23.06.2022 Views

La revolució oblidada de Tosquelles

  • No tags were found...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

18 - 23 DE JUNY DE 2022<br />

No faces <strong>de</strong> la teua ignorància un argument<br />

Joan Fuster<br />

Una possibilitat <strong>de</strong> rehumanitzar-nos<br />

LA REVOLUCIÓ<br />

OBLIDADA<br />

DE TOSQUELLES


2<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

ENTREVISTES<br />

SUMARI<br />

18 - 23 DE JUNY DE 2022<br />

<strong>La</strong> <strong>revolució</strong> <strong>oblidada</strong> <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>.<br />

Una possibilitat <strong>de</strong> rehumanitzar-nos<br />

Per Montserrat Serra.<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong>, un psiquiatre eminent perdut a l’exili<br />

Per Xavier Montanyà.<br />

Abel Mariné: “Quan mengem quinoa contribuïm que un peruà<br />

estigui més fotut”<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

Agustí Colomines: “D’aquí n’he sortit com una persona nova”<br />

Per Andreu Barnils.<br />

Mariona Carulla: “Millet no volia que fos la presi<strong>de</strong>nta,<br />

però la junta es va plantar”<br />

Per Txell Partal.<br />

Bernat <strong>La</strong>vaquiol: “A Vilagrà li van caure els jocs sobre la taula<br />

i els va xutar endavant com una pilota”<br />

Per Oriol Bäbler.<br />

Gerardo Tecé: “Al PSOE li interessava <strong>de</strong>ixar perdre Andalusia<br />

perquè confiava en la fotografia <strong>de</strong> PP i Vox”<br />

Per Josep Rexach Fumanya.<br />

Àngels Gonyalons: “Per molts èxits que tingués, quan arribava<br />

a casa estava sola”<br />

Per Txell Partal.<br />

<strong>La</strong>ura Castel: “<strong>La</strong> imatge d’Espanya es van anar <strong>de</strong>gradant<br />

en la reunió”<br />

Per Per Josep Casulleras Nualart.<br />

REPORTATGES<br />

ANÀLISI<br />

OPINIÓ<br />

D’Olona a Le Pen: com juga l’extrema dreta la carta <strong>de</strong>ls<br />

li<strong>de</strong>ratges femenins?<br />

Per Clara Ardévol Mallol.<br />

De les samarretes als dinarots <strong>de</strong> Puig<strong>de</strong>mont, una repassada<br />

a la carrera <strong>de</strong> Mónica Oltra<br />

Per Esperança Camps Barber.<br />

L’oasi <strong>de</strong>ls indults: principi i final d’un diàleg impossible<br />

Per O<strong>de</strong>i A.-Etxearte.<br />

Així s’ha burlat Espanya durant un any <strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong>l Consell<br />

d’Europa sobre Catalunya<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

<strong>La</strong> <strong>de</strong>sorientació <strong>de</strong>l PSOE i d’Esquerra es comença a notar<br />

Per Ot Bou Costa.<br />

Quan Fukuyama veu Catalunya mentre repensa el valor<br />

<strong>de</strong>l nacionalisme<br />

Editorial <strong>de</strong> Vicent Partal.<br />

El nosaltres <strong>de</strong>ixa pas<br />

Mail Obert d’Andreu Barnils.<br />

Una revetlla sense Netflix<br />

Mail Obert <strong>de</strong> Carme Junyent.


3<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

<strong>La</strong> possibilitat <strong>de</strong> rehumanitzar-nos<br />

LA REVOLUCIÓ OBLIDADA<br />

DE TOSQUELLES


4<br />

PORTADA<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MONTSERRAT SERRA<br />

Entrevistem, tot passejant, el co-comissari <strong>de</strong> l’exposició “<strong>Tosquelles</strong>. Com una màquina <strong>de</strong> cosir en un camp<br />

<strong>de</strong> blat” · Ens parla <strong>de</strong> la personalitat d’aquest home, que va revolucionar la psiquiatria a mitjan segle XX<br />

Una <strong>de</strong> les exposicions més sorprenents, fructíferes,<br />

originals i amb més transcendència cultural i política<br />

d’aquests últims anys és la que es pot veure fins al 28<br />

d’agost al Centre <strong>de</strong> Cultura Contemporània <strong>de</strong> Barcelona<br />

(CCCB), en què es <strong>de</strong>scobreix Francesc <strong>Tosquelles</strong>,<br />

un singular psiquiatre nascut a Reus a primers <strong>de</strong>l segle XX,<br />

exiliat a França <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l 1939, que va revolucionar la institució<br />

psiquiàtrica i va influir en el pensament crític <strong>de</strong>l segle<br />

passat. Es diu “<strong>Tosquelles</strong>, Com una màquina <strong>de</strong> cosir en un<br />

camp <strong>de</strong> blat” i l’hem visitada acompanyats <strong>de</strong> Carles Guerra,<br />

comissari <strong>de</strong> la mostra juntament amb Joana Massó. Amb ell<br />

<strong>de</strong>scobrim el personatge.<br />

El CCCB ens presenta <strong>Tosquelles</strong> en aquests termes: “Francesc<br />

<strong>Tosquelles</strong> (Reus, 1912 – Granges d’Òlt, 1994) va ser un<br />

psiquiatre català format en l’experiència política i cultural <strong>de</strong><br />

la Mancomunitat <strong>de</strong> Catalunya i la República que, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

lluitar al Front d’Aragó i a Extremadura durant la Guerra Civil,<br />

es va haver d’exiliar a França l’any 1939. Des <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong><br />

concentració <strong>de</strong> Sètfonts i, sobretot, a l’hospital psiquiàtric <strong>de</strong><br />

Saint-Alban, <strong>Tosquelles</strong> va revolucionar la institució psiquiàtrica<br />

amb una pràctica experimental que vinculava l’exercici<br />

clínic amb la política i la cultura, i que va humanitzar la vida <strong>de</strong><br />

milers <strong>de</strong> pacients. Saint-Alban es va convertir en un refugi per<br />

a artistes d’avantguarda que convivien amb interns, pagesos,<br />

monges, metges i infermeres, en una pràctica que vetllava<br />

per obrir l’hospital psiquiàtric i fomentar el vincle social <strong>de</strong>ls<br />

malalts, i que veia en el teatre, el cinema, l’art i l’escriptura<br />

una eina terapèutica fonamental.”<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong> en un moment <strong>de</strong> l’entrevista feta per Jean-<br />

Clau<strong>de</strong> Polack i Danielle Sivadon i filmada per François Pain el 1987<br />

Però la vida i l’obra <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> és tan intensa i exuberant,<br />

tan plena <strong>de</strong> valors socials, polítics i culturals enxarxats, que la<br />

seva <strong>de</strong>scoberta ha interessat, inspirat i fructificat en diferents<br />

direccions. El crític d’art i docent Carles Guerra i la crítica literària<br />

i investigadora <strong>de</strong> la UB Joana Masó van començar a fer-ne<br />

la recerca, finançada per la Fundació Privada Mir-Puig. Aquesta<br />

recerca primer va donar lloc al llibre <strong>de</strong> Joana Masó <strong>Tosquelles</strong>.<br />

Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el premi Ciutat<br />

<strong>de</strong> Barcelona d’assaig, humanitats i història 2021 i el Premi <strong>de</strong><br />

Recerca <strong>de</strong> l’ACCA – Associació Catalana <strong>de</strong> Crítica d’Art 2021.<br />

D’aquí també en va sorgir el film <strong>de</strong> Mireia Sallarès Història<br />

potencial <strong>de</strong> Francesc <strong>Tosquelles</strong>. I mentrestant es va articular<br />

aquesta exposició al CCCB, que ja s’ha presentat a Les Abattoirs.<br />

Musée FRAC Occitanie, <strong>de</strong> Tolosa, i <strong>de</strong>sprés viatjarà al MNCARS<br />

i a l’American Folk Art Museum <strong>de</strong> Nova York. A més, fins a<br />

primers <strong>de</strong> juliol, també es pot veure al Museu d’Art Mo<strong>de</strong>rn<br />

<strong>de</strong> Tarragona “Àlbum <strong>Tosquelles</strong>”, que aplega fotografies i<br />

films <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>, seguint una proposta <strong>de</strong> Carles Guerra.


5<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

—<strong>Tosquelles</strong> ha estat fins aquests darrers anys un personatge<br />

<strong>de</strong>sconegut a Catalunya, malgrat la seva importància i transcendència<br />

en el camp <strong>de</strong> la psiquiatria.<br />

—El trajecte <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> és un trajecte <strong>de</strong>sconegut, que no<br />

forma part <strong>de</strong>l cànon ni <strong>de</strong>ls homenots ni <strong>de</strong>ls homenets. És<br />

una figura que dins la cultura catalana trenca aquest moment<br />

<strong>de</strong> victimització <strong>de</strong> l’exili, que és molt legítim, però en el seu<br />

cas és un exili gloriós. Perquè pot traduir a França tots els<br />

grans avenços <strong>de</strong> la Mancomunitat i <strong>de</strong> la Generalitat, pel que<br />

fa a la <strong>de</strong>scentralització <strong>de</strong>ls hospitals psiquiàtrics, l’experiència<br />

en el cooperativisme, la <strong>revolució</strong> <strong>de</strong> la salut mental.<br />

Els grans avenços en la psiquiatria en l’època <strong>de</strong> la República<br />

troben una certa continuïtat a l’exili en el cas <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>. A<br />

França és recordat com un refugiat republicà i comunista, tot<br />

i que <strong>de</strong> fet era anarquista i militant <strong>de</strong>l POUM. I allò que hem<br />

<strong>de</strong>fensat sempre Joana Masó i jo en aquest projecte és que no<br />

ens interessa la psiquiatria per la psiquiatria: ens interessa el<br />

cas <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>, que fusiona l’avantguarda psiquiàtrica amb<br />

l’avantguarda política, a Catalunya i a la França ocupada, com<br />

també l’avantguarda cultural, que és la <strong>de</strong>l surrealisme, perquè<br />

quan <strong>Tosquelles</strong> arriba a Sent Alban aquest lloc es converteix<br />

Carles Guerra, co-comissari <strong>de</strong> l’exposició.<br />

en un refugi polític per a artistes com el poeta Paul Éluard, que<br />

fuig perseguit pels nazis; o el metge i filòsof Georges Canguilhem<br />

que ha estat vinculat amb la resistència… Jo sempre faig la<br />

broma <strong>de</strong> dir que l’hospital <strong>de</strong> Sent Alban és com una Bauhaus<br />

<strong>de</strong>l sud d’Europa, que reuneix cultura, una manera <strong>de</strong> viure i<br />

un mo<strong>de</strong>l polític.”<br />

Un esquema elaborat per <strong>Tosquelles</strong> per a formar metges al Pere Mata, a la dècada <strong>de</strong>ls seixanta.


6<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

—Les institucions psiquiàtriques d’aquella època, els “manicomis”,<br />

tal com els anomenaven, s’assemblaven més a una<br />

presó que no a un centre hospitalari…<br />

—Sempre hem tingut la institució psiquiàtrica com una<br />

institució marginal. Era per als segregats a causa <strong>de</strong> la malaltia<br />

mental. Avui tothom parla <strong>de</strong>l malestar psíquic, que ja<br />

no és la malaltia. Per tant, amb la <strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong><br />

ens aproximem a l’abisme que era el patiment psíquic, la<br />

neurosi, les psicosis col·lectives… I per a la cultura, l’hospital<br />

psiquiàtric no comptava. En canvi, <strong>Tosquelles</strong> el situa<br />

al centre <strong>de</strong>l segle XX com un laboratori polític i cultural, <strong>de</strong><br />

noves formes <strong>de</strong> vida.<br />

En l’exposició es pot veure un exemplar <strong>de</strong> la Torxa, l’òrgan <strong>de</strong>l<br />

POUM al Baix Camp.<br />

—Dieu que <strong>Tosquelles</strong> va revolucionar la institució psiquiàtrica<br />

i va influir en el pensament crític <strong>de</strong>l segle passat. A què<br />

us referiu?<br />

—<strong>Tosquelles</strong> representa un catalanisme hereu <strong>de</strong> la República,<br />

que entra en el segle XX per la porta gran. Perquè <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong><br />

avui se n’escriuen llibres a Harvard, a Columbia, i entra en la<br />

nòmina <strong>de</strong>ls grans pensadors crítics <strong>de</strong>l segle XX. Fa poc que<br />

ha sortit un llibre <strong>de</strong> la professora Camille Robcis, <strong>de</strong> la Universitat<br />

Columbia, que es diu Disalienation, en què <strong>Tosquelles</strong><br />

prece<strong>de</strong>ix Frantz Fanon, el gran lí<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scolonització i<br />

la in<strong>de</strong>pendència d’Algèria, i Félix Guattari. <strong>Tosquelles</strong> és al<br />

principi <strong>de</strong> tota aquesta família <strong>de</strong> pensadors. Ell va ser el tutor<br />

<strong>de</strong> Frantz Fanon entre el 1952 i el 1953 i quan Fanon el nomenen<br />

director <strong>de</strong> l’Hospital <strong>de</strong> Blida-Joinville, a Algèria, aplica el<br />

mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>. I això ara fascina la gent. Perquè Fanon<br />

és qui inspira la crítica antiracista, la <strong>de</strong>scolonització… Però,<br />

d’on surt Fanon? Amb <strong>Tosquelles</strong> tens una part <strong>de</strong> la resposta.<br />

Perquè <strong>Tosquelles</strong> connecta amb el llegat <strong>de</strong> la catalanitat,<br />

els problemes <strong>de</strong> l’exili, <strong>de</strong>l nacionalisme, <strong>de</strong> l’alteritat, <strong>de</strong><br />

l’opressió colonial…<br />

—Francesc <strong>Tosquelles</strong> va adquirir la base <strong>de</strong>ls conceptes<br />

renovadors <strong>de</strong> la psiquiatria a Catalunya, no pas a França. En<br />

quin context?<br />

—<strong>Tosquelles</strong> <strong>de</strong>ia: jo ja tenia tots els ous a la cistella abans <strong>de</strong> la<br />

guerra i <strong>de</strong>sprés s’obren. Vol dir que ell es va formar a Catalunya<br />

en el moment que arriben <strong>de</strong> l’Europa central tot <strong>de</strong> psicoanalistes<br />

i psiquiatres <strong>de</strong> referència, que són jueus perseguits<br />

pel nazisme. És el cas <strong>de</strong> Werner Wolff, Alfred Strauss…, i això<br />

crea a Barcelona la i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> ciutat refugi, “la petita Viena”, en<br />

<strong>de</strong>ien. El coneixement que ells aporten es creua amb l’escola<br />

<strong>de</strong> psicotècnia d’Emili Mira, que va ser el mestre <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>.<br />

Emili Mira treballa a Reus, a l’Institut Pere Mata, que ja el pensa<br />

com un hospital obert <strong>de</strong> final <strong>de</strong>l segle XIX, amb una estructura<br />

que permet un altre tractament <strong>de</strong> la malaltia.<br />

—Com el vau <strong>de</strong>scobrir?<br />

—L’any 2011, durant l’acampada a la plaça <strong>de</strong> Catalunya<br />

<strong>de</strong>l moviment <strong>de</strong>l 15-M, em van impressionar molt unes<br />

noies que feien esquizoanàlisi a l’aire lliure. I invocaven<br />

el nom d’en <strong>Tosquelles</strong>. Aleshores aquell nom a mi no em<br />

<strong>de</strong>ia res. Però, mitjançant el treball <strong>de</strong> la vi<strong>de</strong>oartista Angela<br />

Melitopoulos i el filòsof Maurizio <strong>La</strong>zzarato, vaig <strong>de</strong>scobrir<br />

l’entrevista a <strong>Tosquelles</strong> que havien fet Jean-Clau<strong>de</strong><br />

Polack i Danielle Sivadon i que havia filmat François Pain<br />

el 1987. En aquella entrevista, <strong>Tosquelles</strong> repassa la seva<br />

vida, totes les etapes. Aquesta entrevista és plena <strong>de</strong> moments<br />

fantàstics. <strong>Tosquelles</strong> em va atrapar. Veient aquell<br />

interviu em vaig adonar que no el coneixíem ni coneixíem<br />

aquelles experiències.<br />

—Sembla que <strong>Tosquelles</strong> va començar en l’àmbit <strong>de</strong> la maternitat…<br />

—<strong>Tosquelles</strong> estudia a la Universitat <strong>de</strong> Barcelona i viu en un<br />

pis al carrer <strong>de</strong> Tallers, número 8. A Reus comença a treballar a<br />

l’Institut Pere Mata l’any 1933-34 i també treballa a la Gota <strong>de</strong><br />

Llet, que és una iniciativa <strong>de</strong>l doctor Alexandre Trias, <strong>de</strong> puericultura,<br />

que transforma la manera d’entendre el “maternatge”,<br />

com ells en <strong>de</strong>ien. <strong>Tosquelles</strong>, encara molt jove, s’estava a la<br />

recepció d’aquell espai i allà parlava amb les mares i aprenia<br />

què era el “maternatge”. Per a ell serà una ocupació important.<br />

Quan va sortir <strong>de</strong>l camp <strong>de</strong> Sètfonts i se’n va anar a treballar a<br />

l’hospital psiquiàtric <strong>de</strong> Sent Alban, l’any 1940, primer el van<br />

col·locar amb els nens autistes, que aleshores els tenien en un<br />

corral <strong>de</strong> vaques. L’any 1958, durant el seu perío<strong>de</strong> gloriós, a<br />

Sent Alban, també treballa amb fills <strong>de</strong> militars francesos amb


7<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Un moment <strong>de</strong>l film <strong>de</strong> Mireia Sallarès, en què apareix Núria Martínez-Vernis.<br />

problemes… <strong>La</strong> qüestió <strong>de</strong> la infantesa sempre és molt present<br />

en la seva trajectòria.<br />

—Abans parlàveu <strong>de</strong> la seva militància política i la importància<br />

que hi doneu i que té per a <strong>Tosquelles</strong>.<br />

—Els canvis en l’àmbit <strong>de</strong> la salut mental calia fer-los mitjançant<br />

la política. Per això <strong>Tosquelles</strong> és molt actiu políticament,<br />

milita en partits, fa mítings, escriu articles a la revista la Torxa,<br />

l’òrgan <strong>de</strong>l POUM al Baix Camp… <strong>Tosquelles</strong> es va afiliar<br />

al POUM, però abans havia estat <strong>de</strong>l Bloc Obrer i Camperol i,<br />

encara abans, <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració Comunista Catalano-balear,<br />

que aplegava agrupacions d’esquerres que actuaven en contra<br />

<strong>de</strong> l’estalinisme i promulgava un comunisme totalitari.<br />

En l’entrevista explica que als anys vint, juntament amb més<br />

camara<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la fe<strong>de</strong>ració, va escriure una carta a Stalin explicant-li<br />

que si volia instaurar el comunisme a Catalunya no ho<br />

havia <strong>de</strong> fer mitjançant els soviets, sinó mitjançant les penyes.<br />

Deia: les penyes són la base <strong>de</strong> la força social. I si ho vol fer en<br />

castellà, anem malament, perquè el castellà és la llengua <strong>de</strong>ls<br />

opressors i lluitem contra això. Aquesta carta no s’ha trobat,<br />

ni tan sols sabem si és cert que la va escriure. Però <strong>Tosquelles</strong><br />

té la valentia <strong>de</strong> parlar a la cara a la història.<br />

—Aquesta carta a Stalin és en l’origen <strong>de</strong>l film <strong>de</strong> Mireia Sallarès,<br />

que també es pot veure en l’exposició.<br />

—Sí, en l’exposició també es mostra el film Història potencial <strong>de</strong><br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong>, Catalunya i la por, <strong>de</strong> Mireia Sallarès, que és<br />

una reconstrucció <strong>de</strong> la carta a Stalin, agafant textos <strong>de</strong>ls anys<br />

vint i trenta que donen sentit en aquesta hipotètica carta. Les<br />

llegeixen poetes com ara Pol Guasch, Núria Martínez-Vernis<br />

i altres.<br />

—Abans d’arribar a Sent Alban, <strong>Tosquelles</strong> combat a la guerra<br />

<strong>de</strong>l 1936-39, pren el camí <strong>de</strong> l’exili, passa per un camp <strong>de</strong><br />

concentració… És una història molt dura.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> <strong>de</strong>sperta molta fascinació en aquest vessant: ha<br />

llegit molt, però quan arriba el moment <strong>de</strong> la veritat actua amb<br />

un gran sentit <strong>de</strong> l’oportunitat i <strong>de</strong> pragmatisme. Oportunitat<br />

en el sentit més noble <strong>de</strong> la paraula. I és el que el fa reeixir davant<br />

algunes d’aquestes situacions per les quals ha <strong>de</strong> passar,<br />

que són catastròfiques, com quan l’internen en el camp <strong>de</strong><br />

concentració <strong>de</strong> Sètfonts, que és el moment <strong>de</strong> màxima <strong>de</strong>shumanització,<br />

a banda que passa pel front <strong>de</strong> la guerra.<br />

—I què fa?<br />

—Ell té un aspecte <strong>de</strong> Groucho Marx, però <strong>de</strong>sprés té la capacitat<br />

d’arribar al camp <strong>de</strong> concentració, que sembla la fi <strong>de</strong> la<br />

humanitat, i allà munta una unitat terapèutica col·locada a la<br />

frontera <strong>de</strong>l camp. I com curava? No ho sabem gaire, però sí<br />

que sabem que hi havia presos que entraven per la porta <strong>de</strong> la<br />

unitat terapèutica i s’escapaven per una altra. Si la psiquiatria<br />

serveix per a això, ja anem bé.


8<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

—I durant la guerra?<br />

—<strong>Tosquelles</strong> primer se’n va al front d’Aragó com a milicià <strong>de</strong>l<br />

POUM. Quan això s’acaba, els comunistes el sentencien a mort,<br />

però acaba a Almodóvar <strong>de</strong>l Campo, a Ciudad Real, i allà no hi ha<br />

personal. Hi arriba amb Jaume Sauret, un altre metge <strong>de</strong>l Pere<br />

Mata, i se’n va al poble <strong>de</strong>l costat i visita el prostíbul. Per què?<br />

Treballa amb les prostitutes perquè a elles els és més fàcil que<br />

els soldats traumatitzats els expliquin coses. I elles escriuen<br />

allò que els soldats els expliquen, la seva història personal. A<br />

partir d’aquí <strong>Tosquelles</strong> podia començar a treballar amb ells.<br />

<strong>Tosquelles</strong> sempre <strong>de</strong>ia que preferia treballar amb gent que no<br />

tingués coneixements <strong>de</strong> psiquiatria. I, com veiem, treballava<br />

la psiquiatria, d’entrada en llocs que no eren un hospital.<br />

—Parleu-me <strong>de</strong> la <strong>revolució</strong> que va originar a l’hospital psiquiàtric<br />

<strong>de</strong> Sent Alban.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> arriba a Sent Alban l’any 1940, en un moment en<br />

què als hospitals psiquiàtrics moren milers i milers <strong>de</strong> pacients.<br />

Es calcula que en aquella època en van morir entre 40.000 i<br />

45.000 pacients. A França aquest perío<strong>de</strong> el coneixen amb el<br />

nom <strong>de</strong> “l’extermini dolç”, perquè les administracions encarrega<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> centres i hospitals psiquiàtrics havien dictaminat<br />

una alimentació infracalòrica, una mica per sota <strong>de</strong>l mínim que<br />

necessites per sobreviure. Els nazis van ser clars: enviaven els<br />

malalts psiquiàtrics crònics al camp d’extermini. A França la<br />

situació era més perversa, no era un extermini obert, però no<br />

els donaven prou menjar i això acabava amb la mort <strong>de</strong> molts<br />

d’aquests pacients, per “misèria fisiològica”, com s’anomena.<br />

—I què fa <strong>Tosquelles</strong> per capgirar aquesta atrocitat?<br />

—Obrir l’hospital, perquè els malalts puguin anar a treballar<br />

als camps <strong>de</strong> conreu a canvi <strong>de</strong> quatre patates i una mica <strong>de</strong><br />

mantega. Durant el dia, els malalts anaven a ajudar als pagesos<br />

i al vespre tornaven a l’hospital i podien menjar allò que els<br />

donaven per la feina. Així va evitar que morissin molts <strong>de</strong>ls<br />

pacients con<strong>de</strong>mnats a morir-se.<br />

—En l’exposició es mostren moltes filmacions que feia a<br />

l’hospital ell mateix.<br />

—L’any 1953 <strong>Tosquelles</strong> té un acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> cotxe, es trenca el<br />

braç i amb la in<strong>de</strong>mnització es compra una càmera <strong>de</strong> 20 mm<br />

i no para <strong>de</strong> filmar. L’exposició mostra alguns d’aquests enregistraments.<br />

I què filma? Les festes, les obres <strong>de</strong> l’hospital,<br />

les representacions, una missa fins i tot… A l’exposició es pot<br />

veure la pel·lícula que va presentar l’any 1958 al quart Congrés<br />

Internacional <strong>de</strong> Psicoteràpia, que es va fer a la Universitat <strong>de</strong><br />

Barcelona, organitzat per Ramon Sarró. És un moment important<br />

perquè és la primera vegada que <strong>Tosquelles</strong> retorna a<br />

Catalunya <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’exili. És una pel·lícula que <strong>de</strong>mostra els<br />

avenços que han fet a l’hospital <strong>de</strong> Sent Alban. Són uns avenços<br />

molt articulats gràcies al club <strong>de</strong> malalts que promou <strong>Tosquelles</strong>.<br />

El club té autonomia econòmica i organitza activitats <strong>de</strong>


9<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Carles Guerra assenyalant moments <strong>de</strong>ls films <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> a Sent Alban.<br />

teatre, ball, circ... Reben coman<strong>de</strong>s, publiquen un periòdic… I<br />

tot això es veu a la pel·lícula. A l’exposició hi ha les tres bovines<br />

<strong>de</strong>smunta<strong>de</strong>s per veure-les simultàniament. Una porta per títol<br />

Socioteràpia, la segona, Ergoteràpia i la tercera, Festes. Les festes<br />

són cabdals, perquè són el lloc en què coinci<strong>de</strong>ixen la gent <strong>de</strong>l<br />

poble, les monges, el personal professional, els malalts.<br />

—Fa impressió.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> fomentava tota mena <strong>de</strong> relacions <strong>de</strong>ls malalts.<br />

D’aquí ve que es parli d’un conjunt terapèutic. Un lloc <strong>de</strong>stinat<br />

a reorganitzar-se per construir una bogeria vivible, mitjançant<br />

aquestes relacions socials. Aquest canvi <strong>de</strong> visió lliga amb la<br />

tesi <strong>de</strong> <strong>La</strong>can <strong>de</strong> l’any 1932, en què parla <strong>de</strong> la paranoia com<br />

a element constituent <strong>de</strong> la personalitat. Ve a dir que tothom<br />

té un grau <strong>de</strong> paranoia. <strong>La</strong> qüestió és com es gestiona aquesta<br />

paranoia. Hi ha qui no la pot gestionar i fa una psicosi i hi ha<br />

qui se les enginya i la sap gestionar. Però la paranoia és constitutiva<br />

<strong>de</strong> la personalitat i <strong>de</strong> la humanitat. El gran projecte <strong>de</strong><br />

<strong>Tosquelles</strong> podríem resumir-lo dient que va intentar erosionar<br />

la distinció entre el que és normal i el que és patològic.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> canvia el punt <strong>de</strong> vista. Entén que no s’ha <strong>de</strong><br />

guarir malalts sinó que cal guarir institucions, com assenyala<br />

el títol <strong>de</strong>l llibre <strong>de</strong> Joana Masó.<br />

—Quan fem la recerca amb Joana Masó, trobem que <strong>Tosquelles</strong><br />

reformula la relació amb la bogeria d’una manera<br />

fascinant. <strong>La</strong> bogeria no es cura. L’objectiu és aconseguir que<br />

la institució psiquiàtrica sigui un lloc digne <strong>de</strong> viure i que la<br />

bogeria sigui digna <strong>de</strong> ser viscuda. En el primer fragment <strong>de</strong><br />

l’entrevista, <strong>Tosquelles</strong> explica que quan tenia set anys (era el<br />

1919), el seu padrí el va portar al Pere Mata un diumenge i van<br />

dinar amb el director, amb el qual era molt amic. Però abans<br />

van anar a veure un partit <strong>de</strong> futbol entre malalts i metges. Al<br />

petit <strong>Tosquelles</strong> li va cridar l’atenció que l’àrbitre no parava <strong>de</strong><br />

xiular faltes inexistents, xiulava quan ni tan sols els malalts<br />

s’havien tocat. I diu <strong>Tosquelles</strong>: “Tot dinant el director em<br />

va explicar que els bojos eren persones que no aconseguien<br />

controlar la seva agressivitat. […] Finalment vaig entendre<br />

que l’àrbitre dictava la llei i que no era la llei que regulava<br />

la relació violenta que mantenen els malalts entre ells, sinó<br />

la llei que ell mateix imposava a partir <strong>de</strong> la por que li feia la<br />

violència <strong>de</strong>ls malalts i que, arran d’aquesta violència, ell feia<br />

un moviment contrafòbic. En lloc <strong>de</strong> facilitar que els malalts<br />

evolucionessin i tinguessin accés a la llei –una cosa molt útil–,<br />

impedia que el malalt accedís a una llei que no fos la llei <strong>de</strong> la<br />

por <strong>de</strong>l propietari.”<br />

—Quina relació té <strong>Tosquelles</strong> amb l’anomenat art brut, una<br />

part important <strong>de</strong> l’exposició?<br />

—Una relació escèptica. Dins l’hospital promou la creació<br />

artística entre els malalts. I la relació amb Dubuffet (artista<br />

que va posar l’obra <strong>de</strong>ls malalts als museus, equiparant-la<br />

gairebé a l’art etnogràfic) la permet, ja li va bé. Però més tard<br />

entén que aquest fet perpetua una situació <strong>de</strong> <strong>de</strong>savantatge<br />

<strong>de</strong>ls malalts davant els visitants <strong>de</strong>ls museus. És un tipus <strong>de</strong><br />

representació <strong>de</strong> l’alteritat, molt influïda per les campanyes <strong>de</strong><br />

l’Àfrica: extreure i oblidar-nos <strong>de</strong> les circumstàncies originals.<br />

Avui aquest art suscita preguntes <strong>de</strong> reparació històrica. Per<br />

una altra banda, a l’exposició fem notar que Dubuffet, entre els<br />

dibuixos d’art brut, no tan sols hi va col·locar peces i dibuixos<br />

fets per malalts, sinó que n’hi ha <strong>de</strong> tres exiliats republicans,<br />

que no eren malalts, només eren homes <strong>de</strong>rrotats, per<strong>de</strong>dors<br />

polítics, malalts <strong>de</strong> nostàlgia, que parlen malament el francès,<br />

que viuen sols. Es <strong>de</strong>ien: Joaquim Vicenç Gironella, Miguel<br />

Hernán<strong>de</strong>z i Pepe García Tella.


10<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

—Als anys quaranta, Sent Alban, a més d’hospital, és refugi.<br />

—L’hospital <strong>de</strong> Sent Alban feia funcions d’hospital, <strong>de</strong> refugi <strong>de</strong><br />

presoners polítics (jueus, gent <strong>de</strong> la resistència…) i a l’exposició<br />

hi trobem una part <strong>de</strong>dicada als artistes que s’hi van refugiar.<br />

Per exemple, el poeta Paul Éluard i la seva dona, Nusch. També<br />

hi passa Tristan Tzara el 1945. I d’aquestes esta<strong>de</strong>s en surten<br />

dos megallibres: Records <strong>de</strong> la casa <strong>de</strong>ls bojos (Souvenir <strong>de</strong> la<br />

maison <strong>de</strong>s fous) d’Éluard i Parlar tot sol (Parler seul), <strong>de</strong> Tzara,<br />

que il·lustra Joan Miró. Són els llibres que representen l’escolta<br />

<strong>de</strong> la bogeria per a l’avantguarda <strong>de</strong>l surrealisme.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> i Miró es van arribar a conèixer?<br />

—Creiem que no. Amb qui <strong>Tosquelles</strong> va tenir relació va ser<br />

amb Dalí, a l’Ateneu Barcelonès. I s’explica que Dalí li va preguntar<br />

que què feia. <strong>Tosquelles</strong> li va dir que era psiquiatre. I<br />

Dalí: “I això com es menja?” I <strong>Tosquelles</strong> va respondre: “Amb<br />

els dits.” <strong>Tosquelles</strong> era molt dalinià. Deia que la catalanitat,<br />

per si mateixa, era surrealista. Aquests metges psiquiatres<br />

tenien l’avantguarda psiquiàtrica, l’avantguarda política i<br />

l’avantguarda surrealista.<br />

—Això ens fa pensar en el títol <strong>de</strong> l’exposició.<br />

—“Com una màquina <strong>de</strong> cosir en un camp <strong>de</strong> blat” ve d’una<br />

<strong>de</strong>finició surrealista que diu que la bellesa és una trobada entre<br />

una màquina <strong>de</strong> cosir i un paraigua sobre una taula <strong>de</strong> dissecció.<br />

I <strong>Tosquelles</strong> l’any 1970 cita aquesta frase d’una manera<br />

diferent. Diu: “Nosaltres als anys vint i trenta <strong>de</strong>ixàvem fer<br />

allò <strong>de</strong> posar una màquina <strong>de</strong> cosir en un camp <strong>de</strong> blat.” Es<br />

referia a les “masies costura”, per a la formació <strong>de</strong> noies, un<br />

tractament mèdic i alhora pedagògic. Recor<strong>de</strong>m que ell va rebre<br />

una educació Montessori.<br />

—Parleu-me <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> i els peus.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> consi<strong>de</strong>rava els peus com a principi <strong>de</strong> tota<br />

forma <strong>de</strong> coneixement. Els peus són el principi d’un treball<br />

intel·lectual. I diu coses com ara que l’exili s’escriu amb els<br />

peus, perquè és caminant que es passava la frontera. Amb tot,<br />

hi ha molt <strong>de</strong> misteri sobre aquest tema <strong>de</strong>ls peus. <strong>La</strong> realitat<br />

és que als anys trenta l’Institut <strong>de</strong> Psicotècnia <strong>de</strong> Barcelona,<br />

a l’Escola <strong>de</strong>l Treball, on hi havia l’Emili Mira i López<br />

i en <strong>Tosquelles</strong> hi col·laborava, feien molts estudis sobre la<br />

relació <strong>de</strong>l treball intel·lectual i el treball muscular. Perquè<br />

allà formaven els conductors d’autobusos; <strong>de</strong>sprés, durant<br />

la guerra, també els que disparaven les metralletes… Als<br />

anys trenta, en aquest institut s’obren unes investigacions<br />

pioneres. I <strong>Tosquelles</strong> escriu en una foto el terme “mèto<strong>de</strong><br />

hipocràtic”. No sabem què vol dir. Però el peu també va molt<br />

lligat al surrealisme.<br />

Dibuixos <strong>de</strong> malalts <strong>de</strong> Sent Alban, consi<strong>de</strong>rats art brut.


11<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

<strong>La</strong> peça <strong>de</strong> Perejaume.<br />

—En aquest àmbit <strong>de</strong> l’exposició, hi trobem una peça <strong>de</strong><br />

Perejaume.<br />

—És una mena <strong>de</strong> catifa feta <strong>de</strong> trossos <strong>de</strong> suro. És un treball<br />

on no has <strong>de</strong> llegir res, simplement <strong>de</strong>scalçar-te i caminar. És<br />

la peça més fotografiada <strong>de</strong> la mostra.<br />

—<strong>Tosquelles</strong> va tornar a treballar a Catalunya, al Pere Mata,<br />

el 1967. Com va anar aquell retorn?<br />

—Té una certa influència en el col·legi d’educadors socials, amb<br />

la nova generació <strong>de</strong> psicoanalistes que l’han sentit parlar en<br />

els seminaris <strong>de</strong> <strong>La</strong>kan a París. Però quan <strong>Tosquelles</strong> torna a<br />

Catalunya ja no genera un impacte. Posa totes les energies en<br />

la formació, però ja no té la capacitat <strong>de</strong> transformar l’hospital<br />

com ho va fer a Sent Alban.<br />

—És vigent avui el pensament <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>?<br />

—Als anys noranta, la psiquiatria, els serveis <strong>de</strong> salut mental<br />

fan un tomb cap a un paradigma biològico-conductual, que<br />

fa que les teràpies <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> i aquests esforços d’organització<br />

<strong>de</strong> l’hospital semblin ineficients, perquè requereixen<br />

molt <strong>de</strong> temps, molt d’espai, una socialització que no se sap<br />

ben bé quin efecte tindrà. Si més no, no té un efecte immediat<br />

i visible, mentre que la pastilla, la medicació, és una mena <strong>de</strong><br />

tractament ràpid, <strong>de</strong> xoc, i aparentment verificable. El nostre<br />

món va cap aquí.<br />

—Que <strong>Tosquelles</strong> es reivindiqui avui amb el món <strong>de</strong> l’art, el<br />

món <strong>de</strong>ls museus, què vol dir?<br />

—A mi sempre m’ha preocupat la institució museu: per a què<br />

serveix, com tractem la gent… No tan sols què exposes. És clar,<br />

la feina <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> representa un mo<strong>de</strong>l claríssim. Un mo<strong>de</strong>l<br />

que no exclou fer cultura, produir col·lectivament. Vivim una<br />

cultura que difícilment pot representar els esforços col·lectius.<br />

Sempre es redueix a una figura, a un nom, on sovint les dones<br />

<strong>de</strong>sapareixen, on sovint els animals també <strong>de</strong>sapareixen, i on<br />

sovint el treball col·lectiu queda amb el nom d’un home. Aquest<br />

és <strong>Tosquelles</strong> i, no obstant, és un treball en què ell sempre fa<br />

l’esforç <strong>de</strong> reconèixer la situació i amb qui està. A l’exposició<br />

hi ha, per exemple, l’informe d’Agnès Masson, una pionera,<br />

la primera directora dona d’un hospital psiquiàtric a França<br />

l’any 1936. I és la primera que reforma l’hospital on va a parar<br />

<strong>Tosquelles</strong>: hi posa aigua calenta, electricitat i aconsegueix que<br />

els malalts tinguin si més no un lavabo per a cada dos. I que<br />

les habitacions siguin per a pocs pacients. I és la primera que<br />

entén que el radi d’acció <strong>de</strong>ls malalts no s’acaba amb les quatre<br />

parets <strong>de</strong> l’hospital. <strong>Tosquelles</strong> sempre li reconeixerà aquestes<br />

aportacions, que anticipen els canvis, la humanització <strong>de</strong> la<br />

institució. Al voltant <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> hi ha moltes altres històries<br />

potents i la d’Agnès Masson n’és una.<br />

—En general, per què interessa tant la figura <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong><br />

avui? Què ens ensenya?<br />

—Jo crec que l’actualitat <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> ve <strong>de</strong>l fet <strong>de</strong> pensar que<br />

tenim en la socialització, en la cura mútua, una possibilitat<br />

<strong>de</strong> rehumanitzar-nos. Perquè vivim un tipus <strong>de</strong> vida que ens<br />

aboca a una <strong>de</strong>shumanització. Per <strong>Tosquelles</strong> va ser la guerra,<br />

el camp <strong>de</strong> concentració, el mateix hospital psiquiàtric. I ell<br />

recupera aquesta capacitat humana <strong>de</strong> superar catàstrofes i<br />

adversitats. Crec que avui dia ens trobem en una situació molt<br />

semblant. I, sobretot, és bo <strong>de</strong> re<strong>de</strong>scobrir aquesta relació amb<br />

la bogeria, que la humanitat conté.


12<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong>,<br />

un psiquiatre eminent perdut a l’exili<br />

<strong>La</strong> seva experiència psiquiàtrica a la guerra, al camp <strong>de</strong> concentració i a la França<br />

ocupada van revolucionar el guariment i el tracte social i cultural <strong>de</strong>ls bojos<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong> a Sent Alban, cap al 1944-1945. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>. REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


13<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

XAVIER MONTANYÀ<br />

Al llibre <strong>Tosquelles</strong>. Curar les institucions (Arcàdia), la crítica<br />

literària, traductora i professora Joana Masó recupera i <strong>de</strong>scobreix<br />

l’important llegat científic i cultural <strong>de</strong>l psiquiatre<br />

català Francesc <strong>Tosquelles</strong> Llauradó (Reus 1912 - Granges<br />

d’Òlt, Occitània 1994), una figura <strong>de</strong> primera fila europea, un<br />

home innovador i revolucionari, <strong>de</strong>sconegut a Catalunya. Va<br />

ser un <strong>de</strong>ls precursors a Europa <strong>de</strong> la psicoteràpia institucional,<br />

un veritable català universal, lliure d’esperit, totalment in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt<br />

i, per <strong>de</strong>scomptat, mai no reconegut ni subvencionat.<br />

El llibre es va gestar en complicitat amb l’art contemporani,<br />

a partir d’una i<strong>de</strong>a original <strong>de</strong> Carles Guerra quan era director<br />

<strong>de</strong> la Fundació Antoni Tàpies.<br />

El psiquiatre reusenc fou militant <strong>de</strong>l Bloc Obrer i Camperol<br />

(BOC) i <strong>de</strong>l Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). Entenia<br />

la psiquiatria com una forma d’anticultura radicalment<br />

situada en un paisatge. Estava convençut que tan sols guarint<br />

les institucions psiquiàtriques vuitcentistes es podien guarir<br />

els malalts. En contrast amb l’experiència <strong>de</strong> les fàbriques<br />

col·lectivitza<strong>de</strong>s, va aplicar amb èxit mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> socialització<br />

i convivència entre malalts a les comunitats terapèutiques<br />

que va organitzar al front <strong>de</strong> l’Ebre, a Extremadura i a Toledo<br />

durant la guerra. Fou capità metge, cap <strong>de</strong>ls serveis psiquiàtrics<br />

<strong>de</strong> l’exèrcit republicà a Extremadura i director <strong>de</strong> la clínica<br />

d’Almodóvar a Ciudad Real.<br />

Acabada la guerra, per protegir-se <strong>de</strong>ls feixistes i <strong>de</strong>ls estalinistes<br />

es va exiliar a Occitània. Va estar uns mesos internat al<br />

camp <strong>de</strong> Sètfonts on dirigí una unitat psiquiàtrica, i <strong>de</strong>sprés<br />

va treballar a l’hospital psiquiàtric <strong>de</strong> Sent Alban (Occitània),<br />

institució que reorientà i dirigí durant vint anys fins a convertir-la<br />

en el centre <strong>de</strong> la nova psiquiatria <strong>de</strong>l segle XX. Va<br />

col·laborar i fer amistat amb científics <strong>de</strong> primera línia, com<br />

ara Jacques <strong>La</strong>can i el metge Frantz Fanon, i amb artistes, en<br />

especial els surrealistes. A Dalí ja l’havia conegut a Barcelona;<br />

a França va tractar Paul Éluard, Antonin Artaud, Tristan Tzara,<br />

Cécile Éluard (filla <strong>de</strong> Gala), entre més.<br />

L’experiència <strong>de</strong> la guerra i la <strong>revolució</strong> <strong>de</strong>s d’una perspectiva<br />

que bevia <strong>de</strong>l marxisme no estalinista, <strong>de</strong> l’anarquisme i el<br />

col·lectivisme influïren en l›experimentació i la innovació<br />

<strong>de</strong> la seva pràctica mèdica. Com també ho feren els canvis<br />

radicals que provocaren els artistes surrealistes i <strong>de</strong> l›Art<br />

Brut, el cinema verité i experimental, el teatre i totes les i<strong>de</strong>es<br />

socials i culturals d’avantguarda <strong>de</strong> l’època. <strong>Tosquelles</strong> establí<br />

ponts entre els bojos i el seu entorn geogràfic i social, entre el<br />

<strong>de</strong>liri i l’anomenada realitat, entre la ciència i l’art, sempre<br />

experimentant amb els pacients i la seva visió <strong>de</strong>l món i <strong>de</strong> les<br />

coses, emprant el dibuix, la pintura, la fotografia, el teatre, el<br />

cinema i l’escriptura.<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong>. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>. REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


14<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Són els peus, que ens porten als llocs<br />

En la seva manera d’entendre la pràctica terapèutica no es<br />

parlava <strong>de</strong> malalties mentals, sinó <strong>de</strong> problemes socials i ètics.<br />

<strong>La</strong> base es pot <strong>de</strong>finir en una frase que va repetir al llarg <strong>de</strong> la<br />

vida: “Són els peus, que ens porten als llocs.” Sempre es va<br />

inspirar en la seva i<strong>de</strong>ologia revolucionària i profundament<br />

humanista i igualitària com a manera d’entendre el món, la<br />

salut mental i la vida <strong>de</strong>ls malalts mentals a les comunitats<br />

que impulsà i dirigí.<br />

Val a dir, com a dada històrica important, que durant l’ocupació<br />

nazi <strong>de</strong> França, entre el 1940 i el 1945, entre trenta-cinc<br />

mil pacients psiquiàtrics i quaranta mil moriren als hospitals<br />

francesos. Un capítol <strong>de</strong> la història que Max <strong>La</strong>font anomenà<br />

“l’extermini dolç”.<br />

profunditat <strong>de</strong> camp, unes altres perspectives, obren portes i<br />

finestres per po<strong>de</strong>r abastar en tota la seva magnitud el paisatge<br />

<strong>de</strong>l passat col·lectiu.<br />

De fet, és un recorregut per la vida <strong>de</strong>l protagonista que representa<br />

un passeig radicalment innovador per a comprendre<br />

millor algunes <strong>de</strong> les claus ignora<strong>de</strong>s i silencia<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls posicionaments<br />

humanistes, científics i artístics més mo<strong>de</strong>rns i<br />

revolucionaris d’aquell temps. Tot plegat en perfecta i oportuna<br />

harmonia per a accedir a noves intuïcions per entendre<br />

les convulsions històriques i sociopolítiques <strong>de</strong>l segle XX a<br />

Catalunya, Espanya i Europa.<br />

Les innovacions i experiències terapèutiques <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong><br />

foren admira<strong>de</strong>s pel seu amic Jacques <strong>La</strong>can i per moltes més<br />

figures principals <strong>de</strong> la psiquiatria <strong>de</strong> l’època. Però, malgrat la<br />

seva importància, el geni <strong>Tosquelles</strong> i la seva obra han <strong>de</strong>saparegut<br />

<strong>de</strong> l’imaginari col·lectiu. Aquest llibre, el treball <strong>de</strong> Joana<br />

Masó i el seu equip, és fonamental per a recuperar-lo i també<br />

perquè és un avenç revelador contra la censura <strong>de</strong> la nostra<br />

memòria històrica i cultural, en dictadura i en <strong>de</strong>mocràcia.<br />

Per primera vegada es tradueixen al català assaigs i articles<br />

<strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> escrits en francès i es <strong>de</strong>scobreixen i recuperen<br />

films, fotografies, conferències, obres d’art, texts i entrevistes<br />

fins avui inèdites aquí. I també escrits científics i literaris com,<br />

per exemple, un interessantíssim assaig a partir <strong>de</strong>l poema “In<br />

Memoriam” <strong>de</strong> Gabriel Ferrater.<br />

Per primera vegada es tradueixen al<br />

català assaigs i articles <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong><br />

escrits en francès i es <strong>de</strong>scobreixen<br />

i recuperen films, fotografies,<br />

conferències, obres d’art, texts i<br />

entrevistes fins avui inèdites aquí. I<br />

també escrits científics i literaris com,<br />

per exemple, un interessantíssim<br />

assaig a partir <strong>de</strong>l poema “In<br />

Memoriam” <strong>de</strong> Gabriel Ferrater.<br />

L’experiència, reflexions i treballs <strong>de</strong>l savi <strong>Tosquelles</strong>, que<br />

aquest llibre rescata <strong>de</strong>s <strong>de</strong> més enllà <strong>de</strong> l’oblit, il·luminen<br />

amb noves peces la reconstrucció <strong>de</strong>l mirall trencat i censurat<br />

<strong>de</strong>l nostre passat. Com escriu Joana Masó: “Volíem que el<br />

llegat oblidat <strong>de</strong> Francesc <strong>Tosquelles</strong> parlés d’un passat que<br />

<strong>de</strong>sconeixíem i, alhora, d’una aventura col·lectiva que pogués<br />

parlar en present i <strong>de</strong> nosaltres: <strong>de</strong> les nostres institucions i <strong>de</strong>ls<br />

nostres malalts; <strong>de</strong> pràctiques institucionals experimentals que<br />

ens permetessin imaginar, avui, altres maneres <strong>de</strong> viure i <strong>de</strong><br />

refer la vida en les nostres institucions sense estar con<strong>de</strong>mnats<br />

a estar-hi sempre i només en guerra.”<br />

L’edició és molt atractiva a l’hora <strong>de</strong> combinar escrits, entrevistes,<br />

obres d’art, dibuixos, fotogrames, fotografies, notes clíniques<br />

i policíaques i cartes personals. Com en un bon collage,<br />

totes les peces que conformen el llibre contribueixen a donar<br />

més força i realisme a la vida, l’obra i les i<strong>de</strong>es <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>.<br />

Assenyalen camins <strong>de</strong> comprensió i experiència, ens donen més


15<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong>. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>. REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


16<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Inicis, guerra i <strong>revolució</strong><br />

De ben jove <strong>Tosquelles</strong> va <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-se a la psiquiatria.<br />

Estudià a Barcelona i els seus primers treballs foren a l’Institut<br />

Pere Mata <strong>de</strong> Reus. És allà on va aprendre, a <strong>de</strong>u anys, quan<br />

visitava el centre amb els seus pares, els fonaments <strong>de</strong> la seva<br />

teoria d’emancipació psicològica. Una <strong>de</strong> les primeres tasques<br />

que va i<strong>de</strong>ar fou ensenyar els malalts a no fer el boig: “Al·lucineu,<br />

<strong>de</strong>lireu tant com vulgueu mentre siguem aquí dins, però<br />

apreneu a no fer-ho fora, en família, amb la policia! Apreneu<br />

a no fer el boig públicament, o en cas contrari us caçaran i us<br />

tancaran en un forat.”<br />

A l’Ateneu Enciclopèdic Popular <strong>de</strong> Barcelona, <strong>Tosquelles</strong><br />

va participar en <strong>de</strong>bats i seminaris <strong>de</strong> caràcter sociopolític i<br />

psicoanalític. Quan va esclatar la guerra va començar el seu<br />

treball en psicoteràpia infantil i juvenil en uns masos col·lectivitzats<br />

pel POUM. Després anà <strong>de</strong> voluntari al front d’Aragó.<br />

A la guerra ocupà càrrecs importants tot experimentant amb<br />

els traumes <strong>de</strong> soldats i metges i amb la creació <strong>de</strong> comunitats<br />

terapèutiques on a més <strong>de</strong>ls malalts hi havia prostitutes,<br />

pagesos, artistes i capellans.<br />

Creia en institucions obertes, transversals i d’avantguarda, en<br />

consonància amb les lluites contra el feixisme i l’estalinisme<br />

<strong>de</strong>ls anys trenta i quaranta. Va introduir la psicoanàlisi als<br />

manicomis. Va crear institucions d’experimentació artística,<br />

literària i pedagògica <strong>de</strong> base antiautoritària, amb clubs <strong>de</strong><br />

malalts, diaris murals, treballs col·lectius, que canviessin radicalment<br />

la i<strong>de</strong>a comuna <strong>de</strong> manicomi, per transformar-los<br />

en escoles <strong>de</strong> llibertat. És <strong>de</strong> gran interès llegir els esforços<br />

que es van fer a la República i durant la guerra per a reformar<br />

les institucions psiquiàtriques. Tant per la via oficial com<br />

per l’acció i el treball incansable <strong>de</strong> metges com ell i el seu<br />

professor Emili Mira.<br />

Al seu assaig <strong>de</strong>l 1985 sobre el poema “In Memoriam” <strong>de</strong><br />

Gabriel Ferrater, publicat al llibre, expressa la vivència i<br />

reflexió militant i vital durant aquells anys com un complement<br />

generacional necessari per a entendre el poema,<br />

el trauma i l’ànim d’aquell temps que va afectar <strong>de</strong>sprés<br />

Ferrater i tanta gent. <strong>Tosquelles</strong> ens introdueix en la seva<br />

vivència inicial i les seves comprensions adultes sobre<br />

la guerra, la vida, la mort, la poesia i la realitat. Analitza<br />

Ferrater, a si mateix i l’època, tot donant vida i contingut<br />

polític a alguns <strong>de</strong>ls noms que apareixen al poema, i que ell<br />

va conèixer arran <strong>de</strong> la seva activitat militant a Reus, com<br />

ara el poumista Oliva.<br />

Ferrater i <strong>Tosquelles</strong> es van conèixer a la Universitat<br />

Catalana d’Estiu <strong>de</strong> Prada. El psiquiatre va elogiar la conferència<br />

<strong>de</strong>l poeta per la precisió i saviesa lingüística. Els<br />

van presentar i, segons que recorda <strong>Tosquelles</strong>, van xerrar<br />

una estona i quan li va comentar que ell també era <strong>de</strong> Reus,<br />

no el va veure mai més. Potser li va tornar a agafar la por,<br />

aventura <strong>Tosquelles</strong>...<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong>, cap al 1970. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>. REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


17<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong> amb una escultura d’Auguste Forestier a Sent Alban. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>.<br />

REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


18<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong> amb una escultura d’Auguste Forestier a Sent Alban. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>.<br />

REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


19<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

El surrealisme al servei <strong>de</strong> la <strong>revolució</strong>... psiquiàtrica<br />

A Occitània, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> muntar un <strong>de</strong>partament <strong>de</strong> psiquiatria<br />

al camp <strong>de</strong> refugiats <strong>de</strong> Sètfonts, va accedir l’any 1940 a l’hospital<br />

psiquiàtric <strong>de</strong> Sent Alban. Allà col·laborà amb el psiquiatre<br />

Lucien Bonnafé, que estava en contacte amb la Resistència i<br />

l’avantguarda. Per això a la institució es van refugiar el poeta<br />

Paul Éluard, el pintor Gerard Vulliamy, el filòsof i metge Georges<br />

Canguilhem, l’historiador <strong>de</strong> cinema Georges Sadoul,<br />

el poeta dadaista Tristan Tzara, l’artista i teòric <strong>de</strong> l’Art Brut<br />

Jean Dubuffet, entre més. Tots ells van aportar i<strong>de</strong>es i creacions<br />

artístiques en la línia <strong>de</strong>ls treballs <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong>, tot<br />

alimentant i estimulant els envits que comportaven les seves<br />

investigacions pràctiques.<br />

L’any 1938, al llibre El teatre i el seu doble, Antonin Artaud<br />

escrivia: “Defensar una cultura, l’existència <strong>de</strong> la qual no ha<br />

salvat mai un home <strong>de</strong> la preocupació <strong>de</strong> viure millor i <strong>de</strong> tenir<br />

fam, no em sembla pas més urgent que extreure <strong>de</strong>l que hom<br />

anomena cultura unes i<strong>de</strong>es dota<strong>de</strong>s d’una força viva idèntica<br />

a la <strong>de</strong> la fam.”<br />

L’important en l’home és encertar la seva bogeria<br />

A Sent Alban, <strong>Tosquelles</strong> va comptar l’any 1952 amb l’ajuda <strong>de</strong>l<br />

metge <strong>de</strong> Martinica Frantz Fanon, qui va es<strong>de</strong>venir anys més<br />

tard militant <strong>de</strong>l Front Nacional d’Alliberament d’Algèria. Allà<br />

dirigí un psiquiàtric on aplicava els mèto<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la socioteràpia<br />

i la psicoteràpia institucional apresos amb <strong>Tosquelles</strong>. Els treballs<br />

<strong>de</strong>l geni català van estar connectats amb els grans envits<br />

i<strong>de</strong>ològics i humans <strong>de</strong>l seu temps. Fanon és un <strong>de</strong>ls teòrics<br />

més importants <strong>de</strong> l’anticolonialisme i les psicopatologies <strong>de</strong><br />

la colonització. El seu llibre Els con<strong>de</strong>mnats <strong>de</strong> la terra és una<br />

bíblia <strong>de</strong>ls moviments d’emancipació anticolonial.<br />

El llibre ens mostra les riques influències i reflexions creua<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> científics com ell, amb la visió <strong>de</strong>l món que tenien els artistes<br />

d’avantguarda, sobretot els surrealistes, interessats <strong>de</strong> sempre<br />

en l’inconscient, els somnis, Freud i més maneres d’interpretar<br />

i subvertir la realitat política i cultural que consi<strong>de</strong>raven opressiva,<br />

també (i sobretot) per als anomenats malalts mentals.<br />

Algunes <strong>de</strong> les seves i<strong>de</strong>es, extretes d’escrits i d’entrevistes<br />

publica<strong>de</strong>s al llibre, dibuixen un perfil molt clar <strong>de</strong>l seu pensament.<br />

<strong>Tosquelles</strong> parlava molt clar i <strong>de</strong> manera provocativa<br />

per reafirmar-se i fomentar el <strong>de</strong>bat. Ho va fer tota la vida.<br />

“Els comunistes no en volien saber res perquè al front no hi<br />

ha bojos.” “Si a la gent que a la guerra es torna ximple els fots<br />

al darrere, ja s’ha acabat, no tenen sortida. S’han <strong>de</strong> guarir<br />

allà mateix on passen les coses.” “Mai no he fet tan bona psiquiatria<br />

com al camp <strong>de</strong> concentració. Allò va servir també per<br />

a fer possible que alguna gent fotés el camp.” “L’important<br />

en l’home és encertar la seva bogeria. El <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> la bogeria és<br />

l’essència <strong>de</strong> l’home.”<br />

El retorn a Catalunya. <strong>La</strong> indiferència gremial<br />

<strong>La</strong> primera vegada que Francesc <strong>Tosquelles</strong> va tornar a Catalunya<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’exili el 1939, va ser amb motiu <strong>de</strong>l IV Congrés<br />

Internacional <strong>de</strong> Psicoteràpia a la Universitat <strong>de</strong> Barcelona,<br />

l’any 1958. Era la primera vegada, i en ple franquisme, que es<br />

feia un congrés amb mil dos-cents especialistes, l’elit <strong>de</strong> la<br />

psiquiatria mundial.<br />

Era la primera vegada, també, que Jacques <strong>La</strong>can feia una<br />

conferència a l’estat espanyol. Per primera vegada, <strong>Tosquelles</strong><br />

mostrava a la comunitat científica el treball fet amb els<br />

interns <strong>de</strong> Sent Alban en un film mut rodat a la institució, que<br />

ell mateix havia dirigit i filmat. En unes cartel·les el film informava<br />

com havia augmentat a Sent Alban el nombre d’interns<br />

guarits. El 1936 eren el 42%, el 1946 el 69%, i el 1956 el 89%.<br />

Malauradament, el congrés no va tenir la repercussió que es<br />

mereixia. Ni tan sols la conferència <strong>de</strong> Jacques <strong>La</strong>can. Un cop<br />

més, com ja havia succeït durant la República, les i<strong>de</strong>es <strong>de</strong><br />

<strong>Tosquelles</strong> no quallaven en el relat col·lectiu científic i cultural.<br />

A final <strong>de</strong>ls anys seixanta, la gerència <strong>de</strong> l’Institut Pere Mata <strong>de</strong><br />

Reus va recuperar-lo com a director per impulsar la reforma<br />

<strong>de</strong> la institució, càrrec que va exercir a distància fins a la seva<br />

mort a Granges d’Òlt, el 25 d’octubre <strong>de</strong> 1994.<br />

El llibre <strong>Tosquelles</strong>. Curar les institucions, <strong>de</strong> Joana Masó,<br />

explica que el retorn intermitent <strong>de</strong> Francesc <strong>Tosquelles</strong><br />

a partir <strong>de</strong>ls anys seixanta a la Catalunya franquista no va<br />

fructificar com hauria estat lògic i necessari. Ja hi havia<br />

un cert interès per l’obra <strong>de</strong> Michel Foucault i <strong>de</strong> Franco<br />

Basaglia, i l’antipsiquiatria es divulgava a les revistes més<br />

progressistes. Però la psicoteràpia institucional, que duia<br />

implícita la crítica absoluta a les institucions mentals, no va<br />

formar part d’aquest espai crític que havia <strong>de</strong> ser-ho també<br />

en el pla polític i cultural.<br />

Allò que ell havia començat al terreny <strong>de</strong> la psicoteràpia institucional<br />

a Reus els anys trenta no va servir per a articular<br />

psiquiatria i psicoanàlisi. De fet, les seves i<strong>de</strong>es i experiències<br />

no tenien terreny per a germinar en un panorama arrasat per<br />

franquistes i reaccionaris.


20<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

Francesc <strong>Tosquelles</strong> amb Jaume Sauret al camp <strong>de</strong> Sètfonts, 1939. Arxius <strong>de</strong> la família <strong>Tosquelles</strong>.<br />

REPRODUCCIÓ FOTOGRÀFICA: ROBERTO RUIZ


21<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

PORTADA<br />

“Mai no he fet tan bona psiquiatria<br />

com al camp <strong>de</strong> concentració. Allò<br />

va servir també per a fer possible<br />

que alguna gent fotés el camp.”<br />

“L’important en l’home és encertar<br />

la seva bogeria. El <strong>de</strong>stí <strong>de</strong> la bogeria<br />

és l’essència <strong>de</strong> l’home.”<br />

“En un país i en una època en què no es va arribar a enllaçar<br />

la psiquiatria i la psicoanàlisi, ni la clínica institucional amb<br />

la política, ni la psicoanàlisi amb la crítica literària, potser el<br />

treball <strong>de</strong> Francesc <strong>Tosquelles</strong> estava con<strong>de</strong>mnat a ser il·legible<br />

o anecdòtic”, conclou Joana Masó, que afegeix, i és important<br />

a tenir en compte: “Potser perquè el nou espai <strong>de</strong>mocràtic no<br />

va teixir vincles amb les experiències radicals <strong>de</strong> la República,<br />

un llegat com el <strong>de</strong> <strong>Tosquelles</strong> va quedar sense transmissió.”<br />

Una i<strong>de</strong>a interessant per a entendre algunes <strong>de</strong> les mancances i<br />

oblits <strong>de</strong> la transició cultural a Catalunya imposada <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1977<br />

per les elits polítiques i culturals, majoritàriament forma<strong>de</strong>s<br />

durant la dictadura franquista.<br />

Po<strong>de</strong>u comprar <strong>Tosquelles</strong>. Curar les institucions a la Botiga <strong>de</strong><br />

VilaWeb


22<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

ABEL MARINÉ<br />

“Quan mengem<br />

quinoa contribuïm<br />

que un peruà<br />

estigui més fotut”<br />

Entrevista al nutricionista i divulgador científic,<br />

que acaba <strong>de</strong> publicar ‘El gran llibre <strong>de</strong> la nutrició’<br />

ALBERT SALAMÉ


23<br />

ABEL MARINÉ<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

JOSEP REXACH FUMANYA<br />

Abel Mariné (Barcelona, 1943)<br />

és catedràtic <strong>de</strong> nutrició <strong>de</strong> la<br />

Facultat <strong>de</strong> Farmàcia <strong>de</strong> la Universitat<br />

<strong>de</strong> Barcelona, però el<br />

gran públic el coneix per la seva<br />

faceta més divulgativa. Acaba <strong>de</strong><br />

publicar, amb Imma Ama<strong>de</strong>o, El gran<br />

llibre <strong>de</strong> la nutrició (Comanegra, 2022).<br />

És el resultat <strong>de</strong> molts anys <strong>de</strong> feina<br />

i aspira a convertir-se en un manual<br />

<strong>de</strong> referència entre els molts llibres <strong>de</strong><br />

nutrició que hi ha a les prestatgeries <strong>de</strong><br />

les llibreries.<br />

—Mengem pitjor que no pas ara fa cinquanta<br />

anys?<br />

—Sí, sens dubte. Hi ha un fet molt<br />

il·lustratiu. Segons alguns estudis observacionals,<br />

l’època en què els anglesos<br />

van tenir millor salut cardiovascular va<br />

ser <strong>de</strong>l 1940 al 1945, durant la Segona<br />

Guerra Mundial. Per què? Doncs pel racionament.<br />

<strong>La</strong> Gran Bretanya va proposar<br />

un racionament, que estava planificat<br />

perquè feia anys que veien a venir una<br />

guerra i quedar-se aïllats <strong>de</strong>l continent,<br />

molt adaptat a les seves possibilitats <strong>de</strong><br />

producció i amb base científica per a<br />

completar una bona nutrició. El racionament<br />

anglès és una dieta perfectament<br />

pautada. I les estatístiques d’alteracions<br />

cardiovasculars van baixar. Després, van<br />

guanyar la guerra.<br />

—Menjar poc i bé. I què va passar, aleshores?<br />

—Van tornar els ous amb bacó cada dia<br />

i van tornar a tenir més infarts. Jo vaig<br />

néixer el 1943 i als anys quaranta encara<br />

teníem racionament. Era una dieta<br />

mo<strong>de</strong>sta, amb molts vegetals, amb molt<br />

<strong>de</strong> llegum, poca carn, perquè era cara, i<br />

força ous. I era una dieta perfectament<br />

racional. A Catalunya, ara, i al món occi<strong>de</strong>ntal,<br />

en general, mengem més que<br />

no ens cal. Els que po<strong>de</strong>m, perquè n’hi<br />

ha molts que no po<strong>de</strong>n. I a vega<strong>de</strong>s passa<br />

que allò més barat no és allò <strong>de</strong> què més<br />

hem <strong>de</strong> menjar.<br />

—Ací entra en joc la manca <strong>de</strong> temps. És<br />

el culpable principal <strong>de</strong> la mala nutrició<br />

<strong>de</strong> l’occi<strong>de</strong>nt?<br />

—Sí. Al capítol “Menjar fora <strong>de</strong> casa” expliquem<br />

que hem perdut l’hàbit <strong>de</strong> seure<br />

a menjar, <strong>de</strong>dicar-li temps. Ens omplim<br />

molt la boca <strong>de</strong> la dieta mediterrània,<br />

però dieta mediterrània no és solament<br />

la manera d’alimentar-se, sinó un estil<br />

<strong>de</strong> vida. I entaular-se en forma part. Al<br />

migdia, si dinem a la feina, dinem <strong>de</strong><br />

qualsevol manera i amb un embut. I el<br />

problema no és el menjar ràpid, sinó<br />

menjar amb pressa, que no és el mateix.<br />

Un <strong>de</strong>ls papus que hi ha entre els progres<br />

és que menjar hamburgueses és una porqueria.<br />

No. De carn no n’hem <strong>de</strong> menjar<br />

molta, s’ha <strong>de</strong> menjar amb mo<strong>de</strong>ració.<br />

Però una hamburguesa <strong>de</strong> McDonald’s és<br />

un producte discret, barat, correcte i amb<br />

proteïna <strong>de</strong> bona qualitat. <strong>La</strong> qüestió no<br />

és l’hamburguesa sinó menjar-ne més<br />

<strong>de</strong>l compte. En canvi, la fruita i l’amanida<br />

no és tan barata. Mengem poca fruita pel<br />

preu i també, cal dir-ho, perquè ens fa<br />

mandra pelar-la.<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

—Al llibre dieu: “<strong>La</strong> carn no és moda.”<br />

Per què?<br />

—Perquè ara hi ha una visió negativa<br />

per part <strong>de</strong> certs sectors molt vinculats<br />

a un ecologisme mal entès. Es basa en<br />

dues coses: en la relació carn-càncer i<br />

en els costos ecològics i ambientals que<br />

té la producció animal. Cal dir que totes<br />

dues coses tenen un cert fonament, però<br />

cal matisar.<br />

—<strong>La</strong> relació càncer-carn existeix.<br />

—Ja sabíem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa anys que un excés<br />

<strong>de</strong> carn és un factor <strong>de</strong> risc <strong>de</strong> certs càncers<br />

digestius. Però parlem d’excés, no<br />

pas <strong>de</strong> consum.<br />

—Quin és el màxim <strong>de</strong> carn recomanable<br />

setmanalment?<br />

—Una mitjana <strong>de</strong> setanta grams el dia<br />

<strong>de</strong> totes les formes <strong>de</strong> carn, és a dir, mig<br />

quilo la setmana, és una xifra recomanable.<br />

Carn fresca, preferentment. No tant<br />

les processa<strong>de</strong>s o elabora<strong>de</strong>s. Elabora<strong>de</strong>s<br />

són mandonguilles o hamburgueses,<br />

processa<strong>de</strong>s és embotit. L’embotit porta


24<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ABEL MARINÉ<br />

un additiu permès per raons higièniques<br />

justifica<strong>de</strong>s que es diu nitrit, i que crea<br />

unes nitrosamines que, si es consumeixen<br />

en excés, es converteixen en un<br />

factor <strong>de</strong> risc. Normalment, els grans<br />

menjadors <strong>de</strong> carn, són gent <strong>de</strong> poca<br />

amanida i poca verdura. I, en general,<br />

els vegetals i la fruita contenen factors<br />

protectors enfront <strong>de</strong>l càncer. Si et fas<br />

uns grans tips <strong>de</strong> carn i menges poques<br />

amani<strong>de</strong>s, per una banda, fas créixer<br />

les probabilitats <strong>de</strong> risc i, per una altra<br />

banda, et prives <strong>de</strong>ls factors <strong>de</strong> protecció.<br />

<strong>La</strong> dieta ha <strong>de</strong> ser preferentment vegetal,<br />

però els productes d’origen animal hi<br />

tenen un paper. Ara, sempre amb mo<strong>de</strong>ració.<br />

—I la qualitat? Hi ha supermercats en<br />

què puc comprar un paquet <strong>de</strong> sis hamburgueses<br />

per un euro i mig. Què em<br />

poso a la boca?<br />

—Un producte correcte, però més aviat<br />

mediocre. <strong>La</strong> diferència en comparació<br />

amb una bona carn és el gust. Però nutricionalment<br />

és bastant semblant. Els<br />

remugants, com ara les vaques, tenen un<br />

sistema <strong>de</strong> digestió que fa que, els donis<br />

el que els donis, produeixin una carn que<br />

sempre és <strong>de</strong>l mateix estil. En canvi, els<br />

porcs, que són monogàstrics, segons què<br />

els donis et faran un greix <strong>de</strong> més qualitat<br />

o <strong>de</strong> menys.<br />

d’alguna manera, és la variada i la que<br />

inclou <strong>de</strong> tot. Abans, quan el vocabulari<br />

es feia servir seriosament, un vegetarià<br />

era qui no menjava productes d’origen<br />

animal. Hem pervertit el llenguatge.<br />

Ser vegetarià vol dir no menjar productes<br />

d’origen animal. Ara, per entendre<br />

que una persona no menja res d’origen<br />

animal, ens hem tornat cosmopolites i,<br />

per fer veure que sabem anglès, en diem<br />

vegà. I ara fem ús d’una altra paraula<br />

que s’usa amb frivolitat i que és el que<br />

en diem flexitarians, que és un vegetarià<br />

flexible, i que <strong>de</strong> tant en tant menja carn.<br />

Això és el que fem tots, és un omnívor<br />

que menja poca carn, que és el que toca.<br />

—I els que no mengen res d’origen animal<br />

–els vegans d’ara– po<strong>de</strong>n tenir una<br />

dieta nutritiva?<br />

—Els vegans estrictes no ingereixen<br />

vitamina B12, que tan sols es troba en<br />

productes d’origen animal, i també en<br />

alguns llevats fermentats, però que, en<br />

qualsevol cas, t’has <strong>de</strong> fer o comprar.<br />

Han <strong>de</strong> suplementar-la amb pastilles<br />

o preparats líquids. Si és un vegà molt<br />

estricte, també pot tenir dèficits <strong>de</strong> calci<br />

i <strong>de</strong> ferro.<br />

—Per què?<br />

—De calci n’hi ha a les llegums, però hi<br />

ha una cosa que no sempre es té present.<br />

Una cosa és el valor nutritiu potencial que<br />

té un aliment, perquè ho diu el laboratori;<br />

i una altra cosa el que tu absorbeixes, que<br />

passa la barrera intestinal, arriba al medi<br />

intern i és aprofitat per l’organisme. Si a<br />

una persona no experta en nutrició li <strong>de</strong>manes<br />

per un aliment ric en ferro, podria<br />

El que hauríem <strong>de</strong> fer,<br />

i ja sé que és somiar, és<br />

anar més al mercat. I així<br />

promoure el producte <strong>de</strong><br />

proximitat. En canvi, ho<br />

mengem tot elaborat i<br />

processat<br />

—El conill es perd.<br />

—Sí, i és una llàstima. És una carn molt<br />

saludable, perquè té poc greix i el té bo.<br />

Igual que amb els menuts, que tenen<br />

un valor nutritiu molt interessant. Especialment<br />

el fetge, que té molt ferro.<br />

L’estandardització ha fet perdre moltes<br />

d’aquestes coses. El que hauríem <strong>de</strong> fer, i<br />

ja sé que és somiar, és anar més al mercat.<br />

I així promoure el producte <strong>de</strong> proximitat.<br />

En canvi, ho mengem tot elaborat i<br />

processat.<br />

—Què ha <strong>de</strong> tenir en compte un vegetarià<br />

per a po<strong>de</strong>r tenir una dieta rica en<br />

nutrients?<br />

—Un vegetarià pot tenir una dieta nutritiva,<br />

però la dieta més natural, per dir-ho<br />

ALBERT SALAMÉ


25<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ABEL MARINÉ<br />

pensar en els espinacs d’en Popeye i les<br />

llenties. Tots dos tenen ferro, però és un<br />

ferro <strong>de</strong>l qual s’absorbeix un 1% o un 2%.<br />

En canvi, <strong>de</strong>l ferro <strong>de</strong> la carn n’absorbim<br />

entre un 30% i un 40%.<br />

—I el calci?<br />

—També pot ser que no en tinguin prou<br />

amb l’alimentació que segueixin. Per<br />

això s’ho han <strong>de</strong> controlar. Perquè l’organisme<br />

és molt savi i d’allò que en té<br />

poc, se’n guarda més. Si una persona<br />

té poc ferro, n’elimina menys. Però, en<br />

<strong>de</strong>finitiva, el veganisme no és una alimentació<br />

prou variada. I sobretot! Les<br />

embarassa<strong>de</strong>s veganes i les criatures<br />

veganes han d’anar molt amb compte.<br />

—Dediqueu un capítol als productes<br />

ecològics. Però en contra <strong>de</strong>l corrent<br />

habitual, us mostreu força escèptic respecte<br />

<strong>de</strong>ls seus avantatges. Per què?<br />

—Des d’un punt <strong>de</strong> vista ambiental i <strong>de</strong><br />

contaminació <strong>de</strong>ls aliments, l’agricultura<br />

ecològica s’ha <strong>de</strong> promocionar. <strong>La</strong><br />

gran producció intensiva, en molts casos,<br />

s’ha passat <strong>de</strong> voltes. Però, atenció, sense<br />

tecnologia no po<strong>de</strong>m produir aliments per<br />

a tots. L’agricultura ecològica més pura i<br />

més radical no pot atendre avui les necessitats<br />

alimentàries <strong>de</strong> tota la humanitat si<br />

continuem creixent al ritme que creixem.<br />

Perquè la productivitat és més baixa.<br />

—I el valor nutritiu?<br />

—És pràcticament el mateix. Sembla<br />

que d’antioxidants en produeixen més<br />

els productes ecològics, però, per exemple,<br />

<strong>de</strong> proteïnes, en alguns casos en<br />

tenen menys. A grans trets, els aliments<br />

ecològics no són més nutritius que els<br />

convencionals. Ara, si compares una pera<br />

convencional <strong>de</strong> cambra amb una pera<br />

ecològica fresca, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l<br />

gust sí que hi ha diferència. Tanmateix,<br />

una fruita madura acabada <strong>de</strong> collir l’has<br />

<strong>de</strong> consumir en un temps curt, i no tenim<br />

els fruiters al voltant <strong>de</strong> Badalona. Abans<br />

sí que hi tenies horts, però ara, no.<br />

—Què en penseu <strong>de</strong> la gran proliferació<br />

<strong>de</strong> dietes que apareixen, especialment<br />

ara, a tocar <strong>de</strong> l’estiu?<br />

—<strong>La</strong> millor recepta per a l’obesitat la diu<br />

una dita castellana: “Para llegar a viejo<br />

y sano, poca cama, poco plato y mucha<br />

suela <strong>de</strong> zapato.” [“Per a arribar a vell i<br />

sa, poc llit, poc plat i molta sola <strong>de</strong> sabata.”]<br />

<strong>La</strong> majoria <strong>de</strong> la gent que té obesitat,<br />

i sento dir-ho d’aquesta manera, no vull<br />

que ningú s’enfadi, la responsabilitat és<br />

seva. <strong>La</strong> majoria, no tots, perquè hi ha<br />

persones amb problemes <strong>de</strong> mobilitat,<br />

genètics, tiroi<strong>de</strong>s... Gent que necessita<br />

medicaments o intervencions quirúrgiques,<br />

però això li ha <strong>de</strong> dir un metge,<br />

no pas un influencer. Hi ha moltes dietes<br />

fruit <strong>de</strong> pseudociència, inventa<strong>de</strong>s per<br />

gent que no té els coneixements i hi ha la<br />

tendència que creu que per alimentar-te<br />

correctament has <strong>de</strong> fer una cosa original.<br />

Si algú s’engreixa, has <strong>de</strong> començar<br />

per dir-li que mengi ble<strong>de</strong>s. Això és molt<br />

vulgar. En canvi, si li dius que consumeixi<br />

unes algues <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s que vénen <strong>de</strong>l<br />

Japó o d’algun altre producte que ve <strong>de</strong><br />

lluny i és raret, sembla que fa més. Hi ha<br />

molts llibres que proposen grans solucions<br />

màgiques, però la majoria tenen<br />

coses bones i originals, però les bones no<br />

són originals i les originals no són bones.<br />

—Algunes es basen en allò que es coneix<br />

com a “superaliment”, productes<br />

que fins fa pocs anys no sabíem ni que<br />

existien. Em refereixo a la quinoa, la soja<br />

o l’alvocat. Què en penseu?<br />

—Superaliment és un concepte que no té<br />

cap mena <strong>de</strong> sentit. El tomàquet també<br />

és un superaliment, però com que no és<br />

raret, doncs no l’etiquetem com a tal.<br />

Em dius la soja. És un aliment molt interessant<br />

i amb una proteïna d’una gran<br />

qualitat, però no és la panacea <strong>de</strong> res. I a la<br />

llet <strong>de</strong> soja no li hauríem <strong>de</strong> dir llet. Llet és<br />

el que produeixen els mamífers, i la llet <strong>de</strong><br />

soja no té ni <strong>de</strong> bon tros el valor nutritiu<br />

<strong>de</strong> la llet. Les seves proteïnes no són tan<br />

bones, té menys calci, menys vitamina<br />

B; però sí que té més fibra.<br />

—I la quinoa?<br />

—M’ho poseu en safata. <strong>La</strong> quinoa és<br />

un exemple que sempre el fem servir<br />

per il·lustrar la irracionalitat <strong>de</strong>l món en<br />

què vivim. És una planta que no és un<br />

cereal, sinó un pseudocereal. <strong>La</strong> FAO fa<br />

dèca<strong>de</strong>s que ja la promocionava en països<br />

relativament pobres en què els era<br />

assequible i rica nutricionalment. Per<br />

tant, se’n fomentava el consum per a<br />

prestigiar-la. Aquests països, com ara el<br />

Perú, com que la quinoa era un producte<br />

seu, no la valoraven, però allà creix amb<br />

facilitat perquè les condicions <strong>de</strong>ls pobles<br />

andins són favorables. Tot d’una el món<br />

occi<strong>de</strong>ntal la <strong>de</strong>scobreix, i com que és<br />

exòtica, es posa a consumir-ne <strong>de</strong>smesuradament.<br />

El preu ha augmentat, el<br />

capitalisme salvatge en què vivim hi ha<br />

invertit en mercats <strong>de</strong> futur i la quinoa<br />

s’ha encarit. En conseqüència, la gent<br />

pobra <strong>de</strong>l Perú i <strong>de</strong> Bolívia estan fotuts<br />

perquè po<strong>de</strong>n consumir menys quinoa.<br />

Només pel caprici <strong>de</strong>ls occi<strong>de</strong>ntals, a qui<br />

no fa falta per a res.<br />

—A quin producte és equiparable?<br />

—Tenim uns altres productes semblants,<br />

però mengem raret perquè vesteix molt<br />

dir que menges quinoa. Aquí a Catalunya<br />

tenim el fajol o el blat negre <strong>de</strong> la Garrotxa,<br />

que podrien fer el mateix paper.<br />

Però, és clar, com que és una vulgaritat<br />

‘Superaliment’ és un<br />

concepte que no té cap mena<br />

<strong>de</strong> sentit. El tomàquet també<br />

és un superaliment, però<br />

com que no és raret, doncs no<br />

l’etiquetem com a tal


26<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ABEL MARINÉ<br />

<strong>de</strong>ls pagesos d’aquí i fa <strong>de</strong> pobre, doncs<br />

preferim quinoa. Doncs que sapiguem<br />

que quan mengem quinoa contribuïm<br />

que un peruà estigui més fotut. I dic el<br />

mateix per uns altres productes, com ara<br />

el goji. I pensem en la <strong>de</strong>spesa energètica<br />

que implica el seu transport, i aquí sí que<br />

hi po<strong>de</strong>m intervenir. Hem <strong>de</strong> consumir<br />

productes <strong>de</strong> proximitat. Al pas que<br />

anem, serà més difícil fer un pagès que<br />

un sant. Parlem molt bé <strong>de</strong>ls pagesos i els<br />

hem convertit en una atracció, però no els<br />

comprem els productes i no els paguem<br />

el producte al preu just.<br />

—Al llibre trenqueu alguns mites. Els<br />

congelats sí que conserven els valors<br />

nutricionals.<br />

—Sí. El gust, no tant, però els valors<br />

nutricionals, sí. I si es congelen acabats<br />

<strong>de</strong> collir, fins i tot po<strong>de</strong>n tenir més valor<br />

nutritiu que un <strong>de</strong> fresc. Pensa que<br />

un producte fresc és collit pel pagès, és<br />

transportat al mercat, potser passa la nit<br />

a la cambra, l’en<strong>de</strong>mà es posa a la venda<br />

a la parada, li toca el sol i finalment el<br />

compra el client. Amb aquest temps, ha<br />

perdut una mica <strong>de</strong> valor nutritiu. El congelat<br />

<strong>de</strong> cop, no. Ara, respecte <strong>de</strong>l gust, jo<br />

prefereixo la verdura fresca.<br />

llet, a veure si arrenca a córrer o si se la<br />

beu. Els animals no prenen llet d’adults<br />

perquè no po<strong>de</strong>n, perquè la mare els<br />

engega a dida perquè ve una alta cria.<br />

Recomano <strong>de</strong> dues a quatre tasses <strong>de</strong> llet<br />

el dia, o l’equivalent en <strong>de</strong>rivats.<br />

—Un got <strong>de</strong> vi el dia va bé per al cor.<br />

Veritat o mentida?<br />

—Això d’un got <strong>de</strong> via al dia és bo per al<br />

cor ve arran d’unes observacions que es<br />

van fer ara fa quaranta anys d’allò que es<br />

va dir la paradoxa francesa i que ningú no<br />

ha invalidat fins ara. Què <strong>de</strong>ia? Es va fer<br />

una observació entre població anglesa<br />

i població francesa, perquè la mena <strong>de</strong><br />

greix que mengen tots dos és semblant.<br />

I van observar que els anglesos tenien<br />

molts més trastorns cardiovasculars que<br />

no pas els francesos. I la dieta <strong>de</strong> tots dos<br />

és molt similar. Què hi havia <strong>de</strong> diferent?<br />

Que els francesos es prenien un got <strong>de</strong><br />

via amb l’àpat i els anglesos, no. Alguns<br />

atribueixen aquest efecte a una dosi<br />

mo<strong>de</strong>rada, uns altres, als components<br />

que donen gust i color al vi, com ara els<br />

antocians, que són antioxidants i tenen<br />

efectes beneficiosos cardiovasculars.<br />

També hi ha estatístiques que analitzen,<br />

en relació amb el càncer, i especialment<br />

el <strong>de</strong> la dona, que sembla no haver-hi<br />

una dosi segura d’alcohol, és a dir, que<br />

no n’has <strong>de</strong> prendre gens.<br />

—Conclusió?<br />

—<strong>La</strong> conclusió que fem al llibre és que el<br />

consum d’alcohol no cal, és prescindible.<br />

Però un consum mo<strong>de</strong>rat, que es xifra<br />

en vint grams d’alcohol el dia, cosa que<br />

equival a dos gots <strong>de</strong> vi el dia, una cervesa<br />

o un gotet <strong>de</strong> ratafia, es pot consi<strong>de</strong>rar no<br />

aconsellable, però tolerable. Com que en<br />

aquesta vida tenim dret d’un cert plaer,<br />

si la dieta és equilibrada i l’estil <strong>de</strong> vida<br />

és equilibrat, diria que l’alcohol amb<br />

mo<strong>de</strong>ració no li farà mal; no obstant això,<br />

si em dieu que ho signi davant <strong>de</strong> notari<br />

i ho juri per l’eternitat, us diré que no us<br />

ho puc fer.<br />

Po<strong>de</strong>u comprar El gran llibre <strong>de</strong> la<br />

nutrició a la Botiga <strong>de</strong> VilaWeb<br />

—Si em faig un suc, la vitamina C <strong>de</strong>sapareix<br />

<strong>de</strong> pressa?<br />

—És un rumor. Aguanta hores.<br />

—<strong>La</strong> fruita, millor sencera o en suc?<br />

—Sencera, rotundament. Es neteja bé i<br />

es pot menjar amb pela, que conté alguns<br />

nutrients. Si en fas suc, conserves<br />

els sucres, bastants vitamines, tot i que<br />

algunes menys, i <strong>de</strong> fibra, poca. I a més,<br />

el suc passa <strong>de</strong> pressa. I si et fas passar<br />

la set amb sucs, acabaràs prenent més<br />

sucre <strong>de</strong>l compte. El suc és una manera<br />

<strong>de</strong> prendre fruita, no <strong>de</strong> fer passar la set.<br />

<strong>La</strong> set es fa passar amb aigua.<br />

—Corre aquella teoria que diu que els<br />

humans som els únics mamífers que,<br />

quan som adults, continuem bevent llet,<br />

i que és un error. Mentida?<br />

—Agafeu un gat o un gos adult i doneu-li<br />

ALBERT SALAMÉ


27<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

“D’aquí n’he sortit<br />

com una persona<br />

nova”<br />

Entrevista a l’historiador, i periodista, que ha superat un<br />

càncer i és autor d’un dietari tendríssim sobre l’amor, el<br />

<strong>de</strong>samor i la política escrit <strong>de</strong>ls EUA estant, ‘Tot el que el<br />

cor s’estima’ (Lleonard Muntaner)<br />

ADIVA KOENIGSBERG


28<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANDREU BARNILS<br />

Agustí Colomines (1957), professor<br />

d’història a la Universitat <strong>de</strong> Barcelona,<br />

escriptor, ex-director <strong>de</strong>l<br />

Centre UNESCO <strong>de</strong> Catalunya i <strong>de</strong><br />

la Fundació CatDem (2007-2013),<br />

ara pivota el nou centre d’estudis <strong>de</strong>l<br />

Consell per la República. Home avesat al<br />

conflicte polític, ara ha publicat el dietari<br />

Tot el que el cor s’estima (Lleonard Muntaner),<br />

un llibre tendre, que <strong>de</strong>scol·locarà<br />

el lector, i que permet <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir un<br />

Colomines que parla sobre la mort <strong>de</strong> la<br />

mare, la no relació amb els germans, la<br />

narcolèpsia, l’arítmia, els suïcidis familiars,<br />

els amors <strong>de</strong> la seva vida, el<br />

<strong>de</strong>samor amb A, barrejat amb un viatge<br />

intel·lectual pel segle XX i els arxius <strong>de</strong><br />

Joaquim Maurin (1896-1973), amb qui<br />

Colomines es reconeix: “Tota la vida va<br />

ser d’esquerres i el veien com un home <strong>de</strong><br />

dretes.” Va escriure aquest dietari durant<br />

els tres mesos que va ser a la Universitat<br />

<strong>de</strong> Stanford (EUA), convidat pel professor<br />

Joan Ramon Resina. Ara VilaWeb ha<br />

entrevistat un Colomines molt allunyat<br />

<strong>de</strong>l polemista, <strong>de</strong>sencisat amb la política<br />

més militant i que ha vist la mort <strong>de</strong> prop<br />

per culpa d’un càncer recent.<br />

—Què passa el 3 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1972?<br />

—El 3 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong> 1972 es va morir la<br />

meva mare. Tenia catorze anys i estava<br />

<strong>de</strong> vacances a Sant Andreu <strong>de</strong> Llavaneres,<br />

amb el meu germà Lluís. <strong>La</strong> meva mare,<br />

com passa a les famílies tradicionals, era<br />

l’eix sobre el qual giravoltàvem tots. Per<br />

les circumstàncies especials <strong>de</strong> la seva<br />

mort, això va causar un fort enfrontament<br />

<strong>de</strong>ls meus tres germans grans amb<br />

el meu pare. I, <strong>de</strong> cop i volta, tot allò que<br />

havia estat un gran compacte va explotar.<br />

D’ençà d’aquell moment em vaig sentir<br />

com un fill únic. El dia que es mor la meva<br />

mare, jo em converteixo en fill únic.<br />

—Circumstàncies especials d’una mort<br />

que, “per respecte als germans”, no<br />

expliqueu. I va i no dieu com es mor la<br />

vostra mare.<br />

—No. Ni t’ho explicaré.<br />

—Conteu que tots els germans se’n van<br />

<strong>de</strong> casa menys vós, que viviu sol amb<br />

el pare i la seva nova parella. Quan us<br />

n’aneu <strong>de</strong> casa?<br />

—Vaig marxar quan <strong>de</strong>via tenir uns<br />

quinze anys o setze. Vaig aconseguir<br />

que el meu pare m’emancipés davant<br />

un notari. I vaig començar a viure a casa<br />

d’un germà meu, en Jordi, que estava<br />

casat amb la Mercè, i <strong>de</strong>sprés a casa d’uns<br />

amics, que són els meus germans reals.<br />

<strong>La</strong> relació amb els germans <strong>de</strong> sang és<br />

pràcticament inexistent.<br />

—Una àvia se suïcida. Una altra, “cau <strong>de</strong>l<br />

balcó”, farta <strong>de</strong> la vida. I un avi s’intoxica.<br />

A veure, he llegit entre línies.<br />

—Sóc <strong>de</strong>ls que pensen que tots tres es<br />

van suïcidar, evi<strong>de</strong>ntment. Per raons diferents,<br />

cadascun. <strong>La</strong> mare <strong>de</strong>l meu pare,<br />

que tenia vint-i-sis anys, perquè tenia la<br />

Vaig aconseguir que el<br />

meu pare m’emancipés<br />

davant un notari. I vaig<br />

començar a viure a casa<br />

d’un germà meu, en<br />

Jordi, que estava casat<br />

amb la Mercè, i <strong>de</strong>sprés<br />

a casa d’uns amics, que<br />

són els meus germans<br />

reals. <strong>La</strong> relació amb<br />

els germans <strong>de</strong> sang és<br />

pràcticament inexistent


29<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

El meu pare no va pagar,<br />

i per no pagar, no em va<br />

pagar ni els estudis<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

malaltia <strong>de</strong> la gelosia patològica. El meu<br />

avi Ramon, viatjant, era el seu marit i ella<br />

es pensava que se n’anava al llit amb mig<br />

món, pobre home. L’àvia es va matar a<br />

vint-i-sis anys, davant el meu pare i la<br />

seva germana, aleshores petits. El marit<br />

d’aquesta es va intoxicar al cap <strong>de</strong> molts<br />

anys, perquè no va acabar mai <strong>de</strong> superar<br />

aquesta situació. I l’altra, que és l’única<br />

que he conegut, l’àvia materna, estava<br />

fins als nassos <strong>de</strong> la vida. I un dia es va<br />

fotre daltabaix i a<strong>de</strong>u. Però oficialment<br />

tan sols hi ha un suïcidi.<br />

—“Sóc un home que plora.”<br />

—No tinc cap inconvenient a plorar en<br />

públic. No sóc d’aquests que s’amaga, ni<br />

ho consi<strong>de</strong>ro una falta <strong>de</strong> masculinitat.<br />

Ben al contrari. Plorar, ho trobo molt<br />

alliberador. Expressar els meus sentiments<br />

<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l plor em sembla la cosa<br />

més normal.<br />

—“Joan Colomines.” Un nom que no<br />

surt al llibre.<br />

—Les coses van com van. El meu pare<br />

va <strong>de</strong>saparèixer bona part <strong>de</strong> la meva<br />

vida. Vaig escriure aquest llibre amb total<br />

llibertat, i he intentat d’explicar per què<br />

no sóc un Colomines. No sóc aquesta<br />

persona que tothom diu que sóc. No sóc<br />

un nen <strong>de</strong> l’Eixample, fill <strong>de</strong>l doctor Colomines,<br />

que ha tingut una vida regalada.<br />

No és veritat. Si hagués estat així, hauria<br />

anat als Estats Units a formar-me. El meu<br />

pare no va pagar, i per no pagar, no em va<br />

pagar ni els estudis. Però jo, durant tota<br />

la meva vida, he acceptat un relat. Vaig


30<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

començar a escriure aquest llibre quan<br />

vaig anar als Estats Units, quan en tenia<br />

prou <strong>de</strong> la vida pública tal com l’havia<br />

vist fins aleshores, i em va fer sorgir una<br />

reflexió <strong>de</strong> la meva vida per l’impacte<br />

que vaig tenir a la universitat. Em va fer<br />

pensar en la vida que segurament hauria<br />

pogut tenir si les coses haguessin anat<br />

d’una altra manera.<br />

—Ángeles, néta el mític general republicà<br />

Vicente Rojo. <strong>La</strong> vostra primera dona.<br />

—Com més anys passen, més m’adono<br />

que és el puntal <strong>de</strong> la meva vida, aquesta<br />

dona. Hi tinc una gran relació. Mare <strong>de</strong>l<br />

meu fill Gabriel, es va separar <strong>de</strong> mi al<br />

cap <strong>de</strong> pocs anys, i és la persona que<br />

em va ensenyar a llegir. Geòloga, i gran<br />

lectora <strong>de</strong> novel·les, em va fer entendre<br />

que jo també podia reflexionar sobre les<br />

coses que em preocupaven per mitjà <strong>de</strong><br />

la literatura. Coses molt importants en<br />

la política, i ben reals, i amb molta influència,<br />

com és el rumor, per exemple.<br />

Intangible i ben significatiu. Però ho<br />

trobes més en la literatura que no pas en<br />

l’assaig <strong>de</strong> ciència política.<br />

—Quants anys vau estar casat amb Ángeles<br />

Rojo?<br />

—Pocs. Set o vuit. Tots els acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />

moto i cotxe m’han canviat molt la vida.<br />

M’han <strong>de</strong>starotat molt i m’he pogut<br />

autojustificar per les bestieses que he fet.<br />

Després d’un acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> cotxe em vaig<br />

embolicar amb la fisioterapeuta i l’Ángeles<br />

em va fotre al carrer. Directament.<br />

—Sou coix per aquest acci<strong>de</strong>nt?<br />

—No. Sóc coix per l’acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l 1977.<br />

He tingut dos acci<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> cotxe i dos<br />

<strong>de</strong> moto. M’han operat les cames una<br />

<strong>de</strong>sena <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s.<br />

—Apocarid, Eliquis, Octadite, B12,<br />

xeringues. Brutal la quantitat <strong>de</strong> medicaments<br />

que us preneu.<br />

—Prenc quatre píndoles diàries, una<br />

injecció mensual, dues <strong>de</strong> quinzenals.<br />

Em tracto arítmia, narcolèpsia, Eliquis<br />

per a la circulació, tinc un problema <strong>de</strong><br />

tiroi<strong>de</strong>s, i he superat fa poc un càncer.<br />

<strong>La</strong> i<strong>de</strong>a és escriure un<br />

llibre sobre Maurin,<br />

en castellà, perquè<br />

la gran majoria <strong>de</strong><br />

la correspondència i<br />

documentació és en<br />

castellà. A l’única persona<br />

que escriu en català és a<br />

Pau Casals, a qui té una<br />

admiració brutal<br />

El Primer d’Octubre em van <strong>de</strong>scobrir<br />

que tenia un infart pulmonar, que si<br />

en comptes <strong>de</strong> tenir-lo venós, l’arribo<br />

a tenir arterial, és un ictus. Un parell<br />

<strong>de</strong> dies a l’hospital. Em van posar<br />

elèctro<strong>de</strong>s al cor un parell <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s.<br />

Ho explico al llibre perquè així s’entén<br />

com sóc.<br />

—Escriviu el llibre als Estats Units, on<br />

aneu a regirar les trenta-una caixes <strong>de</strong><br />

l’arxiu Joaquim Maurin perquè voleu escriure<br />

un llibre sobre aquest sindicalista<br />

<strong>de</strong> la CNT, militant <strong>de</strong>l POUM, i exiliat als<br />

EUA. Per què us atrau, Maurin?<br />

—M’hi sento molt i<strong>de</strong>ntificat personalment.<br />

A banda, si veiessis les fotografies...<br />

Victòria Ocampo s’assembla<br />

a la meva mare, i per això tinc aquesta<br />

obsessió amb aquesta dona. I Maurin és<br />

alt, espigat, i té un biaix que s’assembla<br />

molt al meu. Ell pateix <strong>de</strong>l mateix: no<br />

<strong>de</strong>ixa mai <strong>de</strong> ser un senyor d’esquerres<br />

a qui tothom diu que és <strong>de</strong> dretes.<br />

Senzillament per què no és comunista.<br />

M’atrau, tot i que la seva concepció<br />

nacional no té res a veure amb la meva.<br />

Ell és el pare putatiu <strong>de</strong> les tesis <strong>de</strong> Solé<br />

Tura. El catalanisme és sempre burgès.<br />

Però m’atrau molt la seva curiositat intel·lectual,<br />

autodidacta, el viatge cap a la<br />

<strong>de</strong>mocràcia. Joaquim Maurin, <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys a les presons espanyoles,<br />

arriba als Estats Units, on tenia la dona,<br />

amb una mà al davant i una al darrere.<br />

Va crear una mena <strong>de</strong> Project Syndicate,<br />

i n’era l’administrador. Va començar escrivint-hi<br />

ell mateix, utilitzant vint-i-un<br />

noms diferents. El va presentar a Víctor<br />

Alba, Neruda, Sen<strong>de</strong>r, i va anar creixent.<br />

Va sortir <strong>de</strong> la presó essent un anticomunista<br />

total, tot i haver estat un <strong>de</strong>ls grans<br />

dirigents comunistes <strong>de</strong> Catalunya. <strong>La</strong><br />

i<strong>de</strong>a és escriure un llibre sobre Maurin,<br />

en castellà, perquè la gran majoria <strong>de</strong> la<br />

correspondència i documentació és en<br />

castellà. A l’única persona que escriu<br />

en català és a Pau Casals, a qui té una<br />

admiració brutal.<br />

—En la vostra estada aneu a una conferència<br />

<strong>de</strong> Timothy Garton Ash (1955)


31<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

sobre la <strong>revolució</strong> <strong>de</strong> vellut, que us impacta.<br />

—Perquè a Catalunya no hi ha ningú que<br />

faci conferències així. Era molt culta,<br />

molt profunda, gens pedant i molt comunicativa.<br />

Hi ha gent que somnia ser<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat. Jo sempre<br />

he somniat ser catedràtic d’universitat.<br />

Des que era jovenet. <strong>La</strong> cosa intel·lectual<br />

m’atrau. Sóc hereu <strong>de</strong> Josep Termes, però<br />

qui tenia les i<strong>de</strong>es originals era ell, no jo.<br />

No he trobat mai cap i<strong>de</strong>a original.<br />

—Al llibre parleu poc <strong>de</strong> política. Ho feu<br />

pel <strong>de</strong>sencís <strong>de</strong>l vostre pas dirigint la<br />

fundació CatDem. Parleu <strong>de</strong> l’entorn <strong>de</strong>l<br />

presi<strong>de</strong>nt Artur Mas d’aquesta manera:<br />

“Em sento tan lluny d’aquesta gent que<br />

fins i tot em pregunto per què els he<br />

aguantat durant tants anys.”<br />

—Em sento molt lluny d’aquesta gent.<br />

Molt. Vaig militar a Ban<strong>de</strong>ra Roja, el<br />

PSUC, Nacionalistes d’Esquerra. I he<br />

estat votant d’ERC fins el 2004 segur.<br />

Passa que em vaig manifestar <strong>de</strong> manera<br />

rotunda contra el tripartit PSC-ERC-ICV.<br />

I aquí va començar la relació amb l’entorn<br />

<strong>de</strong> l’Artur Mas. I mantinc allò que<br />

pensava, que fins que CDC no virés cap al<br />

sobiranisme era impossible <strong>de</strong> somniar<br />

amb tot això que ha passat. Vaig acceptar<br />

<strong>de</strong> treballar per ells. I me’n pene<strong>de</strong>ixo.<br />

Tan sols tinc el meu currículum, el meu<br />

ego i el meu prestigi. I aquesta gent m’ha<br />

posat una llufa que es diu 3%. I em causa<br />

un malestar profund. A banda que són<br />

menti<strong>de</strong>rs crònics. Persones que ni en<br />

privat, si fas les preguntes que has <strong>de</strong> fer,<br />

són capaces <strong>de</strong> dir-te la veritat.<br />

—<strong>La</strong> Fundació CatDem va servir per a<br />

fer el viratge cap a l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

Aquesta gent m’ha posat<br />

una llufa que es diu 3%.<br />

I em causa un malestar<br />

profund. A banda<br />

que són menti<strong>de</strong>rs<br />

crònics. Persones que<br />

ni en privat, si fas les<br />

preguntes que has <strong>de</strong> fer,<br />

són capaces <strong>de</strong> dir-te la<br />

veritat<br />

ADIVA KOENIGSBERG


32<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

He acceptat <strong>de</strong> pivotar<br />

això <strong>de</strong>l centre d’estudis<br />

<strong>de</strong>l Consell per la<br />

República perquè tinc<br />

un <strong>de</strong>ute amb l’exili,<br />

amb ell. No puc fer veure<br />

com si això no existís<br />

<strong>de</strong> CDC i, alhora, per al 3%?<br />

—Sembla que va ser així. A mi solament<br />

em va correspondre la primera<br />

part. Ara, és culpa meva. Quan vaig<br />

arribar allà vaig dir-los que tanquessin<br />

la fundació Trias Fargas i obrissin una<br />

altra cosa. I ells van dir que no. I ja he<br />

entès perquè no. Ja ho he entès, ara. En<br />

el meu pas per la política, ni jo mateix<br />

m’he arribat a agradar. És molt poc edificant.<br />

L’acadèmia no és que sigui molt<br />

més bona, però et permet <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar<br />

individualment. En política ets dins un<br />

ecosistema. I el català és molt dolent. I<br />

no és d’ara.<br />

—Ara sou al centre d’estudis <strong>de</strong>l Consell<br />

per la República.<br />

—He acceptat <strong>de</strong> pivotar això <strong>de</strong>l centre<br />

d’estudis <strong>de</strong>l Consell per la República<br />

perquè tinc un <strong>de</strong>ute amb l’exili, amb ell.<br />

No puc fer veure com si això no existís.<br />

Hi és, és allà, i és un fanal que hem <strong>de</strong><br />

cuidar, perquè ens serveix, és molt útil.<br />

A més, crec que tota aquesta colla <strong>de</strong><br />

Junts necessiten una fusió nuclear. Han<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>saparèixer les arrels, els orígens, <strong>de</strong><br />

cada sector, s’ha <strong>de</strong> convertir en una cosa<br />

fusionada, no unida, en la qual costi molt<br />

<strong>de</strong> reconèixer d’on prové cadascú, o no<br />

funcionarà. Vaig ajudar-los en el pacte<br />

que <strong>de</strong>sprés els altres es van fumar, i ara<br />

ho han acabat <strong>de</strong> solucionar. Espero que<br />

funcioni. No sóc militant <strong>de</strong> Junts, perquè<br />

ja no ho penso fer més. Ja no m’implicaré<br />

en política si no és per alguna cosa molt<br />

concreta.<br />

—Qui és Marina Falcó?<br />

—Directora general d’Exteriors. Per un<br />

acte a Brussel·les, se la van carregar. Ella<br />

i jo som els dos únics directors generals<br />

que van <strong>de</strong>stituir pel 155. Van <strong>de</strong>stituir<br />

consellers, el <strong>de</strong>legat a Madrid, i més<br />

càrrecs. Però <strong>de</strong> directors generals, ella<br />

i jo, i prou.


33<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

AGUSTÍ COLOMINES<br />

—“No sé si li he sabut explicar l’amor<br />

que li tinc.”<br />

—El meu fill Gabriel. És veritat. Ara ja<br />

té trenta-quatre anys. Quan vius separat<br />

<strong>de</strong>l teu fill, no li vius el dia a dia.<br />

Jo sóc molt sec. He agafat el meu pare<br />

<strong>de</strong> contraexemple. Què faria ell? Això.<br />

Doncs jo, el contrari. I <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s no<br />

m’ha sortit bé.<br />

—Feu una cosa molt bonica. Escriviu el<br />

llibre a partir <strong>de</strong> l’amor cap a A. Al final,<br />

A us <strong>de</strong>ixa. I vós <strong>de</strong>cidiu <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar els<br />

trossos amorosos <strong>de</strong>l llibre intactes, no<br />

retocar-ho, no carregar-vos-ho, no<br />

passar comptes.<br />

—Què vols que faci? Ho sentia d’aquesta<br />

manera. Falsejaria. Quan explico l’escena<br />

<strong>de</strong> San Francisco, i que li compro<br />

un anell, havia <strong>de</strong> dir que no va passar?<br />

Va passar. M’ho creia. I em pensava que<br />

havia trobat la segona Ángeles. Però no<br />

va ser així. M’ha <strong>de</strong>cebut molt, al final?<br />

Sí. Bàsicament les menti<strong>de</strong>s, intentar <strong>de</strong><br />

negar una cosa que es veu que sabia tot<br />

Catalunya menys jo. Quina havia <strong>de</strong> ser<br />

la meva actitud? De revenja? No. Precisament<br />

perquè aprecio les dones. Ara, m’ha<br />

costat molt <strong>de</strong> superar-ho. <strong>La</strong> seqüència<br />

<strong>de</strong> covid, separació i càncer costa molt<br />

<strong>de</strong> superar. Molt. No tinc trenta anys. Hi<br />

ha una cosa que no m’havia passat amb<br />

els acci<strong>de</strong>nts i sí amb el càncer. Amb el<br />

càncer, m’ha entrat al cos la sensació <strong>de</strong><br />

mort. No havia tingut mai aquesta sensació<br />

<strong>de</strong> mort, <strong>de</strong> finitud. Però també he<br />

<strong>de</strong>scobert el meu fill. Amb la malaltia s’ha<br />

lliurat a mi d’una manera brutal. M’ha<br />

reconfortat <strong>de</strong>s d’una altra perspectiva.<br />

D’aquí n’he sortit com una persona nova.<br />

I he tingut converses amb gent per <strong>de</strong>manar-li<br />

perdó, perquè crec que no ho<br />

havia fet bé. No volia anar-me’n sense<br />

explicar una cosa que tota la vida havia<br />

tingut al cap.<br />

llibre sobre política i el procés donant<br />

canya. No n’escriuré cap. Estic en contra<br />

<strong>de</strong> tots els llibres que s’han escrit. Tots.<br />

Aquesta mena <strong>de</strong> llibres tan sols s’escriuen<br />

quan o s’ha guanyat, o has entès<br />

que has perdut i llances la tovallola. Algú<br />

ha escrit com els espanyols van arribar a<br />

Catalunya amb el 155? Ningú. Ells han fet<br />

l’acció, i punt. Nosaltres, aquí, ensenyant<br />

les misèries. I això <strong>de</strong>sorienta, <strong>de</strong>sanima.<br />

Tinc ganes <strong>de</strong> fer una segona part <strong>de</strong>l<br />

llibre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Barcelona. Tinc centenars <strong>de</strong><br />

biografies. En sóc fan. Hi ha grans llibres.<br />

Hobsbawm, per exemple, escriu gràcies a<br />

un equip <strong>de</strong> treball que llegeix llibres i li<br />

fa resums. No crec en Déu, ni sóc religiós,<br />

però si hi ha reencarnació, <strong>de</strong>mano ser<br />

catedràtic a Stanford.<br />

Amb el càncer, m’ha<br />

entrat al cos la sensació<br />

<strong>de</strong> mort. No havia tingut<br />

mai aquesta sensació<br />

<strong>de</strong> mort, <strong>de</strong> finitud. Però<br />

també he <strong>de</strong>scobert el<br />

meu fill. Amb la malaltia<br />

s’ha lliurat a mi d’una<br />

manera brutal<br />

—Fareu un altre llibre com aquest?<br />

—Aquest llibre les grans editorials no el<br />

van voler publicar. Tots volien la gresca.<br />

Aquest personatge que surt aquí no els<br />

quadrava. Volien canya. I no escriuré cap


34<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

MARIONA CARULLA<br />

“Millet no<br />

volia que fos la<br />

presi<strong>de</strong>nta, però<br />

la junta es va<br />

plantar”<br />

Entrevista a Mariona Carulla, ara que <strong>de</strong>ixa la<br />

presidència <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música i l’Orfeó Català<br />

ALBERT SALAMÉ


35<br />

MARIONA CARULLA<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

TXELL PARTAL<br />

Mariona Carulla és a punt d’acabar<br />

el tercer i últim mandat com a<br />

presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música<br />

i l’Orfeó Català. Va assumir el<br />

càrrec en el moment més complicat<br />

per a l’entitat, quan es va <strong>de</strong>scobrir<br />

el frau <strong>de</strong> Millet i Montull a la institució.<br />

<strong>La</strong> seva presidència ha estat marcada per<br />

aquest cas i per la feina que ha fet per<br />

<strong>de</strong>mostrar el frau i rescabalar els diners<br />

robats. “No m’hauria pensat mai que<br />

seria presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música,<br />

no era en les meves aspiracions.” Diu que<br />

va assumir la presidència en funcions<br />

perquè la junta la hi va obligar. Així ho<br />

marcaven els estatuts. Si hagués estat per<br />

Millet, no l’haurien triada. “Volia que fos<br />

presi<strong>de</strong>nt Arcadi Calzada.”<br />

es pot quantificar: amb el nombre <strong>de</strong><br />

concerts que fem, amb la inversió, amb<br />

el pressupost, les entra<strong>de</strong>s, en públic...<br />

Totes són xifres ascen<strong>de</strong>nts.<br />

—Vau assumir la presidència en el moment<br />

més complicat d’aquesta institució,<br />

quan es <strong>de</strong>stapà tot el frau. Com<br />

recor<strong>de</strong>u aquells dies?<br />

—Els recordo amb gran neguit i tensió.<br />

<strong>La</strong> meva família tenia amistat amb Millet.<br />

El meu pare i el seu havien estat fundadors<br />

d’Òmnium Cultural, havien fet moltes<br />

coses junts. No érem gaire amics, però<br />

ens coneixíem <strong>de</strong>s <strong>de</strong> petits. Els primers<br />

dies no m’ho podia creure. Crec que, en<br />

realitat, no s’ho creia ningú. Va ser amb<br />

les auditories que vam anar veient que<br />

era veritat. Ens va anar <strong>de</strong>mostrat tot<br />

allò que havien <strong>de</strong>fraudat. El 3 d’agost<br />

ja tenien papers que <strong>de</strong>mostraven que<br />

havien robat sis milions. Va ser aleshores<br />

que vam veure que havíem <strong>de</strong> fer canvis.<br />

—Quins canvis?<br />

—El setembre vam reunir el patronat,<br />

en què hi havia més d’un centenar <strong>de</strong><br />

persones, per dir-los que havíem <strong>de</strong> ferne<br />

un <strong>de</strong> nou. Amb el format actual era<br />

impossible <strong>de</strong> fer els canvis necessaris.<br />

Per a fer un canvi, necessitaves la meitat<br />

més un <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong>l patronat. I aquí<br />

no venien més <strong>de</strong> setanta persones cada<br />

vegada que els convocaves. En aquell<br />

moment ningú no es creia que Millet<br />

hagués robat, es pensaven que era una<br />

d’aquestes coses que passen al nostre<br />

país, que havien mogut fils contra seu.<br />

Però gràcies a aquesta auditoria vam<br />

<strong>de</strong>mostrar que no era així, que se’ls havien<br />

endut i, per tant, era molt important<br />

<strong>de</strong> fer una reestructuració molt seriosa.<br />

Vam <strong>de</strong>manar a la gent <strong>de</strong>l patronat que<br />

hi renunciessin per crear un petit patronat<br />

més àgil que pogués fer totes les<br />

modificacions que havíem <strong>de</strong> fer. Ho vam<br />

aconseguir.<br />

—Els primers mesos <strong>de</strong>vien ser complicats...<br />

—Anàvem d’ensurt en ensurt. Eren dies<br />

llarguíssims. Començàvem a les nou <strong>de</strong>l<br />

En aquesta entrevista, Carulla repassa<br />

aquells dies convulsos i fa balanç <strong>de</strong>ls<br />

seus tres mandants: “<strong>La</strong> valoració és<br />

molt positiva.”<br />

—Una dècada <strong>de</strong>sprés d’haver començat,<br />

toca posar punt final a la presidència<br />

<strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música i <strong>de</strong> l’Orfeó Català.<br />

Quina valoració en feu?<br />

—És molt positiva. Naturalment, ara<br />

venim d’una època complicada amb la<br />

covid-19. Però no en tenim cap culpa i,<br />

malgrat tot, ho hem passat <strong>de</strong> la millor<br />

manera possible, molt professionalment.<br />

Hem estat un exemple en la gestió<br />

d’aquesta situació. De seguida que vam<br />

po<strong>de</strong>r vam tornar a obrir i vam programar<br />

concerts. Traient aquest parèntesi,<br />

<strong>de</strong> totes les coses que van passar un cop<br />

es va haver arreglat allò que va fer Millet,<br />

la valoració és molt positiva. Tot plegat<br />

ALBERT SALAMÉ


36<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MARIONA CARULLA<br />

matí i a les nou <strong>de</strong>l vespre encara érem<br />

aquí. <strong>La</strong> gent era fora, feia vacances. I vam<br />

<strong>de</strong>manar que, quan toqués una secció, el<br />

cap vingués al Palau. Tots van respondre,<br />

i els que no ho van fer, ja vèiem per què<br />

no ho feien...<br />

—Quan vau assumir la presidència éreu<br />

vice-presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> l’entitat. Per tant,<br />

quan va passar tot plegat éreu dins la<br />

institució, teníeu una responsabilitat.<br />

No havíeu sospitat res? No vau notar<br />

res estrany?<br />

—Millet era molt hermètic. No et <strong>de</strong>ixava<br />

penetrar a la institució. Ni a mi, ni<br />

a ningú <strong>de</strong> la junta. Vèiem que es feien<br />

coses. Per exemple, es va construir<br />

aquest edifici on som ara, es va fer el<br />

Petit Palau... No hi havia <strong>de</strong>utes. Era<br />

impossible <strong>de</strong> veure. <strong>La</strong> comptabilitat i<br />

la gestió, la portaven entre en Montull,<br />

la filla d’en Montull i en Millet. Eren<br />

molt tancats. Tenien una comptabilitat<br />

doble. <strong>La</strong> que ens ensenyaven a nosaltres<br />

i als auditors i la real. L’auditoria<br />

sortia bé, i això feia que tinguessin una<br />

sensació <strong>de</strong> tranquil·litat. Quan ets en<br />

un patronat, si els auditors et diuen<br />

que tot està bé, t’ho creus. També sóc<br />

al patronat <strong>de</strong> la Sagrada Família, i<br />

me’n fio molt, d’allò que em diuen els<br />

auditors. Però és que, a més, hi havia<br />

un auditor <strong>de</strong> la Generalitat i no va<br />

trobar mai res.<br />

—Els cors no n’estaven contents, <strong>de</strong><br />

Millet. No us va arribar?<br />

—No, no arribava. És veritat que va anar<br />

ban<strong>de</strong>jant l’Orfeó i traient-li pressupost.<br />

No li sortien els comptes, i els treia <strong>de</strong><br />

l’Orfeó. Fins i tot va arribar a crear un<br />

fòrum, que en <strong>de</strong>ia Amics <strong>de</strong>l Palau, per<br />

substituir els socis <strong>de</strong> l’Orfeó, que li feien<br />

nosa. En aquell moment, no te n’adonaves,<br />

perquè tothom seguia aquesta<br />

estratègia. Ara és molt fàcil <strong>de</strong> dir, però<br />

no és una cosa d’avui per a <strong>de</strong>mà, ho va<br />

anar fent progressivament. Millet ja es<br />

preocupava <strong>de</strong> no transmetre cap sensació<br />

<strong>de</strong> res. I mira que no anava mai a<br />

escoltar els cors. En canvi, la meva mare<br />

i jo ens en fèiem un tip.<br />

—I s’ha canviat res perquè, si tornés a<br />

passar, els canals funcionessin més bé?<br />

—Hi ha hagut una reforma <strong>de</strong>ls estatus<br />

i <strong>de</strong> la governabilitat. Els estatus tenen<br />

l’objectiu que el presi<strong>de</strong>nt sigui una<br />

persona que la societat vegi amb bons<br />

ulls. Per això es <strong>de</strong>manen cent avals. És<br />

un filtre. Sembla que no, però costen<br />

d’aconseguir. L’entrada <strong>de</strong> socis també<br />

l’ha d’acceptar la junta. D’aquesta manera<br />

es vol assegurar que no comenci a<br />

entrar gent que no estimi la institució i<br />

tingui uns altres interessos. Qui entra al<br />

Palau s’ha d’estimar el país i la institució.<br />

De cara a la governabilitat, ha canviat que<br />

ara és una sola fundació. A més, dins la<br />

fundació hi ha representats els tres actors<br />

que tenim al Palau <strong>de</strong> la Música: els<br />

socis <strong>de</strong> l’Orfeó Català, els mecenes i les<br />

institucions públiques. S’ha obtingut un<br />

equilibri perquè tothom hi sigui representat.<br />

Tothom se sent confortable, i en<br />

qualsevol moment pot vetar alguna cosa.<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

Millet era molt hermètic.<br />

No et <strong>de</strong>ixava penetrar a<br />

la institució. Ni a mi, ni a<br />

ningú <strong>de</strong> la junta. Vèiem<br />

que es feien coses. Per<br />

exemple, es va construir<br />

aquest edifici on som ara,<br />

es va fer el Petit Palau...<br />

No hi havia <strong>de</strong>utes. Era<br />

impossible <strong>de</strong> veure


37<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MARIONA CARULLA<br />

Millet tenia un altre nom<br />

sobre la taula. No volia que<br />

jo fos la presi<strong>de</strong>nta, volia<br />

que ho fos Arcadi Calzada.<br />

Però la junta es va plantar<br />

i va dir que no podia ser. Hi<br />

havia uns estatuts i s’havien<br />

<strong>de</strong> complir. Per tant, no vaig<br />

tenir alternativa<br />

Hi ha hagut molt <strong>de</strong> consens i transparència.<br />

Ara seria molt difícil que tornés a<br />

passar una cosa semblant a la <strong>de</strong> Millet.<br />

perquè m’hi van obligar. Per estatuts, la<br />

vice-presi<strong>de</strong>nta havia d’assumir aquesta<br />

responsabilitat si el presi<strong>de</strong>nt s’absentava.<br />

No m’hauria pensat mai que seria<br />

presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música, no era<br />

en les meves aspiracions. Millet tenia un<br />

altre nom sobre la taula. No volia que jo<br />

fos la presi<strong>de</strong>nta, volia que ho fos Arcadi<br />

Calzada. Però la junta es va plantar i va dir<br />

que no podia ser. Hi havia uns estatuts i<br />

s’havien <strong>de</strong> complir. Per tant, no vaig tenir<br />

alternativa. Millet em va dir que serien tan<br />

sols dos mesos, perquè <strong>de</strong>sprés tot s’aclariria.<br />

Vaig pensar que, per dos mesos, ho<br />

podia fer. Ara, quan vaig entrar i vaig veure<br />

tota la problemàtica, vaig veure clar que<br />

no me’n podia anar. Tinc molt <strong>de</strong> sentit <strong>de</strong><br />

compromís. I tenia clar que havíem <strong>de</strong> treballar<br />

d’una manera imparcial. Hem anat<br />

a buscar qui va fer el frau i hem aconseguit<br />

el màxim <strong>de</strong> rescabalament. Ningú no ens<br />

ha pogut fer canviar <strong>de</strong> parer. Sempre hem<br />

fet costat a les investigacions.<br />

—I com vau passar <strong>de</strong> pensar que no ho<br />

podíeu assumir a estar-vos més d’una<br />

dècada a la presidència?<br />

—De mica en mica, vaig veure que podia.<br />

Al cap d’un any i mig, quan hi va<br />

haver les eleccions, ja tenia un coneixement,<br />

una estima i un compromís. Vaig<br />

pensar que era la persona a<strong>de</strong>quada per<br />

a continuar. Calia continuar perquè tota<br />

la neteja que la institució necessitava no<br />

s’havia acabat. Calia tornar a fer brillar<br />

el Palau <strong>de</strong> la Música i l’Orfeó Català.<br />

Els cors van ser una prioritat <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l<br />

primer minut. Quan en vam saber les<br />

dificultats, <strong>de</strong> seguida en vam triplicar<br />

el pressupost. Vam veure claríssim què<br />

havíem <strong>de</strong> fer. A més, ens vam adonar<br />

que hi havia gent que volia arribar a la<br />

direcció <strong>de</strong>l Palau amb objectius que<br />

no eren bons per a la institució. No<br />

volien programar concerts. Volien que<br />

el Palau fos <strong>de</strong>ls socis i que el fessin<br />

servir per a celebrar les festes familiars.<br />

Hauria estat un palau molt pobre.<br />

Vaig presentar-me per això... A més,<br />

tenia la consciència molt tranquil·la. És<br />

veritat, no me n’havia adonat, però les<br />

institucions, tampoc.<br />

—Quan va passar tot plegat, les assemblees<br />

<strong>de</strong> socis <strong>de</strong> l’Orfeó eren molt concorregu<strong>de</strong>s.<br />

Molta gent anava a votar.<br />

Ara tot ha anat a la baixa. Us preocupa?<br />

És important que els socis controlin la<br />

feina que es fa?<br />

—No em preocupa. Vés a qualsevol institució<br />

i veuràs que passa això mateix.<br />

Quan tot va bé i no hi ha problemes, la<br />

gent perd el compromís d’anar a les assemblees.<br />

En canvi, quan les coses van<br />

malament, la gent es preocupa. I també<br />

està bé que sigui així.<br />

—Després d’assumir la presidència en<br />

funcions, vau <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> presentar-vos<br />

a les eleccions. Hi va haver gent que va<br />

dir que no tenia sentit, que tota la junta<br />

havia <strong>de</strong> dimitir perquè éreu responsables<br />

d’allò que havia passat. En algun<br />

moment vau pensar a dimitir?<br />

—Voleu que us digui la veritat?<br />

—És clar...<br />

—Vaig assumir la presidència en funcions<br />

ALBERT SALAMÉ


38<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MARIONA CARULLA<br />

—Si mirem la vostra presidència, po<strong>de</strong>m<br />

dir que hi ha dues etapes. I totes dues<br />

tenen dos noms molt <strong>de</strong>stacats: Joan<br />

Llinares i Joan Oller.<br />

—Sí. Crec que tots dos directors generals<br />

van ser molt a<strong>de</strong>quats per al moment.<br />

Joan Llinares per la seva formació, i<br />

la seva manera <strong>de</strong> ser, va ser a<strong>de</strong>quadíssim<br />

per a resoldre el <strong>de</strong>sgavell que<br />

tenia la institució <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’entrada<br />

<strong>de</strong>ls Mossos d’Esquadra i el frau <strong>de</strong> Millet.<br />

Sabia molts secrets <strong>de</strong> la justícia.<br />

Sabia què s’havia <strong>de</strong> fer perquè no ens<br />

posessin una administració judicial,<br />

que hauria estat molt perjudicial per<br />

a la institució. Va saber anar a buscar<br />

Deloitte perquè fes una auditoria molt<br />

profunda per saber tot el que havia passat.<br />

És expert en corrupció, i, per tant,<br />

ho coneixia tot molt bé. I, a més, va ser<br />

un bon gestor en la part artística. Perquè,<br />

tot i la situació en què estàvem a<br />

final <strong>de</strong> juliol, i tot el que va passar, vam<br />

treballar <strong>de</strong> valent tot l’estiu per reobrir<br />

la temporada el 3 d’octubre, amb tota<br />

l’esplendor, com si no hagués passat<br />

res. Ho vam fer expressament, perquè la<br />

gent retornés la confiança a la institució.<br />

Totes les institucions i els mecenes<br />

ens van donar suport. Volíem <strong>de</strong>ixar<br />

clar que, a partir d’aquell moment, la<br />

programació <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música era<br />

normal. <strong>La</strong> lluita judicial continuava,<br />

però no havia d’afectar el nostre dia a<br />

dia. Havíem <strong>de</strong> dir que continuàvem, que<br />

érem els <strong>de</strong> sempre. Vam fer molta feina<br />

perquè l’Orfeó fos la cara més amable.<br />

Ens vam inventar el concert <strong>de</strong> nadales<br />

a la plaça <strong>de</strong>l Rei, que ara s’ha convertit<br />

en una tradició. Estem molt agraïts a la<br />

feina <strong>de</strong> Joan Llinares. Es volia agafar un<br />

any sabàtic, però quan va passar tot això<br />

va acceptar aquesta feina i s’hi va abocar.<br />

—I va arribar el dia que va <strong>de</strong>cidir que<br />

se n’anava...<br />

—Sí, va ser molt honest, i va arribar un<br />

punt en què em va dir que ja no em servia.<br />

Em va fer veure que necessitàvem algú<br />

que realment en sabés, <strong>de</strong> música, i que<br />

pogués fer una bona programació. Aleshores<br />

vam anar a buscar en Joan Oller.<br />

Perquè,tot i la situació en què estàvem a final<br />

<strong>de</strong> juliol, i tot el que va passar, vam treballar<br />

<strong>de</strong> valent tot l’estiu per reobrir la temporada<br />

el 3 d’octubre, amb tota l’esplendor, com si no<br />

hagués passat res<br />

—Com ha estat treballar amb Joan Oller<br />

tot aquest temps?<br />

—Joan Oller és una persona molt formada.<br />

Hi ha poca gent amb la seva qualitat.<br />

Té la carrera d’ESADE, que li dóna tota<br />

la formació en gestió. Però <strong>de</strong>sprés té<br />

la carrera <strong>de</strong> música, que li dóna formació<br />

per a ser un gran programador<br />

artístic. I, a més, té una tercera carrera,<br />

<strong>de</strong> filosofia, que li va molt bé per a tenir<br />

les i<strong>de</strong>es clares. Li va fer molta il·lusió<br />

venir al Palau. Se sap tota la història <strong>de</strong> la<br />

institució. Se sent seu el Palau com si hi<br />

hagués estat tota la vida. El Palau atreu,<br />

és una institució que es fa estimar.<br />

—Què signifiquen, per a vós, el Palau <strong>de</strong><br />

la Música i l’Orfeó Català?<br />

—Tinc molta admiració per la gent que<br />

ho va impulsar tot plegat. He llegit molt<br />

sobre això. <strong>La</strong> institució va començar<br />

amb una força que es va transmetent <strong>de</strong><br />

generació en generació. Per això estic<br />

convençuda que el Palau durarà molts<br />

anys. Perquè m’entengueu... L’Orfeó<br />

Català va començar amb el cor d’homes.<br />

Però <strong>de</strong> seguida van tenir la valentia<br />

i la mo<strong>de</strong>rnitat <strong>de</strong> fer un cor “<strong>de</strong> senyoretes”,<br />

que en <strong>de</strong>ien aleshores. Cal<br />

recordar que en aquell moment això era<br />

molt malvist. Ho van fer i així van po<strong>de</strong>r<br />

cantar les obres simfòniques corals, que<br />

és allò que Millet tenia al cap. Però és que<br />

al cap <strong>de</strong> quinze anys d’haver-se fundat,<br />

ja es van proposar <strong>de</strong> fer un edifici per a<br />

po<strong>de</strong>r assajar i van tenir la valentia <strong>de</strong><br />

fer un palau com aquest... És claríssim,<br />

aquesta gent creava coses per al futur,<br />

per a la posteritat. <strong>La</strong> història <strong>de</strong> l’Orfeó<br />

Català és meravellosa. Té una potència...<br />

També és veritat que la gent en aquella<br />

època era molt potent. Tinc una admiració<br />

grandíssima per aquesta institució. I<br />

te’n diré més, tinc una admiració molt<br />

gran pels cantaires. Que d’una manera<br />

voluntària, la gent hi <strong>de</strong>diqui temps que<br />

podria <strong>de</strong>dicar a la família o als amics per<br />

venir assajar... m’admira molt.<br />

—Hi ha una part d’aquesta estima per la<br />

institució que ve <strong>de</strong> família, no?<br />

—Sobretot <strong>de</strong> la mare. S’ho estimava<br />

molt. Venia a tots els concerts, coneixia<br />

tots els treballadors <strong>de</strong> la casa i els directors.<br />

S’ho estimava molt!<br />

—Us emocioneu quan parleu <strong>de</strong> la mare...<br />

—Sí, mira com era la mare. Es va morir<br />

a noranta-sis anys. Saps què és l’última<br />

cosa que va fer abans d’ingressar i morir?<br />

—...<br />

—Va venir a un concert <strong>de</strong>l Cor Jove<br />

<strong>de</strong> l’Orfeó Català al Palau <strong>de</strong> la Música.<br />

Cantaven el Rèquiem <strong>de</strong> Fauré. Va <strong>de</strong>manar<br />

un taxi i va venir. Tota sola, amb<br />

la companyia d’una infermera. Mira si<br />

s’ho estimava. Va ser l’últim acte que<br />

va fer voluntàriament. A la nit, quan<br />

va sortir, ja li feia mal la cama. Era una<br />

embòlia, i ja no se’n va sortir. Però, per


39<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MARIONA CARULLA<br />

sort, va po<strong>de</strong>r veure la meva presidència.<br />

Quan va morir ja havíem superat la part<br />

més complicada. Em va ajudar molt. <strong>La</strong><br />

primera vegada que em vaig presentar,<br />

va patir molt. I va <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> fer-se una<br />

oficina i va trucar a totes les amistats<br />

perquè em donessin el vot. Devia trucar<br />

al voltant <strong>de</strong> dues-centes persones. Va<br />

fer una feina tremenda...<br />

—Mariona Carulla és qui és pels seus<br />

pares? Tenen un paper clau?<br />

—Sí, els meus pares són grans exemples<br />

<strong>de</strong> compromís i rigor. Ma mare tenia el<br />

sentit <strong>de</strong> compromís al moll <strong>de</strong> l’os. Si<br />

s’havia compromès amb res, era capaç<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> fer coses que realment li<br />

venien molt <strong>de</strong> gust. I això et queda. Per<br />

una altra banda, mon pare ens va ensenyar<br />

moltíssim. Era molt bon gestor. Va<br />

ser una persona molt capdavantera. Era<br />

advocat. Volia ser notari, però durant<br />

la guerra <strong>de</strong>l 1936-1939 es van aturar<br />

les oposicions i aleshores va <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong><br />

començar l’empresa. Tenia molta visió<br />

amb la publicitat, i així va aconseguir que<br />

l’empresa tingués molt bona marca. A<br />

casa, mentre sopàvem, sempre veia com<br />

ho gestionava. I va fer pòsit. De fet, això<br />

s’ha quedat per sempre en mi. Sempre<br />

ho he dit, el logo sempre ha <strong>de</strong> ser molt<br />

present.<br />

—Era un empresari molt implicat en tot<br />

allò que passava a la societat.<br />

—S’implicava molt en qüestions culturals.<br />

En cert moment, va <strong>de</strong>ixar Agrolimen<br />

i es va <strong>de</strong>dicar a la cultura. Mon pare<br />

ens va transmetre l’amor per la cultura<br />

i el país. I els germans ho hem seguit.<br />

Tenim un sentit <strong>de</strong> <strong>de</strong>ure amb la societat i<br />

per això hem <strong>de</strong>cidit <strong>de</strong> continuar la Fundació<br />

Carulla. De fet, ara ja impliquem la<br />

generació següent. Per nosaltres és molt<br />

important <strong>de</strong> transmetre aquests valors<br />

que ens van ensenyar els pares.<br />

—Com vau viure el procés?<br />

—A l’empresa sempre ho hem tingut<br />

clar. Has d’anar molt amb compte, perquè<br />

l’objectiu és vendre. Pots ajudar, però<br />

no cal manifestar-se. Sempre hem tingut<br />

aquesta i<strong>de</strong>a que ens van ensenyar els<br />

pares. Si t’hi fixes, sortim molt poc. Els<br />

meus germans gairebé no surten mai. I,<br />

<strong>de</strong> fet, els esverava que hagués <strong>de</strong> sortir<br />

tant als mitjans com a presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l<br />

Palau. Ara <strong>de</strong>scansaran. Trobaven que<br />

era massa exposició.<br />

—I al Palau?<br />

—He procurat que els nostres propòsits<br />

siguin la música i la catalanitat d’arrel.<br />

Pensa que ho fem tot en català. Treballem<br />

molt per afavorir la cultura catalana i els<br />

músics d’aquí. <strong>La</strong> meva visió ha estat que<br />

cap polític no vingués al Palau, el volíem<br />

preservar. Ara, sí que hem permès que els<br />

cantaires ensenyessin estela<strong>de</strong>s o el llaç<br />

groc. No ho hem fomentat, però és un<br />

exercici <strong>de</strong> llibertat i l’hem permès. Ara,<br />

el Palau no s’ha polititzat.<br />

—Durant una època precisament us van<br />

atacar per això...<br />

—Sí, la gent sempre diu moltes coses.<br />

Una cosa que he après <strong>de</strong> l’empresa és<br />

que no s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>smentir res. Hi ha un<br />

escrit que et molesta sobre l’empresa i<br />

el llegeix poquíssima gent. Si respons<br />

per <strong>de</strong>smentir-ho, li dónes visibilitat i<br />

és pitjor. I amb això igual... Tenim molt<br />

clar què volem ser.<br />

—I ara, què?<br />

—Continuar amb el mateix que he fet<br />

sempre. He estat molt vinculada a institucions.<br />

Sóc la vice-presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong>l patronat<br />

<strong>de</strong> la Sagrada Família i la presi<strong>de</strong>nta<br />

<strong>de</strong>l concurs Maria Canals. <strong>La</strong> presidència<br />

<strong>de</strong>l Palau m’ha robat molt <strong>de</strong> temps i no<br />

he pogut <strong>de</strong>dicar-me tant com voldria<br />

a aquestes altres institucions. Ara m’hi<br />

vull centrar.<br />

—És a dir, que no us n’aneu a casa, no?<br />

—No! Tinc quatre fills, i <strong>de</strong>u néts, i els<br />

he <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> banda per moltes coses <strong>de</strong>l<br />

Palau <strong>de</strong> la Música. Ara no pararé <strong>de</strong> fer<br />

coses, però els podré <strong>de</strong>dicar més temps.<br />

Durant aquest temps tenia un moment<br />

intocable per ells. Cada dimarts venien a<br />

dinar a casa, i això sí que sempre he dit a<br />

la secretària que era sagrat. Tenia clar que<br />

He procurat que els nostres<br />

propòsits siguin la música i<br />

la catalanitat d’arrel. Pensa<br />

que ho fem tot en català.<br />

Treballem molt per afavorir<br />

la cultura catalana i els<br />

músics d’aquí


40<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MARIONA CARULLA<br />

si jo començava a fallar algun dimarts,<br />

aleshores podrien fallar ells. En canvi, si<br />

jo sempre hi vaig, ells tampoc no fallen...<br />

—Què us agrada fer en el vostre temps<br />

lliure?<br />

—M’agrada fer excursions. I, és clar, la<br />

gent <strong>de</strong> la meva edat, com que no treballa,<br />

pot fer excursions entre setmana.<br />

Jo normalment no podia perquè tenia<br />

coses <strong>de</strong>l Palau o <strong>de</strong> l’empresa. Ara podré<br />

anar-hi. I fer esport m’agrada molt.<br />

També m’apuntaré a cursets. M’agrada<br />

molt aprendre. Tinc moltes inquietuds.<br />

A l’Ateneu Barcelonès fan uns cursos<br />

magnífics, però no podia apuntar-m’hi.<br />

Ara sí. Tot això m’enriquirà més.<br />

—Finalment, quin consell donaríeu al<br />

nou presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> l’Orfeó Català, Joaquim<br />

Uriach?<br />

—Ja li he donat alguns consells personalment.<br />

Però sobretot li diria que estudiés<br />

bé els orígens <strong>de</strong> l’Orfeó Català, perquè<br />

és allò que et dóna la tònica <strong>de</strong>l que has<br />

<strong>de</strong> fer. Una gent valenta, que s’avançava<br />

al seu temps. I hem volgut continuar-ho<br />

fent. Per exemple, ara amb la plataforma<br />

digital. És una feina molt pionera, i cal<br />

continuar per aquí.<br />

—No sé d’on traieu les hores i l’energia.<br />

—Tinc molta energia. No paro en tot el<br />

dia, i arribo a la nit tan fresca. És una sort.<br />

Mon pare ens va transmetre l’amor per la cultura i el país.<br />

I els germans ho hem seguit. Tenim un sentit <strong>de</strong> <strong>de</strong>ure amb<br />

la societat i per això hem <strong>de</strong>cidit <strong>de</strong> continuar la Fundació<br />

Carulla. De fet, ara ja impliquem la generació següent<br />

ALBERT SALAMÉ


41<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

BERNAT LAVAQUIOL<br />

“A Vilagrà li van caure els jocs sobre<br />

la taula i els va xutar endavant com<br />

una pilota”<br />

Entrevista al portaveu <strong>de</strong> Stop JJOO, que celebra el<br />

fracàs <strong>de</strong> la candidatura olímpica, però alerta que<br />

el govern pensa ara en el 2034


42<br />

BERNAT LAVAQUIOL<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ORIOL BÄBLER<br />

El govern espanyol i el Comitè Olímpic<br />

Espanyol han filtrat a tort i a dret<br />

que <strong>de</strong>saran en un calaix la candidatura<br />

olímpica <strong>de</strong>l 2030, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

setmanes i setmanes d’enganxa<strong>de</strong>s<br />

i retrets entre els governs <strong>de</strong> Catalunya<br />

i l’Aragó. Les <strong>de</strong>savinences polítiques<br />

i institucionals són un factor clau que<br />

explica l’enfonsament <strong>de</strong>l projecte, però<br />

també ho és l’aparició, al Pirineu, <strong>de</strong><br />

grups en contra <strong>de</strong>ls jocs, com ara Stop<br />

JJOO.<br />

Per analitzar el panorama que <strong>de</strong>ixa la<br />

mort <strong>de</strong> la candidatura, parlem amb Bernat<br />

<strong>La</strong>vaquiol i Colell (Andorra, 1994),<br />

portaveu d’aquesta plataforma, que<br />

<strong>de</strong>staca el grau d’organització i d’apo<strong>de</strong>rament<br />

aconseguit a les comarques<br />

pirinenques arran <strong>de</strong> l’oposició als jocs.<br />

Així mateix, lamenta que el govern no<br />

tingui un pla alternatiu per a tota aquesta<br />

zona, més enllà <strong>de</strong>ls grans es<strong>de</strong>veniments.<br />

“Cal fer autocrítica perquè no<br />

pot ser que el govern s’arrossegui i faci<br />

constantment el ridícul, mentre les nostres<br />

comarques que<strong>de</strong>n abandona<strong>de</strong>s i a<br />

la <strong>de</strong>riva”, <strong>de</strong>clara. Està convençut que<br />

la Generalitat farà mans i mànigues per<br />

ressuscitar el fantasma olímpic amb una<br />

candidatura per al 2034.<br />

—Com valora Stop JJOO el fracàs <strong>de</strong> la<br />

candidatura olímpica <strong>de</strong>l 2030?<br />

—Avui és un bon dia [riu]. Era un projecte<br />

que havia nascut mort, però avui<br />

s’ha consumat <strong>de</strong> manera <strong>de</strong>finitiva. Que<br />

la candidatura olímpica s’hagi estim-<br />

Que la candidatura olímpica s’hagi estimbat té<br />

molt a veure amb la mobilització que hi ha hagut<br />

<strong>de</strong> manera permanent i sostinguda al Pirineu i a<br />

les comarques <strong>de</strong> muntanya. N’és un gran exemple<br />

la manifestació <strong>de</strong>l 15 <strong>de</strong> maig a Puigcerdà, la més<br />

gran que s’ha fet mai en contra d’uns jocs olímpics<br />

bat té molt a veure amb la mobilització<br />

que hi ha hagut <strong>de</strong> manera permanent i<br />

sostinguda al Pirineu i a les comarques<br />

<strong>de</strong> muntanya. N’és un gran exemple la<br />

manifestació <strong>de</strong>l 15 <strong>de</strong> maig a Puigcerdà,<br />

la més gran que s’ha fet mai en contra<br />

d’uns jocs olímpics. El fracàs <strong>de</strong> la candidatura<br />

és una cosa que cal celebrar i hem<br />

<strong>de</strong> felicitar tots els qui s’han organitzat i<br />

han treballat per aturar-la, fent xerra<strong>de</strong>s,<br />

muntant para<strong>de</strong>s en mercats, tallant carreteres,<br />

participant en assemblees, etc.<br />

—Sense Stop JJOO això no hauria estat<br />

possible?<br />

—El Comitè Olímpic Espanyol, com el<br />

Comitè Olímpic Internacional, a l’hora<br />

d’impulsar una candidatura, miren que<br />

hi hagi consens polític i suport entre la<br />

població que ha d’acollir els jocs. Amb<br />

aquesta candidatura no hi havia consens<br />

polític, però sobretot no hi havia pau social<br />

al territori. Stop JJOO ha estat un <strong>de</strong>ls<br />

factors <strong>de</strong>terminants per a canalitzar la<br />

voluntat <strong>de</strong> la gent <strong>de</strong>l Pirineu i aturar els<br />

peus al govern. Però no hem estat només<br />

nosaltres que hem alçat la veu. Aquesta<br />

és una victòria <strong>de</strong> l’organització popular.<br />

—ERC i Junts per Catalunya, per boca <strong>de</strong><br />

Marta Vilalta i Josep Rius, no han tardat<br />

ni un segon a culpar Javier <strong>La</strong>mbán i el


43<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

BERNAT LAVAQUIOL<br />

govern espanyol <strong>de</strong>l fracàs <strong>de</strong> la candidatura.<br />

—El govern tenia observadors repartits<br />

pel territori per a palpar el xup-xup, és<br />

a dir, l’ebullició social, que s’ha forjat en<br />

contra <strong>de</strong>ls jocs. Ara, amb les ruïnes <strong>de</strong><br />

la candidatura entre les mans, al govern<br />

l’interessa vendre el relat que els jocs no<br />

es faran per manca d’acord polític i per<br />

l’anticatalanisme <strong>de</strong> <strong>La</strong>mbán. D’aquesta<br />

manera, no haurà <strong>de</strong> posar el focus en les<br />

àmplies capes <strong>de</strong> la societat pirinenca que<br />

fa temps que reclamaven d’aturar aquesta<br />

bogeria. <strong>La</strong> Generalitat <strong>de</strong>dicarà tots<br />

els esforços a culpar <strong>La</strong>mbán i Espanya,<br />

però aquí continuarem exigint un full<br />

<strong>de</strong> ruta <strong>de</strong> <strong>de</strong>u i vint anys per al Pirineu.<br />

Aquest capital polític, aquest apo<strong>de</strong>rament,<br />

que hem guanyat els darrers<br />

mesos no s’aturarà. Al Pirineu ningú no<br />

se’n va cap a casa, ara és el moment <strong>de</strong><br />

posar sobre la taula una alternativa per<br />

a millorar la vida <strong>de</strong> la gent.<br />

—Per què creieu que el govern s’estima<br />

més el victimisme en lloc d’admetre el<br />

fracàs i retre comptes?<br />

—És la seva feina, viuen d’això [riu]. El<br />

govern és conscient <strong>de</strong> les mancances<br />

estructurals que té el Pirineu, però no<br />

té cap full <strong>de</strong> ruta per a revertir-ho. Al<br />

govern, però la consellera Vilagrà en<br />

particular, li van caure els jocs sobre la<br />

taula, un macroprojecte especulatiu, i<br />

els va xutar cap endavant com si fossin<br />

una pilota. Els ha importat entre poc i<br />

gens que els jocs fossin la ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong><br />

la temporalitat, la feina mal pagada i la<br />

<strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l territori i la biodiversitat.<br />

Sense cap mena <strong>de</strong> planificació per a ajudar<br />

els veïns, treballadors, pagesos, joves<br />

i gent gran <strong>de</strong>l Pirineu, és més fàcil plorar<br />

i assenyalar <strong>La</strong>mbán com a gran culpable.<br />

El govern hauria <strong>de</strong> fer autocrítica, però<br />

ja sabem que això en política és <strong>de</strong>manar<br />

la lluna. Cal fer autocrítica perquè<br />

no pot ser que el govern s’arrossegui i<br />

faci el ridícul constantment, mentre les<br />

nostres comarques que<strong>de</strong>n abandona<strong>de</strong>s<br />

i a la <strong>de</strong>riva.<br />

—Esteu preparats per si d’aquí a quatre<br />

dies apareix la cantarella <strong>de</strong> Barcelona-Pirineu<br />

2034?<br />

—<strong>La</strong> setmana passada, la consellera Vilagrà,<br />

quan ja havia estat informada<br />

pel COE que no es farien els jocs, va assegurar<br />

que Catalunya estava preparada<br />

per a tirar endavant una candidatura tota<br />

sola el 2030 o el 2034. Aquesta cantarella<br />

encara no se sent gaire, però ja la tenen<br />

fent xup-xup per si <strong>de</strong> cas. Fins ara, al<br />

Pirineu s’han intentat <strong>de</strong> fer set candidatures<br />

olímpiques, totes s’han estimbat...<br />

—Els jocs segurament són l’excusa...<br />

—Els interessa bastir i preparar una<br />

candidatura, tant si s’acaba formalitzant<br />

com si no, perquè això és una menjadora<br />

pública. Són centenars <strong>de</strong> milers d’euros<br />

que omplen moltes boques. No cal ni<br />

arribar al final <strong>de</strong>l procés. Engegar la maquinària,<br />

tal com ha passat ara, ha servit<br />

per a pagar a tota mena d’assessors i<br />

persones ben connecta<strong>de</strong>s amb el govern<br />

que han fet poca cosa més que redactar<br />

informes. Això <strong>de</strong>ixant <strong>de</strong> banda les<br />

campanyes <strong>de</strong> màrqueting, la consulta i<br />

altres històries. <strong>La</strong> candidatura olímpica<br />

és una menjadora per als càrrecs i per als<br />

amics <strong>de</strong>ls partits polítics que li<strong>de</strong>ren el<br />

país. Ens cal que <strong>de</strong>ixin <strong>de</strong> malbaratar<br />

els nostres diners i es posin a treballar<br />

per fer una planificació econòmica <strong>de</strong> les<br />

comarques <strong>de</strong> muntanya.<br />

—Potser, tal com dèieu, no tenen cap<br />

i<strong>de</strong>a per al Pirineu.<br />

—Si no tenen cap i<strong>de</strong>a per al Pirineu, els<br />

convi<strong>de</strong>m a venir i a parlar amb la gent.<br />

<strong>La</strong> gent sap molt bé què necessita i quin<br />

ha <strong>de</strong> ser el mo<strong>de</strong>l socioeconòmic per a<br />

fer possible el <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les<br />

nostres comarques. No pot continuar<br />

passant com la setmana passada, que<br />

el país cremava <strong>de</strong> dalt a baix, però<br />

el govern continuava capficat que la<br />

prioritat era formalitzar la candidatura<br />

olímpica. Economia i clima no són<br />

dos sistemes separats. Ens calen i<strong>de</strong>es<br />

clares perquè l’emergència climàtica<br />

Els ha importat entre<br />

poc i gens que els jocs<br />

fossin la ban<strong>de</strong>ra <strong>de</strong> la<br />

temporalitat, la feina mal<br />

pagada i la <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l<br />

territori i la biodiversitat


44<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

BERNAT LAVAQUIOL<br />

tan sols empitjorarà la <strong>de</strong>bilitat <strong>de</strong>l<br />

Pirineu.<br />

—Abans heu esmentat la consellera<br />

Vilagrà, amb qui us heu trobat unes<br />

quantes vega<strong>de</strong>s. Què us ha semblat el<br />

seu paper?<br />

—A nosaltres, la consellera Vilagrà,<br />

però també la resta <strong>de</strong>l govern, ens han<br />

transmès sempre un <strong>de</strong>sconeixement<br />

profund <strong>de</strong> les polítiques públiques i les<br />

problemàtiques que afecten el Pirineu.<br />

Han actuat sempre sota el dictat <strong>de</strong> la<br />

improvisació, com si el projecte <strong>de</strong>ls jocs<br />

no fos cosa seva. Sincerament, crec que<br />

ni ells mateixos no hi creien gaire. Tan<br />

sols cal veure com l’han intentat <strong>de</strong> vendre<br />

fent una campanya esperpèntica <strong>de</strong><br />

greenwashing (ecoemblanquiment). S’ha<br />

arribat a dir que es farien servir canons<br />

<strong>de</strong> neu ecològics [riu].<br />

—Què en penseu <strong>de</strong>l paper <strong>de</strong>l diputat<br />

Joan Cana<strong>de</strong>ll, segurament la persona<br />

que ha estat més vehement en la <strong>de</strong>fensa<br />

<strong>de</strong>ls jocs. “Fer un hub tecnològic<br />

a la Cerdanya tindrà molt més èxit si es<br />

fan els jocs, que si no es fan. Generar<br />

nous polígons industrials, fer valer el<br />

romànic, els esports <strong>de</strong> riu, el turisme<br />

rural, els formatges i altres productes”,<br />

va piular el dia <strong>de</strong> la manifestació<br />

a Puigcerdà.<br />

—Ho vaig llegir... Per evitar entrar en la<br />

polèmica, crec que és urgent elevar el<br />

nivell <strong>de</strong> la política catalana. No pot ser<br />

que el nivell discursiu, que el nivell <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>bat, sigui aquesta <strong>de</strong>magògia barata i<br />

incendiària. De fet, durant la campanya,<br />

nosaltres teníem previst <strong>de</strong> fer una colla<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>bats amb la gent <strong>de</strong>l sí per confrontar<br />

i<strong>de</strong>es i projectes. <strong>La</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>de</strong>bats<br />

programats eren amb gent <strong>de</strong>l govern i<br />

alts càrrecs, però s’han anat anul·lant<br />

tots. <strong>La</strong> gent <strong>de</strong>l sí no ha volgut confrontar<br />

propostes amb nosaltres.<br />

sament en contra d’aquesta candidatura,<br />

però ja posem fil a l’agulla. Aquesta nit<br />

mateix farem la primera reunió per veure<br />

cap a on dirigim la plataforma. Una cosa<br />

és clara: la plataforma ha aconseguit <strong>de</strong><br />

teixir una organització popular que no<br />

s’havia vist mai al Pirineu. Ningú no se’n<br />

va a casa, tant si hi ha candidatura el 2034<br />

com si no. Nosaltres continuarem treballant<br />

i ara ho farem d’una manera més<br />

agradable. Ja no serem els <strong>de</strong>l no, com<br />

ens han volgut etiquetar tota aquesta<br />

temporada, i començarem a treballar, a<br />

ser propositius i proactius, per millorar<br />

la nostra societat.<br />

—Ara fa poques setmanes, Javier <strong>La</strong>mbán,<br />

vestint-se d’estadista, va assegurar<br />

que la candidatura olímpica era una<br />

operació d’estat per tornar Catalunya i<br />

l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme a la cleda constitucional.<br />

Creieu, que malgrat el fracàs <strong>de</strong><br />

la candidatura, s’ha aconseguit amansir<br />

encara més al govern?<br />

—Sobre això, nosaltres no tenim contactes,<br />

no ens arriben informacions. No<br />

sabem realment quina voluntat hi havia<br />

rere d’això que va comentar <strong>La</strong>mbán.<br />

Seria interessant que ERC i Junts per<br />

Catalunya expliquessin, ara que el projecte<br />

s’ha enfonsat, per què hi havia tant<br />

d’interès a fer aquests jocs. Si era per<br />

la pressió <strong>de</strong>ls lobbies <strong>de</strong> la construcció<br />

i el turisme, com ens han apuntat alguns<br />

alts càrrecs <strong>de</strong>l govern, o era per<br />

l’agenda <strong>de</strong>l retrobament i la taula <strong>de</strong><br />

diàleg. Estaria bé que el govern fes aquest<br />

exercici <strong>de</strong> transparència. <strong>La</strong> ciutadania<br />

agrairia saber quins eren els interessos<br />

<strong>de</strong> la candidatura i quines pressions ha<br />

rebut la Generalitat per estirar el xiclet<br />

fins al final.<br />

Seria interessant que<br />

ERC i Junts per Catalunya<br />

expliquessin, ara que el<br />

projecte s’ha enfonsat,<br />

per què hi havia tant<br />

d’interès a fer aquests jocs.<br />

Si era per la pressió <strong>de</strong>ls<br />

‘lobbies’ <strong>de</strong> la construcció<br />

i el turisme, com ens<br />

han apuntat alguns<br />

alts càrrecs <strong>de</strong>l govern,<br />

o era per l’agenda <strong>de</strong>l<br />

retrobament i la taula <strong>de</strong><br />

diàleg<br />

—Quin serà el futur <strong>de</strong> Stop JJOO?<br />

—Ara ens agafem unes hores <strong>de</strong> celebració<br />

amb la gent que ha lluitat inten-


45<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

“Per molts èxits que<br />

tingués, quan arribava<br />

a casa estava sola”<br />

Entrevista a l’actriu Àngels Gonyalons, que actualment<br />

representa amb gran èxit l’obra ‘Teràpia integral’ a la<br />

Villarroel <strong>de</strong> Barcelona<br />

JÚLIA PARTAL


46<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

TSELL PARTAL<br />

Fa més <strong>de</strong> quaranta anys que és dalt<br />

els escenaris. Àngels Gonyalons ha<br />

estat una <strong>de</strong> les actrius amb més èxit<br />

al teatre <strong>de</strong> casa nostra. I, malgrat<br />

que reconeix que aquests darrers<br />

anys ha <strong>de</strong>cidit <strong>de</strong> canviar les prioritats<br />

i afluixar el ritme <strong>de</strong> vida, continua enamorant<br />

els espectadors. Ara actua a la<br />

Villarroel, amb Una teràpia integral, una<br />

obra amb un argument que d’entrada<br />

sembla simple: «En Toni Roca fa més <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>u anys que imparteix un curs intensiu<br />

<strong>de</strong> quatre setmanes per aprendre a fer<br />

pa. Hi ha poques places i bufeta<strong>de</strong>s per<br />

apuntar-s›hi.» Però a mesura que hom<br />

va entrant dins l›obra, es veu que darrere<br />

les rialles hi ha moltes reflexions que<br />

acaben renovant i fent reflexionar els<br />

espectadors. Parlem <strong>de</strong> tot plegat amb<br />

Àngels Gonyalons.<br />

—Havíeu fet mai pa, abans?<br />

—[Riu] Sí. Més ben dit, havia intentat fer<br />

pa. M’han sortit més aviat cagarros. No<br />

m’acaba <strong>de</strong> sortir bé.<br />

haver-ho tingut. Almenys ho he tingut<br />

una època. Sóc positiva.<br />

—Moltes vega<strong>de</strong>s em pregunten: “Com<br />

estàs?”, i la resposta automàtica és “bé”.<br />

No hi donem gaires voltes.<br />

—Segurament responem això perquè<br />

no volem donar mal<strong>de</strong>caps a la gent. En<br />

realitat, la gent no té gaires ganes <strong>de</strong> sentir<br />

problemes. Els més amics t’escolten.<br />

Però ja sabem que hi ha d’haver un límit,<br />

perquè si no...<br />

—A l’obra es diu que per sentir-se bé<br />

amb si mateix, hi té un paper molt important<br />

el sentiment <strong>de</strong> pertinença, <strong>de</strong><br />

tenir una tribu.<br />

—Ho necessitem tots. Per això <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s<br />

és tan sobrevalorada la família. Si<br />

tens una família i hi estàs bé és meravellós.<br />

Però en nom <strong>de</strong> la família es cometen<br />

molts abusos. <strong>La</strong> gent està més pen<strong>de</strong>nt<br />

En realitat, la gent no té<br />

gaires ganes <strong>de</strong> sentir<br />

problemes. Els més<br />

amics t’escolten. Però ja<br />

sabem que hi ha d’haver<br />

un límit, perquè si no...<br />

—En l’obra dieu: “Per fer un bon pa,<br />

no cal ni la millor farina ni el llevat més<br />

fresc; per fer un bon pa el que cal és estar<br />

bé amb un mateix.” Hi estaríeu d’acord?<br />

—És l’eslògan <strong>de</strong> l’obra, però vull creure<br />

que malgrat que no em surt bé el pa, estic<br />

bé amb mi mateixa. De fet, crec que ara<br />

és el moment que estic millor amb mi<br />

mateixa. D’ençà que vaig fer cinquanta<br />

anys, estic molt millor.<br />

—Ho heu dit molt convençuda... però<br />

<strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s costa <strong>de</strong> saber si realment<br />

estem bé, no?<br />

—Quan no estem bé en som conscients.<br />

El que no som conscients és quan estem<br />

bé. Jo intento ser-ne conscient. Cada<br />

dia penso que tinc dues cames que em<br />

porten, i les valoro. Valoro molt tot el<br />

que tinc. I quan ho he tingut i ja no ho<br />

tinc, no ho lamento. Dono les gràcies per<br />

JÚLIA PARTAL


47<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

JÚLIA PARTAL<br />

Es pot ser feliç. Quan dic<br />

feliç, vull dir tenir pau i<br />

tranquil·litat, no aquesta<br />

i<strong>de</strong>a màgica <strong>de</strong> felicitat<br />

que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s es té. A<br />

mi els escenaris m’han<br />

donat grans alegries, els<br />

estic molt agraïda<br />

<strong>de</strong> quedar bé amb els <strong>de</strong> fora que amb els<br />

<strong>de</strong> casa. Els <strong>de</strong> casa els castiguem i els<br />

traiem tot el suc, els faltem el respecte.<br />

Massa sovint passen aquestes coses en<br />

nom <strong>de</strong> la família. Ara, tots necessitem<br />

sentir-nos i<strong>de</strong>ntificats en un grup. Tots<br />

necessitem tenir algú amb qui parlar.<br />

Tenir alguna persona <strong>de</strong> forma incondicional.<br />

—Quina és la vostra tribu?<br />

—Sóc afortunada perquè tinc molts bons<br />

amics. A veure, no en tinc una quinzena,<br />

però crec que tenir-ne tants és impossible.<br />

No seria viable. Tinc uns quants bons<br />

amics. I aquesta és la meva tribu. Es diu<br />

molt, fins i tot a l’obra, però els amics<br />

són la família que tries.<br />

—També hi ha un sentiment <strong>de</strong> pertinença<br />

als llocs. Sou més <strong>de</strong> Menorca o<br />

<strong>de</strong> Barcelona?<br />

—No puc triar. Tinc un greu problema. A<br />

Menorca, hi tinc tres o quatre persones<br />

que m’estimo molt, i m’estimen. Però em<br />

falta aquest moviment cultural. He nascut i<br />

crescut en una ciutat com Barcelona. I quan<br />

sóc aquí, em falten els meus arbres, el meu<br />

taller... Fer coses amb les mans, que per mi<br />

és terapèutic. En realitat és terapèutic per a<br />

tothom, s’ha <strong>de</strong>mostrat. Jo necessito molt<br />

l’activitat física. Necessito gastar energia.<br />

Podar els arbres per mi seria una mena <strong>de</strong><br />

meditació. Puc passar hores podant i em<br />

<strong>de</strong>ixa el cap molt relaxada. L’i<strong>de</strong>al per a mi<br />

és una combinació <strong>de</strong> Menorca i Barcelona.<br />

No és fàcil. Vols i dols.


48<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

—Aquest refugi que és Menorca, el vau<br />

<strong>de</strong>scobrir en un moment que no estàveu<br />

bé i vau <strong>de</strong>cidir d’anar-hi a viure. El<br />

vostre refugi d’infantesa.<br />

—Sí, hi va haver un moment que me’n<br />

vaig anar a Menorca. Però més que anarme’n<br />

a Menorca, vaig abandonar una<br />

manera <strong>de</strong> viure que m’arrossegava durant<br />

vint anys. Arriba un moment que<br />

em pregunto: “Jo què volia, realment?”<br />

I veig que sí que volia fer teatre, però<br />

sobretot, volia tenir una família. Segurament<br />

està sobrevalorada, però jo volia<br />

crear la meva família. De petita vaig ser<br />

molt feliç. Els meus pares són molt importants<br />

per a mi. No he estat ambiciosa.<br />

Volia fer teatre i ja està. I llavors em vaig<br />

trobar amb molts d’èxits. El problema és<br />

que em vaig adonar que per molts èxits<br />

que tingués quan arribava a casa estava<br />

sola. Al final vaig veure que no feia allò<br />

que volia. I fer un canvi com aquest no és<br />

fàcil. Vaig haver d’agafar distància <strong>de</strong> tot<br />

plegat. Des <strong>de</strong>ls disset anys fins al trenta-vuit<br />

havia treballat molt intensament.<br />

—No éreu feliç dalt els escenaris?<br />

—A dalt <strong>de</strong> l’escenari sí; el problema el<br />

tenia quan baixava. No era feliç. Durant<br />

molts anys vaig pensar que la vida era això.<br />

I no, es pot ser feliç. Quan dic feliç, vull<br />

dir tenir pau i tranquil·litat, no aquesta<br />

i<strong>de</strong>a màgica <strong>de</strong> felicitat que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s es<br />

té. A mi els escenaris m’han donat grans<br />

alegries, els estic molt agraïda. Però va<br />

haver-hi un moment que vaig tenir una<br />

mena <strong>de</strong> <strong>de</strong>senamorament <strong>de</strong> la meva<br />

feina. Ara he aconseguit tornar-me a<br />

enamorar. De fet, estic molt enamorada.<br />

Ara, em dóna alegries, però també<br />

mal<strong>de</strong>caps.<br />

—S’ha <strong>de</strong> trobar un punt just entre la<br />

feina i la vida personal?<br />

—Hi ha oficis que són maneres <strong>de</strong> viure.<br />

<strong>La</strong> nostra feina ens implica veure d’una<br />

manera particular i diferent la vida, en<br />

comparació amb la majoria <strong>de</strong> la societat,<br />

que tenen feines més convencionals. En<br />

aquests oficis, crec que sí que hi ha una<br />

edat en què vius per a això. Només vols<br />

<strong>La</strong> nostra feina ens<br />

implica veure d’una<br />

manera particular i<br />

diferent la vida, en<br />

comparació amb la<br />

majoria <strong>de</strong> la societat,<br />

que té feines més<br />

convencionals<br />

parlar d’això. Però et vas fent gran i, per<br />

sort, veus que hi ha moltes altres coses a<br />

la vida. Ara, també estic convençuda que<br />

hi ha una edat, quan ets jove, que has <strong>de</strong><br />

lluitar per allò que vols. Sobretot, si ho<br />

tens clar. Però hi ha vida més enllà. Has<br />

<strong>de</strong> mantenir certes distàncies, per tenir<br />

perspectiva. Si no és molt malaltís.<br />

—Com era el vostre dia a dia? Heu dit<br />

que ara heu pensat alguna vegada com<br />

és que gent <strong>de</strong>l vostre entorn us va <strong>de</strong>ixar<br />

treballar d’aquella manera.<br />

—Ara han canviat les coses. Ara hi ha el<br />

paper <strong>de</strong>l cover i swing, que po<strong>de</strong>n substituir-te.<br />

Jo no n’havia sentit parlar mai.<br />

Com a caps <strong>de</strong> cartell, nosaltres teníem<br />

molta responsabilitat. Sentíem que si<br />

no hi érem, no es podia aixecar el teló. I<br />

hi havia molta gent que menjava d’això.<br />

Vaig començar fent teatre infantil. Anaven<br />

amunt i avall amb furgoneta. Després<br />

vaig passar a actuar amb en Paco<br />

Morán. Aquella època fèiem doble funció<br />

cada dia, menys dilluns. Fèiem dotze<br />

funcions setmanals, <strong>de</strong> dues hores. Vaig<br />

arribar a treballar amb una costella<br />

trencada, o amb onze punts al genoll. I<br />

amb un aforament <strong>de</strong> mil persones. No<br />

hi havia micros. Treballaves, ho havies<br />

<strong>de</strong> fer. Segurament hem fet heroïcitats,<br />

que ara, mirat amb perspectiva, no s’havien<br />

d’haver fet. Ara, també tinc un conflicte.<br />

En realitat, sóc un dubte en potes.<br />

Hem viscut injustícies, abusos <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />

i molta pressió en alguns moments. No<br />

ho justifico, no crec que hagi <strong>de</strong> ser així.<br />

Però per què punyetes només aprenem<br />

amb l’adversitat? Entre cotons, no aprenem.<br />

Crec que hauríem <strong>de</strong> buscar el punt<br />

mitjà. He viscut moments molt durs,<br />

però també molt gratificants i bonics.<br />

Estic molt agraïda a la vida. També estic<br />

agraïda a les castanyes que m’he emportat,<br />

perquè fan que avui sigui aquí i<br />

sigui com sóc.<br />

—Com vau aconseguir <strong>de</strong> tornar-vos a<br />

motivar per pujar els escenaris?<br />

—Crec que el que cal preguntar-se és<br />

per què em vaig <strong>de</strong>senamorar <strong>de</strong>ls es-


49<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

cenaris. Hi havia molta intensitat. Hi<br />

havia moltes coses barreja<strong>de</strong>s, treballava<br />

molt amb la que era la meva parella,<br />

en Ricard Reguant. Em vaig separar i<br />

necessitava molta distància <strong>de</strong> tot, per<br />

reconciliar-me amb la professió. No va<br />

ser una cosa d’un dia per un altre, va ser<br />

un procés. Vaig anar a Menorca, vaig<br />

aprendre a relativitzar les coses. Em vaig<br />

renyar i perdonar certes coses.<br />

—Sóc d’una generació en què Àngels<br />

Gonyalons era la gran estrella.<br />

—Sí, ho van fer una mica, això. Suposo<br />

que els interessava, a la gent que treia<br />

diners <strong>de</strong> tot plegat. Jo no ho vaig buscar.<br />

—No sé fins a quin punt treure-us <strong>de</strong><br />

sobre aquesta etiqueta us va ajudar a<br />

tornar a pujar als escenaris d’una altra<br />

manera.<br />

—Jo he tornat a néixer unes quantes<br />

vega<strong>de</strong>s. No passa res per <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong> ser<br />

aquesta estrella. És bo i tot. Sempre cito<br />

Sartre, que <strong>de</strong>ia que només els llestos es<br />

recuperen <strong>de</strong> l’èxit, els ximples mai. Els<br />

anys noranta no podia fer ni una passa.<br />

Tothom m’aturava. Tot plegat també té<br />

una altra cara. No tot és bonic. Era jutjada<br />

per cada cosa que feia.<br />

—Ara teniu més llibertat.<br />

—I tant. Tinc clar que en el meu cas tot<br />

plegat ha consistit a fer-se gran. Potser<br />

hi ha actors que a vint anys ja tenen una<br />

gran maduresa. Jo em vaig fer popular<br />

molt jove. Queia bé a tothom. I al final era<br />

un peix que es mossegava a la cua. Pensava<br />

que a tota hora havia <strong>de</strong> ser aquella<br />

dona encantadora que tothom esperava<br />

que fos. I no, som persones com tothom.<br />

Anem al lavabo i si no ens dutxem<br />

Sempre cito Sartre,<br />

que <strong>de</strong>ia que només els<br />

llestos es recuperen <strong>de</strong><br />

l’èxit, els ximples mai<br />

JÚLIA PARTAL


50<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

JÚLIA PARTAL<br />

A mi la popularitat no<br />

em va venir gràcies a la<br />

televisió, sinó al teatre.<br />

Va venir amb ‘Mar i cel’,<br />

‘Estan tocant la nostra<br />

cançó’ i ‘Memory’<br />

fem pudor. <strong>La</strong> nostra societat està molt<br />

acostumada a mitificar. A mi em fa gràcia<br />

perquè hi ha gent que ve i em diu: “No<br />

canviïs mai.” I a mi només em sortiria<br />

dir-li: “Vostè no sap que burra que puc<br />

arribar a ser.” Però el que em consola és<br />

pensar que hi ha la voluntat <strong>de</strong> ser millor.<br />

Hi ha dies que estàs brillant, i hi ha dies<br />

que no acabes <strong>de</strong> trobar el personatge.<br />

Però aquests dies, malgrat les dificultats,<br />

no et converteixes en mala actriu. En realitat,<br />

tampoc no era una meravella quan<br />

tot eren elogis. De fet, els mateixos que<br />

em van dir que era meravellosa, <strong>de</strong>sprés<br />

van començar a trobar tots els errors. És<br />

important tenir criteri propi i saber que<br />

un val per fer la feina que fa. I no vals per<br />

una ciència divina, sinó perquè treballes<br />

dia a dia per valer. Però malgrat això, no<br />

som infal·libles, ens po<strong>de</strong>m equivocar. No<br />

sempre aconseguim la fórmula, i per això<br />

no ens convertim en un frau.<br />

—De vega<strong>de</strong>s sembla que si sortiu a la<br />

televisió sou el súmmum, però, en canvi,<br />

si feu teatre no existiu.<br />

—Si, sovint hi ha persones que vénen i<br />

em diuen que feia molt que no em veien.<br />

I jo fa quaranta-dos anys que pago<br />

el lloguer fent d’actriu; per tant, no he<br />

<strong>de</strong>saparegut. Em guanyo el sou al teatre.<br />

També és veritat que la meva carrera va<br />

ser diferent. A mi la popularitat no em va<br />

venir gràcies a la televisió, sinó al teatre.<br />

Va venir amb Mar i cel, Estan tocant la<br />

nostra cançó i Memory. Fins i tot gent<br />

que no anava al teatre va venir a veure’ns.<br />

—Ara que parlàveu <strong>de</strong> Mar i cel, va ser<br />

un punt d’inflexió a la vostra carrera?<br />

—No ho sé. Et diria que Memory va ser<br />

més important. Però Mar i cel va ser molt<br />

important, i això potser ho he sabut més<br />

endavant. Quan fèiem Mar i cel no érem<br />

conscients que participàvem en una cosa


51<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ÀNGELS GONYALONS<br />

molt important dins les arts escèniques<br />

<strong>de</strong> Catalunya. No sabíem que això seria<br />

tan important. Nosaltres fèiem una feina<br />

que ens agradava molt. Érem feliços<br />

perquè ens havien triat per fer-la. No ens<br />

sentíem una elit, ni res d’això.<br />

—Potser també perquè el fenomen<br />

va anar creixent amb els anys. Jo sóc<br />

d’aquella generació que no va veure el<br />

primer Mar i cel al teatre. Però sí que el<br />

vaig veure milers <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s en una cinta<br />

<strong>de</strong> ví<strong>de</strong>o que hi havia a casa.<br />

—Sí, segurament és la màgia <strong>de</strong> Mar i<br />

cel. Hi ha gent que encara ens recorda a<br />

nosaltres, als actors que ho van fer per<br />

primera vegada. Però molts altres ho van<br />

<strong>de</strong>scobrir amb uns altres actors. Tothom<br />

estima Mar i cel amb els actors amb què el<br />

va <strong>de</strong>scobrir. Sempre dic als alumnes <strong>de</strong>l<br />

Memory: “Ningú no és imprescindible. El<br />

món continuarà girant si tu <strong>de</strong>sapareixes.<br />

No obstant això, l’espai que tu omples en<br />

el món, només el pots omplir tu, <strong>de</strong> la<br />

manera que ho fas tu. Ets únic fent-ho<br />

d’aquesta manera.” Per tant, no ens hem<br />

<strong>de</strong> creure que som indispensables, però<br />

tampoc que no som ningú. Fins l’ésser<br />

més discret porta al món una part que és<br />

única. <strong>La</strong> gent que l’envolta, el necessita<br />

i l’estima.<br />

—Parlant <strong>de</strong> Dagoll Dagom: han anunciat<br />

que tanquen, però abans tornaran<br />

a fer Mar i cel.<br />

—Ei!, però no encara, que hem <strong>de</strong> fer una<br />

cosa junts abans.<br />

—Ah, sí?<br />

—Sí, em fa molta il·lusió tornar a treballar<br />

amb ells. Actuaré amb Dagoll Dagom<br />

en un projecte dirigit per Marc Rosich...<br />

Puc dir-ne poca cosa més. Comencem a<br />

assajar el mes <strong>de</strong> gener.<br />

—En el panorama teatral actual hi ha<br />

lloc per a companyies com Dagoll Dagom?<br />

Cada vegada veiem més musicals<br />

impulsats per grans productores amb<br />

molts actors. Fan el mateix musical a tot<br />

el món. Ha canviat aquest mo<strong>de</strong>l?<br />

—Crec que s’hi ha afegit un mo<strong>de</strong>l.<br />

Fins i tot diria que quan van arribar<br />

aquestes multinacionals va ser bo. Van<br />

donar feina a molta gent. De fet, jo vaig<br />

participar en un, Sister Act. Però, en el<br />

meu cas, vaig tenir la sort que no era<br />

una franquícia, sinó que la directora<br />

dirigia segons els actors que tenia. I<br />

això va ser molt gratificant, perquè<br />

vam po<strong>de</strong>r crear el personatge. Com<br />

tot, hi ha aspectes bons, i n’hi ha que<br />

no m’agra<strong>de</strong>n tant. Ser actor implica<br />

un punt <strong>de</strong> mercenari, però en aquestes<br />

produccions ho has <strong>de</strong> ser molt més.<br />

De cop, treuen un actor <strong>de</strong> Miserables,<br />

i el posen a fer Sister Act. Juguen com<br />

si fossin uns peons. Tot és correcte, i ja<br />

està. Hi ha molta gent que canta molt<br />

bé. I fins i tot, hi ha bons actors. Però<br />

realment, és diferent veure una persona<br />

que canta bé que veure un bon actor.<br />

Quan trobes un bon actor tot canvia.<br />

Agafa una volada especial.<br />

—Per fer musicals cal ser un bon actor?<br />

—Sempre ho he dit: no m’agrada fer<br />

diferències, o ets actor o no ho ets. Els<br />

musicals no tenen prestigi perquè s’ha<br />

triat molta gent que canta molt bé, però<br />

no són bons comunicadors. No són actors.<br />

Els actors han <strong>de</strong> fer-te empatitzar<br />

amb el que els passa. Encara que no tot es<br />

culpa <strong>de</strong>ls actors, també hi ha arguments<br />

molt fluixets. Per molt que sigui un musical,<br />

no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser teatre.<br />

—Això que expliqueu és el que intenteu<br />

ensenyar a la vostra escola, a Memory?<br />

—Si, això és el que intento. No tan sols<br />

formem actors, sinó que intentem formar<br />

gent amb iniciativa. Actors que no<br />

esperin que els soni el telèfon, sinó que<br />

s’organitzin i facin coses. És important<br />

que tinguin iniciativa. No po<strong>de</strong>m esperar<br />

que ens caguin els projectes <strong>de</strong>l cel, s’han<br />

<strong>de</strong> crear. De l’escola, n’han sortit noms<br />

com Marta Rovira, Ferran Gonzàlez,<br />

Alícia Serrat, Joan Maria Segura, Vicky<br />

Luengo, Elena Terrats... Però també gent<br />

no ha acabat fent d’actor, sinó que ha<br />

creat i ha fet altres coses.<br />

No tan sols formem<br />

actors, sinó que<br />

intentem formar gent<br />

amb iniciativa. Actors<br />

que no esperin que els<br />

soni el telèfon, sinó que<br />

s’organitzin i facin coses


52<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ENTREVISTA<br />

LAURA CASTEL<br />

“<strong>La</strong> imatge d’Espanya es van<br />

anar <strong>de</strong>gradant en la reunió”<br />

Entrevista a la senadora d’ERC i membre <strong>de</strong> l’Assemblea<br />

Parlamentària <strong>de</strong>l Consell d’Europa sobre l’informe que ha<br />

incomodat Espanya


53<br />

LAURA CASTEL<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

<strong>La</strong> sessió <strong>de</strong>l comitè d’afers jurídics i<br />

drets humans <strong>de</strong>l Consell d’Europa<br />

<strong>de</strong> dimarts a la tarda va ser moguda.<br />

Els representants espanyols, <strong>de</strong>l PP<br />

i <strong>de</strong>l PSOE, van provar <strong>de</strong> silenciar<br />

l’informe <strong>de</strong> seguiment sobre la repressió<br />

contra l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme català que<br />

havia elaborat el letó Boris Cilevics. <strong>La</strong><br />

gran majoria <strong>de</strong>ls diputats assistents<br />

ho va impedir: van votar a favor <strong>de</strong> la<br />

<strong>de</strong>sclassificació <strong>de</strong>l document, que és<br />

tan impactant o més que l’informe que<br />

va fer ara fa un any sobre els excessos <strong>de</strong><br />

les autoritats espanyoles contra l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme.<br />

<strong>La</strong>ura Castel, d’ERC, única<br />

diputada in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista a l’Assemblea<br />

<strong>de</strong> Representants, era a la reunió i hi va<br />

intervenir. En parla en aquesta entrevista.<br />

—Hi ha hagut pressions espanyoles,<br />

abans?<br />

—Sé que l’any passat n’hi va haver, no sé<br />

si prèviament també. Per part nostra hi<br />

ha hagut iniciatives per a fer complir la<br />

resolució i no s’ha complert. En la sessió<br />

<strong>de</strong>l comitè sí que hi ha hagut pressions<br />

perquè no s’aprovés una <strong>de</strong>claració i<br />

perquè no es publiqués l’informe.<br />

—Ho po<strong>de</strong>u explicar?<br />

—Pablo Hispan, <strong>de</strong>l PP, va sortir molt<br />

content <strong>de</strong> la reunió dient que no s’havia<br />

aprovat la <strong>de</strong>claració. Però aquesta <strong>de</strong>claració<br />

és un paper <strong>de</strong> vint-i-cinc línies en<br />

què es fa un resum <strong>de</strong> l’informe. Cilevics<br />

volia que aquesta <strong>de</strong>claració <strong>de</strong> resum la<br />

fes el comitè com a tal, i ho va sotmetre<br />

a <strong>de</strong>bat. Però <strong>de</strong>ls tres paràgrafs que hi<br />

havia, els espanyols volien esborrar-ne<br />

el darrer, que era el <strong>de</strong>dicat a Espanya, i<br />

va dir que no tenia cap sentit d’aprovar<br />

Allò important és l’informe, les dotze pàgines<br />

que <strong>de</strong>stapen les vergonyes perquè Espanya no<br />

ha complert res, llevat <strong>de</strong>ls indults i <strong>de</strong> manera<br />

parcial. I això sí que s’ha publicat<br />

una <strong>de</strong>claració que no parlés d’Espanya,<br />

tenint en compte que la meitat <strong>de</strong> l’informe<br />

tractava sobre Espanya. Per això<br />

va retirar la <strong>de</strong>claració i va mantenir<br />

l’informe, que és molt potent, fins i tot<br />

més que no el <strong>de</strong> l’any passat.<br />

—Però quin valor polític té la <strong>de</strong>claració<br />

que Cilevics va retirar?<br />

—Allò important és l’informe, les dotze<br />

pàgines que <strong>de</strong>stapen les vergonyes perquè<br />

Espanya no ha complert res, llevat<br />

<strong>de</strong>ls indults i <strong>de</strong> manera parcial. I això sí<br />

que s’ha publicat.<br />

—Es va aprovar la <strong>de</strong>sclassificació <strong>de</strong><br />

l’informe, doncs.<br />

—Sí, per fer-lo públic.<br />

—Es va votar?<br />

—Sí. <strong>La</strong> primera votació, la <strong>de</strong> la <strong>de</strong>claració,<br />

es va retirar. I la següent, sobre<br />

la <strong>de</strong>sclassificació <strong>de</strong> l’informe,<br />

es va guanyar per una gran majoria.<br />

Perquè en aquest cas molta gent que<br />

fins i tot s’alineava amb els espanyols<br />

en la qüestió <strong>de</strong> la <strong>de</strong>claració, com ara<br />

representants <strong>de</strong>l PP europeu, se’n va<br />

<strong>de</strong>smarcar, en veient que volien mantenir<br />

en secret l’informe. Hi va haver<br />

intervencions importants que <strong>de</strong>ien<br />

que era sorprenent que com a membres<br />

<strong>de</strong>l parlament volguessin mantenir en<br />

secret un document, que s’omplissin<br />

la boca que eren una <strong>de</strong>mocràcia plena<br />

i <strong>de</strong>sprés no volguessin fer públic un<br />

document <strong>de</strong> seguiment com aquest. I<br />

això ho va dir gent <strong>de</strong> nivell. <strong>La</strong> imatge<br />

d’Espanya es van anar <strong>de</strong>gradant, tant<br />

pels socialistes com pel PP, perquè una<br />

cosa és no voler publicar una <strong>de</strong>claració<br />

i una altra és no voler <strong>de</strong>sclassificar un<br />

document com aquest.<br />

—Per què té tant <strong>de</strong> valor, aquest document?<br />

—És molt transparent. Nosaltres hem<br />

treballat aquest any perquè quedés cons-


54<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

LAURA CASTEL<br />

Em sembla que és un informe<br />

molt potent, que ha posat<br />

les vergonyes d’Espanya<br />

damunt la taula i, sobretot, la<br />

nul·la voluntat <strong>de</strong> complir els<br />

estàndards europeus<br />

Tornen a parlar <strong>de</strong> referèndum il·legal,<br />

que la base sobre la qual s’ha fet l’informe<br />

és errònia, que no es persegueix<br />

la gent per les seves i<strong>de</strong>es, que el síndic<br />

és un in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista… Ens critiquen a<br />

nosaltres, al síndic, a Cilevics, i és una<br />

cosa que no agrada. I per això, com va<br />

passar dimarts, han <strong>de</strong> recórrer a gent<br />

<strong>de</strong>ls partits més ultradretans, polonesos,<br />

hongaresos i turcs, i els italians <strong>de</strong> la<br />

Lliga Nord, perquè són els qui els donen<br />

suport en això.<br />

—Aquesta gent anava alineada amb els<br />

espanyols?<br />

—Sí, com ja va passar en el <strong>de</strong>bat <strong>de</strong> l’any<br />

passat. Aquests discursos es repetien<br />

amb gent molt i molt <strong>de</strong> dretes. Quins<br />

companys <strong>de</strong> viatge que es busquen,<br />

doncs, sobretot els socialistes.<br />

això surt <strong>de</strong> la feina que s’ha fet aquests<br />

mesos.<br />

—L’impacta el cas d’Albert Royo.<br />

—Sí, i també el cas <strong>de</strong>ls bombers encausats<br />

per haver fet sonar la sirena per<br />

protestar contra la violència <strong>de</strong> la Guàrdia<br />

Civil l’1-O. Són coses absur<strong>de</strong>s. És clar<br />

que Turquia i Espanya no són el mateix,<br />

i això no ho diem en cap moment. Però<br />

surten al mateix informe. I aquí hi ha una<br />

multitud <strong>de</strong> batlles i <strong>de</strong> regidors, igual<br />

que passa amb l’HDP a Turquia. No és la<br />

mateixa quantitat, però anem pel camí.<br />

S’intenta arruïnar econòmicament i civilment<br />

la vida <strong>de</strong> les persones. Espanya<br />

no és Turquia, però fa coses similars. I Cilevics<br />

també critica la lentitud <strong>de</strong> la taula<br />

<strong>de</strong> diàleg; anuncien que es farà i aquí es<br />

queda. Li hem anat explicant tot això.<br />

tància que el govern espanyol no té intenció<br />

<strong>de</strong> complir res d’això. Hem fet<br />

diverses iniciatives al congrés i al senat<br />

amb interpel·lacions a la ministra <strong>de</strong><br />

Justícia, mocions, preguntes, sol·licituds<br />

<strong>de</strong> comissió <strong>de</strong> seguiment d’aquest<br />

informe… I ho hem fet perquè, <strong>de</strong>sprés,<br />

hi ha un diari <strong>de</strong> sessions en què surt<br />

plasmat que el govern espanyol no té en<br />

l’agenda legislativa immediata la intenció<br />

d’incloure la reforma <strong>de</strong> la sedició.<br />

Quan teníem això, jo ho enviava bo i<br />

traduït, i ara veiem en l’informe moltes<br />

coses d’aquestes que nosaltres enviàvem.<br />

L’hem posat al dia <strong>de</strong>l Tribunal<br />

<strong>de</strong> Comptes, quan va començar aquest<br />

assetjament econòmic. I més gent ho<br />

feia, com Òmnium i el síndic. Amb tot<br />

això ha fet un informe <strong>de</strong> seguiment <strong>de</strong>l<br />

qual estic contenta.<br />

—<strong>La</strong> sessió al comitè va ser tensa?<br />

—Sí. Els espanyols, i fico al mateix sac<br />

PSOE i PP, es prenen així aquest tema…<br />

—I qüestionaven fins i tot el ponent?<br />

—Sí. I això que Cilevics és una persona<br />

molt respectada, que fa molts informes.<br />

És un <strong>de</strong>ls més veterans. I el qüestionaven.<br />

Això no agrada aquí, i malbarata<br />

la imatge <strong>de</strong>ls espanyols en general a<br />

l’Assemblea Parlamentària.<br />

—Quina és la qüestió més potent<br />

d’aquest nou informe?<br />

—El fet que és més exhaustiu que no<br />

l’anterior, hi ha més da<strong>de</strong>s. Hi afegeix<br />

més <strong>de</strong>tall. Diu que el codi penal s’ha<br />

<strong>de</strong> reformar sense més <strong>de</strong>mora. També<br />

critica que hi hagi inhabilitacions per<br />

càrrec públic, i que els indults tornin a<br />

ser en mans <strong>de</strong>l Suprem, cosa que diu que<br />

no s’entén. Critica que encara es mantinguin<br />

les euroordres, perquè no tenen<br />

sentit <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls indults, que hi hagi<br />

procediments oberts contra set-centes<br />

persones, que hi hagi la causa <strong>de</strong>l Tribunal<br />

<strong>de</strong> Comptes… En l’informe <strong>de</strong> l’any<br />

passat no l’esmentava, parlava <strong>de</strong> les<br />

acusacions <strong>de</strong> malversació. Però li hem<br />

fet veure la politització que hi ha darrere<br />

d’aquest organisme, que és un òrgan<br />

administratiu que actua com un jutge<br />

sense les garanties d’un procediment<br />

penal. Explicar això a Cilevics és fer-li un<br />

informe i que ho pugui comprovar. Tot<br />

—I el Catalangate.<br />

—Sí, a propòsit <strong>de</strong>l Catalangate diu que<br />

Espanya continua en el mo<strong>de</strong> <strong>de</strong> crisi.<br />

Que s’hi ha estancat, i espera que en<br />

pugui sortir. Per això els diu que facin<br />

una comissió d’investigació sobre el<br />

Catalangate al congrés.<br />

—També parla <strong>de</strong>l cas Vólkhov. Diu que<br />

és interessant i que, si es confirmés, justificaria<br />

la persecució <strong>de</strong> càrrecs polítics.<br />

Com ho enteneu?<br />

—Això va sortir al <strong>de</strong>bat, els espanyols<br />

van treure-ho per dir que els in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />

catalans tenen lligams amb<br />

Rússia. Van dir barbaritats, menti<strong>de</strong>s. Ell<br />

ho ha recollit. És una línia, però l’informe<br />

és el que és.<br />

—Voleu afegir res més?<br />

—Em sembla que és un informe molt<br />

potent, que ha posat les vergonyes d’Espanya<br />

damunt la taula i, sobretot, la<br />

nul·la voluntat <strong>de</strong> complir els estàndards<br />

europeus.


55<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

D’Olona a Le Pen: com juga l’extrema<br />

dreta la carta <strong>de</strong>ls li<strong>de</strong>ratges femenins?<br />

A Europa hi ha força partits d’extrema dreta encapçalats per dones, o amb<br />

dones que hi tenen un paper <strong>de</strong>stacat · Analitzem aquests li<strong>de</strong>ratges i les<br />

trampes <strong>de</strong> la seva estratègia en clau <strong>de</strong> gènere<br />

CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />

“L’home no viola, viola un violador.<br />

L’home no mata, mata<br />

un assassí”. És la cantarella<br />

que la cap <strong>de</strong> Vox a Andalusia,<br />

Macarena Olona, ha repetit<br />

tota la campanya electoral.<br />

Entre cri<strong>de</strong>s a un macarenazo<br />

que ha resultat fallit, vestits<br />

<strong>de</strong> flamenca i gests <strong>de</strong> complicitat<br />

amb la Guàrdia Civil,<br />

Olona ha dit repetidament<br />

que “la violència no té gènere”<br />

i que no accepta unes<br />

quotes que la converteixen<br />

en “ciutadana <strong>de</strong> segona”. El<br />

negacionisme <strong>de</strong> la violència<br />

masclista i l’intent <strong>de</strong> <strong>de</strong>strucció<br />

<strong>de</strong> l’agenda feminista<br />

en general no són novetats<br />

en l’estratègia <strong>de</strong> Vox, i <strong>de</strong><br />

fet és una <strong>de</strong> les prioritats<br />

<strong>de</strong>ls seus votants. Tanmateix,<br />

aquest eix tan central per al<br />

partit és també un <strong>de</strong>ls seus<br />

punts dèbils: el CIS calcula que<br />

només el 33% <strong>de</strong> votants <strong>de</strong><br />

Vox són dones, en un context<br />

en què com més va més dones<br />

joves es <strong>de</strong>fineixen com a feministes.<br />

Com guanyar l’hegemonia,<br />

doncs, si <strong>de</strong>fenses polítiques<br />

contra la meitat <strong>de</strong> la població?<br />

Impulsar més dirigents<br />

femenines i bastir un discurs<br />

“adaptat als temps”, que dissimuli<br />

el masclisme inherent<br />

a les seves proclames, sembla<br />

una <strong>de</strong> les estratègies <strong>de</strong> l’extrema<br />

dreta, especialment a<br />

l’Europa occi<strong>de</strong>ntal. “Un bon<br />

exemple és Marine Le Pen i el<br />

procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>sdiabolització <strong>de</strong>l


56<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

seu partit”, explica Nuria Alabao,<br />

experta en extrema dreta<br />

i feminismes. “Ha aconseguit<br />

<strong>de</strong> captar més vot femení i <strong>de</strong><br />

persones LGBTI gràcies a la<br />

presència <strong>de</strong> dones als li<strong>de</strong>ratges<br />

i a un canvi <strong>de</strong> discurs,<br />

que diu que els <strong>de</strong>fensa.” De<br />

fet, Le Pen ha passat <strong>de</strong> criticar<br />

l’avortament a esquivar el<br />

tema i no es mostra en contra<br />

<strong>de</strong>l matrimoni homosexual,<br />

tot i que fa cinc anys sí que<br />

n’era contrària.<br />

<strong>La</strong> trampa <strong>de</strong>l<br />

feminacionalisme<br />

Tant Le Pen com Olona, entre<br />

més dirigents, fan servir<br />

constantment l’estratègia<br />

<strong>de</strong>ls anomenats feminacionalisme<br />

i homonacionalisme,<br />

que consisteix a instrumentalitzar<br />

la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>ls<br />

drets <strong>de</strong> les dones i les persones<br />

LGTBI per justificar la<br />

xenofòbia i el racisme. “Amb<br />

aquesta estratègia <strong>de</strong>nigren<br />

els feminismes, amb discursos<br />

que diuen ‘oculteu que hi<br />

ha una relació entre immigració<br />

i violació!’”, afegeix<br />

Alabao. “Diuen que aquí la<br />

igualtat ja s’ha aconseguit, i<br />

que això <strong>de</strong>mostra que la nostra<br />

cultura és superior a les<br />

altres, com les relaciona<strong>de</strong>s<br />

amb l’Islam. Elles no conceben<br />

que hi ha una <strong>de</strong>sigualtat<br />

estructural, més enllà <strong>de</strong><br />

la llei. Per tant, consi<strong>de</strong>ren<br />

que qualsevol llei <strong>de</strong>stinada<br />

a mitigar aquesta <strong>de</strong>sigualtat<br />

és una discriminació als<br />

homes.”<br />

suïssa originària <strong>de</strong> Sri <strong>La</strong>nka<br />

amb qui té dos fills adoptats.<br />

Però això no li impe<strong>de</strong>ix d’estar<br />

en contra <strong>de</strong>l matrimoni<br />

homosexual i la immigració,<br />

i empra la islamofòbia per<br />

<strong>de</strong>fensar la seguretat <strong>de</strong> les<br />

persones LGTBI. De fet, té un<br />

discurs més dur que Frauke<br />

Petry, l’ex-dirigent <strong>de</strong>l partit.<br />

Un fals empo<strong>de</strong>rament<br />

Tot i que totes coinci<strong>de</strong>ixen<br />

en la xenofòbia, no hi ha un<br />

patró completament comú<br />

en qüestions <strong>de</strong> gènere, fins al<br />

punt que algunes no refusen la<br />

paraula ‘feminisme’. És el cas<br />

<strong>de</strong> Le Pen o <strong>de</strong> Rocío Monasterio,<br />

que <strong>de</strong>fensa el seu “feminisme<br />

veritable” contra el<br />

“feminisme supremacista”<br />

que consi<strong>de</strong>ra que és el <strong>de</strong> les<br />

esquerres. “Hi ha una línia<br />

que no estaria tan allunyada<br />

d’allò que diu el feminisme<br />

liberal, el discurs d’Ana Botín.<br />

Refusen la “col·lectivització”,<br />

com l’anomenen –ajuntar-se<br />

per reivindicar drets–, i parlen<br />

<strong>de</strong> ser una dona forta i<br />

arribar als llocs per mèrits<br />

propis”, explica Alabao. Un<br />

discurs individualista que<br />

obvia un context marcat per<br />

l’escletxa salarial, la manca <strong>de</strong><br />

dones en llocs <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r, el repartiment<br />

<strong>de</strong>sigual <strong>de</strong> les tasques<br />

<strong>de</strong> la llar, la feminització<br />

<strong>de</strong>ls treballs precaris, etc.<br />

8-M: vuit indicadors que<br />

mostren la <strong>de</strong>sigualtat entre<br />

dones i homes<br />

Les dirigents <strong>de</strong> la ultradreta<br />

alemanya també tenen la<br />

mateixa estratègia. Alice Wei<strong>de</strong>l,<br />

cap actual d’Alternativa<br />

per Alemanya, és lesbiana i<br />

la seva parella és una dona<br />

Aquesta performance <strong>de</strong> cert<br />

apo<strong>de</strong>rament femení, <strong>de</strong> dona<br />

forta que no necessita el<br />

feminisme d’esquerres, es<br />

<strong>de</strong>sfà ràpidament. De manera


57<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

més o menys explícita, acaben<br />

parlant <strong>de</strong> relegar la dona als<br />

rols <strong>de</strong> sempre. L’extrema<br />

dreta a l’Europa <strong>de</strong> l’est, amb<br />

dirigents com ara Beata Szydło<br />

o Katalin Novák, ha tingut<br />

més tendència a consi<strong>de</strong>rar<br />

la maternitat essencial en la<br />

vida <strong>de</strong> les dones i a acusar el<br />

feminisme <strong>de</strong> no valorar-la.<br />

Les dones <strong>de</strong> Vox no sempre<br />

ho fan <strong>de</strong> manera tan explícita,<br />

però les referències a la<br />

família tradicional són habituals.<br />

“A Espanya aquest<br />

discurs té molts problemes<br />

a l’hora d’aconseguir vots,<br />

perquè la major part <strong>de</strong> les<br />

dones volen treballar fora <strong>de</strong><br />

casa”, afegeix Alabao. “Vox<br />

adapta el discurs al context,<br />

el modula. No és igual si va a<br />

una xerrada amb gent catòlica<br />

d’Hazte Oír que si parla per<br />

la televisió.” Però les seves<br />

aliances els <strong>de</strong>laten: a banda<br />

d’Hazte Oír, Vox està vinculat<br />

a ISSEP, el think tank creat per<br />

Marion Maréchal, la neboda<br />

<strong>de</strong> Le Pen, que va abandonar<br />

el partit perquè ella és<br />

obertament antiavortista i<br />

pro-família.<br />

Per tant, sembla que Vox és<br />

lluny d’adoptar fil per randa<br />

l’estratègia <strong>de</strong> Le Pen: malgrat<br />

alguns intents d’Olona<br />

<strong>de</strong> presentar-se com a menys<br />

radical –dient, per exemple,<br />

que no tindria cap problema si<br />

tingués un fill homosexual–,<br />

també ha fet un míting amb<br />

Giorgia Meloni sense complexos.<br />

<strong>La</strong> presi<strong>de</strong>nta <strong>de</strong> Fratelli<br />

d’Italia, partit <strong>de</strong> clara<br />

herència feixista com més<br />

va amb més pes, no va tenir<br />

por <strong>de</strong> fer un discurs radical,<br />

tant en les formes com en el<br />

contingut.<br />

L’estètica i les formes<br />

L’estètica i les formes també<br />

estan força estudia<strong>de</strong>s en<br />

aquests li<strong>de</strong>ratges. “El li<strong>de</strong>ratge<br />

d’ultradreta i <strong>de</strong> tot<br />

el populisme sempre ha fet<br />

servir quatre emocions: la<br />

por, la frustració, l’odi i la<br />

ira”, explica Patrycia Centeno,<br />

periodista especialitzada<br />

en política, moda i llenguatge<br />

no verbal. “En les dones,<br />

funciona la mateixa fórmula.<br />

Repeteixen o imiten un li<strong>de</strong>ratge<br />

testosterònic. Els gests<br />

són d’agressivitat, però alhora<br />

també proven <strong>de</strong> suavitzar<br />

missatges tan radicals mitjançant<br />

les formes, perquè<br />

arriba un moment que ja no<br />

pots escoltar més algú que et<br />

crida i que et diu que tot és una<br />

merda. Aquests missatges <strong>de</strong>l<br />

populisme funcionen, però<br />

només a curt termini. Suavitzar<br />

les estratègies estètiques<br />

funciona molt bé, ho va proposar<br />

Steve Bannon.”<br />

De fet, la suavització <strong>de</strong> Le<br />

Pen quant als continguts s’ha<br />

fet també en l’estètica: “Va<br />

començar a suavitzar el seu<br />

vestuari, la manera <strong>de</strong> gesticular<br />

i, fins i tot, l’interiorisme<br />

<strong>de</strong> casa seva”, explica<br />

Centeno. “Somriu molt més,<br />

porta colors més càlids, un<br />

maquillatge més suau, s’ha<br />

posat més rossa...”<br />

Sobre Macarena Olona, l’experta<br />

la consi<strong>de</strong>ra un personatge<br />

força interessant: “A<br />

vega<strong>de</strong>s intenta <strong>de</strong> fer servir<br />

alguns trets <strong>de</strong>l li<strong>de</strong>ratge<br />

femení, com podrien ser la<br />

persuasió, la seducció –que<br />

ha estat criminalitzada per<br />

associar-se a la feminitat– o<br />

l’amabilitat, però la <strong>de</strong>lata<br />

el seu llenguatge corporal,<br />

amb gests <strong>de</strong> fàstic, arronsant<br />

el nas, les celles, sempre<br />

d’agressivitat.”<br />

Centeno parla <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge masculí<br />

i femení perquè consi<strong>de</strong>ra<br />

que les diferències en l’educació<br />

i la socialització d’homes<br />

i dones generen diferències a<br />

l’hora <strong>de</strong> li<strong>de</strong>rar, a més <strong>de</strong> les<br />

diferències corporals que po<strong>de</strong>n<br />

implicar diferents gests i<br />

postures. Però diu que ambdós<br />

li<strong>de</strong>ratges els po<strong>de</strong>n practicar<br />

tant homes com dones. “Les<br />

dones només hem tingut un referent<br />

visual <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge, el <strong>de</strong><br />

l’home, i l’hem imitat”, explica.<br />

Per això no consi<strong>de</strong>ra estrany<br />

que dirigents d’extrema dreta,<br />

tot i reivindicar la feminitat tradicional,<br />

acabin practicant-lo.<br />

“Consi<strong>de</strong>ren que han <strong>de</strong> masculinitzar-se<br />

per arribar a un<br />

lloc <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r, i això no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong><br />

ser masclisme.”<br />

Alabao no creu que hi hagi un<br />

li<strong>de</strong>ratge femení més assertiu


58<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

o serè, sinó que són diferents<br />

formes d’expressar-se que no<br />

han d’anar associa<strong>de</strong>s necessàriament<br />

a un gènere. Totes<br />

dues expertes sí que coinci<strong>de</strong>ixen<br />

en el mo<strong>de</strong>l estètic<br />

<strong>de</strong> feminitat que sembla que<br />

proposa l’extrema dreta. “Les<br />

figures femenines <strong>de</strong> Vox són,<br />

en general, molt guapes. Potser<br />

aposten per una figura femenina<br />

que representi valors<br />

com la bellesa. Tenen un perfil<br />

social <strong>de</strong> classe mitjana-alta,<br />

o volen aparentar-lo”, explica<br />

Alabao. “Olona va molt femenina<br />

i pot combinar un escot<br />

generós amb un collaret amb<br />

la creu. Té un punt <strong>de</strong> femme<br />

fatale que compleix els canons<br />

d’erotisme”, afegeix Centeno.<br />

Una estètica que, diu, no és<br />

incompatible amb certs gests<br />

<strong>de</strong> complicitat amb el falangisme:<br />

“El cartell electoral<br />

d’Olona sembla que vulgui<br />

reproduir l’estètica <strong>de</strong> Pilar<br />

Primo <strong>de</strong> Rivera. I hi ha moltes<br />

imatges en què tot el partit,<br />

però sobretot les dones,<br />

vesteixen <strong>de</strong> blau maó, el color<br />

<strong>de</strong> la Falange”.<br />

El paper <strong>de</strong>l feminisme<br />

I què ha <strong>de</strong> fer el feminisme,<br />

amb aquesta extrema dreta<br />

que vol captar el vot femení?<br />

Centeno <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> mantenir<br />

el discurs i no caure en<br />

l’emotivitat negativa a què<br />

sovint recorre la ultradreta.<br />

Alabao ressalta, entre més,<br />

la importància d’assenyalar<br />

les polítiques neoliberals<br />

<strong>de</strong> Vox. “Una cosa que fa bé<br />

l’extrema dreta és i<strong>de</strong>ntificar<br />

les contradiccions dins els<br />

discursos d’esquerres”, diu,<br />

a més. “Jo crec que també hi<br />

ha un feminisme que és una<br />

mica victimitzant <strong>de</strong> les dones<br />

o que ens dibuixa sempre com<br />

a necessita<strong>de</strong>s <strong>de</strong> protecció<br />

estatal.”<br />

De fet, hi ha molts <strong>de</strong>bats entre<br />

feministes sobre l’enfocament<br />

que es dóna a certes<br />

polítiques. Per exemple, hi ha<br />

sectors que matisarien algunes<br />

parts <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong>l “només<br />

sí és sí”, i la baixa per dolor<br />

menstrual incapacitant va<br />

suscitar divergències perquè<br />

algunes feministes consi<strong>de</strong>ren<br />

que pot comportar discriminació<br />

laboral o, fins i tot,<br />

temen que les dones puguin<br />

ser consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s “dèbils”.<br />

Baixa per dolor menstrual:<br />

qui podrà <strong>de</strong>manar-la i com<br />

funcionarà?<br />

Però les dones d’extrema<br />

dreta <strong>de</strong>spatxen les complexitats<br />

d’aquests <strong>de</strong>bats<br />

reduint-los a les mateixes<br />

conclusions: les esquerres<br />

infantilitzen les dones<br />

i odien els homes. A aquest<br />

discurs també s’han afegit<br />

algunes dirigents <strong>de</strong>l PP,<br />

com ara Cayetana Álvarez<br />

<strong>de</strong> Toledo o Isabel Díaz Ayuso,<br />

que acusa el feminisme<br />

d’esquerres <strong>de</strong> tenir “<strong>de</strong>bats<br />

carrinclons”. “Un silenci és<br />

un no? De <strong>de</strong>bò vostès van<br />

dient ‘sí, sí, sí’?”, <strong>de</strong>ia Álvarez<br />

<strong>de</strong> Toledo sobre la llei <strong>de</strong>l<br />

consentiment. També Carla<br />

Toscano, <strong>de</strong> Vox, en criticava<br />

altres aspectes: “És una<br />

pena que el seu odi a l’home<br />

i a la bellesa ens facin perdre<br />

mostres d’enginy”, <strong>de</strong>ia, sobre<br />

els homes que comenten<br />

els cossos <strong>de</strong> les dones pel<br />

carrer.<br />

L’estratègia consisteix, en<br />

part, a mostrar-se com a<br />

aban<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la llibertat, tot<br />

i que ràpidament les <strong>de</strong>lati un<br />

puritanisme que fins i tot està<br />

en contra <strong>de</strong> l’educació sexual.<br />

Especialment sobre les qüestions<br />

<strong>de</strong> gènere, l’extrema<br />

dreta es presenta com a antisistema,<br />

un cop el feminisme<br />

ha arribat a les institucions.<br />

Defensen que el feminisme és<br />

l’statu quo que volen <strong>de</strong>struir i<br />

aquest discurs, que es ven com<br />

a contracultural, ha persuadit<br />

un sector <strong>de</strong>l jovent, que té<br />

menys vergonya <strong>de</strong> reconèixer<br />

que vota Vox. Optar per<br />

dirigents femenines que es<br />

presentin com a fortes i allibera<strong>de</strong>s<br />

pot ser un intent <strong>de</strong><br />

cercar empatia també entre<br />

les joves, tot i que sembla que<br />

<strong>de</strong> moment a Vox no li acaba<br />

<strong>de</strong> sortir bé. Al cap i a la fi, el<br />

moviment que volen <strong>de</strong>struir<br />

és el mateix que ha permès<br />

que totes aquestes dirigents<br />

ocupin l’espai públic.<br />

Joves i masclisme: com es<br />

manifesta la reacció antifeminista<br />

entre els nois?


59<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

De les samarretes als dinarots <strong>de</strong><br />

Puig<strong>de</strong>mont, una repassada a la carrera<br />

<strong>de</strong> Mónica Oltra<br />

Perfil <strong>de</strong> la dirigent <strong>de</strong> Compromís, obligada a dimitir per l’encausament <strong>de</strong>l TSJ<br />

ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />

Al final <strong>de</strong>l llibre Mónica Oltra<br />

o el compromís, <strong>de</strong> Tomàs<br />

Escu<strong>de</strong>r, publicat el 2020 per<br />

Lletra Impresa, la vice-presi<strong>de</strong>nta<br />

<strong>de</strong>l Consell fins avui i<br />

consellera d’Igualtat i Polítiques<br />

Inclusives, Mónica Oltra,<br />

respon a un qüestionari Proust<br />

per arredonir-ne la <strong>de</strong>scripció<br />

biogràfica, pràcticament<br />

hagiogràfica, que en fa l’autor.<br />

A les primeres respostes,<br />

Oltra diu que la característica<br />

que més <strong>de</strong>stacaria <strong>de</strong> la seua<br />

manera <strong>de</strong> ser és la constància;<br />

que la qualitat que prefereix en<br />

una persona és que siga afectuosa;<br />

que valora la lleialtat<br />

<strong>de</strong>ls amics i que el seu pitjor<br />

<strong>de</strong>fecte és la ira.<br />

[VÍDEO] “Guanyen els dolents”:<br />

els quinze moments<br />

més significatius <strong>de</strong> la dimissió<br />

d’Oltra<br />

Probablement, la constància<br />

és el motor que l’ha mantinguda<br />

adherida al càrrec d’ençà<br />

que va saber que el Tribunal<br />

Superior <strong>de</strong> Justícia valencià<br />

l’encausaria. Sabia que quan<br />

això passara, tots els focus es<br />

dipositarien damunt seu, però<br />

també tot el Botànic. Només la<br />

constància ha fet que divendres<br />

rere divendres s’assegués<br />

a la taula <strong>de</strong> portaveu <strong>de</strong>l<br />

Consell, recitant la salmòdia


60<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

<strong>de</strong>ls acords d’aquell dia tot sabent<br />

que cap <strong>de</strong>ls periodistes<br />

l’escoltava perquè tots esperaven<br />

que acabàs el recital per<br />

<strong>de</strong>manar-li si dimitiria o no,<br />

o quan, o si no trobava que...<br />

<strong>La</strong> constància <strong>de</strong>u ser això.<br />

L’ha poguda mantenir mentre<br />

ha durat la lleialtat <strong>de</strong>ls<br />

amics. Dels companys <strong>de</strong> coalició<br />

i <strong>de</strong> govern, en aquest<br />

cas. Aquestes setmanes,<br />

aquests mesos, s’ha vist com<br />

la contundència <strong>de</strong>l suport<br />

s’anava dissolent. Primer, <strong>de</strong><br />

manera poc perceptible, com<br />

la mar que <strong>de</strong> mica en mica<br />

erosiona un castell d’arena<br />

fet massa a prop <strong>de</strong> l’aigua.<br />

Però els darrers dies, sobretot<br />

d’ençà <strong>de</strong> dijous, quan la van<br />

encausar, el bressoleig suau<br />

s’havia convertit en un tsunami,<br />

una rissaga que pujava<br />

i quan es retirava s’enduia tot<br />

allò que <strong>de</strong>scobria pel camí.<br />

També el capell <strong>de</strong> color carabassa<br />

i les músiques <strong>de</strong> la<br />

festa <strong>de</strong>l llit <strong>de</strong>l riu. “Cap al<br />

tercer Botànic” era el lema <strong>de</strong>l<br />

míting que Compromís havia<br />

organitzat per llançar un nou<br />

govern <strong>de</strong> progrés al País Valencià<br />

amb Compromís com<br />

a protagonista, amb Mónica<br />

Oltra com a cap <strong>de</strong> llista. Serà<br />

el que vulga, repetien els seus<br />

companys. Però la mar <strong>de</strong> fons<br />

ja era massa forta. I no hi ha<br />

lleialtat que en puga suportar<br />

l’embat. Sobretot, quan preservar<br />

un nàufrag significa<br />

posar en perill la tripulació<br />

sencera.<br />

Nascuda a Alemanya,<br />

luterana <strong>de</strong> formació<br />

Mónica Oltra Jarque va nàixer<br />

a Neuss, a Alemanya, l’any<br />

1969. Els seus pares eren emigrants,<br />

però també una mica<br />

El naixement a Alemanya i el fet <strong>de</strong> rebrehi<br />

la primera formació fa que Oltra es<br />

<strong>de</strong>finesca com a luterana. Aquesta doctrina<br />

predica que la rectitud moral és la base <strong>de</strong>l<br />

comportament <strong>de</strong> les persones. N’ha fet<br />

ban<strong>de</strong>ra, d’això, Mónica Oltra<br />

exiliats. Anar-se’n <strong>de</strong> l’estat<br />

espanyol va ser l’única manera<br />

que tenien <strong>de</strong> viure en<br />

parella quan el franquisme<br />

encara penava l’adulteri i tantes<br />

altres coses consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s<br />

pecat mortal. Juan Oltra, el<br />

pare, es va separar <strong>de</strong> la dona<br />

quan la llei <strong>de</strong>l divorci era un<br />

somni molt llunyà. Els primers<br />

anys <strong>de</strong> vida, Mónica<br />

Oltra va ser Monica Jarque,<br />

el cognom <strong>de</strong> sa mare.<br />

El naixement a Alemanya i<br />

el fet <strong>de</strong> rebre-hi la primera<br />

formació fa que Oltra es<br />

<strong>de</strong>finesca com a luterana.<br />

Aquesta doctrina predica que<br />

la rectitud moral és la base <strong>de</strong>l<br />

comportament <strong>de</strong> les persones.<br />

N’ha fet ban<strong>de</strong>ra, d’això,<br />

Mónica Oltra.<br />

<strong>La</strong> família només va po<strong>de</strong>r<br />

tornar a l’estat quan Fernán<strong>de</strong>z<br />

Ordóñez va fer possible la<br />

llei <strong>de</strong>l divorci. Llavors, tant<br />

ella com el germà ja podien<br />

tenir el cognom <strong>de</strong> son pare.<br />

A la Universitat <strong>de</strong> València<br />

va ser membre <strong>de</strong>l sindicat<br />

BEA i <strong>de</strong> les joventuts comunistes.<br />

És en aquesta època<br />

quan va conèixer Miquel Real,<br />

qui encara avui és el seu fi<strong>de</strong>l<br />

escu<strong>de</strong>r, el seu cap <strong>de</strong> gabinet,<br />

la seua ombra lleial vaja on<br />

vaja. Sempre tres passes per<br />

darrere.<br />

Diu Gustau Muñoz al pròleg<br />

<strong>de</strong>l llibre esmentat que Mónica<br />

Oltra és una figura <strong>de</strong>stacada<br />

<strong>de</strong>l valencianisme pràctic,<br />

que no es <strong>de</strong>té en grans<br />

elaboracions, però <strong>de</strong>fensa<br />

l’autogovern i l’ampliació <strong>de</strong><br />

tots els marges possibles.<br />

I més endavant, l’autor reprodueix<br />

un fragment en què<br />

Oltra reflexiona sobre les seues<br />

conviccions més profun<strong>de</strong>s:<br />

“Crec més en els pobles<br />

que en les nacions. En el dret<br />

<strong>de</strong>ls pobles <strong>de</strong> <strong>de</strong>cidir. L’auto<strong>de</strong>terminació?<br />

És un dret que<br />

tenen els pobles. I sóc partidària<br />

<strong>de</strong>l mestissatge. A ma casa,<br />

hi tinc mostres <strong>de</strong> tot això.<br />

Mon pare, <strong>de</strong> Quatretonda,<br />

la Vall d’Albaida, ens parlava<br />

en castellà, no en valencià.<br />

Ma mare és <strong>de</strong> Conca i lògicament<br />

parlava en castellà també.<br />

Jo als meus fills els parle<br />

en valencià, i el meu ex-home,<br />

Luis, argentí, els parla<br />

en castellà. Vinc d’una família<br />

diglòssica i això et fa veure les<br />

coses <strong>de</strong> manera diferent. Vaig<br />

nàixer a Alemanya i els anys<br />

que hi vaig passar també em<br />

permeten una mirada distinta<br />

i més comprensiva. En<br />

aquest sentit, no m’importen<br />

les fronteres ni les ban<strong>de</strong>res.<br />

M’interessen les persones.<br />

Eixe és el meu nacionalisme.”<br />

Les samarretes, una icona<br />

Mónica Oltra és diputada a les<br />

Corts Valencianes d’ençà <strong>de</strong>l<br />

2007, quan el PP governava<br />

el País Valencià amb mà <strong>de</strong><br />

ferro, amb una falta absoluta<br />

<strong>de</strong> transparència i amb una<br />

clara tendència <strong>de</strong> beneficiar<br />

només els seus amics amb<br />

les <strong>de</strong>cisions polítiques i econòmiques<br />

que prenien. L’arribada<br />

d’Oltra a les Corts va<br />

ser rebuda com una bavarada<br />

d’aire fresc. Era l’època en què<br />

exhibia samarretes al·lusives<br />

als casos <strong>de</strong> corrupció que criticava.<br />

Francisco Camps va<br />

ser el seu gran objectiu. Eren<br />

els anys <strong>de</strong> les discussions<br />

amb Juan Cotino, que presidia<br />

el parlament i la va expulsar<br />

unes quantes vega<strong>de</strong>s sense<br />

cap motiu. Va ser també quan<br />

el mateix Cotino va emprar<br />

informació privilegiada que<br />

tenia l’obligació <strong>de</strong> custodiar<br />

per a provar d’avergonyir-la<br />

davant tothom per l’afer <strong>de</strong>ls<br />

seus pares i el fet <strong>de</strong> ser filla<br />

<strong>de</strong> mare soltera. Allò va ser<br />

un bumerang contra Cotino.<br />

Amb Rafael Blasco també va<br />

protagonitzar discussions<br />

aferrissa<strong>de</strong>s, quan es va anar


61<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

REPORTATGE<br />

sabent què feia Blasco amb<br />

els diners que, en teoria, havien<br />

<strong>de</strong> ser per a la cooperació<br />

internacional. Són esfereïdores<br />

les mira<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fàstic que<br />

l’ex-conseller, con<strong>de</strong>mnat a<br />

presó, li feia <strong>de</strong> l’escó estant.<br />

Encara a l’oposició, el carisma<br />

i la imatge <strong>de</strong> Mónica Oltra<br />

van transcendir les fronteres<br />

valencianes i, molt aviat, la<br />

seua imatge i les seues frases<br />

construï<strong>de</strong>s amb enginy van<br />

ser una alenada d’aire fresc<br />

a l’adotzenament <strong>de</strong> la política<br />

mesetària. Era habitual<br />

veure-la opinar o participar<br />

en tertúlies <strong>de</strong> televisions espanyoles.<br />

Les samarretes <strong>de</strong> Mónica<br />

Oltra s’han fet tan populars<br />

que, ja en el po<strong>de</strong>r, diversos<br />

col·lectius i organitzacions<br />

li n’han continuat regalant i<br />

ella les manté exposa<strong>de</strong>s al<br />

<strong>de</strong>spatx <strong>de</strong> la Conselleria <strong>de</strong><br />

Polítiques Inclusives.<br />

El triomf <strong>de</strong>l 2015<br />

Mónica Oltra va ser la cap <strong>de</strong><br />

cartell per a les eleccions <strong>de</strong>l<br />

2015. Compromís va obtenir<br />

uns resultats boníssims, i juntament<br />

amb els <strong>de</strong>l PSOE, que<br />

van ser els pitjors que havia<br />

tingut mai, sumaven la majoria.<br />

<strong>La</strong> celebració d’aquell<br />

canvi, amb balls fins a la matinada<br />

a l’escenari instal·lat<br />

a la plaça <strong>de</strong>l Pilar, van <strong>de</strong>sembocar<br />

en el començament<br />

d’unes negociacions que van<br />

ser duríssimes.<br />

Era el primer Botànic. Les <strong>de</strong>claracions<br />

d’Oltra, donant entenent<br />

que no regalaria la presidència<br />

a Ximo Puig a canvi<br />

<strong>de</strong> res, van rebre crítiques<br />

molt dures. Miquel Real diu,<br />

a l’epíleg <strong>de</strong>l llibre esmentat,<br />

que fins i tot hi va haver<br />

comportaments masclistes i<br />

misògins.<br />

Però, finalment, el Botànic<br />

va reeixir i ella va ser la vice-presi<strong>de</strong>nta<br />

<strong>de</strong>l Consell,<br />

la portaveu i la consellera <strong>de</strong><br />

Polítiques Inclusives. En tots<br />

aquests anys, tant en el primer<br />

Botànic com en el segon,<br />

ha tingut enfrontaments amb<br />

companys <strong>de</strong> gabinet socialistes,<br />

com ara Gabriela Bravo,<br />

Ana Barceló o Vicent Soler,<br />

que fins fa poc era el conseller<br />

d’Hisenda i amb qui topava<br />

cada any a l’hora d’elaborar<br />

el pressupost.<br />

Els “dinarots”<br />

<strong>de</strong> Puig<strong>de</strong>mont<br />

Mónica Oltra té una gran habilitat<br />

per a fabricar frases que<br />

es converteixen immediatament<br />

en titulars. Sempre sap<br />

com fer un gir en una argumentació,<br />

com <strong>de</strong>scol·locar<br />

l’adversari i com col·locar un<br />

missatge. L’any 2019 ho va<br />

aconseguir quan va dir, en<br />

unes <strong>de</strong>claracions a elDiario.<br />

es, que el presi<strong>de</strong>nt Puig<strong>de</strong>mont<br />

anava pel món “fotent-se<br />

dinarots”. <strong>La</strong> reacció<br />

<strong>de</strong> l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme va ser<br />

ferotge contra la vice-presi<strong>de</strong>nta.<br />

El cas que l’ha feta dimitir<br />

Sobre Luis Ramírez, a la biografia<br />

autoritzada només<br />

es diu que es van conèixer a<br />

Alemanya el 1994. “Argentí<br />

<strong>de</strong> Córdoba. Educador social<br />

i traductor en terres alemanyes.<br />

Es casen i ell es trasllada<br />

a viure a València. Finalment,<br />

es divorcien. Aquesta relació<br />

acaba amb una <strong>de</strong>cepció molt<br />

forta i dolorosa per a Mónica.”<br />

Tan forta i tan dolorosa que ha<br />

estat la causa per la qual Oltra<br />

ara <strong>de</strong>ixa, momentàniament,<br />

si més no, la primera línia <strong>de</strong><br />

la política, la seua passió, el<br />

motor que la fa aixecar cada<br />

matí.<br />

Ramírez va ser jutjat i con<strong>de</strong>mnat<br />

per haver abusat<br />

sexualment d’una menor en<br />

un centre tutelat per la Generalitat.<br />

Per la conselleria<br />

que dirigia Mónica Oltra. Els<br />

fets van ocórrer quan Oltra<br />

i Ramírez encara convivien,<br />

tot i que havien començat<br />

els tràmits per a separar-se.<br />

“Diguem que compartíem el<br />

mateix immoble”, va voler<br />

matisar a la darrera compareixença<br />

<strong>de</strong> premsa que va fer<br />

com a portaveu <strong>de</strong>l Consell.<br />

El cas <strong>de</strong>l marit <strong>de</strong> Mónica<br />

Oltra ha estat el mos que l’extrema<br />

dreta, capitanejada pel<br />

cap d’España 2000 i Cristina<br />

Seguí, no ha volgut amollar.<br />

L’acusen <strong>de</strong> voler encobrir els<br />

fets, <strong>de</strong> no creure’s les <strong>de</strong>núncies<br />

<strong>de</strong> la menor i <strong>de</strong> no actuar<br />

<strong>de</strong> manera respectuosa amb la<br />

persona agredida.<br />

Ella sempre ho ha negat. Diu<br />

que va saber els fets quan va<br />

rebre la comunicació judicial<br />

i etcètera.<br />

Fins a última hora ha mantingut<br />

que el seu comportament<br />

havia estat correcte, i que dimitir<br />

<strong>de</strong>ls càrrecs seria donar<br />

un triomf a l’extrema dreta.<br />

“Ells no han <strong>de</strong> guanyar mai”,<br />

va repetir. José Luís Roberto és<br />

l’advocat <strong>de</strong> la jove abusada,<br />

és el fundador d’España 2000<br />

i és qui va protagonitzar un<br />

escarni a la porta <strong>de</strong> la casa<br />

d’Oltra quan hi havia els seus<br />

fills menors. No han <strong>de</strong> guanyar<br />

mai, o les nostres polítiques<br />

molesten molta gent, o<br />

l’extrema dreta no condicionarà<br />

les polítiques <strong>de</strong>l Botànic,<br />

és la cantarella amb què s’ha<br />

sostingut la presència d’Oltra<br />

dins el govern <strong>de</strong>l Botànic. Fins<br />

avui, quan ha arribat per sorpresa<br />

a la reunió <strong>de</strong> l’executiva<br />

<strong>de</strong> Compromís tot i haver dit<br />

que no hi aniria.<br />

No han <strong>de</strong> guanyar mai, o les nostres<br />

polítiques molesten molta gent, o l’extrema<br />

dreta no condicionarà les polítiques <strong>de</strong>l<br />

Botànic, és la cantarella amb què s’ha<br />

sostingut la presència d’Oltra dins el govern<br />

<strong>de</strong>l Botànic


62<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

L’oasi <strong>de</strong>ls indults: principi i final<br />

d’un diàleg impossible<br />

L’excarceració <strong>de</strong>ls presos polítics va obrir un miratge <strong>de</strong> negociació<br />

que el Catalangate ha acabat <strong>de</strong> rematar<br />

ODEI A.-ETXEARTE<br />

“Traiem nou persones <strong>de</strong> la<br />

presó, però n’afegim milions<br />

per a la convivència.” Dimarts<br />

farà un any que el presi<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong>l govern espanyol, Pedro<br />

Sánchez, va <strong>de</strong>fensar els indults<br />

als presos polítics en un<br />

acte al Liceu. Un acte que volia<br />

ser especialment solemne,<br />

amb l’objectiu que la sortida<br />

<strong>de</strong>ls presos permetés <strong>de</strong>finitivament<br />

d’obrir una etapa<br />

<strong>de</strong> normalitat en les relacions<br />

amb Catalunya. Per al presi<strong>de</strong>nt<br />

espanyol havia <strong>de</strong> ser el punt<br />

final <strong>de</strong>l perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> l’octubre <strong>de</strong><br />

2017; el tancament d’un cercle<br />

impossible amb l’existència<br />

<strong>de</strong>ls exiliats, però que a Sánchez<br />

li calia per a transmetre una<br />

imatge internacional interessada,<br />

<strong>de</strong> presumpta resolució<br />

<strong>de</strong>l conflicte polític. Una prova<br />

<strong>de</strong> la necessitat <strong>de</strong> Sánchez<br />

és que, aquell mateix dia, el<br />

Consell d’Europa va exigir-li<br />

la llibertat <strong>de</strong>ls presos, el retorn<br />

<strong>de</strong>ls exiliats i la fi <strong>de</strong> la repressió<br />

amb l’aprovació d’un informe<br />

<strong>de</strong>molidor per a la projecció<br />

d’Espanya a l’exterior.<br />

Finalment, hi va haver el moviment<br />

esperat. “Concòrdia i<br />

convivència”, va dir Sánchez,<br />

i un avís: “No hi ha camins<br />

fora <strong>de</strong> la llei.” L’en<strong>de</strong>mà, el<br />

consell <strong>de</strong> ministres va aprovar<br />

els indults. Unes hores<br />

abans <strong>de</strong> la revetlla <strong>de</strong> Sant<br />

Joan, els presos <strong>de</strong>ls Lledoners<br />

i les preses <strong>de</strong> Wad-Ras<br />

i el Puig <strong>de</strong> les Basses van ser<br />

excarcerats amb uns indults<br />

parcials –mantenien les penes<br />

d’inhabilitació i extingien<br />

les <strong>de</strong> presó– i condicionats<br />

pel fet que si cometien un <strong>de</strong>licte<br />

greu durant un termini<br />

entre tres anys i sis, segons<br />

cada pres, el Tribunal Suprem<br />

espanyol podia anul·lar l’indult.<br />

Sánchez els necessitava<br />

fora <strong>de</strong> la presó, però els volia<br />

lluny <strong>de</strong> la política institucional.<br />

Amb els indults pretenia<br />

d’esmorteir el moviment in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista<br />

a les institucions<br />

i als carrers i eliminar<br />

l’argument <strong>de</strong> la repressió a<br />

escala internacional.<br />

Durant mesos, els indults<br />

van greixar l’engranatge <strong>de</strong>l<br />

diàleg, ara acorralat pel Catalangate<br />

i la nul·la voluntat<br />

<strong>de</strong>l govern espanyol <strong>de</strong> concretar<br />

cap avenç. Va ser un


63<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

intent <strong>de</strong> negociacions que<br />

va contribuir a difondre una<br />

imatge externa <strong>de</strong> resolució<br />

<strong>de</strong>l conflicte i a consolidar<br />

amb fets l’estratègia d’ERC<br />

per a la negociació i l’acumulació<br />

<strong>de</strong> forces. Sánchez i<br />

Pere Aragonès es van reunir<br />

el 29 <strong>de</strong> juny a la Moncloa:<br />

van acordar que la taula <strong>de</strong><br />

diàleg es reuniria la tercera<br />

setmana <strong>de</strong> setembre a Barcelona<br />

i que es convocaria la<br />

comissió bilateral aquell estiu.<br />

Però l’aparent normalització<br />

<strong>de</strong> les relacions autonòmiques<br />

entre tots dos governs, a cavall<br />

<strong>de</strong> l’intent d’enfilar una<br />

complicada negociació per a<br />

resoldre el conflicte, va topar<br />

<strong>de</strong> seguida amb la realitat<br />

d’una repressió que continuava<br />

viva i es <strong>de</strong>senvolupava<br />

més enllà d’allò que passava a<br />

la primera línia política. L’en<strong>de</strong>mà<br />

<strong>de</strong> la cita a la Moncloa,<br />

el Tribunal <strong>de</strong> Comptes espanyol<br />

va quantificar en 5,4<br />

milions d’euros la liquidació<br />

<strong>de</strong>l cas per l’acció exterior <strong>de</strong><br />

la Generalitat i, el primer <strong>de</strong><br />

juliol, el Tribunal Suprem va<br />

confirmar la con<strong>de</strong>mna <strong>de</strong> 5,2<br />

milions pel procés participatiu<br />

<strong>de</strong>l 9-N. Dos recordatoris<br />

en forma <strong>de</strong> titulars. Un dia<br />

més tard, Sánchez es fotografiava<br />

amb el secretari general<br />

<strong>de</strong> l’ONU, favorable a l’aposta<br />

pel diàleg <strong>de</strong> l’espanyol. <strong>La</strong><br />

Moncloa volia això.<br />

sar <strong>de</strong>l Ministeri <strong>de</strong> Política<br />

Territorial al <strong>de</strong> Cultura, va<br />

perdre un pes polític evi<strong>de</strong>nt<br />

i va <strong>de</strong>ixar enrere l’esperança<br />

d’alguns que un dirigent coneixedor<br />

<strong>de</strong> la realitat catalana<br />

pogués afavorir la millora<br />

<strong>de</strong> les relacions entre tots dos<br />

governs. <strong>La</strong> nova ministra,<br />

Isabel Rodríguez, era tot el<br />

contrari: una <strong>de</strong>fensora ferma<br />

<strong>de</strong> la uniformitat i l’harmonització,<br />

en <strong>de</strong>triment <strong>de</strong> les<br />

perifèries i els contrapesos<br />

territorials. El relat oficial era<br />

que Sánchez <strong>de</strong>ixava enrere<br />

el govern <strong>de</strong> l’epidèmia i<br />

presentava un nou cartipàs<br />

ministerial per a l’etapa <strong>de</strong><br />

recuperació que s’entreveia,<br />

amb vista a les eleccions municipals<br />

i autonòmiques <strong>de</strong>l<br />

2023 i, sobretot, a les espanyoles.<br />

El presi<strong>de</strong>nt espanyol<br />

no podia preveure aleshores<br />

que la guerra d’Ucraïna i la<br />

crisi que s’acostava capgirarien<br />

els seus plans. Però sí que<br />

estava clar que els indults significaven<br />

un punt final amb<br />

Catalunya. I així ho va anar<br />

confirmant el pas <strong>de</strong>ls mesos,<br />

malgrat que el PSOE comptava<br />

que ERC continuaria facilitant-li<br />

la governabilitat al<br />

congrés espanyol. També es<br />

va aparcar el projecte <strong>de</strong> la<br />

reforma <strong>de</strong>l <strong>de</strong>licte <strong>de</strong> sedició,<br />

mentre l’exili continuava amb<br />

la batalla judicial europea.<br />

<strong>La</strong> reunió <strong>de</strong> la bilateral va<br />

arribar acompanyada d’un<br />

anunci inesperat, tancat pel<br />

vice-presi<strong>de</strong>nt Jordi Puigneró<br />

amb el Ministeri <strong>de</strong> Transports<br />

espanyol, sobre la remo<strong>de</strong>lació<br />

<strong>de</strong> l’aeroport <strong>de</strong><br />

Barcelona. El projecte va sembrar<br />

la discòrdia entre tots<br />

dos socis <strong>de</strong>l govern i va obrir<br />

una esquerda amb la CUP, que<br />

Al presi<strong>de</strong>nt<br />

espanyol li<br />

convenia un<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

<strong>de</strong>sactivat i dividit<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls indults,<br />

enmig <strong>de</strong> l’intent<br />

negociador. I, a<br />

Aragonès, la imatge<br />

contrària<br />

Però l’oasi <strong>de</strong> l’entesa va durar<br />

poc. A mitjan juliol, Sánchez<br />

va remo<strong>de</strong>lar el govern<br />

espanyol. Volia marcar un<br />

punt i a part a la legislatura.<br />

Desfer-se <strong>de</strong> qualsevol conseqüència<br />

electoral negativa<br />

<strong>de</strong>ls indults Catalunya enfora.<br />

Miquel Iceta, penalitzat<br />

pel fet <strong>de</strong> ser català, va pasva<br />

acabar essent <strong>de</strong>finitiva.<br />

Era un altre miratge d’entesa<br />

política impossible amb Madrid.<br />

<strong>La</strong> promesa d’inversió<br />

<strong>de</strong> 1.700 milions va topar amb<br />

una contestació important<br />

a peu <strong>de</strong> carrer –també entre<br />

les files d’ERC i Junts– i,<br />

sobretot, amb les dificultats<br />

per a tirar endavant el projecte<br />

sense perjudicar un espai<br />

natural protegit i que havia<br />

<strong>de</strong> complir els requisits ambientals<br />

<strong>de</strong> la Unió Europea,<br />

especialment quan no s’havia<br />

escoltat el territori ni les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s<br />

<strong>de</strong> la Generalitat. “El<br />

govern espanyol i AENA han<br />

fet una operació <strong>de</strong> xantatge i<br />

no han tingut mai la voluntat<br />

d’invertir a Catalunya ni <strong>de</strong> fer<br />

<strong>de</strong> l’aeroport <strong>de</strong>l Prat un hub<br />

internacional”, va <strong>de</strong>nunciar<br />

Aragonès <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la suspensió<br />

<strong>de</strong> la inversió per part<br />

<strong>de</strong>l govern espanyol.<br />

<strong>La</strong> segona –i, ara per ara, última–<br />

reunió <strong>de</strong> la taula <strong>de</strong><br />

diàleg al Palau <strong>de</strong> la Generalitat<br />

va ser una operació <strong>de</strong><br />

maquillatge. Sánchez s’havia<br />

tancat en banda respecte <strong>de</strong><br />

les peticions d’un referèndum<br />

i <strong>de</strong> l’amnistia, i Aragonès no<br />

podia renunciar-hi. El govern<br />

espanyol va mantenir fins al<br />

darrer moment la incògnita<br />

sobre si Sánchez hi assistiria.<br />

Al presi<strong>de</strong>nt espanyol li convenia<br />

un in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

<strong>de</strong>sactivat i dividit <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong>ls indults, enmig <strong>de</strong> l’intent<br />

negociador. I, a Aragonès, la<br />

imatge contrària. Però la taula<br />

es va reunir <strong>de</strong>sprés d’una<br />

nova crisi entre ERC i Junts<br />

per la composició <strong>de</strong> la part<br />

catalana, sense cap membre<br />

<strong>de</strong> JxCat. <strong>La</strong> notícia <strong>de</strong> la jornada<br />

va ser una fotografia,<br />

perquè Sánchez, que va vo-


64<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ler reunir-se tan sols amb el<br />

presi<strong>de</strong>nt català, es va <strong>de</strong>ixar<br />

fotografiar assegut durant<br />

uns moments a la taula.<br />

<strong>La</strong> reunió no va servir per a<br />

fixar una nova data ni per a<br />

acordar la metodologia <strong>de</strong><br />

treball. I la voluntat <strong>de</strong>l govern<br />

d’Aragonès <strong>de</strong> tornar-la<br />

a reunir a principi d’enguany<br />

ha acabat en no-res per la<br />

impossibilitat d’acostar posicions,<br />

els interessos electorals<br />

<strong>de</strong>l PSOE a Castellà i Lleó<br />

i Andalusia, i per l’allunyament<br />

progressiu entre tots<br />

dos governs, que tampoc no<br />

ha fet viable que la bilateral<br />

es reunís aquest estiu, <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong>ls escassos avenços<br />

<strong>de</strong> la comissió en una segona<br />

reunió al febrer.<br />

I això que, per a Aragonès, la<br />

taula havia <strong>de</strong> donar “resultats<br />

tangibles” enguany. N’ha<br />

passat mig i JxCat n’ha tingut<br />

prou per a confirmar el vaticini<br />

que el diàleg no fructificaria.<br />

Ara prepara una auditoria<br />

sobre el pacte <strong>de</strong> govern amb<br />

ERC <strong>de</strong> conseqüències encara<br />

incertes. Però els partits in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />

han arribat<br />

fins ací sense cap alternativa<br />

estratègica, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l darrer<br />

intent fallit, a l’hivern,<br />

d’ERC, JxCat, la CUP, Òmnium,<br />

l’ANC i el Consell per<br />

la República per a crear una<br />

direcció estratègica <strong>de</strong>l procés<br />

i tancar un primer marc genèric<br />

d’estratègia compartida.<br />

Mentrestant, l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

continua trencat al parlament.<br />

L’allunyament <strong>de</strong>finitiu<br />

es va palesar amb l’aprovació<br />

<strong>de</strong>l pressupost amb el<br />

suport <strong>de</strong>ls comuns. Malgrat<br />

les reticències públiques <strong>de</strong><br />

Va ser ERC qui en va<br />

pagar el preu polític<br />

més alt, perquè<br />

va haver <strong>de</strong> forçar<br />

Ernest Maragall a<br />

facilitar l’aprovació<br />

<strong>de</strong>l pressupost<br />

d’Ada Colau a<br />

l’Ajuntament <strong>de</strong><br />

Barcelona<br />

Junts, i d’una tensió entre el<br />

partit i el govern palpable a<br />

l’hemicicle, el <strong>de</strong>partament<br />

<strong>de</strong> Jaume Giró va negociar els<br />

comptes amb els comuns i<br />

va ser ERC qui en va pagar el<br />

preu polític més alt, perquè<br />

va haver <strong>de</strong> forçar Ernest Maragall<br />

a facilitar l’aprovació<br />

<strong>de</strong>l pressupost d’Ada Colau<br />

a l’Ajuntament <strong>de</strong> Barcelona.<br />

Els comuns es van tornar a<br />

convertir, a la pràctica, en el<br />

soci preferent <strong>de</strong>l govern. I<br />

han estat clau per a consolidar<br />

aquest allunyament amb<br />

la CUP, que ha portat ERC a<br />

<strong>de</strong>sdir-se <strong>de</strong> la qüestió <strong>de</strong><br />

confiança que van pactar en<br />

l’acord d’investidura.<br />

Els anticapitalistes tampoc no<br />

van avalar el polèmic acord<br />

tancat entre el PSC, ERC, Junts<br />

i els comuns per reformar la<br />

llei <strong>de</strong> política lingüística que<br />

<strong>de</strong>sprés es va transformar en<br />

la nova llei <strong>de</strong>l català. Ni tampoc<br />

donaran suport, segons<br />

que sembla, al <strong>de</strong>cret <strong>de</strong> resposta<br />

a la imposició <strong>de</strong>l 25%<br />

<strong>de</strong> castellà <strong>de</strong>l Tribunal Superior<br />

<strong>de</strong> Justícia <strong>de</strong> Catalunya<br />

que el govern validarà al parlament,<br />

una altra vegada, amb<br />

el suport <strong>de</strong>l partit <strong>de</strong> Jéssica<br />

Albiach. Un altre punt d’inflexió<br />

en les relacions amb la CUP<br />

va ser la retirada <strong>de</strong> l’escó <strong>de</strong><br />

Pau Juvillà. Un episodi que va<br />

evi<strong>de</strong>nciar els límits <strong>de</strong> la retòrica<br />

<strong>de</strong> la confrontació en un<br />

parlament no exempt <strong>de</strong> més<br />

polèmiques per les condicions<br />

laborals <strong>de</strong>ls seus diputats i<br />

treballadors, i amb qüestions<br />

irresoltes com ara la retallada<br />

<strong>de</strong> les dietes <strong>de</strong>ls diputats<br />

o l’eliminació o substitució<br />

<strong>de</strong> les llicències per edat. Tot<br />

plegat, mentre el futur polític<br />

<strong>de</strong> <strong>La</strong>ura Borràs resta pen<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong> l’obertura <strong>de</strong> judici oral<br />

pel cas <strong>de</strong> la Institució <strong>de</strong> les<br />

Lletres Catalanes.<br />

També s’ha anat coent, contra<br />

corrent, un canvi <strong>de</strong> les<br />

relacions d’ERC amb el PSOE.<br />

Després <strong>de</strong>ls indults, Esquerra<br />

va continuar prioritzant <strong>de</strong><br />

mantenir-se com a soci preferent<br />

<strong>de</strong>l govern espanyol<br />

quan va avalar l’aprovació<br />

<strong>de</strong>l pressupost <strong>de</strong> Sánchez,<br />

malgrat l’incompliment <strong>de</strong>ls<br />

acords anteriors. El gest anava<br />

lligat al compromís d’arribar<br />

a un altre pacte per a l’aprovació<br />

<strong>de</strong> la llei <strong>de</strong> l’audiovisual,<br />

tan important per al futur<br />

<strong>de</strong>l català. Esquerra era molt<br />

conscient que aquells podien<br />

ser els darrers comptes imprescindibles<br />

per a Sánchez,<br />

que podia optar per una pròrroga<br />

a partir d’aleshores. Però<br />

va mantenir l’opció política.<br />

Aquell peatge va acabar amb<br />

un empitjorament progressiu<br />

<strong>de</strong> les relacions entre el PSOE<br />

i ERC, que l’aprovació ara fa<br />

poc <strong>de</strong> la llei <strong>de</strong> l’audiovisual,<br />

amb l’abstenció <strong>de</strong>l PP i el<br />

vot en contra d’Esquerra, ha<br />

acabat <strong>de</strong> consolidar, <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong>l refús <strong>de</strong>ls republicans a<br />

la reforma laboral i al <strong>de</strong>cret<br />

espanyol contra la crisi per la<br />

guerra d’Ucraïna.<br />

El punt d’inflexió <strong>de</strong>finitiu va<br />

ser a l’abril amb el Catalangate,<br />

que va posar en evidència<br />

un espionatge en massa a dirigents<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes, sobretot<br />

entre el 2017 i el 2020.<br />

Sánchez es va negar a fer caure<br />

la ministra <strong>de</strong> Defensa espanyola,<br />

tal com li ho <strong>de</strong>manava<br />

Aragonès. Ha volgut tancar el<br />

cas presentant-se a si mateix<br />

i més membres <strong>de</strong>l seu govern<br />

com a víctimes <strong>de</strong> Pegasus i


65<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

acotant l’autocrítica sistèmica<br />

a la comissió <strong>de</strong> secrets<br />

oficials <strong>de</strong>l congrés espanyol i<br />

una futura reforma <strong>de</strong> les lleis<br />

<strong>de</strong> secrets oficials i <strong>de</strong>l CNI.<br />

Tampoc no s’ha reunit amb<br />

Aragonès, tal com pretenia el<br />

presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat, i<br />

la doble vara <strong>de</strong> mesurar <strong>de</strong><br />

l’Audiència espanyola, amb<br />

la investigació <strong>de</strong> l’espionatge<br />

<strong>de</strong> Sánchez, i <strong>de</strong>ls tribunals<br />

que arxiven el que van patir<br />

polítics, advocats i periodistes<br />

catalans, ha acabat <strong>de</strong> tancar<br />

l’oasi <strong>de</strong>l diàleg. Una falsa<br />

entesa que s’explica, també,<br />

amb xifres: la <strong>de</strong> l’execució<br />

<strong>de</strong>l 36% <strong>de</strong> les inversions en<br />

infrastructures l’any passat<br />

contra el 184% <strong>de</strong> les <strong>de</strong> Madrid.<br />

O amb més moviments,<br />

com ara la posada en escena<br />

<strong>de</strong> l’anunci d’inversions pel<br />

Quart Cinturó que han obert<br />

un altre front <strong>de</strong> discòrdia<br />

amb ERC, contrària al projecte.<br />

Mentrestant, el govern<br />

català ha volgut mantenir les<br />

relacions amb el govern espanyol<br />

congela<strong>de</strong>s, malgrat que<br />

hi ha hagut contactes polítics<br />

més enllà <strong>de</strong> les enteses <strong>de</strong><br />

funcionament tècnic. L’atzucac,<br />

formalment, s’allarga.<br />

També sembla esvair-se el<br />

miratge <strong>de</strong>ls Jocs Olímpics<br />

d’Hivern <strong>de</strong>l 2030. Una candidatura<br />

que, segons que<br />

va admetre el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />

l’Aragó, Javier <strong>La</strong>mbán, era<br />

una operació d’estat per a<br />

provar d’amansir l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme,<br />

per mitjà <strong>de</strong><br />

relligar-lo gairebé una dècada<br />

en un projecte conjunt<br />

entre Catalunya i l’Aragó.<br />

“Amb aquesta candidatura<br />

es pretenia que l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

català tornés a la<br />

pleta constitucional per mitjà<br />

d’implicar-los en un projecte<br />

d’estat”, va dir <strong>La</strong>mbán en<br />

una entrevista a la ca<strong>de</strong>na<br />

Cope. Tot apunta ara que, atès<br />

el <strong>de</strong>sacord amb l’Aragó, el<br />

COE no donarà suport a una<br />

candidatura tan sols catalana,<br />

malgrat els intents <strong>de</strong>l<br />

govern.<br />

L’aparent idil·li polític <strong>de</strong>ls<br />

indults s’ha anat esvaint<br />

amb els mesos, mentre continuava<br />

aflorant l’evidència<br />

<strong>de</strong> la dificultat <strong>de</strong>l conflicte.<br />

Un any <strong>de</strong>sprés, tan sols <strong>de</strong>pèn<br />

<strong>de</strong> l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

que l’esllanguiment <strong>de</strong> les<br />

relacions amb Madrid <strong>de</strong>semboqui<br />

en la represa d’un<br />

full <strong>de</strong> ruta compartit encara<br />

per escriure per a mirar <strong>de</strong><br />

culminar el procés. Amb els<br />

relleus a Òmnium i l’ANC, i<br />

amb Carles Puig<strong>de</strong>mont fora<br />

<strong>de</strong> la presidència <strong>de</strong> Junts, els<br />

únics dirigents <strong>de</strong> l’1-O que<br />

es mantenen en posicions<br />

<strong>de</strong> direcció executives per al<br />

conglomerat <strong>de</strong>l moviment<br />

són Oriol Junqueras, Marta<br />

Rovira i Raül Romeva, a ERC, i<br />

Jordi Turull a JxCat. Una altra<br />

cosa són les conseqüències<br />

que pugui tenir l’amenaça<br />

<strong>de</strong> la reincidència o la <strong>de</strong>terminació<br />

<strong>de</strong>l Tribunal Suprem<br />

espanyol <strong>de</strong> revisar els<br />

indults. L’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

manté l’esperança en les escletxes<br />

que obriran els tribunals<br />

europeus, però la represa<br />

<strong>de</strong>l procés <strong>de</strong>pèn, sobretot,<br />

<strong>de</strong>ls moviments d’ací.<br />

<strong>La</strong> vida <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’indult:<br />

un any <strong>de</strong>sprés d’haver sortit<br />

<strong>de</strong> la presó<br />

L’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

manté l’esperança<br />

en les escletxes<br />

que obriran els<br />

tribunals europeus,<br />

però la represa<br />

<strong>de</strong>l procés <strong>de</strong>pèn,<br />

sobretot, <strong>de</strong>ls<br />

moviments d’ací


66<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

Així s’ha burlat Espanya durant<br />

un any <strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong>l Consell<br />

d’Europa sobre Catalunya<br />

Els indults van ser un gest públic que va amagar l’incompliment <strong>de</strong>l gruix<br />

<strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’informe<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

Ara fa just un any que l’Assemblea<br />

Parlamentària <strong>de</strong>l<br />

Consell d’Europa va aprovar<br />

un informe molt dur sobre la<br />

repressió política <strong>de</strong> l’estat<br />

espanyol contra l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme.<br />

Un <strong>de</strong>ls episodis<br />

injustificadament i continuaven<br />

essent perseguits<br />

judicialment, tant a l’estat<br />

espanyol com a més països.<br />

Per això, l’informe, elaborat<br />

pel socialista letó Boris Cilevics,<br />

<strong>de</strong>manava que els premés<br />

vergonyosos en l’àmbit<br />

internacional per a l’estat <strong>de</strong><br />

dret espanyol, perquè constatava<br />

que hi havia hagut un<br />

abús contra dirigents polítics<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes, que<br />

havien estat empresonats<br />

sos polítics fossin alliberats.<br />

I, tres dies <strong>de</strong>sprés, sortien<br />

indultats pel govern espanyol.<br />

Hi va haver un efecte<br />

causa-conseqüència gairebé<br />

immediat entre l’aprovació<br />

d’aquell informe (que s’havia


67<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

anat cuinant durant més d’un<br />

any) i l’aprovació <strong>de</strong>ls indults<br />

(que s’havien anat preparant<br />

al llarg d’uns quants mesos).<br />

El presi<strong>de</strong>nt espanyol, Pedro<br />

Sánchez, va voler presentar<br />

els indults, que eren parcials<br />

i reversibles, com a gran<br />

gest amb l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

català que en justifiqués el<br />

suport polític a Madrid i la fi<br />

<strong>de</strong>l conflicte. Però l’informe<br />

<strong>de</strong> Cilevics anava molt més<br />

enllà, i hi ha tot un seguit <strong>de</strong><br />

peticions que, un any més<br />

tard, encara no han estat<br />

ateses per les autoritats espanyoles.<br />

Les claus <strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong>l<br />

Consell d’Europa que ha fet<br />

saltar les alarmes a l’estat<br />

espanyol<br />

Cilevics ja enllesteix un nou<br />

informe sobre el grau <strong>de</strong><br />

compliment d’aquelles recomanacions,<br />

que sotmetrà<br />

<strong>de</strong>mà a <strong>de</strong>bat en el Comitè<br />

d’Afers Legals i Drets Humans<br />

<strong>de</strong> l’Assemblea Parlamentària<br />

<strong>de</strong>l Consell d’Europa.<br />

Caldrà veure a quines<br />

conclusions ha arribat, però<br />

és evi<strong>de</strong>nt que la major part<br />

<strong>de</strong> les recomanacions s’han<br />

incomplert. <strong>La</strong> sortida <strong>de</strong>ls<br />

presos polítics amb els indults<br />

la vigília <strong>de</strong> Sant Joan<br />

<strong>de</strong> l’any passat amaga el<br />

gruix d’una repressió que<br />

continua, perquè la maquinària<br />

judicial espanyola no<br />

s’atura i perquè no hi ha hagut<br />

cap intent per part <strong>de</strong><br />

les institucions <strong>de</strong> l’estat<br />

d’aturar els procediments<br />

judicials oberts, sigui contra<br />

càrrecs polítics, sigui contra<br />

activistes.<br />

L’informe <strong>de</strong>l Consell d’Europa<br />

es concentrava en la<br />

persecució <strong>de</strong> càrrecs polítics<br />

in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes. Era l’objectiu<br />

<strong>de</strong> la investigació que<br />

va fer Cilevics durant un any<br />

i mig: comprovar quina era la<br />

situació <strong>de</strong>ls presos polítics<br />

catalans a l’estat espanyol i<br />

<strong>de</strong>ls kurds a Turquia. El fet<br />

d’aparèixer al costat <strong>de</strong> Turquia<br />

en un mateix informe <strong>de</strong>l<br />

Consell d’Europa va enfurismar<br />

les autoritats espanyoles.<br />

Encara més les conclusions,<br />

que eren rotun<strong>de</strong>s: <strong>de</strong>manava,<br />

a més <strong>de</strong> l’excarceració <strong>de</strong>ls<br />

presos, <strong>de</strong> reformar el <strong>de</strong>licte<br />

<strong>de</strong> sedició per evitar penes<br />

<strong>de</strong>sproporciona<strong>de</strong>s i instava el<br />

govern espanyol a començar<br />

un diàleg obert i constructiu<br />

amb totes les forces polítiques<br />

<strong>de</strong> Catalunya. També instava<br />

les autoritats espanyoles:<br />

“Que s’abstinguin d’exigir<br />

als polítics catalans presos<br />

que reneguin <strong>de</strong> les seves profun<strong>de</strong>s<br />

opinions polítiques a<br />

canvi d’un règim penitenciari<br />

més favorable o una possibilitat<br />

d’indult.”<br />

D’una altra banda, el text reclamava<br />

a Espanya que retirés<br />

l’acusació contra la resta <strong>de</strong><br />

càrrecs <strong>de</strong> baix rang en la causa<br />

<strong>de</strong> l’1-O i que no sancionés<br />

els successors <strong>de</strong>ls empresonats<br />

per accions simbòliques<br />

que tan sols expressen la seva<br />

solidaritat amb els <strong>de</strong>tinguts,<br />

en referència al presi<strong>de</strong>nt<br />

Quim Torra.<br />

Doncs bé, no s’ha fet res <strong>de</strong> tot<br />

això, ni <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vist judicial,<br />

ni <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista polític:<br />

els presos polítics van sortir<br />

amb uns indults que els mantenien<br />

les penes d’inhabilitació,<br />

i amb l’amenaça explícita<br />

Cilevics ja enllesteix un nou informe<br />

sobre el grau <strong>de</strong> compliment d’aquelles<br />

recomanacions, que sotmetrà <strong>de</strong>mà a<br />

<strong>de</strong>bat en el Comitè d’Afers Legals i Drets<br />

Humans <strong>de</strong> l’Assemblea Parlamentària<br />

<strong>de</strong>l Consell d’Europa<br />

en el <strong>de</strong>cret que serien reversibles<br />

si mai eren con<strong>de</strong>mnats<br />

per algun altre <strong>de</strong>licte greu. A<br />

més, en una maniobra inèdita,<br />

la sala contenciosa administrativa<br />

<strong>de</strong>l Tribunal Suprem<br />

espanyola ha fet marxa enrere<br />

i ha tramitat les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

revisió <strong>de</strong>ls indults <strong>de</strong>mana<strong>de</strong>s<br />

per partits i associacions<br />

<strong>de</strong> la dreta espanyola, cosa<br />

que fa possible una anul·lació<br />

<strong>de</strong> la mesura <strong>de</strong> gràcia aquests<br />

mesos vinents. No solament<br />

això: el diàleg polític que Cilevics<br />

i el Consell d’Europa<br />

<strong>de</strong>manaven no ha arribat; la<br />

promesa <strong>de</strong> negociació per a la<br />

resolució <strong>de</strong>l conflicte polític<br />

és en el mateix punt que ara<br />

fa un any, quan es va aprovar<br />

l’informe.<br />

Però segurament l’incompliment<br />

més flagrant és el <strong>de</strong>l<br />

manteniment <strong>de</strong> les causes<br />

obertes contra els exiliats.<br />

Per la doble vara <strong>de</strong> mesurar<br />

que l’estat espanyol aplica<br />

en els uns i en els altres. Era<br />

una <strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s explícites<br />

d’aquell informe: “Que<br />

es retirin els procediments<br />

d’extradició contra els polítics


68<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

catalans que viuen a l’estranger<br />

que són en cerca pels mateixos<br />

motius [d’organització<br />

<strong>de</strong>l referèndum <strong>de</strong> l’1-O].”<br />

No solament no s’han retirat<br />

les euroordres, sinó que<br />

el jutge Pablo Llarena les ha<br />

mantingu<strong>de</strong>s fins i tot <strong>de</strong>sprés<br />

d’haver formulat qüestions<br />

pre-judicials al TJUE sobre<br />

com s’havien d’executar, i va<br />

fer <strong>de</strong>tenir el mes <strong>de</strong> setembre<br />

<strong>de</strong> l’any passat, dos mesos<br />

<strong>de</strong>sprés d’aquell informe <strong>de</strong><br />

Cilevics, el presi<strong>de</strong>nt Carles<br />

Puig<strong>de</strong>mont a l’Alguer.<br />

En una entrevista a VilaWeb,<br />

Cilevics <strong>de</strong>ia: “No és coherent<br />

que indultis aquests dirigents<br />

i al mateix temps insisteixis<br />

en les extradicions <strong>de</strong>ls seus<br />

companys, que van fer exactament<br />

el mateix. Les acusacions<br />

contra ells són idèntiques,<br />

però simplement van<br />

marxar fora d’Espanya, i quan<br />

es va formalitzar l’acusació,<br />

no hi eren físicament. No seria<br />

coherent <strong>de</strong> <strong>de</strong>tenir-los i <strong>de</strong>sprés<br />

con<strong>de</strong>mnar-los.”<br />

Tampoc no s’ha reformat el<br />

<strong>de</strong>licte <strong>de</strong> sedició, per més que<br />

fos una promesa <strong>de</strong>l govern <strong>de</strong><br />

Pedro Sánchez per aconseguir<br />

el suport d’ERC al congrés espanyol.<br />

Era un compromís fet<br />

públic per primera vegada a<br />

final <strong>de</strong>l 2020, però no s’ha<br />

fet realitat. <strong>La</strong> darrera novetat<br />

fou a començament d’enguany,<br />

quan el ministre <strong>de</strong> la<br />

Presidència espanyol, Félix<br />

Bolaños, va dir que no era pas<br />

una prioritat i que no es faria<br />

absolutament cap pas en<br />

aquest sentit al llarg <strong>de</strong> l’any.<br />

Quan l’informe <strong>de</strong>l Consell<br />

d’Europa <strong>de</strong>manava que<br />

s’aturessin les causes judicials<br />

obertes contra càrrecs<br />

polítics <strong>de</strong> baix rang es referia<br />

a les causes penals obertes al<br />

jutjat número 13 i al número<br />

18 <strong>de</strong> Barcelona contra <strong>de</strong>senes<br />

<strong>de</strong> persones acusa<strong>de</strong>s per<br />

l’organització <strong>de</strong>l referèndum<br />

<strong>de</strong>l Primer d’Octubre. I també<br />

als procediments oberts<br />

al TSJC pel mateix cas contra<br />

uns altres acusats, que són<br />

aforats, com ara els diputats<br />

Joan Josep Jové i Lluís Salvadó<br />

i la consellera Natàlia Garriga.<br />

Però també hi ha pen<strong>de</strong>nts<br />

<strong>de</strong> judici al TSJC el conseller<br />

Roger Torrent pel seu paper<br />

com a presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l parlament<br />

per haver permès la tramitació<br />

<strong>de</strong> proposicions sobre<br />

l’auto<strong>de</strong>terminació i contra la<br />

monarquia. Torrent és acusat<br />

conjuntament amb els altres<br />

membres in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />

<strong>de</strong> la mesa Josep Costa, Eugeni<br />

Camp<strong>de</strong>padrós i Adriana<br />

Delgado.<br />

A més, hi ha encara causes<br />

obertes al Tribunal <strong>de</strong> Comptes<br />

que amenacen el patrimoni<br />

<strong>de</strong> <strong>de</strong>senes <strong>de</strong> càrrecs <strong>de</strong>ls<br />

governs <strong>de</strong> Mas i <strong>de</strong> Puig<strong>de</strong>mont,<br />

tant per l’1-O com per<br />

l’acció exterior <strong>de</strong> la Generalitat.<br />

A l’acció repressiva incessant<br />

<strong>de</strong> l’estat espanyol contra<br />

l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme s’afegeix<br />

la inacció <strong>de</strong> l’estat mateix a<br />

l’hora d’esclarir i investigar<br />

l’escàndol més gran d’espionatge<br />

polític <strong>de</strong>stapat dins<br />

la UE: el Catalangate. Més <strong>de</strong><br />

seixanta personalitats <strong>de</strong> l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

espia<strong>de</strong>s amb<br />

Pegasus: totes les <strong>de</strong>núncies<br />

presenta<strong>de</strong>s a la justícia espanyola<br />

s’han encallat, i el<br />

govern espanyol s’ha negat<br />

fer cap investigació seriosa<br />

sobre la responsabilitat <strong>de</strong>ls<br />

cossos policíacs i <strong>de</strong>l CNI en<br />

aquest cas.<br />

És el bagatge <strong>de</strong> l’estat espanyol<br />

en relació amb l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme<br />

un any <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong>l Consell<br />

d’Europa. Els indults van ser<br />

un gest públic que va amagar<br />

l’incompliment <strong>de</strong>l gruix <strong>de</strong><br />

les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s.<br />

És el bagatge <strong>de</strong> l’estat espanyol en relació<br />

amb l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme un any <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />

l’informe <strong>de</strong>l Consell d’Europa. Els indults<br />

van ser un gest públic que va amagar<br />

l’incompliment <strong>de</strong>l gruix <strong>de</strong> les <strong>de</strong>man<strong>de</strong>s


69<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

<strong>La</strong> <strong>de</strong>sorientació <strong>de</strong>l PSOE<br />

i d’Esquerra es comença a notar<br />

És ben lògic que la primera melodia a <strong>de</strong>safinar sigui la relació <strong>de</strong>l PSOE amb Esquerra<br />

Republicana, perquè és la relació que ha estructurat la fase <strong>de</strong> què sortim ara<br />

OT BOU COSTA<br />

<strong>La</strong> por que han infós els resultats<br />

d’Andalusia ja es comença<br />

a palpar. Per l’horitzó treu el<br />

cap una Espanya nova i és ben<br />

lògic que la primera melodia a<br />

<strong>de</strong>safinar sigui la relació <strong>de</strong>l<br />

PSOE amb Esquerra Republicana,<br />

perquè és la relació que<br />

diàtic espanyol i la seva progressia,<br />

amb el vent <strong>de</strong>l cicle<br />

electoral a favor, enllustressin<br />

la imatge <strong>de</strong>ls republicans<br />

com l’opció més assenyada<br />

a Catalunya. Ha estat el color<br />

<strong>de</strong> l’època. Aquest pacte,<br />

no explícit però políticament<br />

ha estructurat la fase <strong>de</strong> què<br />

sortim ara. En això s’ha basat<br />

la mecànica d’aquests últims<br />

cinc anys: Esquerra ha premut<br />

l’accelerador <strong>de</strong> la reculada i<br />

la <strong>de</strong>snacionalització mentre<br />

donava estabilitat al PSOE, en<br />

canvi que l’ecosistema meefectiu,<br />

ha apuntalat la transició<br />

entre l’Espanya en conflicte<br />

i l’Espanya constreta i<br />

estable. Per això ha afectat tot<br />

l’engranatge, més enllà <strong>de</strong>ls<br />

dos partits: perquè Po<strong>de</strong>m, el<br />

PNB, Compromís i més partits<br />

perifèrics essencials li perme-


70<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

ANÀLISI<br />

tessin <strong>de</strong> governar, el PSOE<br />

havia d’oferir una aparença<br />

<strong>de</strong> solució per a Catalunya, ni<br />

que fos ínfima.<br />

<strong>La</strong> victòria <strong>de</strong>molidora <strong>de</strong><br />

Juanma Moreno i la remuntada<br />

<strong>de</strong> Núñez Feijóo als<br />

sondatges els ha fet aguantar<br />

l’alè. El PSOE veu com creix<br />

el PP i Esquerra tem la tenalla<br />

entre el PSC i Junts –partit<br />

on es va imposant el retorn<br />

convergent–, perquè sap que<br />

po<strong>de</strong>n esgrimir un nou pragmatisme<br />

sense la llufa <strong>de</strong>l<br />

ridícul. Tant socialistes com<br />

republicans se senten acorralats:<br />

a mesura que el tauler<br />

es trasbalsa i el canvi s’albira,<br />

es fa més evi<strong>de</strong>nt que la seva<br />

col·laboració era estrictament<br />

partidista i que, per tant, no té<br />

cap fruit, cap benefici net més<br />

enllà <strong>de</strong>l temps que han pogut<br />

governar. El teatre que han<br />

organitzat no s’aguanta si ells<br />

no en tenen el comandament.<br />

<strong>La</strong> por no és tan sols la por orgànica<br />

<strong>de</strong> perdre el po<strong>de</strong>r, sinó<br />

les pors personals <strong>de</strong> perdre el<br />

relat. Pedro Sánchez sembla<br />

fora <strong>de</strong> joc. En la sessió parlamentària<br />

d’avui ha retret a la<br />

portaveu <strong>de</strong>l PP, Cuca Gamarra,<br />

que el seu partit consi<strong>de</strong>ri<br />

el govern espanyol il·legítim.<br />

És mentida: no tan sols Feijóo<br />

ho ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> fer, sinó que li<br />

ofereix pactes d’estat dia sí nit<br />

també i li ha estat respectuós<br />

en tot moment.<br />

El presi<strong>de</strong>nt espanyol no sap<br />

què dir si el seu interlocutor<br />

no és el Pablo Casado més virulent,<br />

perquè el seu mandat<br />

i la seva obra no s’han fonamentat<br />

sobre cap projecte,<br />

sinó sobre el mer servei que ha<br />

fet a l’estat: netejar la imatge<br />

corrupta <strong>de</strong>l PP <strong>de</strong> Mariano<br />

Rajoy i endreçar Catalunya.<br />

Sánchez serà sempre el presi<strong>de</strong>nt<br />

<strong>de</strong>ls indults i <strong>de</strong> la covid:<br />

quin altre llegat li restarà?<br />

Probablement cap. Ha gaudit<br />

<strong>de</strong>l benefici <strong>de</strong> la centralitat<br />

durant aquest temps perquè,<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la sotragada <strong>de</strong>l<br />

2017, al PP, als partits in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />

i a Po<strong>de</strong>m els ha<br />

costat <strong>de</strong> trobar el seu lloc, un<br />

lloc que poguessin mantenir<br />

a llarg termini, i el PSOE, que<br />

ja era al po<strong>de</strong>r, ho ha pogut<br />

aprofitar. A mesura que l’han<br />

anat trobant, però, Sánchez<br />

s’ha quedat <strong>de</strong>spullat. Ara li<br />

passa exactament com li passa<br />

a Esquerra, que s’ha quedat<br />

sense paraules a mesura<br />

que el PSC s’ha <strong>de</strong>sprès <strong>de</strong>l<br />

record <strong>de</strong>l 155 i que Junts ha<br />

<strong>de</strong>smentit barroerament la<br />

confrontació que prometia.<br />

En Sánchez, tot això s’observa<br />

perquè fa servir un marc mental<br />

<strong>de</strong>sfasat, que no forma part<br />

<strong>de</strong>l present sinó <strong>de</strong> l’Espanya<br />

que li va tocar <strong>de</strong> governar<br />

al principi. L’extrema dreta,<br />

la il·legitimitat. En Esquerra,<br />

perquè han perdut el sentit <strong>de</strong><br />

la humiliació: sembla que estiguin<br />

disposats a assumir un<br />

menysteniment darrere l’altre,<br />

com si no existís la gran<br />

vergonya mansa <strong>de</strong>ls lladrucs.<br />

<strong>La</strong> consellera <strong>La</strong>ura Vilagrà ha<br />

representat avui la Generalitat<br />

en la represa <strong>de</strong>l diàleg aparent<br />

amb el govern espanyol,<br />

en una reunió a Madrid amb<br />

el ministre Félix Bolaños. El<br />

glaç que havia forçat el distanciament<br />

va ser l’escàndol<br />

<strong>de</strong> l’espionatge i les da<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

l’execució pressupostària, i la<br />

no-convocatòria <strong>de</strong> la taula <strong>de</strong><br />

diàleg, i la sentència <strong>de</strong>l 25%,<br />

que <strong>de</strong>riva d’un recurs que el<br />

govern <strong>de</strong>l PSOE hauria pogut<br />

retirar, i l’espectacle patètic<br />

<strong>de</strong> la candidatura olímpica, i<br />

la riota que ha fet la Moncloa<br />

<strong>de</strong> l’informe <strong>de</strong>l Consell d’Europa.<br />

Una rere l’altra. Tant se<br />

val: amb el terror que els ha<br />

fet San Telmo, tot això resta<br />

a segon pla. Com Sánchez,<br />

Esquerra no sap sortir <strong>de</strong> l’esquema<br />

<strong>de</strong>l 2019. Com més va<br />

menys temps els resta.<br />

El PSOE veu com creix el PP i Esquerra<br />

tem la tenalla entre el PSC i Junts –partit<br />

on es va imposant el retorn convergent–,<br />

perquè sap que po<strong>de</strong>n esgrimir un nou<br />

pragmatisme sense la llufa <strong>de</strong>l ridícul


71<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

VICENT PARTAL<br />

QUAN FUKUYAMA VEU CATALUNYA MENTRE REPENSA<br />

EL VALOR DEL NACIONALISME<br />

En un article a Foreign<br />

Affairs reconeix el valor<br />

<strong>de</strong>l nacionalisme i avisa<br />

que les <strong>de</strong>mocràcies<br />

liberals no po<strong>de</strong>n “cedir la<br />

nació als seus oponents”<br />

El professor Francis Fukuyama, un <strong>de</strong>ls intel·lectuals més escoltats per<br />

les elits mundials, m’ha sorprès amb un article que publica en el darrer<br />

número <strong>de</strong> Foreign Affairs, la prestigiosa revista <strong>de</strong>l Council on Foreign<br />

Relations d’ençà <strong>de</strong>l 1922. El text és, segons que indica la publicació, una<br />

mena d’avançament <strong>de</strong>l seu nou llibre i cal dir que conté una evolució molt<br />

interessant a partir <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es incloses en el seu volum anterior, I<strong>de</strong>ntity.<br />

En aquell text Fukuyama s’acostava encuriosit a la força mostrada per les<br />

i<strong>de</strong>ntitats, pel nacionalisme mateix, sempre <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la seua consistent posició<br />

liberal –no ho reduïu a allò que no és: liberal en el sentit intel·lectual,<br />

ampli i americà <strong>de</strong>l terme. I en aquest sembla que fa un pas més. Perquè,<br />

en vista <strong>de</strong> la guerra d’Ucraïna, Fukuyama no sols reconeix obertament el<br />

valor que té el nacionalisme, sinó que avisa <strong>de</strong> manera molt rotunda que el<br />

món liberal, és a dir, el món <strong>de</strong>mocràtic que creu en la tolerància envers la<br />

diferència, el respecte als drets humans i l’imperi <strong>de</strong> la llei, no pot “cedir<br />

la nació als seus oponents”.<br />

A primers <strong>de</strong>l 2020 vaig entrevistar Francis Fukuyama al seu <strong>de</strong>spatx <strong>de</strong><br />

Stanford, sota l’atenta mirada <strong>de</strong>l professor Resina, precisament a partir<br />

<strong>de</strong> la publicació <strong>de</strong>l seu llibre I<strong>de</strong>ntity. <strong>La</strong> conversa va ser extremadament<br />

agradable i educada, però a mi se’m va fer molt evi<strong>de</strong>nt, i ell ho va reconèixer,<br />

que estava clarament incòmo<strong>de</strong> a l’hora <strong>de</strong> parlar sobre el fet català, fins i<br />

tot a l’hora <strong>de</strong> parlar amb un periodista català –po<strong>de</strong>u rellegir-la ací per<br />

a comprovar-ho.<br />

En aquell llibre Fukuyama, malgrat l’aproximació que ja començava a fer,<br />

encara advertia unes quantes vega<strong>de</strong>s que les “polítiques d’i<strong>de</strong>ntitat” són<br />

una amenaça per a les <strong>de</strong>mocràcies liberals. Ho feia matisadament i treballadament,<br />

com ho fa tot. Però ara, tot llegint l’article <strong>de</strong> Foreign Affairs, la<br />

veritat és que se’m fa molt difícil <strong>de</strong> no remarcar allò que veig com un canvi<br />

<strong>de</strong> to, com una evolució, <strong>de</strong>l seu discurs: no tan sols en termes generals,<br />

pel que fa al nacionalisme, al po<strong>de</strong>r mobilitzador i constructor que té, al rol<br />

cohesionador <strong>de</strong> les societats, sinó fins i tot pel que fa a Catalunya.<br />

Fukuyama escriu en aquest article: “Catalunya, el Quebec i Escòcia són<br />

regions amb tradicions culturals i històriques pròpies on hi ha nacionalistes<br />

partidaris <strong>de</strong> separar-se completament <strong>de</strong>l país al qual ara estan vinculats. I<br />

no hi ha cap dubte que aquestes regions continuarien essent societats liberals<br />

que respectarien els drets humans si aconseguissen <strong>de</strong> separar-se’n...”<br />

Que no és dir poca cosa venint d’on ve i publicant-se on es publica.<br />

I encara, immediatament <strong>de</strong>sprés, escriu: “Les i<strong>de</strong>ntitats nacionals repre-


72<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

“El liberalisme<br />

tindrà problemes<br />

si la gent el veu<br />

tan sols com un<br />

mecanisme per<br />

a manejar <strong>de</strong><br />

manera pacífica la<br />

diversitat, sense<br />

un sentit més<br />

ampli <strong>de</strong> propòsit<br />

nacional.”<br />

senten un perill obvi, però són també una oportunitat. Són una construcció<br />

social i po<strong>de</strong>n servir per a donar suport als valors liberals, i no per a soscavar-los.”<br />

Aquesta generalització favorable a alguns mo<strong>de</strong>ls <strong>de</strong> nacionalisme,<br />

Fukuyama la justifica dient que l’universalisme <strong>de</strong> les i<strong>de</strong>es liberals no és<br />

incompatible amb el concepte <strong>de</strong> nació, però alhora reconeixent que la “natura<br />

agnòstica” <strong>de</strong>l pensament liberal crea un “buit espiritual” que molts<br />

ciutadans omplen d’i<strong>de</strong>ntitat. D’ací, en conclou: “El liberalisme tindrà problemes<br />

si la gent el veu tan sols com un mecanisme per a manejar <strong>de</strong> manera<br />

pacífica la diversitat, sense un sentit més ampli <strong>de</strong> propòsit nacional.”<br />

<strong>La</strong> crítica, per això, aquesta vegada es gira cap a allò que es podria entendre<br />

com a obsessió per l’universalisme buit que ha caracteritzat el món liberal<br />

i cap a les conseqüències d’aquest fet. I ho torna a reblar parlant <strong>de</strong> Catalunya<br />

quan escriu: “No hi ha, per exemple, una clara teoria liberal sobre com<br />

redibuixar les fronteres nacionals, un dèficit que ja ha conduït a conflictes<br />

intraliberals sobre el separatisme en regions com ara Catalunya, Quebec o<br />

Escòcia.”<br />

És evi<strong>de</strong>nt la inexistència, ara per ara, d’un format <strong>de</strong>mocràtic mundialment<br />

acceptat que es puga fer servir per redibuixar les fronteres. Però també<br />

és ben clar que cada dia hi ha més veus que, o bé la reclamen –d’alguna manera,<br />

Fukuyama ho fa–, o bé posen fil a l’agulla per provar <strong>de</strong> construir-la,<br />

com ha fet, per exemple, Timothy William Waters –llegiu ací una entrevista<br />

amb ell d’Andreu Barnils.<br />

I, atenció, que el fet que aquest <strong>de</strong>bat es vaja obrint pas d’una manera tan<br />

clara entre la intel·lectualitat global més influent és una cosa que, particularment,<br />

els catalans hauríem d’apreciar i <strong>de</strong> tenir molt en compte. Sobretot<br />

en un moment com l’actual, quan el <strong>de</strong>bat intel·lectual dins el sobiranisme<br />

català és d’un perfil lamentablement infantil i quan l’espanyolisme més<br />

provincià i il·liberal pretén fer-nos creure que els rars som nosaltres –que<br />

precisament som els qui centrem l’atenció global– i no pas ells.<br />

PS. El govern català ja ha donat per fet que no hi haurà Jocs Olímpics d’Hivern<br />

el 2030. Però, incomprensiblement, diuen que continuaran lluitant per fer<br />

els jocs tots sols –com si no haguessen après res <strong>de</strong> tot això que ha passat, <strong>de</strong><br />

l’oposició popular i <strong>de</strong> la manera com Espanya els ha humiliat i els ha posats<br />

en ridícul. En fi, jo ja vaig dir tot allò que n’havia <strong>de</strong> dir en aquest editorial<br />

i no crec que calga repetir-ho.


73<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

ANDREU BARNILS<br />

ANDREU BARNILS<br />

EL NOSALTRES DEIXA PAS<br />

Després d’anys, el<br />

grup comença a cedir<br />

protagonisme a la força,<br />

també inspiradora, <strong>de</strong><br />

l’individu<br />

El tu, l’ell, el jo, ja em torna a atrapar més que no pas el nosaltres. L’individu<br />

ja em torna a encuriosir més que no pas el grup. Durant anys, i dic anys,<br />

m’havia atrapat la força creativa, l’ímpetu, la intel·ligència i el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>l<br />

grup. En canvi, els relats, les històries personals i les obsessions individuals,<br />

incloent-hi les meves, m’interessaven menys. Clars exemples <strong>de</strong> la potent<br />

força <strong>de</strong>l grup van ser els primers temps <strong>de</strong> Twitter o l’octubre <strong>de</strong>l 2017 català.<br />

<strong>La</strong> plataforma Twitter és irrecognoscible d’aquells primers anys que em van<br />

fer <strong>de</strong>scobrir, en directe, la intel·ligència col·lectiva. Mai com amb el primer<br />

Twitter vaig experimentar l’enorme plaer <strong>de</strong> veure grups <strong>de</strong> persones pensant<br />

a la vegada, <strong>de</strong> manera anònima, sobre cinema, política, sexe o religió.<br />

Un caos or<strong>de</strong>nat, un ordre caòtic, gairebé improvisat, d’on treies i<strong>de</strong>es que<br />

havien sorgit <strong>de</strong>l diàleg entre el grup. Desenes <strong>de</strong> persones en contribució<br />

amb centenars <strong>de</strong> persones. Res d’un savi sol en una torre <strong>de</strong> vori. <strong>La</strong> intel·<br />

ligència era la suma <strong>de</strong> tots. Una assemblea addictiva d’on treies llibres per<br />

a llegir, persones per a conèixer, accions a fer.<br />

I què no dir <strong>de</strong> l’octubre <strong>de</strong>l 2017 <strong>de</strong> l’in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntisme català, amb aquella<br />

força creativa <strong>de</strong> grups anònims: uns sense-nom feien entrar urnes, uns<br />

estudiants tocaven la marxa <strong>de</strong> l’estrella <strong>de</strong> la mort davant el pas <strong>de</strong>ls ‘piolines’,<br />

uns tercers, punks altruistes, posaven en marxa el sistema informàtic<br />

<strong>de</strong>l col·legi <strong>de</strong>l Primer d’Octubre, en una harmonia que evi<strong>de</strong>ntment tenia<br />

part <strong>de</strong> cosa planificada, i organitzada, però que també incloïa una part<br />

d’improvisació que funcionava, <strong>de</strong> grup que va sol, <strong>de</strong> gent autoorganitzada.<br />

Aquesta primavera que dijous s’acabarà els intensos relats personals m’han<br />

seduït, atrapat, impactat, com abans ho havia fet el grup. Un grup, sigui<br />

Twitter, o la política organitzada, que no viu el millor moment. Amant com<br />

sóc <strong>de</strong> biografies, i <strong>de</strong> la importància <strong>de</strong> l’individu, tinc un respecte sagrat<br />

a les opcions personals, il·luminadores, salvadores, inspiradores. Anar a la<br />

teva no ha <strong>de</strong> voler dir ser egoista. També pot voler dir ser in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt. Jo<br />

aquests dies em torno a refugiar en vi<strong>de</strong>s que semblen <strong>de</strong> pel·lícula, relats<br />

inspiradors <strong>de</strong> persones que he entrevistat, <strong>de</strong>ls llibres que n’he llegit,<br />

conegut una mica i que, per un atzar, aquest mes m’han seduït com poques<br />

vega<strong>de</strong>s. Individus sols que m’han seduït com abans m’havia seduït el grup.<br />

I no sóc jo sol. Amb la gent <strong>de</strong>l meu voltant ja no parlem <strong>de</strong> coses que fan els<br />

grups. Parlem <strong>de</strong> coses que fan els individus.<br />

Jo he sabut gaudir <strong>de</strong> la impactant infantesa a l’exili <strong>de</strong> luxe mexicà <strong>de</strong> Víctor<br />

Hurtado, home que va acabar tornant a Catalunya per fer mapes preciosos<br />

<strong>de</strong> la història <strong>de</strong> Catalunya (mapes sobre els almogàvers que diries que ell<br />

ha seguit a peu abans, per tota la mediterrània, abans <strong>de</strong> dibuixar-los a mà),


74<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

ANDREU BARNILS<br />

El grup <strong>de</strong> gent s’obre per <strong>de</strong>ixar pas a les maces individuals durant la Patum <strong>de</strong> Berga<br />

Si la força creativa<br />

<strong>de</strong>l grup és<br />

inspiradora, la vida<br />

<strong>de</strong> tots i cadascun<br />

<strong>de</strong> nosaltres també<br />

ho ha <strong>de</strong> ser. <strong>La</strong> teva<br />

vida és teva, no<br />

badis<br />

a enamorar-me <strong>de</strong> la cabana <strong>de</strong> fusta que el poeta Albert Roig es va fer al<br />

Brasil, on va viure anys en un tros <strong>de</strong> platja (mig any a Catalunya, mig any al<br />

Brasil), que explica a Els Ulls <strong>de</strong> la Gossa (62), home que llueix in<strong>de</strong>pendència<br />

intel·lectual en un país <strong>de</strong> capelletes. De quedar seduït per la bellesa <strong>de</strong> l’escriptura<br />

<strong>de</strong> Milena Busquets, que et fa entrar al seu món amb elegància, sense<br />

amagar mai la cruesa <strong>de</strong> les relacions complexes, per exemple amb la mare,<br />

lluitant per aconseguir un racó <strong>de</strong> vida pròpia. O retenir en la memòria <strong>de</strong>talls<br />

que ja no em <strong>de</strong>ixaran (Anna Schlegel, una <strong>de</strong> les poquíssimes directives<br />

<strong>de</strong> Silicon Valley, catalana nascuda a Olot, que va a estudiar a la universitat<br />

<strong>de</strong> Barcelona vestida <strong>de</strong> British Airways, on treballava mentre estudiava),<br />

a la tendresa inesperada <strong>de</strong> les memòries d’Agustí Colomines, entrevista<br />

que publiquem avui, on l’home, polemista com pocs, es <strong>de</strong>spulla parlant<br />

<strong>de</strong> l’amor, el <strong>de</strong>samor, la narcolèpsia, els suïcidis i el càncer d’una manera<br />

que et convencen que la vida, faci què faci el grup, l’hem <strong>de</strong> viure nosaltres,<br />

intensament. I que si la força creativa <strong>de</strong>l grup és inspiradora, la vida <strong>de</strong> tots<br />

i cadascun <strong>de</strong> nosaltres també ho ha <strong>de</strong> ser. <strong>La</strong> teva vida és teva, no badis.<br />

Grups autònoms <strong>de</strong> ciutadans lliures. Grups lliures <strong>de</strong> ciutadans autònoms.<br />

Aquest és el somni. Estaria bé <strong>de</strong> viure totes dues coses alhora, no pas separa<strong>de</strong>s.


75<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

CARME JUNYENT<br />

UNA REVETLLA SENSE NETFLIX<br />

El català també pot ser<br />

una festa i si la celebrem<br />

junts ens anirà bé a tots<br />

El dissabte 11 <strong>de</strong> juny vaig anar al programa Preguntes freqüents, <strong>de</strong> TV3.<br />

Havíem <strong>de</strong> parlar <strong>de</strong>l futur <strong>de</strong>l català i, per parlar <strong>de</strong>ls audiovisuals, van<br />

convidar <strong>La</strong>ura Grau i Toni Garcia Ramon. Parlant <strong>de</strong> la monetització i les<br />

dificultats <strong>de</strong> sobreviure a les xarxes amb una llengua amb pocs parlants,<br />

Garcia Ramon va parlar <strong>de</strong> Netflix. Va venir a dir que a Netflix només li<br />

interessen els números i que els governs no podien fer cap pressió. <strong>La</strong><br />

veritat és que, mentre ho explicava amb el seu estil característic, es feia<br />

evi<strong>de</strong>nt que nosaltres per a Netflix no som res. Però aleshores va dir que<br />

el que sí que entendrien és que <strong>de</strong> cop es donessin <strong>de</strong> baixa 700.000 socis.<br />

Quan vaig sortir <strong>de</strong>l plató, la productora em va comentar que una senyora<br />

havia fet un tweet dient que s’havia esborrat <strong>de</strong> Netflix. Era Maria Antònia<br />

Casajoana i la piulada <strong>de</strong>ia: “Ara mateix acabo <strong>de</strong> donar-me <strong>de</strong> baixa <strong>de</strong><br />

Netflix. Estic contenta perquè ja era hora. Gràcies a na Carme Junyent,<br />

però sobretot al raonament <strong>de</strong> Toni Garcia Ramon. Sóc un petit granet <strong>de</strong><br />

sorra, però aquest petit gest d’amor a la meva llengua fa que senti autoestima.”<br />

En aquell moment no en vaig fer gaire cabal, però, un cop al taxi<br />

que em portava a casa, vaig obrir el mòbil i jo, que l’utilitzo ben poc, me’l<br />

vaig trobar inundat <strong>de</strong> missatges. Quan vaig ser a casa vaig mirar Twitter<br />

i, a part d’una pujada sobtada <strong>de</strong> seguidors, també em vaig trobar una<br />

allau <strong>de</strong> piula<strong>de</strong>s. Diumenge la cosa va continuar, fins i tot em van aturar<br />

pel carrer. Els missatges eren <strong>de</strong> tota mena, però molts m’interpel·laven<br />

sobre la qüestió <strong>de</strong> Twitter i aleshores vaig <strong>de</strong>cidir <strong>de</strong> fer una enquesta.<br />

L’enquesta la vaig fer el pitjor dia (diumenge) i a la pitjor hora (cap a les<br />

19.00). <strong>La</strong> pregunta <strong>de</strong>ia: “Després <strong>de</strong>l missatge <strong>de</strong> @tgarciaramon ahir al<br />

@FAQSTV3 se m’està adreçant molta gent, així que us ho pregunto directament:<br />

si fos una acció conjunta, us donaríeu <strong>de</strong> baixa a Netflix fins que<br />

posessin més continguts en català? (El resultat seria significatiu a partir<br />

<strong>de</strong> 10.000 vots.)” Vaig posar el llistó molt alt pensant que tot acabaria<br />

en res. Dilluns al matí, a la feina, la Mònica Barrieras em va dir que ja li<br />

havia arribat la convocatòria per WhatsApp. Quan es va acabar el temps<br />

<strong>de</strong> l’enquesta, no havíem arribat als 10.000 vots, però n’hi havia més <strong>de</strong><br />

8.000, i 8.000 persones em sembla molt i, sobretot, em va fer pensar que<br />

no els podia <strong>de</strong>ixar així. Aleshores vaig fer un fil.<br />

Vaig suposar que <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong> 4.000 que havien dit que ho farien, a l’hora<br />

<strong>de</strong> la veritat només serien 1.000, i 1.000 em sembla una quantitat molt<br />

respectable. Aprofitant que s’acosta Sant Joan, vaig proposar el 23 <strong>de</strong> juny<br />

com a data per a donar-nos <strong>de</strong> baixa: a part <strong>de</strong>l solstici, el foc nou i la<br />

màgia <strong>de</strong> la nit <strong>de</strong> Sant Joan, ens dóna temps per negociar amb la família<br />

o amb qui sigui que compartim la plataforma i també per rumiar-hi i


76<br />

vilaweb.cat<br />

Dijous, 23 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

Però això no és pensat en termes d’èxit o <strong>de</strong><br />

fracàs. És pensat com a forma d’interpel·lar-nos<br />

a nosaltres mateixos. Volem viure en català a casa<br />

nostra i, si no ens <strong>de</strong>ixen, ens espavilem<br />

parlar-ne. No tindria sentit fer-ho durar més perquè una acció espontània<br />

es va diluint en el temps. Això no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> ser una flashmob per expressar<br />

el que <strong>de</strong>ia en el fil: “Si a ells només els preocupen els números, jo no vull<br />

ser el seu número. Si ells ens menystenen, almenys no pagaré perquè<br />

ho facin. Si ells menystenen la meva llengua, jo sempre puc dir que no.”<br />

I aquí ve una part fonamental que lliga amb la piulada <strong>de</strong> na Maria Antònia:<br />

ja sabem que no som res, però no ho fem per ells, ho fem per nosaltres.<br />

Perquè dir prou és una forma d’alliberament. No som tan ingenus. Aquests<br />

dies he vist que Netflix té cent quaranta-set milions d’abonats, és evi<strong>de</strong>nt<br />

que no ens necessiten, però no en volem formar part mentre ens ignorin.<br />

A partir <strong>de</strong>l fil, hi va haver reaccions <strong>de</strong> tota mena. Molts diuen que això,<br />

a Netflix, no li fa res. Ja ho he dit: no li volem fer res a Netflix, ho fem per<br />

nosaltres. Uns altres diuen que això ho haurien <strong>de</strong> fer el govern, la Plataforma<br />

per la Llengua, Òmnium... Bé, el cas és que no ho han fet. També hi<br />

havia qui qüestionava que fos Netflix i no unes altres plataformes i aquí<br />

l’explicació és ben clara: perquè va ser la plataforma que va mencionar<br />

Garcia Ramon. Tothom és lliure <strong>de</strong> donar-se <strong>de</strong> baixa (i d’alta) d’on<br />

vulgui, però l’espurna no és cap altra. O els que diuen que, en lloc d’anar<br />

a la contra, hauríem <strong>de</strong> promoure unes altres plataformes. Que ho facin<br />

ells, jo no estic per fer propaganda. Naturalment, també hi ha qui diu<br />

que, respecte <strong>de</strong> la llengua, hi ha coses més importants que Netflix. (Amb<br />

tots els respectes: m’ho diuen a mi?) I no falten els que diuen que serà un<br />

fracàs. Però això no és pensat en termes d’èxit o <strong>de</strong> fracàs. És pensat com<br />

a forma d’interpel·lar-nos a nosaltres mateixos. Volem viure en català a<br />

casa nostra i, si no ens <strong>de</strong>ixen, ens espavilem.<br />

En fi, que d’iniciatives n’hi ha moltes, però crec que sóc fi<strong>de</strong>l a l’esperit <strong>de</strong><br />

la gent que m’ha anat interpel·lant aquests dies i per això la proposta és<br />

donar-se <strong>de</strong> baixa el 23 <strong>de</strong> juny, vigília <strong>de</strong> Sant Joan, i anar ben contents<br />

a la revetlla. A més, els que no s’han fet <strong>de</strong> Netflix pel tractament que fan<br />

<strong>de</strong>l català aquell dia po<strong>de</strong>n fer piulets etiquetant-los i explicant-ho; i els<br />

que ja s’han donat <strong>de</strong> baixa pel mateix motiu també ho po<strong>de</strong>n explicar a<br />

Twitter. El català també pot ser una festa i si la celebrem junts ens anirà<br />

bé a tots.


LA FOTO DE LA SETMANA<br />

Mónica Oltra ha anunciat la dimissió<br />

com a vice-presi<strong>de</strong>nta i diputada abans que Ximo Puig la <strong>de</strong>stituís,<br />

com ja havia filtrat a la premsa que faria.<br />

FOTOGRAFIA: EFE / ANA ESCOBAR.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!