Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
23 - 29 D’ABRIL DE 2022<br />
No faces de la teua ignorància un argument<br />
Joan Fuster<br />
I SI RÚSSIA<br />
ATACA FINLÀNDIA?<br />
EL PAÍS TÉ UNA XARXA IMPRESSIONANT<br />
DE 54.000 BÚNQUERS
2<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
ENTREVISTES<br />
SUMARI<br />
23 - 29 D’ABRIL DE 2022<br />
I <strong>si</strong> Rús<strong>si</strong>a <strong>ataca</strong> <strong>Finlàndia</strong>? <strong>Finlàndia</strong> està més preparada per a la guerra<br />
que cap altre país, gràcies a una impres<strong>si</strong>onant xarxa de 54.000 búnquers<br />
Per Vicent Partal.<br />
Roger Pera: “Aquesta malaltia és capaç de prendre-t’ho tot sense donar-te<br />
res a canvi”<br />
Per Clara Ardévol Mallol.<br />
Marcela Topor: “Si les víctimes fos<strong>si</strong>n unionistes, ara hi hauria detencions”<br />
Per Andreu Barnils.<br />
Albano-Dante Fachin: “Un quart partit independentista potser ajudarà<br />
a moure les coses”<br />
Per Andreu Barnils.<br />
Cristina Sánchez Miret: “Cada vegada ens assemblem més a una dictadura;<br />
sembla que només hi pugui haver un pensament”<br />
Per Txell Partal.<br />
Carla Simón: “Hi ha sales que no accepten la pel·lícula <strong>si</strong> no la<br />
doblem al castellà”<br />
Per Txell Partal.<br />
REPORTATGES<br />
Carles Porta: “Hi ha hagut casos que no els hem fet perquè l’assassí<br />
tenia fills menors”<br />
Per Josep Rexach Fumanya.<br />
Quan van provar Pegasus en un intent de detenció exprés<br />
de Puigdemont i Comín<br />
Per Josep Casulleras Nualart.<br />
Història d’un Sant Jordi accidentat: qui paga els llibres mullats i els danys?<br />
Per Montserrat Serra.<br />
“Un tret al peu” contrari a l’estatut: clam contra la modificació de la llei de<br />
política lingüística<br />
Per Joan Safont Plumed.<br />
ANÀLISI<br />
OPINIÓ<br />
Virtudes Cuevas, l’amiga desconeguda de Neus Català que també va<br />
sobreviure a l’infern de Ravensbrück<br />
Per Esperança Camps Barber.<br />
El contraatac del Catalangate, a punt de començar enmig del desori a Madrid<br />
Per Josep Casulleras Nualart.<br />
“Què ha de fer un estat quan algú declara la independència?”<br />
Per Ot Bou Costa.<br />
Espanya és cada dia menys democràcia i més etnocràcia<br />
Editorial de Vicent Partal.<br />
Llibres i paisatges (3)<br />
Mail Obert de Carme Junyent.<br />
Nosaltres, els optimistes<br />
Mail Obert d’Andreu Barnils.<br />
Ens vénen a violar a les nostres dones<br />
Mail Obert de Marta Rojals.<br />
IMATGE DE PORTADA: JUANJO GALAN / EFE
3<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
I SI RÚSSIA<br />
ATACA FINLÀNDIA?<br />
<strong>Finlàndia</strong> està més preparada per a la guerra<br />
que cap altre país gràcies a una xarxa impres<strong>si</strong>onant<br />
de 54.000 búnquers<br />
VICENT PARTAL<br />
SUSA JUNNOLA
4<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
La deci<strong>si</strong>ó de <strong>Finlàndia</strong> de demanar d’entrar a l’OTAN<br />
ha disparat totes les alarmes a Rús<strong>si</strong>a. De la nit al<br />
dia, l’Aliança Atlàntica doblaria l’exten<strong>si</strong>ó de la seua<br />
frontera amb la Federació Russa, de 1.300 quilòmetres<br />
a 2.600, i seria a tan sols 200 quilòmetres de<br />
distància de Sant Petersburg, la segona ciutat del país i<br />
el principal port de la mar Bàltica. A més, pel nord àrtic,<br />
es reforçaria la pres<strong>si</strong>ó sobre Múrmansk, la base de<br />
submarins nuclears més important de Rús<strong>si</strong>a, que ara és<br />
a tan sols 250 quilòmetres de la frontera amb Noruega.<br />
Per això, no és estrany que el discurs oficial rus s’haja endurit con<strong>si</strong>derablement<br />
per l’anunci finlandès. El Kremlin ha arribat a advertir<br />
que l’entrada de <strong>Finlàndia</strong> a l’OTAN comportaria automàticament<br />
el trencament del Tractat de Parós del 1947 i, per tant, el retorn<br />
automàtic a l’estat de guerra entre tots dos països. Tan enfangada<br />
com es troba en la guerra d’Ucraïna, sembla molt difícil d’imaginar<br />
que Rús<strong>si</strong>a puga dividir forces i <strong>ataca</strong>r en dos fronts alhora, però,<br />
per <strong>si</strong> de cas, els finlandesos tenen a punt un servei de defensa<br />
impres<strong>si</strong>onant que han anat bastint al llarg de vuitanta anys bo i<br />
pensant, precisament, en una pos<strong>si</strong>ble inva<strong>si</strong>ó russa.<br />
KISSA21782 / WIKIMEDIA COMMONS
5<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
54.000 BÚNQUERS EN<br />
QUÈ AMAGAR LA POBLACIÓ<br />
La part més sorprenent d’aquesta infrastructura és que hi ha<br />
54.000 búnquers repartits arreu del país. El Ministeri d’Interior<br />
s’encarrega del manteniment d’aquestes instal·lacions, que<br />
en setanta-dues hores podrien acollir i amagar tres milions i<br />
mig de persones, especialment en les zones urbanes i al llarg<br />
de la frontera amb Rús<strong>si</strong>a. Un milió i mig més, especialment<br />
de les zones rurals interiors, no tindrien refugi immediat, però<br />
s’anirien recol·locant en poques setmanes.<br />
Aquests búnquers han estat construïts amb instruccions molt<br />
precises per re<strong>si</strong>stir fins i tot l’explo<strong>si</strong>ó d’una bomba atòmica<br />
de cent quilotones i es fan servir en molts casos com a equipaments<br />
civils: pàrquings, poliesportius, piscines... Per llei, els<br />
constructors han d’incloure búnquers en qualsevol finca de<br />
més de deu habitatges. A la capital, Hèl<strong>si</strong>nki, hi ha preparats<br />
espais amb llits, instal·lacions sanitàries, reserves d’aliments,<br />
<strong>si</strong>stemes de ventilació i accés a comunicacions de fibra òptica<br />
per a 536.000 persones, els habitants de la ciutat.<br />
La xarxa de búnquers, única al món, és una de les peces de<br />
l’anomenada Defensa Civil, una estructura que inclou <strong>si</strong>stemes<br />
d’alarma i comunicació amb la població civil, controls del subministrament<br />
alimentari, monitoratge dels nivells de radiació<br />
nuclear i la capacitat de destruir en tan sols dues hores ponts<br />
i infrastructures vitals en cas d’inva<strong>si</strong>ó.<br />
WIKIPEDIA
6<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
DE LA “FINLANDITZACIÓ”<br />
A L’OTAN<br />
El desenvolupament durant més de vuitanta anys d’aquesta<br />
xarxa de defensa explica clarament la por que <strong>Finlàndia</strong> ha<br />
tingut històricament de Rús<strong>si</strong>a.<br />
<strong>Finlàndia</strong> va formar part de l’Imperi Rus del 1809 al 1918, quan<br />
va aconseguir la independència gràcies al col·lapse de l’imperi,<br />
el naixement de l’URSS i el reconeixement per part de Lenin<br />
del principi d’autodeterminació.<br />
Durant dècades, <strong>Finlàndia</strong> va mantenir una política dependent<br />
de Rús<strong>si</strong>a fins a l’extrem que algunes eleccions es van repetir<br />
perquè a Moscou el resultat no li agradava i es van prohibir<br />
llibres crítics amb l’URSS. No va ser fins que no va arribar<br />
Gorbatxov que aquest control es va relaxar, tot i que <strong>Finlàndia</strong><br />
encara no es va atrevir a donar suport obertament a la independència<br />
d’Estònia –però sí que n’hi va donar secretament.<br />
Però després de la independència, la definició de la frontera i<br />
la qüestió de Carèlia van complicar les relacions entre tots dos<br />
països. Un cos de voluntaris finlandesos va lluitar per mantenir<br />
Carèlia dins <strong>Finlàndia</strong> en un conflicte que es va acabar oficialment<br />
amb el Tractat de Tartu del 1920, que separava aquesta<br />
regió en dues parts més o menys iguals entre <strong>Finlàndia</strong> i Rús<strong>si</strong>a.<br />
Durant la Segona Guerra Mundial, <strong>Finlàndia</strong> va lluitar contra<br />
Rús<strong>si</strong>a en l’anomenada Guerra de l’Hivern. L’URSS, en un<br />
primer moment, va intentar d’annexionar-se <strong>Finlàndia</strong>, però<br />
finalment es va conformar amb l’onze per cent del territori finlandès,<br />
inclosa la ciutat de Víborg, la instal·lació d’una enorme<br />
base militar i naval a Porkkala i la impo<strong>si</strong>ció d’una política que<br />
es va conèixer com a “finlandització”.<br />
La “finlandització” va con<strong>si</strong>stir bà<strong>si</strong>cament en el control de la<br />
vida política de <strong>Finlàndia</strong> per part de la Unió Soviètica, alhora<br />
que permetia als finlandesos de viure en un model econòmic<br />
occidental.<br />
La peça clau de la “finlandització” va ser precisament el Tractat<br />
de París del 1947, que ara Rús<strong>si</strong>a diu que s’anul·laria <strong>si</strong> <strong>Finlàndia</strong><br />
entrés a l’OTAN.<br />
D’acord amb aquest tractat, <strong>Finlàndia</strong> conservava la democràcia<br />
i el <strong>si</strong>stema parlamentari a canvi d’atorgar a l’URSS un<br />
seguit de privilegis. Entre els quals hi havia la neces<strong>si</strong>tat de<br />
consultar amb Moscou qualsevol deci<strong>si</strong>ó diplomàtica, l’establiment<br />
d’una política de defensa comuna –de manera que Rús<strong>si</strong>a<br />
podia fer servir l’exèrcit a <strong>Finlàndia</strong> per repel·lir qualsevol atac<br />
estranger– i una política de neutralitat estricta que va impedir<br />
a <strong>Finlàndia</strong> d’afegir-se a l’OTAN.<br />
WIKIPEDIA
7<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
LA GUERRA D’UCRAÏNA<br />
CANVIA LA PERCEPCIÓ<br />
DE FINLÀNDIA<br />
Tota aquesta relació històrica i les seues conseqüències polítiques<br />
han canviat de sobte després de la inva<strong>si</strong>ó russa d’Ucraïna.<br />
Els governs de <strong>Finlàndia</strong> i Suècia –que també mantenia un<br />
estatut de neutralitat– han decidit d’unir-se alhora a l’OTAN.<br />
D’ençà que van entrar a la Unió Europea, el 1995, Suècia i <strong>Finlàndia</strong><br />
han col·laborat amb l’OTAN i han fet exercicis conjunts,<br />
però ara han decidit d’afegir-s’hi.<br />
tràn<strong>si</strong>t de vaixells, cosa que incideix en un fet que per a Rús<strong>si</strong>a<br />
és un problema geopolític de primer ordre: la dificultat d’accedir<br />
a mar oberta. Dels ports de Sant Petersburg, el passatge<br />
és molt estret entre <strong>Finlàndia</strong> i Estònia, i després encara han<br />
de salvar l’estret de Jutlàndia, entre Dinamarca i Suècia. Pel<br />
nord àrtic, l’eixida a mar oberta de la gran base de submarins<br />
nuclears de Múrmansk també és condicionada per Noruega,<br />
país membre de l’OTAN.<br />
En el cas de Suècia, Rús<strong>si</strong>a no ha amagat mai l’interès de controlar<br />
l’illa sueca de Gotland, estratègicament <strong>si</strong>tuada al mig<br />
de la mar Bàltica. De l’illa estant es pot fer el seguiment del<br />
MIKHAIL FOMICHEV / WIKIMEDIA COMMONS
8<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
PORTADA<br />
LA QÜESTIÓ DE CARÈLIA<br />
Finalment, una altra font de ten<strong>si</strong>ó entre <strong>Finlàndia</strong> i Rús<strong>si</strong>a<br />
és la qüestió de Carèlia.<br />
Els carelians, la població que habita aquesta regió partida<br />
entre Rús<strong>si</strong>a i <strong>Finlàndia</strong>, no són finlandesos però parlen una<br />
llengua molt semblant al finès i comparteixen una afinitat<br />
gran amb els finlandesos i els estonians. De fet, a <strong>Finlàndia</strong><br />
els carelians són con<strong>si</strong>derats una variant seua. Després de la<br />
Segona Guerra Mundial, molts finlandesos i carelians van<br />
ser desplaçats dels terrenys que va ocupar Rús<strong>si</strong>a i repartits<br />
arreu de <strong>Finlàndia</strong>, cosa que va facilitar que es diluïssen en<br />
el conjunt.<br />
A Rús<strong>si</strong>a, la major part dels carelians viuen en la República<br />
de Carèlia. Entre el 1941 i el 1956, aquesta república es va dir<br />
Carèlia-<strong>Finlàndia</strong> i va tenir l’estatut de república socialista<br />
soviètica, cosa que volia dir que se li reconeixia el dret d’autodeterminació.<br />
Però el 1957 li van retirar el nom de <strong>Finlàndia</strong> i<br />
va ser degradada a regió autònoma, sense dret d’autodeterminació,<br />
precisament per la por que provés d’unir-se a <strong>Finlàndia</strong>.<br />
Actualment, la República de Carèlia és un subjecte federal de<br />
Rús<strong>si</strong>a. A <strong>Finlàndia</strong>, hi ha grups minoritaris, com ara la Lliga<br />
Careliana, que en reclamen el retorn al país, però és una po<strong>si</strong>ció<br />
a què cap gran partit dóna suport.<br />
Mar oberta<br />
Base de la flota de submarins<br />
nuclears a Múrmansk<br />
Frontera anterior a<br />
la Segona Guerra Mundial<br />
Cercle polar àrtic<br />
Cercle polar àrtic<br />
Frontera actual<br />
CARÈLIA<br />
FINLÀNDIA<br />
Base soviètica<br />
de Porkkala<br />
1944-1956<br />
Hèl<strong>si</strong>nki<br />
Víborg<br />
Sant Petersburg<br />
Frontera anterior a<br />
la Segona Guerra Mundial<br />
Mar oberta<br />
RÚSSIA
9<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
ROGER PERA<br />
“Aquesta malaltia és capaç de<br />
prendre-t’ho tot sense donar-te<br />
res a canvi”<br />
Entrevista a l’actor i doblador · A ‘Èxit, el mu<strong>si</strong>cal de la<br />
meva vida’ parla de les seves vivències, entre les quals<br />
l’addicció a la cocaïna, que ha superat<br />
Roger Pera, en un dels estudis de doblatge de VSI Sonygraf (Barcelona). ALBERT SALAMÉ
10<br />
ROGER PERA<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />
Roger Pera (Barcelona, 1973) té una<br />
gran capacitat de riure’s de <strong>si</strong> mateix.<br />
També de parlar amb veritat,<br />
explicant els moments més durs<br />
de la seva vida sense edulcorants,<br />
però també sense dramatitzar. En part,<br />
això és el que fa a Èxit, el mu<strong>si</strong>cal de la<br />
meva vida, l’obra que interpreta<br />
al Teatre del Raval de<br />
Barcelona fins a mitjan maig.<br />
L’espectacle es basa en el seu<br />
llibre autobiogràfic, Èxit: on<br />
tot comença (Angle Editorial),<br />
en què l’actor i doblador fa un<br />
repàs de la seva vida i explica,<br />
entre més qüestions, la seva<br />
addicció a la cocaïna i com ha<br />
aconseguit de superar-la. A<br />
l’obra, Pera també parla molt<br />
de la qüestió, sense renunciar<br />
a l’humor, les reflexions personals<br />
i la mú<strong>si</strong>ca. De fet, canta en directe les<br />
cançons dels mu<strong>si</strong>cals que l’han marcat.<br />
Comparteixo amb humanitat i sentit de<br />
l’humor això que ha estat la meva vida<br />
Hi parlem minuts abans de començar a<br />
doblar Kung Fu Panda, la sèrie, amb el seu<br />
pare, l’actor i doblador Joan Pera, que<br />
també s’afegeix a la conversa. L’agenda<br />
de doblatge és intensa, i la setmana que<br />
ve també tenen previst de doblar la sèrie<br />
Rex. Ja fa anys que treballen junts, i darrerament<br />
també han actuat a El Metralla,<br />
que és a punt d’estrenar-se a TV3. Després<br />
del procés que ha viscut el seu fill,<br />
Joan Pera diu que ara el dia a dia és po<strong>si</strong>tiu<br />
i esperançador, una alenada d’aire fresc.<br />
—Què hi trobarà, el públic, a Èxit, el<br />
mu<strong>si</strong>cal de la meva vida?<br />
—Hi trobarà una cosa que no ha vist<br />
mai, que no és ni Hamlet, ni Molt soroll<br />
per a no res, ni Galileu Galilei;<br />
és una xerrada amb<br />
el públic. Podran entrar al<br />
meu camerino del Teatre<br />
del Raval i m’hi trobaran<br />
despullant-me i parlant<br />
de la meva vida. Representa<br />
que espero que em<br />
vingui a buscar el pare. Ell<br />
no arriba perquè li passa<br />
de tot i vaig explicant<br />
la meva vida i repassant<br />
els meus mu<strong>si</strong>cals. Hi ha<br />
anècdotes molt divertides, secrets familiars,<br />
moments brillants i moments molt<br />
difícils. En la vida de tothom, a vegades<br />
hi ha pedres al camí. Comparteixo amb<br />
humanitat i sentit de l’humor això que<br />
ha estat la meva vida.<br />
—En l’obra, així com en el llibre, parleu<br />
de la vostra addicció a la cocaïna. Hi trobem<br />
elements com la mú<strong>si</strong>ca i el sentit<br />
de l’humor, que en aquestes històries a<br />
vegades sembla que no hi tenen cabuda.<br />
Entenc que és expressament.<br />
—Totalment. En aquest país és una cosa<br />
molt amagada, en uns altres països<br />
no passa. Posem-hi mú<strong>si</strong>ca i sentit de<br />
l’humor! Parlem-ne, que no passa res.<br />
Això és el centre de l’obra, però l’obra<br />
no solament és això. Una de les coses<br />
que més m’agraden és que passo de la<br />
rialla al plor en un tres i no res. Més que<br />
buscar-ho, passa, perquè és de veritat.
11<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ROGER PERA<br />
Una de les coses que<br />
més m’agraden és que<br />
passo de la rialla al plor<br />
en un tres i no res. Més<br />
que buscar-ho, passa,<br />
perquè és de veritat<br />
ALBERT SALAMÉ
12<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ROGER PERA<br />
La primera ratlla em va fer<br />
lligar i la segona em va fer<br />
ser el rei de la nit, el puto<br />
amo de Barcelona, i que els<br />
meus amics digues<strong>si</strong>n: “Al<br />
seu costat les festes sempre<br />
acaben ben amunt!”<br />
En aquesta obra hi ha una cosa que no hi<br />
és en moltes altres: veritat en majúscules.<br />
Una cosa és ser actor i fer veure que<br />
pateixes, l’altra haver patit de debò. La<br />
veritat té un poder infinit.<br />
—L’obra és basada en el vostre llibre autobiogràfic,<br />
en què expliqueu que ja vau<br />
començar a actuar a vuit anys i que cap<br />
a vint anys vau tenir un esclat de fama<br />
amb Germans de sang i Poblenou. Però<br />
dieu que en aquella època gestionàveu<br />
molt malament l’èxit. Com va ser?<br />
—No volia ser actor. De fet, el pare sempre<br />
em deia “hauries de ser advocat”,<br />
“hauries d’estudiar p<strong>si</strong>cologia”... Havia<br />
estat actor des dels vuit anys i volia anar<br />
a la univer<strong>si</strong>tat. A més, potser no ho<br />
sembla, però sóc molt tímid. Aquesta<br />
hipersen<strong>si</strong>bilitat que fa que tot et faci<br />
mal, tot et faci cosa, que demanar de<br />
sortir a una noia et faci respecte... Ara ja<br />
no, però m’he arribat a sentir molt petit.<br />
Finalment vaig acceptar de fer la sèrie, i<br />
entre això i Germans de sang va ser una<br />
explo<strong>si</strong>ó. M’agrada observar les coses<br />
quan vaig pel carrer, i que de sobte fos la<br />
gent qui m’observava a mi... Al final em<br />
vaig adaptar, però ho vaig passar molt<br />
malament. En comptes de gaudir-ho,<br />
encara em quedava més tancat a casa.<br />
Però també va ser el començament de<br />
tot... Agraeixo tot el que he viscut; sóc<br />
qui sóc gràcies a tot el que m’ha passat.<br />
—En aquesta època de mala gestió de<br />
l’èxit, fins i tot expliqueu que vau arribar<br />
a entrar en moto dins un restaurant<br />
després d’haver fet una aposta.<br />
—El pare té emmarcada la sentència del<br />
jutge... Dotze dies d’arrest domiciliari!<br />
—De quina manera entren les drogues<br />
a la vostra vida? Com va ser el primer<br />
contacte?<br />
—El primer contacte, tal com passa amb<br />
tots els primers contactes, és molt bo. La<br />
primera ratlla em va fer lligar i la segona<br />
em va fer ser el rei de la nit, el puto amo<br />
de Barcelona, i que els meus amics digues<strong>si</strong>n:<br />
“Al seu costat les festes sempre<br />
acaben ben amunt!” El problema és que<br />
de l’ús, passes a l’abús, i de l’abús, a l’addicció.<br />
I una cosa que al començament és<br />
molt bona acaba essent molt dolenta. És<br />
una malaltia mental, que vol dir que el<br />
cervell et diu: “Torna-ho a fer, que serà<br />
com el primer dia!” No ve de ser viciós<br />
ni mala persona, que és el primer que et<br />
penses, perquè et sents molt culpable,<br />
<strong>si</strong>nó que ve de ser fràgil. Tens un nus i<br />
no gaudeixes com l’altra gent. Fins que<br />
no atures la teva vida, aixeques la mà i<br />
preguntes, no saps d’on ve, tot això.<br />
—Demaneu ajuda...<br />
—Per això trec el llibre i faig l’obra, perquè<br />
aixecar la mà no costi a la gent tant<br />
com em va costar a mi. Em va costar molt<br />
perquè també és la malaltia de l’autoengany,<br />
de dir_ “Jo no sóc addicte, jo<br />
no tinc problemes...” El 2004, vaig dir al<br />
pare: “Crec que tinc un problema: quan<br />
prenc cocaïna, no sé parar.” El pare em<br />
va dir “Vols que fem alguna cosa?”, i al<br />
cap de quaranta segons li vaig contestar:<br />
“No, perquè crec que aquest cap de<br />
setmana ho podré solucionar”. El pare<br />
sempre m’ha dit: “Si aquell dia m’hagues<strong>si</strong>s<br />
dit que sí, ens hauríem estalviat<br />
deu anys de patiment.” Però el nostre<br />
cervell és així...<br />
—En quins àmbits us va afectar més,<br />
l’addicció?<br />
—Mira <strong>si</strong> la malaltia és <strong>si</strong>bil·lina, que va<br />
minvant tot allò que estimes: família,<br />
germans, pares, amics, parelles, teatre,<br />
doblatge... En el meu cas, era la cocaïna,<br />
però pot ser el sexe, el joc, l’alcohol,<br />
l’anorèxia... Tot ve del mateix lloc, de<br />
sentir-se molt petit. Aquesta malaltia és<br />
capaç de prendre-t’ho tot sense donar-te<br />
res a canvi. I sempre es pot anar més<br />
avall, depèn dels teus valors, de la teva<br />
família, del teu entorn... Però sempre<br />
et pot destruir més i més. Si hi jugues,<br />
sempre perdràs. Sempre.<br />
—En quin moment us adoneu que us<br />
heu de tractar?<br />
—Primer em vaig tractar el 2010. Però va<br />
ser per salvar el meu entorn: per recuperar<br />
els pares, la feina i l’èxit que tant havia
13<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ROGER PERA<br />
El problema és que de l’ús,<br />
passes a l’abús, i de l’abús, a<br />
l’addicció. I una cosa que al<br />
començament és molt bona<br />
acaba essent molt dolenta.<br />
És una malaltia mental, que<br />
vol dir que el cervell et diu:<br />
“Torna-ho a fer, que serà<br />
com el primer dia!”<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
buscat. Perquè la gent digués: “No solament<br />
ets un noi molt maco, <strong>si</strong>nó que a<br />
més te n’has sortit.” I aquest tractament<br />
només el pots fer per tu. No per recuperar<br />
coses, <strong>si</strong>nó per recuperar-te a tu. S’ha<br />
de fer d’una manera molt <strong>si</strong>ncera, i no<br />
estem acostumats a ser <strong>si</strong>ncers, ni amb<br />
nosaltres mateixos ni amb el món. Ser<br />
<strong>si</strong>ncer amb mi mateix cada dia és una<br />
feina que encara faig.<br />
—Vau estar ingressat en un centre. Què<br />
vau descobrir, dels orígens del vostre<br />
problema?<br />
—Quan hi entres i veus tots els teus<br />
companys dius: “Aquests sí que estan<br />
malament! Jo no, jo estic molt bé...” Negues<br />
que a tu t’ha passat el mateix. Tot<br />
això meu ve des que era petit. No pel<br />
fet que treballés, <strong>si</strong>nó perquè em sentia<br />
grassonet, amb poc cabell... Estava ple<br />
de complexos. Pots tenir la família més<br />
fantàstica del món, però <strong>si</strong> et sents petit,<br />
et sents petit. Tenia poca autoestima i<br />
em sentia molt acomplexat. No volia ser<br />
aquest nen, i al final em vaig convertir en<br />
un James Dean que tocava les drogues,<br />
que jugava amb el perill, que anava ràpid<br />
amb el cotxe, que era infidel... Perquè no<br />
era jo. Una feina de tractament i evolució<br />
personal ha estat aquesta: treure’m la<br />
màscara que m’he fet i recuperar aquell<br />
nen, que era fantàstic.<br />
[Joan Pera s’incorpora a la conversa]<br />
—Com viu una família tot aquest procés?<br />
—Roger Pera [R.P.]: Quan un decideix<br />
fer un tractament, tota la família sospira<br />
i diu: “Que bé, per fi!” És un descans<br />
molt gran.<br />
—Joan Pera [J.P.]: Sobretot intentant no<br />
dramatitzar-ho, <strong>si</strong>nó fent-ho objectiu al<br />
màxim. Això no és fàcil, perquè moltes<br />
vegades es tendeix a dramatitzar molt.<br />
Aleshores cal buscar l’equilibri, dir: “Això<br />
no és ni més ni menys que això, i per<br />
això té aquest problema.” I anar gestionant<br />
el dia a dia dins les petites corbes<br />
que ens dóna l’espai.<br />
—R.P.: L’obra i el llibre són un homenatge<br />
a la meva família, als meus pares i a la<br />
vida. El meu terapeuta de referència diu<br />
que és important, la família, però que <strong>si</strong><br />
no la tens, també te’n pots sortir. Al cap i<br />
a la fi, és una cosa teva, un esforç teu, un<br />
tocar de peus a terra cada dia, fer sacrificis,<br />
no voler patir més ni culpabilitzar-te.<br />
Als Estats Units, <strong>si</strong> de dues persones amb<br />
el mateix currículum que lluiten per al<br />
mateix càrrec, una ha sortit recuperada<br />
d’Alcohòlics Anònims, la trien. Que se<br />
n’hagi sortit vol dir moltes coses! Aquí<br />
encara som lluny d’això...<br />
—J.P.: I la família no té més remei que<br />
donar-li suport, perquè la llibertat de<br />
la deci<strong>si</strong>ó sempre serà d’ell. No podem<br />
obligar-lo ni marcar-lo.<br />
—R.P.: De fet, en els centres, qui se’n<br />
surt? Qui no hi va obligat, i se’n surten el<br />
80% de les persones que fan un tractament.<br />
Però <strong>si</strong> tens dinou anys, t’hi hauran<br />
de portar obligat. I com li dius a aquell<br />
nano que no tornarà a fumar un porro?
14<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ROGER PERA<br />
Qui realment se’n surt és qui diu: “No<br />
puc més.” No pots més perquè ets bona<br />
persona i noble, però la malaltia et fa<br />
mentir, et fa patir, et fa sentir culpable...<br />
—Com esteu, ara? No sé <strong>si</strong> encara teniu<br />
seqüeles o coses negatives. El balanç és<br />
po<strong>si</strong>tiu?<br />
—J.P.: Sempre és po<strong>si</strong>tiu! Amb aquesta<br />
mateixa objectivitat hem de saber que<br />
no està tot resolt, falta camí. I has d’anar<br />
fent aquesta gestió del camí i del dia a<br />
dia, que és po<strong>si</strong>tiva i esperançadora, una<br />
alenada d’aire fresc. Però no s’ha acabat,<br />
no hem tocat cap cim...<br />
—Cal estar sempre alerta, suposo...<br />
—J.P.: Sempre...<br />
—R.P.: Sí. Cada vegada menys, però cal<br />
fer una feina, que crec que hauria de fer<br />
tothom: parar la nostra vida un any i fer<br />
un balanç d’allò que funciona i allò que<br />
no. En un moment en què la vida va tan<br />
ràpid, no està gens malament fer-ho. No<br />
vol dir que jo canviï. És canviar les coses<br />
que em fan mal i fer-me addicte a les<br />
coses que em fan bé. Perquè els addictes<br />
som tan addictes que ens podem fer addictes<br />
a les coses bones, a través de l’ús,<br />
l’abús i l’addicció. Però sempre tindré la<br />
tendència a voler ser estimat, voler anar<br />
molt ràpid, voler agafar tres feines alhora...<br />
Això és la meva personalitat i no la<br />
puc canviar, però conec les meves alertes.<br />
Sé que <strong>si</strong> m’han dit “que bé que ho has<br />
fet avui!”, he d’anar amb compte de no<br />
volar. I ara, a part de família, terapeutes i<br />
amics, tinc una altra cosa: l’obra, el llibre<br />
i les xerrades que faig a les escoles.<br />
—Us formeu per a ser terapeuta, de fet.<br />
—R.P.: Sí. Tinc tota la informació i al setembre<br />
començaré a fer-ho. Si tu vols ser<br />
terapeuta, hauràs d’estudiar cinc anys,<br />
però jo amb dos cursos de <strong>si</strong>s mesos en<br />
tinc prou! Amb tota la meva experiència...<br />
[Riu.]<br />
—Lligant-ho amb el títol de l’obra,<br />
m’agradaria demanar-vos què con<strong>si</strong>dereu<br />
que és l’èxit, ara per ara?<br />
—R.P.: Des dels vuit anys sempre he<br />
neces<strong>si</strong>tat l’èxit: estimar, que m’estimin,<br />
que em truquin, que m’elogiïn... Ara m’és<br />
igual a qui agrado i a qui no. És el gran<br />
descans, la llibertat absoluta. Me’n vaig<br />
a dormir tranquil perquè aquell dia ho<br />
he mirat de fer millor que l’anterior. I <strong>si</strong><br />
agrado a la gent, bé, <strong>si</strong> no, també. Ara,<br />
<strong>si</strong> se’m permet la paraulota, “em sua la<br />
polla”.<br />
—Alguna cosa a afegir?<br />
—J.P.: Vés a saber, a mi, què em sua!<br />
[Riem tots.]<br />
Ara m’és igual a qui agrado i<br />
a qui no. És el gran descans,<br />
la llibertat absoluta. Me’n<br />
vaig a dormir tranquil perquè<br />
aquell dia ho he mirat de<br />
fer millor que l’anterior. I <strong>si</strong><br />
agrado a la gent, bé, <strong>si</strong> no,<br />
també. Ara, <strong>si</strong> se’m permet la<br />
paraulota, “em sua la polla”<br />
ALBERT SALAMÉ
15<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
MARCELA TOPOR<br />
“Si les víctimes fos<strong>si</strong>n<br />
unionistes, ara hi hauria<br />
detencions”<br />
Entrevista a la filòloga, periodista, esposa del pre<strong>si</strong>dent<br />
Puigdemont i víctima d’espionatge<br />
Marcela Topor, en una imatge d’arxiu. ALBERT SALAMÉ
16<br />
MARCELA TOPOR<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ANDREU BARNILS<br />
Marcela Topor (1976) és periodista,<br />
filòloga anglesa, filòloga<br />
francesa i una de les víctimes<br />
d’espionatge del programari<br />
Pegasus, tan sols acces<strong>si</strong>ble<br />
per als governs. Per mitjà del seu mòbil,<br />
volien espiar-la a ella i al seu marit, el<br />
pre<strong>si</strong>dent Carles Puigdemont. Segons<br />
Citizen Lab, fou espiada el 2019 i el 2020,<br />
però ella creu que no solament l’han<br />
espiada ara, ni únicament en aquest<br />
telèfon. VilaWeb va entrevistar divendres<br />
la senyora Topor per parlar-ne i es<br />
va trobar amb una persona combativa,<br />
indignada, que qualifica aquesta <strong>si</strong>tuació<br />
de nou terrorisme d’estat. Topor vol<br />
veure els autors de l’espionatge pagant<br />
pels seus actes.<br />
—Senyora Topor, quan vau saber que hi<br />
havia indicis que havíeu estat espiada?<br />
—La prova forense documentada és de<br />
fa poc. Però, evidentment, ja pensava<br />
que alguna cosa no anava bé perquè rebia<br />
molts missatges sospitosos a Catalunya i<br />
a Bèlgica. En el meu cas, rebia missatges<br />
de text com <strong>si</strong> vingues<strong>si</strong>n de diaris catalans,<br />
amb notícies enllaçades sobre política<br />
catalana o sobre en Carles. Esperaven<br />
que hi fes clic. Eren en moments àlgids,<br />
com ara la sortida dels presos.<br />
—Sabeu <strong>si</strong> ara com ara el vostre mòbil<br />
és espiat?<br />
—No ho sé. Tan sols ho poden saber els<br />
tècnics. Però després de tot el que ens ha<br />
passat, algú pot dir que està tranquil? Algú<br />
pot dir amb seguretat que no l’espien?<br />
No necessàriament mitjançant Pegasus.<br />
Hi ha moltes maneres de convertir el teu<br />
mòbil en una càmera o un micròfon pel<br />
qual t’escolten. Després de tot aquest<br />
festival, ningú no pot estar tranquil.<br />
—Citizen Lab diu que us van entrar al<br />
mòbil el 7 d’octubre de 2019 i el 4 de<br />
juliol de 2020, <strong>si</strong> més no. Heu recordat<br />
on éreu? Per què van triar aquests dies?<br />
—He mirat el calendari i era a Bèlgica.<br />
Hi ha moltes maneres de<br />
convertir el teu mòbil en<br />
una càmera o un micròfon<br />
pel qual t’escolten.<br />
Després de tot aquest<br />
festival, ningú no pot estar<br />
tranquil<br />
Quan vaig rebre els missatges sospitosos<br />
que em van infectar, no solament era amb<br />
en Carles, <strong>si</strong>nó amb més membres de la<br />
família, amb amics, persones que no tenen<br />
res a veure amb la política. Per tant, no<br />
solament ens van espiar a nosaltres <strong>si</strong>nó<br />
a gent i familiars del nostre entorn. Van<br />
violar la intimitat i el dret de la privacitat<br />
de molta gent. Algunes d’aquestes persones<br />
viuen en un estat d’angoixa i temor<br />
permanent. Qui respondrà davant la llei<br />
per tot això? I això no vol dir que tan sols<br />
m’espies<strong>si</strong>n aquells dies. Tinc aparells anteriors.<br />
I sé que han estat infectats, també.<br />
Parlem d’un període més gran de temps.<br />
Ara n’ha sortit una petita part. I no tan sols<br />
en el meu cas. La llista de persones és la<br />
punta de l’iceberg. Estic segura que hi ha<br />
més gent afectada que encara no ho sap.<br />
O encara no han sortit a la llum. Tot això<br />
esclatarà, i és d’unes dimen<strong>si</strong>ons que no<br />
ens podem imaginar. Amb les proves d’ara,
17<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MARCELA TOPOR<br />
ja és el més gran amb Pegasus. Imagina’t<br />
quan surti tot. Dimen<strong>si</strong>ons brutals.<br />
—Si us han espiat a Bèlgica, ho denunciareu<br />
allà?<br />
—Això és en curs. I no parlem només de<br />
Bèlgica, <strong>si</strong>nó de més països, també. Ja<br />
sortirà. És en mans dels advocats.<br />
—Us han espiat el mòbil. I pel carrer?<br />
—És molt pos<strong>si</strong>ble. Saps què passa? Quan<br />
dius que tens la sensació que t’espien,<br />
no vols semblar paranoica. Un dels objectius<br />
és que la gent tingui por, com en<br />
qualsevol dictadura. La força que tenen<br />
es basa en la por de la gent. Però no vull<br />
cedir-hi. Ja vinc d’una dictadura. Fins a<br />
catorze anys, sota el règim de Ceaușescu.<br />
I allà sabíem que tothom poder ser<br />
espiat. Espiaven <strong>si</strong>stemàticament. Podia<br />
espiar-te el teu veí, el teu cosí, el capellà.<br />
Era una xarxa increïble d’espionatge. Ja<br />
vaig viure l’espionatge en dictadura i em<br />
pensava que no ho tornaria a viure. Hi estic<br />
entrenada. No tinc por perquè no tinc<br />
res a amagar. Ara hem de lluitar perquè<br />
deixi de passar. Ens vigilen il·legalment,<br />
violen la nostra intimitat. Som víctimes. I<br />
cap responsable de l’estat no m’ha trucat.<br />
Som davant una cosa molt grossa, molt<br />
bèstia, i no veig ningú que atengui a les<br />
víctimes com jo. Ningú no m’ha trucat<br />
per preguntar-me com estic. Si neces<strong>si</strong>to<br />
ajuda. Sóc víctima d’un abús i de la<br />
violació dels meus drets fonamentals. I<br />
els ciutadans hauríem d’estar protegits.<br />
Per tant, on és l’ajuda de l’estat espanyol<br />
a les víctimes com jo?<br />
comis<strong>si</strong>ó d’investigació. Però ja veus les<br />
reaccions: ningú no ha espiat, ningú no<br />
sap res, no ha passat res, Espanya és una<br />
democràcia sòlida i consolidada, com<br />
tots sabem. Repetir aquest mantra fins<br />
a l’infinit, a veure <strong>si</strong> cola i <strong>si</strong> tothom s’ho<br />
creu. No veig que cap país europeu hagi<br />
de repetir-ho constantment. No els cal.<br />
Digues-me de què presumeixes i et diré<br />
què et manca. Això és una amenaça en<br />
massa a la democràcia. És el nou terrorisme<br />
d’estat. No sóc política. Sóc la parella<br />
d’un polític català independentista, que<br />
resulta que avui dia és el pecat més greu<br />
que pots cometre. Ens tracten de ciutadans<br />
de segona. O de tercera. Sembla<br />
que no tinguem els mateixos drets que<br />
la resta. La senyora Calvo ha dit que això<br />
de Puigdemont, al final, què vols, és un<br />
fugitiu. Però això que és? No tenim dret<br />
de la nostra intimitat? No passa res <strong>si</strong> els<br />
nostres drets han estat violats? Qualsevol<br />
cosa s’hi val? No tenim la pos<strong>si</strong>bilitat de<br />
gaudir dels drets democràtics. Quin serà<br />
el següent pas? Potser Calvo ha llegit<br />
George Orwell, a La rebel·lió dels animals,<br />
quan diu: “Tots els animals són iguals,<br />
però uns més iguals que els altres.” És el<br />
resum d’això que ha dit.<br />
—Reaccions que sí que us hagin agradat?<br />
—Quina bona pregunta. No n’hi ha prou<br />
amb les que hi ha hagut. Que algú digui<br />
frases políticament correctes no és suficient.<br />
“Això és inadmis<strong>si</strong>ble”, diuen.<br />
Molt bé. I després, què? On són els fets,<br />
la fiscalia, les accions? Per mi no n’hi<br />
ha prou.<br />
Sóc víctima d’un abús i<br />
de la violació dels meus<br />
drets fonamentals. I els<br />
ciutadans hauríem d’estar<br />
protegits. Per tant, on és<br />
l’ajuda de l’estat espanyol<br />
a les víctimes com jo?<br />
—Qui us ha espiat? Què li respondríeu?<br />
—Totes les sospites apunten que l’espionatge<br />
il·legal ve d’Espanya i el govern<br />
espanyol, i, de fet, les proves de Citizen<br />
Lab indiquen el mateix. El <strong>si</strong>lenci del govern<br />
espanyol al respecte parla per <strong>si</strong> sol,<br />
és evident que Espanya n’és responsable i<br />
còmplice. Com a víctima directa i afectada,<br />
denuncio la doble vara de mesurar d’Espanya,<br />
que maltracta Catalunya mentre<br />
critica estats com Hongria i Polònia. Si les<br />
víctimes fos<strong>si</strong>n unionistes, ara hi hauria<br />
detencions i la fiscalia ja hauria obert una<br />
—Com heu vist aquest cas amb ulls de<br />
periodista?<br />
—Con<strong>si</strong>dero molt po<strong>si</strong>tiva la reacció de<br />
la premsa internacional, com ara l’editorial<br />
de The Washington Post, que ho<br />
identifica com un atac a la democràcia.<br />
En canvi, per la premsa espanyola el cas<br />
és absolutament ignorat. És molt decebedor.<br />
Mentre tota la premsa internacional<br />
en parla, sorprèn que part de l’espanyola<br />
ho minimitzi o ho <strong>si</strong>lenciï directament.<br />
Espanya s’ha convertit en una amenaça<br />
al dret de la llibertat d’expres<strong>si</strong>ó i d’infor-
18<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MARCELA TOPOR<br />
Si a Espanya no li importa<br />
perquè sóc parella d’una<br />
persona que segons ells<br />
no cal que tingui els<br />
drets respectats, doncs<br />
buscarem la justícia en<br />
uns altres llocs<br />
mació. S’espien periodistes mentre fan la<br />
seva feina, les seves fonts, els vulneren de<br />
manera flagrant el secret profes<strong>si</strong>onal –i,<br />
per cert, n’ha dit res, el Col·legi dels Periodistes?<br />
Però mira, <strong>si</strong> més no, els mitjans<br />
europeus ho han sabut identificar com el<br />
que és. Hi ha esperança.<br />
—Per què?<br />
—Hi ha esperança perquè no estem sols.<br />
Com a ciutadana, neces<strong>si</strong>to que defen<strong>si</strong>n<br />
els meus drets. I <strong>si</strong> a Espanya no li importa<br />
perquè sóc parella d’una persona<br />
que segons ells no cal que tingui els drets<br />
respectats, doncs buscarem la justícia en<br />
uns altres llocs.<br />
—Com afecta el fet de ser espiada la vostra<br />
relació amb la gent i la tecnologia?<br />
—És un rotllo, parlant en plata. A vegades<br />
les converses són molt absurdes. Vius<br />
sabent que sempre et poden escoltar. És<br />
evident que no parles amb total llibertat<br />
i que t’has de contenir. Molta gent del<br />
meu entorn ha après a viure amb aquesta<br />
amenaça constant. És molt trist.<br />
—Com porteu la nova vida a Bèlgica?<br />
—Ara visc entre Bèlgica i Catalunya, sí.<br />
I estic contenta d’estar una altra vegada<br />
més temps amb en Carles. Feia tres anys<br />
que agafàvem avions cada dos caps de<br />
setmana, almenys ara tenim una mica<br />
més de temps junts. Ens calia.<br />
—I ara deveu poder fer servir el vostre<br />
estimat francès?<br />
—Ha! Sí. Un idioma que m’encanta.<br />
—Aprendreu neerlandès?<br />
—M’encantaria. Tinc molt d’interès pel<br />
flamenc. He començat a estudiar-lo pel<br />
meu compte, de moment. Em fascina, el<br />
neerlandès. Ara ja començo a trencar el<br />
gel i veig com funciona internament la<br />
llengua. Em fa molta il·lu<strong>si</strong>ó, aprendre’l.<br />
No solament perquè m’agraden els idiomes,<br />
<strong>si</strong>nó per deferència i respecte.<br />
—Europa del nord, com la veu, una mediterrània?<br />
—El canvi és molt flagrant i es veu a <strong>si</strong>mple<br />
a vista. Li tinc tota l’admiració. Societat<br />
civilitzada, respectuosa, molt més<br />
oberta que no es pensa al sud. M’he sentit<br />
molt ben acollida. Només tinc paraules<br />
d’agraïment. Hem conegut gent que ens<br />
ha ajudat, sobretot al començament, quan<br />
la <strong>si</strong>tuació era molt precària. Gent que es<br />
va mullar quan tocava. És quan penso
19<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MARCELA TOPOR<br />
que Déu existeix, perquè realment unes<br />
persones increïbles ens han ajudat quan<br />
ho neces<strong>si</strong>tàvem. Aquesta societat ha estat<br />
una sorpresa molt agradable. Només tinc<br />
paraules d’agraïment. Vull acabar amb<br />
una nota po<strong>si</strong>tiva: per sort, no tot és tan<br />
negre. Hi ha esperança. Som víctimes. I<br />
hem de lluitar fins al final perquè surti<br />
tota la veritat i perquè els culpables paguin<br />
per això que han fet. I perquè no es normalitzi<br />
una <strong>si</strong>tuació anòmala, perillosa i<br />
injusta. Si cedim ara, no em vull imaginar<br />
què vindrà després. Espero fets, i no declaracions.<br />
De moment, les reaccions són<br />
decebedores, i fins i tot insultants, com<br />
ara la de la senyora Calvo.<br />
—Una qüestió més frívola. He vist al vostre<br />
Twitter que mireu Total Control. Sèrie<br />
sobre dones de la política australiana.<br />
—De fet, la tinc pendent. Però la vida supera<br />
la ficció, tal com veiem aquests dies.<br />
—Potser caldria una sèrie sobre Pegasus.<br />
—Espero que <strong>si</strong>gui amb final feliç. Si<br />
no, acabarem confirmant els temors de<br />
1984 i La rebel·lió dels animals. Potser algú<br />
hauria de llegir-los, aquests dies, i veure<br />
cap a on ens porten.<br />
—Us veig molt...<br />
—... Combativa. Sí. Enfadada. És injust<br />
viure d’aquesta manera. Ja havia viscut<br />
amb aquesta por, i ara un altre cop?<br />
No penso acceptar-ho. I s’haurien de<br />
prendre mesures, fets. Neces<strong>si</strong>to que la<br />
gent que ho ha fet surti a la llum i pagui<br />
pel que ha fet. Són fets delictius. I s’han<br />
de castigar. I punt. No penso parar i no<br />
tinc res a amagar. No he fet res mal fet,<br />
no he mort ningú. A vegades dic que <strong>si</strong><br />
m’escolten s’avorriran molt. Han invertit<br />
molts diners a espiar-nos. Això<br />
que fan costa molts diners. M’agradaria<br />
saber d’on surten per espiar una persona<br />
com jo que no ha fet res mal fet, ni és<br />
terrorista, ni assas<strong>si</strong>na, ni ven drogues.<br />
I no parlo més perquè no pararia. No<br />
pararia.<br />
És injust viure d’aquesta<br />
manera. Ja havia viscut<br />
amb aquesta por, i ara<br />
un altre cop? No penso<br />
acceptar-ho
20<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
ALBANO-DANTE FACHIN<br />
“Un quart partit independentista<br />
potser ajudarà a moure les coses”<br />
Entrevista al periodista d’Octuvre, espiat<br />
per Pegasus, sobre actualitat política catalana<br />
Albano-Dante Fachin, en una imatge d’arxiu. ALBERT SALAMÉ
21<br />
ALBANO-DANTE FACHIN<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ANDREU BARNILS<br />
perquè s’investigui, sí. Ara mateix no tinc<br />
estratègia personal, tinc astorament.<br />
Albano-Dante Fachin (1976), periodista<br />
d’Octuvre, ex-candidat<br />
de Front Republicà, ex-diputat<br />
dels comuns al parlament, fundador<br />
de Som Alternativa, és una<br />
de les veus més actives i inquietes del<br />
periodisme català. Fachin també és una<br />
de les seixanta-cinc persones properes a<br />
l’independentisme que han estat espiades<br />
amb Pegasus, segons Citizen Lab. En<br />
aquesta entrevista, parla de l’espionatge<br />
de què ha estat objecte, de la reacció política,<br />
que con<strong>si</strong>dera feble, i també de la<br />
pos<strong>si</strong>ble creació d’un quart partit polític<br />
independentista.<br />
—Qui us ha espiat? Què em respondríeu?<br />
—Qui us espia és l’status quo. Hi ha la<br />
intenció d’espiar un col·lectiu polític,<br />
l’independentisme. I qui el vol aturar?<br />
Els piolins, els jutges, Vox, el CNI,<br />
el franquisme sociològic. Dit això, el<br />
responsable polític d’això que hem<br />
sabut és el govern espanyol. Aquesta<br />
diferenciació del deep state dolent i el<br />
govern no la veig clara. Si acceptem<br />
que el govern no hi té a res a veure,<br />
aleshores acceptem que no vivim en<br />
una democràcia. Jo no sé qui s’ha ficat<br />
en el meu telèfon. Però aquí hi ha dues<br />
opcions: o el responsable és l’estat espanyol<br />
amb el govern o no vivim en una<br />
democràcia. Perquè en una democràcia<br />
la gent vota un govern que garanteix<br />
drets. I no han estat garantits.<br />
—Què us han semblat les reaccions?<br />
—Ahir, la consellera Vilagrà (ERC) va dir<br />
que deixava els telèfons fora en la reunió<br />
amb el ministre espanyol perquè els podien<br />
espiar. De veritat, no he vist manera<br />
més clara, no sé <strong>si</strong> conscient, d’exonerar<br />
el govern espanyol de la responsabilitat<br />
de les escoltes. Depèn de com, algú dirà<br />
que l’estat espanyol fa el que toca, <strong>si</strong> ens<br />
Hi ha la intenció d’espiar<br />
un col·lectiu polític,<br />
l’independentisme. I qui<br />
el vol aturar? Els piolins,<br />
els jutges, Vox, el CNI, el<br />
franquisme sociològic. Dit<br />
això, el responsable polític<br />
d’això que hem sabut és el<br />
govern espanyol<br />
posem cínics. Però que els nostres, entre<br />
cometes, s’impliquin activament a ajudar<br />
l’estat a complir els seus objectius, fa<br />
que jo no entengui res. A mi el govern no<br />
m’ha trucat per dir-me que saben que he<br />
estat víctima d’un delicte. Sí que he vist<br />
que el parlament es planteja de fer alguna<br />
cosa amb els diputats i els ex-diputats,<br />
com jo.<br />
—Denunciareu l’espionatge a la justícia?<br />
—Jo, com a ciutadà individual, no tinc<br />
capacitat de denunciar el govern espanyol.<br />
És part de la indefen<strong>si</strong>ó que un sent.<br />
Ara, <strong>si</strong> s’acaba fent una acció conjunta<br />
que permeti que gent com jo, sense advocats<br />
a la seva dispo<strong>si</strong>ció, pugui fer pres<strong>si</strong>ó<br />
—El vostre telèfon us espia ara?<br />
—No ho sé. Fa molt de temps que prenc<br />
mesures i he anat a moltís<strong>si</strong>mes reunions<br />
en què deixàvem els telèfons fora. Ara,<br />
això de dir que tots ho sabíem… mira, no.<br />
En teníem la percepció, i ara s’ha demostrat.<br />
I és greu, tenir-ne la confirmació. I<br />
el pensament dèbil de dir: oh, és que tots<br />
els estats ho fan. Molt bé, doncs totes les<br />
víctimes es queixen! Som a un pas que hi<br />
hagi independentistes que diguin: pobre<br />
estat espanyol, el volien desmembrar, i<br />
és normal que es defen<strong>si</strong>.<br />
—Com la veieu, la reacció dels comuns?<br />
—Molt suau, en la línia, cosa que contrasta<br />
amb els escarafalls que fan quan<br />
les víctimes són ells. Si demà sabem que<br />
espien Jés<strong>si</strong>ca Albiach, tenim el deure<br />
moral de fer-li costat. Però també tenim<br />
el deure de saber que ells, en canvi, faran<br />
els ulls grossos <strong>si</strong> passa al revés. Recordem-ho:<br />
hi ha una esquerra espanyola<br />
que calla quan et punxen el telèfon.<br />
—Fonts del CNI diuen: “Sí, els hem<br />
espiat”, segons El País.<br />
—Si llegiu la notícia d’El País d’avui,<br />
sembla que se’n vantin i tot. I diu que<br />
les fonts del CNI diuen que Citizen Lab<br />
no és fiable perquè hi treballa un català.<br />
Home! La primera reacció va ser negar-ho<br />
i el <strong>si</strong>lenci. Alhora, durant dies,<br />
tenim mitjans de comunicació, tertúlies<br />
i usuaris de Twitter instal·lant la idea<br />
que espiar és normal. I ara fonts del CNI<br />
ja ho accepten a El País. L’altre dia vaig<br />
dir el nom del porc a RAC1 perquè tenia<br />
un tertulià que justificava l’espionatge<br />
sense ordre judicial ni res. A la vegada,<br />
El Español diu que el Suprem no ha autoritzat<br />
el CNI. Sembla una baralla dins<br />
l’estat i l’independentisme no l’explota.<br />
—La reacció dins el govern català, com<br />
la veieu?<br />
—Els dos partits de govern, Junts i ERC,<br />
no con<strong>si</strong>deren prou greu això que ha
22<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ALBANO-DANTE FACHIN<br />
passat per a trencar tota relació amb el<br />
govern espanyol. Molt d’anunci indignat,<br />
i ahir va haver-hi reunió pels jocs<br />
olímpics. I comparteixen cadires de la<br />
diputació. I aquí no passa res? Em sento<br />
desprotegit pel fet de viure en un estat<br />
que m’espia. Però també em sento desprotegit<br />
pels meus, que no em defensaran.<br />
Han dit que posaran una querella als<br />
Mossos. Perfecte. Però i l’acció política<br />
dels patits i govern, on és? Que em diguin<br />
que la taula de diàleg perilla... De debò ens<br />
han aixecat la camisa d’aquesta manera?<br />
La manca de resposta política del govern<br />
de la Generalitat és brutal. Que Jordi<br />
Sànchez (Junts) té la barra de dir que els<br />
qui demanen de trencar el pacte amb la<br />
Diputació de Barcelona banalitzen l’espionatge!<br />
O <strong>si</strong>gui, el seu partit es reparteix<br />
milions de la diputació, i jo, que he<br />
estat espiat, banalitzo l’espionatge? Mira<br />
que estem acostumats a sentir baixeses,<br />
però aquesta... A sobre! Que em digui que<br />
banalitzo l’espionatge perquè demano<br />
deci<strong>si</strong>ons polítiques. Sí: sóc un ciutadà<br />
que con<strong>si</strong>dera, com molts altres, que<br />
l’espionatge ha de tenir conseqüències<br />
polítiques. I veig que no en té.<br />
—Quines reaccions polítiques voldríeu?<br />
—La política és representació. Jo no em<br />
sento representat. No entenc que pugui<br />
continuar la normalitat després de<br />
l’espionatge. De què servirà, trencar<br />
la diputació?, diuen alguns. D’entrada,<br />
servirà perquè vostè no sembli un<br />
mentider a qui només li importa cobrar<br />
80.000 euros l’any. Segon: <strong>si</strong> tu espies<br />
els independentistes i veus que, encara<br />
que ho facis i se sàpiga, no passa res,<br />
ho continuaràs fent! I tercer: <strong>si</strong> vas a<br />
Brussel·les a fer una megaconferència de<br />
premsa a dir que ets la minoria nacional<br />
oprimida mentre pactes amb el partit<br />
que t’espia, et pot passar que el lector<br />
europeu digui: Ah, però governen junts.<br />
Fora. És el que va passar amb la notícia<br />
de France Press: parla d’espionatge, però<br />
també que les relacions s’han normalitzat<br />
des dels indults. Una mica de dignitat<br />
al moviment polític que ha de representar<br />
la gent. La gent està indignada i la classe<br />
política independentista no representa la<br />
indignació. Això acabarà petant per algun<br />
costat, espero.<br />
—Hi ha, de fa temps, una remor que cal<br />
un quart partit independentista. Com<br />
ho veuríeu?<br />
—Confirmo la remor. Hi és. Faig moltes<br />
xerrades amb això d’Octuvre i he notat<br />
un canvi enorme. Ho he vist en xerrades<br />
de cent persones on n’hi ha setanta que<br />
diuen que n’estan fartes. Una idea molt<br />
minoritària ha avançat.<br />
—Quina idea?<br />
—Que no podem ser representats pels<br />
partits independentistes que ara són a<br />
les institucions.<br />
—I com ho veuríeu?<br />
—A mi m’agrada que hi hagi aquesta<br />
remor. És sa, que la gent no voti i<br />
prou. L’independentisme va de baix cap<br />
amunt, diuen, doncs que creixi la remor<br />
és, <strong>si</strong> més no, un intent de recuperar això.<br />
Com es materialitzarà? Hi ha qui parla<br />
de l’abstenció, hi ha qui diu de votar una<br />
cabra amb una estelada...<br />
—...I hi ha gent que parla de fer un quart<br />
partit.<br />
—Molta gent parla de fer un quart partit<br />
independentista. És bo que es propo<strong>si</strong>. I<br />
és sa. Que hi ha un quart partit? A mi em<br />
passen dues coses: primera, només hi<br />
ha una cosa pitjor que tenir tres partits<br />
impotents al parlament. Tenir-ne quatre.<br />
No avançarem gaire <strong>si</strong> la cosa es mira<br />
Sí: sóc un ciutadà que<br />
con<strong>si</strong>dera, com molts altres,<br />
que l’espionatge ha de tenir<br />
conseqüències polítiques.<br />
I veig que no en té
23<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ALBANO-DANTE FACHIN<br />
Hauríem d’inventar una<br />
manera catalana de parar<br />
els peus a la ultradreta<br />
que <strong>si</strong>gui justament<br />
negar-se al xantatge de<br />
Podem, PSOE i ERC. No<br />
som nosaltres qui porta<br />
l’extrema dreta. Sou<br />
vosaltres<br />
—Res a afegir?<br />
—Sobretot em preocupa la idea del mal<br />
menor. Vota’ns o ve Vox, diuen molts.<br />
Això és verí per a la democràcia. I ho hem<br />
vist a França. Potser a Catalunya, que ens<br />
agrada enlluernar, haurem de començar<br />
a assajar una nova manera d’enfrontar-se<br />
a la ultradreta. I potser ens toca a<br />
nosaltres rebel·lar-nos al xantatge que<br />
fa Macron, o el PSOE, amb la ultradreta:<br />
<strong>si</strong> no ens voteu a nosaltres, que us reprimim,<br />
us espiem, vindrà l’extrema dreta.<br />
No es pot ser tan dèbil mentalment. És<br />
al revés. Si tu continues espiant-nos,<br />
reprimint-nos i negant-nos el dret d’autodeterminació,<br />
ets tu que dónes suport a<br />
la ultradreta. S’ha de canviar el <strong>si</strong>gne de<br />
l’amenaça. Per això l’estratègia d’ERC<br />
de dir: hem de donar suport al PSOE,<br />
perquè <strong>si</strong> no vindrà Vox, em sembla la<br />
millor opció per a donar suport a Vox. Si<br />
tot allò que tenen per oferir els partits<br />
independentistes és la por que vingui<br />
Vox, i a la vegada diuen que som irrellevants,<br />
i són incapaços de representar la<br />
nostra indignació, tard o d’hora no els<br />
funcionarà. I veurem que era la millor<br />
manera de portar Vox al poder. Hauríem<br />
d’inventar una manera catalana de parar<br />
els peus a la ultradreta que <strong>si</strong>gui justament<br />
negar-se al xantatge de Podem,<br />
PSOE i ERC. No som nosaltres qui porta<br />
l’extrema dreta. Sou vosaltres.<br />
com una qüestió de salvadors. Per una<br />
altra banda, l’aparició d’un nou partit pot<br />
fer que els altres vegin que no ens poden<br />
ensarronar com ens ensarronen. I sembla<br />
que els partits un dels pocs llenguatges<br />
que entenen és l’electoral. Si hi ha un<br />
quart partit independentista potser ajudarà<br />
a moure les coses. Ara, hi in<strong>si</strong>steixo,<br />
<strong>si</strong> el quart partit vol ser creïble i vol fer<br />
por, i aportar idees fresques, hauria de<br />
ser resultat d’un procés molt gran. No<br />
quatre amics que s’ajunten.<br />
—Si hi ha un quart partit, us vindran a<br />
buscar.<br />
—O tindran bon criteri i no ho faran. Jo<br />
vull fer molt mal als que ens aixequen<br />
la camisa. I ara mateix la millor manera<br />
que tinc és fer això que faig: fer vídeos,<br />
explicar-me i donar la meva opinió. Això<br />
no pot dependre que vinguin a buscar a<br />
no sé qui. Sense gent organitzada fora, ja<br />
es poden anar presentant partits. La <strong>si</strong>tuació<br />
actual no la pot solucionar un partit<br />
en unes eleccions i prou. “Doneu-me 68<br />
diputats i declaro la independència.” Ho<br />
recordes?
24<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
CRISTINA SÁNCHEZ MIRET<br />
“Cada vegada ens assemblem més<br />
a una dictadura; sembla que només<br />
hi pugui haver un pensament”<br />
Parlem amb Cristina Sánchez Miret, doctora en<br />
sociologia de la Univer<strong>si</strong>tat de Girona · Diu que la<br />
pandèmia ha canviat la societat actual i ens ha fet<br />
més individualistes i desconfiats
25<br />
CRISTINA SÁNCHEZ MIRET<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
TXELL PARTAL<br />
La pandèmia ens ha canviat com a<br />
societat? Ens hem tornat més individualistes?<br />
Hem construït una<br />
societat on tot s’hi val? En parlem<br />
amb la sociòloga Cristina Sánchez<br />
Miret, molt crítica amb el <strong>si</strong>stema actual.<br />
“La por és la manera més ràpida<br />
de canviar els usos i costums. Ho han<br />
aconseguit. Cada vegada ens assemblem<br />
més a una dictadura; sembla que només<br />
hi pugui haver un pensament.” Per ella,<br />
en tot plegat hi ha tingut un paper clau la<br />
pandèmia. “Ha quedat com un sentiment<br />
de desprotecció general que fa que tot<br />
<strong>si</strong>gui pos<strong>si</strong>ble i permès per a la nostra<br />
supervivència. La sensació de desgavell<br />
i arbitrarietat és molt forta.” Malgrat<br />
tot, vol afegir-hi un toc d’optimisme.<br />
No tot és horrorós: “Quan un <strong>si</strong>stema<br />
va tan malament no té més remei que<br />
millorar. Al final es destrueix ell mateix.<br />
I, per tant, això també és una bona oportunitat.<br />
Esperem que hi hagi un revul<strong>si</strong>u<br />
i les coses canviïn.”<br />
—La pandèmia ha canviat la societat<br />
més que no ens pensàvem?<br />
—Ens ha afectat molt. Hi ha hagut un<br />
canvi d’hàbits i sobretot un canvi de valors.<br />
El pitjor, per mi, és la desconfiança<br />
vers els altres. Aquest és el canvi pitjor.<br />
—Molta gent ara pensa que els altres<br />
actuen amb mala intenció?<br />
—Les autoritats administratives hi han<br />
jugat d’una manera molt inconscient, i<br />
han deixat que circulés el missatge que<br />
el problema era la gent i no el virus. El<br />
problema era el comportament de la gent.<br />
Eren els joves o els que no es vacunaven,<br />
per exemple. És una gran irresponsabilitat<br />
posar l’èmfa<strong>si</strong> en el fet que les persones<br />
són el problema. Em sembla molt perillós,<br />
en una societat que ha de construir vincles<br />
entre les diferències, i no pas distàncies.<br />
—I aquesta desconfiança s’ha traslladat<br />
a uns altres àmbits que no tenen res a<br />
veure amb la pandèmia?<br />
—Sí, és general. S’ha traslladat a molts<br />
àmbits. Ha quedat com un sentiment<br />
de desprotecció general que fa que tot<br />
<strong>si</strong>gui pos<strong>si</strong>ble i permès per a la nostra<br />
supervivència. Ara es diu, per exemple:<br />
la màscara no s’ha de portar, i molta<br />
gent diu que se la posa per <strong>si</strong> de cas, tot<br />
i que realment és molt qüestionat que<br />
la màscara <strong>si</strong>gui efectiva al 100%. Hi ha<br />
una manca de reflexió sobre els perjudicis<br />
que ha originat portar la màscara.<br />
Hi ha problemes fí<strong>si</strong>cs, però també p<strong>si</strong>cològics<br />
i emocionals. Veiem que com<br />
molts adolescents continuen portant la<br />
màscara perquè s’hi han acostumat i els<br />
és més còmode amagar qui són. Els ajuda<br />
a donar una imatge diferent de la real. És<br />
demolidor.<br />
—Ara ha començat una nova etapa de la<br />
pandèmia. S’ha dit adeu a les restriccions<br />
i les màscares. Hi ha com una barreja<br />
d’eufòria d’una certa gent i por d’alguns<br />
altres... Com es gestiona aquesta societat<br />
que viu en dos pols tan diferenciats?<br />
—És complicat. Ara sembla que ja no hi<br />
hagi virus, perquè la guerra ha passat a<br />
primer pla. Tenim una societat molt poc<br />
reflexiva i alhora molt poc coherent. I<br />
això causa angoixa. Molta gent pensa:<br />
“Fins ara només parlàvem de virus i ara<br />
ja està? Podem anar a treballar tenint<br />
la covid i tot!” La sensació de desgavell<br />
i arbitrarietat és molt forta. I fins i tot<br />
d’irresponsabilitat.<br />
—Costa d’entendre el canvi?<br />
—Jo era molt contrària a tot allò que es<br />
feia abans. No entenia que s’hagués de<br />
dir cada dia quants morts i infectats hi<br />
havia. No em semblaven prou fiables, i<br />
només servien per a espantar. Però no<br />
Ara sembla que ja no hi<br />
hagi virus, perquè la guerra<br />
ha passat a primer pla.<br />
Tenim una societat molt<br />
poc reflexiva i alhora molt<br />
poc coherent. I això causa<br />
angoixa
26<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CRISTINA SÁNCHEZ MIRET<br />
puc entendre que hàgim passat d’això a<br />
no tenir cap dada. No té sentit aquesta<br />
manera de funcionar. Això, en democràcia,<br />
no es pot permetre. Hem d’estar<br />
ben informats. I alhora neces<strong>si</strong>tem que<br />
els responsables dels governs tinguin<br />
actuacions coherents i ens expliquin el<br />
perquè del que fan. Tot això ha desaparegut<br />
del nostre imaginari. Acceptem<br />
que la nostra societat i els dirigents són<br />
un absolut desgavell. I això en democràcia<br />
és molt perillós, perquè els governs<br />
ens ordenen la vida i fan que les nostres<br />
oportunitats <strong>si</strong>guin unes o unes altres. I,<br />
en canvi, vivim com <strong>si</strong> només ens quedés<br />
l’oportunitat de sobreviure com puguem,<br />
en un món que ja tenim clar que<br />
no controlem. Tampoc no el controlen<br />
ni els nostres representants i <strong>si</strong> ho fan<br />
vés a saber per a qui el controlen... Sigui<br />
com <strong>si</strong>gui, el benefici de les deci<strong>si</strong>ons<br />
que prenen en la nostra vida quotidiana<br />
és molt qüestionat.<br />
—Com es poden regenerar aquestes<br />
confiances?<br />
—Exigint transparència i sobrepassant<br />
els partits. O nosaltres com a demòcrates<br />
trenquem la lògica de “com que sóc<br />
d’aquest partit allò que em digui el partit<br />
va a missa”, o comencem a posar a sobre<br />
la taula les coses que com a societat civil<br />
són incoherents i cal canviar, o tindrem<br />
la societat que ens mereixem. És una<br />
frase que em sembla demolidora. Sempre<br />
havia pensat que no ens mereixem els<br />
polítics que tenim. Però és veritat que<br />
els votem. Ara, jo veig clar que no me’ls<br />
mereixo, només faltaria! A més, ara tot<br />
és sempre culpa de la ciutadania. El canvi<br />
climàtic, culpa de la ciutadania. Quan dic<br />
ciutadania, vull dir els més normals de<br />
tots. Si tu no recicles al 100%, el canvi<br />
climàtic és culpa teva. Que se’n vagin<br />
a fer punyetes! Tot és culpa nostra. En<br />
la mesura que <strong>si</strong>guem proactius i ens<br />
prenguem seriosament la nostra ciutadania<br />
de manera activa, les democràcies<br />
s’enfortiran. Els poders públics no ho fan<br />
per nosaltres, precisament: ells volen el<br />
poder.<br />
—Però venim d’un moment en què la<br />
societat havia cregut que podia canviar<br />
les coses i passar per sobre dels partits.<br />
—A Catalunya sí, però a la resta de l’estat<br />
no, eh? I saps com ens van fer tornar a<br />
casa? Amb la por. Hi ha dues menes de<br />
por bà<strong>si</strong>ques: que et fiquin a la presó,<br />
que és la que va utilitzar amb el procés, i<br />
que et matin, que és el que fa el virus. No<br />
sé <strong>si</strong> algú ha deixat anar aquest virus. No<br />
en tinc ni idea. Però és clar que és el que<br />
més por ha fet.<br />
—El Catalangate o la impo<strong>si</strong>ció del 25%<br />
del castellà a les escoles, haurien originat<br />
mobilitzacions en un altre moment?<br />
—En aquests casos tenim dos partits<br />
suposadament d’esquerres que neutralitzen<br />
la reacció. Parlo del PSC i de Podem.<br />
La cosa més perversa que tenim ara és<br />
aquesta <strong>si</strong>tuació: hi ha partits que continuen<br />
posant-se l’etiqueta d’esquerres,<br />
però es comporten igual que els de dretes.<br />
Fan les mateixes polítiques, tret de temes<br />
concrets, com ara en polítiques de<br />
gènere. Però en els aspectes bà<strong>si</strong>cs, que<br />
tenen a veure amb el dret de ciutadania,<br />
essencial en qualsevol democràcia, fan<br />
igual que la dreta, sense gens de vergonya.<br />
Tenim la <strong>si</strong>tuació que tenim. Vox<br />
ha entrat perquè el PSOE els ha deixat<br />
passar. No és cert que <strong>si</strong>gui culpa de l’independentisme,<br />
com diuen. Això és quan<br />
diuen que una dona li han pegat perquè<br />
portava la faldilla massa curta. La culpa<br />
no és mai de la víctima. En canvi, sí que ho<br />
és dels que fan el desentès. És d’aquells<br />
que reforcen l’acció o la deixen impune.<br />
—D’alguna manera proven fins a on<br />
poden pres<strong>si</strong>onar? Si la societat no reacciona,<br />
ells van avançant.<br />
—Si no hi ha reacció, <strong>si</strong> realment la gent<br />
no és planta i diu “fins aquí”, a ells els<br />
és igual tot. Som nosaltres que hem de<br />
lluitar: un cop són al govern la resta els<br />
és igual.<br />
—I per què la gent no es planta?<br />
—Si creus que la teva supervivència és<br />
compromesa és molt més difícil que lluitis<br />
per la pau al món, o pels drets socials.<br />
I això ha passat durant la pandèmia. En<br />
realitat, ha passat en cada cri<strong>si</strong> que hem<br />
viscut aquests últims anys, <strong>si</strong>gui política,<br />
econòmica o sanitària. I cada cri<strong>si</strong> que<br />
hem viscut ha anat acompanyada d’una<br />
cri<strong>si</strong> econòmica. De resultes d’això, els<br />
uns és fan més rics i els altres s’empobreixen<br />
encara més. No és certa la idea de<br />
cri<strong>si</strong> generalitzada. No és veritat que es<br />
perdin diners. Els milions que es perden<br />
han anat a parar a la butxaca d’algú. El<br />
relat és que les coses van malament per<br />
a tothom, però això és mentida.<br />
—Aquests dies a l’estat francès molts<br />
joves han sortit a dir: ni Le Pen ni Macron.<br />
Deien que estaven farts de votar el<br />
polític que era pitjor, sempre.<br />
—Emprenyar-te i prou no treu cap a<br />
res. El poder no reacciona a l’emprenyament.<br />
Vint o trenta anys enrere, els<br />
polítics no s’atrevien a traspassar totes<br />
les línies. Ara ho traspassen tot, sense cap<br />
La cosa més perversa<br />
que tenim ara és aquesta<br />
<strong>si</strong>tuació: hi ha partits<br />
que continuen posant-se<br />
l’etiqueta d’esquerres,<br />
però es comporten igual<br />
que els de dretes
27<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CRISTINA SÁNCHEZ MIRET<br />
Una comunitat es<br />
construeix a partir de la<br />
reflexió de les diferències.<br />
S’han d’integrar les<br />
diferències. No vol dir<br />
acceptar-ho tot. Però<br />
hi ha d’haver un debat<br />
madur<br />
problema. No hi ha dimis<strong>si</strong>ons. Sempre<br />
assenyalen què fan els partits que tenen<br />
el costat, però quan ho fan ells, no dimiteixen<br />
i busquen milions d’excuses. Tot<br />
això ha desactivat la majoria de la població,<br />
que creu que no hi ha pos<strong>si</strong>bilitat<br />
de canvi. Sempre hi ha hagut aquestes<br />
escletxes pel mal funcionament. Però ara<br />
tot és mal funcionament. Ha guanyat la<br />
part menys funcional enfront de la part<br />
ètica del <strong>si</strong>stema. Tot se n’ha anat en orris<br />
davant els nostres ulls, sense que ningú<br />
ho impedís.<br />
—I qui n’és responsable, d’això?<br />
—Els partits polítics, és clar. I també els<br />
mitjans de comunicació. Ja no actuen<br />
com el quart poder. Són reproductors de<br />
les voluntats i relats de determinades<br />
idees o partits. Els correctius que tenia el<br />
<strong>si</strong>stema ja no funcionen. Hi ha un munt<br />
de mecanismes perquè la democràcia<br />
funcioni, però s’han pervertit tots.<br />
—Twitter en seria un exemple clar? La<br />
gent només segueix el qui vol escoltar.<br />
—Exactament. I el relat que té més poder<br />
de representació és el que guanya.<br />
Una comunitat es construeix a partir de<br />
la reflexió de les diferències. S’han d’integrar<br />
les diferències. No vol dir acceptar-ho<br />
tot. Però hi ha d’haver un debat<br />
madur. Això s’ha vist amb les vacunes.<br />
S’ha acusat de negacionista tothom qui<br />
no s’ha volgut vacunar. Els catalogaven<br />
de perill per a la societat. On és el debat?<br />
Per què no miraven els arguments i els<br />
motius d’uns i altres? La idea de ciència<br />
s’ha pervertit del tot. No s’havia<br />
utilitzat mai tant el concepte de ciència<br />
per defensar deci<strong>si</strong>ons polítiques. No<br />
tenia res de tècnic, ni de científic. Els<br />
ciutadans que es fan preguntes són un<br />
problema per al <strong>si</strong>stema. Si tu preguntes<br />
“per què?”, hi ha un daltabaix. Ha passat<br />
amb qüestions relacionades amb la independència<br />
o la pandèmia, i ara passa<br />
amb la guerra d’Ucraïna. Un <strong>si</strong>stema<br />
democràtic és aquell que s’ho qüestiona<br />
tot, i fa preguntes incòmodes sobre tot.<br />
És l’única manera de tenir una societat<br />
madura.<br />
—Però aquest discurs també fa créixer<br />
la desconfiança, no? No es fan preguntes<br />
molt recaragolades, sovint? Segurament<br />
perquè no hi ha respostes. Tanmateix,<br />
tot plegat no crea més desconfiances?<br />
—La qüestió no és quines preguntes es<br />
fan, <strong>si</strong>nó les respostes que obtenim. Les<br />
preguntes les has de fer. Si la resposta no<br />
és fiable, no és coherent, no és raonable,<br />
vol dir que alguna cosa no funciona. I<br />
aquesta és la idea que ha desaparegut.<br />
Vivim en un món en què es repeteixen<br />
coses perquè es converteixin en veritats,<br />
però són mentides.<br />
—Per exemple?<br />
—Sánchez dient que la llum s’ha apujat<br />
per la guerra. Collons, <strong>si</strong> abans de<br />
la guerra la llum no feia <strong>si</strong>nó pujar. De<br />
tant repetir-ho t’ho acabes creient. Però<br />
abans de la guerra d’Ucraïna es deia que<br />
la llum havia pujat perquè feia molt de<br />
fred. I un rave! Abans ja havia pujat! Com<br />
pot ser que quan tu formules l’interrogant<br />
ja <strong>si</strong>guis una dis<strong>si</strong>dent? L’única cosa<br />
que vull saber és per què passa això. Si no<br />
em donen respostes, al final en trec les<br />
meves conclu<strong>si</strong>ons. Tinc clar que és una<br />
qüestió política allò que fa pujar la llum.<br />
És únicament una qüestió política.<br />
—Però llavors sempre hem de desconfiar<br />
d’allò que ens diuen?<br />
—No hem de desconfiar de totes les<br />
respostes. Hem d’aprendre a tenir esperit<br />
crític. Hi has de posar la teva capacitat de<br />
raonament. No hi ha gurus. No et pots<br />
creure al cent per cent ningú. És igual<br />
que <strong>si</strong>gui el papa de Roma, el pre<strong>si</strong>dent<br />
del govern o el científic més important<br />
del món. M’importa un rave. Si allò que<br />
diu no és coherent, no m’ho crec. No hi<br />
ha res neutre. Tothom té interessos. Fins<br />
i tot el metge que t’ha de salvar la vida<br />
té una idea sobre com ha de ser el món,<br />
i qui es mereix que se salvi i qui no. I, a<br />
més a més, ha d’omplir-se la butxaca,<br />
perquè ha de menjar. No per fer-se ric,<br />
<strong>si</strong>mplement per sobreviure. I, per tant,<br />
<strong>si</strong> el protocol que ha d’aplicar per tenir<br />
feina és un, l’aplicarà. I el jurament acaba<br />
allà on acaba.<br />
—Llavors quina societat construirem<br />
els anys vinents. Perquè, pel que diuen...<br />
—Ostres, bona pregunta. No ho sé! Hem<br />
de posar el coneixement al centre, però<br />
d’una manera molt diferent de com ho<br />
fem ara. Actualment, hi posem la informació,<br />
i hi hem de posar el coneixement.<br />
Perquè això <strong>si</strong>gui així neces<strong>si</strong>tem gent<br />
formada per pensar, que és allò que els<br />
governs no volen. Tota aquesta idea que<br />
l’escola catalana adoctrina és perquè és<br />
allò que el govern espanyol voldria fer,<br />
però en un altre sentit. L’escola ha de<br />
ser un lloc que t’ensenyi a pensar per tu<br />
mateix.<br />
—T’han d’ensenyar fins i tot a dubtar<br />
d’allò que t’han dit tota la vida els teus<br />
pares. A tenir esperit crític...<br />
—I tant. Això també es pot traslladar a
28<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CRISTINA SÁNCHEZ MIRET<br />
casa: els teus pares volen que <strong>si</strong>guis com<br />
són ells o senzillament que <strong>si</strong>guis una<br />
persona lliure? Pertànyer a una societat<br />
té una mica de totes dues coses. Hi ha<br />
uns mínims de convivència que has de<br />
tenir, perquè <strong>si</strong> no seria impos<strong>si</strong>ble de<br />
conviure. Però, independent d’això, s’ha<br />
de crear una ment que es faci preguntes<br />
per saber com són les coses. És bà<strong>si</strong>c que<br />
la gent vulgui entendre com funciona el<br />
món. Entre més raons, perquè no hagis<br />
de renegar dels teus interessos. Això<br />
passa habitualment. Sí que és cert que la<br />
societat actual està atrapada per l’estil<br />
de vida en què vivim.<br />
—Què voleu dir?<br />
—La societat de consum narcotitza la<br />
gent. Què importa a la gent? Anar a un<br />
restaurant d’un xef important, anar a esquiar,<br />
o anar de vacances amb els amics.<br />
La societat et posa molts elements dissua<strong>si</strong>us<br />
perquè no estiguis pendent d’una<br />
altra mena de coses. No dic pas que no<br />
m’agradi la bona vida. Però la pres<strong>si</strong>ó per<br />
l’estil de vida que tenim sobre nostre és<br />
un altre element que ens narcotitza molt.<br />
És molt important quants cobrem. Per<br />
això molta gent fa coses a la feina que<br />
van contra els seus valors personals. És<br />
més fàcil a dormir la consciència que no<br />
adormir la butxaca. El nostre món és<br />
bà<strong>si</strong>cament un món material.<br />
—I cada vegada més individualista?<br />
—La pandèmia ha fet que augmenti molt<br />
l’individualisme... Amb les màscares<br />
s’ha vist. Venim d’una societat que havia<br />
après que portar la cara tapada no era<br />
una bona cosa per a la convivència. I no<br />
ho dic només en el sentit de perillo<strong>si</strong>tat.<br />
I ara resulta que a tots ens han entrat<br />
ganes de tapar-nos la cara. Veus la poca<br />
reflexió que posem en cada cosa?<br />
—No ha estat fàcil gestionar una pandèmia...<br />
—I tant, no dic que <strong>si</strong>guem tots ximples,<br />
ens han espantat de mala manera. Primer<br />
hi ha hagut la por i després l’obligació.<br />
Hi ha hagut molta gent que s’ha sentit<br />
S’ha de dir que quan un<br />
<strong>si</strong>stema va tan malament<br />
no té més remei que<br />
millorar. Al final es<br />
destrueix ell mateix. I,<br />
per tant, això també és<br />
una bona oportunitat.<br />
Esperem que hi hagi un<br />
revul<strong>si</strong>u i les coses canviïn<br />
còmoda tapada, cosa que dos anys enrere<br />
era inimaginable. No ho hauríem dit mai.<br />
La por és la manera més ràpida de canviar<br />
els usos i costums. Ens han canviat.<br />
Fins i tot han canviat les relacions entre<br />
famílies. I no ho dic pels problemes que<br />
potser han tingut famílies en què hi ha<br />
hagut gent que s’ha vacunat i gent que<br />
no. Ho dic, per exemple, pel que fa a<br />
relacions d’avis i néts. Com ha canviat?<br />
Les criatures han tingut la sensació que<br />
eren un perill per als avis. És greu. També<br />
hem vist com els lligams familiars s›han<br />
diluït molt. Ja no convivim a les mateixes<br />
cases. Hi va haver gent que va estar durant<br />
mesos sola, sense tenir cap relació.<br />
Parlo de gent gran.<br />
—Són els grans perjudicats?<br />
—Això que s’ha fet amb la gent gran<br />
institucionalitzada és un crim. Per això<br />
no es vol investigar. Em refio poc de les<br />
dades sobre la pandèmia, però en aquest<br />
cas són clares. En la gent gran institucionalitzada<br />
hi ha hagut una bossa de<br />
mortalitat que no s’ha vist en uns altres<br />
països. Per tant, què ha passat aquí?<br />
Això s’ha d’investigar. Si hi ha tantes<br />
re<strong>si</strong>dències que van tenir problemes és<br />
que hi havia algun element estructural. I<br />
el mínim que es pot fer és investigar-ho<br />
i analitzar-ho. Parlem de més de 30.000<br />
morts. Són molts. Alguna cosa fèiem<br />
malament abans de la pandèmia a les<br />
re<strong>si</strong>dències. Però tenim un govern que<br />
l’única cosa que fa és refusar qualsevol<br />
mena de comis<strong>si</strong>ó d’investigació. És un<br />
govern d’esquerres, que hauria de fer<br />
una comis<strong>si</strong>ó d’investigació darrere una<br />
altra. La democràcia és això, sobretot<br />
vigilància. Ningú no t’assegura que les<br />
coses es facin sempre bé. Per això hi ha<br />
mecanismes per a investigar i analitzar<br />
<strong>si</strong> s’han fet bé. Aquesta és la gran diferència<br />
respecte d’una dictadura. En les<br />
dictadures només hi ha manera de fer<br />
les coses, i no es poden posar en dubte.<br />
Cada vegada ens assemblem més a una<br />
dictadura, sembla que només hi pugui<br />
haver un únic pensament, una única<br />
manera de fer.<br />
—Diria que ja està. No sé <strong>si</strong> creieu que<br />
ens hem deixat res...<br />
—Ens ha quedat molt trist això, no?<br />
També vull donar esperança. S’ha de dir<br />
que quan un <strong>si</strong>stema va tan malament<br />
no té més remei que millorar. Al final<br />
es destrueix ell mateix. I, per tant, això<br />
també és una bona oportunitat. Esperem<br />
que hi hagi un revul<strong>si</strong>u i les coses canviïn.<br />
—Què és allò que ha de canviar primer<br />
de tot?<br />
—Els partits polítics. Però <strong>si</strong> no volen<br />
el canvi haurà de canviar la ciutadania.<br />
Els partits polítics abans de ser partits,<br />
eren associacions de ciutadans, però<br />
això ho han oblidat completament. Potser<br />
n’haurem de crear de nous. Però no<br />
d’aquests nous que deien que venien a<br />
canviar-ho tot i al final han entrat en el<br />
<strong>si</strong>stema i sembla que se’ls ha esborrat tot.<br />
Haurem d’organitzar-ho d’una manera<br />
diferent, des de la societat civil. Crec que<br />
els joves optaran per una altra manera<br />
d’organitzar-se i de viure. Acabarem<br />
construint una altra societat.
29<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
CARLA SIMÓN<br />
“Hi ha sales<br />
que no accepten<br />
la pel·lícula <strong>si</strong> no<br />
la doblem<br />
al castellà”<br />
Entrevista a Carla Simón, que acaba d’estrenar<br />
‘Alcarràs’, el film amb què va guanyar l’Ós d’Or<br />
del Festival de Berlín<br />
ADIVA KOENIGSBERG
30<br />
CARLA SIMÓN<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
TXELL PARTAL<br />
El mes de febrer Carla Simón va<br />
aconseguir un triomf històric. El<br />
seu darrer film, Alcarràs, va guanyar<br />
l’Ós d’Or al Festival de Berlín. Era la<br />
primera vegada que un film català<br />
obtenia aquest guardó i es va despertar<br />
un sentiment d’orgull estrany entre la<br />
majoria de catalans. Som molt pocs els<br />
afortunats que hem pogut veure el film<br />
abans de l’estrena, però tothom en té<br />
notícia. Fins i tot diria que hi ha gent que<br />
ja l’ha fet seu. Sobretot a Lleida i al Segrià.<br />
“Ahir estava molt nerviosa, perquè es<br />
feia la pre-estrena a Lleida. I la reacció<br />
del públic era molt important per a mi.<br />
Era la prova de foc.”<br />
festivals i no vaig tenir aquesta sensació<br />
de voler que s’estrenés. Suposo que<br />
també em passa això per l’expectativa<br />
que s’ha creat arran del premi.<br />
—Com es viu aquesta expectativa?<br />
—Avui estic molt tranquil·la. Ahir estava<br />
molt nerviosa, perquè es feia la<br />
pre-estrena a Lleida. I la seva reacció<br />
era la prova de foc. Era molt important<br />
per a mi saber <strong>si</strong> la gent d’allà s’hi sentia<br />
representada d’una manera fidel. Però<br />
ahir va anar molt bé, de manera que avui<br />
he dormit molt poc, però estic molt més<br />
calmada. Ara sé que, com a mínim, a la<br />
gent d’allà, que és la que més m’importava,<br />
els ha agradat. I funcionarà.<br />
Ara sé que, com a<br />
mínim, a la gent d’allà,<br />
que és la que més<br />
m’importava, els ha<br />
agradat. I funcionarà<br />
Què hi diu al teu DNI, Carla Simón?<br />
Simón ens atén en un bar a prop de<br />
la Sagrada Família. Just abans nostre<br />
havia parlat amb un altre mitjà i quan<br />
ens aixequem de la cadira ja s’hi asseu<br />
un altre periodista a fer-li preguntes.<br />
Aquests dies és un continu, que ella entén<br />
que és part de la seva feina. Malgrat<br />
el cansament i els nervis, ens ofereix uns<br />
minuts per parlar del seu film. N’està<br />
molt orgullosa.<br />
—Hi ha cap pregunta que no hàgiu respost,<br />
o ja us les hem fetes totes els periodistes<br />
aquests dies?<br />
—[Riu.] És difícil ara ja! Podria parlar<br />
d’altres coses, però <strong>si</strong> parlem de la pel·<br />
lícula, serà complicat.<br />
—Ho provarem... Aclapara o afalaga<br />
tanta pres<strong>si</strong>ó envers un film? Ni tan sols<br />
s’ha estrenat i tothom en parla.<br />
—És po<strong>si</strong>tiu, et fa anar més tranquil<br />
a l’estrena. Encara que és veritat que<br />
aquest temps d’espera entre la Berlinale<br />
i ara se m’ha fet llarg. Amb Estiu 1993 no<br />
em va passar. Entremig, vaig viatjar molt<br />
per presentar la pel·lícula en uns quants<br />
—A la pre-estrena, només d’entrar a la<br />
sala, ja us van aplaudir. Hi havia moltes<br />
ganes de veure’l. Després va haver-hi<br />
una gran ovació que va durar minuts.<br />
—Sí, n’hi havia moltes ganes, però jo<br />
no em quedo amb els aplaudiments.<br />
Per saber <strong>si</strong> una pel·lícula funciona o<br />
no, has de veure’n la projecció. I, més<br />
enllà de tot el que es va muntar ahir,<br />
que va ser increïble, em va agradar<br />
molt veure la reacció de la gent. Em<br />
vaig quedar a veure la pel·lícula a la<br />
sala, i vaig tenir la sensació que la gent<br />
estava molt connectada i que l’entenia<br />
moltís<strong>si</strong>m. A Lleida, el públic entenia<br />
el film d’una manera que no passarà<br />
enlloc més. Reien en uns llocs on només<br />
ells ho entenen.<br />
—Hi ha gent que ja parla dels Oscar.<br />
Corren massa?<br />
—Sí, no té sentit parlar d’aquestes coses<br />
ara. Som al començament de l’any<br />
cinematogràfic. Ni tan sols sabem <strong>si</strong><br />
representarem Espanya als Oscar. Això<br />
dependrà de l’acadèmia, falten moltes<br />
pel·lícules bones per estrenar. Falten els<br />
festivals de Canes, Venècia, Sant Sebastià...<br />
Per mi és molt imprudent començar<br />
a crear expectatives amb això, perquè
31<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLA SIMÓN<br />
A Lleida, el públic<br />
entenia el film d’una<br />
manera que no passarà<br />
enlloc més. Reien en uns<br />
llocs on només ells ho<br />
entenen<br />
no ho sabem. Tant de bo, però s’ha de<br />
ser prudent.<br />
—Alcarràs no és un film amb grans<br />
efectes especials, ni amb un argument<br />
amb cinquanta mil tombs. No té grans<br />
preten<strong>si</strong>ons, només vol explicar una<br />
història real sobre una manera de viure<br />
que es va perdent. Normalment, això no<br />
tindria tanta expectació.<br />
—És veritat que és una mica sorprenent.<br />
A mi em va sorprendre quan la vam estrenar<br />
a Berlín. Tenia la sensació que<br />
ens havia quedat una cosa molt local i<br />
de sobte vam veure que funcionava a un<br />
nivell universal. Parlem de l’agricultura i<br />
la família, i això hi és a tot arreu. Són dos<br />
temes que poden arribar a tothom. En<br />
realitat, em sorprèn i em fa sentir molt<br />
afortunada pensar que la meva manera<br />
d’explicar les coses arriba a la gent. No he<br />
fet ni una renúncia. He explicat la història<br />
com jo la volia explicar. I de sobte s’ha<br />
fet gran. És veritat que treballo molt en<br />
petit, però evidentment aquesta pel·lícula<br />
té una intenció molt gran a darrere, que<br />
és parlar de l’agricultura i el que passa<br />
en una manera molt concreta de cultivar<br />
la terra.<br />
—Dieu que la història s’inspira en els<br />
vostres oncles, però què hi ha de real i<br />
de fictici?<br />
—Tot és ficció. Jo no vaig créixer a Alcarràs.<br />
És un lloc on viu la meva família materna,<br />
jo hi anava per Nadal i a l’estiu. Els<br />
ADIVA KOENIGSBERG
32<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLA SIMÓN<br />
ADIVA KOENIGSBERG<br />
meus tiets hi cultiven presseguers. Quan<br />
va morir el meu padrí va ser el moment<br />
de fer valer el seu llegat i de pensar que<br />
seria molt interessant fer una pel·lícula<br />
sobre aquest model d’agricultura que es<br />
va perdent. Però, evidentment, ha calgut<br />
una gran investigació per poder explicar-ho<br />
des de dins. La família és fictícia.<br />
L’estructura familiar que hi ha no té res<br />
a veure amb la meva.<br />
—Al film hi ha molta veritat. Em va impres<strong>si</strong>onar<br />
molt, per exemple, un dinar.<br />
En aquella escena mengen caragols i la<br />
meva família menja paella, però allò<br />
podria ser perfectament un dinar a casa<br />
meva... Com s’aconsegueix aquesta<br />
veritat? I com es fa que uns actors no<br />
profes<strong>si</strong>onals actuïn d’aquesta manera?<br />
—Treballant molt. En realitat, és temps.<br />
Per començar triant bé la gent. Segurament<br />
és la part essencial. Va ser un<br />
càsting llarg. Vam estar un any buscant<br />
aquesta gent. Vam anar a totes les festes<br />
majors dels pobles. Devíem veure més de<br />
nou mil persones. Buscàvem persones<br />
que s’assembles<strong>si</strong>n molt als personatges<br />
que havíem escrit. Buscàvem l’essència,<br />
la personalitat que tenien els personatges...<br />
I un cop els vam triar, com que no<br />
es coneixen entre ells, vam haver de<br />
construir aquestes relacions familiars.<br />
—I com es fa això?<br />
—Va requerir tres mesos de feina. Venien<br />
cada tarda i els caps de setmana en una<br />
casa que teníem. I amb improvisacions<br />
anàvem creant aquestes relacions. Fèiem<br />
improvisacions. Per exemple, ens<br />
imaginàvem moments que podien haver<br />
viscut la família abans dels fets que<br />
s’expliquen al film. A poc a poc, van anar<br />
creant una memòria compartida com<br />
a família. Això va fer que arribes<strong>si</strong>n al<br />
rodatge creient-se que eren una família.<br />
Després d’aquest procés, vam llegir una<br />
vegada el guió i vam començar assajar les<br />
escenes concretes de la pel·lícula. Perquè<br />
Parlem de l’agricultura<br />
i la família, i això hi és a<br />
tot arreu. Són dos temes<br />
que poden arribar a<br />
tothom. En realitat, em<br />
sorprèn i em fa sentir<br />
molt afortunada pensar<br />
que la meva manera<br />
d’explicar les coses<br />
arriba a la gent
33<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLA SIMÓN<br />
Vam anar a totes<br />
les festes majors<br />
dels pobles. Devíem<br />
veure més de nou<br />
mil persones.<br />
Buscàvem persones<br />
que s’assembles<strong>si</strong>n<br />
molt als personatges<br />
que havíem escrit.<br />
Buscàvem l’essència, la<br />
personalitat que tenien<br />
els personatges...<br />
tu hi vegis una família, ells ho han de<br />
sentir de veritat.<br />
—Per tant, les frases que diuen són improvisades?<br />
O realment tot té més guió<br />
que no sembla?<br />
—Tot té molt guió a darrere. Per exemple,<br />
en l’escena de la caragolada més de<br />
la meitat és completament guionitzat.<br />
Diuen exactament allò que hi ha escrit.<br />
Potser en un altre ordre, però és el que<br />
vam escriure... Ara, sí que és veritat que<br />
hi ha una petita part improvisada, a partir<br />
de coses que van sorgint.<br />
—Per què vau fer aquest càsting? Aquest<br />
film no es podia fer amb actors?<br />
—No tenia sentit agafar gent de Barcelona<br />
i portar-los a Lleida per fingir que parlaven<br />
amb aquell accent. Treballo molt amb la<br />
improvisació i això ens hauria malmès<br />
moltes opcions. En el moment que elimines<br />
l’opció que un actor faci veure que<br />
parla lleidatà, l’opció de fer tota la pel·lícula<br />
amb actors era més complicada. Vam veure<br />
tots els actors que hi havia a Lleida, però<br />
no en vam trobar cap que ens quadrés. Els<br />
nens i adolescents sempre vam dir que no<br />
serien actors. I per mi, la gent gran també<br />
era important que no ho fos<strong>si</strong>n. I els pagesos:<br />
es nota molt quan algú no ho és de<br />
veritat. No és que vagi en contra dels actors,<br />
però en aquest projecte havia de ser així.<br />
—El càsting va ser la gran odissea? Alguns<br />
protagonistes els vau trobar en<br />
manifestacions?<br />
—Sí, un protagonista el van descobrir en<br />
una manifestació de pagesos. En general la<br />
gent estava molt animada a participar en<br />
el càsting. Venien famílies senceres. Però<br />
els pagesos ens costaven molt, perquè ens<br />
deien que ells a l’estiu treballaven i que no<br />
els molestés<strong>si</strong>m. Per això va ser un dels<br />
personatges que més ens van costar de<br />
descobrir. Vam haver de continuar buscant<br />
durant bastant de temps. Al final vam anar<br />
a una manifestació per reclamar un preu<br />
just per a la fruita. Va ser allà on vam descobrir<br />
la persona que interpreta el Quimet.<br />
En realitat, ens va dir uns quants nos, però<br />
al final el vam acabar convencent.<br />
—S’ha posat molt èmfa<strong>si</strong> que el film<br />
<strong>si</strong>gui rodat en català. Us ha sorprès que<br />
la gent trobi estrany que no <strong>si</strong>gui en<br />
castellà?<br />
—No tenia sentit rodar aquesta pel·lícula<br />
en castellà. En cap moment no va ser sobre<br />
la taula. El film retrata una zona molt<br />
concreta, havia de ser amb el seu parlar.<br />
Cada pel·lícula et demana unes coses, i<br />
aquesta demanava fer-la amb gent d’allà<br />
i amb el seu llenguatge.<br />
—Abans de l’estrena, hi ha molta gent<br />
que ja l’ha fet seu sense ni haver-lo vist.<br />
—La veritat és que m’ha sorprès que la<br />
gent la faci tan seva, però crec que en<br />
part és una cosa que genera la pel·lícula.<br />
Sempre teníem la intenció de retratar<br />
una família, i que quan la gent entrés el<br />
cinema tingués la sensació que en formava<br />
part. En realitat, per això la vam<br />
rodar així. Buscàvem això.<br />
—Però això passa fins i tot abans de<br />
veure-la. Suposo que en part és per haver<br />
aconseguit una fita històrica per<br />
al català. La gent se’n sent orgullosa<br />
d’alguna manera.<br />
—Amb les bones notícies, acostumen a<br />
passar aquestes coses. A més, és una bona<br />
notícia per a un territori que acostuma a<br />
sortir als mitjans per males notícies. Si es<br />
parla de Lleida és per gelades, pedregades,<br />
temporers... I, de sobte, posar-ho al mapa<br />
des d’un punt de vista po<strong>si</strong>tiu, que valora<br />
allò que fan, és una cosa que agraeixen molt.<br />
—Ahir, per això, ja hi havia les primeres<br />
crítiques. Hi ha molta gent que no entén<br />
que la pel·lícula s’hagi de subtitular al<br />
castellà a Catalunya.
34<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLA SIMÓN<br />
ADIVA KOENIGSBERG<br />
—Twitter és el pitjor lloc del món. Jo no<br />
en tinc, no vull saber per què es queixa la<br />
gent tota l’estona. Nosaltres volem que<br />
la gent entengui d’on venim i què fem?<br />
Doncs hi ha gent que no entén el català.<br />
Per què no s’hauria de subtitular? Jo vull<br />
que aquesta pel·lícula arribi a com més<br />
gent millor. De fet, l’hem doblada. Si ara<br />
es queixen per la subtitulació, imagina’t<br />
què diran quan se sàpiga que s’ha<br />
doblat. Estiu 1993 no la vam doblar quan<br />
va sortir, i només es va poder estrenar a<br />
quaranta-cinc sales. No hi ha més sales<br />
que acceptin pel·lícules subtitulades a Espanya.<br />
I és clar, aquesta, fent el doblatge,<br />
s’estrenarà a cent cinquanta sales. Volem<br />
que aquesta pel·lícula arribi a la gent.<br />
Llavors hi ha un moment que penses:<br />
què fem? No la podem posar en català<br />
a tot arreu. No té sentit. La gent que no<br />
l’entén l’ha de veure en subtítols.<br />
—Però a la Berlinale es va poder veure<br />
en català, sense cap problema<br />
—Si, però amb subtítols.<br />
—Sí, però és curiós que s’hagi de doblar<br />
perquè la projectin en certes sales de<br />
cinema de l’estat espanyol, no?<br />
—A mi no és que em faci il·lu<strong>si</strong>ó. Jo no la<br />
veuré doblada, se’m fa molt estrany. Però<br />
no s’ha arreglat el problema de doblatge<br />
a l’estat espanyol. Si volem que la vegi la<br />
gent, hem de doblar el film al castellà. O la<br />
doblem o no la veuran. Hi ha sales que no<br />
accepten la pel·lícula <strong>si</strong> no la doblem al castellà.<br />
Al final hem hagut de fer-ho. Creiem<br />
que és més important que la vegi la gent.<br />
—No us ha dit mai ningú per què no la<br />
fèieu en castellà?<br />
—En el meu cas, no. La meva productora<br />
m’ha respectat sempre les deci<strong>si</strong>ons<br />
No tenia sentit rodar<br />
aquesta pel·lícula en<br />
castellà. En cap moment<br />
no va ser sobre la taula.<br />
El film retrata una zona<br />
molt concreta, havia de<br />
ser amb el seu parlar
35<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLA SIMÓN<br />
sobre com s’han d’explicar les històries.<br />
Tenia molt sentit que aquesta pel·lícula<br />
fos en català. Suposo que, depenent de<br />
quin cinema facis, sí que hi ha deci<strong>si</strong>ons<br />
comercials al darrere de la llengua en què<br />
es filma la pel·lícula. Però en el cinema<br />
d’autor en general això no passa.<br />
—I ara què? Ens teniu acostumats a<br />
parlar de les vostres històries. El film<br />
següent parlarà de la maternitat?<br />
—No. Com que vam haver d’ajornar la<br />
pel·lícula per la pandèmia, en realitat ja<br />
vaig començar a escriure un guió. Quan<br />
pugui i tingui temps [es mira la panxa,<br />
està embarassada] continuaré amb això.<br />
—Per tant, ja teniu alguna cosa al cap?<br />
—Sí, és clar, això sempre...<br />
—Ara hi havia gent que deia que havia<br />
passat molt de temps entre Estiu 1993 i<br />
Alcarràs.<br />
—Hi ha hagut una pandèmia entremig.<br />
Hem hagut d’ajornar-ho tot un any. En<br />
realitat només haurien passat quatre<br />
anys <strong>si</strong> hagués anat com teníem previst.<br />
Per mi, quatre anys entre pel·lícules, <strong>si</strong><br />
les vols fer amb la responsabilitat que<br />
té aquest film, que neces<strong>si</strong>tava molta<br />
investigació, és el mínim. Si hagués<strong>si</strong>m<br />
volgut córrer per fer aquesta pel·lícula,<br />
no hauria sortit com volíem. No hauríem<br />
fet un any de càsting, dos anys de guió...<br />
Realment ningú no espera la meva pel·<br />
lícula. Allò que és realment important<br />
és fer-ho bé. Això no és una cursa per<br />
a veure qui fa més pel·lícules. Es tracta<br />
de fer-ho bé. Aquest projecte era molt<br />
complex, no el podíem fer en dos anys.<br />
És pràcticament impos<strong>si</strong>ble...<br />
—Per tant, d’aquí a quatre anys tindrem<br />
un altre film...<br />
—Potser menys, perquè és una pel·lícula<br />
que està a mig fer. De moment,<br />
només us puc dir que és sobre la memòria<br />
familiar.<br />
‘Estiu 1993’ no la vam<br />
doblar quan va sortir,<br />
i només es va poder<br />
estrenar a quarantacinc<br />
sales. No hi ha<br />
més sales que acceptin<br />
pel·lícules subtitulades a<br />
Espanya<br />
ADIVA KOENIGSBERG
36<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
CARLES PORTA<br />
“Hi ha hagut<br />
casos que no els<br />
hem fet perquè<br />
l’assassí tenia<br />
fills menors”<br />
El periodista Carles Porta estrena la tercera temporada<br />
de ‘Crims’, la sèrie de ‘true crime’ que emet TV3<br />
ADIVA KOENIGSBERG
37<br />
CARLES PORTA<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
JOSEP REXACH FUMANYA<br />
Carles Porta (1963, Vila-sana) va<br />
ensenyar al gran públic que no tan<br />
sols hi havia assas<strong>si</strong>ns en sèrie a<br />
Ohio <strong>si</strong>nó que també en podíem<br />
trobar a la Garrotxa. La sèrie Crims<br />
és un dels productes de més èxit de TV3<br />
dels darrers temps i dilluns estrena la<br />
tercera temporada. Seran vuit capítols,<br />
cada un titulat amb el nom de la víctima<br />
protagonista. Entrevistem Porta pocs<br />
dies abans de l’esperada estrena perquè<br />
ens faci cinc cèntims dels casos dels quals<br />
parlarà i com s’han cuinat.<br />
—Començareu la temporada amb la<br />
història d’en Kevin, que ja vau tractar a<br />
la ràdio. Qui és?<br />
—En Kevin és un noi de deu anys a qui<br />
segresten. En el capítol de la nova temporada<br />
aportem com a novetat el testimoni<br />
dels investigadors principals, i totes les<br />
trucades més importants entre segrestadors<br />
i família. La gràcia del capítol d’en<br />
Kevin és que té una inten<strong>si</strong>tat narrativa<br />
de pel·lícula.<br />
—Dieu que hi haurà un cas tipus Fargo.<br />
Podeu explicar-ne alguna cosa més?<br />
—El cas de l’I<strong>si</strong>dre. És un cas que té lloc<br />
a Vilafant, a Figueres, i que és absolutament<br />
sorprenent. És un home amb molt<br />
mala sort i tot li passa a ell.<br />
—Sí. Jo crec que el cas va provocar la<br />
visualització dels col·lectius LGTBI, i la<br />
manera com es va investigar és força<br />
interessant. De fet, sense això, no l’hauríem<br />
fet.<br />
—Per què?<br />
—La investigació policial retrata d’una<br />
manera molt clara una època que podria<br />
semblar llunyana, però que, desgraciadament,<br />
no ho és tant; que sembla que<br />
es reprodueixi. Perquè hi havia una certa<br />
impunitat de l’extrema dreta, però hi ha<br />
molts moments actuals en què sembla<br />
que continua viva. I en aquest capítol es<br />
retrata molt bé. És un crim històric amb<br />
molta vigència. Va ser el 1991, uns dies<br />
abans del 12 d’octubre. Per al capítol<br />
volíem entrevistar en José Martí Gómez,<br />
que va escriure molt sobre el cas i sobre<br />
l’extrema dreta. Vam anar a casa seva,<br />
però ja estava molt malalt. Just havíem<br />
quedat el 9 de desembre per gravar-lo<br />
al plató, i no vam poder perquè no es<br />
trobava bé. Dedicarem el capítol a la seva<br />
memòria.<br />
Sota les botes de l’odi: el relat<br />
de l’assas<strong>si</strong>nat neonazi de Sonia<br />
Rescalvo<br />
Nosaltres comencem<br />
un cas d’aquests<br />
un any i mig o dos<br />
abans. Per trobarne<br />
documentació, el<br />
sumari, testimonis...<br />
Quan sabem que tenim<br />
tot aquest material i<br />
que tindrem testimonis,<br />
decidim <strong>si</strong> la història pot<br />
ser explicada al ‘Crims’<br />
de televi<strong>si</strong>ó, i el treball<br />
s’inten<strong>si</strong>fica<br />
—I tan dolent com el protagonista de<br />
Fargo?<br />
—No, perquè ell és la víctima. I et preguntes:<br />
com pot ser que s’acumuli tanta<br />
mala sort en una sola persona. I després,<br />
és sorprenent com es resol, el seguiment<br />
del cas, amb un moment de clímax.<br />
Aquest serà el segon capítol.<br />
—Vuit capítols i cada un amb el nom del<br />
protagonista. També dedicareu un capítol<br />
a Sonia Rescalvo, que és la primera<br />
víctima transgènere a l’estat espanyol<br />
assas<strong>si</strong>nada per l’extrema dreta.<br />
—Quant de temps heu estat preparant<br />
aquesta temporada?<br />
—Nosaltres comencem un cas d’aquests<br />
un any i mig o dos abans. Per trobar-ne<br />
documentació, el sumari, testimonis...<br />
Quan sabem que tenim tot aquest material<br />
i que tindrem testimonis, decidim<br />
<strong>si</strong> la història pot ser explicada al Crims<br />
de televi<strong>si</strong>ó, i el treball s’inten<strong>si</strong>fica. Entre<br />
entrevistes, trobar els personatges,<br />
entrevistar-los, decidir què gravem,<br />
gravar, produir i muntar, <strong>si</strong>s mesos per<br />
capítol, com a mínim. I treballem de<br />
manera industrialitzada.
38<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLES PORTA<br />
la manera com fas aquell producte, que<br />
provoca una resposta, perquè <strong>si</strong> no, no<br />
tindria aquest ressò. Les plataformes<br />
internacionals i altres cadenes han intentat<br />
de fer coses de true crime i han estat<br />
molt efímeres. Hi ha programes de TVE,<br />
de Cuatro, de Telecinco i d’Antena 3 que<br />
han acabat desapareixent. Per què Crims<br />
transcendeix de la manera que ho fa? És<br />
lleig que ho digui jo, però potser és mèrit<br />
dels qui ho fem i de la manera que ho fem.<br />
—I us heu convertit en una estrella televi<strong>si</strong>va.<br />
—A pesar meu.<br />
ADIVA KOENIGSBERG<br />
—No us agrada?<br />
—No m’agrada, però tampoc em desagrada.<br />
És una cosa que ha passat i s’ha<br />
d’assumir. La gent és tremendament<br />
amable. He passat una setmana, no un<br />
dia, una setmana, <strong>si</strong>gnant centenars<br />
de llibres. El retorn és excel·lent. És una<br />
passada.<br />
La gent és tremendament<br />
amable. He passat una<br />
setmana, no un dia, una<br />
setmana, <strong>si</strong>gnant centenars<br />
de llibres. El retorn és<br />
excel·lent. És una passada<br />
—I com escolliu cada cas?<br />
—Per escollir un cas, primer cal que<br />
<strong>si</strong>gui una història que tingui prou girs<br />
narratius. No ens val que hi hagi vint<br />
morts <strong>si</strong> l’endemà es resol el crim. Nosaltres<br />
volem girs narratius, que el cas<br />
tingui un argument interessant. Després,<br />
que puguem accedir a la documentació,<br />
tant escrita com àudio i visual, perquè <strong>si</strong><br />
no, no ho podrem explicar. I com deia,<br />
que puguem accedir a protagonistes<br />
directes, <strong>si</strong>gui investigadors, víctimes o<br />
familiars. Si es compleixen aquests tres<br />
elements, pot ser un capítol de Crims per<br />
a la televi<strong>si</strong>ó.<br />
—Què passa amb el true crime? Per què<br />
és moda?<br />
—De true crime o crònica negra, n’hi ha<br />
hagut sempre. No crec que <strong>si</strong>gui moda<br />
el true crime, <strong>si</strong>nó que és moda Crims.<br />
En el cas de Crims, coincideixen algunes<br />
coses. Primer, l’atreviment de la cadena<br />
de programar en horari de màxima audiència.<br />
Això és molt important, perquè<br />
<strong>si</strong> la cadena et programa a les dotze de la<br />
nit, la cosa és diferent. Després, hi intervé<br />
—Us acusen de fer un producte morbós.<br />
Què hi responeu?<br />
—Hi ha una qüestió molt <strong>si</strong>mple. El concepte<br />
“morbo<strong>si</strong>tat”, igual que el concepte<br />
“ètica”, és molt personal i cadascú<br />
té la ratlla on vol i li marquen les seves<br />
circumstàncies. Contra això, no hi podem<br />
lluitar. No hi ha un “morbòmetre”,<br />
ni un “eticòmetre”... Nosaltres no fem<br />
morbo<strong>si</strong>tat, rotundament. Si el programa<br />
fos morbós, no tindríem l’èxit que<br />
tenim. Seríem minoritaris. I no tindríem<br />
el respecte que tenim de la gent. Sobretot,<br />
no tindríem el respecte dels familiars<br />
de les víctimes i de les víctimes. No fem<br />
morbo<strong>si</strong>tat.<br />
—I con<strong>si</strong>dereu que al programa li falta<br />
perspectiva de gènere?<br />
—Nosaltres som narradors dels fets, ni<br />
interpretadors, ni analitzadors; no jutgem.<br />
I sembla que la nostra trajectòria,<br />
del primer dia a l’últim, ha estat una<br />
trajectòria molt neutral, molt honesta,<br />
que intenta trobar equilibris. I, sobretot,<br />
que intenta de posar-se al costat de les<br />
víctimes. Res més. No podem influir en
39<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
CARLES PORTA<br />
les interpretacions. En la comunicació<br />
sempre hi ha dos factors bà<strong>si</strong>cs, un que<br />
emet i un que rep. Nosaltres emetem amb<br />
tota la neutralitat pos<strong>si</strong>ble, no podem<br />
influir en qui rep, com ho rep i com ho<br />
llegeix. Jo em pregunto: dirien això <strong>si</strong><br />
fos una dona?<br />
—Abans de l’anunci de la nova temporada<br />
a Catalunya Ràdio, un usuari<br />
de Twitter es va queixar que tractàveu<br />
l’assas<strong>si</strong>nat de la seva tia sense haver<br />
contactat prèviament amb la família.<br />
No procediu així?<br />
—Sempre ens posem en contacte amb les<br />
famílies. Sempre som molt respectuosos<br />
amb les víctimes i les famílies, i sempre<br />
cerquem la seva complicitat. Legalment,<br />
no tenim l’obligació de parlar amb ningú,<br />
perquè són fets públics, fets que han<br />
succeït i als quals tothom té accés. Quan<br />
algú que, teòricament, busca la discreció<br />
de l’assas<strong>si</strong>nat de la seva tia la primera<br />
cosa que fa és penjar-ho a internet,<br />
jo diria que l’última cosa que busca és<br />
discreció; busca protagonisme. Si vol<br />
discreció, primer ens trucaria. I això ho<br />
ha fet gent, i després hem pres deci<strong>si</strong>ons.<br />
Hi ha hagut molts casos que no els hem<br />
fet, un cop analitzades les circumstàncies<br />
d’aquell cas o d’aquella família. Fins i tot,<br />
quan ens hem trobat que l’assassí tenia<br />
fills menors d’edat.<br />
—De les darreres temporades, hi ha un<br />
cas que destaca per sobre la resta perquè,<br />
arran de l’emis<strong>si</strong>ó del programa,<br />
s’ha acabat reobrint. És el cas d’Helena<br />
Jubany. Quin sentiment us va provocar<br />
aquest canvi judicial?<br />
—És un sentiment molt bonic. Et fa sentir<br />
més enllà de la utilitat. Nosaltres hem<br />
acabat detectant que som útils a molta<br />
gent perquè els fem companyia, ajudem a<br />
socialitzar el seu dolor, gent que ha sortit<br />
de la depres<strong>si</strong>ó i utilitza els podcasts per<br />
superar <strong>si</strong>tuacions, un programa que<br />
ajunta famílies. És un programa molt social.<br />
I en aquest cas, t’adones que ets útil<br />
perquè la repercus<strong>si</strong>ó de l’emis<strong>si</strong>ó del teu<br />
programa fa que es moguin estaments<br />
molt difícils de moure, com és la justícia.<br />
—Faríeu un capítol de Crims del cas<br />
d’Igualada?<br />
—I tant, d’aquí a uns anys. Sobretot,<br />
perquè la investigació policial ha de ser<br />
molt interessant. Però fins que no estigui<br />
jutjat no el farem.<br />
Sempre ens posem<br />
en contacte amb les<br />
famílies. Sempre som<br />
molt respectuosos amb<br />
les víctimes i les famílies,<br />
i sempre cerquem la seva<br />
complicitat. Legalment, no<br />
tenim l’obligació de parlar<br />
amb ningú, perquè són fets<br />
públics, fets que han succeït<br />
i als quals tothom té accés<br />
—Aleshores, aquest cas no l’emetreu?<br />
—No, però no per la queixa d’aquest<br />
personatge. Aquest cas té moltes més<br />
víctimes que no van anar a Twitter a fer<br />
propaganda. Hi vam parlar i va arribar un<br />
moment que ens van dir que tenien por de<br />
l’autor de l’assas<strong>si</strong>nat. Vam rumiar-hi i<br />
vam decidir de no fer el capítol. Per tant,<br />
aquella crítica no tenia cap raó de ser.<br />
No és notícia perquè no s’ha produït; no<br />
l’hem fet, el cas. Es va fer una nota de<br />
premsa de la nova temporada on constava<br />
aquest cas quan es trobava en procés<br />
de producció. Va ser un error, posar-hi<br />
aquest cas quan encara no havíem parlat<br />
amb la família, però el cas no estava fet ni<br />
emès. Penseu que entre Catalunya Ràdio<br />
i TV3 devem haver fet dos-cents capítols.<br />
ADIVA KOENIGSBERG
40<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Quan van provar Pegasus<br />
en un intent de detenció exprés<br />
de Puigdemont i Comín<br />
Els primers intents d’infecció del mòbil de Josep Costa van coincidir amb les hores<br />
deci<strong>si</strong>ves del 2 de juliol de 2019 a Estrasburg<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
“@indpom Reacción de Boye<br />
frente a exclu<strong>si</strong>ón de Puigdemont<br />
como eurodiputado.”<br />
Són gairebé les nou del<br />
vespre del primer de juliol<br />
de 2019 i Josep Costa veu<br />
de reüll que li arriba aquest<br />
missatge al mòbil, però no<br />
en fa cabal: ja sap quina és<br />
la reacció de Gonzalo Boye,<br />
hi acaba de parlar fa cinc minuts.<br />
Van atabalats. Fa escassament<br />
dues hores que el<br />
vice-pre<strong>si</strong>dent del Tribunal<br />
General de la Unió Europea<br />
ha desestimat la petició de<br />
mesures cautelars que havien<br />
presentat, i ni el pre<strong>si</strong>dent<br />
Carles Puigdemont ni<br />
el conseller Toni Comín no<br />
podran as<strong>si</strong>stir l’endemà a<br />
la ses<strong>si</strong>ó inaugural de la legislatura<br />
del Parlament Europeu<br />
a la seu d’Estrasburg.<br />
Han de decidir què fan, però<br />
sense tenir la immunitat com<br />
a europarlamentaris reconeguda,<br />
per més que <strong>si</strong>guin<br />
electes, són en risc. Són a Kehl,<br />
al costat alemany del Rin. I<br />
Boye i Costa han advertit la<br />
presència d’individus sospitosos<br />
a l’hotel on s’allotgen<br />
els eurodiputats electes. Els<br />
vigilen i hi ha un dispo<strong>si</strong>tiu<br />
en marxa per a detenir-los<br />
<strong>si</strong> entren a l’estat francès.<br />
Les autoritats espanyoles hi<br />
posen molts recursos, fins<br />
i tot una eina d’espionatge,<br />
Pegasus, que han provat<br />
d’introduir al mòbil de Costa.
41<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
Ho van provar el dia abans del<br />
ple, i hi van tornar el dia D,<br />
amb un altre missatge enviat<br />
a Costa. D’ençà de l’arribada<br />
a l’hotel de Kehl, van rebre<br />
indicis de preparatius per a<br />
detenir Puigdemont i Comín<br />
<strong>si</strong> entraven a l’estat francès.<br />
Boye ho relatava al llibre Así<br />
están las cosas (Roca Editorial,<br />
2020): “Al cap de pocs minuts<br />
d’haver arribat a l’hotel, ens<br />
van donar més informació<br />
sobre allò que preparaven per<br />
detenir-los. Una dada que em<br />
va cridar l’atenció fou que ens<br />
asseguraven que no hi hauria<br />
temps de recórrer a cap<br />
tribunal perquè en quaranta<br />
minuts ja serien a Espanya.<br />
Quedava clar: tenien previst<br />
fer-ho en avió. Vaig trucar a<br />
una amiga que encara era al<br />
costat francès i li vaig demanar<br />
com vaig poder que anés<br />
a l’aeroport d’Estrasburg, que<br />
és força petit, i que comprovés<br />
<strong>si</strong> hi havia avions privats, o<br />
fins i tot algun avió oficial espanyol.<br />
Al cap de gairebé una<br />
hora em va enviar fotografies<br />
de tres avions i, tan bon punt<br />
vam comprovar-ne les matrícules,<br />
ens va quedar clar que<br />
el pla era aquell.”<br />
a fer servir mai, continuava<br />
vigent i era la carta amagada<br />
que pos<strong>si</strong>blement tenien les<br />
autoritats espanyoles per a<br />
detenir Puigdemont i Comín.<br />
La ten<strong>si</strong>ó era alta, a l’hotel de<br />
Kehl, dels eurodiputats exiliats<br />
mentre esmorzaven el<br />
matí del 2 de juliol. Perquè volien<br />
anar fins a la seu del parlament,<br />
on milers de catalans<br />
s’aplegaven per donar-los<br />
suport i per denunciar la tenalla<br />
que feien la justícia espanyola<br />
i el pre<strong>si</strong>dent sortint<br />
de l’Eurocambra, Antonio Tajani,<br />
per impedir-los d’exercir<br />
el càrrec. Però el risc era<br />
massa alt i en aquell esmorzar<br />
es va acabar de decidir que no<br />
travessarien el pont que anava<br />
de Kehl a Estrasburg. Fou en<br />
aquell moment que Costa va<br />
rebre un nou missatge esquer:<br />
“@ScotNational Catalan protest<br />
to take place at European<br />
Parliament.” El seguia, com<br />
el missatge del dia anterior,<br />
un enllaç, que tampoc no va<br />
clicar.<br />
L’amenaça era palpable, però<br />
volien deixar enregistrat un<br />
missatge per als manifestants<br />
que els esperaven davant el<br />
Parlament Europeu, i van cercar<br />
un punt elevat i segur on<br />
gravar-lo. Van trobar el lloc<br />
ideal: un edifici molt a tocar<br />
del pont que feia de frontera.<br />
Mentre hi anaven, un cotxe<br />
Els vigilen i hi ha un<br />
dispo<strong>si</strong>tiu en marxa<br />
per a detenir-los<br />
<strong>si</strong> entren a l’estat<br />
francès. Les autoritats<br />
espanyoles hi posen<br />
molts recursos,<br />
fins i tot una eina<br />
d’espionatge,<br />
Pegasus, que han<br />
provat d’introduir al<br />
mòbil de Costa<br />
I a això s’afegien els advertiments<br />
que els arribaven de<br />
la part francesa. Parlaven del<br />
Conveni de Màlaga, <strong>si</strong>gnat<br />
entre Espanya i França el 2002<br />
i pensat per a una extradició<br />
ràpida de persones amb passaport<br />
espanyol o francès que<br />
fos<strong>si</strong>n sospitoses de pertànyer<br />
a ETA. En aquell moment es va<br />
<strong>si</strong>gnar amb aquest propò<strong>si</strong>t,<br />
i, tot i que no s’havia arribat<br />
Boye i Costa, en la concentració davant el Parlament Europeu,<br />
a Estrasburg, el 2 de juliol de 2019. ALBERT SALAMÉ
42<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
els seguia. Es van enfilar a la<br />
terrassa, d’on es podia veure<br />
l’edifici del parlament. Mentre<br />
ho feien, els advocats Gonzalo<br />
Boye i Josep Costa van<br />
pujar al cotxe on fins aleshores<br />
havia viatjat Puigdemont<br />
i van anar a Estrasburg. Un<br />
cop acabat d’enregistrar el<br />
missatge, el pre<strong>si</strong>dent i Comín<br />
se’n van anar de pressa, Alemanya<br />
endins, per esquivar<br />
un perill que veien imminent.<br />
Al cap de poca estona, Boye i<br />
Costa van seguir, en un altre<br />
cotxe, els passos dels seus defensats<br />
per assegurar-se que,<br />
<strong>si</strong> els passava res, disposarien<br />
de seguida de l’atenció necessària.<br />
Aquella vegada, quan<br />
Puigdemont i Comín no van<br />
poder entrar a l’Eurocambra,<br />
els espies espanyols no van<br />
aconseguir d’accedir al dispo<strong>si</strong>tiu<br />
de Costa amb el propò<strong>si</strong>t<br />
clar de saber què volien fer en<br />
tot moment el pre<strong>si</strong>dent i el<br />
conseller, i anticipar-se als<br />
seus moviments. En canvi, sí<br />
que van infectar el seu mòbil<br />
uns mesos més tard, coincidint<br />
curiosament amb els dies<br />
que sí que van tenir reconeguda<br />
plenament la condició<br />
d’eurodiputats.<br />
s’hi van concentrar deci<strong>si</strong>ons<br />
judicials molt importants que<br />
han marcat el calendari tant<br />
judicial com polític de l’independentisme.<br />
El 19 de desembre,<br />
el TJUE va fer pública la<br />
sentència en què reconeixia la<br />
immunitat d’Oriol Junqueras<br />
com a eurodiputat, desobeïda<br />
pel Suprem espanyol, i que va<br />
permetre que, l’endemà, el dia<br />
20, Puigdemont i Comín entres<strong>si</strong>n<br />
al Parlament Europeu<br />
per acreditar-se com a europarlamentaris.<br />
Un dia després,<br />
el 21 de desembre, Costa rebia<br />
un atac de Pegasus.<br />
Però segurament els espies<br />
tenien un altre interès més<br />
gran per a infectar el dispo<strong>si</strong>tiu<br />
de Costa aquell dia, perquè<br />
eren els dies immediatament<br />
després de la sentència del<br />
TSJC que condemnava el<br />
pre<strong>si</strong>dent Quim Torra a inhabilitació<br />
per desobediència.<br />
Una sentència que el tribunal<br />
va decidir de publicar el<br />
mateix dia que la sentència<br />
Junqueras, el 19 de desembre.<br />
Entre la infecció del 21<br />
de desembre i la que també<br />
va rebre el 30 de desembre,<br />
hi va haver els recursos i el<br />
debat a la Junta Electoral de<br />
Barcelona sobre <strong>si</strong> Torra havia<br />
de deixar de ser diputat<br />
per més que no hi hagués una<br />
sentència ferma. La junta de<br />
Barcelona va dir que havia de<br />
mantenir l’escó. Uns dies més<br />
tard, el 3 de gener de 2020,<br />
la JEC va rectificar i va ordenar<br />
que perdés la condició de<br />
diputat.<br />
Encara més, el 17 de desembre,<br />
la data de l’altra infecció<br />
al mòbil de Costa, s’acabava<br />
de fer la vista al jutjat de<br />
Brussel·les sobre l’euroordre<br />
contra els exiliats a Bèlgica. La<br />
deci<strong>si</strong>ó es va acabar ajornant,<br />
tot esperant, precisament, la<br />
sentència del TJUE sobre Junqueras.<br />
És clar, en vista dels<br />
moments triats per a espiar<br />
Costa, que Pegasus ha estat<br />
una arma d’espionatge que<br />
ha pogut fer servei a la cúpula<br />
del poder judicial espanyol.<br />
Un objectiu sucós per als jutges<br />
espanyols<br />
Citizen Lab ha documentat<br />
quatre infeccions de Pegasus<br />
al mòbil de Josep Costa. La primera,<br />
el 15 de juliol de 2019,<br />
poc després d’aquella ses<strong>si</strong>ó<br />
a Estrasburg. I les altres tres<br />
força seguides: el 17, el 21 i el 30<br />
de desembre de 2019. Són dates<br />
molt <strong>si</strong>gnificatives, perquè<br />
És clar, en vista dels moments triats per<br />
a espiar Costa, que Pegasus ha estat una<br />
arma d’espionatge que ha pogut fer servei<br />
a la cúpula del poder judicial espanyol
43<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Història d’un Sant Jordi accidentat:<br />
qui paga els llibres mullats i els danys?<br />
El Departament de Cultura català indemnitzarà, d’ací a poques setmanes,<br />
els llibreters i editors que van perdre tota la parada · S’ha redactat un protocol<br />
de valoració per a la resta de parades amb pèrdues logístiques i llibres mullats<br />
MONTSERRAT SERRA<br />
Aquest Sant Jordi serà dels<br />
que es recordarà. Per les riuades<br />
de gent al carrer amb<br />
ganes de celebrar-lo sense<br />
restriccions tot i la pluja (no<br />
se’n tenen dades, perquè la<br />
guàrdia urbana de Barcelona<br />
no en va fer el recompte) i<br />
també i sobretot pel temporal<br />
de vent, pluja i calamarsa,<br />
que va afectar una<br />
part de parades del centre<br />
de Barcelona, sobretot del<br />
passeig de Gràcia, però també<br />
de passeig de Sant Joan,<br />
la plaça de la Univer<strong>si</strong>tat i el<br />
passeig de Lluís Companys.<br />
Laura Huerga, editora de<br />
Raig Verd, ho explicava a VilaWeb:<br />
“Anàvem ben preparats<br />
i de diades de Sant Jordi<br />
amb pluja n’hem viscudes<br />
unes quantes, però és que<br />
allò no era pluja, <strong>si</strong>nó que<br />
era un temporal amb ràfegues<br />
de vent huracanat, que<br />
els serveis meteorològics no<br />
havien previst. Les ràfegues<br />
de vent eren tan fortes que no<br />
només ens van malmetre els<br />
tendals, <strong>si</strong>nó que van tombar<br />
una taula amb cent cinquanta<br />
llibres a sobre.”<br />
Com el vent va fer volar<br />
tendals i va trabucar taules<br />
plenes de llibres<br />
L’editor Jordi Raventós,<br />
d’Ade<strong>si</strong>ara, ha explicat a VilaWeb<br />
com va perdre la parada,<br />
que tenien al passeig<br />
de Gràcia, entre Diputació i<br />
Consell de Cent: “Teníem nou<br />
metres de llibres tapats per<br />
tres tendals, dos dels quals
44<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
havíem comprat uns dies<br />
abans. A sobre les taules, 178<br />
títols. En total havíem portat<br />
uns 1.200 llibres. A les vuit<br />
del matí va començar a sortir<br />
el sol i semblava que el dia<br />
aguantaria. Vam muntar la<br />
parada sense contratemps.<br />
Però al voltant de les nou del<br />
matí hi va haver una forta<br />
ràfega de vent que va deixar<br />
dos tendals inservibles, els<br />
que hi havia als extrems. Es<br />
va salvar el del mig. Ens vam<br />
quedar llibres desprotegits,<br />
però, com que portàvem plàstics,<br />
vam pensar que <strong>si</strong> queia<br />
un ruixat els protegiríem amb<br />
els plàstics. A partir d’aquell<br />
moment i fins que va caure<br />
la pedregada, vam anar molt<br />
bé i vam anar venent força<br />
llibres. Però amb la pedregada,<br />
alguns llibres coberts pels<br />
plàstics ja es van mullar. Vam<br />
mirar d’eixugar-los, però una<br />
part ja els vam retirar. A les<br />
dues, amb la segona pedregada,<br />
ja no vam poder salvar<br />
la <strong>si</strong>tuació. Vam acabar xops<br />
com peixos i vam deixar-ho<br />
La taula trabucada pel vent de la parada de l’editorial Raig Verd. LAURA HUERGA<br />
estar. Vam anar cap a casa a<br />
mirar d’eixugar els llibres,<br />
amb eixugador i tot.”<br />
Les parades més afectades<br />
pel temporal al passeig de<br />
Gràcia eren <strong>si</strong>tuades al tram<br />
de Gran Via i Aragó, mirant<br />
cap al carrer de Pau Claris.<br />
Fou en aquesta banda del<br />
passeig on les ràfegues de<br />
vent van fer més mal. L’editorial<br />
Raig Verd tenia la parada<br />
al passeig de Gràcia,<br />
entre Gran Via i Diputació.<br />
Fins a la una del migdia, <strong>si</strong> fa<br />
no fa, l’equip va batallar tapant<br />
els llibres amb plàstics,<br />
eixugant els llibres molls,<br />
retirant els malmesos, reorganitzant<br />
la parada una<br />
vegada i una altra, fins que<br />
van de<strong>si</strong>stir i van plegar. “A<br />
més –relata l’editora Laura<br />
Huerga–, amb la gentada<br />
que hi havia al passeig de<br />
Gràcia, ens va costar molt<br />
que arribés el camió per recollir<br />
els llibres i només vam<br />
poder fer un viatge. De l’hora<br />
de dinar fins a les nou del<br />
vespre no vam poder entrar<br />
a recollir els llibres que van<br />
quedar a la parada. És clar,<br />
van ser moltes hores amb<br />
llibres a la intempèrie que<br />
no s’havien pogut recollir<br />
en el primer viatge i que van<br />
acabar de fer-se malbé. Una<br />
part es van quedar allà.”<br />
Però no tan sols va ser al passeig<br />
de Gràcia que van volar<br />
tendals i es van mullar llibres.<br />
Jaume Ciurana, responsable<br />
de Símbol Editors, explica<br />
a VilaWeb que tenien dues<br />
parades: una amb llibres infantils<br />
i juvenils al passeig de<br />
Sant Joan, entre Casp i Au<strong>si</strong>às<br />
Marc, i una altra al passeig de<br />
Gràcia, entre Aragó i Consell<br />
de Cent. La seva pèrdua va ser<br />
doble, perquè a mig matí la<br />
parada del passeig de Sant<br />
Joan ja havia plegat. El vent<br />
s’havia endut els tendals que<br />
la protegien. A la del passeig<br />
de Gràcia, vam aguantar fins<br />
a les nou, però amb un sol tendal<br />
i plàstics i unes condicions<br />
pès<strong>si</strong>mes.<br />
“Anàvem ben<br />
preparats i de<br />
diades de Sant<br />
Jordi amb pluja<br />
n’hem viscudes<br />
unes quantes, però<br />
és que allò no era<br />
pluja, <strong>si</strong>nó que<br />
era un temporal<br />
amb ràfegues de<br />
vent huracanat,<br />
que els serveis<br />
meteorològics no<br />
havien previst.”
45<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
Amb tot, tots tres editors<br />
celebrem que no hi va haver<br />
ferits ni dels seus equips ni<br />
de la gent que passejava pels<br />
voltants.<br />
El Departament de Cultura<br />
es compromet a activar una<br />
línia d’ajuts extraordinària<br />
La consellera de Cultura, Natàlia<br />
Garriga, va comparèixer<br />
ahir a darrera hora del matí<br />
davant els mitjans, al costat de<br />
Patrici Tixis, pre<strong>si</strong>dent de la<br />
Cambra del Llibre, organisme<br />
que representa tot el sector, i<br />
la pre<strong>si</strong>denta del Gremi de Llibreters,<br />
M. Carme Ferrer. Tots<br />
tres van coincidir a fer una<br />
valoració molt bona del Sant<br />
Jordi d’enguany, amb xifres<br />
semblants a les del 2019, tot i<br />
la pluja generalitzada a tot el<br />
país, que va condicionar i deslluir<br />
la festa. Alhora, lamentaven<br />
les destrosses greus i<br />
pèrdues també con<strong>si</strong>derables<br />
que el temporal va causar en<br />
deu parades d’editorials i llibreries<br />
fins ara identificades a<br />
Barcelona (podrien ser més),<br />
una llibreria a Badalona i una<br />
a Sabadell. Entre els afectats<br />
hi ha les editorials Raig Verd,<br />
Ade<strong>si</strong>ara, Símbol i Cal·lígraf i<br />
les llibreries Abacus, la Central,<br />
Calders i Karma, a Barcelona.<br />
I a Badalona la jove<br />
llibreria Mitja Mosca.<br />
La conselleria de Cultura i la<br />
Cambra del Llibre han redactat<br />
un protocol per a avaluar<br />
les pèrdues. En els casos més<br />
greus –de facturació nul·la<br />
o bé pèrdua de llibres– que<br />
tenen perjudicis de 12.000 euros<br />
a 15.000, Cultura facilitarà<br />
d’una manera imminent,<br />
d’ací a poques setmanes, uns<br />
ajuts. Alhora, es valoraran les<br />
pèrdues menors de moltes<br />
parades (moltes), a causa del<br />
temporal. Garriga va dir ahir:<br />
“Hi va haver poques afectacions,<br />
però les que hi va haver<br />
van ser molt fortes. Per tant,<br />
primer plantejarem una línia<br />
d’ajusts per a aquestes parades,<br />
per compensar aquestes<br />
pèrdues tan importants.<br />
Després, amb la Cambra del<br />
Llibre es valoraran les pèrdues<br />
menys importants. També<br />
parlarem amb els ajuntaments<br />
afectats, per veure de<br />
quina manera hi col·laboren.”<br />
Els danys de la calamarsada i<br />
del vent, que Patrici Tixis remarcà<br />
que eren excepcionals,<br />
no s’han comptabilitzat encara<br />
i el sector del llibre no ha<br />
volgut donar-ne una xifra ni<br />
tan sols aproximada. El protocol<br />
per a avaluar els danys<br />
farà una diferència entre els<br />
llibres completament destruïts<br />
i els que, tot i mullats, poden<br />
tenir un segon ús. “Quan<br />
tinguem aquesta informació<br />
podrem anar avançant en els<br />
diferents ajuts que hi pugui<br />
haver”, va dir Tixis.<br />
Valorar i documentar les<br />
pèrdues<br />
La facturació del dia de Sant<br />
Jordi, de mitjana, aporta a les<br />
editorials un 10% de la facturació<br />
anual. De mitjana també<br />
és un 10% per a les llibreries,<br />
tot i que com més petites són<br />
el tant per cent augmenta –<br />
pot arribar a superar el 30%<br />
de la facturació anual.<br />
Laura Huerga, de Raig Verd,<br />
diu: “Nosaltres no depenem<br />
de les vendes de Sant Jordi,<br />
però podríem haver facturat<br />
entre 12.000 i 14.000 euros.<br />
En canvi, hem perdut uns setcents<br />
llibres, que equivalen a<br />
uns 14.000 euros i que seran<br />
més, perquè no hem acabat<br />
de valorar els llibres que vam<br />
poder treure de la parada.” I<br />
l’editor d’Ade<strong>si</strong>ara afegeix:<br />
“Encara no hem valorat les<br />
pèrdues, però creiem que cap<br />
a un 70% dels llibres que teníem<br />
a la parada van quedar<br />
afectats.”<br />
Feia seixanta anys que no es<br />
veia un Sant Jordi amb calamarsada<br />
i ràfegues de vent.<br />
Ni tan sols el Servei Meteorològic<br />
de Catalunya havia<br />
previst aquestes condicions<br />
tan adverses. Ben al contrari,<br />
semblava que la pluja seria al<br />
matí i que respectaria la resta<br />
del dia.<br />
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el pre<strong>si</strong>dent de la Cambra del Llibre,<br />
Patrici Tixis, reunits a la seu del Departament de Cultura.<br />
Per aquest imponderable, els<br />
afectats no cerquen responsabilitats.<br />
Tots tres editors<br />
consultats van mostrar desolació<br />
a Twitter, cadascun<br />
amb el seu matís. Laura Huerga<br />
feia un plany de tristor i<br />
impotència; Jordi Raventós<br />
era més crític i demanava de<br />
cercar unes altres solucions<br />
en cas de previ<strong>si</strong>ons de pluja
46<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
La calamarsada de Sant Jordi a la parada de Símbol. SÍMBOL EDITORS<br />
com la que hi havia; i Jaume<br />
Ciurana apel·lava al suport<br />
tot l’any del món del llibre,<br />
de la cultura i de la llengua<br />
catalana.<br />
El retorn dels llibres<br />
El món de l’edició és un negoci<br />
curiós, perquè les llibreries<br />
poden retornar els llibres a les<br />
editorials. Aquest fet també<br />
preocupa, perquè <strong>si</strong> les llibreries<br />
tornen els llibres malmesos<br />
el problema es traspassarà,<br />
però no es resoldrà.<br />
Segons fonts del Gremi de<br />
Llibreters, el protocol que s’ha<br />
pactat amb llibreters, editors i<br />
distribuïdors preveu en quins<br />
casos es podran retornar llibres<br />
afectats per la pluja el<br />
dia de Sant Jordi i quins seran<br />
susceptibles d’ajuts per a suplir<br />
la pèrdua. Perquè allò que<br />
va passar el dia de Sant Jordi és<br />
com aquell pagès que es troba<br />
amb una calamarsada o una<br />
glaçada el dia que ha de collir.<br />
Variar la festa de Sant Jordi?<br />
En cap cas ni la conselleria ni<br />
la Cambra del Llibre no han<br />
pensat a canviar de dia la celebració<br />
de Sant Jordi (“Sant<br />
Jordi és Sant Jordi”, va dir ahir<br />
Patrici Tixis) i con<strong>si</strong>dera inviable<br />
posar a cobert les 300<br />
parades profes<strong>si</strong>onals que es<br />
En cap cas ni la<br />
conselleria ni la<br />
Cambra del Llibre<br />
no han pensat a<br />
canviar de dia la<br />
celebració de Sant<br />
Jordi<br />
planten només a Barcelona.<br />
Sant Jordi és una festa cívica,<br />
diu la Cambra del Llibre, amb<br />
una complexitat logística que<br />
no permet improvisacions<br />
d’avui per demà. Cal tenir en<br />
compte que només a Barcelona<br />
hi havia cap a 3.700 parades.<br />
“Aprendrem de tot això<br />
que ha passat enguany –va<br />
dir ahir Tixis– i sens dubte <strong>si</strong><br />
es pot millorar ho millorarem.<br />
Ara, trobar un espai alternatiu<br />
el dia abans o un Pla B, la veritat<br />
és que se’m fa difícil de<br />
veure.”
47<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
“Un tret al peu” contrari a l’estatut:<br />
clam contra la modificació de la llei<br />
de política lingüística<br />
El manifest “Defensem l’escola en català!” es va presentar públicament ahir<br />
al vespre · L’acte esdevingué una esmena a la totalitat del pacte polític que<br />
introdueix per primera vegada el castellà en la llei de política lingüística<br />
JOAN SAFONT PLUMED
48<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
“La incorporació explícita de<br />
la vehicularitat del castellà en<br />
una llei catalana representaria<br />
un pas enrere que el català no<br />
es pot permetre en la <strong>si</strong>tuació<br />
de feblesa actual, acceptada<br />
en la població més jove.”<br />
Aquesta és el diagnòstic del<br />
manifest “Defensem l’escola<br />
en català!”, que han <strong>si</strong>gnat<br />
més de dues-centes personalitats<br />
contra la proposta<br />
de modificació de la llei de<br />
política lingüística presentada<br />
per ERC, Junts per Catalunya,<br />
el PSC i En Comú Podem. O,<br />
com la va definir el pre<strong>si</strong>dent<br />
de Plataforma per la Llengua,<br />
Òscar Escuder, un tret al peu.<br />
O un autogol, per fer servir<br />
una altra de les metàfores habituals<br />
en aquests casos.<br />
La lectura del text, per part<br />
dels representants del Sindicat<br />
d’Estudiants dels Països<br />
Catalans –Yolanda Souto–<br />
i de la Federació Nacional<br />
d’Estudiants de Catalunya –<br />
Ferran Piqué–, va servir de<br />
pòrtic, ahir, a l’acte de suport<br />
del manifest que es va fer a<br />
l’auditori del campus de la<br />
Ciutadella de la Univer<strong>si</strong>tat<br />
Pompeu Fabra.<br />
La nova redacció de la llei, ara<br />
mateix no té data d’aprovació,<br />
però es va presentar fa més<br />
d’un mes amb una fotografia<br />
ja esdevinguda icònica, en<br />
què figures de segon rengle<br />
dels quatre partits sostenien<br />
un full amb l’acord. Junts de<br />
seguida va dir que calia que<br />
tingués més consens, després<br />
de les primeres mostres<br />
de rebuig d’una part del seu<br />
entorn. L’acte d’ahir, doncs,<br />
ha de servir per “carregar-se<br />
de raons” –una altra expres<strong>si</strong>ó<br />
habitual d’aquests darrers<br />
anys– i fer una esmena a la<br />
totalitat de l’acord quadripartit.<br />
Entre el públic hi havia<br />
la pre<strong>si</strong>denta del parlament,<br />
Laura Borràs –de Junts, un<br />
dels partits impulsors de la<br />
modificació–, i l’ex-pre<strong>si</strong>dent<br />
Quim Torra. També hi<br />
havia la pre<strong>si</strong>denta del grup<br />
parlamentari de la CUP, Dolors<br />
Sabaté, i la pre<strong>si</strong>denta de<br />
l’ANC, Elisenda Paluzie.<br />
La veu de l’experiència dels<br />
docents<br />
Després dels vídeos d’alguns<br />
dels adherits, com Màrius<br />
Serra, Bel Olid, Cesk Freixas,<br />
Jaume Marfany, Josep-Lluís<br />
Carod-Rovira i Gabriela Serra,<br />
van parlar representants<br />
del món educatiu, jurídic,<br />
empresarial i social, que van<br />
explicar els motius per a oposar-se<br />
la modificació de la llei<br />
del 1998, una modificació que<br />
inclou, per primera vegada, la<br />
“Però ara l’ascensor<br />
social s’ha espatllat,<br />
i el que no serveix<br />
s’acaba rebutjant”
49<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
introducció del castellà com<br />
a llengua vehicular de l’ensenyament.<br />
I per això no és<br />
estrany que les dues primeres<br />
de parlar fos<strong>si</strong>n dues mestres<br />
de llarga experiència.<br />
Lluïsa Selma, cap d’estudis<br />
i professora d’un centre<br />
d’alta complexitat, l’escola<br />
Francesc Ferrer i Guàrdia,<br />
de Ciutat Meridiana, tocant<br />
a Montcada i Reixac, va explicar<br />
la seva realitat com a<br />
ensenyant en un centre on els<br />
alumnes, majoritàriament<br />
d’origen estranger, se sorprenen<br />
que els mestres parlin<br />
en català fora de l’escola, amb<br />
la seva família i amics: “Tant<br />
de bo tingués<strong>si</strong>m el 25% de<br />
català. La llengua catalana<br />
és només la que parlen els<br />
mestres.” Una realitat complicada<br />
que encara ha estat<br />
agreujada per la pandèmia,<br />
per a una mainada que només<br />
tenia l’InfoK i les trucades<br />
dels seus mestres com a recurs<br />
per a continuar aprenent<br />
la llengua durant els mesos<br />
de confinament i les escoles<br />
tancades.<br />
serveix s’acaba rebutjant”, va<br />
dir. Casajoana in<strong>si</strong>stí en la responsabilitat<br />
dels docents per a<br />
mantenir la llengua amb uns<br />
alumnes que no parlen català<br />
ni a l’escola, i dels quals són<br />
l’únic referent catalanoparlant:<br />
“Molts mestres canvien<br />
la llengua quan veuen un nen<br />
plorar o quan volen crear un<br />
vincle amb l’alumne o els seus<br />
familiars. Així, en comptes<br />
d’acostar-nos-hi, ens n’allunyem.”<br />
També va demanar a<br />
les administracions que vetllin<br />
per assegurar aquest ús, amb<br />
la inspecció <strong>si</strong> cal.<br />
Una modificació que vulnera<br />
l’estatut<br />
L’advocat Josep Cruanyes féu<br />
una rigorosa lectura jurídica<br />
de la proposta de modificació<br />
i assenyalà que aquesta proposta<br />
vulnera l’estatut, que<br />
a l’article 35 regula els drets<br />
lingüístics en relació amb<br />
l’ensenyament, amb aquesta<br />
redacció: “Totes les persones<br />
tenen dret a rebre l’ensenyament<br />
en català, d’acord amb<br />
el que estableix aquest Estatut.<br />
El català s’ha d’utilitzar<br />
normalment com a llengua<br />
vehicular i d’aprenentatge en<br />
l’ensenyament univer<strong>si</strong>tari i<br />
en el no univer<strong>si</strong>tari.” Cruanyes,<br />
a més, va assenyalar<br />
que el procediment usat, de<br />
lectura única, amb presses<br />
i sense consens, no era una<br />
forma legislativa “ni adient,<br />
ni oportuna”. A parer seu,<br />
aprovar aquesta modificació<br />
voldria dir no tan sols no<br />
frenar els tribunals, <strong>si</strong>nó donar-los<br />
l’oportunitat d’anar<br />
més lluny en les sentències<br />
dels darrers anys. “Els conceptes<br />
equívocs afavoreixen<br />
les deci<strong>si</strong>ons arbitràries dels<br />
jutges”, va remarcar.<br />
Una experiència compartida<br />
per Sílvia Casajoana, directora<br />
de l’escola Juan Ramón Jiménez<br />
de Sabadell. En el seu cas,<br />
va recordar que al seu centre,<br />
<strong>si</strong>tuat al barri de Poble Nou de<br />
la Salut, la majoria d’alumnes<br />
prové de famílies castellanoparlants,<br />
néts d’aquells immigrants<br />
que van construir<br />
el barri amb les seves mans<br />
i que estaven orgullosos que<br />
els seus fills aprengues<strong>si</strong>n català<br />
com una via de promoció<br />
social. “Però ara l’ascensor<br />
social s’ha espatllat, i el que no<br />
“L’escola bilingüe no produeix un alumnat<br />
bilingüe, <strong>si</strong>nó un alumnat amb una llengua<br />
estatal més forta que la que no ho és.”
50<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
També en el sector jurídic,<br />
Rogeli Montoliu, degà del Col·<br />
legi d’Advocats de Vic i membre<br />
de la comis<strong>si</strong>ó de llengua<br />
del Consell de l’Advocacia Catalana,<br />
va dir que tot plegat<br />
no era una qüestió de lleis, ni<br />
de tribunals. “És una qüestió<br />
de política, i el fet és que no<br />
tenim un estat que protegeixi<br />
la llengua.” Per Montoliu,<br />
que va recordar que parlava a<br />
títol personal, la solució és la<br />
mobilització. “Sense la pres<strong>si</strong>ó<br />
dels carrers, els tribunals<br />
tenen pista lliure”, va dir. I va<br />
pronosticar que amb aquest<br />
nou redactat de la llei “podem<br />
ser al principi del final”.<br />
Elin Haf Gruffydd Jones,<br />
pre<strong>si</strong>denta de l’European<br />
Language Equality Network,<br />
va fer una intervenció íntegrament<br />
amb el català après<br />
al CIEMEN. “Vaig tenir una<br />
immer<strong>si</strong>ó total, cent per cent<br />
en català”, va dir. I tot seguit<br />
recordà: “L’escola bilingüe<br />
no produeix un alumnat bilingüe,<br />
<strong>si</strong>nó un alumnat amb<br />
una llengua estatal més forta<br />
que la que no ho és.” La immer<strong>si</strong>ó<br />
–afegí– és el <strong>si</strong>stema<br />
democràtic que no discrimina<br />
els alumnes per raó de llengua<br />
materna o habitual. A parer<br />
seu, l’acord dels quatre partits<br />
és un error que podria fer<br />
que el govern català incomplís<br />
la Carta Europea de les<br />
Llengües Regionals o Minoritàries,<br />
aprovada pel Consell<br />
d’Europa el 1992.<br />
Mònica Roca, pre<strong>si</strong>denta<br />
de la Cambra de Comerç, va<br />
destacar que el català és un<br />
segell de qualitat en l’àmbit<br />
empresarial. “Les empreses<br />
“No és just que els mestres arreglin allò que no és tasca seva.<br />
Donar-los aquesta responsabilitat pot ser un cau de raons i una<br />
dimis<strong>si</strong>ó extraordinària de l’administració. Un país ha de tenir<br />
un projecte lingüístic per a l’escola.”<br />
només se’n sortiran <strong>si</strong> tenim<br />
cura dels nostres clients. Fer<br />
servir el català no és rebutjar<br />
cap client, <strong>si</strong>nó una manera de<br />
cuidar aquell que vol ser atès<br />
en català.” I recordà també:<br />
“El català trenca els oligopolis<br />
i afavoreix el nostre teixit<br />
productiu. Ens surt a compte<br />
parlar en català.”<br />
Arenas: un text “deficient”<br />
que va enrere<br />
Finalment, el pre<strong>si</strong>dent de<br />
Plataforma per la Llengua va<br />
explicar el sentit del manifest<br />
i l’acte: “Volem que es retiri<br />
la llei, que des del punt de<br />
vista pedagògic, legal, social i<br />
empresarial, no aportarà cap<br />
benefici. Ens fem mal a nosaltres<br />
mateixos.” Així mateix,<br />
va demanar un pla d’acció a<br />
l’ensenyament, dins l’escola<br />
i fora, i una estratègia compartida<br />
de parlants, entitats<br />
i governs.<br />
Un dels <strong>si</strong>gnants més emblemàtics<br />
del manifest, el<br />
pedagog Joaquim Arenas,<br />
con<strong>si</strong>derat el pare del model<br />
d’escola catalana, va parlar en<br />
un vídeo cap al final en què va<br />
assegurar que la modificació<br />
havia estat precipitada: “Si<br />
és bo que els partits arribin<br />
a un consens, cal que hi hagi<br />
l’aprovació de les parts implicades,<br />
no que els partits<br />
se la treguin de la màniga.”<br />
Per a Arenas, el text és molt<br />
deficient. Fins ara, va dir,<br />
cap modificació de la llengua<br />
de política lingüística no<br />
ha servit per retrocedir com<br />
passa ara. En un parlament<br />
sense pèls a la llengua, va dir<br />
que era “monstruós” que la<br />
introducció del castellà a la<br />
norma de política lingüística<br />
provingui del parlament. “No<br />
és just que els mestres arreglin<br />
allò que no és tasca seva.<br />
Donar-los aquesta responsabilitat<br />
pot ser un cau de raons<br />
i una dimis<strong>si</strong>ó extraordinària<br />
de l’administració. Un país ha<br />
de tenir un projecte lingüístic<br />
per a l’escola.”
51<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Virtudes Cuevas, l’amiga desconeguda<br />
de Neus Català que també va sobreviure<br />
a l’infern de Ravensbrück<br />
El general de Gaulle saluda Virtudes Cuevas en un acte oficial. FONS VIRTUDES CUEVAS<br />
Era de Sueca i la seua tasca amb la re<strong>si</strong>stència va ser recompensada<br />
amb els màxims honors a l’estat francès<br />
ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />
“Dante va descriure l’infern, però no havia conegut Ravensbrück.”<br />
La frase és de Neus Català (els Guiamets, Priorat, 1915-<br />
2019) i ha servit per a descriure aquest camp de concentració<br />
nazi, enclavat al nord de Berlín, com l’infern de les dones.<br />
En parla la periodista Montse Armengou. De tots els centres<br />
d’extermini, aquest va ser l’únic exclu<strong>si</strong>u per a dones i xiquets.<br />
Les internes hi van ser víctimes de tota mena d’humiliacions,<br />
explotació, fam, experiments mèdics… Deshumanització. Es<br />
tractava de dur al límit la re<strong>si</strong>stència, de saber on era el llindar del<br />
dolor, de provar quins productes químics podien deixar estèril<br />
una dona. Es calcula que hi van morir 92.000 infants i dones.<br />
Les dones que en van sobreviure van quedar marcades per<br />
sempre i van arrossegar les seqüeles d’aquell infern. Neus<br />
Català, per exemple, va dedicar bona part de la vida a contar<br />
els horrors que hi va viure. Primer, com un dels testimonis<br />
del llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig,<br />
del 1977. L’any següent, en una entrevista per televi<strong>si</strong>ó<br />
també amb Montserrat Roig. Sempre, en entrevistes,<br />
conferències i intervencions diverses, i encara, molts anys<br />
més tard, al llibre Un cel de plom, escrit en companyia de<br />
Carme Martí.
52<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Virtudes Cuevas amb les condecoracions atorgades<br />
per l’estat francès. FONS VIRTUDES CUEVAS<br />
Una altra dona que va tornar de l’infern va ser Virtudes Cuevas,<br />
nascuda a Sueca l’any 1913 i morta en un hospital públic<br />
de París el 2010. Cuevas i Català van coincidir a Ravensbrück.<br />
Català l’esmenta a voltes. Com a membre de la re<strong>si</strong>stència<br />
francesa, Virtudes Cuevas tenia molts noms de guerra, com<br />
ara Madame Vidal, perquè durant la república s’havia casat<br />
amb Cándido Vidal, i Carmen Cuevas, que és com la recorda<br />
i la cita Neus Català unes quantes vegades. Però també va ser<br />
Bernadette i el nom amb què la van registrar al camp és Virtudes<br />
Vidal. Totes dues, Cuevas i Català, eren amigues de Geneviève<br />
de Gaulle, neboda del general, també re<strong>si</strong>stent i que també va<br />
viure a l’infern, en va tornar i, gràcies al parentiu amb de Gaulle,<br />
va ser pre<strong>si</strong>denta de l’associació francesa d’antics deportats i<br />
presos de la re<strong>si</strong>stència.<br />
Virtudes Cuevas, oblidada<br />
Tot i que Neus Català i Virtudes Cuevas van tenir vides paral·leles,<br />
i a desgrat de tots els reconeixements que l’estat<br />
francès va concedir a Cuevas, com ara el nomenament de<br />
primer Cavaller de la Legió d’Honor als anys cinquanta del<br />
segle passat, i l’ascens a Oficial el 1988, durant la pre<strong>si</strong>dència<br />
de François Mitterand, la seua peripècia vital pràcticament<br />
no ha transcendit.<br />
Després de la mort de Franco, Cuevas va optar per continuar<br />
vivint als afores de París. Amb Albert Codina, supervivent de<br />
Mauthausen que era fill de Begur (Baix Empordà) i que va<br />
conèixer després de l’alliberament, quan s’allotjaven a l’hotel<br />
Lutecia de París. “Li van donar uns pantalons que li venien
53<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
grandís<strong>si</strong>ms i jo li vaig dir: on vas amb això? I quan em va<br />
sentir parlar em va dir: tu ets valenciana i jo català. I jo li vaig<br />
dir: valencians i catalans, co<strong>si</strong>ns germans.” Des d’aquell dia,<br />
van estar junts, però no es van casar fins el 1979, quan ella<br />
va comprovar que Vidal, que també havia estat víctima de la<br />
presó i la repres<strong>si</strong>ó, havia refet la seua vida amb una altra dona.<br />
L’anècdota sobre com va conèixer Albert i dels pantalons tan<br />
grossos, Virtudes la conta en una entrevista que li va fer Sueca<br />
TV pocs anys abans de morir, quan l’ajuntament li va fer un<br />
homenatge.<br />
Malgrat aquest reconeixement, a Sueca no hi ha cap carrer<br />
amb el seu nom. Ni cap escola. Ni cap biblioteca. La casa<br />
que ella va donar al municipi abans de finar perquè s’hi<br />
fes un museu o un centre de la memòria contra el feixisme,<br />
continua tancada. Segons Vladimir Micó, regidor de<br />
Cultura, és un edifici massa petit que no té les condicions<br />
necessàries per a obrir-se al públic. La compara amb la<br />
casa de Joan Fuster que, diu, va ser viscuda i és allà on<br />
ell rebia la gent i escrivia. “La casa de Virtudes no té gens<br />
d’interès sentimental perquè ella pràcticament no hi va<br />
viure mai”, diu.<br />
Els investigadors Ximo Vidal i Carles Senso en parlen en un<br />
llibre on escriuen noms i conten vides per a evitar l’oblit, i que<br />
té un títol ben eloqüent: La ignomínia de l’oblit. Els valencians<br />
de la Ribera als camps d’extermini nazis. En el llibre recullen<br />
els detalls i les condicions de la donació.<br />
Hi ha, a Sueca, el Fòrum per la Memòria de Virtudes Cuevas,<br />
una associació que per<strong>si</strong>steix a mantenir viva la seua memòria,<br />
malgrat la falta de suport oficial.<br />
Fa poc que l’ajuntament ha organitzat una expo<strong>si</strong>ció sobre la<br />
memòria i ha dedicat un dels apartats a aquesta dona encara<br />
tan desconeguda que també apareix –en una fotografia– en<br />
el videoclip de la cançó “Causa” de Xavi Sarrià.<br />
Una part de la història vital d’aquesta dona s’ha pogut reconstruir<br />
gràcies al llibre que l’any 2018 va publicar la periodista<br />
Amàlia Rosado, Virtudes Cuevas, una superviviente del campo<br />
de concentració alemán de Ravensbrück, i de l’entrevista esmentada,<br />
on conta alguns episodis de la seua vida. Virtudes era<br />
filla de llauradors i volia ser metgessa, però a casa seua no hi<br />
sobraven els recursos i la carrera de medicina era massa cara.<br />
Finalment, va estudiar per ser mestra. “Com que no volia que<br />
a casa es gastaren massa diners en llibres, els demanava a les<br />
meues companyes. Tu ja et saps la lliçó? Si? No em deixaries<br />
el llibre? I mentre l’estudiava, el copiava. De la meua mà, vaig<br />
copiar els llibres”, explica. Aquesta peça audiovisual és una<br />
mena de testament, però no hi aprofundeix gaire en la cruesa<br />
i les calamitats que va viure a Ravensbrück.<br />
Una part del llegat de<br />
Virtudes Cuevas que es<br />
conserva a la biblioteca<br />
de Sueca.<br />
PRATS I CAMPS
54<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Socialista i republicana<br />
Virtudes Cuevas va aprovar unes opo<strong>si</strong>cions i va obtenir una<br />
plaça per a exercir de mestra a Madrid. Allà es va afiliar a les<br />
Joventuts Socialistes Unificades. Quan esclatà la guerra, s’incorporà<br />
al cinquè regiment del general Líster. L’enviaren a fer<br />
de mestra per a dones i xiquets refugiats. Segons que recull<br />
Rosado, allí conegué un brigadista internacional amb qui anys<br />
després tornà a coincidir i que la introduí en la re<strong>si</strong>stència<br />
francesa.<br />
A mesura que l’exèrcit republicà perdia po<strong>si</strong>cions, Virtudes<br />
Cuevas anava pujant cap al nord fins a arribar a la frontera de<br />
Puigcerdà. Les calamitats que va haver de suportar tant durant<br />
el camí com en arribar a l’altra banda, i durant els primers<br />
mesos en un camp de refugiats, sí que els va deixar dits. Amb<br />
veu dolça però ferma, parla de la gent que es va quedar pel<br />
camí, de la fam que passaren. I arriba a dir que <strong>si</strong> allò fos una<br />
pel·lícula, la gent no s’ho creuria.<br />
hi van encabir vuitanta dones, atapeïdes les unes contra les<br />
altres, desmaiades, pràcticament asfixiades. En tot el trajecte<br />
només els van obrir una volta la portella perquè s’airejaren.<br />
Descriu també l’arribada al camp amb imatges terrífiques. A<br />
més de vint graus per davall de zero que feia aquella matinada,<br />
les feien avançar a bastonades i la imatge que veien era la de<br />
les cares de més dones que les observaven des dels barracons<br />
i que, diu, semblaven cadàvers amb els ulls esbatanats com a<br />
únic senyal de vida.<br />
Cuevas en parla poc, de la seua estada al camp. Li feien massa<br />
mal, els records.<br />
El comboi de les 27.000<br />
Quan pot eixir d’aquest camp de misèria, amb l’ajuda de gent<br />
que havia conegut allà mateix, se’n va a Bordeu. Les condicions<br />
de vida no milloren gaire, i, mentre és en un mercat on<br />
arreplega restes de menjar de terra, es retroba amb aquell<br />
brigadista internacional que havia conegut a Madrid. És ell<br />
qui li proposa d’incorporar-se a la re<strong>si</strong>stència per fer front al<br />
govern col·laboracionista de Pétain i lluitar contra el nazisme.<br />
“Venim de lluitar contra el feixisme de Franco i ara hem de<br />
lluitar contra els alemanys”, diu que li va dir. Virtudes no s’ho<br />
pensa gens, canvia d’identitat i es fa dir Carmen Cuevas, i és<br />
amb aquest nom que fa diverses tasques. Va fer de missatgera,<br />
va transportar documents, pamflets de propaganda, va participar<br />
en les línies d’evacuació per a traure aviadors anglesos<br />
del territori ocupat pels nazis, i va fer transport d’armes. Fins<br />
el 9 de desembre de 1942. “La va delatar un company de la<br />
re<strong>si</strong>stència que treballava a sou per als alemanys. La van detenir<br />
a l’estació de trens de Bordeu quan era a punt de viatjar a la<br />
zona de Gières per a fer un lliurament d’armes al maquis”, diu<br />
Amàlia Rosado. Després d’interrogar-la i torturar-la durant<br />
dies, la van empresonar. “Estaves en una presó, però després<br />
venien els camions i et portaven a un tren cap a Alemanya”,<br />
diu Cuevas. Era la deportació a Ravensbrück del 31 de gener<br />
de 1944.<br />
“Estaves en una presó, però després<br />
venien els camions i et portaven a un<br />
tren cap a Alemanya”, diu Cuevas. Era la<br />
deportació a Ravensbrück del 31 de gener<br />
de 1944<br />
Hi va anar en aquell tren que Neus Català ha descrit tantes voltes.<br />
L’anomenat comboi de les 27.000. Alemanyes, poloneses,<br />
gitanes… Cuevas va tenir el número de matrícula 27.301 i Català<br />
el 27.534. Geneviève de Gaulle també hi anava. El trasllat<br />
va durar quatre dies i es va fer en condicions infrahumanes.<br />
Català no escatima detalls a l’hora de relatar el patiment a<br />
Montserrat Roig, en aquella televi<strong>si</strong>ó encara en blanc i negre.<br />
Explica que en un vagó previst per a dur-hi quatre cavalls
55<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
L’alliberament<br />
Gràcies a la documentació i a alguns altres testimonis, Amàlia<br />
Rosado ha pogut reconstruir l’itinerari de Virtudes Cuevas<br />
d’ençà de l’arribada al camp. Hi va estar fins el primer de setembre<br />
de 1944, quan la van dur a un camp satèl·lit de Zwodau,<br />
a la frontera amb Txèquia. “Zwodau era un annex reservat a les<br />
dones del camp de Flossenbürg, creat per a la fabricació d’armament.<br />
Els nazis feien treballar els presos com a esclaus”, diu<br />
Rosado. Segons els arxius, Virtudes Cuevas va ser alliberada del<br />
camp de Zwodau el mes de maig del 1945 i repatriada a França.<br />
Llavors és quan els acullen al luxós Hotel Lutecia de París i no<br />
els escatimen els honors. El general de Gaulle hi va per a rebre<br />
com a herois els deportats francesos. Els ciutadans de l’estat<br />
espanyol que havien lluitat contra Hitler havien estat declarats<br />
apàtrides per Franco i, per tant, una volta alliberats dels<br />
camps, no tenien nacionalitat. No sabien on tornar. França els<br />
va acollir. En el cas de Virtudes Cuevas, la van con<strong>si</strong>derar una<br />
heroïna i la van condecorar amb els graus de Cavaller, Oficial i<br />
Comandant de la Legió d’Honor. Ella va lluir les condecoracions<br />
amb molt d’orgull. Tots aquests materials fan part del llegat<br />
que va donar a l’Ajuntament de Sueca i que són conservats a<br />
la biblioteca municipal. A banda les condecoracions i les fotografies,<br />
hi ha uns quants objectes, com ara el pijama de ratlles<br />
del camp de concentració.<br />
La vida a França<br />
A principi dels anys cinquanta, Virtudes Cuevas va poder<br />
reorganitzar la vida amb l’ajuda institucional de les entitats<br />
de suport als supervivents i deportats. Com que no podia tor-<br />
Objectes del fons Virtudes Cuevas<br />
dipo<strong>si</strong>tats a la biblioteca de Sueca. PRATS I CAMPS
56<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Llavors és quan<br />
els acullen al luxós<br />
Hotel Lutecia<br />
de París i no els<br />
escatimen els<br />
honors. El general<br />
de Gaulle hi va<br />
per a rebre com a<br />
herois els deportats<br />
francesos
57<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
REPORTATGE<br />
nar a Sueca, va fer que sa mare anàs a viure amb ella i el seu<br />
marit a Vitry-sur-Seine, als afores de París. Quan sa mare va<br />
morir, encara en vida de Franco, la va voler soterrar a Sueca i<br />
va aconseguir una protecció especial del govern francès per a<br />
poder acompanyar el fèretre fins a la Ribera sense que el govern<br />
espanyol la detingués.<br />
La relació d’amistat de Virtudes Cuevas amb Geneviève de<br />
Gaulle va continuar tota la vida. Fins i tot, en un dels viatges<br />
que Cuevas va fer a Sueca es va fer acompanyar per Geneviève<br />
per mostrar-li la casa i el terreny del carrer dels Magraners.<br />
Li va explicar que ho donava a l’ajuntament perquè s’hi fes<br />
aquell centre de la memòria que servís a les noves generacions.<br />
Virtudes Cuevas es va morir el 2010, a noranta-set anys. Tant<br />
ella com el seu marit, Albert Codina, són soterrats al cementeri<br />
de Sueca, on també hi ha Amado Granell, el borrianenc que va<br />
ser un dels alliberadors de París, i que va morir en un accident<br />
de cotxe a prop de Sueca.<br />
Virtudes Cuevas<br />
es va morir el<br />
2010, a norantaset<br />
anys. Tant ella<br />
com el seu marit,<br />
Albert Codina,<br />
són soterrats al<br />
cementeri de Sueca<br />
Heus ací l’entrevista completa de Sueca TV a Virtudes<br />
Cuevas.
58<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ANÀLISI<br />
El contraatac del Catalangate,<br />
a punt de començar enmig del desori<br />
a Madrid<br />
Una seixantena d’afectats per l’espionatge a l’independentisme prepara<br />
querelles amb objectius divergents per a depurar responsabilitats<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
El desori polític a Madrid sobre<br />
qui té la responsabilitat de<br />
l’espionatge anomenat Catalangate<br />
coincideix amb el<br />
moment en què la seixantena<br />
d’afectats per aquest cas<br />
enllesteix la resposta judicial.<br />
Demà la majoria presentaran<br />
conjuntament les querelles<br />
per a dirimir efectivament qui<br />
va ser responsable d’aquest<br />
escàndol d’intromis<strong>si</strong>ons en<br />
la vida privada de desenes de<br />
dirigents polítics i personalitats<br />
de l’independentisme,<br />
quants diners va costar i d’on<br />
van sortir i quins delictes es van<br />
cometre. Tant el govern espanyol<br />
com els mitjans de Madrid<br />
han deixat entendre que hi ha<br />
hagut espionatge contra l’independentisme,<br />
i que sembla<br />
que va més enllà del CNI. De<br />
fet, les querelles dels afectats<br />
apuntaran a diversos pos<strong>si</strong>bles<br />
responsables: al CNI, a alts<br />
càrrecs policíacs i també als<br />
responsables de la companyia<br />
NSO, propietària de Pegasus, i<br />
de la companyia Candiru.<br />
L’origen inquietant dels<br />
diners amb què Espanya ha<br />
espiat l’independentisme<br />
Deu dies després de la revelació<br />
de Citizen Lab i de New<br />
Yorker, comença el contraatac<br />
del Catalangate. Però <strong>si</strong>
59<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ANÀLISI<br />
bé durant els dos anys d’investigació<br />
hi ha hagut una<br />
acció coordinada entre tots<br />
els afectats, de tots els partits<br />
i organitzacions de la societat<br />
civil, a l’hora d’emprendre les<br />
accions legals els camins seran<br />
divergents. No hi ha unitat<br />
d’acció i els grups d’afectats<br />
miraran de presentar-ho com<br />
un seguit d’accions complementàries.<br />
El gruix d’afectats<br />
d’ERC ampliaran la querella<br />
que el juliol del 2020 van presentar<br />
Roger Torrent i Ernest<br />
Maragall al jutjat número 32<br />
de Barcelona quan van saber<br />
que havien estat víctimes<br />
d’espionatge mitjançant Pegasus,<br />
arran d’una primera<br />
investigació de Citizen Lab<br />
publicada a The Guardian.<br />
La via Van den Eynde<br />
Aquella querella anava adreçada<br />
contra l’ex-responsable<br />
del CNI Félix Sanz Roldán,<br />
pels delictes d’intru<strong>si</strong>ó no<br />
autoritzada amb equips informàtics,<br />
d’intercepció de<br />
comunicacions i més delictes<br />
contra els drets fonamentals.<br />
Però fa gairebé dos anys que<br />
està encallada perquè el jutge<br />
no va estirar aquest fil i,<br />
en canvi, va demanar informació<br />
tant a Israel (país on<br />
té la seu NSO) com a Irlanda<br />
(on hi ha WhatsApp, que va<br />
confirmar que havien tingut<br />
una intromis<strong>si</strong>ó aprofitant<br />
una vulnerabilitat de l’aplicació).<br />
Demanava a NSO <strong>si</strong><br />
tenien dades sobre els mòbils<br />
de Torrent i Maragall, però<br />
no va fer cabal de la petició<br />
de l’advocat Andreu Van den<br />
Eynde, que volia saber <strong>si</strong> NSO<br />
havia venut el programari al<br />
govern espanyol, segons que<br />
va avançar ElDiario.es. Ara<br />
per ara no hi ha respostes, ni<br />
d’Israel ni d’Irlanda.<br />
El propò<strong>si</strong>t de Van den Eynde<br />
és de demanar més diligències<br />
al jutge, aprofitant que<br />
ara hi ha molta més informació<br />
arran de la revelació del<br />
Catalangate. A més de Roger<br />
Torrent i Ernest Maragall, hi<br />
haurà personats més afectats<br />
d’ERC: Oriol Sagrera,<br />
Diana Riba, Jordi Solé, Josep<br />
M. Jové, Marta Rovira, Sergi<br />
Sabrià, Xavier Vendrell i<br />
Meritxell Serret. I també Van<br />
den Eynde mateix, que fou<br />
espiat el maig del 2020, quan<br />
preparava els recursos d’empara<br />
al TC contra la sentència<br />
del Tribunal Suprem. A més, el<br />
pre<strong>si</strong>dent Pere Aragonès és un<br />
dels afectats, espiat quan era<br />
vice-pre<strong>si</strong>dent en el govern<br />
de Quim Torra. Els serveis<br />
jurídics del govern analitzen<br />
la manera d’encarar jurídicament<br />
aquesta ofen<strong>si</strong>va i<br />
d’acompanyar aquesta estratègia<br />
del gruix dels afectats,<br />
tenint en compte que, com<br />
Aragonès, hi ha hagut afectats<br />
alts càrrecs del govern, començant<br />
per tres pre<strong>si</strong>dents<br />
més: Torra mateix, Carles<br />
Puigdemont i Artur Mas.<br />
La via Boye<br />
Amb el propò<strong>si</strong>t d’esquivar un<br />
blocatge com el del jutjat 32,<br />
Gonzalo Boye planeja una estratègia<br />
jurídica molt diferent,<br />
i presentarà tantes querelles<br />
com afectats representa, vinti-un,<br />
entre els quals Carles<br />
Puigdemont, Quim Torra,<br />
Toni Comín, Clara Ponsatí,<br />
Laura Borràs, Josep Lluís<br />
Alay, Josep Rius, Joaquim<br />
Jubert, Albert Batet, Elsa Artadi,<br />
Jaume Alonso-Cuevillas,<br />
Les querelles dels afectats apuntaran<br />
a diversos pos<strong>si</strong>bles responsables: al<br />
CNI, a alts càrrecs policíacs i també<br />
als responsables de la companyia<br />
NSO, propietària de Pegasus, i de la<br />
companyia Candiru<br />
Joan Matamala, Joan Ramon<br />
Casals, Marcela Topor, Míriam<br />
Nogueras… I també ell<br />
mateix, perquè hi ha confirmació<br />
que fou espiat l’octubre<br />
del 2020. Té el propò<strong>si</strong>t<br />
d’assenyalar en les querelles<br />
els qui van dur a terme de manera<br />
efectiva l’espionatge, els<br />
responsables de NSO. És a dir,<br />
Boye pretén empènyer contra<br />
les cordes inicialment els autors<br />
materials del Catalangate,<br />
els qui van proporcionar el<br />
programari per fer l’espionatge<br />
i van treballar amb les<br />
dades obtingudes. I fer-ho a<br />
moltes jurisdiccions diferents,<br />
tant a l’estat espanyol com a<br />
Alemanya, Bèlgica, França,<br />
Suïssa i Portugal, que són tots<br />
els estats on es van cometre<br />
les intromis<strong>si</strong>ons il·legals en<br />
els dispo<strong>si</strong>tius dels afectats.<br />
A més, també s’adreçaran a<br />
la justícia de Luxemburg, on<br />
NSO té la seu de la filial europea,<br />
per a demanar-li un<br />
seguit de diligències d’informació.<br />
I en tots aquests tribunals demanarà,<br />
mitjançant comis<strong>si</strong>ons<br />
rogatòries, informació i<br />
declaracions als responsables<br />
de NSO. Això mateix van fer<br />
Torrent i Maragall el 2020,<br />
però ara es multiplicarà en<br />
un gran nombre de jutjats i<br />
d’estats, amb un volum d’informació<br />
i de proves molt més<br />
gros que no el que hi havia<br />
fa dos anys sobre aquest cas<br />
d’espionatge. L’objectiu,<br />
d’una banda, és que la companyia<br />
israeliana acabi assumint<br />
la seva responsabilitat<br />
i, d’una altra, que assenyali<br />
qui van ser els seus clients,<br />
que Gonzalo Boye dubta que<br />
<strong>si</strong>guin el CNI –o que <strong>si</strong>guin els<br />
únics. Ell apunta més aviat a<br />
responsables policíacs; sobre<br />
això, aquesta setmana també<br />
hi ha hagut novetats, com les<br />
publicades per El Periódico i<br />
Público.<br />
Segons El Periódico, un empresari<br />
israelià, Matian Caspy,<br />
va fer de mitjancer entre NSO
60<br />
ANÀLISI<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
Group i membres de la cúpula<br />
de la policia espanyola el 2014,<br />
quan Mariano Rajoy era a la<br />
Moncloa, per aconseguir un<br />
“un <strong>si</strong>stema informàtic” per<br />
a fer espionatge. Marcelino<br />
Martín Blas, ex-cap d’afers<br />
interns de la policia espanyola,<br />
va denunciar el 2017 que Eugenio<br />
Pino, ex-director adjunt<br />
operatiu del cos, i el seu cap de<br />
gabinet, José Ángel Fuentes<br />
Gago, disposaven des del 2014<br />
de la tecnologia per a interceptar<br />
i enregistrar converses de<br />
telèfons “sense autorització<br />
judicial com a conseqüència<br />
d’haver-se-la adquirit a l’empresa<br />
israelià Rayzone Group”,<br />
de Matian Caspy.<br />
No és pas la primera informació<br />
que indica que els cossos<br />
policíacs de l’estat espanyol<br />
disposen de Pegasus. Portaveus<br />
del Ministeri de Defensa mateix<br />
ho recordaven ahir als periodistes<br />
en els passadissos del<br />
congrés, enmig de l’escàndol<br />
per les declaracions de la ministra<br />
Margarita Robles, en què<br />
justificava el Catalangate per<br />
a preservar la unitat d’Espanya.<br />
Aquestes fonts de Defensa<br />
apuntaven que no tan sols el<br />
CNI disposava del programari<br />
Pegasus, <strong>si</strong>nó que també era en<br />
mans de cossos policíacs.<br />
independentistes catalans. La<br />
via judicial pot vèncer aquest<br />
blocatge, tot i que demanarà<br />
força temps, i caldrà veure<br />
quina d’aquestes estratègies<br />
jurídiques pot ser eficaç.<br />
Òmnium i ANC també es<br />
querellaran<br />
A part l’enfocament divers que<br />
fan a ERC i a Junts, hi ha molts<br />
més afectats. L’advocat Benet<br />
Salellas representarà legalment<br />
els afectats d’Òmnium<br />
Cultural en les querelles que<br />
presentin per l’espionatge.<br />
Són Marcel Mauri, Txell Bonet,<br />
David Fernàndez, Elena<br />
Jiménez i Jordi Bosch. Les infeccions<br />
dels mòbils de Mauri<br />
i de Bonet van tenir relació en<br />
bona part amb la reorganització<br />
d’Òmnium arran de l’empresonament<br />
de Jordi Cuixart,<br />
i amb la preparació del judici<br />
contra el procés al Tribunal<br />
Suprem. En el cas de la jurista<br />
Elena Jiménez, membre<br />
de l’executiva, hi ha un altre<br />
factor important a tenir en<br />
compte, tal com indica Citizen<br />
Lab. Ella era qui dialogava amb<br />
organitzacions internacionals<br />
de defensa dels drets humans,<br />
com Amnistia Internacional<br />
i Front Line Defenders, les<br />
comunicacions de les quals<br />
potser també foren exposades.<br />
a les mans de la fiscalia de Suïssa,<br />
i l’advocat Olivier Peter<br />
és qui la representa.<br />
Els espiats de l’Assemblea<br />
Nacional Catalana també actuaran,<br />
tots representats per<br />
l’advocat Antoni Abat Ninet.<br />
Són la pre<strong>si</strong>denta, Elisenda<br />
Paluzie, els membres del<br />
secretariat Arià Bayé i Sònia<br />
Urpí i el soci de l’entitat Jordi<br />
Domingo. Presentaran una<br />
querella conjunta que anirà<br />
adreçada contra responsables<br />
dels serveis d’intel·ligència espanyols<br />
i dels cossos policíacs<br />
que poden haver fet ús de Pegasus<br />
per espiar-los. Però qui<br />
fou objecte d’un espionatge<br />
més intens dins de l’ANC fou<br />
Jordi Sànchez, actualment secretari<br />
general de Junts. Com<br />
a pre<strong>si</strong>dent de l’ANC, ja van<br />
intentar espiar-lo l’Onze de<br />
Setembre del 2015, just després<br />
de la manifestació de la Diada.<br />
I ho van aconseguir el 2017, en<br />
dates molt assenyalades: a final<br />
de maig d’aquell any, pocs dies<br />
abans de fer-se públic l’anunci<br />
de la data i la pregunta del referèndum;<br />
la Diada d’aquell any;<br />
pocs dies abans del cop d’estat<br />
del 20-S i tres dies abans d’anar<br />
a declarar amb Jordi Cuixart<br />
a l’Audiència espanyola i de<br />
ser empresonat per la jutgessa<br />
Lamela. Sánchez també presentarà<br />
batalla judicial.<br />
Aquestes accions legals, que<br />
seran detallades demà en un<br />
acte de presentació conjunt,<br />
poden tenir més derivacions.<br />
Perquè en el cas dels advocats<br />
espiats no solament hi ha<br />
hagut una intru<strong>si</strong>ó en la seva<br />
privadesa, <strong>si</strong>nó que també han<br />
restat exposades les dades i la<br />
informació dels seus clients,<br />
protegida pel secret profes<strong>si</strong>onal.<br />
I precisament van ser<br />
espiats per a poder disposar<br />
d’aquesta informació, tant en<br />
el cas d’Andreu Van den Eynde<br />
com en el de Gonzalo Boye i el<br />
de Josep Costa. Aquesta vulneració<br />
del secret profes<strong>si</strong>onal<br />
podria arribar a implicar la<br />
nul·litat de les causes judicials<br />
en què aquests advocats han<br />
intervingut o intervenen. És<br />
una pos<strong>si</strong>bilitat que ells mateixos<br />
encara estudien com<br />
articular.<br />
El govern espanyol bloca les<br />
explicacions polítiques sobre<br />
l’escàndol: es nega a facilitar<br />
la constitució d’una comis<strong>si</strong>ó<br />
parlamentària d’investigació<br />
sobre el cas Pegasus i s’amaga<br />
rere la llei de secrets oficials<br />
per no donar explicacions públiques<br />
sobre l’ús que ha pogut<br />
fer el CNI o qualsevol altre organisme<br />
d’un programari espia<br />
com aquest d’una manera<br />
tan intensa i sostinguda contra<br />
Els diputats de la CUP Mireia<br />
Vehí, Albert Botran i Carles<br />
Riera també són representats<br />
per Salellas. L’ex-diputada<br />
Anna Gabriel, exiliada<br />
a Suïssa, també fou espiada,<br />
com ja es va publicar el juliol<br />
del 2020. Fou víctima d’una<br />
intru<strong>si</strong>ó de Pegasus que va<br />
aprofitar la vulnerabilitat de<br />
WhastApp, com va passar<br />
amb Torrent i Maragall. El<br />
seu cas és, d’ençà d’aleshores,<br />
En el cas dels advocats espiats no<br />
solament hi ha hagut una intru<strong>si</strong>ó<br />
en la seva privadesa, <strong>si</strong>nó que també<br />
han restat exposades les dades i<br />
la informació dels seus clients,<br />
protegida pel secret profes<strong>si</strong>onal
61<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ANÀLISI<br />
“Què ha de fer un estat quan algú<br />
declara la independència?”<br />
“Una volta Madrid ja ha vist que, amb aquest esquema, l’escàndol no sortia<br />
de les tertúlies i que la gent romania plegada de braços, què havia de fer?”<br />
OT BOU COSTA<br />
Era el curs més obvi de les coses,<br />
que el govern espanyol<br />
acabés defensant l’espionatge.<br />
“Què ha de fer un estat, què<br />
ha de fer un govern, quan algú<br />
vulnera la constitució, quan<br />
algú declara la independència,<br />
quan algú talla les vies<br />
públiques, fa desordres públics,<br />
quan algú té relacions<br />
amb dirigents polítics d’un<br />
país que envaeix Ucraïna?”,<br />
s’ha demanat avui Margarita<br />
Robles, la ministra espanyola<br />
que controla el CNI. No és cap<br />
sortida de to. Esquerra, Junts<br />
i la CUP s’han estimat més<br />
de comprar el marc mental<br />
de Podem, assumint que hi<br />
ha una diferència entre les<br />
“clavegueres de l’estat” i<br />
l’estat en <strong>si</strong>, i assumint que el<br />
problema no és pas nacional<br />
<strong>si</strong>nó de qualitat democràtica.<br />
Una volta Madrid ja ha vist<br />
que, amb aquest esquema,<br />
l’escàndol no sortia de les tertúlies<br />
i que la gent romania<br />
plegada de braços, què havia<br />
de fer? Aprofitar-ho.<br />
Aquesta mena d’escàndols<br />
serveixen per a estirar el con-<br />
sens de la normalitat política<br />
en un sentit o en un altre;<br />
en el sentit de qui <strong>si</strong>gui més<br />
hàbil. La idea més important<br />
que mira de sembrar la intel·liguènt<strong>si</strong>a<br />
de la nova Catalunya<br />
autonòmica és que la<br />
independència no és pos<strong>si</strong>ble,<br />
ni de<strong>si</strong>tjable, perquè Espanya<br />
sempre serà molt més<br />
forta, perquè és un estat, i el
62<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
ANÀLISI<br />
primer deure d’un estat és<br />
protegir-se, i aquí vivim molt<br />
bé i els costs que tindria la<br />
independència és de fanàtics<br />
voler-los pagar. Sota aquesta<br />
premissa es desplega tota la<br />
resta. Si la Moncloa pot fer<br />
servir Pegasus per justificar<br />
que és lícita qualsevol acció<br />
que emprengui per a frenar<br />
l’independentisme, ho fa. Per<br />
què no ho hauria de fer? Cap<br />
polític independentista no<br />
ha procurat d’oferir un relat<br />
alternatiu que topi amb la<br />
idea de l’estat que es defensa,<br />
perquè han adoptat el relat de<br />
la part de l’estat que fa veure<br />
que no ho és.<br />
Robles s’aprofita d’una literatura<br />
del poder que confon<br />
–expressament– el fet que<br />
un estat tingui el monopoli<br />
de la força amb l’ús que una<br />
democràcia pot fer d’aquesta<br />
força. És clar que un estat és<br />
qui té el monopoli de la força<br />
en un territori concret: és qui<br />
té darrere les lleis, l’exèrcit<br />
i la policia. Però el <strong>si</strong>stema<br />
democràtic europeu, i els mecanismes<br />
de justícia internacionals,<br />
mal que estiguin<br />
afeblits, marquen encara els<br />
límits entre allò que poden fer<br />
els estats i allò que no han de<br />
fer les democràcies. No és pas<br />
un detall menor que el reportatge<br />
de The New Yorker amb<br />
què va esclatar tot es digui<br />
“Com espien les democràcies”,<br />
i no pas “Com espien els<br />
estats”. Ni tampoc fou una<br />
<strong>si</strong>mple trivialitat que Robles<br />
digués que no coneixia un dels<br />
mitjans més prestigiosos del<br />
món. Era un esgarip, un esgarip<br />
per la contradicció entre<br />
el codi moral de la revista i el<br />
que Espanya fa servir contra<br />
Catalunya.<br />
Si volgues<strong>si</strong>n fer prosperar<br />
la causa, Esquerra, Junts i la<br />
CUP haurien posat tots els esforços<br />
a convertir Espanya en<br />
un problema europeu, perquè<br />
Pegasus, com l’exili, demostra<br />
que Madrid només pot<br />
reprimir l’independentisme<br />
<strong>si</strong> s’alinea amb els estats del<br />
món que menys garanteixen<br />
els drets democràtics. Però<br />
això, és clar, <strong>si</strong>gnificaria atiar<br />
un conflicte que ells també<br />
volen defugir. L’independentisme<br />
no pot reaccionar com<br />
un bel astorat davant la Pasqua<br />
quan es consolidi la ver<strong>si</strong>ó<br />
que aquests espionatges tenien<br />
aval judicial –una ver<strong>si</strong>ó<br />
que de moment ha explicat<br />
El País amb una exclu<strong>si</strong>va en<br />
què, ves per on, es remet a<br />
fonts pròximes al CNI. L’estat<br />
espanyol farà tot allò que<br />
calgui, i ho justificarà quan<br />
calgui, perquè és al seu abast.<br />
La diferència la determinarà<br />
l’independentisme <strong>si</strong> és capaç<br />
d’allunyar Espanya dels estàndards<br />
democràtics. I això<br />
es fa essent fort i confrontant.<br />
La inva<strong>si</strong>ó d’Ucraïna és un<br />
punt d’inflexió. Si el control<br />
democràtic ja era ben pobre<br />
a Brussel·les, incapaç de contenir<br />
els excessos de Polònia i<br />
d’Hongria, encara ho serà més<br />
ara que la nova guerra freda<br />
anirà prenent cos. El món<br />
avança cap a una conflictivitat<br />
com més va més descarnada.<br />
Això ens porta a una cruïlla: o<br />
Si volgues<strong>si</strong>n fer prosperar la causa,<br />
Esquerra, Junts i la CUP haurien posat<br />
tots els esforços a convertir Espanya<br />
en un problema europeu<br />
arriba abans un enfortiment<br />
de la democràcia, per mitjà<br />
del qual l’autodeterminació<br />
faci forat, o arriba abans la<br />
consolidació del model hongarès,<br />
en què la democràcia<br />
ja no té força contra la jungla<br />
de la sub<strong>si</strong>stència material.<br />
Aquesta segona hipòte<strong>si</strong>, que<br />
és la probable, fa que tot depengui<br />
de com n’estigui, de<br />
derruït, l’independentisme<br />
quan ja s’hagi quedat sol davant<br />
el món.
63<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
VICENT PARTAL<br />
ESPANYA ÉS CADA DIA MENYS DEMOCRÀCIA<br />
I MÉS ETNOCRÀCIA<br />
Una democràcia<br />
ètnica implica que el<br />
comportament de l’estat<br />
és diferent no pels fets<br />
que s’esdevenen, <strong>si</strong>nó<br />
per la condició nacional,<br />
ètnica, de grup, dels<br />
individus concernits<br />
El monarca espanyol ha fet pública una xifra que ell afirma que és la del<br />
seu patrimoni. Tant hi fa; ja en parlarem, d’això. Perquè ara vull comentar<br />
una cosa que té a veure amb la manera com ho ha fet: la casa reial ha comunicat<br />
la deci<strong>si</strong>ó al govern i a tots els grups del parlament espanyol tret<br />
d’ERC, Junts, la CUP, Compromís, Bildu i el BNG. I ho ha fet així perquè<br />
el govern socialista fa temps, concretament en l’època de Carmen Calvo,<br />
va decidir que dels grans temes d’estat només se n’informava els grups<br />
“constitucionalistes”.<br />
No deixa de cridar l’atenció que, casualment, la línia que separa qui és<br />
constitucionalista de qui no ho és no s’expresse pas en termes de dreta-esquerra<br />
o en termes de defensa de la democràcia liberal o no, <strong>si</strong>nó en termes<br />
de nacionalitat. Així doncs, resulta que tots els espanyols són constitucionals<br />
i cap dels altres no ho és. Observeu que grups tan distants com Vox<br />
i Unides-Podem sí que en van ser informats, sí que van ser tractats com a<br />
part del bloc constitucional, i tots els grups representants de les minories<br />
nacionals en foren exclosos –llevat, solament, del PNB, que sembla que va<br />
ser avisat, però no ho ha confirmat.<br />
Aquest comportament insòlit i nou –en el passat PNB i Convergència entraven<br />
de ple en el bloc dit constitucional– s’explica per la transformació cada<br />
dia més evident d’Espanya en una “democràcia ètnica”. S’entén per “democràcia<br />
ètnica” aquella <strong>si</strong>tuació en què un mateix <strong>si</strong>stema polític combina<br />
una estructura de dominació i repres<strong>si</strong>ó ètnica amb el reconeixement formal<br />
dels drets democràtics, polítics i civils per a tota la població, incloses les minories.<br />
D’acord amb aquest esquema, no són perseguits necessàriament i en<br />
tot moment tots els ciutadans que pertanyen a una minoria nacional, però<br />
tots els membres d’una minoria nacional saben que són sospitosos d’una<br />
manera especial i que seran tractats de manera discriminatòria en cas que<br />
els passe res. Tan sols pel fet que no pertanyen a la “nació central”, aquella<br />
que monopolitza el control de l’estat, la nació espanyola en aquest cas.<br />
I això, a efectes pràctics, vol dir que la mateixa baralla de bar t’envia a la<br />
presó durant molts anys <strong>si</strong> passa a Altsasu i ets basc o ni tan sols hi intervé<br />
la policia <strong>si</strong> passa a Madrid i els participants són espanyols. I que la mateixa<br />
policia et pega violentament <strong>si</strong> intentes de votar l’autodeterminació a Catalunya<br />
encara que <strong>si</strong>ga legal, però no et pega i et deixa fer <strong>si</strong> ets un nacionalista<br />
espanyol, et comportes com et comportes. I, evidentment, implica<br />
que t’espien, exactament, perquè ets català. Perquè una democràcia ètnica<br />
implica que el comportament de l’estat, i encara més el de l’estat profund, és<br />
diferent no pels fets que s’esdevenen, <strong>si</strong>nó per la condició nacional, ètnica,<br />
de grup, dels individus concernits.
64<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
S’entén per “democràcia ètnica” aquella <strong>si</strong>tuació<br />
en què un mateix <strong>si</strong>stema polític combina una<br />
estructura de dominació i repres<strong>si</strong>ó ètnica amb<br />
el reconeixement formal dels drets democràtics,<br />
polítics i civils per a tota la població, incloses les<br />
minories<br />
I <strong>si</strong> ho voleu comprovar n’hi ha prou de repassar d’una en una les vuit<br />
condicions que el sociòleg israelià Sammy Smooha ha definit com a pròpies<br />
de les democràcies ètniques:<br />
1. El nacionalisme ètnic instal·la un únic nucli de nació ètnica dins<br />
l’estat. L’estat és d’uns, no de tots.<br />
2. L’estat separa la pertinença a la nació ètnica central única de la<br />
ciutadania. Pots ser ciutadà de l’estat però no seràs nacional com ells.<br />
3. L’estat és propietat de la nació ètnica central, que el governa de<br />
manera pràcticament exclu<strong>si</strong>va.<br />
4. L’estat mobilitza políticament la nació ètnica central, <strong>si</strong> cal contra<br />
les minories nacionals.<br />
5. Els grups no centrals gaudeixen de drets individuals i col·lectius<br />
incomplets i generalment sotmesos a arbitrarietat.<br />
6. Malgrat això, l’estat permet als grups no centrals de mantenir<br />
una lluita parlamentària per a assolir alguns canvis, sempre que no<br />
es trenque l’estat.<br />
7. L’estat, tanmateix, percep sempre els grups no centrals com una<br />
amenaça.<br />
8. L’estat imposa control permanent i sospita sempre dels grups no<br />
centrals.<br />
Hi encaixa o no hi encaixa la definició de “democràcia ètnica”, en això que<br />
vivim?<br />
PS. Com haureu comprovat vosaltres mateixos, avui la maqueta de VilaWeb<br />
ha canviat ja per a tots els lectors -fa un temps que els subscriptors ja tenien<br />
accés a la nova imatge en el Diari de la Nit. Espere que us agrade i us demane<br />
compren<strong>si</strong>ó pels petits errors que puga haver-hi i que anirem corregint.
65<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
CARME JUNYENT<br />
LLIBRES I PAISATGES (3)<br />
Sant Jordi és per gaudirne<br />
i compartir-lo. Jo<br />
mateixa, que compro<br />
llibres tot l’any, per Sant<br />
Jordi també en compro. És<br />
part del ritual<br />
No tinc records d’infantesa de Sant Jordi. Ni llibres ni roses ni res. El meu<br />
primer Sant Jordi el vaig viure quan estudiava COU. L’Eudald Solà ens va portar<br />
a ramblejar, a veure i tocar llibres i jo vaig quedar tocada pel magnetisme<br />
d’aquesta festa. Un magnetisme que després he anat trobant en unes altres<br />
persones. Recordo un sevillà que va venir a viure a Barcelona i va arribar el<br />
dia de Sant Jordi sense tenir ni idea de què era. De l’estació de França se’n<br />
va anar cap a les Rambles i, quan va veure allò, es va pensar que Barcelona<br />
era així cada dia. L’endemà se li va desfer l’encanteri, però el record d’aquell<br />
primer dia no se li ha esborrat mai.<br />
Al Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades tenim el costum, quan organitzem<br />
activitats internacionals, de fer-les als voltants de Sant Jordi i recomanem<br />
als convidats que es quedin i s’hi passegin. Aquesta Barcelona insòlita que<br />
només vivim un dia a l’any és una experiència prou colpidora i exòtica per<br />
deixar un bon record. Sant Jordi és per gaudir-ne i compartir-lo. Jo mateixa,<br />
que compro llibres tot l’any, per Sant Jordi també en compro. És part del ritual.<br />
Justament perquè m’agrada tant la festa, sempre havia somiat <strong>si</strong>gnar llibres<br />
per Sant Jordi a Barcelona. Alguns dels meus llibres han estat “novetats” de<br />
Sant Jordi sense que ningú en fes cas. Em va costar d’entendre que treure<br />
un llibre per Sant Jordi et condemna a passar desapercebut, però, tot i això,<br />
encara em fa il·lu<strong>si</strong>ó. Em va costar molt arribar a Barcelona, abans vaig <strong>si</strong>gnar<br />
en uns altres llocs: a Masquefa, és clar, però també a Igualada, on em<br />
vaig passar tot un matí sense <strong>si</strong>gnar ni un llibre. El 2020 va ser la primera<br />
vegada que em van convidar a <strong>si</strong>gnar a Barcelona i la pandèmia va fer miques<br />
aquella oportunitat. L’any passat, el Pere Comellas i jo vam anar a <strong>si</strong>gnar<br />
exemplars d’Els colors de la neu a la llibreria Ona. Estàvem molt contents amb<br />
la petita cua que es va fer fins que va arribar Josep Rull i vam saber què era<br />
una autèntica cua de Sant Jordi. Malgrat tot, em va encantar l’experiència,<br />
sobretot perquè era quan més a prop era del meu somni. Qui m’havia de dir<br />
que l’hora m’arribaria un any més tard. El meu Sant Jordi d’enguany ha estat<br />
un regal que m’ha fet la vida. Una cosa més que he pogut fer abans de morir.<br />
No vaig anar a l’esmorzar que ofereix l’Ajuntament de Barcelona, però<br />
tothom que me’n parlava m’explicava que la batllessa, Ada Colau, havia<br />
fet un discurs insuportable ple de desdoblaments, genèrics i cosa inclu<strong>si</strong>va.<br />
El cas és que ningú no em va dir què havia dit, que és el que passa quan et<br />
dediques a estrafer la llengua. Arriba la forma però no el contingut, vet-ho<br />
aquí. Com <strong>si</strong> d’un regal només te’n dones<strong>si</strong>n l’embolcall.<br />
Quan anava cap al centre, em vaig trobar una veïna que em va demanar <strong>si</strong><br />
anava cap a casa. Li vaig dir que no, que anava a <strong>si</strong>gnar llibres, i em va dir:
66<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
“Que has escrit un llibre, tu?” Bon començament. La primera hora havia<br />
de <strong>si</strong>gnar a la llibreria Jaimes. Em va tocar seure entre l’Alejandro Palomas<br />
–que va ser la primera aproximació del dia al fenomen fan en literatura– i<br />
la Gina Estapé, una instagramer amb milers de seguidors. Entre la veïna i la<br />
solitud de l’autor desconegut vaig pensar que el dia podia ser interessant i<br />
li vaig demanar a la Gemma Redortra –flamant editora d’Eumo que no em<br />
va deixar sola en cap moment– <strong>si</strong> em podia portar algun paper per escriure.<br />
Em va regalar una llibreteta amb el títol “L’Odissée” que no sé <strong>si</strong> volia ser<br />
premonitori.<br />
El meu Sant Jordi<br />
d’enguany ha estat<br />
un regal que m’ha<br />
fet la vida. Una cosa<br />
més que he pogut fer<br />
abans de morir<br />
Mentre els meus companys de taula anaven atenent els fans. jo podia<br />
veure –i sentir– coses d’aquestes que sempre s’expliquen de Sant Jordi.<br />
Una noia demanava on <strong>si</strong>gnava la Iolanda Bustos, una senyora preguntava<br />
<strong>si</strong> tenien punts de llibre originals, una altra volia pagar els llibres a l’autor,<br />
un altre demanava descompte sobre el descompte... Una ex-alumna que va<br />
venir a saludar-me va apaivagar una mica la meva solitud, però el meu Sant<br />
Jordi va arribar en la persona d’un lector, el Carles, que em va demanar que<br />
li <strong>si</strong>gnés el llibre. La meva primera <strong>si</strong>gnatura de Sant Jordi. I com <strong>si</strong> s’encomanés,<br />
va començar a venir gent de tota mena: coneguts de la feina, pares<br />
que compraven el llibre per als fills, fills que el compraven per als pares i<br />
mentrestant veia a Twitter que la consellera Lourdes Ciuró recomanava el<br />
meu llibre per Sant Jordi. Una de les parelles més ben avingudes que conec<br />
–els meus amics Rosa i Joan– em van venir a saludar just en el moment que<br />
començava a ploure. Vaig posar els llibres a cobert, una operació que no vaig<br />
parar de repetir durant tot el dia, i la Gemma i jo vam entrar a un cafè. Primera<br />
calamarsada. Quan va sortir el sol, vam anar cap a la Documenta. Allà<br />
vaig conèixer una de les autores del llibre, la Raïssa Martínez Vila-Abadal,<br />
vaig coincidir a la taula amb Mercè Ibarz i vaig saludar el Pau Vidal. El Pau<br />
em va dir que a ell no li agradava <strong>si</strong>gnar i jo li vaig dir que estava encantada i<br />
em va dir: “Tu perquè tens aquesta cosa que creus en la humanitat...” Pocs<br />
instants després, vaig poder constatar que tinc raó quan crec en la huma-
67<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
I també exalumnes<br />
dels<br />
que no tenen un<br />
mal record de mi.<br />
Al meu costat,<br />
triomfaven el Jordi<br />
Badia i el Raül<br />
Romeva<br />
nitat, la Gyzet i la seva parella em van demanar que els <strong>si</strong>gnés un exemplar<br />
del Som dones tot moll. Em van dir que l’havien comprat així per solidaritat<br />
amb els llibreters. Li vaig preguntar a la Mercè <strong>si</strong> li agradava <strong>si</strong>gnar i em va<br />
dir que li agradava veure els lectors. Un gironí que després em dirien que<br />
era el Carles Monguilod em va explicar que en un espectacle infantil de fa<br />
trenta anys a Girona, l’animador va exhortar la canalla: “Nens i nenes, tots<br />
i totes, drets i dretes!”<br />
Quan era l’hora de dinar, va començar a ploure una altra vegada. Teníem un<br />
dinar amb autors i vam començar fent una ronda de presentació de nosaltres i<br />
els nostres llibres. Hi vaig trobar molta gent que admiro. Algun dia en parlaré.<br />
Mentre dinàvem, segona calamarsada o tempesta, perquè no ho vam sentir,<br />
només ens van avisar. Quan ja baixava cap a les Rambles (ja he <strong>si</strong>gnat a Canaletes!)<br />
m’avisen que hi ha gent que m’espera, però era impos<strong>si</strong>ble avançar.<br />
Em vaig disculpar pel retard. Soc patològicament puntual i aquestes coses<br />
em fan patir. I, una vegada més, correctors, traductors, professors que ja no<br />
saben què fer amb totes les pres<strong>si</strong>ons que reben per escriure en “inclu<strong>si</strong>u”.<br />
I també ex-alumnes dels que no tenen un mal record de mi. Al meu costat,<br />
triomfaven el Jordi Badia i el Raül Romeva.<br />
A última hora, vam anar cap a l’Ona. La Iolanda Batallé, atrafegada, i jo que<br />
començava a sentir el cansament que desapareix mentre parles amb la gent.<br />
Li vaig demanar al Zúber <strong>si</strong> podia seure i em va dir: “És clar que pots seure,<br />
<strong>si</strong> això és casa teva!” I sí, m’emociona la gent que malgrat tota la pres<strong>si</strong>ó que<br />
han d’aguantar són capaços de ser amables. Mentre m’esperava per <strong>si</strong>gnar,<br />
vaig parlar amb la Laura Guilera, de Planeta i el Grup 62. Quan es tracta del<br />
Som dones hi ha unes relacions intergeneracionals bastant pautades: pares<br />
que compren el llibre per a les filles (que són favorables a la cosa inclu<strong>si</strong>va)<br />
o fills que compren el llibre per a les mares (que estan a favor meu). Però<br />
la Laura em sorprèn perquè em diu que fa servir els meus arguments per<br />
debatre amb la seva mare. Dialèctica entre feminismes, vaja.
68<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
Entre tanta patum, va venir un noi molt jove a demanar-me<br />
que li <strong>si</strong>gnés el llibre i em va dir que era la primera vegada<br />
que demanava a un autor que ho fes. Tots tenim el nostre<br />
primer Sant Jordi<br />
A l’Ona tinc poques perspectives de triomfar. A l’altra banda hi ha l’Oriol<br />
Mitjà i a la meva filera, el Jordi Sierra i Fabra, segona aproximació del dia al<br />
fenomen fan en la literatura; la Maria Nicolau, que em diu que sóc la “jefa”<br />
i unes quantes coses boniques més; l’Empar Moliner, que m’explica que ja<br />
té la prosopagnò<strong>si</strong>a diagnosticada i que ara ja no s’ho passa tan malament;<br />
el Vicent Partal, que diu que cada any va a sopar a casa d’un amic seu que es<br />
diu Jordi i que aquest any tem que s’adormirà a la cadira perquè està molt<br />
cansat; i l’Iu Forn, que em diu que està d’acord amb el 150% de les coses que<br />
dic. Entre tanta patum, va venir un noi molt jove a demanar-me que li <strong>si</strong>gnés<br />
el llibre i em va dir que era la primera vegada que demanava a un autor que<br />
ho fes. Tots tenim el nostre primer Sant Jordi. L’Empar em va explicar que<br />
al matí havia passat una cosa molt bonica. Era al camió de Catalunya Ràdio<br />
i a sobre la taula hi havia el meu llibre. El vent feia moure els fulls com <strong>si</strong><br />
fos una invitació a la lectura: “Llegiu-me.” Ho deia ella, que va ser la gran<br />
triomfadora de Sant Jordi. Quan va ser l’hora del relleu, l’Òscar Dalmau va<br />
ocupar el meu lloc. Ens vam saludar un moment, però no el vaig entretenir<br />
perquè havia arribat una allau de gent amb el seu llibre. Diuen que va ser Vox<br />
Tarragona qui li va fer la campanya, però jo crec que va ser el seu club de fans.<br />
Quan vam sortir, la Gemma em va acompanyar a la parada de l’autobús.<br />
Mentre l’esperàvem, li vaig dir: “Ha estat el meu primer Sant Jordi sense<br />
comprar cap llibre i sense que m’hagin regalat cap rosa.” Ella va mirar al cel<br />
i va dir: “Encara pot nevar.”
69<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
ANDREU BARNILS<br />
ANDREU BARNILS<br />
NOSALTRES, ELS OPTIMISTES<br />
Una anàli<strong>si</strong> de la realitat<br />
crítica no té res a veure<br />
amb el derrotisme<br />
Nosaltres, els optimistes, ho som per caràcter. Per molta dada objectiva que<br />
tinguem davant, continuem essent-ho. El mateix passa amb els pes<strong>si</strong>mistes.<br />
Ja els podeu pintar de rosa el futur, que el veuran negre. I des de tots<br />
dos caràcters, des de totes dues po<strong>si</strong>cions, es poden fer anàli<strong>si</strong>s crítiques,<br />
lúcides, de la realitat.<br />
Aquesta setmana he llegit una anàli<strong>si</strong> optimista de la realitat política catalana.<br />
I, per tant, és una anàli<strong>si</strong> que neda a contracorrent perquè fa anys que<br />
els pes<strong>si</strong>mistes dominen el relat. L’anàli<strong>si</strong> optimista és de l’Albert Botran,<br />
historiador i diputat de la CUP a Madrid, que ha escrit el llibre ‘Independència<br />
és revolució. La sobirania en un món en cri<strong>si</strong>’ (Edicions 3 i 4). Un llibre amb el<br />
qual coincideixo en aspectes (el Primer d’Octubre demostra que amb les urnes<br />
no n’hi ha prou; <strong>si</strong> vols eixamplar la base, confronta), discrepo en d’altres<br />
(ell vol nou referèndum, i jo ho faria via eleccions, i control del territori<br />
després); un llibre que resum els tres paradigmes de l’independentisme<br />
(paradigma insurgent, amb el cas irlandès com a exemple, que a Europa ja<br />
no s’estila; paradigma parlamentari, via lleis i partits, amb el cas català com<br />
a exemple, paradigma que mor el 2017 , “amb les urnes no n’hi ha prou”;<br />
i un tercer paradigma que els independentistes no hem trobat encara). Un<br />
llibre breu on s’agraeix la bibliografia de llibres i articles, i la cita d’Eva<br />
Serra que descriu 1640, 1714, que ell hi suma 2017 (“La ruptura amb l’estat<br />
democratitza les lleis i prima la justícia social”). Un llibre gens sectari amb<br />
la dreta, ni amb ERC, ni amb ningú, i que a la vegada fa pensar que encara<br />
ningú de la CUP ha explicat el 2017 des de dins el partit. Ell tampoc, i aquest<br />
és un llibre que ens fa falta, i els fa falta. Un llibre escrit per un home d’encara<br />
no quaranta anys que acabarà essent, espero, historiador a temps complet, i<br />
a qui agraeixo les dades amb les que basteix l’argument, el to serè, didàctic,<br />
i la mirada optimista.<br />
El perill dels optimistes és caure en la ingenuïtat. El dels pes<strong>si</strong>mistes, en<br />
el derrotisme. En els pitjors casos, en els casos a defugir, els optimistes<br />
no són més que egoistes privilegiats que volen continuar essent-ho i rere<br />
suposats discursos optimistes, que fan passar per lúcids, només volen mantenir<br />
privilegis injustos, distraient-nos amb suposats avenços inexistents.<br />
A l’altra banda passa el mateix i en els pitjors casos, en els casos a defugir,<br />
els pes<strong>si</strong>mistes no són més que amargats que volen amargar-te a tu, i rere<br />
suposats discursos pes<strong>si</strong>mistes, que fan passar per lúcids, l’únic que volen<br />
és tallar-te les ales, evitant els avenços dels altres. Tot <strong>si</strong>gui dit amb la màxima<br />
compren<strong>si</strong>ó, que Isabel Martí sempre em recorda que són els caràcters<br />
el que es transmet via genètica de pares a fills, més que no la intel·ligència<br />
o la bellesa. Vull dir que molts pes<strong>si</strong>mistes ho han mamat a casa. I molts<br />
optimistes, també.
70<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
ANDREU BARNILS<br />
En els pitjors casos, en els casos a defugir, els<br />
optimistes no són més que egoistes privilegiats que<br />
volen continuar essent-ho i rere suposats discursos<br />
optimistes, que fan passar per lúcids, només volen<br />
mantenir privilegis injustos, distraient-nos amb<br />
suposats avenços inexistents<br />
A mi m’és igual <strong>si</strong> algú és optimista, o pes<strong>si</strong>mista, mentre <strong>si</strong>gui lúcid. Em<br />
costen més els ingenus i els derrotistes. I ja no t’explico els egoistes privilegiats<br />
i els amargats. Per això celebro discursos optimistes, a estones lúcids,<br />
sempre serens, com el de Botran, l’historiador polític.
71<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTA ROJALS<br />
MARTA ROJALS<br />
ENS VÉNEN A VIOLAR A LES NOSTRES DONES<br />
Un predador sexual no<br />
el fa la bandera, el fa<br />
l’oca<strong>si</strong>ó; i el patriarcat,<br />
que la sap llarga,<br />
proporciona oca<strong>si</strong>ons<br />
adaptades a totes les<br />
cultures i totes les<br />
<strong>si</strong>tuacions<br />
Amb la detenció del violador d’Igualada, les xarxes han tornat a recollir la<br />
ira del poble, com és natural. Passa amb cada violació mediatitzada, ja <strong>si</strong>gui<br />
individual o grupal, puntual o repetida, present o passada, que tothom té<br />
aquesta neces<strong>si</strong>tat tribal d’emetre la seua condemna. I, <strong>si</strong> tots aquests casos<br />
tenen una cosa en comú, és que els titulars de la notícia s’omplen d’una<br />
sèrie de comentaris que sempre es repeteixen i que avui ens hi volíem fixar<br />
per a tots vostès.<br />
La categoria general i que fa de paraigua de totes és el clàs<strong>si</strong>c que diu que<br />
els pengin del campanar pels ous, que els els tallin, que els els facin menjar,<br />
que els els fotin pel cul, i altres variants de regust medieval encomanades<br />
a una tercera persona indefinida del plural. Dins del mateix gènere de sang<br />
i gònades hi ha el milhomenisme de sofà, el que fa una crida als seus semblants<br />
sota el reclam del que n’ensenyin la cara i anirem a buscar-lo, que ens<br />
en diguin el nom i el trobarem, ens el deixin a la plaça del poble en calçotets,<br />
que ens diguin on viu i li cremem la casa amb ell a dins. Que sí, que sí, Manel,<br />
ja pots seure.<br />
Dins d’aquest grup, i aquí ens hi entretindrem una mica més, hi ha el dels<br />
cops al pit del “<strong>si</strong> hagués estat la meua filla” i que continua amb desenllaços<br />
<strong>si</strong>milars: qui acabaria a la presó sóc jo; el capo, l’empalo, l’escorxo, el faig<br />
patir; el faig desaparèixer i ja el poden anar buscant; m’haurien de detenir<br />
a mi perquè <strong>si</strong> me’l trobo no ho explica. El resum de tots és més masclisme<br />
com a resposta al masclisme: què podria sortir malament?<br />
Què podria sortir malament... <strong>si</strong> no fos que no passaria res. En aquestes<br />
latituds, <strong>si</strong> violes<strong>si</strong>n les filles, germanes, nebodes, co<strong>si</strong>nes, filloles, veïnes<br />
d’aquests senyors, perquè estadísticament són senyors, probablement<br />
acabarien fent el mateix que han fet abans tots els familiars de les violades<br />
anteriors –i als quals, per cert, els abrandaments milhomenistes encara els<br />
deuen fer sentir més miserables per no haver sabut defensar les “seues” dones<br />
fent d’herois justiciers. Un cas paradigmàtic és el de la primera manada,<br />
la mediàtica: mira que n’hi havia, de violadors per acorralar i emascular, en<br />
corrien fotos, els noms i cognoms, on vivien i a què dedicaven el temps lliure.<br />
Doncs té: mentre el poble s’esgargamellava a les xarxes, els violadors eren<br />
convidats a programes grocs, fotografiats en festes majors, passejant entre<br />
munions de gent, prenent el sol en platges plenes de gom a gom.<br />
Potser el fet que tingues<strong>si</strong>n passaport espanyol o, més probable encara, que<br />
els líders hagues<strong>si</strong>n estat un militar i un guàrdia civil, hi van tenir a veure,<br />
però, <strong>si</strong> no hagués estat el cas, hauria passat com amb altres manades, com<br />
la de Manresa o la dels jugadors de l’Arandina: molt de soroll i tal dia faria un
72<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 29 d’abril de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTA ROJALS<br />
“Nacionalitat?!”,<br />
“Origen del<br />
violador?!”,<br />
“Immigrant o<br />
mena?!”, perquè els<br />
rossos i blanquets<br />
no violen, no.<br />
any. D’aquí enllacem amb l’altra categoria, més perillosa, dels comentaris<br />
digitals sobre el predador d’Igualada, un monstre amb uns antecedents que<br />
feien incompren<strong>si</strong>ble que voltés lliurement pel carrer. Perquè aquest debat,<br />
que és el que hauria d’amoïnar dins i fora de les xarxes, era contínuament<br />
interceptat pels perfils més preocupats per l’origen de l’individu: Gaudiu de<br />
la immigració descontrolada!; Mà de ferro i deportacions!; Per què no dieu<br />
d’on és, tevetrès? Els coneixereu per les banderetes –sempre les mateixes<br />
banderetes–, i perquè a cada notícia d’una agres<strong>si</strong>ó sexual, abans que se’n<br />
sàpiga cap detall, surten en massa a piular com lloros: “Nacionalitat?!”,<br />
“Origen del violador?!”, “Immigrant o mena?!”, perquè els rossos i blanquets<br />
no violen, no.<br />
El tuf patriarcal de “ens vénen de fora a violar les nostres dones” és transversal<br />
a tots els exemples anteriors, però la te<strong>si</strong> d’aquests últims –i d’aquí ve el<br />
perill– no és purament recreativa: els defensors de les femelles del seu corral<br />
sostenen que els assaltants sexuals solen provenir de “països masclistes”,<br />
de “cultures misògines” en què les dones són un tros de carn del qual es pot<br />
abusar impunement. I quan el delinqüent els quadra amb el prejudici encara<br />
es piquen més el pit, perquè <strong>si</strong> no permetes<strong>si</strong>n entrar aquests estrangers,<br />
no els assaltarien les dones, i <strong>si</strong> els expulses<strong>si</strong>n a la primera que ho proven,<br />
ja no reincidirien més –no reincidirien aquí, evidentment.<br />
Llàstima que no hi caiguin, els nostres herois patris, en una <strong>si</strong>tuació inversa,<br />
la dels delinqüents sexuals dels països dits “desenvolupats” que van a<br />
violar en països dits “en via de desenvolupament”: soldats, turistes sexuals,<br />
religiosos, cooperants, proxenetes, poderosos de tots els rams. Munions<br />
d’homenets ben blanquets que travessen còmodament les fronteres amb<br />
els seus papers en regla i els passaports lluents; immigrants i desplaçats<br />
legalís<strong>si</strong>ms, ells, que s’aprofiten de les cultures dites “masclistes” per violar<br />
amb totes les facilitats, per sotmetre víctimes fàcils, més desprotegides que<br />
les dels seus països d’origen, i així poder sortir impunes dels seus delictes...<br />
apostant a la sort que, en molts d’aquests indrets “endarrerits”, ni tan sols<br />
<strong>si</strong>guin delictes.<br />
Per què s’hauria de voler complicar, un delinqüent sexual d’aquestes<br />
cultures “endarrerides” anant a violar a casa dels hòmens blanquets, podent<br />
fer-ho amb (més) impunitat als seus països “masclistes” de naixement? La<br />
pregunta no té gaire recorregut, és clar, perquè el denominador comú dels<br />
violadors no és ni ser d’una nacionalitat o d’una altra, ni ser d’una cultura o de<br />
la de més enllà, perquè fins les més civilitzades encara són recalcitrantment<br />
patriarcals: el denominador comú és ser un home, aquí i a la Xina Popular. No<br />
parlo jo, feminista que se’m veu el llautó: parla –tornem-hi– l’estadística.<br />
Oh, és que no tots els hòmens tal i tal: oi, oi, qui vulgui una medalla per no<br />
violar, es troba en l’article equivocat.<br />
Que un violador tingui més recursos per a actuar que un altre no el fa menys<br />
violador. El <strong>si</strong>lenci de la llar, a la sala de reunions, al gimnàs escolar, al front,<br />
en una orgia de milionaris, un predador sexual no el fa la bandera, el fa<br />
l’oca<strong>si</strong>ó. I el patriarcat, que la sap llarga, proporciona oca<strong>si</strong>ons adaptades a<br />
totes les cultures i totes les <strong>si</strong>tuacions. Farien bé de recordar-ho –perquè,<br />
de saber-ho, segur que ho saben– tots aquests venjadors de pa sucat amb<br />
oli: els racistes i els altres.
LA FOTO DE LA SETMANA<br />
Sant Jordi 2022<br />
FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ