50 | entrevista > GiDONA|juliol <strong>2019</strong> Anna Santolària Vitrallera i conservadora de vitralls
GiDONA|juliol <strong>2019</strong> anna santolària < entrevista | 51 D’on prové la teva passió pels vitralls? A Belles Arts es toquen totes les tècniques artístiques excepte les vinculades amb el vidre! Era un material que m’interessava i no vaig parar fins a aconseguir trobar una escola on me l’ensenyessin a treballar. Malauradament, ara, si vols estudiar vitrall de manera reglada, només hi ha un cicle formatiu a Lleó, no ha quedat res a Catalunya. Què és un vitrall? Una pintura feta amb llum. És com si fessis un quadre però en realitat estàs treballant amb peces de vidre de diferents colors que manipules: les talles, les pots pintar i coure al forn, i un cop la pintura està de forma permanent sobre el vidre, pots emplomar-ho amb un perfilat de plom en forma d’H que aguanta una peça per cada costat. I com que és flexible, pots fer les corbes que vulguis. És una feina molt laboriosa, un ofici que gairebé no ha canviat en els seus més de mil anys d’història. La teva professió no és gaire comuna… Soc vitrallera i conservadora de vitralls. Vaig estudiar Belles Arts i en acabar vaig fer un curs a la Fundació Centre del Vidre de creació contemporània de vitralls, una escola que ja no existeix. Vaig fer pràctiques al taller J. M. Bonet de Barcelona, un taller històric que, entre altres obres fa els vitralls de la Sagrada Família. Després d’aquelles pràctiques em van contractar i vaig treballar amb ells tres anys més. Allà vaig aprendre molt de l’ofici de vitraller. Però la teva passió era i ho continua sent la restauració de vitralls. Sí! Per aquest motiu vaig anar a Anglaterra a fer un màster de dos anys sobre conservació de vitralls i gestió de patrimoni. Són uns estudis que no existeixen a Espanya. La tesina final la vaig dedicar a la taula de vitraller de Girona, que és al Museu d’Art, i em vaig instal·lar a Girona en principi per tres mesos, mentre estudiava l’obra, però al final la ciutat em va enamorar i m’hi vaig quedar. De fet, com que em volia dedicar a la restauració de vitralls, què millor que el meu taller estigués al Barri Vell gironí, on tota la província està farcida de patrimoni interessant. Estàs especialitzada en la restauració de vitralls, tot i que també fas peces noves per encàrrec... La restauració és el que em possibilita, sobretot, trobar sortida professional a la meva professió. Cada vegada més, i penso que pel bé del patrimoni, es necessiten vitrallers qualificats en conservació-restauració i a Espanya en tenim molt pocs, a causa de la manca d’oferta formativa a l’Estat. A més de formació reglada, hi ha d’haver, és clar, un aprenentatge d’ofici: els tallers agafen un aprenent i li ensenyen la tècnica. Jo, durant els 10 anys que m’he dedicat al vitrall, m’he format tant en la banda acadèmica com en la d’ofici, i crec que això m’ha ajudat molt, tot i que sempre queden coses per aprendre! Els teus clients principals són els bisbats? Així és, les esglésies i les catedrals conserven gran part del patrimoni vitraller. Els vitralls són peces que requereixen manteniment, i aquí sovint els descuidem. Quan ja és tard per fer una intervenció preventiva, i s’han de restaurar, i abans s’ha de fer un estudi historicoartístic de la peça. Aquest estudi és bàsic per saber qui va ser l’autor de la peça
Change language