tastet novembre-desembre 2018

escola 3-6
novembre desembre 2018
28
goig exposats als passadissos del centre.
Als mesos de gener i febrer, tots ens vam sorprendre
per les onades gegantines que assolaven
la nostra costa, de manera que vam haver
de buscar una explicació a aquest fenomen, ja
que, fins ara, per a ells les onades sempre
havien format part de la diversió d’un dia de
platja a l’estiu. Després de les aportacions
d’uns, descartades per uns altres, vam buscar
informació a la xarxa i així vam saber per què
es produeixen les ones al mar i no en una piscina,
en un riu o en un safareig. Ho vam poder
comprovar amb un assecador de cabells orientat
cap a una cubeta amb aigua. També es va parlar
dels avantatges i de la diversió amb les onades,
i també dels seus inconvenients i perills.
A continuació ho vam enllaçar immediatament
amb el magistral gravat La gran ona de
Kanagawa, del japonès Hokusai, que fins i tot
va ser font d’inspiració d’altres artistes, entre
els quals Roy Lichtestein, i de la peça musical
La mer, de Claude Debussy.
Per a la nostra sorpresa, alguns infants ja
coneixien aquest gravat perquè apareix en un
episodi d’una sèrie infantil. En veure’l van
creure que ells també podrien representar les
ones amb només dos colors. Així ens vam
posar a l’obra fent servir ceres, però els resultats
no van ser gaire del seu gust, de manera
que ho vam repetir amb altres tècniques: fons
amb rodet, brotxa seca de dos tons de blau per
a l’ona, retolador per als vaixells i pintura blanca
al tremp amb pinzell fi per a l’escuma del
mar. El conjunt de totes les reproduccions
també va passar a l’exposició «Grans onades».
Mentrestant les tempestes elèctriques continuaven
espantant i sorprenent
els infants, de
manera que vam decidir
dedicar-hi un temps. En
primer lloc va ser necessari
un aclariment terminològic
sobre llamps,
trons i llampecs, ja que
hi ha una gran confusió
pel que fa a aquests tres
fenòmens, així com una
associació errònia –no
estranya– respecte a la
forma dels llamps.
Vam sentir trons, vam
veure imatges de llamps,
vam parlar sobre les
seves conseqüències i les
precaucions que cal
prendre. Fins i tot vam poder apreciar-ne la
bellesa: per fer-ho ens vam valdre de la suggeridora
i emblemàtica obra the Lightning field,
de Walter de Maria, situada al desert de Nou
Mèxic durant la dècada de 1970.
Per acabar, vam fer una representació dels
llampecs «amb pintura autònoma». Sobre una
base de cartolina coberta de cera i ratllada posteriorment,
vam deixar caure una gota de pintura,
que, posada en vertical, es va anar ramificant
de manera similar als llampecs.
Però els infants volien una representació dels
trons, els llamps i els llampecs per incrementar
l’exposició de la pluja. Això ens va suposar un
repte, ja que plasmar el so, els centelleigs de
llum i les sensacions que produeixen no ens
semblava gens fàcil. Després de demanar ajuda
A dalt, paraigua pluja d’estiu.
A sota, caixa dels trons, pal de pluja i creador de trons.
in-fàn-ci-a 225