Fes un tast de les revistes Infància. Infancia i Perspectiva Escolar Septembre 2018

7
L’article planteja la necessitat de revisar l’ensenyament de la política per convertir la ciutadania
en l’autèntica protagonista del futur de la polis. Aborda les seves finalitats i alguns
dels problemes del seu ensenyament i del seu aprenentatge, sobretot els que es vinculen
al pes de les raons i de les emocions, i presenta la proposta del Consell d’Europa sobre
vint competències per al desenvolupament d’una cultura política democràtica com una
possible alternativa per repensar i ensenyar la política a l’escola del segle xxi.
Passem de Montesquieu? Repensar
l’ensenyament de la política a l’escola
JOAN PAGÈS
Professor de Didàctica de les Ciències Socials
Universitat Autònoma de Barcelona
«La política és important per al desenvolupament
humà perquè les persones de
tot el món volem ser lliures per determinar
el nostre destí, expressar les nostres
opinions i participar en les decisions que
donen forma a les nostres vides. Aquestes
capacitats són tan importants per al
desenvolupament humà –per ampliar les
opcions de les persones– com saber llegir
o tenir bona salut.»
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
(PNUD) (2002). Informe sobre el
desenvolupament humà. L’aprofundiment de
la democràcia en un món fragmentat.
L’ensenyament de la política a l’escola no
ha tingut mai gaire bona premsa. Sovint
s’ha relegat a un estudi històric centrat en
l’evolució política i ha anat acompanyat
d’un cert adoctrinament relacionat amb
els valors predominants en cada moment
històric i amb els fets polítics considerats
més rellevants per a la creació de les
identitats nacionals. S’ha identificat el
coneixement polític amb el funcionament
de l’Estat, el sistema electoral, l’estudi de
les lleis i poca cosa més, quasi sempre poc
relacionada amb els problemes de la vida.
Els conflictes, els problemes i, en definitiva,
la situació política actual en totes les
escales possibles, des de la mundial fins
a la local, han tornat a posar la política
al centre de les preocupacions d’amplis
sectors socials. Els problemes de tota
mena que esquitxen arreu l’anomenada
classe política fan dubtar la ciutadania de
l’eficàcia de la democràcia. Però el rebrot
dels integrismes, dels populismes, del
paternalisme polític, dels nacionalismes,
de la manipulació ideològica, juntament
amb la pervivència de conflictes armats
i del terrorisme i de les seves seqüeles,
obliguen a repensar la democràcia com a
forma de convivència i d’organització de
la vida de la polis i a prendre decisions
sobre el que s’ha d’ensenyar i el que ha
d’aprendre l’alumnat de política a l’escola.
Avui l’ensenyament de la política s’hauria
de centrar a formar els habitants de la
polis, els ciutadans i les ciutadanes, com
a principals protagonistes de la política,
perquè desenvolupin les seves competències
ciutadanes, siguin agents actius de
la vida de la polis i aprenguin a prendre
decisions democràtiques centrades en el
bé comú i la justícia social. La política no
hauria de deixar-se només en mans dels i
de les electes. Participar políticament ja
no consisteix a votar cada x temps, sinó
a comprometre’t diàriament amb el món,
amb la societat, amb la comunitat. Totes i
cadascuna de les decisions que ens afecten
depenen de la política. Per aquesta raó
«participar en les decisions que donen
forma a la vida» és fonamental si volem una
ciutadania lletrada i sàvia i que gaudeixi de
bons serveis –d’un bon sistema educatiu
i sanitari, per exemple– que vetllin per la
seva salut física i intel·lectual.
Per què ensenyar i aprendre política a
l’escola? Quins són els problemes del seu
ensenyament?
La finalitat darrera de l’ensenyament de
la política ha de consistir a reivindicar el
protagonisme de la ciutadania en les decisions
que afecten el seu present i el seu
futur. Per aquesta raó és imprescindible
sensibilitzar els i les estudiants en els valors
de la democràcia com a sistema social i
polític, sense amagar-ne els punts forts i
tampoc les febleses o els dèficits.
Ensenyar i aprendre política és apropiar-se
d’uns sabers sobre el poder i el seu funcionament
avui i en el passat, però també
d’unes habilitats i unes competències sobre
la gestió del poder en tots els àmbits de la
vida i sobre els mecanismes de deliberació,
de decisió, d’acció i de gestió democràtica
de la convivència. I, òbviament, d’un compromís
i d’una ètica democràtica. El funcionament
social i polític d’una societat
serà més democràtic a mesura que la
ciutadania s’apoderi dels sabers i de les
competències i les exerceixi en tots els
àmbits que l’afecten.
Aquest aprenentatge s’ha d’iniciar a l’escola
a través d’un rigorós i democràtic plantejament
dels sabers que s’han d’ensenyar
MMONOGRÀFIC
setembre-octubre ´17
395
© Carles Molist. Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA