids<br />

Tipus d’enllaç<br />

• Mitjançant l’enllaç monocarbonílic entre el carboni anomèric <strong>de</strong>l primer monosacàrid i un carboni<br />

qualsevol no anomèric <strong>de</strong>l segon. Com que queda un carboni anomèric amb l’hemiacetal<br />

lliure, continua tenint la capacitat <strong>de</strong> reduir el reactiu <strong>de</strong> Fehling; per exemple, la maltosa, la<br />

cel.lobiosa i la lactosa.<br />

La terminació <strong>de</strong>l nom <strong>de</strong>l primer monosacàrid és –osil la <strong>de</strong>l segon rnonosacàrid és -osa.<br />

• Mitjançant l’enllaç dicarbonílic, si s’establejx entre els dos carbonis anomèrjcs <strong><strong>de</strong>ls</strong> dos<br />

monosacàrids, amb la qual cosa perd la capacitat <strong>de</strong> reduir el licor dc Fehling; per exemple, la<br />

sacarosa.<br />

La terminació <strong>de</strong>l nom <strong>de</strong>l primer monosacàrid és -osil i la <strong>de</strong>l segon monosacàrid és -òsid.<br />

Propietats:<br />

- Dolços.<br />

- Solubles en aigua.<br />

- Cristal.lins.<br />

- Hidrolitzables amb enzims o<br />

àcids calents.<br />

- Reductors quan el carboni<br />

anomèric d’algun d’ells no està<br />

implicat en l’enllaç. La capacitat<br />

reductora es <strong>de</strong>u a que el grup<br />

al<strong>de</strong>hid o cetònic es pot oxidar<br />

Disacàrids d’interès<br />

Maltosa: G(1α-4α)G Disacárid format per dues molecules <strong>de</strong> α-glucopiranosa uni<strong>de</strong>s per mitjà <strong>de</strong><br />

l’enllaç α( 1 —4). S’obté per hidròlisi <strong>de</strong>l midò i <strong>de</strong>l glicògen. És el sucre <strong>de</strong> la malta, gra germinat <strong>de</strong><br />

l’ordi, que s’empra per a la fabricació <strong>de</strong> cervesa.<br />

Isomaltosa: G (1α-6α)G No es troba lliure a la naturalesa, s’obté per hidròlisi <strong>de</strong> l’amilopectina <strong>de</strong>l<br />

glicògen.<br />

Celobiosa: G(1β-4β)G No es troba lliure en la naturalesa. S’obté per hidròlisi <strong>de</strong> la cel.lulosa.<br />

Lactosa: Gal (1β-4α)G. És el sucre <strong>de</strong> la llet <strong><strong>de</strong>ls</strong> mamífers.<br />

Sacarosa: G(1α-2β)F. És l’unic disacàrid no reductor, ja que els dos carbonis anomèrics estan<br />

implicats en l’enllaç. És el sucre <strong>de</strong> taula. S’obté <strong>de</strong> la canya <strong>de</strong> sucre i <strong>de</strong> la remolatxa sucrera.<br />

<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!