7 funcions dels glúcids - IES Guillem Cifre de Colonya

La cel.lulosa
La cel·lulosa és un polisacàrid amb funció esquelètica
propi dels vegetals. Es l’element més important de la
paret cel·lular. Les fibres vegetals (cotó, lli, cànem,
espart, etc.) i l’interior del tronc dels arbres estan
formats bàsicament per parets cel.lulòsiques de
cèl·lules mortes. El cotó és gairebé cel·lulosa pura
La cel·lulosa és un polímer de cel·lobiosa, per tant
glucoses unides per mitjà d’enllaços β(1- 4). Aquest
enllaç li dóna una gran resistència.
Aquests polímers formen cadenes moleculars no
ramificades, que es poden disposar paral·lelament
unint-se per mitjà d’enllaços de pont d’hidrogen
d’hidrogen (els grups –OH de les glucoses de cada
cadena estableixen enllaços d’hidrogen amb els de la
cadena continua) formant microfiblilles, aquestes
s’uneixen i formen fibrilles, que a la vegada
s’uneixen i formen fibres, ja visibles a ull nu. Les
fibres són molt rígides i insolubles en aigua.
Les parets de les cel.lules vegetals es formen per
superposició de diverses capes de fibres de
cel.lulosa, a cada una de les quals les fibres es
disposen en la mateixa direcció i perpendiculars a les
fibres de les capes adjacents.
La pecularitat del’enllaç β
La peculiaritat de l’enllaç β fa que la cellulosa sigui inatacable pels enzims digestius humans per això,
aquest polisacárid no té interès alimentari per a l’ésser humà.
Certs bacteris i fongs tenen són capaços d’hidrolitzar la cel.lulosa i tenen una gran importància
ecològica. Tabé a alguns invertebrats excepcionals com Lepisma saccharina o peixet de plata, i el
Teredo navalis o mol.lusc trepador de fusta són capaços de secretar cel·lulases.
Els insectes xilofags, com els tèrmits, i els herbívors remugants (vaca, ovella. cabra. camell) aprofiten
la cel·lulosa gràcies als microorganismes simbiòtics del tracte digestiu, que produeixen cel·lulases.
Els remugants, com ara la vaca, tenen un estómac voluminós que els serveix com a tanc de
fermentació; per això als seus excrements no hi ha restes cel.lulòsiques. En els herhívors no
remugants, com ara el cavall sí que n’hi ha.
La quitina
Polisacàrid estructural d’alguns animals i fongs. Forma l’exoesquelet en artròpodes i les parets
cel·lulars dels fongs. És un polímer no ramificat de la N-acetilglucosamina amb enllaços β (1-4)
14
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Bartomeu Vilanova Suau