Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Silveria</strong> <strong>Gonzato</strong> Passarelli<br />
Verona Autunno '93<br />
Aggiornato maggio 2008
2<br />
<strong>Silveria</strong> <strong>Gonzato</strong> Passarelli<br />
DON LUMIN<br />
PERSONAGGI:<br />
San Pietro<br />
Don Lumin: parroco morto trent’anni prima<br />
Don Alceste: parroco attuale<br />
Iolanda: perpetua da sempre<br />
Adelaide: parrocchiana<br />
Augusta: parrocchiana<br />
Gervasia: parrocchiana<br />
Carla: infermiera<br />
Suor Verecondia<br />
Cesira: parrocchiana<br />
Fulgensia: parrocchiana<br />
Bragossa: medico del paese<br />
2
3<br />
ATTO PRIMO<br />
SCENA PRIMA<br />
L'interno di una canonica e l’ingresso<br />
Personaggi: S. Pietro, don Lumìn (fuori scena)<br />
S. Pietro:<br />
Don Lumìn!.... Don Lumìn!<br />
D. Lumìn:<br />
Ci èlo che me ciàma? De ci èla sta ósse?<br />
S. Pietro:<br />
Don Lumìn!.... Don Lumìn!<br />
D. Lumìn:<br />
Sito ti, san Piéro?<br />
S. Pietro:<br />
Sì, són mi!<br />
D. Lumìn:<br />
Sa comàndito?<br />
S. Pietro:<br />
Te ricòrdito el concorso che t'è fato sìnque mesi fa?<br />
D. Lumìn:<br />
Qual concorso?<br />
S. Pietro:<br />
Quel dei santini tacà ai pachi de le candele; ti te ghe n'è mucià più de tuti; t'è vinto ‘n<br />
premio.<br />
D. Lumìn:<br />
Dalbòn? E sa èlo che ò vinto?<br />
S. Pietro:<br />
T'è vinto ‘n viàio su la Tèra: te vedarè ancora el to paese, la to gente… Sito contento?<br />
D. Lumìn:<br />
I è trent'àni che manco da la Tèra, no ghe són più abituà. E se no fosse contento?<br />
S. Pietro:<br />
No me interessa gnénte, te ghe vè istésso. Te dovéi far de manco de catàr su santini.<br />
3
4<br />
D. Lumìn:<br />
Ma mi credéa de vìnsar qualcos'altro! No sò....’n par de ale nóve, ‘n çèrcolo de oro da<br />
métarme sóra a la testa… 'na vacànsa al sètimo cél....<br />
S. Pietro:<br />
Càvete le ale e torna tra i vivi. Quando sarà el momento te ciamarò de ritorno; noàltri te<br />
spetèmo. Ricòrdete che su la Tèra te sarè invisibile: nissùni te vedarà e nissùni te<br />
sentirà. E adesso va!<br />
D. Lumìn:<br />
Vago, vago!.... Che bel premio!... Che fortuna!.... Come són contento! Pecà che sta<br />
gràssia de Dio no la ghe sia capità a 'n altro!... Che alta che l'è sta nuvola! Che fadìga<br />
smontàr! G'avéa più fià quando ero morto. Vardè sa me tóca far a la me età, dopo tuta<br />
la fadìga che ò fato a morìr. Qua, quando te credi de èssar a cavàl, no te sì gnanca a<br />
pié.<br />
SCENA SECONDA<br />
Personaggi: don Lumìn (invisibile)<br />
Don Lumìn entra nello studio di don Alceste, il suo successore. È invisibile.<br />
D. Lumìn:<br />
Indóe sónti? Ma questo l'è el me studio! Riconósso la scrivania, la poltrona, i me libri,<br />
La tòla par magnàr….L’éra studio e anca sala da pranso….No ghe n’éra lussi!....Ma è<br />
restà tuto come ai me tempi!<br />
D. Lumìn vede un suo ritratto appeso alla parete.<br />
D. Lumìn:<br />
Varda ciò, i m'à tacà al muro: i g'à messo la cornìsa a la me fotografia. Però, no credéa<br />
mia de star così ben tacà via!<br />
SCENA TERZA<br />
Personaggi: don Alceste, don Lumìn (invisibile)<br />
Entra un prete che si avvìa verso la librerìa.<br />
D. Lumìn:<br />
Ci èlo sto qua? Èlo questo el modo de comportàrse? No se domanda gnanca<br />
comparmésso?<br />
Don Alceste cerca un libro che lo ispiri per il sermone della domenica.<br />
D. Alceste:<br />
"La cucìna veronése"; sa falo qua sto libro? La me perpetua la sistema le robe con ‘n<br />
criterio che la capìsse solo éla. Vuto védar che la m'à messo el messàl in cusìna?.... "<br />
Din don, campanón"; questo l'è de Ortensio, el campanàr…. "Come mantenersi caste e<br />
4
5<br />
pure"; questo a mi no 'l me serve de sicuro e gnanca a la me perpetua: l'è bruta come el<br />
pecàto….Ah, fòrsi, l’è de suor Verecondia…Ma no se lassa in giro sti libri!... "Sandocan<br />
alla riscossa"; che santo èlo sto qua?....Mi no l'ò mai sentìo…. " Santi e belli"; questo el<br />
pól andàrme ben. G'ò da preparar la predica par la messa de domìnica; l'è 'na vita che<br />
predico; ormai, no sò più sa dir. Manco mal che i me parochiàni no i se ne inacòrse mia<br />
quando me ripeto: gh’è ci nasse e gh’è ci móre, ci no g’à più tanta memoria e ci no stà<br />
mai atènto, e così, par quel, la predica l’è sempre nóva. Ghe n’è anca qualchedùn de<br />
sordo…e ghe n’è dei altri che no ghe interessa ‘n figo séco de quel che digo, a la fàcia<br />
de sto baùco ch’el stà qua de le ore par butàr zó quàtro parole co’ ‘na s-ciànta de<br />
senso.<br />
Don Alceste prende carta e penna esi siede alla scrivania.<br />
Don Alceste:<br />
Fratelli!.....Nò, "fratelli" no 'l me piàse più, el m'à stufà. L'è ora de cambiar: i è secoli che<br />
le prediche le scomìnsia così!... Amici!....Nò, no me piàse gnanca "amici".<br />
Compagni!....Par carità! Sta parola la me fa védar rosso…..I la dise i comunisti!... Sti<br />
bruti malcunà magna butìni!...Manco mal che adesso gh’è ci li méte a posto!.... Beate<br />
creature!.... Beate creature?... Ghe sémo: l'è ‘n modo de scominsiàr afetuóso,<br />
poetico…. da prete; el me fa vegnér in mente san Francesco…. El me piàse proprio.<br />
Il prete comincia a scrivere sillabando le parole.<br />
Beate creature…… in qualità di parroco...<br />
D. Lumìn:<br />
Pàraco?.... Són mi el pàraco!... Sa scrìvelo sto qua?.... Ma varda ti sa me tóca sentir!<br />
Manco mal che no l’à scrito “camerati”!....G’avaréa tirà ‘na sgnàcara sul copìn, che la<br />
ghe saréa passà la óia de pensar a la politica…Sa gh’è de mal a continuar a dir<br />
“fradèi”?...No lo sémo tuti?....Uno ch’el se ciàma Bèpi, dopo vint’àni, g’alo da cambiar<br />
nome?...Nò!…El se ciàma sempre Bèpi.<br />
D. Alceste:<br />
Vi esorto…. a frequentare….. più spesso…. la chiesa...<br />
D. Lumìn:<br />
"Vi esorto"? "Frequentare"? Te pól imaginàrte se i me parochiàni i lo capìsse! Bisogna<br />
èssar s-cèti e duri e lassàr star le parole da siensiàto… Scólteme mi: "Parochiàni, volìo<br />
andar a l'inferno scarpe e tuto? Volìo andar a farve gratàr la schéna da la forca de<br />
Satanàsso? Volìo andar a farve scaldar le brisòle su la gradèla de Lucifero? Volìo<br />
andar a farve incornar da Belzebù? Fasì de manco de vegnér a messa! Bruti saùghi<br />
che no sì altro!"… Parla come te magni!.... “Beate creature!”… "Beate creature"; el me<br />
fa proprio rìdar…. Ciàmeghe slandróni!<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda!... Iolanda!<br />
D. Lumìn:<br />
5
6<br />
Iolanda? Ma l'è la me perpetua! Sa èle ste confidènse?.... Però, l'è ancora viva; la sarà<br />
vècia stracampìa.<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda!<br />
D. Lumìn:<br />
L'éra za mèza sorda trent'àni fa; figurémosse adesso!... Però,mi g’ò sempre avù el<br />
sospèto che la fasésse da sorda. Quando qualcosa la ghe interesàa, la sentéa anca le<br />
moréciole caminàr par la canonica.<br />
SCENA QUARTA<br />
Personaggi: Alceste, Iolanda, don Lumin (invisibile)<br />
Entra una vecchia trascinando i piedi; la sua andatura è molto lenta.<br />
Iolanda:<br />
Vègno!... Calma!.... El staga chièto!.... No 'l vede che són drio a córar?... Vórlo che me<br />
rompa l'osso del còl?<br />
D. Alceste:<br />
Par carità, Iolanda, ralènta!....Te me pari Tomba la Bomba.<br />
Iolanda:<br />
El me tól anca in giro….. Iolanda qua, Iolanda là, Iolanda su, Iolanda zó...Me crédelo<br />
Figaro?<br />
D. Lumìn:<br />
Santo Paradiso!... Se prima l'éra bruta, adesso l'è anca pèzo: la fa spaènto; la g'à più<br />
ràpole in fàcia che cavéi su la testa. Questa l'è stà stampà proprio par i preti…. L'è<br />
contro ogni tentassión…. Maria de oro, no són gnanca bón de vardàrla… I preti no i g’à<br />
mia da desiderar le dòne, e manco ancora tocàrle….Ma vardàr se pól sempre….Che se<br />
contenta almànco l’òcio…..Ma gnénte bruti pensieri!...Bruti pensieri….La me pàr<br />
‘n’esagerassión….No i ghe fa mal a nissùni!....Ma se i vól così….Çèrto che, de le òlte,<br />
no l’è mia facile tegnér fermi i pensieri….Qua, in canonica vegnéa de quéle<br />
sposéte…..E le se rufianàa anca……Quante penitènse che ò cognèsto far!<br />
Iolanda:<br />
Cosa comàndelo?<br />
D. Alceste:<br />
Ascolta, beata creatura!<br />
Iolanda (dopo essersi guardata attorno):<br />
Mi me ciàmo Iolanda.<br />
D. Alceste:<br />
E mi te ciàmo "beata creatura".<br />
6
7<br />
Iolanda:<br />
E mi no rispondo parché me ciàmo Iolanda, Iolanda Sbrisolón.<br />
D. Lumìn:<br />
Avìo visto come le fonsióna qua le novità?...G’avaréa messo la man sul fógo.<br />
D. Alceste;<br />
Ma "beata creatura" l'è ‘n modo de ciamàr afetuóso, come sorèla, amìga...<br />
Iolanda:<br />
Ma mi me ciàmo Iolanda, Iolanda Sbrisolón e no són sorèla de nissùni…e manco<br />
ancora amìga….Me mama la m’à messo al mondo solo mi….Quando l’à visto sa gh’éra<br />
riussìo, no l’à più volù fiói!...A mi, “bèla butìna” no me l’à mai dito nissùni…I se oltàa da<br />
l’altra parte…Me pare, dopo che són nata, l’à scominsià a béar e me mama la me<br />
petenàa coi cavéi davanti a la fàcia. Me faséa de pecà da par mi sola. Quando ò<br />
scominsià a far la perpetua e capitàa qua dei curatini par far pratica, se ghe vegnéa i<br />
sbisigolìi de la gioventù, el pàraco el voléa che me ghe sentàsse davanti. Ghe passàa<br />
tuto par ‘n bel tòco…’Na òlta don Lumìn el m’à fato anca de le fotografie…I m’à dito<br />
ch’el le à portà in seminario….Ò sentìo dir che ò salvà de le vocassión.<br />
D. Alceste: (tra sé)<br />
L’ò vista anca mi quéla fotografia là!...La faséa efèto…E come!...A mi me passàa parfìn<br />
el sangiòto….A qualchedùn gh’è vegnù anca le bróse…..<br />
(A voce alta)<br />
E va ben, Iolanda, no vói barufàr par così póco….E no stà farte vegnér le<br />
malinconie…La beléssa l’è ‘na roba che passa…No la conta gnénte…Te l’ò dito tante<br />
òlte, possibile che g’àbia da dìrtelo ancora? Iolanda…. g'ò la bóca amara, ‘n grópo qua<br />
sul stómego e 'na sfinisión che òlto via.<br />
Iolanda:<br />
Ò capìo: ghe vól ‘n gosséto de quel bòn. Quel che preparo da magnàr mi el gh'è<br />
sempre indigesto. Don Lumìn (pace a l'ànema sua) el se lecàa anca i dièi quando el<br />
magnàa le me pietànse.<br />
D.Lumìn:<br />
Me lecàà i dièi par la fame: la me dava de le porsión che no le bastàa gnanca par 'na<br />
creatura de du mesi sóto peso. Che brontolóni de stómego!..... Che debolésse!<br />
D. Alceste:<br />
Pòrteme ‘n gósso de vin de quéla botìlia che ò vèrto ieri sera. No g’ò mia óia de<br />
béar….Vardo se ‘n biciér el me giùta a digerir.<br />
Iolanda:<br />
No ghe n'è più.<br />
7
8<br />
D. Alceste:<br />
No ghe n'è più? E ci èlo che l'à beù?<br />
Iolanda:<br />
Sa vórlo che sàpia mi? Con tuta la gente che gira par la canonica.<br />
D. Lumìn:<br />
No è cambià proprio gnénte: tuto istésso. La canonica l’è sempre stà ‘n porto de<br />
mar….E tuti i vól comandar. Gh’è parfìn qualchedùn che l’à preteso le ciàve…..E mi ghe<br />
i ò date…Sa volìo mai, da solo no se pól mia tegnérghe drio a tuto e così, par avérghe<br />
‘na s-ciànta de aiuto, o cognèsto rivàr a dei compromessi. I vegnéa drénto, i verséa<br />
dapartùto, i se toléa quel che ghe faséa comodo….E el vin santo, intanto, el<br />
svampìva…Me ne ocoréa ‘na damigiana a la setimàna…E le dòne?....Maria santissima<br />
che crussio| Le scomaràva parfìn nei me casséti….E le savéa tuto lóre….El g’à da far<br />
così, el g’à da far colà, e la predica che l’à fato no l’à m’è mia piasùa e le letùre el ghe<br />
le lassa far a quéle che i è bòne de lézar.El ghe diga a la perpetua che sui banchi gh’è<br />
tri dièi de pólvar….che gh’è le candele da smocolàr, i fiori da cambiar….E mi le dovéa<br />
soportàr! Po’, quando le tacàa a parlar dei altri, no le se femava più. Da quéle bóche<br />
vegnéa fóra de tuto: la tale la ghe fa i corni al marì, quel’àltra la va dedrìo a le sése col<br />
moroso, el becàr l’imbròia sul peso, el sagrestàn el roba le lemòsine….No se salvàa<br />
nissùni. Quando vegnéa la gente a confessàrse, i mandàa via sènsa star lì a pèrdar<br />
tempo, parché tanto, savéa za tuto.<br />
Suonano alla porta.<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda, i à sonà, va a vèrsar.<br />
Iolanda:<br />
Vago!.. Córo!... In sta casa l'è tuto ‘n passo e ‘n salto! Tuto de corsa me tóca far. Sti<br />
qua i crede ghe g'àbia ancora vint'àni. Me mantègno ben, questo bisogna dirlo, ma i ani<br />
i gh'è.<br />
Suonano ancora.<br />
Iolanda:<br />
Ò capìo!... Vègno!... 'Na s-ciànta de passiènsa! G'avìo el fógo tacà al dedrìo? I<br />
g'avésse qualcosa de importante da vegnér a dir o a far; i vien qua solo par far<br />
bagoléssi, i vien a confessàr i pecàti dei altri e a métar el naso indóe no ghe tóca…E<br />
don Alceste el ghe lo lassa far!....E don Lumìn, pace a l’ànema sua, l’éra istésso.<br />
D. Lumìn:<br />
E quei che vien dopo i confessa i pecàti de quei che i è vegnùi prima. E così i fa pata!<br />
Iolanda:<br />
8
9<br />
Massa bontèmpo gh'è, ve lo digo mi! Par carità, no i è mia tuti così....ma quasi. Gh'è<br />
anca de le brae persone, ma quéle te le vedi póco anca in césa.<br />
Suonano ancora con insistensa.<br />
Iolanda:<br />
Ò dito che vègno! Vago pian, senò dopo no són più bòna de fermàrme. Qua i è tuti<br />
paróni, solo mi són la serva. Savaréa mi come tratàrli; ma me tóca farghe bel acèto,<br />
senò don Alceste el se la tól con mi. "Le porte de la canonica i è sempre vèrte": così el<br />
g'à el coràio de dir dal pulpito....Sempre vèrte? Són mi che córo a vèrzarle ogni du<br />
minuti, anca se gh’è de quei che i se le verze da par lóri soli: i è quei che g’à la ciàve.<br />
SCENA QUINTA<br />
Personaggi: Iolanda, don Alceste, Adelaide, don Lumin (invisibile)<br />
Entra la signora Adelaide.<br />
Iolanda apre la porta e entra Adelaide.<br />
Iolanda:<br />
Bongiórno, sióra Adelaide!<br />
Adelaide:<br />
Buongiorno, Iolanda!<br />
Don Lumìn:<br />
Questa la cognósso ben. L’à sempre dito che l’è ‘na foresta… L’è vegnùa qua apéna<br />
sposà e l’à scominsià subito a rómpar. No ghe n’ éra mia za bastànsa de séca scatole?<br />
Àrdela qua, co’ ‘na s-ciànta de ràpole, ma sempre co’ quel far da sprotóna ch’el me<br />
faséa andar su parfìn la pressión.<br />
Iolanda:<br />
Sa èlo che posso far par éla?<br />
Adelaide:<br />
Lei niente; vorrei parlare con don Alceste.<br />
Iolanda (rivolta verso il pubblico):<br />
L'avaréa giurà; mai più la vien a parlar con mi! A mi l'è za bastànsa che la me séca le<br />
óre. Questa la fa parte de la nobiltà…L’è la sióra Bombarda, la moiér de uno ch’el g’à a<br />
che far co’ le navi…. ‘n militàr, credo.<br />
Adelaide:<br />
Disturbo forse?<br />
Iolanda (rivolta verso il pubblico):<br />
9
10<br />
A mi, de sicuro!... Ma no g'ala gnénte sta qua da far a la matìna? Mi, che g'ò da rincuràr<br />
solo sto vècio prete, no g'ò tempo gnanca de supiàrme el naso, e sta qua, con ‘n marì e<br />
‘n fiól ancora da sposar, l'è za in òlta de matìna bonóra.<br />
Iolanda (rivolta ad Adelaide)<br />
Ma schèrsela, sióra Adelaide? Érino qua che l'aspetàino. La se còmoda che vago a<br />
domandàrghe al pàraco se’l pól ricévarla. (Tra sé) Quante bale che me tóca contar! Ma<br />
sti pecàti qua i va tuti sul conto de don Alceste: l'è stà lu a dar tuta sta libertà.<br />
D. Lumìn:<br />
La sióra Adelaide l'à sempre spacà el minuto; mi regolavo l'orolòio su de éla. Ghe<br />
ciamàvo "l'Ora Esàta" e quando l'andava via, ghe ciamàvo "Séca Ore".<br />
Iolanda, strascicando i piedi si avvia verso la scrivania.<br />
D. Alceste:<br />
Va pian, Iolanda! Va pian! Te me pari 'na sginsa. Te fè ‘n spostamento d'aria che me<br />
sgóla via tute le carte.<br />
Iolanda:<br />
Pòra mi, che corse! G'ò el cór che me s-ciòpa.<br />
D. Alceste:<br />
Sa gh'èto da dirme Iolanda?<br />
Iolanda:<br />
El spèta 'n àtimo che me torna el fià!<br />
D. Lumìn:<br />
E alóra gh’émo da spetàr ‘n bel póco. Don Alceste, gh'è l' "Ora Esàta". Órpo! Me<br />
desmentegàvo che nissùni pól védarme e sentìrme.<br />
Iolanda fa dei respiri profondi tenendosi la mano sul petto.<br />
D. Lumìn:<br />
Anca da zóena, l'Adelaide, l'è stà sempre convinta che, sènsa de éla, andàsse in<br />
malora tuta la paròchia. O fòrsi, la lo voléa far crédar.<br />
Iolanda:<br />
Qua, i me vól védar morta....Là fóra, come tute le matìne, gh'è la sióra Adelaide che la<br />
vól parlar con lu. Ghe digo de vegnér avanti o de nar indrìo?<br />
D. Alceste:<br />
E ci èla la sióra Adelaide?<br />
10
11<br />
Iolanda:<br />
Ci l'è la sióra Adelaide? Ma se l'è qua tute le matine! Lu, fòrsi, el ghe ciàma "Beata<br />
Creatura", "Fióla de Maria", "Madre Coràio" o "Reverenda". L'è quéla che parla in<br />
chìcara, quéla che la fa la fina, quéla che sà tuto.<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda, me pàr che la sióra Adelaide no la te sia mia massa simpatica.<br />
Iolanda:<br />
Ma sa dìselo, don Alceste? Schèrselo o pàrlelo sul serio? A mi la me piàse assè!...<br />
Spèce quando no la vedo.<br />
D. Alceste:<br />
Eh!.... Iolanda, Iolanda!<br />
Iolanda:<br />
Stamatìna, la profùma de mughéto da tór el fià. Alóra…. la fasso vegnér drénto?<br />
D. Alceste:<br />
La porta de la canonica l'è sempre vèrta.<br />
Iolanda:<br />
Sempre vèrta? L'è sempre serà! Són mi che continuo a nar avanti e indrìo par vèrzarla;<br />
orami ò consumà tuta 'na fila de matonéle e dosènto sampàtole. Parché no ghe dalo la<br />
ciàve a quei che i è sempre qua?<br />
D. Alceste:<br />
Parché mi no g'ò mia la ciàve de casa sua!<br />
Iolanda:<br />
Giusta anca questa.<br />
D. Lumìn:<br />
Qualcosa è cambià: ghe n’è manco de ciàve in giro.<br />
Iolanda va verso Adelaide.<br />
Iolanda:<br />
La vègna avanti, sióra Adelaide, la vègna avanti! Don Alceste el la stà spetàndo.<br />
Adelaide:<br />
Non vorrei importunare.<br />
Iolanda ( tra sé)<br />
E sa èlo che vól dir? (a voce alta) L'è mèio che de çèrte robe la parla diretaménte con<br />
don Alceste, mi no volaréa farla confóndar. (Tra sé) L’è ‘na mòta de ani che l’è qua e no<br />
11
12<br />
l’à gnancóra imparà a parlar come se usa tra cristiani. Ma don Alceste el pàr ch’el la<br />
capìssa….Lu el capìsse anca el latìn.<br />
Adelaide entra nello studio di don Alceste.<br />
Adelaide:<br />
Riverisco, Reverendo.<br />
D. Alceste::<br />
Bongiórno, beata creatura! Qual bòn vento?<br />
D. Lumìn:<br />
Quel de ogni matìna. Beata creatura. El sùpia sempre ne la stessa diressión, come<br />
trent’àni fa.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
L’è la bora. A sta qua ghe casca la casa su la testa.<br />
D. Alceste:<br />
Cosa posso far par éla? Èla vegnùa a confessàrse?<br />
Adelaide:<br />
No, Reverendo, non ne ho bisogno. Io non faccio del male a nessuno. Anzi! Ma non mi<br />
vanto mai dei miei meriti. Quello che faccio mi viene dal profondo del cuore….Come<br />
una vocazione….Come una spinta verso il bene.<br />
D. Lumìn:<br />
Ghe lo daréa mi ‘n bel spintón! Ma g’ò da tegnérme: són ‘n’ànema del Paradiso.<br />
Iolanda: (rivolta al pubblico)<br />
Ma schersémo? Quéla no l'à mai fato gnanca ‘n pecatìn. Se no la se tien tacà, la sgóla<br />
in cél anca co’ la borséta: l'è 'na santa.<br />
D. Lumìn:<br />
Pura come ‘n gìlio!<br />
Iolanda:<br />
Don Alceste, ghe porto ‘n gosséto de quel che se beémo tuti i giorni?<br />
D. Alceste:<br />
Ma sa dìsito, Iolanda? Strapàrlito? Te lo sè che mi béo solo àqua de Vissìn. El vin lo<br />
béo durante la messa parché són costréto, ma par mi l’è ’n sacrificio, ‘n patimento che<br />
ghe òfro al Signór par la salvéssa de le àneme de la me paròchia.<br />
Iolanda:<br />
12
13<br />
Áqua de Vissìn? Parché? Se pól béarla anca da lontàn?<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda, mi no béo mai alcolici.<br />
D. Lumìn:<br />
Santo Paradiso, che balìsta!...Manco mal che l’è ‘n prete!<br />
Iolanda:<br />
Come no 'l bée mai alcolici? Ma se prima el m'à dito.....<br />
Don Alceste si precipita a mettere la mano sulla bocca di Iolanda.<br />
D. Alceste:<br />
La me scusa, sióra Adelaide, la me perpetua la stranùsa sempre sènsa métarse la man<br />
davanti a la bóca, e così, g’ò da pensàrghe mi. Iolanda, mi no béo mai! Són astemio!<br />
Èto capìo?<br />
Iolanda:<br />
Oh! Poaréto! Da quando èlo che l'è astemio? Indóe se l'alo ciapà sta malatìa?<br />
D. Alceste<br />
Iolanda, lo sèto sa vól dir astemio?<br />
Iolanda:<br />
Vól dir che.....se stà mal......se sgiònfa i òci........vien le stornìsie.......Nò, no lo sò mia.<br />
D. Alceste:<br />
E alóra tasi!<br />
Iolanda:<br />
Siorsì.<br />
Adelaide:<br />
L'ignoranza è la grande piaga della società.<br />
Iolanda:<br />
Sa ala dito?<br />
Squilla il telefono.<br />
Iolanda:<br />
Pronti…. Són mi.......G'ò dito che són mi........Se la m'à telefonà, la g'à ben da savér ci<br />
són.........Se pól savér invésse ci l'è éla?................E sa vórla?.......Nò, don Alceste no 'l<br />
vien mia a benedìrghe la casa: el g'à da star via da l'aria, l'è astemio.<br />
13
14<br />
Iolanda interrompe bruscamente la comunicazione.<br />
D. Alceste:<br />
Ma che figure me fèto far? Dime el nome de ci t'à ciamà, che almànco me scusa.<br />
Iolanda:<br />
No me lo ricordo più.<br />
D. Alceste:<br />
E sa fago mi adesso?<br />
Iolanda:<br />
A mi el me lo dimànda? L'è lu el pàraco. La “Reverenda” fòrsi la pól darghe ‘n consìlio;<br />
mi són 'n'ignorante.<br />
Adelaide:<br />
La licenzi!<br />
D. Alceste:<br />
Par carità, no la se fassa sentir: la devènta catìa come 'na brèspa.<br />
Iolanda:<br />
Par el grópo sul stómego, ghe porto el bicarbonato?<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda, m'è passà tuto, stò benón!<br />
Iolanda:<br />
No èlo più gnanca astemio?<br />
D. Alceste:<br />
Nò!<br />
Iolanda:<br />
E alóra ghe porto ‘n gosséto de vin.<br />
D. Lumìn:<br />
Iolanda, sèntete lì e tasi! Èto capìo? Tasi!<br />
Iolanda:<br />
O mi són inseminìa o anca i preti, ogni tanto, i conta qualche bala. Se vago a l'Inferno<br />
mi, i ghe vien anca lóri.<br />
D. Alceste:<br />
La me scusa, sióra Adelaide; gh'è da portar ‘n saco de passiènsa. Fòrsi, adesso,<br />
podèmo star 'na s-ciànta in pace. La me diga.<br />
14
15<br />
Adelaide:<br />
Reverendo, penso che non ci sia bisogno di dire che io sono stata sempre una brava<br />
parrocchiana.<br />
D. Alceste:<br />
Parché? Qualchedùn l'àlo fòrsi messo in dùbio?<br />
Adelaide:<br />
Oh, nò, don Alceste! La mia era una semplice considerazione.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
L'è inutile che próa a dir la mia: i me seraréa la bóca subito.<br />
Adelaide:<br />
Intendevo dire che anche tutti gli altri parrocchiani dovrebbero fare come me.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
Ma éla la trovaréa sempre el modo de star sóra l'àqua come l'òio o come qualcos'altro<br />
che sò mi.<br />
D. Aceste:<br />
Sacrosante parole, sióra Adelaide. La me scusa, éla me capìssela se mi parlo in<br />
dialèto?<br />
D. Lumìn :<br />
La te capìsse !... La te capìsse! Da indóe crédito che la végna? La vien da Rosegafèro.<br />
So mama la vendéa brucoli in piàssa e so pare el faséa el stradìn. L’è ‘na foresta par<br />
modo de dir. L’à sempre dito che la vien da Firènse, ma l’è so marì che l’è de quéle<br />
parti.<br />
Adelaide:<br />
Mi sfugge qualche parola, don Alceste, ma non si preoccupi: riesco ugualmente ad<br />
afferrare il senso dei suoi discorsi...Per tornare al nostro ragionamento...<br />
D. Lumìn:<br />
Són proprio curioso de védar dove la va a parar.<br />
Adelaide:<br />
Io ho l'intenzione di continuare a collaborare come ho sempre fatto.<br />
D. Alceste:<br />
Bràa! Bràa!<br />
D. Lumìn:<br />
Dighe anca bràa, furbo che no te sì altro; ci èlo che le ferma adesso?<br />
15
16<br />
Iolanda: (rivolta verso il pubblico)<br />
Mi no posso védarla, la me stà qua. Ma indóe èlo el ben che la fa? Mi l'ò sempre sentìa<br />
sbatolàr e basta. Che la vègna a darme 'na man a mi, se la g'à tuta sta óia de darse da<br />
far; o che la staga a casa a far i mestieri, quéla gingiòna, che saréa mèio par tuti!<br />
Adelaide:<br />
Non per criticare, Reverendo, lei lo sa che io non dico mai male di nessuno.<br />
D. Lumìn:<br />
Par carità! Nissùn no 'l l'à mai gnanca sospetà!<br />
Adelaide:<br />
I parrocchiani che salgono sull'altare per le letture.....A me muore il cuore a dover dire<br />
certe cose.<br />
D. Lumìn :<br />
Te pól imaginàrte! La se ingrassa de sìnque chili in te ‘n colpo solo.<br />
D. Alceste:<br />
La me diga, la me diga, sióra Adelaide, no la se fassa problemi.<br />
D. Lumìn:<br />
La te le dise sì…. L'è vegnùa par quel!<br />
Adelaide:<br />
I lettori.....dovrebbero avere un'espressione più ispirata, più concentrata; dovrebbero<br />
leggere con più scioltezza, senza impaperarsi, senza storpiare le parole....Insomma,<br />
dovrebbero almeno imparare a leggere.<br />
D. Alceste:<br />
Dìsela?<br />
D. Lumìn:<br />
L'à za dito!<br />
Adelaide:<br />
Eh sì, purtroppo! Fanno fare brutta figura a tutta la comunità. Parliamoci chiaro: è gente<br />
che non sa neppure parlare l'italiano.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
Léngua maledéta, la parla in difìcile ma ò capìo istésso che la dise mal de qualchedùn.<br />
D. Lumìn:<br />
Però éla, a lézar, no la ghe va mia.<br />
D. Alceste:<br />
16
17<br />
La senta, sióra Adelaide, mi la ringràssio par el so desiderio de darse da far, ma a mi, i<br />
letóri, i me va ben così.<br />
D. Lumìn:<br />
Così se fa! E adesso móstreghe la porta!<br />
Adelaide:<br />
Per carità, don Alceste, li lasci pure leggere. Beati gli umili e gli ignoranti!<br />
D. Alceste:<br />
La varda che l'ultima parola la ghe l'à zontà éla.<br />
D. Lumìn:<br />
Quéla la te cambia anca le preghiere del breviario, se te ghe lassi far.<br />
Adelaide:<br />
Lei è un sacerdote alla buona e si accontenta di poco.<br />
D. Alceste:<br />
Èco, giusto; me contento de quel che g'ò. A ogni modo, sióra Adelaide, mi la ringràssio<br />
tanto per la so bòna volontà.<br />
Adelaide:<br />
Dovere, Reverendo, dovere. Ma già che ci sono, ci sarebbe un'altra cosa.<br />
Iolanda: (rivolta al pubblico)<br />
Ve paréa che l'avésse finìo!<br />
Adelaide:<br />
Al momento dell'offertorio, lei manda a raccogliere le offerte dei fedeli sempre Iolanda e<br />
Gervasia, col risultato che sapete: le casse della parrocchia sono vuote. Se mandasse<br />
qualcuno con un po' più di bella presenza, che sappia le buone maniere, una persona<br />
distinta, forse la gente si metterebbe un po' di soggezione e darebbe di più.<br />
D. Alceste:<br />
Quel che i dà l'è bastànsa<br />
Iolanda (rivolta al pubblico)<br />
Quando la passa da qua par nar via, ghe smàstego ne la récia quatro parolàsse che la<br />
se cava la óia de dir sempre su de tuti. Léngua velenosa! Quéla l’è pèzo de quel bisso<br />
che l’à portà Eva a la perdissión.<br />
Adelaide:<br />
E i poveri della parrocchia?<br />
17
18<br />
D. Alceste:<br />
Anca quei i se contenta de póco: l'è bastànsa anca par lóri.<br />
D. Lumìn:<br />
Se la dasésse in carità tuto quel che la spende in sbeléti, ghe ne saréa da dàrghene<br />
anca ai poaréti de le altre paròchie.<br />
Suonano ripetutamente alla porta.<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda, va a vèrzar.<br />
Iolanda:<br />
Vago!... Vago! Ma el ghe scriva fóra che se sóna ‘n colpo solo e che dopo se spèta.<br />
D. Alceste:<br />
Va ben, Iolanda, va ben!<br />
Adelaide:<br />
I servi sono tutti uguali: maleducati, arroganti e chiacchieroni.<br />
D. Lumìn:<br />
Se la le sente la Iolanda, la ghe cava quei quàtro penòti incolorìi che la gh'à in testa.<br />
SCENA SESTA<br />
Personaggi: Iolanda,Adelaide, Augusta, don Lumin (invisibile)<br />
Ingresso.<br />
Iolanda:<br />
Bongiórno, sióra Augusta, sa posso far par éla?<br />
Augusta:<br />
Vorrei parlare con don Alceste.<br />
Iolanda:<br />
Anca éla?<br />
Augusta:<br />
Perché? C'è già un'altra persona?<br />
Iolanda:<br />
Gh'è la sióra Adelaide.<br />
Augusta:<br />
Allora mi siedo in un angolino e aspetto.<br />
18
19<br />
Iolanda socchiude la porta dello studio e origlia.<br />
D. Lumìn:<br />
Senti, senti! I me parochiàni i parla tuti in chìcara. Solo la Iolanda l'è restà rùstega<br />
come 'na galìna padoàna.<br />
D. Alceste:<br />
Sa élo che la g'à da dirme ancora, sióra Adelaide?<br />
Adelaide:<br />
Quando al sabato vengo alla messa delle diciotto e trenta (come sa, perché mi vede), io<br />
mi metto sempre nel primo banco e, da lì, posso vedere tutto.<br />
D. Alceste:<br />
E sa élo che la vede?<br />
D. Lumìn:<br />
Sa èlo che la vede?<br />
Adelaide:<br />
I coristi.<br />
D. Alceste:<br />
E sa gh'ài i coristi?<br />
Adelaide:<br />
Si comportano in una maniera indecorosa.<br />
D. Alceste:<br />
Santo Paradiso, sa èlo che i fa?<br />
Iolanda:<br />
Sióra Augusta, éla càntela ne la corale?<br />
Augusta<br />
Sì.<br />
Iolanda:<br />
E alóra l'è mèio che la se stupa le réce.<br />
Adelaide:<br />
Si girano, chiacchierano, sono distratti; c'è gente che stona e sono<br />
vecchi! Mi sembra il coro del geriatrico.<br />
vecchi, troppo<br />
D. Lumìn.<br />
19
20<br />
Parché no ghe vala éla a darghe ‘na bòta de gioventù?....Ormai, anca ti te sì da<br />
geriatrico, cara mia. T’è za cambià anca i secondi denti, e quando te spacarè quéla<br />
dentiera lì, te rivarè ai tèrsi.<br />
.<br />
Augusta e Iolanda entano nello studio di don Alceste.<br />
Augusta:<br />
Ma come si permette lei di parlare a quel modo?<br />
Iolanda:<br />
Ghe l'avéa dito mi de stupàrse le réce.<br />
D. Lumìn:<br />
Adesso le se dà....Atènta Adelaide! L'Augusta l'è de brasso bòn.<br />
Adelaide:<br />
E chi è questa che entra senza annunciarsi?<br />
D. Alceste:<br />
Sióra Adelaide, ghe presento....<br />
Augusta:<br />
Non c'è bisogno di presentazioni: abitiamo nello stesso palazzo….Lei occupa<br />
l’appartamento sopra il mio. Purtroppo!<br />
Adelaide:<br />
“Purtroppo” lo dico io!<br />
Augusta:<br />
"Purtroppo" io lo ripeto e lo sottolineo. Comunque posso dire anche “disgraziatamente”<br />
D. Lumìn:<br />
Èco, bràe, metìve d’acòrdo almànco su qualcosa. L’è póco, ma l’è sempre ‘n passo in<br />
avanti.<br />
D. Alceste:<br />
Santo Paradiso!<br />
Iolanda:<br />
Se le se ciàpa a bòte, no sò gnanca mi a ci tegnérghe. Sperémo che le se spaca el<br />
grugno tute do.<br />
D. Lumìn:<br />
20
21<br />
L'éra un bel pèsso che no vedéa de ste robe: in Paradiso no le sucéde mai. Là i è tuti<br />
santi dalbòn.<br />
Adelaide:<br />
"Purtroppo" lo dico io perché lei mi disturba di giorno e di notte.<br />
SCENA SETTIMA<br />
Personaggi: Iolanda, Augusta, Adelaide, don Alceste, Gervasia, don lumìn (invisibile)<br />
Gervasia apre la porta senza suonare il campanello e si ferma nell’entrata a origliare.<br />
Augusta:<br />
Io la disturbo? È lei che a mezzanotte sbatte le porte e cammina con gli zoccoli, è lei<br />
che mette il purgante nel latte del mio Fufi, è lei che mi infìla le lucertole nella cassetta<br />
delle lettere, è lei ghe manda il suo cane a far la pipì sul mio zerbino, è lei che mi butta<br />
le briciole sul balcone perché i piccioni, i passeri e tutto quello che vola venga a farci le<br />
cacchette.<br />
Iolanda:(tra sé)<br />
Manco mal che i rioplàni, sul pontesèl de l'Augusta, no i ghe stà mia.<br />
Adelaide:<br />
È lei che mi spalma di sudiciùme la manìglia del portone!....E poi c’è dell’altro…..<br />
ancora più grave!<br />
Iolanda:<br />
Maria de oro, sa faràla mai ancora l’Augusta!<br />
Augusta:<br />
Dica, dica pure, signora Adelaide; le sue accuse non mi fanno né caldo, né freddo. La<br />
sua lingua maledetta può dire questo e altro, tanto, non le crede nessuno.<br />
Adelaide:<br />
Ah! Lei mi sfida! Guardi che col fuoco è meglio non scherzare.<br />
Augusta:<br />
Le ho detto di parlare apertamente: non ho niente da nascondere io!<br />
Adelaide:<br />
E nemmeno io!<br />
D. Lumìn:<br />
Sante dòne tute do!<br />
Adelaide:<br />
21
22<br />
L’ha voluto lei, signora Augusta….Capisco che suo marito è molto impegnato e che non<br />
ha molto tempo da dedicare alla moglie, ma che lei vada a fare gli occhi dolci al mio,<br />
proprio non lo approvo, mi secca molto!<br />
D. Alceste:<br />
Calma, dòne! Çèrte robe le se dise solo quando s’è sicuri….Ansi, se se trata de queste,<br />
l’è mèio tasér.<br />
Adelaide:<br />
Per fortuna, mio marito non le dà bado e la tratta con sufficienza….Buongiorno,<br />
buonasera e basta.<br />
Augusta:<br />
Ma lei mi offende, le faccio causa!....Mio marito è l’avvocato Sapienza.<br />
D. Alceste<br />
I pani spórchi i se lava in casa!<br />
D. Lumìn:<br />
Le g’avaréa da lavàr giorno e nòte.<br />
Iolanda:<br />
Èco, brae, andè a casa a lavar.<br />
Augusta:<br />
Suo marito non è di mio gusto. Non gli farei gli occhi dolci nemmeno se fosse l’unico<br />
uomo della Terra!<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
Mi volaréa savér come i è i òci dólsi.<br />
D. Alceste:<br />
Adesso basta! I òci dólsi no i vól dir gnénte. L’importante l’è no passar ai fati!<br />
Iolanda:<br />
E dàghela co’ sti òci dólsi!<br />
D. Alceste:<br />
E adesso fasì pace parché no è sucèsso gnénte. No vói discordie tra i me parochiàni,<br />
spèce se se trata de semàde come queste. E basta farve i dispèti! I è robe da buteléti e<br />
nò da dòne maùre come voàltre.<br />
D. Lumìn:<br />
I è maùre solo de polpa: piassè dólse de queste no ghe n’è.<br />
Adelaide e Augusta si stringono controvoglia la mano.<br />
22
23<br />
Adelaide:<br />
Solo perché sono una buona cristiana.<br />
Augusta:<br />
Se è per quello, io lo sono di più.<br />
D. Lumìn:<br />
Se riscomìnsia!<br />
D. Alceste:<br />
Basta! E quando digo basta, l’è basta sul serio!<br />
Entra Gervasia sensa annunciarsi.<br />
Gervasia:<br />
L'ò vista anca mi l’Adelaide a córarghe drio a le lusèrtole e a infilàrghele ne la casséta<br />
de le létare de l’Augusta!<br />
D. Alceste:<br />
Sióra Gervasia, èla l’è mèio che la parla solo quando pissa le galìne.<br />
D. Lumìn:<br />
L’è mèio che tute ste qua le parla solo quando i gai i fa i óvi!<br />
Gervasia:<br />
Ò capìo, g’ò da tasér. Parola indrìo. Mi no voléa métar discordia.<br />
D. Lumìn:<br />
Nò!....La Gervasia no l’à mai fato de ste robe!...L’è come quéla che la spéna le galìne e<br />
la spampàna le piùme in òlta. Qualcosa l’à spampanà anca ancó….. Ma come àla fato a<br />
vegnér drénto in canonica?<br />
Iolanda:<br />
Gervasia, èto fòrsi catà la porta vèrta?<br />
Gervasia:<br />
Mi g'ò la ciàve!<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda, te m'avéi dito che le ciàve che l’avéa dispensà don Lumìn te le avéi catà su<br />
tute.<br />
D. Lumìn:<br />
G’avéa dato la ciàve anca a sta qua? A ‘na dòna? Mi no me ne ricordo più!<br />
23
24<br />
Iolanda:<br />
Sa vórlo che sàpia mi? Qua i è tuti paróni. Gervasia, mi, quando vègno qua a laoràr,<br />
sono el campanèl. Mi, la ciàve, no ghe l'ò mia.<br />
Gervasia:<br />
Ma ti te sì la serva!<br />
Iolanda:<br />
E ti no te sì mia la paróna.<br />
Adelaide:<br />
Ha ragione Iolanda.<br />
Gervasia:<br />
Sióra, éla la parla quando l’è interogà!<br />
Adelaide:<br />
Io, con lei, non mi degno nemmeno di parlare. Con la gente ignorante è tutto fiato<br />
sprecato.<br />
Gervasia:<br />
Ignorante la sarà éla e tuta la so rassa malcunà. Sa èle tute quéle arie? Ci crédela de<br />
èssar?<br />
Adelaide:<br />
Mio marito è un ufficiale di Marina.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
E anca de qualcun'altra, da quel che dise la gente….Altro che solo de la Marina!<br />
Gervasia:<br />
La vaga a casa a badàr a la so faméia; a mezodì, sul so fornèl, no gh'è gnanca 'na téia.<br />
Le braghe de so marì i è ónte come la strusa de la Iolanda.<br />
Iolanda:<br />
Eh! Gervasia! Sa g'àla la me strusa? L'è più nèta de la to fàcia. Ci vede spórco<br />
dapartùto l'è parché el g'à i òci pieni de scaùie.<br />
Gervasia:<br />
Mi g'ò i òci pieni de scaùie? Làvete i tói; cissà che no te vedi i busi che don Alceste el<br />
g'à ne la tònega.<br />
Iolanda:<br />
Gervasia, se te rièssi a védar i busi, no te fè altro che tór 'n'ùcia e ponciàrli.<br />
Gervasia:<br />
24
25<br />
Se proàsse a giùstarli, vegnaréa fóra più pèsse che tònega.<br />
D. Alceste:<br />
Sióre, se permetì, la tònega l'è 'n afàr mio. A mi la me va ben così: d'istà ghe passa el<br />
fresco e d'inverno ghe va drénto el caldo.<br />
Adelaide:<br />
Potremmo organizzare una lotteria e, con il ricavato, comperare una veste nuova.<br />
D. Lumìn:<br />
Te paréa che la ghe le dasésse éla i schèi?<br />
D. Alceste:<br />
V'ò dito che no g'ò bisogno de gnénte.<br />
Augusta:<br />
Iolanda, c'è ancora qualche cosa in cantina?<br />
D. Lumìn:<br />
I rati!<br />
Iolanda:<br />
In cantina gh'è:....caréghe róte, candelàbri vèci, banchi scancanà, le dotrìne del<br />
milenoveçènto e uno, campanèle sènsa batòcio, batòci sènsa campanéle, turìbuli<br />
sfondà, messài in latìn, ‘n fèro da stiro de quei che va a brase, el capèl a tré pónte de<br />
don Lumìn....<br />
Si sente un tuono assordate. Don Alceste apre l’ombrello.<br />
.<br />
D. Lumìn:<br />
Guai a ci tóca el me capèl!<br />
Iolanda:<br />
Don Alceste, va ben ch’el coèrto l’è messo mal, ma in casa no pióe gnancóra.<br />
Don alceste chiude l’ombrello.<br />
D. Alceste:<br />
L’ò fato sóra pensiér.<br />
Adelaide:<br />
Potremmo organizzare una lotteria dell'antiquariato.<br />
D. Lumìn:<br />
E alóra metìve a la lotarìa voàltre!<br />
25
26<br />
D. Alceste:<br />
De l'antiquariato? De la ratatùia la pól dir.<br />
Augusta:<br />
Non ce ne sono più di quelle belle pellicce che erano state regalate a don Lumin per la<br />
pesca di beneficienza?<br />
D. Lumìn:<br />
Par carità! Ancora le pelìce del trisavolo de Anabèla! Quéle fate cói cunéi morti sóto i<br />
bombardamenti del quìndese-disdòto Ma l'è 'na persecussión, 'na condàna!<br />
Iolanda:<br />
Ma no èle mia 'na s-ciànta vèce?<br />
Gervasia:<br />
I pulsi che le g'à sóra i è za rivàdi a la çinquantésima generassión.<br />
Iolanda:<br />
L'altro dì, són andà in cantina a tór 'na botìlia par el disnàr e ò ciapà 'n sguisso che par<br />
póco no ghe restàa séca. Credéa de avér visto 'na bestia granda come ‘n vedèl, a<br />
mace bianche e nere, che la caminàa par la cantina.<br />
Augusta:<br />
Che animale era?<br />
Iolanda:<br />
L'éra una de le so bèle pelìce che la caminàa su le satìne de 'na colonia de çìmisi.<br />
Gervasia:<br />
Maria Santissima, ghe vól la disinfestassión!<br />
D. Lumìn:<br />
La disinfestassión? Ghe vól 'na spedissión de càcia grossa.<br />
Adelaide:<br />
Smettétela con tutte queste storie! Basta metterle un po' all'aria.<br />
Iolanda:<br />
Bràa! Così i peli i ghe se destàca e i sgóla via come pelumìni de pissacàni.<br />
Adelaide:<br />
Basta! Io, di pellicce, me ne intendo.<br />
Iolanda:<br />
26
27<br />
E mi me ne intendo de cunèi. Quando stavo a le Ca' Roèrse, ghe n'avéa più de<br />
çinquànta.<br />
D. Lumìn:<br />
Bòni quei cunéi! E che ben che la li cusinàa la Iolanda! Nò che ghe n'àbia magnà tanti;<br />
'na satìna par ogni Nadàl.<br />
Augusta:<br />
Iolanda, vada a prendere una pelliccia.<br />
Iolanda:<br />
Cosa? Intanto, cara sióra, mi no ricevo ordini da éla, e la sàpia che mi,<br />
quéla mùcia de peli de cunéi preistorici, no la tóco gnanca co’ ‘n bastón.<br />
Augusta:<br />
Ma che ne sa lei di preistoria?<br />
Iolanda:<br />
Sióra, la quinta alimentare l'ò fata anca mi, e vardo la televisión.<br />
Gervasia:<br />
Mi no lo sò mia sa l'è la preistoria.<br />
Adelaide:<br />
Ignorante!<br />
Iolanda:<br />
L'è la trisavola dei cunèi de la pelìcia.<br />
Augusta:<br />
A proposito di pellicce, avete visto la marmotta che si è comperata la<br />
Cesira?<br />
D. Lumìn::<br />
Èco che ghe sémo ‘naltra òlta! Adesso ghe tóca a la Cesira.<br />
Iolanda:<br />
La ghe l'avéa za la fàcia da marmòta, figurémosse adesso che la g'à anca el pel!<br />
Adelaide:<br />
È ecologica.<br />
Augusta:<br />
Quella, cara la mia signora, è marmotta vera, e di quelle che costano.<br />
Adelaide:<br />
27
28<br />
Mi scusi sa, non per fare i conti in tasca agli altri, ma con uno stipendio da operaio, due<br />
figli, e con quello che costa oggi la vita....da dove viene fuori quella marmotta?<br />
Iolanda:<br />
Da la loterìa o da la pesca de beneficènsa! Le marmòte no le ghe soméia ai cunèi?<br />
Gervasia:<br />
L'è mèio che te tasi, Iolanda, ste qua le te magna.<br />
Augusta:<br />
In paese girano brutte chiacchiere...<br />
Gervasia:<br />
Sa se dise?<br />
Augusta:<br />
Sembra che .....lui, e che lei.....Insomma, siamo persone adulte e sappiamo come<br />
vanno certe cose…..In poche parole, la pelliccia sarebbe la ricompensa di particolari<br />
servizi prestati a un industriale lombardo.<br />
Gervasia:<br />
Mi no ò capìo gnénte.<br />
Iolanda:<br />
E mi manco de gnénte, ma quando le parla in quél modo, no gh'è da spetàrse gnénte<br />
de bón.<br />
D. Lumìn:<br />
Èco altri du bèi corni infilà ne la testa de qualche cristiàn.<br />
Augusta:<br />
È una vergogna, uno scandalo!<br />
Adelaide:<br />
Qualcuno dovrebbe intervenire.<br />
D. Alceste:<br />
No vardè da sta parte, par piasér! Mi, de çèrte robe, no vói intrigàrme.<br />
D. Lumìn:<br />
E te fè bèn! 'Na òlta, mi g'ò credùo a ste do bagolóne e par póco no me le ciapàvo.<br />
Gervasia: (rivolta a Iolanda)<br />
I è brute léngue, le g'à sempre da sparlar dei altri! Che le se varda lóre! Le à scominçià<br />
a smorosàr che le era ancóra in cuna. Quando le passava vissìn a dei butèi, le sculetàa<br />
in te ‘n modo, che’l paréa che le g'avésse el femore desnoselà.<br />
28
29<br />
Iolanda:<br />
Ma se no le era gnanca de qua!<br />
Gervasia:<br />
I me l’à contà.<br />
D. Lumìn:<br />
Quando el corpo el se frusta, l'ànema la se giusta.<br />
Gervasia:<br />
Le spua velén come do vìpare.<br />
Iolanda:<br />
Ma sa g'àle in corpo?<br />
D. Alceste::<br />
Sióre, se volì restàr, fè pure; no sarà mai dito che mi méta qualchedùn a la porta, ma<br />
adessò, mi g'ò da andàr a dir messa.<br />
Don Alceste esce.<br />
SCENA OTTAVA<br />
Personaggi: Augusta, Adelaide, Gervasia, Iolanda, don Lumin (invisibile)<br />
Augusta:<br />
Io leggo le letture.<br />
Adelaide:<br />
Ma lasci stare! Ce n'è di gente che legge!<br />
Augusta:<br />
È forse invidiosa?<br />
Adelaide:<br />
Io? Figuriamoci! Con tutte le cose che faccio, ci mancherebbe solo che dovessi anche<br />
leggere.<br />
Iolanda: (rivolta al pubblico))<br />
Se no ghe fosse l'Adelaide, cascaréa zó el campanìl.<br />
D. Lumìn:<br />
El campanil? Noàltri no ghe l'émo mai avù el campanìl.<br />
Suonano le campane:<br />
29
30<br />
D. Lumìn:<br />
Ma queste i è campane, campàne vere! I à fato el campanìl! E brao don<br />
Alceste!.....Però, che ciàsso che le fa; queste le sbate sui timpani fin a farli incrosàr.<br />
SCENA NONA<br />
Personaggi: Augusta, Iolanda, Adelaide, don Lumin (invisibile), voci esterne.<br />
Voce femminile 1::<br />
E basta con ste campane! Me sveiè la creatura! Tre ore g'ò messo par indormensàrla!<br />
Voce maschile 1:<br />
E fasìla finìa! Mi ò fato la note e g'ò el dirìto de dormìr.<br />
Voce femminile 2:<br />
Me marì el stà mal! Basta con quel sbatociaménto!<br />
Voce femminile 3:<br />
Me fasì scurlàr i véri!<br />
Voce maschile 2:<br />
Mi, quel campanìl, lo bruso.<br />
D. Lumìn:<br />
I parochiàni no i me pàr mia massa contenti. E sì che i è così bèle le campane!... Mah!<br />
A sto mondo le difìcile riussìr a contentàr tuti quanti; l'è mèio che mi torna nel mio.<br />
Augusta:<br />
Che bello sentire il suono delle campane!<br />
D. Lumìn:<br />
Questa l'è musica del Paradiso!.<br />
ATTO SECONDO<br />
SCENA PRIMA<br />
Personaggi: don Alceste, don Lumìn (invisibile)<br />
Entra don Alceste.<br />
D. Alceste:: (tra sé, levandosi i paramenti)<br />
30
31<br />
E anca ancó la messa l’è stà dita. Quàtro gati gh’éra. Va ben che l’è giorno feriàl, ma a<br />
la domìnica, no l’è che ghe ne sia tanti de più…..E tuti vèci i è! A mi me interessa la<br />
gioventù, quei che sarà i papà e le mame de domàn….E anca preti e suore….Parché<br />
nò?....Gh’éra solo le solite basabànchi e suor Verecondia. Poaréta, l’è diventà vècia<br />
anca éla, ma la fa ancora tanto. Sènsa de éla, l’asilo no ‘l ghe saréa gnanca. Ma se qua<br />
continua a nàssar così póchi fiói e éla la volarà seitàr a far del ben, la dovarà nar a<br />
rincuràr i véci del ricòvaro. L’è ‘na roba bèla anca quéla, par carità, ma quei là i è za<br />
arleà….e se i è cressùi storti, no le indrìssa più nissùni. E po’, gh’è anca quei za via de<br />
testa, poaréti! Più de magnàr e dormir, sa volìo che i fassa?...Ma i vèci, quando i vede<br />
‘n prete o ‘na suora, i è sempre contenti: ghe pàr che i ghe vèrza la porta par el<br />
Paradiso. Poaréti, i lo sà anca lóri che no ghe manca mia tanto.<br />
Don Lumìn:<br />
Pòro don Alceste, el me fa pecà. Ai me tempi la gente la vegnéa….La messa l’éra in<br />
latìn e no i capéa gnénte….I tiràa fóra de quei spropositi che no i rivàa gnanca al<br />
sotofìto de la césa….”Canta el merlo sul formento” invésse de “Tantum ergo<br />
Sacramentum”e “La Regina tacà al caro”, che po’ la saréa la “Regina<br />
patriarcarum”……e altri strambòti che no me ricordo più. Le bagolóne, le maleléngue le<br />
gh’éra anca alóra, le gh’è sempre stà….Òmeni che se imbriagàa e che i tiràa ‘na rasìa<br />
ogni do parole ghe n’avéino da vendar; fiói che nasséa de sfròso ghe n’éra anca<br />
alóra…..Ma adesso no i le lassa gnanca nàssar!<br />
D. Alceste: (sedendosi in poltrona)<br />
E adesso me spónso ‘na s-ciànta. Eh, sì, cari mei! No són mia fato de fèro mi!<br />
Suonano il campanello.<br />
D. Alceste.<br />
Ò parlà massa presto! Ghe risémo! Padtreterno, l’è finìo el tempo dei martiri, possibile<br />
che mi sia sempre condanà a far sta vita? E no són gnanca sicuro de finir in<br />
Paradiso….Ogni tanto me passa par la mente de quéle brute parole!...I pensieri i va da<br />
par lóri soli, come fasso a comandàrghe?<br />
Suonano un’altra volta.<br />
D. Lumìn:<br />
Fòrsa, don Alceste, fate coràio; gh’è sempre ci stà pèzo.<br />
D. Alceste: (alzandosi dalla poltrona):<br />
Iolanda!....Iolanda!<br />
Iolanda: (fuori scena)<br />
Végno!....Vègno!...Almànco el tempo de métar zo la veléta e el libro de le preghiere.<br />
Suonano ancora.<br />
31
32<br />
D. Alceste:<br />
Iolanda!....Iolanda!<br />
SCENA SECONDA<br />
Personaggi: don Alceste, Iolanda, Don Lumìn (invisibile)<br />
Entra in scena Iolanda.<br />
Iolanda:<br />
Ècome són qua; adesso vago a verzàr! Mi, quel campanèl, va a finìr che lo destàco dal<br />
muro e lo buto ne la scauiàra.<br />
Suonano con insistenza. Iolanda si dirige a passi lenti verso la porta.<br />
Iolanda:<br />
Tasi, maledéto sonaiól! Ma ci èlo che t’à inventà? Qualchedùn che ghe<br />
l’avéa con mi.<br />
Iolanda entra nell’ingresso.<br />
Iolanda:<br />
Sóna ancora!....Struca forte!...Méteghe anca el pié….cissà che no ‘l se spaca sto<br />
strumento del diàolo!....Altro che le fiàme, mi ghe scométo che a l’Inferno gh’è<br />
campanèi dapartùto che sóna in continuassión…..Ci gh’è là fóra?<br />
SCENA TERZA<br />
Personaggi: don Alceste, Iolanda, Carla, don Lumìn (invisibile)<br />
Carla:<br />
Són la Carla! Són vegnùa par la pontùra!.<br />
D. Lumìn:<br />
La pontùra? Ci èlo che stà mal?<br />
Iolanda apre la porta e fa entrare Carla.<br />
Iolanda:<br />
La se comoda, infermiera, e la me scusa se l’ò fata spetàr. No són più quéla de ‘na òlta.<br />
Fin a qualche àno fa saltàa come ‘na cavaléta, ma adesso, són pèzo de ‘n bogón. De le<br />
òlte me giro parfìn indrìo par védar se lasso la strìssia de bava.<br />
Carla:<br />
No la staga preocupàrse, Iolanda! No gh’è bisogno de scusàrse.<br />
Iolanda:<br />
32
33<br />
Ma la senta ‘na s-ciànta….Mi no g’ò mia l’intensión de farghe ‘n‘osservassión, vói solo<br />
capìr…..No pórla mia sonàr ‘na òlta sola e dopo spetàr che ghe vèrza sènsa seitàr a<br />
spacàrme quéle robe che gh’è drénto a le réce?<br />
Carla:<br />
I timpani?<br />
Iolanda:<br />
Proprio quei!<br />
D. Lumìn::<br />
La Iolanda no la móre mia col gòsso. Manco mal che no la voléa mia farghe<br />
‘n’osservassión.<br />
Carla:<br />
La me scusa, Iolanda, no pensàa mia de darghe fastidio: continuo a sonàr parché g’ò<br />
paura che no me sentì mia.<br />
Iolanda:<br />
Qua no gh’è nissùni de sordo….Sémo ‘na s-ciànta scoraià, le gambe le scomìnsia a<br />
pesàrne, ma le réce le ne fonsióna benón. Quando casca ‘n moschìn nel late, mi lo<br />
sento, prima de védarlo.<br />
Carla:<br />
Ghe dimàndo de nóvo perdón, ma adesso, la me lassa nar da don Alceste…L’è za tardi<br />
par la pontùra.<br />
D. Lumìn:<br />
La pontùra a don Alceste? ‘Na dòna?.... Sperémo che la sia ‘n’indovenosa..<br />
Carla, seguita da Iolanda, entra nello studio di don Alceste.<br />
Carla:<br />
Sia lodato Gesù Cristo, don Alceste!<br />
D. Alceste:<br />
L’è da ‘n pèsso che no i me saludàa così…Da quando ero ‘n pretìn ancora sènsa barba.<br />
Però, me fa piasér!....Sempre sia lodato! Sa vórla sióra Carla?<br />
Carla:<br />
Come sa vói? Són vegnùa par la pontùra, come ogni giorno.<br />
D. Alceste:<br />
M’éro desmentegà ch ’el momento piassè bèlo de la giornàda no l’éra gnancóra rivà.<br />
Sala sa ghe digo? Ancó no me fasso ‘n bel gnénte!<br />
33
34<br />
Carla:<br />
Su, Reverendo, l’è par la so salute! Sa fai i só parochiàni se lu el se cùcia?<br />
D. Alceste:<br />
La me scusa, sióra Carla, ma in sto momento no pól interessàrmene de manco.<br />
Iolanda:<br />
Don Alceste, no ‘l staga far come le creature. Se no ‘l se cura i cervicali, ghe vien mal<br />
de testa e anca le stornìsie, No se lo ricòrdelo più el rugolón che l’à fato zo da l’altàr<br />
par i giramenti de testa? S’el batéa ‘na tempia, el ghe restàa séco.<br />
D. Lumìn:<br />
Ma g’ala da fàrghela nel brasso o nel dedrìo? Mi no l’ò gnancóra capìo. Nel brasso va<br />
ben, ma in quel’àltra parte nò, piutòsto la morte. Tien duro, don Lumìn! Ma in sto paese,<br />
no ghe n’è mia òmeni che sàpia far le pontùre? A mi el me le faséa el Tano. Indoe élo<br />
andà a finìr el Tano?<br />
D. Alceste:<br />
Basta! Mi de pontùre no ghe ne vói più, specialmente da ‘na dòna.<br />
Carla:<br />
Oh! Èlo par quel? El se figura che efèto ch’el me fa el so dedrìo! Far le pontùre l’è el<br />
me mestiér e ghe assicuro che tra el so fondoschéna e quel de la Iolanda no gh’è<br />
nissùna difarènsa.<br />
D. Lumìn:<br />
La g’à da fàrghela proprio in quel posto!....L’è ‘n scandalo!<br />
Iolanda:<br />
E così el me….el me cóso l’è come quel de ‘n prete!....No l’avaréa mai dito!<br />
D. Alceste:<br />
Se in tuti sti giorni l’à insistìo, contro la me volontà, de vegnérme a far le pontùre, par<br />
dopo dirme che ghe soméio a la Iolanda….Quéla l’è la porta!<br />
Carla:<br />
Ma, Reverendo, sa alo capìo? El varda che mi no ò mai visto gnénte, són sempre stà<br />
discreta….Si e nò che g’ò visto un centimetro quadrato de pèle…L’è come se g’avésse<br />
visto quéla de la fàcia.<br />
D. Alceste:<br />
De ben in mèio! Donca mi g’avaréa la fàcia da…..Bóca tasi!<br />
Carla:<br />
Ma, Reverendo, lu el se stà diséndo tuto da solo!...El varda che la fialéta l’ò za<br />
róta….qua svaporìsse tuto!<br />
34
35<br />
D. Lumìn:<br />
Come el vin santo!<br />
D. Alceste::<br />
La senta, sióra Carla, s’el me dedrìo e quel de la Iolanda i è la stéssa roba, la ghe le<br />
fassa a éla la pontùra.<br />
Iolanda:<br />
Cosa? Sa centro mi? I cervicali el ghe i à lu!....Su, don Alceste, basta far storie!...El<br />
varda che, anca se l’è ‘n prete, de sacro el g’à solo l’osso….. Come mi, come tuti i<br />
cristiani e anca come quei che no i è mia cristiani..(Tra sé) Parché el se ciàma osso<br />
sacro, mi no l’ò mai capìo…El se trova in un posto, che la me pàr ‘na mancànsa de<br />
rispèto…(A voce alta) El se tira su la tònega e el se decuèrsa ‘na s-ciànta de pèle….de<br />
la fàcia.<br />
D. Alceste :<br />
Iolanda, me pàr che te te tóghi massa confidènse!....’Na s-ciànta de rispèto!<br />
Iolanda:<br />
Eh!...No se pól gnanca schersàr?.....L’ò fato par taiàr l’aria.<br />
D. Alceste:<br />
Tàia qualcos’altro….La léngua, tanto par scomìnçiàr.<br />
Carla:<br />
Su, don Alceste, el se decìda. È morto uno co’ la siringa in man!<br />
Don Alceste si tira su la tonaca.<br />
D. Alceste:<br />
E ghe sarà ‘n altro ch’el morirà co’ la siringa piantà nel……Ne la fàcia.<br />
D. Lumìn:<br />
No se trata mia solo de pudòr, el g’à anca ‘na fifa bestia!....Pòro òmo!....Dai, don<br />
Alceste! Pensa a san Sebastiàn che l’è stà infilsà co’ çènto fréce!<br />
Carla prende la mira e pianta la siringa nel sedere di don Alceste,che si è appoggiato<br />
con le mani alla scrivania.<br />
D. Alceste::<br />
Mama che mal! Óhi, óhi, óhi,…Che dolor!<br />
Carla:<br />
35
36<br />
El porta,passiensà!...Le pontùre par i dolori i è oleose…..Le fa ‘na s-ciànta mal….E<br />
bisogna che buta zo el liquido pian pianìn, senò ghe vien fóra el bugnón….Alóra sì che<br />
sémo a posto.<br />
D, Alceste:<br />
Són a posto mi, nó éla!<br />
SCENA QUARTA<br />
Personaggi: Iolanda, don Alceste, Carla, suor Verecondia, don Lumìn (invisibile)<br />
Entra suor Verecondia, senza bussare, e vede la scena dell’iniezione. Si nasconde il<br />
viso con le mani e si gira dall’altra parte.<br />
S. Verecondia:<br />
Misericordia!<br />
Don Alceste si alza di scatto e l’ago si spezza dentro..<br />
Carla:<br />
Questa no la ghe voléa mia!....S’à spacà l’ùcia drénto!<br />
Iolanda:<br />
Maria vèrgine! Sa fémo adèsso?….Sorèla, no podéela mia sonàr el campanèl.<br />
S. Verecondia:<br />
Ma te me l’è dito ti, Iolanda, de vegnér drénto sènsa sonàr, par risparmiàrte ’n giro in<br />
più. Mi te l’avéa dito che no andava mia ben, ma ti t’è insistìo così tanto, che mi t’ò<br />
contentà…E adesso vardè cosa è sucèsso! Misericordia, sa ò visto!<br />
D. Alceste:<br />
Che umiliassión! Me sento la fàcia de brasa….E ‘n mal al dedrìo ch’el me fa vegnér le<br />
làgrime ai òci.<br />
Iolanda:<br />
Ma sorèla, in fin dei conti, se pól savér sa l’à visto? Mi, che ero qua a ‘n metro de<br />
distànsa, no ò visto proprio gnénte.<br />
D. Alceste:<br />
Manco mal!...Questo el me consola ‘na s-ciànta.<br />
S. Verecondia:<br />
Don Alceste, érelo drìo a farse far ‘na pontùra?<br />
Carla:<br />
E cosa vórla ch’el fosse drio a far?<br />
36
37<br />
S. Verecondia:<br />
Mi no lo sò…Són stà ciapà così de sorpresa!....<br />
Iolanda:<br />
No se n’ala mai fato éla de pontùre?<br />
S. Verecondia:<br />
Sì.<br />
Iolanda:<br />
E come faséeli a fàrghele?<br />
S. Verecondia:<br />
Così.<br />
Iolanda:<br />
E alóra, Sorèla, la se tira via le mane da la fàcia e la se òlta pura! L’è ancora casta<br />
come prima!<br />
Suor Verecondia si toglie le mani dal viso e si gira.<br />
D. Alceste:<br />
Ma Iolanda, sa dìsito?<br />
Iolanda:<br />
Digo quel che g’ò da dir!...Basta co’ tute ste storie!...El pàr che l’àbia visto el<br />
demonio!...In fin dei conti, la ghe nèta el dedrìo ai buteléti de l’asilo,,,,E i so culéti i é<br />
come el suo, ma in formato tèssara.<br />
D. Lumìn:<br />
La Iolanda l’è proprio fata par le pùbliche relassión. L’è tuta delicatéssa!....La fa de quei<br />
giri de parole!<br />
Suonano il campanello.<br />
Iolanda:<br />
Èco, lo savéa mi!...Ch’el sia anca el Papa,mi lo lasso fóra.<br />
D. Lumìn::<br />
Scùseme, don Alceste! Te me fè pecà, ma me vien anca da rìdar. Te sì spaìso come ‘n<br />
gato davanti a ‘n can….Che fàcia che te gh’è!....I òci i pàr volér saltàrte fóra come i ossi<br />
de sirésa quando te li struchi con i dièi!....Spèta che me sposta, che no i me vègna in<br />
facia….Che sagoma che te sì, don Alceste!<br />
Suonano ancora.<br />
37
38<br />
Iolanda:<br />
Fala finìa!<br />
D. Alceste:<br />
Figùrete se i va via! I lo sà che són qua e i continuarà a sonàr fin a inseminìrne.<br />
Iolanda, l’è mèio che te vaghi a vèrzar!<br />
Carla:<br />
Ma gh’è da cavar l’ùcia!<br />
D. Alceste:<br />
L’ùcia la resta indóe l’è.<br />
Iolanda:<br />
Ma don Alceste, come falo a sentàrse?<br />
D. Alceste:<br />
Stago in pié e penso a san Sebastiàn.<br />
D. Lumìn:<br />
Oh….Brao, don Lumìn!...Ti sì che te sì ‘n prete!<br />
Iolanda:<br />
Mi no vèrzo mia!<br />
D. Alceste:<br />
Ti te vè a vèrzar e te tasi!<br />
Suonano ancora.<br />
Iolanda:<br />
Passarà anca questa, ma dopo, qua g’à da cambiàr tuto! El g’à da finìr tuto sto viavai!<br />
Iolanda si avvia verso la porta.<br />
D. Alceste: (rivolto a Carla)<br />
La m’à fato ben la to pontùra! Col mal che g’ò dedrìo, no sento più i cervicali!<br />
Carla:<br />
Me despiàse, Reverendo, ma no l’è mia stà colpa mia! L’à fato ‘n scato che se saréa<br />
scavessà anca ‘n pal!<br />
D. Lumìn::<br />
Don Alceste, adesso te gh’è la pontùra cronica!<br />
38
39<br />
Suonano ancora.<br />
.<br />
Iolanda:<br />
Vègno!...Vègno!....(Tra sé) Che ve cascàsse tuti i dièi de le mane!<br />
SCENA QUINTA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge Cesira.<br />
Iolanda apre la porta.<br />
Iolanda: (con evidente rabbia)<br />
Avanti!<br />
Entra Cesira reggendo una focaccia dolce.<br />
Cesira:<br />
Bongiórno, Iolanda! Són mi, la Cesira.<br />
Iolanda: (con disappunto)<br />
Se no la me le diséa no me ne inacorséa gnanca che l’éra éla!...L’è così cambià da<br />
l’ultima òlta che l’ò vista!<br />
Cesira:<br />
Ma Iolanda, sa dìsela? Se són vegnùa anca ieri! come fala a dirme che són<br />
cambià?...G’avénti, fòrsi, ‘na bruta siéra?...G’ò i calamari?....Pènsela che staga mal?<br />
Iolanda:<br />
La m’à fato tante domande, ma mi ghe dago ‘na risposta sola…..E no la me domanda<br />
parché!.....Nooo!<br />
Cesira:<br />
E parché, alóra no m’ala mia riconossùa?<br />
Iolanda alza gli occhi al cielo e lascia cadere le braccia.<br />
Iolanda:<br />
Parché g’ò le orbaróle!<br />
Cesira:<br />
G’ala la pressión alta?<br />
Iolanda:<br />
A tresènto!<br />
Cesira:<br />
39
40<br />
Maria vèrgine! Bisogna che la se cura!<br />
Iolanda::<br />
La savaréa mi la cura!<br />
Cesira:<br />
Sa ala dito?<br />
Iolanda:<br />
Gnénte, parlàa da par mi. Némo da don Alceste ch’el la stà spetàndo.<br />
Iolanda e Cesira entrano nello studio di don Alceste.<br />
Cesira:<br />
Comparmésso!....Bongiórno, don Alceste!....Se savéa che l’éra impegnà con altra<br />
gente, passavo dopo….Me despiàse disturbar.<br />
D. Alceste:<br />
Nissùn disturbo, sióra Cesira.<br />
D. Lumìn:<br />
Ma quante bale cóntelo in te ‘n giorno?<br />
D. Alceste:<br />
La vègna pura avanti!....Qua sémo tuta ‘na faméia!<br />
Cesira:<br />
Ò portà la fugàssa!<br />
S. Verecondia:<br />
El me scusa don Alceste…..Mi g’avaréa prèssia…..G’ò da tornar ai me impegni….<br />
D. Alceste:<br />
La g’à resón, sorèla! Sa posso far par éla?<br />
S. Verecondia:<br />
Misericordia! No me lo ricordo più!....Con quel che è sucèsso, me són desmentegà<br />
tuto!....Me despiàse, parché l’éra ‘na roba importante.<br />
Cesira:<br />
Sa è sucèsso?<br />
Tutti::<br />
Gnénte!<br />
40
41<br />
Don Alceste, in quel momento di imbarazzo, si dimentica dell’ago e si siede. Si mette a<br />
urlare e salta subito in piedi. Iolanda, Carla e suor Verecondia, consapevoli della<br />
situazione, rimangono immobili, Cesira prende un gran spavento.<br />
Cesira:<br />
Maria vèrgine, sa sucéde?<br />
Tutti:<br />
Gnénte!<br />
Cesira:<br />
Come gnénte?....El s’à messo a sigàr come ‘n paón e l’è saltà su come ‘na mòla…..<br />
D. Alceste:<br />
M’è vegnùo inaménte, sióra Cesira, che questo l’è el momento de la me penitènsa: ogni<br />
giorno, stago in pié par tre ore par la salvéssa de le àneme dei me parochiàni. Me són<br />
distràto ‘na s-ciànta e me són sentà. Quando me són ricordà, m’è dispiasùo; èco parché<br />
ò fato quel tiro. Par mi sta penitènsa l’è tanto importante!<br />
Cesira:<br />
Ma lu l’è ‘n santo!<br />
D. Alceste:<br />
Beh…., Adesso no stémo a esageràr!<br />
D. Lumìn:<br />
El l’è farà a fin de ben, ma el le conta gran grosse.<br />
Suor Verecondia:<br />
Dimàndo perdón, tornarò quando me vegnarà inaménte….<br />
D. Alceste:<br />
Èco,sì, bràa!....La torna da le so tèssare!...I ingrandimenti no i fa par éla!<br />
D. Lumìn:<br />
Con quel che è sucèsso e co’ ‘n’ucia piantà nel dedrìo, el g’à anca el coràio de far del<br />
spirito!....Però, tór in giro suor Verecondia, con quel sguìsso che l’à ciapà, no ‘l me pàr<br />
mia giusto. El dovaréa domandàrghe scusa!<br />
Suor Verecondia esce camminando in fretta per liberarsi subito da quella situazione<br />
imbarazzante. Dimentica persino di salutare.<br />
SCENA SESTA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, tranne suor Verecondia.<br />
41
42<br />
Cesira:<br />
Mah, l’ ò vista ‘na s-ciànta stramba suor Verecondia. No l’à gnanca saludà….Che la<br />
staga mal?<br />
D. Alceste:<br />
Ma nò! La g’à tanto da far! La g’à i so pensieri!...Par éla i stà tuti mal!<br />
Cesira:<br />
Manco mal!...Beh, ò portà la fugàssa par la çéna de staséra.<br />
Iolanda:<br />
Òrpo, staséra gh’è la çéna del grupo de le missión! (Rivolta a don Alceste) Sa fémo?<br />
D, Alceste:<br />
Gnénte çéna!<br />
Cesira:<br />
E parché?<br />
D. Alceste.<br />
Gh’è da far penitènsa par la fame nel tèrso mondo.<br />
Cesira:<br />
Mi proprio no lo capìsso. No l’è mia da ieri che in qualche parte del mondo i patisse la<br />
fame, ma la çéna par el grupo de le missión l’émo sempre fata!<br />
D. Alceste:<br />
St’ano nò! La fame no l’è mia passà e così ò deciso che se fa penitènsa.<br />
Cesira:<br />
In pié e sènsa magnàr!<br />
Iolanda:<br />
Éla la pól anca star sentà!<br />
Cesira:<br />
Va ben. Alóra la fugàssa la magnémo subito, qua, tuti insieme. Sentì che parfumìn!<br />
Iolanda:<br />
Mi, veramente,’na s-ciànta de fame ghe l’avaréa…. Almànco ‘na fetìna!<br />
D. Alceste:<br />
Nissùni l’è costréto a far penitènsa con mi!<br />
Iolanda:<br />
42
43<br />
Va ben! Ma sènsa de lu, la çéna no se pól mia farla.<br />
Cesira:<br />
Ò portà anca el coltèl.<br />
Cesira comincia a tagliare la torta.<br />
D. Alceste:<br />
El mio no l’è ‘n caprìsso: La me cossiènsa la me dise de far così.<br />
D. Lumìn:<br />
Don Alceste, lassa star la cossiènsa! Quéla l’è ‘na roba seria! L’ùcia no te ghe l’è mia<br />
ne la cossiènsa…..Te ghe l’è ne l’ingrandimento!<br />
Cesira e Iolanda cominciano a mangiare. Suonano il campanello. Iolanda, indispettita, fa<br />
il gesto di mandare il nuovo arrivato a quel paese. Non parla<br />
perché ha la bocca piena. Ma la rabbia le fa andare per traverso il boccone e comincia a<br />
tossire. Le manca il respiro.<br />
Carla:<br />
Gh’è andà par traèrso!.....Sta qua la se sòfega!<br />
Cesira comincia a battere dei colpi sulla schiena di Iolanda. Carla la ferma:<br />
Carla:<br />
Nò così! In sto modo l’è pèzo. Mi lo sò qual l’è el sistema giusto.<br />
Carla si mette dietro le spalle di Iolanda, l’abbraccia all’altezza della vita e comincia<br />
stringere con forza in modo intermittente: Iolanda tossìsce ancora per un po’ e<br />
finalmente riesce a sputare il pezzetto di focaccia.<br />
Iolanda:<br />
Maria santissima che spaènto: ero za piassè de là che de qua. Gràssie, Carla, ma te<br />
m’è sassinà: me digo che te m’è róto qualche còsta…. Sènsa contar che le sgnàcare de<br />
la Cesira le m’à spostà i polmoni.<br />
Carla:<br />
Che esagerassión! L’è ‘na s-ciànta de indolensiménto. Mèio quel che finìr sofegà.<br />
Suonano ancora.<br />
Iolanda:<br />
Disìme quel che volì, ma mi, a vèrzar, no ghe vago mia. Són ancora sènsa fià e g’ò mal<br />
dapartùto.<br />
43
44<br />
Cesira:<br />
Ghe vago mi a vèrzar.<br />
Cesira si avvia verso la porta. Si ferma davanti allo specchio dell’ingresso a darsi una<br />
aggiustatina.<br />
Cesira:<br />
Spèta mò che me sistema!...No se sà mai…El podaréa èssar anca el Vescovo!<br />
Carla: (sottovoce a don Alceste)<br />
Gh’è da cavar l’ùcia!<br />
D. Alceste:<br />
No se ghe ne parla gnanca!<br />
Iolanda:<br />
E alóra el passarà el resto de la so vita in pié.<br />
Suonano ancora.<br />
Iolanda:<br />
No ala gnancóra vèrto la Cesira? Sa spètela?<br />
SCENA SESTA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge Gervasia.<br />
Cesira apre la porta. Entra Gervasia con una borsa della spesa piena.<br />
Cesira: (con aria delusa)<br />
Èla éla, sióra Gervasia?<br />
Gervasia:<br />
No ò mia dropà la ciàve parché me la són desmentegà a casa. Ci se spetàela che ghe<br />
fosse?<br />
Cesira:<br />
Nissùni.<br />
Gervasia:<br />
Come nissùni?.....Ò sonà….La m’à vèrto….Mah!... Indoèla la Iolanda? Stala mal?<br />
Cesira:<br />
‘N bocón de fugàssa l’à sbalià strada: invésse de narghe nel canalùsso, l’è andà da ‘n’<br />
altra parte. Ma adèsso no la móre più, l’è solo ‘na s-ciànta straca. La vègna avanti!<br />
44
45<br />
Gervasia::<br />
Manco mal che no è sucèsso gnénte de bruto!<br />
Gervasia e Cesira entrano nello studio di don Alceste.<br />
Gervasia:<br />
Bongiórno a tuti!....(Vede la focaccia) Qua se magna!...Dovì tegnérve l’apetìto par<br />
stasera. E ti, Iolanda, stà atènta ai bocóni!....L’è bastànsa<br />
‘n àtimo par finìr da l’altra parte…. Vardè sa ò portà.<br />
Gervasia appoggia la borsa della spesa sulla scrivania e comincia a tirar fuori il<br />
contenuto:<br />
Ò portà ‘n bèl tòco de formàio de quel de malga….Gh’è da lecàrse i dièi!...De le fetìne<br />
de polenta che dopo metémo a brustolàr su la gradèla….Dei pearóni sóto asédo<br />
e….Spetè che lo tira fóra….Ècolo!....Sto qua l’è salame del porco de me fradèl?<br />
Cesira:<br />
‘N salame del porco de so fradèl?<br />
Iolanda:<br />
Sa alo fato to fradèl par ciapàrse del porco?<br />
Gervasia:<br />
Maria de oro! Sa avìo capìo?<br />
Iolanda:<br />
Quel che t’è dito: “El porco de to fradèl”<br />
Gervasia:<br />
Sì, l’ò dito, ma nel senso ch’el porco l’è suo….Crompà e arleà da lu!<br />
Iolanda:<br />
Ah! Adesso te t’è spiegà ben!<br />
Gervasia:<br />
Poaréto! El m’à regalà el salame par la çéna de stasera, volìo che ghe daga del porco?<br />
Cesira:: (che intanto si è seduta e ha ricominciato a mangiare la focaccia)<br />
Vardè che, de le òlte, l’è fadìga capìrse!<br />
Gervasia:<br />
La pól dirlo|<br />
Cesira:<br />
L’ò za dito!<br />
45
46<br />
Gervasia:<br />
Sémo bèle che capìe ‘n’altra òlta!<br />
Iolanda:<br />
Stasera no se magna.<br />
Gervasia:<br />
Come no se magna?...Se fa la festa sènsa magnàr?...Che festa éla?<br />
Iolanda:<br />
A don Alceste gh’è vegnù inaménte quei che patisse la fame nel tèrso mondo.<br />
Gervasia:<br />
E gh’èi vegnùi inaménte proprio ancó?....La fame nel tèrso mondo la gh’è sempre stà<br />
ma,de quei che ghe qua, no me risulta che qualchedùn l’àbia mai saltà ‘n pasto par i<br />
moréti che patisse la fame! Ogni ano,,par el tèrso mondo, tirémo su schéi, fémo la<br />
pesca de beneficènsa….Ocór anca far de manco de magnàr? Deventémo del tèrso<br />
mondo anca noàltri!<br />
D. Alceste:<br />
‘N conto l’è magnàr come se fa tuti i giorni, ‘n altro l’è métarse a far festa. Mi no me la<br />
sento.<br />
Gervasia:<br />
Sta festa, insieme a tante altre, l’è sempre stà fata…E po’ volaréa savér sa l’è che se<br />
magna de così speciale da farse vegnér i scrupoli. Se magna robe de tuti i giorni, via<br />
che lo fémo in compagnia. No gh’è mia léngue de gardelìn?....E po’ el senta, don<br />
Alceste, se, par esempio, sto salame no lo magnémo mia, valo fòrsi a finir drito nel<br />
tèrso mondo?<br />
D. Alceste:<br />
L’è el sacrificio che conta!<br />
_Gervasia:<br />
El sacrificio el pól farlo domàn!...E po’, se volémo star in pié, gh’è da magnàr! Gh’è altri<br />
modi de far sacrifici! S’el se senta su ‘na fassìna de spini, el patìsse de più!<br />
D. Lumìn:<br />
No l’è mia ‘na fassìna, ma ‘n bel spin el ghe l’à za nel dedrìo!<br />
D. Alceste: (rivolto a Carla, sottovoce)<br />
Questa la sà qualcosa, qualchedùn à parlà.<br />
Carla: (sottovoce)<br />
46
47<br />
Qua no à parlà nissùni.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
La Gervasia, sènsa volérlo, l’à messo el dièl ne la piaga.<br />
Carla: (sottovoce)<br />
Reverendo, s’el continua così, qua va finìr che i scomìnsia a sospetàr qualcosa. Némo<br />
de là e el se fassa cavàr l’ùcia; no se ne inacòrse nissùni.<br />
D. Alceste: (sottovoce)<br />
Se némo de là mi e ti, da par noàltri soli, ste dòne le ghe metarà subito la malìssia e<br />
cissà sa le dirà!...E po’, no vói dòne!<br />
Carla: (sottovoce)<br />
Qualcosa bisogna pur far. No védelo mia che no ‘l ghe la fa più a star in piè? Ghe vien<br />
le caùcie grosse come la sòca de ‘n róaro!<br />
D. Alceste: (sottovoce)<br />
E va ben! La vaga a ciamàr el dotór, ma ch’el vègna quando ste qua le sarà andà fóra<br />
dai pié.<br />
Carla: (sottovoce)<br />
Farò come el dise lu, ma podéino rangiàrse tra noàltri, sènsa scomodàr el dotór<br />
Bragòssa che, i lo sà tuti,, l’è ‘n dotór da bugànse.<br />
D. Alceste (sottovoce)<br />
Va e fa quel che t’ò dito, anca se no g’ò mia le bugànse.<br />
Carla si avvia di soppiatto verso l’uscita. Esce chiudendo la porta senza far rumore.<br />
SCENA SETTIMA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, tranne Carla.<br />
Gervasia: (sottovoce a Iolanda)<br />
Ma sa g’avéili da strolicàr la Carla e don Alceste?<br />
Iolanda: (sottovoce)<br />
Parché? Strolicàveli?...Mi no me ne són mia incòrta!<br />
Gervasia. (sottovoce)<br />
Dai, Iolanda, no stà far la finta tonta! Te sì furba come ‘na ólpe e no te scapa mai<br />
gnénte, né dai òci, né da le réce. Con mi te pól parlar! Te lo sè che són ‘n’amìga.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
47
48<br />
L’è da quando l’è vegnùa drénto che móro da la óia de contàrghe tuto!...E la me tenta<br />
anca…(Sottovoce a Gervasia).No posso.<br />
Gervasia: (sottovoce)<br />
Ma, alóra, qualcosa gh’è.<br />
Iolanda: (sottovoce e confusa)<br />
Ò dito che no posso parché no g’ò proprio gnénte da dir.<br />
D. Lumìn:<br />
Ah!...Iolanda, Iolanda! A la Gervasia l’è fadìga dàrghela da intèndar!<br />
Suonano alla porta. Iolanda si alza subito per andare ad aprire ma soprattutto per<br />
liberarsi di Gervasia che la stava mettendo in difficoltà.<br />
Iolanda:<br />
L’è la prima òlta che sento sonàr el campanèl volentièra!<br />
SCENA OTTAVA<br />
Personaggi: quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge Fulgenzia.<br />
Iolanda passa nell’ingresso e apre la porta. Entra Fulgenzia anche lei con la borsa della<br />
spesa.<br />
Fulgenzia:<br />
Comparmésso!<br />
Iolanda:<br />
Avanti!...Avanti! La fassa come se la fosse a casa sua.<br />
Fulgenzia: (tra sé.)<br />
Che molesìna che l’è ancó la Iolanda! No g’ò ricordi de védarla così.<br />
Fulgenzia e Iolanda entrano nello studio di don Alceste.<br />
D. Lumìn:<br />
È rivà altri rifornimenti.<br />
Fulgenzia:<br />
Bongiórno a tuti! Ò portà qualcosa par stasera.<br />
D. Alceste:<br />
No la staga gnanca udàr la spòrta, parché staséra no se magna mia.<br />
Fulgenzia:<br />
48
49<br />
Aventi capìo ben?...De le òlte, da sta récia no ghe sento mia tanto. Dopo la<br />
costipassión de st’inverno, le me réce no i è più stà le stesse.<br />
Cesira: (che, intanto, ha sempre continuato a mangiare la focaccia)<br />
Se l’à capìo che no se magna, l’à capìo ben!<br />
Fulgenzia:<br />
Éla, invésse me pàr che no l’àbia mia capìo: la gh’à la bóca piena!<br />
Cesira:<br />
Sto qua l’è ‘n fóra pasto. Stasera no magno mia.<br />
Fulgenzia sta per parlare, ma Iolanda la interrompe.<br />
Iolanda:<br />
E adesso no la staga a domandar parché….Són stufa de ripètarlo!<br />
Fulgenzia:<br />
Par carità!... No la staga magnàrme!.....In fin dei conti, no ò fato gnénte de mal!...M’avéi<br />
dito de portar qualcosa par la çéna de stasera…E mi l’ò fato!...Ò portà óvi de le me<br />
galìne…<br />
Iolanda: (rivolta verso il pubblico)<br />
Manco mal che no i è mia quei de so fradèl!....<br />
Fulgenzia:<br />
Polenta, pissacàni, ‘n codeghìn….e basta.<br />
Gervasia:<br />
La ghe manda tuto al tèrso mondo!<br />
Fulgenzia:<br />
Cosa?<br />
Suona il campanello.<br />
Iolanda:<br />
Maledéto stranfér del demonio!.....Mi no vèrzo mia!...Qua sémo za anca in massa!<br />
D. Lumìn:<br />
La Iolanda l’è tornà su la sua!<br />
Si alza Gervasia.<br />
Gervasia:<br />
49
50<br />
Stà lì, Iolanda, vago mi a vèrzar. Ghe sarà dei altri del grupo de le missión. No podémo<br />
mia lassàrli fóra!<br />
Gervasia si avvia verso la porta.<br />
Iolanda:<br />
Sperémo che no le sia mia quéle che sospèto mi.<br />
SCENA NONA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiungono Ade-<br />
Augusta.<br />
laide e<br />
Gervasia entra nell’ingresso.<br />
Gervasia: (ancora prima di aprire la porta)<br />
Ci gh’è?<br />
Si sentono due voci che rispondono assieme.<br />
Voci:<br />
Siamo noi!<br />
Gervasia: (tra sé)<br />
Ò capìo…Ghe mancàa solo queste. Sa fasso?...Me tóca vèrzar!<br />
Gervasia apre la porta. Entrano Adelaide e Augusta vestite in modo elegante, ma<br />
eccessivamente vistoso. Entrambe reggono un vassoio coperto da un tovagliolo.<br />
Adelaide e Augusta:<br />
Buongiorno!<br />
Adelaide:<br />
Èccoci qua!<br />
Augusta:<br />
Dica la verità, Gervasia, avevate paura che non venissimo, vero?<br />
Gervasia:<br />
‘Na paura da mati!..Tremàino parfìn!...G’avéino el cór in gola par la paura che ve fosse<br />
sucèsso qualcosa. Continuàino a dir: “Ma indóe èle nà a finir la signora Adelaide e la<br />
signora Augusta? G’avéino ‘n pensiér!<br />
Augusta:<br />
Lo sappiamo che ci voléte bene. A noi, vogliono bene tutti!<br />
Adelaide e Augusta si accomodano i capelli davanti allo specchio.<br />
50
51<br />
D. Lumìn:<br />
Scomìnsio a èssar stufo, sperémo ch’el me premio el finìssa presto!...Prima che tóca<br />
ancóra ‘n santìn….Ghe n’à da passar del tempo!<br />
Adelaide, Augusta e Gervasia entrano nello studio di don Alceste.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
Ècole qua!....Queste i è pèzo del campanèl….E anca de n’ùcia infilà nel dedrìo.<br />
Adelaide:<br />
Buongiorno!<br />
Augusta:<br />
Indovinate cosa abbiamo portato.<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
Òstreghe co’ la perla drénto.<br />
Adelaide:<br />
Io ho portato un buonissimo pasticcio.<br />
Augusta.<br />
E io dei meravigliosi antipasti.<br />
Iolanda: (sottovoce a don Alceste)<br />
E adesso, a ste qua, el ghe le diga lu che no se magna mia.<br />
D. Alceste: (a voce alta)<br />
No se magna, no se bée e no se parla!...E za che ghe sémo, tute in pié, come mi!<br />
Spaventate dai modi di don Alceste, tutte si alzano in piedi.<br />
Cesira:<br />
Siorsì!<br />
D. Alceste:<br />
Tasi!<br />
D. Lumìn:<br />
Manco mal che no ‘l me vede mia, senò el me méte in pié anca mi.<br />
Suonano il campanello.<br />
Iolanda: (timidamente)<br />
51
52<br />
El me scusa, don Alceste, posso nar?<br />
D. Alceste:<br />
Va e tasi!<br />
Iolanda si avvia verso l’ingresso a passo svelto.<br />
SCENA DECIMA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge il medico.<br />
Iolanda raggiunge l’ingresso a passo svelto e apre la porta. Entra il dottore.<br />
Iolanda::<br />
El dotór Bragòssa! Bongiórno, dotór!<br />
D. Lumìn::<br />
Adesso don Alceste l’è proprio messo mal. Vedémo come el se le cava.<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Indoèlo don Alceste?<br />
Iolanda:<br />
L’e de là, nel so studio. Èlo vegnùo par lu?<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Són vegnù par uno ch’el g’à ‘n’ùcia piantà nel dedrìo.<br />
Iolanda:<br />
Don Alceste!<br />
Dott. Bragòssa:<br />
E alóra són vegnùo par don Alceste, ma fémo presto che no g’ò mia tempo da perdar.<br />
Iolanda:<br />
Par carità, el se ferma: de là gh’è pien de dòne e Don Alceste no ‘l vól mia che se sàpia<br />
quel che è sucèsso. El spèta che le vaga via!<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Iolanda, g’ò dito che no g’ò tempo da perdar: g’ò ‘n saco de malàdi da andàr a<br />
visitar…..e ‘n’altra òlta no torno mia.<br />
Iolanda:<br />
Alóra, par piasér, el ghe diga che l’è vegnùo a confessàrse.<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Va ben! Va ben! Basta che fémo presto.<br />
52
53<br />
Il medico e Iolanda entrano nello studio di don Alceste.<br />
D. Alceste: (stupito e spaventato)<br />
Za qua? El vaga via! El vaga via! Mi no g’ò bisogno de dotóri!<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Són vegnùo a confessàrme!<br />
D. Alceste:<br />
Ma dìselo sul serio o me tórlo in giro?<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Digo sul serio! Su, némo de là che g’ò prèssia.<br />
Il medico si avvia verso l’ingresso.<br />
D. Alceste: (tra sè)<br />
Come mai tuta sta premura? El g’à da avérla combinà piutòsto grossa!:…(A voce alta)<br />
El spèta ‘n àtimo che me méta la stola!<br />
Mentre le donne sono ancora in silenzio e in piedi, don Alceste si infila la stola e segue il<br />
medico. nell’ingresso. .<br />
D. Alceste:<br />
Quanto tempo èlo che no ‘l se confèssa? Sa alo fato? El me diga tuto.<br />
Dott. Bragòssa:<br />
El se piéga in avanti e el se tira su la tònega.<br />
D. Alceste:<br />
Cosa?<br />
Dott. Bragòssa:<br />
El faga come g’ò dito. No posso pèrdar tempo!<br />
D. Alceste:<br />
E se riva qualchedùno?<br />
Dott. Bragòssa:<br />
No riva nissùni!<br />
Don Alceste, di malavoglia e con gesti impacciati, si piega e solleva la tonaca. Il medico<br />
si mette una lampada in testa, prende un apposito attrezzo e comincia l’intervento.<br />
53
54<br />
D. Lumìn:<br />
Strénsi i denti!<br />
D. Alceste:<br />
A pian! El me fa mal! (Si rimette diritto) Ma sa g’alo in testa? El me pàr ‘n minatór! G’alo<br />
intensión da nar così in fondo da trovar el carbón?<br />
Dott. Bragòssa:<br />
No se sà mai….El torna ne la posissión de prima!<br />
Le donne si guardano con gli occhi sgranati. Solo Iolanda non si mostra stupita.<br />
Gervasia:<br />
Che se possa parlar?<br />
Iolanda:<br />
Parla, parla, che no ‘l te sente de sicuro! E g’à altre robe da pensar!<br />
D. Alceste:<br />
Mama che mal!<br />
Gervasia :<br />
Sa sucéde de là?<br />
Iolanda:<br />
Quando i pecàti i è grossi, don Alceste el sente sempre mal.<br />
Gervasia:<br />
Indóe?<br />
Iolanda:<br />
Al…al…al cór.<br />
Adelaide:<br />
Ha un animo molto sensibile il nostro parroco!<br />
Iolanda:<br />
Se la vól ciamàrghe animo…..<br />
Augusta:<br />
Che cuore tenero!<br />
Dott. Bragòssa:<br />
El staga fermo senò me tóca farghe ‘n buso che ghe passa ‘n dièl.<br />
54
55<br />
Don Alceste:<br />
Qual dièl?<br />
Dott. Bragòssa:<br />
El piassè grosso: el deolón del pié.<br />
D. Alceste:<br />
Par carità! No ‘l staga farme busi!<br />
Adelaide:<br />
Che ignorante! Si chiama alluce….E poi non capisco perché debba fare un altro buco<br />
nella tonaca di don Alceste. Ne ha già abbastanza di buchi.<br />
Gervasia:<br />
La tònega del pàraco la pàr magnà dai rati!<br />
Fulgenzia:<br />
Se pól sentàrse?<br />
Iolanda:<br />
Sentémose!<br />
Le donne si siedono.<br />
Dott. Bragòssa:<br />
S’ el continua a móarse così, no rièsso mia a ciapàrla. El staga fermo!<br />
D. Alceste:<br />
‘Na parola! El le canta bèla lu! Són mi che sento el mal!<br />
Gervasia:<br />
Ma sa g’alo da ciapàr el dotór?<br />
Iolanda:<br />
L’assolussión!<br />
Fulgenzia:<br />
Ma bisogna star fermi par ciapàr l’assolussión? A mi no me l’à mai dito nissùni.<br />
Iolanda:<br />
Èla èla stà ferma fin che la se confesaà?<br />
Fulgenzia:<br />
Fòrsi nò. Scurlo sempre la gamba: l’è el sistema nervoso.<br />
55
56<br />
Iolanda:<br />
E alóra la g’à ancora ne l’ànema tuti i pecàti che l’à fato ne la so vita.<br />
D. Lumìn:<br />
Ma sa dìsela la Iolanda, èla deventà mata?<br />
Fulgenzia:<br />
E alóra bisogna che me confèssa subito e che staga ferma!<br />
Iolanda:<br />
Come ‘na statua!<br />
Fulgenzia:<br />
Ma mi no me ricordo mia tuto!<br />
Iolanda:<br />
La vedarà che don Alceste i so pecàti el li conósse tuti: gh’è ‘n saco de gente ch’el lo<br />
tien informà.<br />
Fulgenzia:<br />
Manco mal!<br />
Iolanda:<br />
Contenta éla!<br />
Adelaide: (rivolta a Iolanda)<br />
Ma che cos’à don Alceste? L’ò visto molto strano.<br />
Augusta:<br />
Non è da lui comportarsi in un modo così brusco.<br />
Iolanda:<br />
El g’avarà dei dispiaséri.<br />
Gervasia:<br />
Sì, nel tèrso mondo!<br />
Dott. Bragòssa:<br />
Ècola, l’ò ciapà!<br />
Adelaide:<br />
Meno male! La confessione è finìta: il dottore ha preso l’assoluzione.<br />
Dott. Bragòssa:<br />
L’ò tirà fóra: Vórlo védarla?<br />
56
57<br />
D. Alceste:<br />
Par carità! Se la vardo, me vien i sgrisolóni.<br />
Cesira:<br />
Ci g’avarésselo da vardàr don Alceste? E parché ghe vièn i sgrisolóni?<br />
Fulgenzia: (sottovoce)<br />
I ghe vegnarà vardàndo la Iolanda!<br />
Adelaide:<br />
Mi sembra tutto molto strano.<br />
.Dott. Bragòssa:<br />
Adesso vago…La salùdo, Reverendo!<br />
D. Alceste:<br />
Gràssie, grassie! Me pàr de èssar rinato.<br />
Il medico esce.<br />
SCENA UNDICESIMA<br />
Personaggi: tutti quelli della scena precedente, tranne il medico.<br />
Don Alceste chiude la porta d’entrata e entra nello studio tutto sorridente.<br />
D. Alceste:<br />
E alóra se magna?<br />
Le donne si guardano con stupore.<br />
Iolanda:<br />
Come “se magna”?!<br />
Gervasia:<br />
E el tèrso mondo?<br />
D. Alceste:<br />
Noàltri vivémo ne l’abondànsa! Se la spartémo, ghe n’è bastànsa par tuti. Questa,<br />
intanto (Indica il cibo portato dalle parrocchiane), l’è la parte che ne tóca a noàltri.<br />
Augusta:<br />
Continua a sembrarmi tutto molto strano.<br />
Adelaide:<br />
Anche a me.<br />
57
58<br />
Gervasia:<br />
Su, dai, parecémo la tòla!<br />
Le donne cominciano ad apparecchiare.<br />
Iolanda:<br />
Sióra Cesira, ala vansà ‘na s-ciànta de fugàssa?<br />
Cesira:<br />
Ghe n’ò magnà mèza.<br />
Iolanda:<br />
Ma l’è proprio ‘n seciàr!<br />
Cesira:<br />
Prima se magna, dopo no se magna, adesso se magna ancora…Mi qua no capìsso più<br />
gnénte!....E me ciàpo anca del seciàr!<br />
D. Alceste:<br />
Fòrsa dòne, fasì in prèssia che g’ò ‘na fame che magnaréa ‘n can coi dolori!<br />
Don Alceste si siede, con molta cautela. Appena seduto sorride e fa un sospiro di<br />
sollievo. Si mette il tovagliolo.<br />
Che bèlo podér sentàrse.<br />
Gervasia:<br />
Lo credo ben! L’è lu ch’el voléa che restàssimo tuti in pié.<br />
D. Alceste:<br />
Star in pié el fa vegnér apetito!<br />
Adelaide:<br />
Avete capito? L’a fatto per quello! Per farci venire l’appetito!<br />
Iolanda:<br />
L’ala capìo solo adesso?<br />
Fulgenzia:<br />
Mi no ò gnancóra capìo gnénte!<br />
.<br />
Gervasia: (sottovoce all’orecchio di Iolanda).<br />
Varda che te gh’è da contàrme tuto!<br />
Anche le donne si siedono a tavola. Cominciano tutti a mangiare. Le campane si<br />
mettono a suonare.Tutti si alzanoin piedi.<br />
58
59<br />
Augusta:<br />
Che belle le campane!.<br />
Iolanda:<br />
Quando la campana grossa la taca a sonàr, me pàr ch' el so batòcio el me sbata qua<br />
sul cór. Din...el cór el me se sposta a destra, dòn...el cór el va a sinistra. Din-dòn...el<br />
cór el me vièn in bóca. Che sia l'emossión? Però i è bèle le campane!<br />
Gervasia:<br />
Assè! Da quando gh'è el campanìl, a mi me pàr che sia sempre Pàscoa o Nadàl.<br />
Iolanda:<br />
Te lo ricordito, Gervasia, quando a sti àni, invésse de le campane gh'éra el disco? El<br />
disco no 'l sonàa mia così ben ma, de le òlte, mi próo 'na s-ciànta de nostalgia. Alóra<br />
gh'éra don Lumìn e l'éra el vècio sacrestàn, Mariéto, che ‘l tacàa el disco. La so man la<br />
tremava e, prima che scominciàsse el din-dón, se sentìva ‘n gratón che ’l faséa rissolàr<br />
le réce.<br />
Gervasia:<br />
El tempo el passa!<br />
Cesira:<br />
Se devènta vèci.<br />
Iolanda:<br />
De sacrestani come Mariéto no i gh'è più; gh'è solo betòneghe.<br />
Augusta:<br />
Non ci sono più neanche i chierichétti.<br />
Gervasia:<br />
Te ricòrdito, Iolanda, quando, tuti vestìi de biànco come angeli, i caminàa dedrìo a don<br />
Lumìn?....Che bei che i era! Gh'èra anca i me du butìni.<br />
Iolanda:<br />
Se stava mèio quando l'andava pèzo.<br />
Gervasia:<br />
Sacrosànte parole!....Sióra Augusta, sa fala?<br />
Augusta:<br />
Cosa volete che faccia? Piango, mi sono commossa. Che brava persona che era don<br />
Lumìn!.<br />
Gervasia:<br />
59
60<br />
Su, no la fassa così, senò me vien da piànsar anca a mi.<br />
Adelaide:<br />
Non vedete che anch'io piango?<br />
Gervasia:(rivolta al pubblico)<br />
Figurémosse se quéla la voléa èssar de manco. Se l’Augusta la fa diése làgrime, éla la<br />
g’à da fàrghene óndeze!<br />
Iolanda: (tra sé)<br />
Quasi quasi ghe conto quel che gh’è sucèsso al pàraco, così, invésse de ‘n’ùcia sola,<br />
éla la se ne impianta dó…Una par ciàpa!...Ma adesso fémola finìa. Basta cativèrie! (Si<br />
rivolge alle altre donne con un tono di voce dolce)<br />
Anca don Alceste l'è brào e bòn; basta pensar che ogni giorno el sopòrta tute le vostre<br />
ciàcole! Vegnì qua e démosse la man, vardémosse nei òci, quéi no i dise busìe: i pòcia<br />
proprio in fondo al cór e là, in tuti quanti, gh'è ‘n cantonsìn caldo dove gh'è solo amor,<br />
‘n amor grando che ‘l spèta solo che lo lassémo parlar. Tasémo tute e scoltémolo, el so<br />
canto l'è più bèlo de mile din-dòn de campane. Sssst! Fémo silènsio, el taca a cantar.<br />
Si sente un canto molto dolce.<br />
D. Lumìn:<br />
Ve benedìsso, beate creature!<br />
F I N E<br />
60