22.04.2015 Views

copione - Silveria Gonzato

copione - Silveria Gonzato

copione - Silveria Gonzato

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>Silveria</strong> <strong>Gonzato</strong> Passarelli<br />

Verona Autunno '93<br />

Aggiornato maggio 2008


2<br />

<strong>Silveria</strong> <strong>Gonzato</strong> Passarelli<br />

DON LUMIN<br />

PERSONAGGI:<br />

San Pietro<br />

Don Lumin: parroco morto trent’anni prima<br />

Don Alceste: parroco attuale<br />

Iolanda: perpetua da sempre<br />

Adelaide: parrocchiana<br />

Augusta: parrocchiana<br />

Gervasia: parrocchiana<br />

Carla: infermiera<br />

Suor Verecondia<br />

Cesira: parrocchiana<br />

Fulgensia: parrocchiana<br />

Bragossa: medico del paese<br />

2


3<br />

ATTO PRIMO<br />

SCENA PRIMA<br />

L'interno di una canonica e l’ingresso<br />

Personaggi: S. Pietro, don Lumìn (fuori scena)<br />

S. Pietro:<br />

Don Lumìn!.... Don Lumìn!<br />

D. Lumìn:<br />

Ci èlo che me ciàma? De ci èla sta ósse?<br />

S. Pietro:<br />

Don Lumìn!.... Don Lumìn!<br />

D. Lumìn:<br />

Sito ti, san Piéro?<br />

S. Pietro:<br />

Sì, són mi!<br />

D. Lumìn:<br />

Sa comàndito?<br />

S. Pietro:<br />

Te ricòrdito el concorso che t'è fato sìnque mesi fa?<br />

D. Lumìn:<br />

Qual concorso?<br />

S. Pietro:<br />

Quel dei santini tacà ai pachi de le candele; ti te ghe n'è mucià più de tuti; t'è vinto ‘n<br />

premio.<br />

D. Lumìn:<br />

Dalbòn? E sa èlo che ò vinto?<br />

S. Pietro:<br />

T'è vinto ‘n viàio su la Tèra: te vedarè ancora el to paese, la to gente… Sito contento?<br />

D. Lumìn:<br />

I è trent'àni che manco da la Tèra, no ghe són più abituà. E se no fosse contento?<br />

S. Pietro:<br />

No me interessa gnénte, te ghe vè istésso. Te dovéi far de manco de catàr su santini.<br />

3


4<br />

D. Lumìn:<br />

Ma mi credéa de vìnsar qualcos'altro! No sò....’n par de ale nóve, ‘n çèrcolo de oro da<br />

métarme sóra a la testa… 'na vacànsa al sètimo cél....<br />

S. Pietro:<br />

Càvete le ale e torna tra i vivi. Quando sarà el momento te ciamarò de ritorno; noàltri te<br />

spetèmo. Ricòrdete che su la Tèra te sarè invisibile: nissùni te vedarà e nissùni te<br />

sentirà. E adesso va!<br />

D. Lumìn:<br />

Vago, vago!.... Che bel premio!... Che fortuna!.... Come són contento! Pecà che sta<br />

gràssia de Dio no la ghe sia capità a 'n altro!... Che alta che l'è sta nuvola! Che fadìga<br />

smontàr! G'avéa più fià quando ero morto. Vardè sa me tóca far a la me età, dopo tuta<br />

la fadìga che ò fato a morìr. Qua, quando te credi de èssar a cavàl, no te sì gnanca a<br />

pié.<br />

SCENA SECONDA<br />

Personaggi: don Lumìn (invisibile)<br />

Don Lumìn entra nello studio di don Alceste, il suo successore. È invisibile.<br />

D. Lumìn:<br />

Indóe sónti? Ma questo l'è el me studio! Riconósso la scrivania, la poltrona, i me libri,<br />

La tòla par magnàr….L’éra studio e anca sala da pranso….No ghe n’éra lussi!....Ma è<br />

restà tuto come ai me tempi!<br />

D. Lumìn vede un suo ritratto appeso alla parete.<br />

D. Lumìn:<br />

Varda ciò, i m'à tacà al muro: i g'à messo la cornìsa a la me fotografia. Però, no credéa<br />

mia de star così ben tacà via!<br />

SCENA TERZA<br />

Personaggi: don Alceste, don Lumìn (invisibile)<br />

Entra un prete che si avvìa verso la librerìa.<br />

D. Lumìn:<br />

Ci èlo sto qua? Èlo questo el modo de comportàrse? No se domanda gnanca<br />

comparmésso?<br />

Don Alceste cerca un libro che lo ispiri per il sermone della domenica.<br />

D. Alceste:<br />

"La cucìna veronése"; sa falo qua sto libro? La me perpetua la sistema le robe con ‘n<br />

criterio che la capìsse solo éla. Vuto védar che la m'à messo el messàl in cusìna?.... "<br />

Din don, campanón"; questo l'è de Ortensio, el campanàr…. "Come mantenersi caste e<br />

4


5<br />

pure"; questo a mi no 'l me serve de sicuro e gnanca a la me perpetua: l'è bruta come el<br />

pecàto….Ah, fòrsi, l’è de suor Verecondia…Ma no se lassa in giro sti libri!... "Sandocan<br />

alla riscossa"; che santo èlo sto qua?....Mi no l'ò mai sentìo…. " Santi e belli"; questo el<br />

pól andàrme ben. G'ò da preparar la predica par la messa de domìnica; l'è 'na vita che<br />

predico; ormai, no sò più sa dir. Manco mal che i me parochiàni no i se ne inacòrse mia<br />

quando me ripeto: gh’è ci nasse e gh’è ci móre, ci no g’à più tanta memoria e ci no stà<br />

mai atènto, e così, par quel, la predica l’è sempre nóva. Ghe n’è anca qualchedùn de<br />

sordo…e ghe n’è dei altri che no ghe interessa ‘n figo séco de quel che digo, a la fàcia<br />

de sto baùco ch’el stà qua de le ore par butàr zó quàtro parole co’ ‘na s-ciànta de<br />

senso.<br />

Don Alceste prende carta e penna esi siede alla scrivania.<br />

Don Alceste:<br />

Fratelli!.....Nò, "fratelli" no 'l me piàse più, el m'à stufà. L'è ora de cambiar: i è secoli che<br />

le prediche le scomìnsia così!... Amici!....Nò, no me piàse gnanca "amici".<br />

Compagni!....Par carità! Sta parola la me fa védar rosso…..I la dise i comunisti!... Sti<br />

bruti malcunà magna butìni!...Manco mal che adesso gh’è ci li méte a posto!.... Beate<br />

creature!.... Beate creature?... Ghe sémo: l'è ‘n modo de scominsiàr afetuóso,<br />

poetico…. da prete; el me fa vegnér in mente san Francesco…. El me piàse proprio.<br />

Il prete comincia a scrivere sillabando le parole.<br />

Beate creature…… in qualità di parroco...<br />

D. Lumìn:<br />

Pàraco?.... Són mi el pàraco!... Sa scrìvelo sto qua?.... Ma varda ti sa me tóca sentir!<br />

Manco mal che no l’à scrito “camerati”!....G’avaréa tirà ‘na sgnàcara sul copìn, che la<br />

ghe saréa passà la óia de pensar a la politica…Sa gh’è de mal a continuar a dir<br />

“fradèi”?...No lo sémo tuti?....Uno ch’el se ciàma Bèpi, dopo vint’àni, g’alo da cambiar<br />

nome?...Nò!…El se ciàma sempre Bèpi.<br />

D. Alceste:<br />

Vi esorto…. a frequentare….. più spesso…. la chiesa...<br />

D. Lumìn:<br />

"Vi esorto"? "Frequentare"? Te pól imaginàrte se i me parochiàni i lo capìsse! Bisogna<br />

èssar s-cèti e duri e lassàr star le parole da siensiàto… Scólteme mi: "Parochiàni, volìo<br />

andar a l'inferno scarpe e tuto? Volìo andar a farve gratàr la schéna da la forca de<br />

Satanàsso? Volìo andar a farve scaldar le brisòle su la gradèla de Lucifero? Volìo<br />

andar a farve incornar da Belzebù? Fasì de manco de vegnér a messa! Bruti saùghi<br />

che no sì altro!"… Parla come te magni!.... “Beate creature!”… "Beate creature"; el me<br />

fa proprio rìdar…. Ciàmeghe slandróni!<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda!... Iolanda!<br />

D. Lumìn:<br />

5


6<br />

Iolanda? Ma l'è la me perpetua! Sa èle ste confidènse?.... Però, l'è ancora viva; la sarà<br />

vècia stracampìa.<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda!<br />

D. Lumìn:<br />

L'éra za mèza sorda trent'àni fa; figurémosse adesso!... Però,mi g’ò sempre avù el<br />

sospèto che la fasésse da sorda. Quando qualcosa la ghe interesàa, la sentéa anca le<br />

moréciole caminàr par la canonica.<br />

SCENA QUARTA<br />

Personaggi: Alceste, Iolanda, don Lumin (invisibile)<br />

Entra una vecchia trascinando i piedi; la sua andatura è molto lenta.<br />

Iolanda:<br />

Vègno!... Calma!.... El staga chièto!.... No 'l vede che són drio a córar?... Vórlo che me<br />

rompa l'osso del còl?<br />

D. Alceste:<br />

Par carità, Iolanda, ralènta!....Te me pari Tomba la Bomba.<br />

Iolanda:<br />

El me tól anca in giro….. Iolanda qua, Iolanda là, Iolanda su, Iolanda zó...Me crédelo<br />

Figaro?<br />

D. Lumìn:<br />

Santo Paradiso!... Se prima l'éra bruta, adesso l'è anca pèzo: la fa spaènto; la g'à più<br />

ràpole in fàcia che cavéi su la testa. Questa l'è stà stampà proprio par i preti…. L'è<br />

contro ogni tentassión…. Maria de oro, no són gnanca bón de vardàrla… I preti no i g’à<br />

mia da desiderar le dòne, e manco ancora tocàrle….Ma vardàr se pól sempre….Che se<br />

contenta almànco l’òcio…..Ma gnénte bruti pensieri!...Bruti pensieri….La me pàr<br />

‘n’esagerassión….No i ghe fa mal a nissùni!....Ma se i vól così….Çèrto che, de le òlte,<br />

no l’è mia facile tegnér fermi i pensieri….Qua, in canonica vegnéa de quéle<br />

sposéte…..E le se rufianàa anca……Quante penitènse che ò cognèsto far!<br />

Iolanda:<br />

Cosa comàndelo?<br />

D. Alceste:<br />

Ascolta, beata creatura!<br />

Iolanda (dopo essersi guardata attorno):<br />

Mi me ciàmo Iolanda.<br />

D. Alceste:<br />

E mi te ciàmo "beata creatura".<br />

6


7<br />

Iolanda:<br />

E mi no rispondo parché me ciàmo Iolanda, Iolanda Sbrisolón.<br />

D. Lumìn:<br />

Avìo visto come le fonsióna qua le novità?...G’avaréa messo la man sul fógo.<br />

D. Alceste;<br />

Ma "beata creatura" l'è ‘n modo de ciamàr afetuóso, come sorèla, amìga...<br />

Iolanda:<br />

Ma mi me ciàmo Iolanda, Iolanda Sbrisolón e no són sorèla de nissùni…e manco<br />

ancora amìga….Me mama la m’à messo al mondo solo mi….Quando l’à visto sa gh’éra<br />

riussìo, no l’à più volù fiói!...A mi, “bèla butìna” no me l’à mai dito nissùni…I se oltàa da<br />

l’altra parte…Me pare, dopo che són nata, l’à scominsià a béar e me mama la me<br />

petenàa coi cavéi davanti a la fàcia. Me faséa de pecà da par mi sola. Quando ò<br />

scominsià a far la perpetua e capitàa qua dei curatini par far pratica, se ghe vegnéa i<br />

sbisigolìi de la gioventù, el pàraco el voléa che me ghe sentàsse davanti. Ghe passàa<br />

tuto par ‘n bel tòco…’Na òlta don Lumìn el m’à fato anca de le fotografie…I m’à dito<br />

ch’el le à portà in seminario….Ò sentìo dir che ò salvà de le vocassión.<br />

D. Alceste: (tra sé)<br />

L’ò vista anca mi quéla fotografia là!...La faséa efèto…E come!...A mi me passàa parfìn<br />

el sangiòto….A qualchedùn gh’è vegnù anca le bróse…..<br />

(A voce alta)<br />

E va ben, Iolanda, no vói barufàr par così póco….E no stà farte vegnér le<br />

malinconie…La beléssa l’è ‘na roba che passa…No la conta gnénte…Te l’ò dito tante<br />

òlte, possibile che g’àbia da dìrtelo ancora? Iolanda…. g'ò la bóca amara, ‘n grópo qua<br />

sul stómego e 'na sfinisión che òlto via.<br />

Iolanda:<br />

Ò capìo: ghe vól ‘n gosséto de quel bòn. Quel che preparo da magnàr mi el gh'è<br />

sempre indigesto. Don Lumìn (pace a l'ànema sua) el se lecàa anca i dièi quando el<br />

magnàa le me pietànse.<br />

D.Lumìn:<br />

Me lecàà i dièi par la fame: la me dava de le porsión che no le bastàa gnanca par 'na<br />

creatura de du mesi sóto peso. Che brontolóni de stómego!..... Che debolésse!<br />

D. Alceste:<br />

Pòrteme ‘n gósso de vin de quéla botìlia che ò vèrto ieri sera. No g’ò mia óia de<br />

béar….Vardo se ‘n biciér el me giùta a digerir.<br />

Iolanda:<br />

No ghe n'è più.<br />

7


8<br />

D. Alceste:<br />

No ghe n'è più? E ci èlo che l'à beù?<br />

Iolanda:<br />

Sa vórlo che sàpia mi? Con tuta la gente che gira par la canonica.<br />

D. Lumìn:<br />

No è cambià proprio gnénte: tuto istésso. La canonica l’è sempre stà ‘n porto de<br />

mar….E tuti i vól comandar. Gh’è parfìn qualchedùn che l’à preteso le ciàve…..E mi ghe<br />

i ò date…Sa volìo mai, da solo no se pól mia tegnérghe drio a tuto e così, par avérghe<br />

‘na s-ciànta de aiuto, o cognèsto rivàr a dei compromessi. I vegnéa drénto, i verséa<br />

dapartùto, i se toléa quel che ghe faséa comodo….E el vin santo, intanto, el<br />

svampìva…Me ne ocoréa ‘na damigiana a la setimàna…E le dòne?....Maria santissima<br />

che crussio| Le scomaràva parfìn nei me casséti….E le savéa tuto lóre….El g’à da far<br />

così, el g’à da far colà, e la predica che l’à fato no l’à m’è mia piasùa e le letùre el ghe<br />

le lassa far a quéle che i è bòne de lézar.El ghe diga a la perpetua che sui banchi gh’è<br />

tri dièi de pólvar….che gh’è le candele da smocolàr, i fiori da cambiar….E mi le dovéa<br />

soportàr! Po’, quando le tacàa a parlar dei altri, no le se femava più. Da quéle bóche<br />

vegnéa fóra de tuto: la tale la ghe fa i corni al marì, quel’àltra la va dedrìo a le sése col<br />

moroso, el becàr l’imbròia sul peso, el sagrestàn el roba le lemòsine….No se salvàa<br />

nissùni. Quando vegnéa la gente a confessàrse, i mandàa via sènsa star lì a pèrdar<br />

tempo, parché tanto, savéa za tuto.<br />

Suonano alla porta.<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda, i à sonà, va a vèrsar.<br />

Iolanda:<br />

Vago!.. Córo!... In sta casa l'è tuto ‘n passo e ‘n salto! Tuto de corsa me tóca far. Sti<br />

qua i crede ghe g'àbia ancora vint'àni. Me mantègno ben, questo bisogna dirlo, ma i ani<br />

i gh'è.<br />

Suonano ancora.<br />

Iolanda:<br />

Ò capìo!... Vègno!... 'Na s-ciànta de passiènsa! G'avìo el fógo tacà al dedrìo? I<br />

g'avésse qualcosa de importante da vegnér a dir o a far; i vien qua solo par far<br />

bagoléssi, i vien a confessàr i pecàti dei altri e a métar el naso indóe no ghe tóca…E<br />

don Alceste el ghe lo lassa far!....E don Lumìn, pace a l’ànema sua, l’éra istésso.<br />

D. Lumìn:<br />

E quei che vien dopo i confessa i pecàti de quei che i è vegnùi prima. E così i fa pata!<br />

Iolanda:<br />

8


9<br />

Massa bontèmpo gh'è, ve lo digo mi! Par carità, no i è mia tuti così....ma quasi. Gh'è<br />

anca de le brae persone, ma quéle te le vedi póco anca in césa.<br />

Suonano ancora con insistensa.<br />

Iolanda:<br />

Ò dito che vègno! Vago pian, senò dopo no són più bòna de fermàrme. Qua i è tuti<br />

paróni, solo mi són la serva. Savaréa mi come tratàrli; ma me tóca farghe bel acèto,<br />

senò don Alceste el se la tól con mi. "Le porte de la canonica i è sempre vèrte": così el<br />

g'à el coràio de dir dal pulpito....Sempre vèrte? Són mi che córo a vèrzarle ogni du<br />

minuti, anca se gh’è de quei che i se le verze da par lóri soli: i è quei che g’à la ciàve.<br />

SCENA QUINTA<br />

Personaggi: Iolanda, don Alceste, Adelaide, don Lumin (invisibile)<br />

Entra la signora Adelaide.<br />

Iolanda apre la porta e entra Adelaide.<br />

Iolanda:<br />

Bongiórno, sióra Adelaide!<br />

Adelaide:<br />

Buongiorno, Iolanda!<br />

Don Lumìn:<br />

Questa la cognósso ben. L’à sempre dito che l’è ‘na foresta… L’è vegnùa qua apéna<br />

sposà e l’à scominsià subito a rómpar. No ghe n’ éra mia za bastànsa de séca scatole?<br />

Àrdela qua, co’ ‘na s-ciànta de ràpole, ma sempre co’ quel far da sprotóna ch’el me<br />

faséa andar su parfìn la pressión.<br />

Iolanda:<br />

Sa èlo che posso far par éla?<br />

Adelaide:<br />

Lei niente; vorrei parlare con don Alceste.<br />

Iolanda (rivolta verso il pubblico):<br />

L'avaréa giurà; mai più la vien a parlar con mi! A mi l'è za bastànsa che la me séca le<br />

óre. Questa la fa parte de la nobiltà…L’è la sióra Bombarda, la moiér de uno ch’el g’à a<br />

che far co’ le navi…. ‘n militàr, credo.<br />

Adelaide:<br />

Disturbo forse?<br />

Iolanda (rivolta verso il pubblico):<br />

9


10<br />

A mi, de sicuro!... Ma no g'ala gnénte sta qua da far a la matìna? Mi, che g'ò da rincuràr<br />

solo sto vècio prete, no g'ò tempo gnanca de supiàrme el naso, e sta qua, con ‘n marì e<br />

‘n fiól ancora da sposar, l'è za in òlta de matìna bonóra.<br />

Iolanda (rivolta ad Adelaide)<br />

Ma schèrsela, sióra Adelaide? Érino qua che l'aspetàino. La se còmoda che vago a<br />

domandàrghe al pàraco se’l pól ricévarla. (Tra sé) Quante bale che me tóca contar! Ma<br />

sti pecàti qua i va tuti sul conto de don Alceste: l'è stà lu a dar tuta sta libertà.<br />

D. Lumìn:<br />

La sióra Adelaide l'à sempre spacà el minuto; mi regolavo l'orolòio su de éla. Ghe<br />

ciamàvo "l'Ora Esàta" e quando l'andava via, ghe ciamàvo "Séca Ore".<br />

Iolanda, strascicando i piedi si avvia verso la scrivania.<br />

D. Alceste:<br />

Va pian, Iolanda! Va pian! Te me pari 'na sginsa. Te fè ‘n spostamento d'aria che me<br />

sgóla via tute le carte.<br />

Iolanda:<br />

Pòra mi, che corse! G'ò el cór che me s-ciòpa.<br />

D. Alceste:<br />

Sa gh'èto da dirme Iolanda?<br />

Iolanda:<br />

El spèta 'n àtimo che me torna el fià!<br />

D. Lumìn:<br />

E alóra gh’émo da spetàr ‘n bel póco. Don Alceste, gh'è l' "Ora Esàta". Órpo! Me<br />

desmentegàvo che nissùni pól védarme e sentìrme.<br />

Iolanda fa dei respiri profondi tenendosi la mano sul petto.<br />

D. Lumìn:<br />

Anca da zóena, l'Adelaide, l'è stà sempre convinta che, sènsa de éla, andàsse in<br />

malora tuta la paròchia. O fòrsi, la lo voléa far crédar.<br />

Iolanda:<br />

Qua, i me vól védar morta....Là fóra, come tute le matìne, gh'è la sióra Adelaide che la<br />

vól parlar con lu. Ghe digo de vegnér avanti o de nar indrìo?<br />

D. Alceste:<br />

E ci èla la sióra Adelaide?<br />

10


11<br />

Iolanda:<br />

Ci l'è la sióra Adelaide? Ma se l'è qua tute le matine! Lu, fòrsi, el ghe ciàma "Beata<br />

Creatura", "Fióla de Maria", "Madre Coràio" o "Reverenda". L'è quéla che parla in<br />

chìcara, quéla che la fa la fina, quéla che sà tuto.<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda, me pàr che la sióra Adelaide no la te sia mia massa simpatica.<br />

Iolanda:<br />

Ma sa dìselo, don Alceste? Schèrselo o pàrlelo sul serio? A mi la me piàse assè!...<br />

Spèce quando no la vedo.<br />

D. Alceste:<br />

Eh!.... Iolanda, Iolanda!<br />

Iolanda:<br />

Stamatìna, la profùma de mughéto da tór el fià. Alóra…. la fasso vegnér drénto?<br />

D. Alceste:<br />

La porta de la canonica l'è sempre vèrta.<br />

Iolanda:<br />

Sempre vèrta? L'è sempre serà! Són mi che continuo a nar avanti e indrìo par vèrzarla;<br />

orami ò consumà tuta 'na fila de matonéle e dosènto sampàtole. Parché no ghe dalo la<br />

ciàve a quei che i è sempre qua?<br />

D. Alceste:<br />

Parché mi no g'ò mia la ciàve de casa sua!<br />

Iolanda:<br />

Giusta anca questa.<br />

D. Lumìn:<br />

Qualcosa è cambià: ghe n’è manco de ciàve in giro.<br />

Iolanda va verso Adelaide.<br />

Iolanda:<br />

La vègna avanti, sióra Adelaide, la vègna avanti! Don Alceste el la stà spetàndo.<br />

Adelaide:<br />

Non vorrei importunare.<br />

Iolanda ( tra sé)<br />

E sa èlo che vól dir? (a voce alta) L'è mèio che de çèrte robe la parla diretaménte con<br />

don Alceste, mi no volaréa farla confóndar. (Tra sé) L’è ‘na mòta de ani che l’è qua e no<br />

11


12<br />

l’à gnancóra imparà a parlar come se usa tra cristiani. Ma don Alceste el pàr ch’el la<br />

capìssa….Lu el capìsse anca el latìn.<br />

Adelaide entra nello studio di don Alceste.<br />

Adelaide:<br />

Riverisco, Reverendo.<br />

D. Alceste::<br />

Bongiórno, beata creatura! Qual bòn vento?<br />

D. Lumìn:<br />

Quel de ogni matìna. Beata creatura. El sùpia sempre ne la stessa diressión, come<br />

trent’àni fa.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

L’è la bora. A sta qua ghe casca la casa su la testa.<br />

D. Alceste:<br />

Cosa posso far par éla? Èla vegnùa a confessàrse?<br />

Adelaide:<br />

No, Reverendo, non ne ho bisogno. Io non faccio del male a nessuno. Anzi! Ma non mi<br />

vanto mai dei miei meriti. Quello che faccio mi viene dal profondo del cuore….Come<br />

una vocazione….Come una spinta verso il bene.<br />

D. Lumìn:<br />

Ghe lo daréa mi ‘n bel spintón! Ma g’ò da tegnérme: són ‘n’ànema del Paradiso.<br />

Iolanda: (rivolta al pubblico)<br />

Ma schersémo? Quéla no l'à mai fato gnanca ‘n pecatìn. Se no la se tien tacà, la sgóla<br />

in cél anca co’ la borséta: l'è 'na santa.<br />

D. Lumìn:<br />

Pura come ‘n gìlio!<br />

Iolanda:<br />

Don Alceste, ghe porto ‘n gosséto de quel che se beémo tuti i giorni?<br />

D. Alceste:<br />

Ma sa dìsito, Iolanda? Strapàrlito? Te lo sè che mi béo solo àqua de Vissìn. El vin lo<br />

béo durante la messa parché són costréto, ma par mi l’è ’n sacrificio, ‘n patimento che<br />

ghe òfro al Signór par la salvéssa de le àneme de la me paròchia.<br />

Iolanda:<br />

12


13<br />

Áqua de Vissìn? Parché? Se pól béarla anca da lontàn?<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda, mi no béo mai alcolici.<br />

D. Lumìn:<br />

Santo Paradiso, che balìsta!...Manco mal che l’è ‘n prete!<br />

Iolanda:<br />

Come no 'l bée mai alcolici? Ma se prima el m'à dito.....<br />

Don Alceste si precipita a mettere la mano sulla bocca di Iolanda.<br />

D. Alceste:<br />

La me scusa, sióra Adelaide, la me perpetua la stranùsa sempre sènsa métarse la man<br />

davanti a la bóca, e così, g’ò da pensàrghe mi. Iolanda, mi no béo mai! Són astemio!<br />

Èto capìo?<br />

Iolanda:<br />

Oh! Poaréto! Da quando èlo che l'è astemio? Indóe se l'alo ciapà sta malatìa?<br />

D. Alceste<br />

Iolanda, lo sèto sa vól dir astemio?<br />

Iolanda:<br />

Vól dir che.....se stà mal......se sgiònfa i òci........vien le stornìsie.......Nò, no lo sò mia.<br />

D. Alceste:<br />

E alóra tasi!<br />

Iolanda:<br />

Siorsì.<br />

Adelaide:<br />

L'ignoranza è la grande piaga della società.<br />

Iolanda:<br />

Sa ala dito?<br />

Squilla il telefono.<br />

Iolanda:<br />

Pronti…. Són mi.......G'ò dito che són mi........Se la m'à telefonà, la g'à ben da savér ci<br />

són.........Se pól savér invésse ci l'è éla?................E sa vórla?.......Nò, don Alceste no 'l<br />

vien mia a benedìrghe la casa: el g'à da star via da l'aria, l'è astemio.<br />

13


14<br />

Iolanda interrompe bruscamente la comunicazione.<br />

D. Alceste:<br />

Ma che figure me fèto far? Dime el nome de ci t'à ciamà, che almànco me scusa.<br />

Iolanda:<br />

No me lo ricordo più.<br />

D. Alceste:<br />

E sa fago mi adesso?<br />

Iolanda:<br />

A mi el me lo dimànda? L'è lu el pàraco. La “Reverenda” fòrsi la pól darghe ‘n consìlio;<br />

mi són 'n'ignorante.<br />

Adelaide:<br />

La licenzi!<br />

D. Alceste:<br />

Par carità, no la se fassa sentir: la devènta catìa come 'na brèspa.<br />

Iolanda:<br />

Par el grópo sul stómego, ghe porto el bicarbonato?<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda, m'è passà tuto, stò benón!<br />

Iolanda:<br />

No èlo più gnanca astemio?<br />

D. Alceste:<br />

Nò!<br />

Iolanda:<br />

E alóra ghe porto ‘n gosséto de vin.<br />

D. Lumìn:<br />

Iolanda, sèntete lì e tasi! Èto capìo? Tasi!<br />

Iolanda:<br />

O mi són inseminìa o anca i preti, ogni tanto, i conta qualche bala. Se vago a l'Inferno<br />

mi, i ghe vien anca lóri.<br />

D. Alceste:<br />

La me scusa, sióra Adelaide; gh'è da portar ‘n saco de passiènsa. Fòrsi, adesso,<br />

podèmo star 'na s-ciànta in pace. La me diga.<br />

14


15<br />

Adelaide:<br />

Reverendo, penso che non ci sia bisogno di dire che io sono stata sempre una brava<br />

parrocchiana.<br />

D. Alceste:<br />

Parché? Qualchedùn l'àlo fòrsi messo in dùbio?<br />

Adelaide:<br />

Oh, nò, don Alceste! La mia era una semplice considerazione.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

L'è inutile che próa a dir la mia: i me seraréa la bóca subito.<br />

Adelaide:<br />

Intendevo dire che anche tutti gli altri parrocchiani dovrebbero fare come me.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

Ma éla la trovaréa sempre el modo de star sóra l'àqua come l'òio o come qualcos'altro<br />

che sò mi.<br />

D. Aceste:<br />

Sacrosante parole, sióra Adelaide. La me scusa, éla me capìssela se mi parlo in<br />

dialèto?<br />

D. Lumìn :<br />

La te capìsse !... La te capìsse! Da indóe crédito che la végna? La vien da Rosegafèro.<br />

So mama la vendéa brucoli in piàssa e so pare el faséa el stradìn. L’è ‘na foresta par<br />

modo de dir. L’à sempre dito che la vien da Firènse, ma l’è so marì che l’è de quéle<br />

parti.<br />

Adelaide:<br />

Mi sfugge qualche parola, don Alceste, ma non si preoccupi: riesco ugualmente ad<br />

afferrare il senso dei suoi discorsi...Per tornare al nostro ragionamento...<br />

D. Lumìn:<br />

Són proprio curioso de védar dove la va a parar.<br />

Adelaide:<br />

Io ho l'intenzione di continuare a collaborare come ho sempre fatto.<br />

D. Alceste:<br />

Bràa! Bràa!<br />

D. Lumìn:<br />

Dighe anca bràa, furbo che no te sì altro; ci èlo che le ferma adesso?<br />

15


16<br />

Iolanda: (rivolta verso il pubblico)<br />

Mi no posso védarla, la me stà qua. Ma indóe èlo el ben che la fa? Mi l'ò sempre sentìa<br />

sbatolàr e basta. Che la vègna a darme 'na man a mi, se la g'à tuta sta óia de darse da<br />

far; o che la staga a casa a far i mestieri, quéla gingiòna, che saréa mèio par tuti!<br />

Adelaide:<br />

Non per criticare, Reverendo, lei lo sa che io non dico mai male di nessuno.<br />

D. Lumìn:<br />

Par carità! Nissùn no 'l l'à mai gnanca sospetà!<br />

Adelaide:<br />

I parrocchiani che salgono sull'altare per le letture.....A me muore il cuore a dover dire<br />

certe cose.<br />

D. Lumìn :<br />

Te pól imaginàrte! La se ingrassa de sìnque chili in te ‘n colpo solo.<br />

D. Alceste:<br />

La me diga, la me diga, sióra Adelaide, no la se fassa problemi.<br />

D. Lumìn:<br />

La te le dise sì…. L'è vegnùa par quel!<br />

Adelaide:<br />

I lettori.....dovrebbero avere un'espressione più ispirata, più concentrata; dovrebbero<br />

leggere con più scioltezza, senza impaperarsi, senza storpiare le parole....Insomma,<br />

dovrebbero almeno imparare a leggere.<br />

D. Alceste:<br />

Dìsela?<br />

D. Lumìn:<br />

L'à za dito!<br />

Adelaide:<br />

Eh sì, purtroppo! Fanno fare brutta figura a tutta la comunità. Parliamoci chiaro: è gente<br />

che non sa neppure parlare l'italiano.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

Léngua maledéta, la parla in difìcile ma ò capìo istésso che la dise mal de qualchedùn.<br />

D. Lumìn:<br />

Però éla, a lézar, no la ghe va mia.<br />

D. Alceste:<br />

16


17<br />

La senta, sióra Adelaide, mi la ringràssio par el so desiderio de darse da far, ma a mi, i<br />

letóri, i me va ben così.<br />

D. Lumìn:<br />

Così se fa! E adesso móstreghe la porta!<br />

Adelaide:<br />

Per carità, don Alceste, li lasci pure leggere. Beati gli umili e gli ignoranti!<br />

D. Alceste:<br />

La varda che l'ultima parola la ghe l'à zontà éla.<br />

D. Lumìn:<br />

Quéla la te cambia anca le preghiere del breviario, se te ghe lassi far.<br />

Adelaide:<br />

Lei è un sacerdote alla buona e si accontenta di poco.<br />

D. Alceste:<br />

Èco, giusto; me contento de quel che g'ò. A ogni modo, sióra Adelaide, mi la ringràssio<br />

tanto per la so bòna volontà.<br />

Adelaide:<br />

Dovere, Reverendo, dovere. Ma già che ci sono, ci sarebbe un'altra cosa.<br />

Iolanda: (rivolta al pubblico)<br />

Ve paréa che l'avésse finìo!<br />

Adelaide:<br />

Al momento dell'offertorio, lei manda a raccogliere le offerte dei fedeli sempre Iolanda e<br />

Gervasia, col risultato che sapete: le casse della parrocchia sono vuote. Se mandasse<br />

qualcuno con un po' più di bella presenza, che sappia le buone maniere, una persona<br />

distinta, forse la gente si metterebbe un po' di soggezione e darebbe di più.<br />

D. Alceste:<br />

Quel che i dà l'è bastànsa<br />

Iolanda (rivolta al pubblico)<br />

Quando la passa da qua par nar via, ghe smàstego ne la récia quatro parolàsse che la<br />

se cava la óia de dir sempre su de tuti. Léngua velenosa! Quéla l’è pèzo de quel bisso<br />

che l’à portà Eva a la perdissión.<br />

Adelaide:<br />

E i poveri della parrocchia?<br />

17


18<br />

D. Alceste:<br />

Anca quei i se contenta de póco: l'è bastànsa anca par lóri.<br />

D. Lumìn:<br />

Se la dasésse in carità tuto quel che la spende in sbeléti, ghe ne saréa da dàrghene<br />

anca ai poaréti de le altre paròchie.<br />

Suonano ripetutamente alla porta.<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda, va a vèrzar.<br />

Iolanda:<br />

Vago!... Vago! Ma el ghe scriva fóra che se sóna ‘n colpo solo e che dopo se spèta.<br />

D. Alceste:<br />

Va ben, Iolanda, va ben!<br />

Adelaide:<br />

I servi sono tutti uguali: maleducati, arroganti e chiacchieroni.<br />

D. Lumìn:<br />

Se la le sente la Iolanda, la ghe cava quei quàtro penòti incolorìi che la gh'à in testa.<br />

SCENA SESTA<br />

Personaggi: Iolanda,Adelaide, Augusta, don Lumin (invisibile)<br />

Ingresso.<br />

Iolanda:<br />

Bongiórno, sióra Augusta, sa posso far par éla?<br />

Augusta:<br />

Vorrei parlare con don Alceste.<br />

Iolanda:<br />

Anca éla?<br />

Augusta:<br />

Perché? C'è già un'altra persona?<br />

Iolanda:<br />

Gh'è la sióra Adelaide.<br />

Augusta:<br />

Allora mi siedo in un angolino e aspetto.<br />

18


19<br />

Iolanda socchiude la porta dello studio e origlia.<br />

D. Lumìn:<br />

Senti, senti! I me parochiàni i parla tuti in chìcara. Solo la Iolanda l'è restà rùstega<br />

come 'na galìna padoàna.<br />

D. Alceste:<br />

Sa élo che la g'à da dirme ancora, sióra Adelaide?<br />

Adelaide:<br />

Quando al sabato vengo alla messa delle diciotto e trenta (come sa, perché mi vede), io<br />

mi metto sempre nel primo banco e, da lì, posso vedere tutto.<br />

D. Alceste:<br />

E sa élo che la vede?<br />

D. Lumìn:<br />

Sa èlo che la vede?<br />

Adelaide:<br />

I coristi.<br />

D. Alceste:<br />

E sa gh'ài i coristi?<br />

Adelaide:<br />

Si comportano in una maniera indecorosa.<br />

D. Alceste:<br />

Santo Paradiso, sa èlo che i fa?<br />

Iolanda:<br />

Sióra Augusta, éla càntela ne la corale?<br />

Augusta<br />

Sì.<br />

Iolanda:<br />

E alóra l'è mèio che la se stupa le réce.<br />

Adelaide:<br />

Si girano, chiacchierano, sono distratti; c'è gente che stona e sono<br />

vecchi! Mi sembra il coro del geriatrico.<br />

vecchi, troppo<br />

D. Lumìn.<br />

19


20<br />

Parché no ghe vala éla a darghe ‘na bòta de gioventù?....Ormai, anca ti te sì da<br />

geriatrico, cara mia. T’è za cambià anca i secondi denti, e quando te spacarè quéla<br />

dentiera lì, te rivarè ai tèrsi.<br />

.<br />

Augusta e Iolanda entano nello studio di don Alceste.<br />

Augusta:<br />

Ma come si permette lei di parlare a quel modo?<br />

Iolanda:<br />

Ghe l'avéa dito mi de stupàrse le réce.<br />

D. Lumìn:<br />

Adesso le se dà....Atènta Adelaide! L'Augusta l'è de brasso bòn.<br />

Adelaide:<br />

E chi è questa che entra senza annunciarsi?<br />

D. Alceste:<br />

Sióra Adelaide, ghe presento....<br />

Augusta:<br />

Non c'è bisogno di presentazioni: abitiamo nello stesso palazzo….Lei occupa<br />

l’appartamento sopra il mio. Purtroppo!<br />

Adelaide:<br />

“Purtroppo” lo dico io!<br />

Augusta:<br />

"Purtroppo" io lo ripeto e lo sottolineo. Comunque posso dire anche “disgraziatamente”<br />

D. Lumìn:<br />

Èco, bràe, metìve d’acòrdo almànco su qualcosa. L’è póco, ma l’è sempre ‘n passo in<br />

avanti.<br />

D. Alceste:<br />

Santo Paradiso!<br />

Iolanda:<br />

Se le se ciàpa a bòte, no sò gnanca mi a ci tegnérghe. Sperémo che le se spaca el<br />

grugno tute do.<br />

D. Lumìn:<br />

20


21<br />

L'éra un bel pèsso che no vedéa de ste robe: in Paradiso no le sucéde mai. Là i è tuti<br />

santi dalbòn.<br />

Adelaide:<br />

"Purtroppo" lo dico io perché lei mi disturba di giorno e di notte.<br />

SCENA SETTIMA<br />

Personaggi: Iolanda, Augusta, Adelaide, don Alceste, Gervasia, don lumìn (invisibile)<br />

Gervasia apre la porta senza suonare il campanello e si ferma nell’entrata a origliare.<br />

Augusta:<br />

Io la disturbo? È lei che a mezzanotte sbatte le porte e cammina con gli zoccoli, è lei<br />

che mette il purgante nel latte del mio Fufi, è lei che mi infìla le lucertole nella cassetta<br />

delle lettere, è lei ghe manda il suo cane a far la pipì sul mio zerbino, è lei che mi butta<br />

le briciole sul balcone perché i piccioni, i passeri e tutto quello che vola venga a farci le<br />

cacchette.<br />

Iolanda:(tra sé)<br />

Manco mal che i rioplàni, sul pontesèl de l'Augusta, no i ghe stà mia.<br />

Adelaide:<br />

È lei che mi spalma di sudiciùme la manìglia del portone!....E poi c’è dell’altro…..<br />

ancora più grave!<br />

Iolanda:<br />

Maria de oro, sa faràla mai ancora l’Augusta!<br />

Augusta:<br />

Dica, dica pure, signora Adelaide; le sue accuse non mi fanno né caldo, né freddo. La<br />

sua lingua maledetta può dire questo e altro, tanto, non le crede nessuno.<br />

Adelaide:<br />

Ah! Lei mi sfida! Guardi che col fuoco è meglio non scherzare.<br />

Augusta:<br />

Le ho detto di parlare apertamente: non ho niente da nascondere io!<br />

Adelaide:<br />

E nemmeno io!<br />

D. Lumìn:<br />

Sante dòne tute do!<br />

Adelaide:<br />

21


22<br />

L’ha voluto lei, signora Augusta….Capisco che suo marito è molto impegnato e che non<br />

ha molto tempo da dedicare alla moglie, ma che lei vada a fare gli occhi dolci al mio,<br />

proprio non lo approvo, mi secca molto!<br />

D. Alceste:<br />

Calma, dòne! Çèrte robe le se dise solo quando s’è sicuri….Ansi, se se trata de queste,<br />

l’è mèio tasér.<br />

Adelaide:<br />

Per fortuna, mio marito non le dà bado e la tratta con sufficienza….Buongiorno,<br />

buonasera e basta.<br />

Augusta:<br />

Ma lei mi offende, le faccio causa!....Mio marito è l’avvocato Sapienza.<br />

D. Alceste<br />

I pani spórchi i se lava in casa!<br />

D. Lumìn:<br />

Le g’avaréa da lavàr giorno e nòte.<br />

Iolanda:<br />

Èco, brae, andè a casa a lavar.<br />

Augusta:<br />

Suo marito non è di mio gusto. Non gli farei gli occhi dolci nemmeno se fosse l’unico<br />

uomo della Terra!<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

Mi volaréa savér come i è i òci dólsi.<br />

D. Alceste:<br />

Adesso basta! I òci dólsi no i vól dir gnénte. L’importante l’è no passar ai fati!<br />

Iolanda:<br />

E dàghela co’ sti òci dólsi!<br />

D. Alceste:<br />

E adesso fasì pace parché no è sucèsso gnénte. No vói discordie tra i me parochiàni,<br />

spèce se se trata de semàde come queste. E basta farve i dispèti! I è robe da buteléti e<br />

nò da dòne maùre come voàltre.<br />

D. Lumìn:<br />

I è maùre solo de polpa: piassè dólse de queste no ghe n’è.<br />

Adelaide e Augusta si stringono controvoglia la mano.<br />

22


23<br />

Adelaide:<br />

Solo perché sono una buona cristiana.<br />

Augusta:<br />

Se è per quello, io lo sono di più.<br />

D. Lumìn:<br />

Se riscomìnsia!<br />

D. Alceste:<br />

Basta! E quando digo basta, l’è basta sul serio!<br />

Entra Gervasia sensa annunciarsi.<br />

Gervasia:<br />

L'ò vista anca mi l’Adelaide a córarghe drio a le lusèrtole e a infilàrghele ne la casséta<br />

de le létare de l’Augusta!<br />

D. Alceste:<br />

Sióra Gervasia, èla l’è mèio che la parla solo quando pissa le galìne.<br />

D. Lumìn:<br />

L’è mèio che tute ste qua le parla solo quando i gai i fa i óvi!<br />

Gervasia:<br />

Ò capìo, g’ò da tasér. Parola indrìo. Mi no voléa métar discordia.<br />

D. Lumìn:<br />

Nò!....La Gervasia no l’à mai fato de ste robe!...L’è come quéla che la spéna le galìne e<br />

la spampàna le piùme in òlta. Qualcosa l’à spampanà anca ancó….. Ma come àla fato a<br />

vegnér drénto in canonica?<br />

Iolanda:<br />

Gervasia, èto fòrsi catà la porta vèrta?<br />

Gervasia:<br />

Mi g'ò la ciàve!<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda, te m'avéi dito che le ciàve che l’avéa dispensà don Lumìn te le avéi catà su<br />

tute.<br />

D. Lumìn:<br />

G’avéa dato la ciàve anca a sta qua? A ‘na dòna? Mi no me ne ricordo più!<br />

23


24<br />

Iolanda:<br />

Sa vórlo che sàpia mi? Qua i è tuti paróni. Gervasia, mi, quando vègno qua a laoràr,<br />

sono el campanèl. Mi, la ciàve, no ghe l'ò mia.<br />

Gervasia:<br />

Ma ti te sì la serva!<br />

Iolanda:<br />

E ti no te sì mia la paróna.<br />

Adelaide:<br />

Ha ragione Iolanda.<br />

Gervasia:<br />

Sióra, éla la parla quando l’è interogà!<br />

Adelaide:<br />

Io, con lei, non mi degno nemmeno di parlare. Con la gente ignorante è tutto fiato<br />

sprecato.<br />

Gervasia:<br />

Ignorante la sarà éla e tuta la so rassa malcunà. Sa èle tute quéle arie? Ci crédela de<br />

èssar?<br />

Adelaide:<br />

Mio marito è un ufficiale di Marina.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

E anca de qualcun'altra, da quel che dise la gente….Altro che solo de la Marina!<br />

Gervasia:<br />

La vaga a casa a badàr a la so faméia; a mezodì, sul so fornèl, no gh'è gnanca 'na téia.<br />

Le braghe de so marì i è ónte come la strusa de la Iolanda.<br />

Iolanda:<br />

Eh! Gervasia! Sa g'àla la me strusa? L'è più nèta de la to fàcia. Ci vede spórco<br />

dapartùto l'è parché el g'à i òci pieni de scaùie.<br />

Gervasia:<br />

Mi g'ò i òci pieni de scaùie? Làvete i tói; cissà che no te vedi i busi che don Alceste el<br />

g'à ne la tònega.<br />

Iolanda:<br />

Gervasia, se te rièssi a védar i busi, no te fè altro che tór 'n'ùcia e ponciàrli.<br />

Gervasia:<br />

24


25<br />

Se proàsse a giùstarli, vegnaréa fóra più pèsse che tònega.<br />

D. Alceste:<br />

Sióre, se permetì, la tònega l'è 'n afàr mio. A mi la me va ben così: d'istà ghe passa el<br />

fresco e d'inverno ghe va drénto el caldo.<br />

Adelaide:<br />

Potremmo organizzare una lotteria e, con il ricavato, comperare una veste nuova.<br />

D. Lumìn:<br />

Te paréa che la ghe le dasésse éla i schèi?<br />

D. Alceste:<br />

V'ò dito che no g'ò bisogno de gnénte.<br />

Augusta:<br />

Iolanda, c'è ancora qualche cosa in cantina?<br />

D. Lumìn:<br />

I rati!<br />

Iolanda:<br />

In cantina gh'è:....caréghe róte, candelàbri vèci, banchi scancanà, le dotrìne del<br />

milenoveçènto e uno, campanèle sènsa batòcio, batòci sènsa campanéle, turìbuli<br />

sfondà, messài in latìn, ‘n fèro da stiro de quei che va a brase, el capèl a tré pónte de<br />

don Lumìn....<br />

Si sente un tuono assordate. Don Alceste apre l’ombrello.<br />

.<br />

D. Lumìn:<br />

Guai a ci tóca el me capèl!<br />

Iolanda:<br />

Don Alceste, va ben ch’el coèrto l’è messo mal, ma in casa no pióe gnancóra.<br />

Don alceste chiude l’ombrello.<br />

D. Alceste:<br />

L’ò fato sóra pensiér.<br />

Adelaide:<br />

Potremmo organizzare una lotteria dell'antiquariato.<br />

D. Lumìn:<br />

E alóra metìve a la lotarìa voàltre!<br />

25


26<br />

D. Alceste:<br />

De l'antiquariato? De la ratatùia la pól dir.<br />

Augusta:<br />

Non ce ne sono più di quelle belle pellicce che erano state regalate a don Lumin per la<br />

pesca di beneficienza?<br />

D. Lumìn:<br />

Par carità! Ancora le pelìce del trisavolo de Anabèla! Quéle fate cói cunéi morti sóto i<br />

bombardamenti del quìndese-disdòto Ma l'è 'na persecussión, 'na condàna!<br />

Iolanda:<br />

Ma no èle mia 'na s-ciànta vèce?<br />

Gervasia:<br />

I pulsi che le g'à sóra i è za rivàdi a la çinquantésima generassión.<br />

Iolanda:<br />

L'altro dì, són andà in cantina a tór 'na botìlia par el disnàr e ò ciapà 'n sguisso che par<br />

póco no ghe restàa séca. Credéa de avér visto 'na bestia granda come ‘n vedèl, a<br />

mace bianche e nere, che la caminàa par la cantina.<br />

Augusta:<br />

Che animale era?<br />

Iolanda:<br />

L'éra una de le so bèle pelìce che la caminàa su le satìne de 'na colonia de çìmisi.<br />

Gervasia:<br />

Maria Santissima, ghe vól la disinfestassión!<br />

D. Lumìn:<br />

La disinfestassión? Ghe vól 'na spedissión de càcia grossa.<br />

Adelaide:<br />

Smettétela con tutte queste storie! Basta metterle un po' all'aria.<br />

Iolanda:<br />

Bràa! Così i peli i ghe se destàca e i sgóla via come pelumìni de pissacàni.<br />

Adelaide:<br />

Basta! Io, di pellicce, me ne intendo.<br />

Iolanda:<br />

26


27<br />

E mi me ne intendo de cunèi. Quando stavo a le Ca' Roèrse, ghe n'avéa più de<br />

çinquànta.<br />

D. Lumìn:<br />

Bòni quei cunéi! E che ben che la li cusinàa la Iolanda! Nò che ghe n'àbia magnà tanti;<br />

'na satìna par ogni Nadàl.<br />

Augusta:<br />

Iolanda, vada a prendere una pelliccia.<br />

Iolanda:<br />

Cosa? Intanto, cara sióra, mi no ricevo ordini da éla, e la sàpia che mi,<br />

quéla mùcia de peli de cunéi preistorici, no la tóco gnanca co’ ‘n bastón.<br />

Augusta:<br />

Ma che ne sa lei di preistoria?<br />

Iolanda:<br />

Sióra, la quinta alimentare l'ò fata anca mi, e vardo la televisión.<br />

Gervasia:<br />

Mi no lo sò mia sa l'è la preistoria.<br />

Adelaide:<br />

Ignorante!<br />

Iolanda:<br />

L'è la trisavola dei cunèi de la pelìcia.<br />

Augusta:<br />

A proposito di pellicce, avete visto la marmotta che si è comperata la<br />

Cesira?<br />

D. Lumìn::<br />

Èco che ghe sémo ‘naltra òlta! Adesso ghe tóca a la Cesira.<br />

Iolanda:<br />

La ghe l'avéa za la fàcia da marmòta, figurémosse adesso che la g'à anca el pel!<br />

Adelaide:<br />

È ecologica.<br />

Augusta:<br />

Quella, cara la mia signora, è marmotta vera, e di quelle che costano.<br />

Adelaide:<br />

27


28<br />

Mi scusi sa, non per fare i conti in tasca agli altri, ma con uno stipendio da operaio, due<br />

figli, e con quello che costa oggi la vita....da dove viene fuori quella marmotta?<br />

Iolanda:<br />

Da la loterìa o da la pesca de beneficènsa! Le marmòte no le ghe soméia ai cunèi?<br />

Gervasia:<br />

L'è mèio che te tasi, Iolanda, ste qua le te magna.<br />

Augusta:<br />

In paese girano brutte chiacchiere...<br />

Gervasia:<br />

Sa se dise?<br />

Augusta:<br />

Sembra che .....lui, e che lei.....Insomma, siamo persone adulte e sappiamo come<br />

vanno certe cose…..In poche parole, la pelliccia sarebbe la ricompensa di particolari<br />

servizi prestati a un industriale lombardo.<br />

Gervasia:<br />

Mi no ò capìo gnénte.<br />

Iolanda:<br />

E mi manco de gnénte, ma quando le parla in quél modo, no gh'è da spetàrse gnénte<br />

de bón.<br />

D. Lumìn:<br />

Èco altri du bèi corni infilà ne la testa de qualche cristiàn.<br />

Augusta:<br />

È una vergogna, uno scandalo!<br />

Adelaide:<br />

Qualcuno dovrebbe intervenire.<br />

D. Alceste:<br />

No vardè da sta parte, par piasér! Mi, de çèrte robe, no vói intrigàrme.<br />

D. Lumìn:<br />

E te fè bèn! 'Na òlta, mi g'ò credùo a ste do bagolóne e par póco no me le ciapàvo.<br />

Gervasia: (rivolta a Iolanda)<br />

I è brute léngue, le g'à sempre da sparlar dei altri! Che le se varda lóre! Le à scominçià<br />

a smorosàr che le era ancóra in cuna. Quando le passava vissìn a dei butèi, le sculetàa<br />

in te ‘n modo, che’l paréa che le g'avésse el femore desnoselà.<br />

28


29<br />

Iolanda:<br />

Ma se no le era gnanca de qua!<br />

Gervasia:<br />

I me l’à contà.<br />

D. Lumìn:<br />

Quando el corpo el se frusta, l'ànema la se giusta.<br />

Gervasia:<br />

Le spua velén come do vìpare.<br />

Iolanda:<br />

Ma sa g'àle in corpo?<br />

D. Alceste::<br />

Sióre, se volì restàr, fè pure; no sarà mai dito che mi méta qualchedùn a la porta, ma<br />

adessò, mi g'ò da andàr a dir messa.<br />

Don Alceste esce.<br />

SCENA OTTAVA<br />

Personaggi: Augusta, Adelaide, Gervasia, Iolanda, don Lumin (invisibile)<br />

Augusta:<br />

Io leggo le letture.<br />

Adelaide:<br />

Ma lasci stare! Ce n'è di gente che legge!<br />

Augusta:<br />

È forse invidiosa?<br />

Adelaide:<br />

Io? Figuriamoci! Con tutte le cose che faccio, ci mancherebbe solo che dovessi anche<br />

leggere.<br />

Iolanda: (rivolta al pubblico))<br />

Se no ghe fosse l'Adelaide, cascaréa zó el campanìl.<br />

D. Lumìn:<br />

El campanil? Noàltri no ghe l'émo mai avù el campanìl.<br />

Suonano le campane:<br />

29


30<br />

D. Lumìn:<br />

Ma queste i è campane, campàne vere! I à fato el campanìl! E brao don<br />

Alceste!.....Però, che ciàsso che le fa; queste le sbate sui timpani fin a farli incrosàr.<br />

SCENA NONA<br />

Personaggi: Augusta, Iolanda, Adelaide, don Lumin (invisibile), voci esterne.<br />

Voce femminile 1::<br />

E basta con ste campane! Me sveiè la creatura! Tre ore g'ò messo par indormensàrla!<br />

Voce maschile 1:<br />

E fasìla finìa! Mi ò fato la note e g'ò el dirìto de dormìr.<br />

Voce femminile 2:<br />

Me marì el stà mal! Basta con quel sbatociaménto!<br />

Voce femminile 3:<br />

Me fasì scurlàr i véri!<br />

Voce maschile 2:<br />

Mi, quel campanìl, lo bruso.<br />

D. Lumìn:<br />

I parochiàni no i me pàr mia massa contenti. E sì che i è così bèle le campane!... Mah!<br />

A sto mondo le difìcile riussìr a contentàr tuti quanti; l'è mèio che mi torna nel mio.<br />

Augusta:<br />

Che bello sentire il suono delle campane!<br />

D. Lumìn:<br />

Questa l'è musica del Paradiso!.<br />

ATTO SECONDO<br />

SCENA PRIMA<br />

Personaggi: don Alceste, don Lumìn (invisibile)<br />

Entra don Alceste.<br />

D. Alceste:: (tra sé, levandosi i paramenti)<br />

30


31<br />

E anca ancó la messa l’è stà dita. Quàtro gati gh’éra. Va ben che l’è giorno feriàl, ma a<br />

la domìnica, no l’è che ghe ne sia tanti de più…..E tuti vèci i è! A mi me interessa la<br />

gioventù, quei che sarà i papà e le mame de domàn….E anca preti e suore….Parché<br />

nò?....Gh’éra solo le solite basabànchi e suor Verecondia. Poaréta, l’è diventà vècia<br />

anca éla, ma la fa ancora tanto. Sènsa de éla, l’asilo no ‘l ghe saréa gnanca. Ma se qua<br />

continua a nàssar così póchi fiói e éla la volarà seitàr a far del ben, la dovarà nar a<br />

rincuràr i véci del ricòvaro. L’è ‘na roba bèla anca quéla, par carità, ma quei là i è za<br />

arleà….e se i è cressùi storti, no le indrìssa più nissùni. E po’, gh’è anca quei za via de<br />

testa, poaréti! Più de magnàr e dormir, sa volìo che i fassa?...Ma i vèci, quando i vede<br />

‘n prete o ‘na suora, i è sempre contenti: ghe pàr che i ghe vèrza la porta par el<br />

Paradiso. Poaréti, i lo sà anca lóri che no ghe manca mia tanto.<br />

Don Lumìn:<br />

Pòro don Alceste, el me fa pecà. Ai me tempi la gente la vegnéa….La messa l’éra in<br />

latìn e no i capéa gnénte….I tiràa fóra de quei spropositi che no i rivàa gnanca al<br />

sotofìto de la césa….”Canta el merlo sul formento” invésse de “Tantum ergo<br />

Sacramentum”e “La Regina tacà al caro”, che po’ la saréa la “Regina<br />

patriarcarum”……e altri strambòti che no me ricordo più. Le bagolóne, le maleléngue le<br />

gh’éra anca alóra, le gh’è sempre stà….Òmeni che se imbriagàa e che i tiràa ‘na rasìa<br />

ogni do parole ghe n’avéino da vendar; fiói che nasséa de sfròso ghe n’éra anca<br />

alóra…..Ma adesso no i le lassa gnanca nàssar!<br />

D. Alceste: (sedendosi in poltrona)<br />

E adesso me spónso ‘na s-ciànta. Eh, sì, cari mei! No són mia fato de fèro mi!<br />

Suonano il campanello.<br />

D. Alceste.<br />

Ò parlà massa presto! Ghe risémo! Padtreterno, l’è finìo el tempo dei martiri, possibile<br />

che mi sia sempre condanà a far sta vita? E no són gnanca sicuro de finir in<br />

Paradiso….Ogni tanto me passa par la mente de quéle brute parole!...I pensieri i va da<br />

par lóri soli, come fasso a comandàrghe?<br />

Suonano un’altra volta.<br />

D. Lumìn:<br />

Fòrsa, don Alceste, fate coràio; gh’è sempre ci stà pèzo.<br />

D. Alceste: (alzandosi dalla poltrona):<br />

Iolanda!....Iolanda!<br />

Iolanda: (fuori scena)<br />

Végno!....Vègno!...Almànco el tempo de métar zo la veléta e el libro de le preghiere.<br />

Suonano ancora.<br />

31


32<br />

D. Alceste:<br />

Iolanda!....Iolanda!<br />

SCENA SECONDA<br />

Personaggi: don Alceste, Iolanda, Don Lumìn (invisibile)<br />

Entra in scena Iolanda.<br />

Iolanda:<br />

Ècome són qua; adesso vago a verzàr! Mi, quel campanèl, va a finìr che lo destàco dal<br />

muro e lo buto ne la scauiàra.<br />

Suonano con insistenza. Iolanda si dirige a passi lenti verso la porta.<br />

Iolanda:<br />

Tasi, maledéto sonaiól! Ma ci èlo che t’à inventà? Qualchedùn che ghe<br />

l’avéa con mi.<br />

Iolanda entra nell’ingresso.<br />

Iolanda:<br />

Sóna ancora!....Struca forte!...Méteghe anca el pié….cissà che no ‘l se spaca sto<br />

strumento del diàolo!....Altro che le fiàme, mi ghe scométo che a l’Inferno gh’è<br />

campanèi dapartùto che sóna in continuassión…..Ci gh’è là fóra?<br />

SCENA TERZA<br />

Personaggi: don Alceste, Iolanda, Carla, don Lumìn (invisibile)<br />

Carla:<br />

Són la Carla! Són vegnùa par la pontùra!.<br />

D. Lumìn:<br />

La pontùra? Ci èlo che stà mal?<br />

Iolanda apre la porta e fa entrare Carla.<br />

Iolanda:<br />

La se comoda, infermiera, e la me scusa se l’ò fata spetàr. No són più quéla de ‘na òlta.<br />

Fin a qualche àno fa saltàa come ‘na cavaléta, ma adesso, són pèzo de ‘n bogón. De le<br />

òlte me giro parfìn indrìo par védar se lasso la strìssia de bava.<br />

Carla:<br />

No la staga preocupàrse, Iolanda! No gh’è bisogno de scusàrse.<br />

Iolanda:<br />

32


33<br />

Ma la senta ‘na s-ciànta….Mi no g’ò mia l’intensión de farghe ‘n‘osservassión, vói solo<br />

capìr…..No pórla mia sonàr ‘na òlta sola e dopo spetàr che ghe vèrza sènsa seitàr a<br />

spacàrme quéle robe che gh’è drénto a le réce?<br />

Carla:<br />

I timpani?<br />

Iolanda:<br />

Proprio quei!<br />

D. Lumìn::<br />

La Iolanda no la móre mia col gòsso. Manco mal che no la voléa mia farghe<br />

‘n’osservassión.<br />

Carla:<br />

La me scusa, Iolanda, no pensàa mia de darghe fastidio: continuo a sonàr parché g’ò<br />

paura che no me sentì mia.<br />

Iolanda:<br />

Qua no gh’è nissùni de sordo….Sémo ‘na s-ciànta scoraià, le gambe le scomìnsia a<br />

pesàrne, ma le réce le ne fonsióna benón. Quando casca ‘n moschìn nel late, mi lo<br />

sento, prima de védarlo.<br />

Carla:<br />

Ghe dimàndo de nóvo perdón, ma adesso, la me lassa nar da don Alceste…L’è za tardi<br />

par la pontùra.<br />

D. Lumìn:<br />

La pontùra a don Alceste? ‘Na dòna?.... Sperémo che la sia ‘n’indovenosa..<br />

Carla, seguita da Iolanda, entra nello studio di don Alceste.<br />

Carla:<br />

Sia lodato Gesù Cristo, don Alceste!<br />

D. Alceste:<br />

L’è da ‘n pèsso che no i me saludàa così…Da quando ero ‘n pretìn ancora sènsa barba.<br />

Però, me fa piasér!....Sempre sia lodato! Sa vórla sióra Carla?<br />

Carla:<br />

Come sa vói? Són vegnùa par la pontùra, come ogni giorno.<br />

D. Alceste:<br />

M’éro desmentegà ch ’el momento piassè bèlo de la giornàda no l’éra gnancóra rivà.<br />

Sala sa ghe digo? Ancó no me fasso ‘n bel gnénte!<br />

33


34<br />

Carla:<br />

Su, Reverendo, l’è par la so salute! Sa fai i só parochiàni se lu el se cùcia?<br />

D. Alceste:<br />

La me scusa, sióra Carla, ma in sto momento no pól interessàrmene de manco.<br />

Iolanda:<br />

Don Alceste, no ‘l staga far come le creature. Se no ‘l se cura i cervicali, ghe vien mal<br />

de testa e anca le stornìsie, No se lo ricòrdelo più el rugolón che l’à fato zo da l’altàr<br />

par i giramenti de testa? S’el batéa ‘na tempia, el ghe restàa séco.<br />

D. Lumìn:<br />

Ma g’ala da fàrghela nel brasso o nel dedrìo? Mi no l’ò gnancóra capìo. Nel brasso va<br />

ben, ma in quel’àltra parte nò, piutòsto la morte. Tien duro, don Lumìn! Ma in sto paese,<br />

no ghe n’è mia òmeni che sàpia far le pontùre? A mi el me le faséa el Tano. Indoe élo<br />

andà a finìr el Tano?<br />

D. Alceste:<br />

Basta! Mi de pontùre no ghe ne vói più, specialmente da ‘na dòna.<br />

Carla:<br />

Oh! Èlo par quel? El se figura che efèto ch’el me fa el so dedrìo! Far le pontùre l’è el<br />

me mestiér e ghe assicuro che tra el so fondoschéna e quel de la Iolanda no gh’è<br />

nissùna difarènsa.<br />

D. Lumìn:<br />

La g’à da fàrghela proprio in quel posto!....L’è ‘n scandalo!<br />

Iolanda:<br />

E così el me….el me cóso l’è come quel de ‘n prete!....No l’avaréa mai dito!<br />

D. Alceste:<br />

Se in tuti sti giorni l’à insistìo, contro la me volontà, de vegnérme a far le pontùre, par<br />

dopo dirme che ghe soméio a la Iolanda….Quéla l’è la porta!<br />

Carla:<br />

Ma, Reverendo, sa alo capìo? El varda che mi no ò mai visto gnénte, són sempre stà<br />

discreta….Si e nò che g’ò visto un centimetro quadrato de pèle…L’è come se g’avésse<br />

visto quéla de la fàcia.<br />

D. Alceste:<br />

De ben in mèio! Donca mi g’avaréa la fàcia da…..Bóca tasi!<br />

Carla:<br />

Ma, Reverendo, lu el se stà diséndo tuto da solo!...El varda che la fialéta l’ò za<br />

róta….qua svaporìsse tuto!<br />

34


35<br />

D. Lumìn:<br />

Come el vin santo!<br />

D. Alceste::<br />

La senta, sióra Carla, s’el me dedrìo e quel de la Iolanda i è la stéssa roba, la ghe le<br />

fassa a éla la pontùra.<br />

Iolanda:<br />

Cosa? Sa centro mi? I cervicali el ghe i à lu!....Su, don Alceste, basta far storie!...El<br />

varda che, anca se l’è ‘n prete, de sacro el g’à solo l’osso….. Come mi, come tuti i<br />

cristiani e anca come quei che no i è mia cristiani..(Tra sé) Parché el se ciàma osso<br />

sacro, mi no l’ò mai capìo…El se trova in un posto, che la me pàr ‘na mancànsa de<br />

rispèto…(A voce alta) El se tira su la tònega e el se decuèrsa ‘na s-ciànta de pèle….de<br />

la fàcia.<br />

D. Alceste :<br />

Iolanda, me pàr che te te tóghi massa confidènse!....’Na s-ciànta de rispèto!<br />

Iolanda:<br />

Eh!...No se pól gnanca schersàr?.....L’ò fato par taiàr l’aria.<br />

D. Alceste:<br />

Tàia qualcos’altro….La léngua, tanto par scomìnçiàr.<br />

Carla:<br />

Su, don Alceste, el se decìda. È morto uno co’ la siringa in man!<br />

Don Alceste si tira su la tonaca.<br />

D. Alceste:<br />

E ghe sarà ‘n altro ch’el morirà co’ la siringa piantà nel……Ne la fàcia.<br />

D. Lumìn:<br />

No se trata mia solo de pudòr, el g’à anca ‘na fifa bestia!....Pòro òmo!....Dai, don<br />

Alceste! Pensa a san Sebastiàn che l’è stà infilsà co’ çènto fréce!<br />

Carla prende la mira e pianta la siringa nel sedere di don Alceste,che si è appoggiato<br />

con le mani alla scrivania.<br />

D. Alceste::<br />

Mama che mal! Óhi, óhi, óhi,…Che dolor!<br />

Carla:<br />

35


36<br />

El porta,passiensà!...Le pontùre par i dolori i è oleose…..Le fa ‘na s-ciànta mal….E<br />

bisogna che buta zo el liquido pian pianìn, senò ghe vien fóra el bugnón….Alóra sì che<br />

sémo a posto.<br />

D, Alceste:<br />

Són a posto mi, nó éla!<br />

SCENA QUARTA<br />

Personaggi: Iolanda, don Alceste, Carla, suor Verecondia, don Lumìn (invisibile)<br />

Entra suor Verecondia, senza bussare, e vede la scena dell’iniezione. Si nasconde il<br />

viso con le mani e si gira dall’altra parte.<br />

S. Verecondia:<br />

Misericordia!<br />

Don Alceste si alza di scatto e l’ago si spezza dentro..<br />

Carla:<br />

Questa no la ghe voléa mia!....S’à spacà l’ùcia drénto!<br />

Iolanda:<br />

Maria vèrgine! Sa fémo adèsso?….Sorèla, no podéela mia sonàr el campanèl.<br />

S. Verecondia:<br />

Ma te me l’è dito ti, Iolanda, de vegnér drénto sènsa sonàr, par risparmiàrte ’n giro in<br />

più. Mi te l’avéa dito che no andava mia ben, ma ti t’è insistìo così tanto, che mi t’ò<br />

contentà…E adesso vardè cosa è sucèsso! Misericordia, sa ò visto!<br />

D. Alceste:<br />

Che umiliassión! Me sento la fàcia de brasa….E ‘n mal al dedrìo ch’el me fa vegnér le<br />

làgrime ai òci.<br />

Iolanda:<br />

Ma sorèla, in fin dei conti, se pól savér sa l’à visto? Mi, che ero qua a ‘n metro de<br />

distànsa, no ò visto proprio gnénte.<br />

D. Alceste:<br />

Manco mal!...Questo el me consola ‘na s-ciànta.<br />

S. Verecondia:<br />

Don Alceste, érelo drìo a farse far ‘na pontùra?<br />

Carla:<br />

E cosa vórla ch’el fosse drio a far?<br />

36


37<br />

S. Verecondia:<br />

Mi no lo sò…Són stà ciapà così de sorpresa!....<br />

Iolanda:<br />

No se n’ala mai fato éla de pontùre?<br />

S. Verecondia:<br />

Sì.<br />

Iolanda:<br />

E come faséeli a fàrghele?<br />

S. Verecondia:<br />

Così.<br />

Iolanda:<br />

E alóra, Sorèla, la se tira via le mane da la fàcia e la se òlta pura! L’è ancora casta<br />

come prima!<br />

Suor Verecondia si toglie le mani dal viso e si gira.<br />

D. Alceste:<br />

Ma Iolanda, sa dìsito?<br />

Iolanda:<br />

Digo quel che g’ò da dir!...Basta co’ tute ste storie!...El pàr che l’àbia visto el<br />

demonio!...In fin dei conti, la ghe nèta el dedrìo ai buteléti de l’asilo,,,,E i so culéti i é<br />

come el suo, ma in formato tèssara.<br />

D. Lumìn:<br />

La Iolanda l’è proprio fata par le pùbliche relassión. L’è tuta delicatéssa!....La fa de quei<br />

giri de parole!<br />

Suonano il campanello.<br />

Iolanda:<br />

Èco, lo savéa mi!...Ch’el sia anca el Papa,mi lo lasso fóra.<br />

D. Lumìn::<br />

Scùseme, don Alceste! Te me fè pecà, ma me vien anca da rìdar. Te sì spaìso come ‘n<br />

gato davanti a ‘n can….Che fàcia che te gh’è!....I òci i pàr volér saltàrte fóra come i ossi<br />

de sirésa quando te li struchi con i dièi!....Spèta che me sposta, che no i me vègna in<br />

facia….Che sagoma che te sì, don Alceste!<br />

Suonano ancora.<br />

37


38<br />

Iolanda:<br />

Fala finìa!<br />

D. Alceste:<br />

Figùrete se i va via! I lo sà che són qua e i continuarà a sonàr fin a inseminìrne.<br />

Iolanda, l’è mèio che te vaghi a vèrzar!<br />

Carla:<br />

Ma gh’è da cavar l’ùcia!<br />

D. Alceste:<br />

L’ùcia la resta indóe l’è.<br />

Iolanda:<br />

Ma don Alceste, come falo a sentàrse?<br />

D. Alceste:<br />

Stago in pié e penso a san Sebastiàn.<br />

D. Lumìn:<br />

Oh….Brao, don Lumìn!...Ti sì che te sì ‘n prete!<br />

Iolanda:<br />

Mi no vèrzo mia!<br />

D. Alceste:<br />

Ti te vè a vèrzar e te tasi!<br />

Suonano ancora.<br />

Iolanda:<br />

Passarà anca questa, ma dopo, qua g’à da cambiàr tuto! El g’à da finìr tuto sto viavai!<br />

Iolanda si avvia verso la porta.<br />

D. Alceste: (rivolto a Carla)<br />

La m’à fato ben la to pontùra! Col mal che g’ò dedrìo, no sento più i cervicali!<br />

Carla:<br />

Me despiàse, Reverendo, ma no l’è mia stà colpa mia! L’à fato ‘n scato che se saréa<br />

scavessà anca ‘n pal!<br />

D. Lumìn::<br />

Don Alceste, adesso te gh’è la pontùra cronica!<br />

38


39<br />

Suonano ancora.<br />

.<br />

Iolanda:<br />

Vègno!...Vègno!....(Tra sé) Che ve cascàsse tuti i dièi de le mane!<br />

SCENA QUINTA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge Cesira.<br />

Iolanda apre la porta.<br />

Iolanda: (con evidente rabbia)<br />

Avanti!<br />

Entra Cesira reggendo una focaccia dolce.<br />

Cesira:<br />

Bongiórno, Iolanda! Són mi, la Cesira.<br />

Iolanda: (con disappunto)<br />

Se no la me le diséa no me ne inacorséa gnanca che l’éra éla!...L’è così cambià da<br />

l’ultima òlta che l’ò vista!<br />

Cesira:<br />

Ma Iolanda, sa dìsela? Se són vegnùa anca ieri! come fala a dirme che són<br />

cambià?...G’avénti, fòrsi, ‘na bruta siéra?...G’ò i calamari?....Pènsela che staga mal?<br />

Iolanda:<br />

La m’à fato tante domande, ma mi ghe dago ‘na risposta sola…..E no la me domanda<br />

parché!.....Nooo!<br />

Cesira:<br />

E parché, alóra no m’ala mia riconossùa?<br />

Iolanda alza gli occhi al cielo e lascia cadere le braccia.<br />

Iolanda:<br />

Parché g’ò le orbaróle!<br />

Cesira:<br />

G’ala la pressión alta?<br />

Iolanda:<br />

A tresènto!<br />

Cesira:<br />

39


40<br />

Maria vèrgine! Bisogna che la se cura!<br />

Iolanda::<br />

La savaréa mi la cura!<br />

Cesira:<br />

Sa ala dito?<br />

Iolanda:<br />

Gnénte, parlàa da par mi. Némo da don Alceste ch’el la stà spetàndo.<br />

Iolanda e Cesira entrano nello studio di don Alceste.<br />

Cesira:<br />

Comparmésso!....Bongiórno, don Alceste!....Se savéa che l’éra impegnà con altra<br />

gente, passavo dopo….Me despiàse disturbar.<br />

D. Alceste:<br />

Nissùn disturbo, sióra Cesira.<br />

D. Lumìn:<br />

Ma quante bale cóntelo in te ‘n giorno?<br />

D. Alceste:<br />

La vègna pura avanti!....Qua sémo tuta ‘na faméia!<br />

Cesira:<br />

Ò portà la fugàssa!<br />

S. Verecondia:<br />

El me scusa don Alceste…..Mi g’avaréa prèssia…..G’ò da tornar ai me impegni….<br />

D. Alceste:<br />

La g’à resón, sorèla! Sa posso far par éla?<br />

S. Verecondia:<br />

Misericordia! No me lo ricordo più!....Con quel che è sucèsso, me són desmentegà<br />

tuto!....Me despiàse, parché l’éra ‘na roba importante.<br />

Cesira:<br />

Sa è sucèsso?<br />

Tutti::<br />

Gnénte!<br />

40


41<br />

Don Alceste, in quel momento di imbarazzo, si dimentica dell’ago e si siede. Si mette a<br />

urlare e salta subito in piedi. Iolanda, Carla e suor Verecondia, consapevoli della<br />

situazione, rimangono immobili, Cesira prende un gran spavento.<br />

Cesira:<br />

Maria vèrgine, sa sucéde?<br />

Tutti:<br />

Gnénte!<br />

Cesira:<br />

Come gnénte?....El s’à messo a sigàr come ‘n paón e l’è saltà su come ‘na mòla…..<br />

D. Alceste:<br />

M’è vegnùo inaménte, sióra Cesira, che questo l’è el momento de la me penitènsa: ogni<br />

giorno, stago in pié par tre ore par la salvéssa de le àneme dei me parochiàni. Me són<br />

distràto ‘na s-ciànta e me són sentà. Quando me són ricordà, m’è dispiasùo; èco parché<br />

ò fato quel tiro. Par mi sta penitènsa l’è tanto importante!<br />

Cesira:<br />

Ma lu l’è ‘n santo!<br />

D. Alceste:<br />

Beh…., Adesso no stémo a esageràr!<br />

D. Lumìn:<br />

El l’è farà a fin de ben, ma el le conta gran grosse.<br />

Suor Verecondia:<br />

Dimàndo perdón, tornarò quando me vegnarà inaménte….<br />

D. Alceste:<br />

Èco,sì, bràa!....La torna da le so tèssare!...I ingrandimenti no i fa par éla!<br />

D. Lumìn:<br />

Con quel che è sucèsso e co’ ‘n’ucia piantà nel dedrìo, el g’à anca el coràio de far del<br />

spirito!....Però, tór in giro suor Verecondia, con quel sguìsso che l’à ciapà, no ‘l me pàr<br />

mia giusto. El dovaréa domandàrghe scusa!<br />

Suor Verecondia esce camminando in fretta per liberarsi subito da quella situazione<br />

imbarazzante. Dimentica persino di salutare.<br />

SCENA SESTA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, tranne suor Verecondia.<br />

41


42<br />

Cesira:<br />

Mah, l’ ò vista ‘na s-ciànta stramba suor Verecondia. No l’à gnanca saludà….Che la<br />

staga mal?<br />

D. Alceste:<br />

Ma nò! La g’à tanto da far! La g’à i so pensieri!...Par éla i stà tuti mal!<br />

Cesira:<br />

Manco mal!...Beh, ò portà la fugàssa par la çéna de staséra.<br />

Iolanda:<br />

Òrpo, staséra gh’è la çéna del grupo de le missión! (Rivolta a don Alceste) Sa fémo?<br />

D, Alceste:<br />

Gnénte çéna!<br />

Cesira:<br />

E parché?<br />

D. Alceste.<br />

Gh’è da far penitènsa par la fame nel tèrso mondo.<br />

Cesira:<br />

Mi proprio no lo capìsso. No l’è mia da ieri che in qualche parte del mondo i patisse la<br />

fame, ma la çéna par el grupo de le missión l’émo sempre fata!<br />

D. Alceste:<br />

St’ano nò! La fame no l’è mia passà e così ò deciso che se fa penitènsa.<br />

Cesira:<br />

In pié e sènsa magnàr!<br />

Iolanda:<br />

Éla la pól anca star sentà!<br />

Cesira:<br />

Va ben. Alóra la fugàssa la magnémo subito, qua, tuti insieme. Sentì che parfumìn!<br />

Iolanda:<br />

Mi, veramente,’na s-ciànta de fame ghe l’avaréa…. Almànco ‘na fetìna!<br />

D. Alceste:<br />

Nissùni l’è costréto a far penitènsa con mi!<br />

Iolanda:<br />

42


43<br />

Va ben! Ma sènsa de lu, la çéna no se pól mia farla.<br />

Cesira:<br />

Ò portà anca el coltèl.<br />

Cesira comincia a tagliare la torta.<br />

D. Alceste:<br />

El mio no l’è ‘n caprìsso: La me cossiènsa la me dise de far così.<br />

D. Lumìn:<br />

Don Alceste, lassa star la cossiènsa! Quéla l’è ‘na roba seria! L’ùcia no te ghe l’è mia<br />

ne la cossiènsa…..Te ghe l’è ne l’ingrandimento!<br />

Cesira e Iolanda cominciano a mangiare. Suonano il campanello. Iolanda, indispettita, fa<br />

il gesto di mandare il nuovo arrivato a quel paese. Non parla<br />

perché ha la bocca piena. Ma la rabbia le fa andare per traverso il boccone e comincia a<br />

tossire. Le manca il respiro.<br />

Carla:<br />

Gh’è andà par traèrso!.....Sta qua la se sòfega!<br />

Cesira comincia a battere dei colpi sulla schiena di Iolanda. Carla la ferma:<br />

Carla:<br />

Nò così! In sto modo l’è pèzo. Mi lo sò qual l’è el sistema giusto.<br />

Carla si mette dietro le spalle di Iolanda, l’abbraccia all’altezza della vita e comincia<br />

stringere con forza in modo intermittente: Iolanda tossìsce ancora per un po’ e<br />

finalmente riesce a sputare il pezzetto di focaccia.<br />

Iolanda:<br />

Maria santissima che spaènto: ero za piassè de là che de qua. Gràssie, Carla, ma te<br />

m’è sassinà: me digo che te m’è róto qualche còsta…. Sènsa contar che le sgnàcare de<br />

la Cesira le m’à spostà i polmoni.<br />

Carla:<br />

Che esagerassión! L’è ‘na s-ciànta de indolensiménto. Mèio quel che finìr sofegà.<br />

Suonano ancora.<br />

Iolanda:<br />

Disìme quel che volì, ma mi, a vèrzar, no ghe vago mia. Són ancora sènsa fià e g’ò mal<br />

dapartùto.<br />

43


44<br />

Cesira:<br />

Ghe vago mi a vèrzar.<br />

Cesira si avvia verso la porta. Si ferma davanti allo specchio dell’ingresso a darsi una<br />

aggiustatina.<br />

Cesira:<br />

Spèta mò che me sistema!...No se sà mai…El podaréa èssar anca el Vescovo!<br />

Carla: (sottovoce a don Alceste)<br />

Gh’è da cavar l’ùcia!<br />

D. Alceste:<br />

No se ghe ne parla gnanca!<br />

Iolanda:<br />

E alóra el passarà el resto de la so vita in pié.<br />

Suonano ancora.<br />

Iolanda:<br />

No ala gnancóra vèrto la Cesira? Sa spètela?<br />

SCENA SESTA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge Gervasia.<br />

Cesira apre la porta. Entra Gervasia con una borsa della spesa piena.<br />

Cesira: (con aria delusa)<br />

Èla éla, sióra Gervasia?<br />

Gervasia:<br />

No ò mia dropà la ciàve parché me la són desmentegà a casa. Ci se spetàela che ghe<br />

fosse?<br />

Cesira:<br />

Nissùni.<br />

Gervasia:<br />

Come nissùni?.....Ò sonà….La m’à vèrto….Mah!... Indoèla la Iolanda? Stala mal?<br />

Cesira:<br />

‘N bocón de fugàssa l’à sbalià strada: invésse de narghe nel canalùsso, l’è andà da ‘n’<br />

altra parte. Ma adèsso no la móre più, l’è solo ‘na s-ciànta straca. La vègna avanti!<br />

44


45<br />

Gervasia::<br />

Manco mal che no è sucèsso gnénte de bruto!<br />

Gervasia e Cesira entrano nello studio di don Alceste.<br />

Gervasia:<br />

Bongiórno a tuti!....(Vede la focaccia) Qua se magna!...Dovì tegnérve l’apetìto par<br />

stasera. E ti, Iolanda, stà atènta ai bocóni!....L’è bastànsa<br />

‘n àtimo par finìr da l’altra parte…. Vardè sa ò portà.<br />

Gervasia appoggia la borsa della spesa sulla scrivania e comincia a tirar fuori il<br />

contenuto:<br />

Ò portà ‘n bèl tòco de formàio de quel de malga….Gh’è da lecàrse i dièi!...De le fetìne<br />

de polenta che dopo metémo a brustolàr su la gradèla….Dei pearóni sóto asédo<br />

e….Spetè che lo tira fóra….Ècolo!....Sto qua l’è salame del porco de me fradèl?<br />

Cesira:<br />

‘N salame del porco de so fradèl?<br />

Iolanda:<br />

Sa alo fato to fradèl par ciapàrse del porco?<br />

Gervasia:<br />

Maria de oro! Sa avìo capìo?<br />

Iolanda:<br />

Quel che t’è dito: “El porco de to fradèl”<br />

Gervasia:<br />

Sì, l’ò dito, ma nel senso ch’el porco l’è suo….Crompà e arleà da lu!<br />

Iolanda:<br />

Ah! Adesso te t’è spiegà ben!<br />

Gervasia:<br />

Poaréto! El m’à regalà el salame par la çéna de stasera, volìo che ghe daga del porco?<br />

Cesira:: (che intanto si è seduta e ha ricominciato a mangiare la focaccia)<br />

Vardè che, de le òlte, l’è fadìga capìrse!<br />

Gervasia:<br />

La pól dirlo|<br />

Cesira:<br />

L’ò za dito!<br />

45


46<br />

Gervasia:<br />

Sémo bèle che capìe ‘n’altra òlta!<br />

Iolanda:<br />

Stasera no se magna.<br />

Gervasia:<br />

Come no se magna?...Se fa la festa sènsa magnàr?...Che festa éla?<br />

Iolanda:<br />

A don Alceste gh’è vegnù inaménte quei che patisse la fame nel tèrso mondo.<br />

Gervasia:<br />

E gh’èi vegnùi inaménte proprio ancó?....La fame nel tèrso mondo la gh’è sempre stà<br />

ma,de quei che ghe qua, no me risulta che qualchedùn l’àbia mai saltà ‘n pasto par i<br />

moréti che patisse la fame! Ogni ano,,par el tèrso mondo, tirémo su schéi, fémo la<br />

pesca de beneficènsa….Ocór anca far de manco de magnàr? Deventémo del tèrso<br />

mondo anca noàltri!<br />

D. Alceste:<br />

‘N conto l’è magnàr come se fa tuti i giorni, ‘n altro l’è métarse a far festa. Mi no me la<br />

sento.<br />

Gervasia:<br />

Sta festa, insieme a tante altre, l’è sempre stà fata…E po’ volaréa savér sa l’è che se<br />

magna de così speciale da farse vegnér i scrupoli. Se magna robe de tuti i giorni, via<br />

che lo fémo in compagnia. No gh’è mia léngue de gardelìn?....E po’ el senta, don<br />

Alceste, se, par esempio, sto salame no lo magnémo mia, valo fòrsi a finir drito nel<br />

tèrso mondo?<br />

D. Alceste:<br />

L’è el sacrificio che conta!<br />

_Gervasia:<br />

El sacrificio el pól farlo domàn!...E po’, se volémo star in pié, gh’è da magnàr! Gh’è altri<br />

modi de far sacrifici! S’el se senta su ‘na fassìna de spini, el patìsse de più!<br />

D. Lumìn:<br />

No l’è mia ‘na fassìna, ma ‘n bel spin el ghe l’à za nel dedrìo!<br />

D. Alceste: (rivolto a Carla, sottovoce)<br />

Questa la sà qualcosa, qualchedùn à parlà.<br />

Carla: (sottovoce)<br />

46


47<br />

Qua no à parlà nissùni.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

La Gervasia, sènsa volérlo, l’à messo el dièl ne la piaga.<br />

Carla: (sottovoce)<br />

Reverendo, s’el continua così, qua va finìr che i scomìnsia a sospetàr qualcosa. Némo<br />

de là e el se fassa cavàr l’ùcia; no se ne inacòrse nissùni.<br />

D. Alceste: (sottovoce)<br />

Se némo de là mi e ti, da par noàltri soli, ste dòne le ghe metarà subito la malìssia e<br />

cissà sa le dirà!...E po’, no vói dòne!<br />

Carla: (sottovoce)<br />

Qualcosa bisogna pur far. No védelo mia che no ‘l ghe la fa più a star in piè? Ghe vien<br />

le caùcie grosse come la sòca de ‘n róaro!<br />

D. Alceste: (sottovoce)<br />

E va ben! La vaga a ciamàr el dotór, ma ch’el vègna quando ste qua le sarà andà fóra<br />

dai pié.<br />

Carla: (sottovoce)<br />

Farò come el dise lu, ma podéino rangiàrse tra noàltri, sènsa scomodàr el dotór<br />

Bragòssa che, i lo sà tuti,, l’è ‘n dotór da bugànse.<br />

D. Alceste (sottovoce)<br />

Va e fa quel che t’ò dito, anca se no g’ò mia le bugànse.<br />

Carla si avvia di soppiatto verso l’uscita. Esce chiudendo la porta senza far rumore.<br />

SCENA SETTIMA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, tranne Carla.<br />

Gervasia: (sottovoce a Iolanda)<br />

Ma sa g’avéili da strolicàr la Carla e don Alceste?<br />

Iolanda: (sottovoce)<br />

Parché? Strolicàveli?...Mi no me ne són mia incòrta!<br />

Gervasia. (sottovoce)<br />

Dai, Iolanda, no stà far la finta tonta! Te sì furba come ‘na ólpe e no te scapa mai<br />

gnénte, né dai òci, né da le réce. Con mi te pól parlar! Te lo sè che són ‘n’amìga.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

47


48<br />

L’è da quando l’è vegnùa drénto che móro da la óia de contàrghe tuto!...E la me tenta<br />

anca…(Sottovoce a Gervasia).No posso.<br />

Gervasia: (sottovoce)<br />

Ma, alóra, qualcosa gh’è.<br />

Iolanda: (sottovoce e confusa)<br />

Ò dito che no posso parché no g’ò proprio gnénte da dir.<br />

D. Lumìn:<br />

Ah!...Iolanda, Iolanda! A la Gervasia l’è fadìga dàrghela da intèndar!<br />

Suonano alla porta. Iolanda si alza subito per andare ad aprire ma soprattutto per<br />

liberarsi di Gervasia che la stava mettendo in difficoltà.<br />

Iolanda:<br />

L’è la prima òlta che sento sonàr el campanèl volentièra!<br />

SCENA OTTAVA<br />

Personaggi: quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge Fulgenzia.<br />

Iolanda passa nell’ingresso e apre la porta. Entra Fulgenzia anche lei con la borsa della<br />

spesa.<br />

Fulgenzia:<br />

Comparmésso!<br />

Iolanda:<br />

Avanti!...Avanti! La fassa come se la fosse a casa sua.<br />

Fulgenzia: (tra sé.)<br />

Che molesìna che l’è ancó la Iolanda! No g’ò ricordi de védarla così.<br />

Fulgenzia e Iolanda entrano nello studio di don Alceste.<br />

D. Lumìn:<br />

È rivà altri rifornimenti.<br />

Fulgenzia:<br />

Bongiórno a tuti! Ò portà qualcosa par stasera.<br />

D. Alceste:<br />

No la staga gnanca udàr la spòrta, parché staséra no se magna mia.<br />

Fulgenzia:<br />

48


49<br />

Aventi capìo ben?...De le òlte, da sta récia no ghe sento mia tanto. Dopo la<br />

costipassión de st’inverno, le me réce no i è più stà le stesse.<br />

Cesira: (che, intanto, ha sempre continuato a mangiare la focaccia)<br />

Se l’à capìo che no se magna, l’à capìo ben!<br />

Fulgenzia:<br />

Éla, invésse me pàr che no l’àbia mia capìo: la gh’à la bóca piena!<br />

Cesira:<br />

Sto qua l’è ‘n fóra pasto. Stasera no magno mia.<br />

Fulgenzia sta per parlare, ma Iolanda la interrompe.<br />

Iolanda:<br />

E adesso no la staga a domandar parché….Són stufa de ripètarlo!<br />

Fulgenzia:<br />

Par carità!... No la staga magnàrme!.....In fin dei conti, no ò fato gnénte de mal!...M’avéi<br />

dito de portar qualcosa par la çéna de stasera…E mi l’ò fato!...Ò portà óvi de le me<br />

galìne…<br />

Iolanda: (rivolta verso il pubblico)<br />

Manco mal che no i è mia quei de so fradèl!....<br />

Fulgenzia:<br />

Polenta, pissacàni, ‘n codeghìn….e basta.<br />

Gervasia:<br />

La ghe manda tuto al tèrso mondo!<br />

Fulgenzia:<br />

Cosa?<br />

Suona il campanello.<br />

Iolanda:<br />

Maledéto stranfér del demonio!.....Mi no vèrzo mia!...Qua sémo za anca in massa!<br />

D. Lumìn:<br />

La Iolanda l’è tornà su la sua!<br />

Si alza Gervasia.<br />

Gervasia:<br />

49


50<br />

Stà lì, Iolanda, vago mi a vèrzar. Ghe sarà dei altri del grupo de le missión. No podémo<br />

mia lassàrli fóra!<br />

Gervasia si avvia verso la porta.<br />

Iolanda:<br />

Sperémo che no le sia mia quéle che sospèto mi.<br />

SCENA NONA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiungono Ade-<br />

Augusta.<br />

laide e<br />

Gervasia entra nell’ingresso.<br />

Gervasia: (ancora prima di aprire la porta)<br />

Ci gh’è?<br />

Si sentono due voci che rispondono assieme.<br />

Voci:<br />

Siamo noi!<br />

Gervasia: (tra sé)<br />

Ò capìo…Ghe mancàa solo queste. Sa fasso?...Me tóca vèrzar!<br />

Gervasia apre la porta. Entrano Adelaide e Augusta vestite in modo elegante, ma<br />

eccessivamente vistoso. Entrambe reggono un vassoio coperto da un tovagliolo.<br />

Adelaide e Augusta:<br />

Buongiorno!<br />

Adelaide:<br />

Èccoci qua!<br />

Augusta:<br />

Dica la verità, Gervasia, avevate paura che non venissimo, vero?<br />

Gervasia:<br />

‘Na paura da mati!..Tremàino parfìn!...G’avéino el cór in gola par la paura che ve fosse<br />

sucèsso qualcosa. Continuàino a dir: “Ma indóe èle nà a finir la signora Adelaide e la<br />

signora Augusta? G’avéino ‘n pensiér!<br />

Augusta:<br />

Lo sappiamo che ci voléte bene. A noi, vogliono bene tutti!<br />

Adelaide e Augusta si accomodano i capelli davanti allo specchio.<br />

50


51<br />

D. Lumìn:<br />

Scomìnsio a èssar stufo, sperémo ch’el me premio el finìssa presto!...Prima che tóca<br />

ancóra ‘n santìn….Ghe n’à da passar del tempo!<br />

Adelaide, Augusta e Gervasia entrano nello studio di don Alceste.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

Ècole qua!....Queste i è pèzo del campanèl….E anca de n’ùcia infilà nel dedrìo.<br />

Adelaide:<br />

Buongiorno!<br />

Augusta:<br />

Indovinate cosa abbiamo portato.<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

Òstreghe co’ la perla drénto.<br />

Adelaide:<br />

Io ho portato un buonissimo pasticcio.<br />

Augusta.<br />

E io dei meravigliosi antipasti.<br />

Iolanda: (sottovoce a don Alceste)<br />

E adesso, a ste qua, el ghe le diga lu che no se magna mia.<br />

D. Alceste: (a voce alta)<br />

No se magna, no se bée e no se parla!...E za che ghe sémo, tute in pié, come mi!<br />

Spaventate dai modi di don Alceste, tutte si alzano in piedi.<br />

Cesira:<br />

Siorsì!<br />

D. Alceste:<br />

Tasi!<br />

D. Lumìn:<br />

Manco mal che no ‘l me vede mia, senò el me méte in pié anca mi.<br />

Suonano il campanello.<br />

Iolanda: (timidamente)<br />

51


52<br />

El me scusa, don Alceste, posso nar?<br />

D. Alceste:<br />

Va e tasi!<br />

Iolanda si avvia verso l’ingresso a passo svelto.<br />

SCENA DECIMA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, ai quali si aggiunge il medico.<br />

Iolanda raggiunge l’ingresso a passo svelto e apre la porta. Entra il dottore.<br />

Iolanda::<br />

El dotór Bragòssa! Bongiórno, dotór!<br />

D. Lumìn::<br />

Adesso don Alceste l’è proprio messo mal. Vedémo come el se le cava.<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Indoèlo don Alceste?<br />

Iolanda:<br />

L’e de là, nel so studio. Èlo vegnùo par lu?<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Són vegnù par uno ch’el g’à ‘n’ùcia piantà nel dedrìo.<br />

Iolanda:<br />

Don Alceste!<br />

Dott. Bragòssa:<br />

E alóra són vegnùo par don Alceste, ma fémo presto che no g’ò mia tempo da perdar.<br />

Iolanda:<br />

Par carità, el se ferma: de là gh’è pien de dòne e Don Alceste no ‘l vól mia che se sàpia<br />

quel che è sucèsso. El spèta che le vaga via!<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Iolanda, g’ò dito che no g’ò tempo da perdar: g’ò ‘n saco de malàdi da andàr a<br />

visitar…..e ‘n’altra òlta no torno mia.<br />

Iolanda:<br />

Alóra, par piasér, el ghe diga che l’è vegnùo a confessàrse.<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Va ben! Va ben! Basta che fémo presto.<br />

52


53<br />

Il medico e Iolanda entrano nello studio di don Alceste.<br />

D. Alceste: (stupito e spaventato)<br />

Za qua? El vaga via! El vaga via! Mi no g’ò bisogno de dotóri!<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Són vegnùo a confessàrme!<br />

D. Alceste:<br />

Ma dìselo sul serio o me tórlo in giro?<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Digo sul serio! Su, némo de là che g’ò prèssia.<br />

Il medico si avvia verso l’ingresso.<br />

D. Alceste: (tra sè)<br />

Come mai tuta sta premura? El g’à da avérla combinà piutòsto grossa!:…(A voce alta)<br />

El spèta ‘n àtimo che me méta la stola!<br />

Mentre le donne sono ancora in silenzio e in piedi, don Alceste si infila la stola e segue il<br />

medico. nell’ingresso. .<br />

D. Alceste:<br />

Quanto tempo èlo che no ‘l se confèssa? Sa alo fato? El me diga tuto.<br />

Dott. Bragòssa:<br />

El se piéga in avanti e el se tira su la tònega.<br />

D. Alceste:<br />

Cosa?<br />

Dott. Bragòssa:<br />

El faga come g’ò dito. No posso pèrdar tempo!<br />

D. Alceste:<br />

E se riva qualchedùno?<br />

Dott. Bragòssa:<br />

No riva nissùni!<br />

Don Alceste, di malavoglia e con gesti impacciati, si piega e solleva la tonaca. Il medico<br />

si mette una lampada in testa, prende un apposito attrezzo e comincia l’intervento.<br />

53


54<br />

D. Lumìn:<br />

Strénsi i denti!<br />

D. Alceste:<br />

A pian! El me fa mal! (Si rimette diritto) Ma sa g’alo in testa? El me pàr ‘n minatór! G’alo<br />

intensión da nar così in fondo da trovar el carbón?<br />

Dott. Bragòssa:<br />

No se sà mai….El torna ne la posissión de prima!<br />

Le donne si guardano con gli occhi sgranati. Solo Iolanda non si mostra stupita.<br />

Gervasia:<br />

Che se possa parlar?<br />

Iolanda:<br />

Parla, parla, che no ‘l te sente de sicuro! E g’à altre robe da pensar!<br />

D. Alceste:<br />

Mama che mal!<br />

Gervasia :<br />

Sa sucéde de là?<br />

Iolanda:<br />

Quando i pecàti i è grossi, don Alceste el sente sempre mal.<br />

Gervasia:<br />

Indóe?<br />

Iolanda:<br />

Al…al…al cór.<br />

Adelaide:<br />

Ha un animo molto sensibile il nostro parroco!<br />

Iolanda:<br />

Se la vól ciamàrghe animo…..<br />

Augusta:<br />

Che cuore tenero!<br />

Dott. Bragòssa:<br />

El staga fermo senò me tóca farghe ‘n buso che ghe passa ‘n dièl.<br />

54


55<br />

Don Alceste:<br />

Qual dièl?<br />

Dott. Bragòssa:<br />

El piassè grosso: el deolón del pié.<br />

D. Alceste:<br />

Par carità! No ‘l staga farme busi!<br />

Adelaide:<br />

Che ignorante! Si chiama alluce….E poi non capisco perché debba fare un altro buco<br />

nella tonaca di don Alceste. Ne ha già abbastanza di buchi.<br />

Gervasia:<br />

La tònega del pàraco la pàr magnà dai rati!<br />

Fulgenzia:<br />

Se pól sentàrse?<br />

Iolanda:<br />

Sentémose!<br />

Le donne si siedono.<br />

Dott. Bragòssa:<br />

S’ el continua a móarse così, no rièsso mia a ciapàrla. El staga fermo!<br />

D. Alceste:<br />

‘Na parola! El le canta bèla lu! Són mi che sento el mal!<br />

Gervasia:<br />

Ma sa g’alo da ciapàr el dotór?<br />

Iolanda:<br />

L’assolussión!<br />

Fulgenzia:<br />

Ma bisogna star fermi par ciapàr l’assolussión? A mi no me l’à mai dito nissùni.<br />

Iolanda:<br />

Èla èla stà ferma fin che la se confesaà?<br />

Fulgenzia:<br />

Fòrsi nò. Scurlo sempre la gamba: l’è el sistema nervoso.<br />

55


56<br />

Iolanda:<br />

E alóra la g’à ancora ne l’ànema tuti i pecàti che l’à fato ne la so vita.<br />

D. Lumìn:<br />

Ma sa dìsela la Iolanda, èla deventà mata?<br />

Fulgenzia:<br />

E alóra bisogna che me confèssa subito e che staga ferma!<br />

Iolanda:<br />

Come ‘na statua!<br />

Fulgenzia:<br />

Ma mi no me ricordo mia tuto!<br />

Iolanda:<br />

La vedarà che don Alceste i so pecàti el li conósse tuti: gh’è ‘n saco de gente ch’el lo<br />

tien informà.<br />

Fulgenzia:<br />

Manco mal!<br />

Iolanda:<br />

Contenta éla!<br />

Adelaide: (rivolta a Iolanda)<br />

Ma che cos’à don Alceste? L’ò visto molto strano.<br />

Augusta:<br />

Non è da lui comportarsi in un modo così brusco.<br />

Iolanda:<br />

El g’avarà dei dispiaséri.<br />

Gervasia:<br />

Sì, nel tèrso mondo!<br />

Dott. Bragòssa:<br />

Ècola, l’ò ciapà!<br />

Adelaide:<br />

Meno male! La confessione è finìta: il dottore ha preso l’assoluzione.<br />

Dott. Bragòssa:<br />

L’ò tirà fóra: Vórlo védarla?<br />

56


57<br />

D. Alceste:<br />

Par carità! Se la vardo, me vien i sgrisolóni.<br />

Cesira:<br />

Ci g’avarésselo da vardàr don Alceste? E parché ghe vièn i sgrisolóni?<br />

Fulgenzia: (sottovoce)<br />

I ghe vegnarà vardàndo la Iolanda!<br />

Adelaide:<br />

Mi sembra tutto molto strano.<br />

.Dott. Bragòssa:<br />

Adesso vago…La salùdo, Reverendo!<br />

D. Alceste:<br />

Gràssie, grassie! Me pàr de èssar rinato.<br />

Il medico esce.<br />

SCENA UNDICESIMA<br />

Personaggi: tutti quelli della scena precedente, tranne il medico.<br />

Don Alceste chiude la porta d’entrata e entra nello studio tutto sorridente.<br />

D. Alceste:<br />

E alóra se magna?<br />

Le donne si guardano con stupore.<br />

Iolanda:<br />

Come “se magna”?!<br />

Gervasia:<br />

E el tèrso mondo?<br />

D. Alceste:<br />

Noàltri vivémo ne l’abondànsa! Se la spartémo, ghe n’è bastànsa par tuti. Questa,<br />

intanto (Indica il cibo portato dalle parrocchiane), l’è la parte che ne tóca a noàltri.<br />

Augusta:<br />

Continua a sembrarmi tutto molto strano.<br />

Adelaide:<br />

Anche a me.<br />

57


58<br />

Gervasia:<br />

Su, dai, parecémo la tòla!<br />

Le donne cominciano ad apparecchiare.<br />

Iolanda:<br />

Sióra Cesira, ala vansà ‘na s-ciànta de fugàssa?<br />

Cesira:<br />

Ghe n’ò magnà mèza.<br />

Iolanda:<br />

Ma l’è proprio ‘n seciàr!<br />

Cesira:<br />

Prima se magna, dopo no se magna, adesso se magna ancora…Mi qua no capìsso più<br />

gnénte!....E me ciàpo anca del seciàr!<br />

D. Alceste:<br />

Fòrsa dòne, fasì in prèssia che g’ò ‘na fame che magnaréa ‘n can coi dolori!<br />

Don Alceste si siede, con molta cautela. Appena seduto sorride e fa un sospiro di<br />

sollievo. Si mette il tovagliolo.<br />

Che bèlo podér sentàrse.<br />

Gervasia:<br />

Lo credo ben! L’è lu ch’el voléa che restàssimo tuti in pié.<br />

D. Alceste:<br />

Star in pié el fa vegnér apetito!<br />

Adelaide:<br />

Avete capito? L’a fatto per quello! Per farci venire l’appetito!<br />

Iolanda:<br />

L’ala capìo solo adesso?<br />

Fulgenzia:<br />

Mi no ò gnancóra capìo gnénte!<br />

.<br />

Gervasia: (sottovoce all’orecchio di Iolanda).<br />

Varda che te gh’è da contàrme tuto!<br />

Anche le donne si siedono a tavola. Cominciano tutti a mangiare. Le campane si<br />

mettono a suonare.Tutti si alzanoin piedi.<br />

58


59<br />

Augusta:<br />

Che belle le campane!.<br />

Iolanda:<br />

Quando la campana grossa la taca a sonàr, me pàr ch' el so batòcio el me sbata qua<br />

sul cór. Din...el cór el me se sposta a destra, dòn...el cór el va a sinistra. Din-dòn...el<br />

cór el me vièn in bóca. Che sia l'emossión? Però i è bèle le campane!<br />

Gervasia:<br />

Assè! Da quando gh'è el campanìl, a mi me pàr che sia sempre Pàscoa o Nadàl.<br />

Iolanda:<br />

Te lo ricordito, Gervasia, quando a sti àni, invésse de le campane gh'éra el disco? El<br />

disco no 'l sonàa mia così ben ma, de le òlte, mi próo 'na s-ciànta de nostalgia. Alóra<br />

gh'éra don Lumìn e l'éra el vècio sacrestàn, Mariéto, che ‘l tacàa el disco. La so man la<br />

tremava e, prima che scominciàsse el din-dón, se sentìva ‘n gratón che ’l faséa rissolàr<br />

le réce.<br />

Gervasia:<br />

El tempo el passa!<br />

Cesira:<br />

Se devènta vèci.<br />

Iolanda:<br />

De sacrestani come Mariéto no i gh'è più; gh'è solo betòneghe.<br />

Augusta:<br />

Non ci sono più neanche i chierichétti.<br />

Gervasia:<br />

Te ricòrdito, Iolanda, quando, tuti vestìi de biànco come angeli, i caminàa dedrìo a don<br />

Lumìn?....Che bei che i era! Gh'èra anca i me du butìni.<br />

Iolanda:<br />

Se stava mèio quando l'andava pèzo.<br />

Gervasia:<br />

Sacrosànte parole!....Sióra Augusta, sa fala?<br />

Augusta:<br />

Cosa volete che faccia? Piango, mi sono commossa. Che brava persona che era don<br />

Lumìn!.<br />

Gervasia:<br />

59


60<br />

Su, no la fassa così, senò me vien da piànsar anca a mi.<br />

Adelaide:<br />

Non vedete che anch'io piango?<br />

Gervasia:(rivolta al pubblico)<br />

Figurémosse se quéla la voléa èssar de manco. Se l’Augusta la fa diése làgrime, éla la<br />

g’à da fàrghene óndeze!<br />

Iolanda: (tra sé)<br />

Quasi quasi ghe conto quel che gh’è sucèsso al pàraco, così, invésse de ‘n’ùcia sola,<br />

éla la se ne impianta dó…Una par ciàpa!...Ma adesso fémola finìa. Basta cativèrie! (Si<br />

rivolge alle altre donne con un tono di voce dolce)<br />

Anca don Alceste l'è brào e bòn; basta pensar che ogni giorno el sopòrta tute le vostre<br />

ciàcole! Vegnì qua e démosse la man, vardémosse nei òci, quéi no i dise busìe: i pòcia<br />

proprio in fondo al cór e là, in tuti quanti, gh'è ‘n cantonsìn caldo dove gh'è solo amor,<br />

‘n amor grando che ‘l spèta solo che lo lassémo parlar. Tasémo tute e scoltémolo, el so<br />

canto l'è più bèlo de mile din-dòn de campane. Sssst! Fémo silènsio, el taca a cantar.<br />

Si sente un canto molto dolce.<br />

D. Lumìn:<br />

Ve benedìsso, beate creature!<br />

F I N E<br />

60

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!