Revista Gidona Juliol 2019

GiDONA|juliol 2019
< art |
73
A l’estudi de...
Josep M. Ortega
RP i comunicació
Comissari d’exposicions
Aquest cop ens endinsem en l’estudi de l’escultora i gravadora
Mercè Riba, barcelonina de naixement i empordanesa arrelada
des de fa més de 40 anys.
Mercè Riba ens rep al seu estudi taller situat al barri del Puig,
un agrupament de masies, algunes dels segles XVII-XVIII del
veïnat de Llampaies, prop de Camallera. “Fa quaranta anys,
el 1979, vaig arribar aquí procedent de Barcelona, on vaig
néixer -ens diu-, i aquí és on he realitzat la meva obra, primer
en un espai força petit i ombrívol i, més tard, vaig
poder arreglar aquest espai, que és on treballo”. Val a dir
que Mercè Riba, com a escultora, necessita per a la seva feina
un espai gran, ja que sol fer força treballs de grans dimensions.
El seu estudi actual està orientat al sud, d’esquena a la tramuntana,
envoltat d’un pati des d’on es veuen camps de conreus
i petits boscos de pins dispersos entre els conreus i les
suaus ondulacions dels camps de l’Empordà. Ha plogut fa una
estona però llueix un sol espectacular i un cel net de núvols,
blau i clar de primavera que s’estén per damunt nostre. De fet,
ara, a la primavera i a l’estiu, “treballo enmig dels dos espais,
entre el taller i el pati, tant per la facilitat per la meva
feina, que de vegades fa pols, com per poder gaudir d’aquestes
vistes i del cel empordanès”, ens diu.
L’estudi, o potser hauríem de dir més aviat taller, gairebé no té
parets: totes les superfícies estan ocupades per prestatges
plens d’eines, estris, atuells i obres seves en diferents mides i
materials per aquí i per allà, com un mena de cambra de les
meravelles. “Per mi és com un desordre planificat, ja que
sempre sé on tinc cada cosa i em sento acompanyada”.
De fet, per companyia, compta quasi sempre amb la d’un gatet
negre, en Lennin, que entra i surt quan vol i salta entre les
peces i dos antics taulells de fuster que utilitza de suport per
a les eines que necessita quan està treballant. L’altra companyia
li dona la ràdio, que “escolto mentre treballo, especialment
música clàssica a Ràdio 3 i La competència, dels
Òscars, a RAC 1”. Ens diu que li agrada tant aquest programa
que “de vegades em programo la feina en funció de l’horari
d’emissió”.
Mercè Riba es va titular en escultura a l’Escola Massana (1976)
i en pintura a la Facultat de Belles Arts (1980). Entre el 1978 i
el 1982 forma part del col·lectiu d’artistes Taller Nou, amb el
qual s’inicia en les tècniques calcogràfiques. És autora d’una
obra profunda i intimista dins de la figuració expressionista.
Des del 1973 exposa les seves obres tant dins del país (Barcelona,
Madrid, Bilbao, Girona, Figueres, Berga, Vic i Cadaqués)
com a l’estranger (Nova York, Ginebra, Stuttgart,
Mercè Riba
Luxemburg, Brussel·les, Anvers, Gant i Sant Genís de Fontanes).
Entre el 1980 i el 1991 va donar classes de gravat i modelatge
a Girona, Osca, la Bisbal i la Universitat de Barcelona.
Pel que fa a la seva obra pública, ha realitzat diverses obres
de gran format, com el Sant Jordi i el drac, a la plaça de Catalunya,
de Figueres; El llançador de Llampaies, a la plaça Major
del seu poble; Monument a Josep Irla, a la plaça Josep Irla, de
Girona; el Sant Lleí, escultura de marbre i resina a Sant Antoni
de Vilamajor, Barcelona; el Crist de braços oberts, talla directa
sobre fusta de til·ler, i Verge maternal, peça en terracota policromada
per a l’església de Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona,
entre altres.
Com a dibuixant i gravadora, ha il·lustrat amb dibuixos i gravats
els llibres de bibliòfil Cabaret, Contes comestibles (vol. 1
i vol. 2) i Trànsit, i recentment ha realitzat el llibre d’artista Errant.
Actualment el seu projecte immediat és “la realització i
publicació de dos nous llibres, que giraran entorn de l’escultura
-ens comenta-, encara que sempre surt algun encàrrec
o alguna mostra per aquí o per allà, com ara la
mostra col·lectiva que, amb el títol de Verd, va tenir lloc
al Km7 Espai d’Art, de Saus, o la participació en l’exposició
‘Mulheres e cidadania’ a Porto (Portugal)”.
Per als seus dibuixos i gravats, l’artista disposa d’un altre espai
annex on poder treballar, així com d’una gran sala on exposa
de manera permanent part de la seva obra.
Acabarem amb unes paraules que li va dedicar l’historiador de
l’art Francesc Miralles el 2002: “Mercè Riba, en aquests moments
en què una bona part de l’art es decanta cap a l’espectacle
i el buit, ens torna a un moment en el qual la
passió íntima enllaça amb la societat i amb l’art. Per això
la seva obra ens colpeix interiorment. I es converteix en
consciència social.”
Per saber més d’aquesta artista us podeu adreçar al seu web:
www.merceriba.com