Dies i camins. 40 escoles d'estiu de Rosa Sensat Juny 2015

La tossuderia, una de les qualitats del bon mestre, ha presidit la
recerca. Cada escola d’estiu havia de fer el pas convenient. Ara que
veiem el gruix de quaranta edicions, sentim que està en les mans dels
mestres d’enguany i dels que vindran a noves edicions de l’Escola
d’Estiu extreure en positiu les conseqüències dels encerts i desencerts
dels que ja han passat.
Hem compartit la llum de juliol i l’orientació de les escoles d’estiu
que ens han precedit a Barcelona. Però a diferència de la sensació de
soledat que la introducció del programa de l’escola d’estiu de 1922
remarca, la vivència que ha estat denominador comú d’aquests
quaranta anys haurà estat que, per pocs o molts mestres que fóssim
dins, n’hi havia molts més a fora que hi voldrien venir i voldrien ferne.
De fet, l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat va néixer amb vocació de
no ser única, i abans de cinc anys de néixer ja tenia altres tantes
germanes dins els horitzons de la pell de brau, i cinc anys més després
el seu interès ja travessava el Pirineu, la Mediterrània i l’Atlàntic.
En aquest 2005, any de la quarantena Escola d’Estiu, Europa és
una realitat pròpia, no un horitzó llunyà. Una realitat que es vol definir
i constituir com a diversitat a la recerca d’unitat en el diàleg. I en
aquest diàleg no hi pot faltar la veu dels i de les mestres d’escola d’estiu,
de les escoles d’estiu, que van ser i que són. Ara ens cal presentar una
nova visió de l’educació pública a partir de l’aportació de molts, que
aspira a ser la de tots, com sempre ha volgut ser l’Escola d’Estiu.
Que la història viscuda aquests quaranta anys, que aquest llibret
ens ressenya breument, amb les seves limitacions, encerts, desencerts,
però sempre compartint «tasca i esperança», ens esperoni a continuar
compartint el goig de l’educació.
8 DIES I CAMINS. 40
40 ESCOLES D’ESTIU