Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
2 - 8 DE JULIOL DE 2022<br />
No faces de la teua ignorància un argument<br />
Joan Fuster<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
DELS PAÏSOS CATALANS<br />
PER A DESCOBRIR AQUEST ESTIU
2<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
PORTADA<br />
ENTREVISTES<br />
SUMARI<br />
2 - 8 DE JULIOL DE 2022<br />
<strong>18</strong> <strong>fars</strong> <strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong> per a descobrir aquest estiu<br />
Per Marina Arbós.<br />
Julià Blanco: “Que fins ara no t’hagis infectat de covid no vol dir que<br />
hi siguis immune”<br />
Per Txell Partal.<br />
Ulrike Guérot: “Rússia ha guanyat i cal una república europea”<br />
Per Vicent Partal.<br />
Jaume Morron: “Tal com anem, ens convertirem en colònia energètica<br />
de l’estat espanyol”<br />
Per Andreu Barnils i Marc Belzunces.<br />
Lluís Puig: “Aguantaré fins al final i una mica més si puc”<br />
Per Odei A.-Etxearte.<br />
REPORTATGES<br />
“No va ser prioritari fins que no els ho vam demostrar”:<br />
el Twitter en català fa deu anys<br />
Redacció.<br />
Les propostes fonamentals del Consell Assessor per a recuperar<br />
la llengua a l’escola<br />
Per Jordi Badia i Pujol.<br />
ANÀLISI<br />
Barrientos, la humiliació inesperada del virrei de Marchena<br />
Per Josep Casulleras Nualart.<br />
El Botànic al divan: presències, absències i ponts<br />
Per Esperança Camps Barber.<br />
El problema no van ser mai els percentatges<br />
Per Or Bou Costa.<br />
Per què Puigdemont i Comín han perdut al TGUE?<br />
Les claus de la sentència i una novetat important<br />
Per Josep Casulleras Nualart.<br />
La feblesa de l’euro, un obstacle addicional<br />
Per Jordi Goula.<br />
OPINIÓ<br />
Marchena, increpat: el valor d’una protesta magnífica<br />
Editorial de Vicent Partal.<br />
El veí Sagarra<br />
Mail Obert de Mercè Ibarz.<br />
La demagògia dominant<br />
Mail Obert de Julià de Jòdar.<br />
La caverna contra el savi: sempre ho prova i sempre perd<br />
Mail Obert de Núria Cadenes.<br />
FOTOGRAFIA DE PORTADA: FAR DE CAVALLERIA / ENRIC RUBIO RUS
3<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
<strong>18</strong> <strong>fars</strong><br />
<strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong> per a descobrir<br />
aquest estiu<br />
Si resseguim la costa del país, veurem que<br />
és custodiada per un munt de <strong>fars</strong>, de torres<br />
guardianes, que, amb les espurnes de llum<br />
que emeten, fa segles que il·luminen els<br />
navegants. A més, la majoria són situats en<br />
indrets privilegiats i formen part del nostre<br />
patrimoni cultural i paisatgístic.<br />
Els <strong>fars</strong> ens parlen també d’un estil de<br />
vida: no tan sols de la dedicació i l’esforç<br />
<strong>dels</strong> mariners, sinó de la constància <strong>dels</strong><br />
torrers, que començaven a treballar abans<br />
de la posta de sol i no acabaven fins a l’alba.<br />
Amb el temps i amb l’arribada de l’automatització,<br />
la feina diària i rutinària <strong>dels</strong><br />
faroners va començar a ser substituïda, i<br />
avui ja no n’hi ha que visquin als <strong>fars</strong>.<br />
Tanmateix, no se n’ha pogut prescindir,<br />
<strong>dels</strong> <strong>fars</strong>, i encara es mantenen en funcionament,<br />
per bé que molts s’han reconvertit<br />
i exerceixen funcions noves: espais d’interpretació,<br />
museus o restaurants.<br />
Hem fet una selecció de divuit <strong>dels</strong> <strong>fars</strong> més<br />
representatius de la nostra costa i us n’expliquem<br />
la història i les característiques.<br />
Formen part del nostre patrimoni desconegut,<br />
però que cal preservar. Us animem,<br />
doncs, a descobrir-los aquest estiu.<br />
MARINA ARBÓS<br />
Far de Biarra<br />
Far de Cala Nans<br />
Far de Sant Sebastià<br />
Far de Tossa de Mar<br />
Far de la punta<br />
de la Galera<br />
Far de la Banya<br />
Far de Barcelona<br />
Far de Sant Cristòfol<br />
Far de la Punta del Fangar<br />
Far de Columbretes<br />
Far de Cavalleria<br />
Far d’Artrutx<br />
Far de Capdepera<br />
Far de Cullera<br />
Far de la Nau<br />
Far de Tabarca<br />
Far de Punta Albir<br />
Far de Barbaria
4<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE BIARRA<br />
El Far del Cap de Biarra és situat a la vila de Portvendres.<br />
La torre que té actualment va ser construïda l’any 1905,<br />
però d’ençà de l’any <strong>18</strong>36 que en aquest punt hi ha una<br />
torre guardiana per a guiar els mariners. El primer far<br />
era més petit i cilíndric i el d’ara fa gairebé trenta metres<br />
d’alçada i és a vuitanta metres sobre el nivell de la mar. És<br />
una torre piramidal de secció quadrada, feta amb pedra<br />
vista de granit i marbre rosa, coronada per una llanterna<br />
metàl·lica de color vermell. Als baixos hi ha els antics<br />
allotjaments <strong>dels</strong> faroners, que avui ja no calen, perquè el<br />
far s’ha automatitzat i es controla a distància. Emet una<br />
llum de tres esclats blancs, cada vint segons. A prop, hi<br />
ha indrets defensius, principalment de la Segona Guerra<br />
Mundial, i també hi passa un tram del camí de ronda,<br />
de manera que d’aquí estant es pot fer una caminada<br />
resseguint la costa.<br />
Localització: Portvendres<br />
(Rosselló)<br />
Molt a prop, a menys de quatre quilòmetres, hi<br />
ha el far metàl·lic del moll de Portvendres. Va ser<br />
construït el <strong>18</strong>85 sobre un sòcol hexagonal. A la<br />
part superior hi ha una plataforma octogonal que<br />
abans era regentada pel faroner, però que ara és<br />
buida. Encara més amunt, hi ha la llanterna del far.<br />
Abans, a la part central <strong>dels</strong> pilars hi havia una escala<br />
de caragol per a accedir al capdamunt de la torre,<br />
però ha acabat desapareixent a causa de tempestes<br />
fortes. Aquest far va ser inscrit com a monument<br />
històric l’any 2011.<br />
ARTICO2/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 3.0
5<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE CALA NANS<br />
El Far de Cala Nans –situat dins el parc natural del Cap<br />
de Creus– va ser construït l’any <strong>18</strong>64. És un edifici de<br />
planta rectangular amb una torre cilíndrica al centre. A<br />
començament del segle XX, quan va decaure l’activitat<br />
marítima i comercial del port de Cadaqués, aquesta torre<br />
va perdre valor, perquè ja no era necessària d’un punt de<br />
vista estratègic i pràctic. L’abandonament de l’espai va<br />
fer que, de mica en mica, anés agafant un aspecte descurat,<br />
fins al punt que l’any 1982 es va voler enderrocar i<br />
substituir per un altre de nou, però l’oposició <strong>dels</strong> veïns<br />
de Cadaqués ho va impedir. Durant molt de temps el<br />
custodiava un faroner, però a partir <strong>dels</strong> anys seixanta<br />
es va automatitzar i ja no té personal de manteniment.<br />
La llum que emet és blanca, en grups de quatre esclats<br />
cada 25 segons.<br />
Localització: Cadaqués<br />
(Alt Empordà)<br />
Si el voleu visitar, heu de tenir en compte que no s’hi<br />
pot arribar amb cotxe, de manera que haureu fer un<br />
tros a peu. Això us permetrà de fer una passejada pel<br />
camí de ronda i descobrir un <strong>dels</strong> trams més verges<br />
de la badia de Cadaqués.<br />
JOSEPBC/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 4.0
6<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE SANT SEBASTIÀ<br />
El Far de Sant Sebastià –que delimita l’extrem sud del<br />
golf de Lleó– va ser inaugurat l’any <strong>18</strong>57 i, segons el pla<br />
d’enllumenament, havia de ser el més important del<br />
Principat, l’únic de primer ordre. Fa un llampec blanc<br />
cada cinc segons i la força de la llum el converteix en un<br />
<strong>dels</strong> més potents del litoral català. Es va automatitzar el<br />
1999, quan va plegar el darrer faroner.<br />
De primer, es va sospesar de construir-lo cap a Begur,<br />
però era massa a prop del cap de Creus i no permetia<br />
d’il·luminar ni Sant Feliu de Guíxols ni Palamós, cosa<br />
que era possible de fer si se situava a Palafrugell. Ací hi<br />
sol haver fortes tempestes, fins al punt que l’any <strong>18</strong>83 un<br />
llamp va entrar a la cambra d’il·luminació i va abatre el<br />
torrer que hi feia nit.<br />
El far i el seu entorn han agafat gran anomenada gràcies<br />
als escrits que hi va dedicar Josep Pla. “Vaig tractar d’escriure<br />
els sentiments que em produïa la visió de la terra<br />
diversa i de la blava mar escampada. No m’enamoraré mai<br />
Localització: Palafrugell<br />
(Baix Empordà)<br />
tant de cap deessa, ni de cap melodia, com em vaig<br />
enamorar d’aquelles coses”, explica a El meu país,<br />
fent referència a aquest indret. Ara hi ha la possibilitat<br />
de fer un recorregut literari i bibliogràfic –una<br />
de les rutes Josep Pla– pels llocs de la muntanya que<br />
va descriure. La ruta parteix del mirador Joaquim<br />
Turró, des d’on es veu la badia de Llafranc, un altre<br />
<strong>dels</strong> punts més emblemàtics.<br />
A més, del far estant, a gairebé cent setanta metres sobre<br />
el nivell de la mar, hi ha una bella panoràmica de la costa<br />
i, per aprofitar al màxim el privilegi de ser aquí, uns metres<br />
més amunt es pot fer nit al Far Hotel Sant Sebastià,<br />
amb unes vites magnífiques del far. Si no, sempre podreu<br />
tastar algun <strong>dels</strong> plats de cuina japonesa que ofereixen<br />
al restaurant que s’ha instal·lat a l’interior.<br />
QUERALT / WIKIMEDIA COMMONS / CC BY-SA 2.0
7<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE TOSSA DE MAR<br />
El Far de Tossa de Mar, situat en un <strong>dels</strong> punts més alts<br />
del municipi, més enllà de les muralles medievals, va<br />
ser construït l’any 1917 perquè calia senyalitzar la costa<br />
entre Calella de Palafrugell i Palamós. És un edifici de<br />
planta quadrada amb una petita torre que es dreça al<br />
centre. Per culpa de la guerra de 1936-1939, de l›octubre<br />
del 1936 al març del 1939 es va establir una base de<br />
guàrdia militar dalt el far i per això va deixar d’il·luminar<br />
permanentment durant la nit. Actualment, el far acull el<br />
Centre d’Interpretació <strong>dels</strong> Fars de la Mediterrània, un<br />
espai per a endinsar-se en la història d’aquest patrimoni<br />
singular i descobrir com era la vida <strong>dels</strong> faroners.<br />
Localització: Tossa de Mar<br />
(Selva)<br />
ISIDRE BLANC/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 3.0
8<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE BARCELONA<br />
La Torre del Rellotge del port de Barcelona havia tingut<br />
una llanterna i havia estat el far de la ciutat. La construcció<br />
que hi ha avui dia data de l’any 1772, però prèviament<br />
–l’any 1616– ja s’havia aixecat un fanal al Moll de Pescadors.<br />
Amb la industrialització i el creixement del port,<br />
de mica en mica, va anar perdent utilitat i a la fi va ser<br />
substituït pel de Montjuïc, encara actiu. Finalment, el far<br />
del moll es va apagar l’any 1907, però el bon estat de la<br />
torre va fer que decidissin d’instal·lar un rellotge a cada<br />
paret, cada un encarat a un <strong>dels</strong> punts cardinals. Per això<br />
que s’ha acabat popularitzant com la Torre del Rellotge. La<br />
torre, a més, és al punt exacte on confluirien dues grans<br />
avingudes de la ciutat, la del Paral·lel i la Meridiana, si<br />
s’allarguessin fins a encreuar-se. Aquest edifici ara té el<br />
reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local.<br />
Localització: Barcelona<br />
PERE LÓPEZ/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 3.0
9<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE SANT CRISTÒFOL<br />
Conegut popularment per “la Farola”, el Far de Sant<br />
Cristòfol encara compleix la funció natural de guiar els<br />
mariners del Garraf emetent tres llampecs de llum cada<br />
vuit segons. Tot i que el primer fanal es va construir l’any<br />
<strong>18</strong>43, l’actual és del 1905 i només va aturar l’activitat durant<br />
la guerra de 1936-1939. La torre, de planta circular,<br />
és coronada per una cúpula argentada amb una balconada<br />
de ferro. El far és adossat a una construcció de planta<br />
rectangular, que és on vivia el torrer i des d’on se’n feia<br />
el manteniment. Avui dia també funciona com un gran<br />
espai de divulgació i conservació de la cultura marinera,<br />
perquè és la seu de l’Espai Far, un equipament museístic<br />
que mostra el patrimoni de Vilanova i la Geltrú en tres<br />
espais d’exposició permanents.<br />
Localització: Vilanova i la Geltrú<br />
(Garraf)<br />
AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
10<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE LA PUNTA DE LA GALERA<br />
El Far de la punta de la Galera, situat a Torredembarra, va<br />
ser construït a causa de la necessitat d’il·luminar la costa<br />
entre Salou i Vilanova i la Geltrú. És situat al penya-segat<br />
més sobresortint del roquer del terme, anomenat punta de<br />
la Galera, i emet cinc esclats de llum cada trenta segons.<br />
Té la particularitat que és el far amb la torre més alta del<br />
Principat i que, a més, s’hi pot pujar. A dins hi ha una<br />
escala –amb un total de dos-cents disset graons i una<br />
cinquantena de finestres– que serveix als visitants de<br />
contemplar unes vistes privilegiades. A més, és el darrer<br />
far que s’ha estrenat al país, atès que no va començar a<br />
funcionar fins el primer de gener de l’any 2000, i és un<br />
<strong>dels</strong> pocs construïts a Europa durant el segle XXI.<br />
Localització: Torredembarra<br />
(Tarragonès)<br />
AURELIANO/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 2.0
11<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE LA BANYA<br />
Actualment, el Far de la Banya és al port de Tarragona i<br />
es considera un <strong>dels</strong> símbols identificadors de la ciutat.<br />
El far té el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Local.<br />
Abans era a la punta de la Banya, al delta de l’Ebre, però<br />
estava en molt males condicions i va ser traslladat peça<br />
per peça fins a Tarragona per poder-lo restaurar. El far de<br />
la Banya és l’últim testimoni de les antigues estructures<br />
metàl·liques faroneres. De l’any 1993 ençà, a l’espai<br />
que servia d’habitatge per al torrer, hi ha una exposició<br />
permanent sobre el món <strong>dels</strong> <strong>fars</strong> i sobre l’entorn marítim<br />
de la zona. A més, el 2003 també es va convertir en el<br />
Museu de Fars i alhora en una extensió del Museu del<br />
Port de Tarragona.<br />
Localització: Tarragona<br />
NICOLAS VIGIER/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC0
12<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE LA PUNTA DEL FANGAR<br />
Una de les particularitats del Far de la Punta del Fangar<br />
és l’entorn privilegiat. Envoltada de desert i dunes de<br />
sorra, la torre blanca i vermella del far esdevé un <strong>dels</strong><br />
símbols paisatgístics del delta de l’Ebre. Va començar a<br />
funcionar l’any <strong>18</strong>64, però aquella primera estructura<br />
es va anar modernitzant fins a la torre que coneixem<br />
avui. Actualment, emet una llum blanca cada dotze<br />
segons. Podeu arribar-hi fent una passejada d’uns quatre<br />
quilòmetres per la platja.<br />
Localització: Deltebre<br />
(Baix Ebre)<br />
JOMATEIX RIPOLL/WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 3.0
13<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE CULLERA<br />
El Far de Cullera és entre el cap de Sant Antoni i el port<br />
de València i va ser encès per primera vegada l’any <strong>18</strong>58.<br />
L’edifici, tot de color blanc, és circular i al centre s’hi erigeix<br />
una torre cònica, coronada amb una barana circular on hi<br />
ha instal·lada la llanterna del far. Tot i que la construcció<br />
actual s’assembla força a la primigènia, s’hi han fet unes<br />
quantes modificacions. Durant la guerra de 1936-1939 es<br />
va ordenar d’aturar-hi l’activitat amb l’objectiu de no<br />
revelar informació en cas de possibles desembarcaments<br />
o bombardaments. Emet tres llampades de llum cada vint<br />
segons i, tot i que no se’n pot visitar l’interior, val la pena<br />
de contemplar l’edifici i fer una passejada pel passeig de<br />
la Farola.<br />
Localització: Cullera<br />
(Ribera Baixa)<br />
AURELIANO/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 2.0
14<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE PUNTA ALBIR<br />
El Far de Punta Albir va començar l’activitat l’any <strong>18</strong>63.<br />
Té el reconeixement de Bé d’Interès Cultural d’Alfàs<br />
del Pi d’ençà <strong>dels</strong> anys noranta. Al costat, al penyasegat<br />
mateix, hi ha la torre Bombarda, una torre de<br />
guaita del segle XVI que, gràcies a la seva posició<br />
privilegiada, servia per a avisar <strong>dels</strong> atacs <strong>dels</strong> pirates.<br />
Hi va viure gent fins a començament <strong>dels</strong> anys seixanta,<br />
que se’n va automatitzar el funcionament. Ara, després<br />
d’unes quantes modificacions, es fa servir de centre<br />
d’interpretació, amb una sala d’exposició que aplega la<br />
cultura marinera de la zona del parc nacional de Serra<br />
Gelada.<br />
Localització: l’Alfàs del Pi<br />
(Marina Baixa)<br />
JESÚS ALENDA/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY 2.0
15<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE TABARCA<br />
El Far de Tabarca –situat a l’extrem oriental de l’illa–<br />
es va inaugurar l’any <strong>18</strong>54 amb l’objectiu d’alertar els<br />
mariners que s’acostaven a l’illa i als illots rocosos<br />
que l’envolten, moltes vegades invisibles de nit. És<br />
una construcció neoclàssica. La part inferior servia<br />
d’habitatge per als faroners. Al damunt, s’hi alçava la<br />
torre que sostenia el mecanisme d’il·luminació, avui ja<br />
desmantellat. Ara l’edifici és restaurat i a dins s’hi ha<br />
instal·lat un laboratori biològic que serveix de base a la<br />
Reserva Marina.<br />
Localització: illa de Tabarca<br />
(Alacantí)<br />
MOS810/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 4.0
16<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE LA NAU<br />
El Far de la Nau és situat al cap de la Nau, a l’extrem sud<br />
del golf de València, i funciona d’ençà del 1928. Emet centelleigs<br />
de llum constantment. Tot i que es va subhastar<br />
l’any 1914 no va engegar fins anys més tard perquè va<br />
caldre construir una carretera per a arribar-hi i transportar-hi<br />
els materials. L’edifici és de planta octogonal i<br />
és a 122 metres sobre el nivell de la mar.<br />
Localització: Xàbia<br />
(Marina Alta)<br />
De l’entorn natural d’aquest indret, se’n destaquen els<br />
penya-segats i la microreserva vegetal, reconeguda pel<br />
Consell. Als peus del cap, es pot visitar la cova <strong>dels</strong> Òrguens,<br />
una cavitat natural on solament es pot entrar des<br />
de la mar i amb petites embarcacions. I una curiositat, al<br />
cap de la Nau, abans de construir-se el far, s’hi van fer les<br />
proves de telegrafia sense fils entre la península i Eivissa,<br />
amb un sistema dissenyat per l’enginyer i comandant<br />
valencià Julio Cervera.<br />
A prop de Xàbia, també val la pena d’arribar fins al<br />
Far del Cap de Sant Antoni, a menys de vint quilòmetres<br />
del cap de la Nau. Es va construir aprofitant<br />
una antiga torre de vigilància costanera del segle<br />
XVI i es va encendre per primera vegada l’any <strong>18</strong>61.<br />
És de planta cilíndrica i a la base hi ha adossada<br />
l’antiga casa del faroner.<br />
JOSE MANUEL/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 3.0
17<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE COLUMBRETS<br />
El Far de Columbrets és al nord de l’Illa Grossa, dins<br />
el parc natural de les Illes Columbretes. Va començar a<br />
funcionar l’any <strong>18</strong>59 amb una llum fixa i blanca. Durant<br />
la guerra de 1936-1939 va ser desallotjat i ocupat per<br />
l’exèrcit. A causa de l’aïllament, quan encara hi vivien<br />
faroners l’administració havia de fer mans i mànigues<br />
per aconseguir que algú hi volgués anar a viure. Els<br />
faroners havien d’acceptar una permanència d’un mínim<br />
de dos anys i com a incentiu cobraven una pesseta més<br />
el dia. D’ençà de l’any 1961 que és automatitzat, però<br />
per a garantir-ne el manteniment un tècnic visita l’illa<br />
periòdicament. A més, ara també es fa servir de seu per a<br />
investigacions científiques.<br />
Localització: els Columbrets<br />
(Plana Alta)<br />
JAVIER VALENCIA 2005/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 4.0
<strong>18</strong><br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE CAVALLERIA<br />
El Far de Cavalleria és situat al cap de Cavalleria, al nordoest<br />
de Menorca. Emet dos llampecs blancs cada deu<br />
segons. Es va acabar de construir l’any <strong>18</strong>58 i és un <strong>dels</strong><br />
més antics de l’illa. Abans que entrés en funcionament,<br />
en aquest punt hi havia hagut molts naufragis. Gràcies a<br />
la il·luminació del far van disminuir, però encara no prou.<br />
Per això van acabar construint el Far de Favàritx –al nordest–<br />
i el Far de Punta Nati –al nord-oest–, de manera que<br />
la costa nord restava completament protegida. El Far de<br />
Cavalleria és, probablement, un <strong>dels</strong> més concorreguts de<br />
l’illa, per la fama que s’han guanyat les postes de sol en<br />
aquest indret i per la possibilitat de visitar-ne l’interior,<br />
on hi ha el Centre d’Interpretació del Cap de Cavalleria.<br />
Si resseguiu la costa nord, trobareu el Far de Favàritx. Es<br />
va inaugurar l’any 1922 i és el primer far de formigó de<br />
les Illes, amb una espiral negra que s’enfila per la torre<br />
Localització: el Mercadal<br />
(Menorca)<br />
blanca. És situat dins el parc natural de l’Albufera<br />
del Grau i el paisatge que l’envolta és de roca agresta<br />
i de color negre. El far és un bon lloc per a veure la<br />
sortida de la lluna.<br />
El darrer de la costa nord és el Far de Punta Nati,<br />
al qual es pot arribar caminant des de Ciutadella.<br />
Té dos edificis rectangulars i independents i una<br />
torre de planta hexagonal. En aquest punt es poden<br />
veure bones postes de sol i, si el dia és clar, s’albira<br />
Mallorca a l’horitzó.<br />
PRATS I CAMPS
19<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR D’ARTRUTX<br />
El Far d’Artrutx –construït l’any <strong>18</strong>58– és al cap que duu<br />
al mateix nom, a l’extrem sud-oest de Menorca, molt a<br />
prop de Ciutadella. Juntament amb el Far de Capdepera,<br />
de Mallorca, avisa els mariners <strong>dels</strong> límits del canal més<br />
estret entre les dues illes, el canal de Menorca. L’edifici<br />
és una casa blanca amb una torre de bandes blanques i<br />
negres. Actualment, tot i que manté les seves funcions,<br />
alberga un restaurant a les cambres on vivien els faroners.<br />
Des del port de Ciutadella es pot arribar passejant fins<br />
al Far de la Farola, també anomenat Far de Ciutadella,<br />
a la bocana del port. Es va inaugurar l’any <strong>18</strong>63 i, com<br />
alguns altres, es dissenyà amb franges blanques i negres.<br />
Com que és solament a vint metres sobre el nivell de la<br />
mar, sovint les onades hi entraven a dins; per això van<br />
construir-hi un mur al voltant. Davant el far hi ha una<br />
petita ermita i la platja de la Farola, que pràcticament se<br />
Localització: Ciutadella<br />
(Menorca)<br />
l’ha menjada la mar. Tanmateix, per a banyar-s’hi<br />
hi ha uns replans amb escales que permeten d’arribar<br />
a l’aigua des de les roques. Un punt on es pot<br />
contemplar el far és el Castell de Sant Nicolau, just a<br />
l’altra banda de l’entrada al port antic de Ciutadella.<br />
Menorca és coneguda com l’illa <strong>dels</strong> cinc <strong>fars</strong>. El<br />
darrer és el Far de l’illa de l’Aire, situat a l’altra<br />
punta, l’extrem sud-est.<br />
SÖNKE BIEHL/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY 2.0
20<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE CAPDEPERA<br />
El Far de Capdepera és un <strong>dels</strong> més emblemàtics de<br />
Mallorca i un <strong>dels</strong> cinc que es mantenen actius. Va ser<br />
construït l’any <strong>18</strong>61, amb una torre de planta circular. Té<br />
diverses cambres adossades, que servien d’habitatge per<br />
al faroner i d’espai per al manteniment. Combina una llum<br />
blanca amb un centelleig vermell cada dos minuts. Alçat<br />
en un entorn natural imponent marcat pels penya-segats,<br />
del far estant es pot veure l’illa de Menorca si el dia és<br />
clar. Hi ha unes quantes rutes –i uns quants nivells– per<br />
a arribar-hi a peu i descobrir-lo, tot i que no és possible<br />
d’entrar-hi.<br />
Localització: Capdepera<br />
(Mallorca)<br />
FRANK VINCENTZ/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC BY-SA 3.0
21<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
<strong>18</strong> FARS<br />
FAR DE BARBARIA<br />
El Far de Barbaria es va construir l’any 1971 i emet un<br />
centelleig de llum intermitent. És al cap de Barbaria, el<br />
més meridional, un <strong>dels</strong> primers territoris de l’illa que<br />
es va habitar, ara fa quatre mil anys. A prop, hi ha la torre<br />
de defensa del Garroveret –del segle XVIII– i la Cova<br />
Foradada, un <strong>dels</strong> atractius turístics més destacats de<br />
l’illa. De dins estant, es veu el final del penya-segat i la<br />
mar. A més, cap al vespre es pot gaudir del paisatge i de la<br />
posta de sol, que paga molt la pena, com ja deia Aspencat:<br />
“De Sant Francesc al cap de Barbaria en moto, no em puc<br />
llevar del cap eixa foto, ni eixa posta de sol de postal.”<br />
Localització: Formentera<br />
TOMMY FERRAZ/ WIKIMEDIA COMMONS/ CC0
22<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
JULIÀ BLANCO<br />
“Que fins ara no t’hagis<br />
infectat de covid no vol dir<br />
que hi siguis immune”<br />
Entrevista a l’investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut de<br />
Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco per a parlar<br />
sobre la setena onada
23<br />
JULIÀ BLANCO<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
TXELL PARTAL<br />
Ens podem tornar a infectar, ja no estem protegits pel<br />
simple fet d’haver passat l’òmicron. Aquesta variant<br />
va mutant<br />
“ Que fins ara no t’hagis infectat de<br />
coronavirus no vol dir que hi siguis<br />
immune”, adverteix Julià Blanco,<br />
investigador de l’IrsiCaixa i l’Institut<br />
de Recerca Germans Trias<br />
i Pujol. Malgrat tot, l’ADN <strong>dels</strong> qui<br />
no s’han arribat a encomanar en aquestes<br />
set onades podria tenir la clau de la<br />
cura. Per això, un estudi internacional ho<br />
investiga. Tot i que en cada variant que<br />
apareix hi ha més gent que es contagia.<br />
“Molta gent que no s’havia infectat durant<br />
les sis onades anteriors, s’encomana<br />
ara. No tothom que no l’havia passat era<br />
per factors genètics. A més, el virus no<br />
solament evoluciona per saltar-se els<br />
anticossos.”<br />
En aquesta entrevista, Julià Blanco aprofundeix<br />
en la situació actual. Una setena<br />
onada més invisibilitzada que mai, de la<br />
qual es tenen molt poques dades, i que ha<br />
estat causada per l’aparició de la subvariant<br />
BA.5 de l’òmicron. Un variant que<br />
encara s’estudia, però de la qual ja hi ha<br />
les primeres conclusions. “Vacunar els<br />
vulnerables hauria de ser una prioritat.”<br />
—Ja ha començat, la setena onada?<br />
—Ara mateix, no tenim una quantificació<br />
de què passa, i, per tant, és molt<br />
complicat parlar d’onades. Sobretot és<br />
molt difícil de saber la magnitud de la<br />
que tenim. Ara, tots som conscients que<br />
hi ha un augment del nombre de casos<br />
positius. Però no sabem si és realment<br />
una setena onada o si la sisena no va arribar<br />
a caure mai. Sembla que en realitat<br />
el virus no ha parat de circular des de la<br />
sisena. No hi ha hagut una aturada en la<br />
circulació. Hi ha hagut una baixada de<br />
casos, i ara veiem un repunt. La qüestió<br />
és que és molt complicat de quantificar.<br />
—La doctora Magda Campins deia ara<br />
fa uns dies que hi havia un 75% de casos<br />
ocults.<br />
—És clar, la gent que té una prova positiva<br />
de coronavirus no la registra al<br />
sistema sanitari. És més, hi ha molta<br />
gent que s’infecta i no ho sap. Per tant, és<br />
impossible de tenir un valor quantitatiu<br />
d’incidència del virus en aquest moment.<br />
Ara, tots tenim la sensació que el virus<br />
circula molt, últimament.<br />
—S’haurien de tornar a controlar tots<br />
els casos, tenint en compte que augmenten?<br />
—Ara s’ha de tenir molta cura <strong>dels</strong> vulnerables.<br />
La majoria de la població estem<br />
ben protegits davant la malaltia greu,<br />
sigui perquè estem ben vacunats, sigui<br />
perquè ja hem passat l’òmicron. Els<br />
anticossos generats per les terceres dosis<br />
o per infeccions de la sisena onda van<br />
minvant. I els anticossos no reconeixen<br />
tan bé la subvariant BA.5, per tant, ens<br />
fa a tots més susceptibles a la infecció.<br />
Però això no vol dir que desenvolupem<br />
una malaltia greu. Al contrari, la majoria<br />
de gent que s’infecta té una malaltia lleu i<br />
al cap de poc està bé, tot i que sembla que<br />
aquesta nova subvariant dura més dies.<br />
Amb aquesta nova situació, no podem<br />
sobrecarregar el sistema sanitari fentlos<br />
comptar tots els casos. El sistema<br />
s’ha de protegir una mica i focalitzar-se<br />
sobretot en les persones que realment<br />
tenen un risc de desenvolupar la malaltia<br />
greu. Al final, això representarà<br />
beneficis per a tots. Si sobresaturem el<br />
sistema sanitari amb els que no requereixen<br />
atenció, limitarem l’atenció <strong>dels</strong><br />
qui sí que ho necessiten.<br />
—Amb aquesta nova subvariant, els<br />
anticossos ens protegeixen menys? Algú<br />
que ja hagi passat l’òmicron es pot<br />
tornar a infectar?<br />
—Sí, ens podem tornar a infectar, ja no<br />
estem protegits pel simple fet d’haver<br />
passat l’òmicron. Aquesta variant va<br />
mutant. Fins ara, el virus evolucionava<br />
molt aleatòriament. És a dir, apareixien<br />
variants que no tenien res a veure l’una<br />
amb l’altra. Ara ja no és així. Segurament<br />
el virus ha trobat la zona de confort. Ha<br />
descobert una variant que és molt transmissible,<br />
l’òmicron, i evoluciona dins<br />
aquesta variant. No apareixen variants<br />
completament diferents, sinó que tenim<br />
una evolució de l’òmicron. Per això, els<br />
infectats per l’òmicron BA.1 o BA.2 poden<br />
tornar a contagiar-se per la BA.5. Encara
24<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
JULIÀ BLANCO<br />
És un bon moment per<br />
a posar-se la tercera<br />
dosi, tothom hauria de<br />
vacunar-se del tot. I si fa<br />
sis mesos que s’ha passat<br />
la malaltia, sempre és<br />
millor rebre la vacuna que<br />
no pas reinfectar-se amb<br />
l’òmicron BA.5<br />
que serà una infecció lleu, perquè malgrat<br />
que els anticossos no la reconeixen<br />
bé, tenim la memòria immunològica que<br />
ens protegeix de la malaltia greu.<br />
—El Departament de Salut insisteix que<br />
és important que qui encara no s’hagi<br />
posat la tercera dosi es vaccini.<br />
—Com deia abans, els qui es va vacunar<br />
o va passar la covid-19 el mes de gener o<br />
febrer perden anticossos. Per tant, si van<br />
passar la infecció i no van rebre la tercera<br />
dosi, és important que se la posin ara.<br />
Així els augmentaran els anticossos i de<br />
retruc estaran més protegits. Poc o molt,<br />
això també servirà per a frenar la transmissió<br />
del virus. És un bon moment per<br />
a posar-se la tercera dosi, tothom hauria<br />
de vacunar-se del tot. I si fa sis mesos que<br />
s’ha passat la malaltia, sempre és millor<br />
rebre la vacuna que no pas reinfectar-se<br />
amb l’òmicron BA.5.<br />
—Què és millor, vaccinar-se ara o esperar<br />
que arribin els nous vaccins que<br />
preparen Pfizer i Moderna, basats en<br />
l’òmicron?<br />
—Hem tingut una petita sorpresa. Pensàvem<br />
que les vacunes basades en l’òmicron<br />
serien molt millors que no les que<br />
tenim ara, basades en la variant original. I<br />
no ha estat ben bé així. Els estudis clínics<br />
diuen que són una mica més efectives,<br />
però que la diferència no és gaire gran.<br />
Si li donem a algú la quarta vacuna de<br />
les originals, i a algú altre, la vacuna<br />
d’òmicron, el primer tindrà dues vegades<br />
més anticossos. És millor, però és<br />
una diferència petita. I tenint en compte<br />
això, crec que no val la pena d’esperar les<br />
vacunes noves. Sobretot pensant en la<br />
població més vulnerable, els més grans<br />
de vuitanta anys, que són qui pot tenir<br />
més complicacions. Reactivar la quarta<br />
dosi per a gent fràgil hauria de ser una<br />
prioritat. Ja ho podem fer, amb les vacunes<br />
que tenim.<br />
—Això vol dir que cada mig any ens<br />
haurem de tornar a vaccinar? Serà per<br />
sempre?<br />
—No, no és viable. No té sentit que ens<br />
vacunem cada sis mesos, sobretot la població<br />
general. Podríem provar de mantenir<br />
els nivells d’anticossos molt alts en<br />
tota la població amb aquesta vacunació<br />
cada sis mesos, però això forçaria que<br />
hi ha hi hagués més evolució viral. Les<br />
vacunes perdrien eficàcia. No és una bona<br />
estratègia. El virus continuaria circulant i<br />
seria un cercle viciós. Hauríem de pensar<br />
més a llarg termini. Cal fer molta més<br />
recerca per a trobar vacunes efectives<br />
contra tots els coronavirus, o que siguin<br />
capaces de generar una immunitat a les<br />
mucoses; és a dir, al nas o a la gola, que<br />
és on necessitem els anticossos per a<br />
protegir-nos contra la infecció.<br />
—Hi ha recerca en aquest sentit?<br />
—Sí, per descomptat. Hi ha moltes iniciatives<br />
que cerquen una vacuna pancoronavirus,<br />
que neutralitzi totes les variants.<br />
Hauria de funcionar en les que coneixem<br />
i en les futures. A més, s’investiga molt<br />
sobre vacunes que s’administrarien per<br />
via internasal, que farien que tinguéssim<br />
la resposta immune allà on és més necessària<br />
–a la porta d’entrada del virus: el<br />
sistema respiratori–, i no per tot el cos.<br />
—Hi ha gent que, dos anys després de<br />
l’arribada del coronavirus, encara no<br />
s’ha infectat. Podrien tenir la resposta<br />
a la cura?<br />
—Sí, de fet és un model que s’ha estudiat<br />
en més virus. Per exemple, en el VIH,<br />
l’estudi <strong>dels</strong> resistents a la infecció ens<br />
ha donat moltíssima informació sobre<br />
quins són els mecanismes protectors.<br />
En aquest cas, hi ha un gran estudi en<br />
marxa. És una col·laboració internacional<br />
molt important, que identifica<br />
gent que ha estat exposada al virus i<br />
no s’ha infectat. Miren de saber quins<br />
factors genètics determinen aquesta<br />
resistència a la infecció. Encara no hi<br />
ha dades, però quan les tinguem, podrem<br />
aconseguir una vacuna que generi<br />
mecanismes de protecció que facin que<br />
no ens infectem.<br />
—Per tant, parlem d’una qüestió d’ADN?<br />
També s’havia parlat que podrien ser els<br />
grups sanguinis?<br />
—El grup sanguini s’ha associat a la celeritat<br />
de la infecció. També sabem que<br />
hi ha defectes genètics que van associats<br />
a una malaltia més greu. Allò que no<br />
sabem són els factors genètics associats<br />
a la protecció. S’ha estudiat molt la gent<br />
que ha tingut una covid greu. Però fins<br />
ara no s’havien pogut estudiar els qui no<br />
s’han infectat mai.
25<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
JULIÀ BLANCO<br />
—Si algú fins ara no s’ha infectat, és<br />
immune?<br />
—No, que fins ara no t’hagis infectat de<br />
covid no vol dir que hi siguis immune. I<br />
menys amb aquesta evolució viral. Molta<br />
gent que no s’havia infectat durant les sis<br />
onades anteriors, malgrat haver tingut<br />
contacte estret amb un cas, sí que s’encomana<br />
de la BA.5. No tothom que no s’ha<br />
infectat ha estat per factors genètics. En<br />
molts casos és perquè la seva exposició al<br />
virus ha estat mínima. Per això, l’estudi<br />
dissenyat en l’àmbit internacional mira<br />
d’identificar persones que han estat exposades<br />
al virus –n’hi ha d’haver alguna<br />
prova– i no s’han infectat. En definitiva,<br />
en el fet d’infectar-se o no, també hi<br />
ha un factor viral. El virus no solament<br />
evoluciona per saltar-se els anticossos.<br />
També evoluciona per saltar-se uns altres<br />
mecanismes del sistema immunitari.<br />
És possible que la variant BA.5 infecti<br />
gent menys sensible al contagi amb la<br />
variant original.<br />
—Abans heu dit que sembla que els<br />
símptomes de la subvariant BA.5 duren<br />
més.<br />
—El sistema de salut francès ha publicat<br />
unes dades que ho diuen. Amb aquesta<br />
subvariant, hi ha bones notícies i dolentes.<br />
Una de les dolentes és aquesta: la<br />
simptomatologia és més llarga. A més,<br />
hi ha estudis que diuen que, en mo<strong>dels</strong><br />
animals, és una variant més patogènica<br />
que no la BA.2, que va ser la gran responsable<br />
de l’onada anterior. Per tant, hem<br />
de vigilar molt amb els més vulnerables,<br />
la gent gran i els immunodeprimits. Cal<br />
protegir-los, perquè si es confirmen<br />
aquests resultats, la mortalitat associada<br />
a aquesta onada podria ser més gran que<br />
no s’espera, sobretot entre aquesta gent.<br />
—Com es pot protegir, la gent vulnerable?<br />
—Bàsicament, amb sentit comú. Si tenim<br />
símptomes, hem de procurar protegir el<br />
nostre entorn. Cal que duem la màscara<br />
i ens fem proves d’antígens quan anem<br />
a veure els nostres avis. Tot i que cal ser<br />
conscients que una prova d’antígens negatiu<br />
avui, no vol dir que demà no pugui<br />
ser positiu. En cas de tenir símptomes, cal<br />
anar amb màscara i ventilar bé. És més, si<br />
podem, hauríem d’evitar d’anar a veure<br />
persones vulnerables, com els nostres<br />
avis. És millor esperar-nos a confirmar<br />
que som negatius. Cal protegir-los, perquè<br />
probablement molt <strong>dels</strong> nostres avis<br />
poden infectar-se amb BA.5 i no tenir una<br />
malaltia greu, però alguns poden tenir<br />
complicacions importants, sobretot els<br />
que tenen patologies prèvies.<br />
—I el sistema sanitari, què pot fer?<br />
—Cal reactivar les quatre dosis de vacunes<br />
per als més grans de vuitanta anys.<br />
No és la solució perfecta, evidentment.<br />
Però pot ajudar. També tenim bones<br />
notícies, la BA.5 encara sembla sensible<br />
a alguns <strong>dels</strong> fàrmacs que tenim contra<br />
la covid. Tant els antivirals com els<br />
anticossos monoclonals. No sembla més<br />
resistent als anticossos que administrem<br />
als immunodeprimits que no reaccionen<br />
a la vacuna. Això ens ha de permetre<br />
protegir-los.<br />
—Fins ara, quan hi havia una onada, es<br />
frenava amb més restriccions. Com s’ha<br />
de fer, ara?<br />
—No podem tornar a les restriccions.<br />
Seria poc útil i contraproduent. Com ho<br />
aturem? El virus circula, per tant, si som<br />
positius, procurem no anar a treballar.<br />
No hi haurà baixes per covid, tan sols si<br />
et trobes malament, però s’ha de provar<br />
de fer teletreball sempre que es pugui.<br />
I fora de la feina, quedem-nos a casa.<br />
Evitem qualsevol contacte. Sobretot,<br />
cal que protegim la gent gran. Fem-nos<br />
proves quan tinguem qualsevol dubte.<br />
Les persones més vulnerables haurien de<br />
continuar portant la màscara. En realitat,<br />
és fer servir el sentit comú. Amb les vacunes<br />
no podrem aturar aquesta setena<br />
onada. Però amb la quarta dosi podem<br />
protegir la gent vulnerable. Com més<br />
aviat s’activin aquestes quartes dosis del<br />
vaccí, millor.<br />
—Parlant de vaccins, aviat també s’espera<br />
que se n’aprovin de nous, com ara<br />
Amb les vacunes no podrem<br />
aturar aquesta setena<br />
onada. Però amb la quarta<br />
dosi podem protegir la gent<br />
vulnerable. Com més aviat<br />
s’activin aquestes quartes<br />
dosis del vaccí, millor<br />
el d’Hipra, fet a Catalunya.<br />
—Sí, hi ha més vacunes que són a punt<br />
d’aprovar-se i que mostren bons resultats.<br />
Tot i que no es basen en l’òmicron,<br />
sembla que funcionen una mica més bé.<br />
Quan s’aprovin –i esperem que sigui<br />
aviat, almenys en el cas d’Hipra–, seran<br />
un nou arsenal per a intentar de protegir<br />
la nostra gent gran. Però, de moment,<br />
aquestes persones fràgils s’haurien de<br />
poder començar a protegir amb les vacunes<br />
vigents.
26<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
“Rússia ha<br />
guanyat i cal<br />
una república<br />
europea”<br />
Entrevista a la politòloga alemanya, que defensa<br />
la creació d’una república europea que superi els<br />
estats · Creu que la guerra d’Ucraïna demostra que<br />
els interessos europeus i americans són diferents<br />
ALBERT SALAMÉ
27<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
VICENT PARTAL<br />
Ulrike Guérot és una politòloga alemanya,<br />
professora universitària,<br />
directora i fundadora de l’European<br />
Democracy Lab, institució<br />
on desenvolupa conceptes sobre<br />
el futur de la integració europea. Guérot<br />
apareix sovint en mitjans europeus amb<br />
opinions sempre contundents. Ara ha<br />
estat a Barcelona convidada per l’Institut<br />
Goethe.<br />
L’abril del 2013, Guérot va publicar amb<br />
Robert Menasse un manifest sobre la<br />
fundació d’una república europea en<br />
què defensaven la creació d’una Europa<br />
postnacional basada en la igualtat de tots<br />
els ciutadans més enllà de les fronteres<br />
estatals. En aquest disseny, defensen que<br />
les ciutats i les “regions històriques”<br />
com Catalunya haurien de guanyar pes<br />
i substituir els estats actuals perquè són<br />
més arrelades.<br />
Durant la pandèmia del coronavirus,<br />
Guérot va ser molt crítica amb les mesures<br />
que es van prendre i va avisar que<br />
el camp de debat es reduïa a còpia d’estigmatitzar<br />
els ciutadans que no estaven<br />
d’acord amb el govern. Això va suscitar<br />
fortes polèmiques a les xarxes socials,<br />
especialment quan va ser acusada de ser<br />
una provocadora i de fer servir mitges<br />
veritats en els debats públics.<br />
Amb motiu de la guerra d’Ucraïna, Guérot<br />
ha estat crítica amb l’ajut alemany<br />
a Ucraïna. Considera que l’OTAN és un<br />
obstacle per a la integració europea, creu<br />
que Rússia és un país difícil, però no pas<br />
un enemic, i per això ha explicat el sentiment<br />
rus de ser una nació amenaçada,<br />
cosa que també li ha causat problemes,<br />
fins i tot a la universitat on ensenya.<br />
—Sou una persona molt conflictivitzada<br />
davant l’opinió pública. Com us<br />
definiríeu?<br />
—Sóc una persona crítica amb el sistema.<br />
Per això vaig manifestar-me contra<br />
les mesures tan dràstiques que es van<br />
prendre durant el coronavirus i per això<br />
sóc favorable a la pau a Ucraïna. Però he<br />
de dir que al mateix temps puc treballar<br />
per a Soros. Sóc una persona complexa i<br />
això em dóna grans avantatges.<br />
—Quins?<br />
—Que parlo amb tothom, amb gent de<br />
posicions molt diferents, i sempre dic<br />
les mateixes coses als uns i als altres.<br />
Sobre Europa, per exemple. O sobre el<br />
meu intent d’entendre aquest temps<br />
complicat que ens ha tocat de viure. I dic<br />
les mateixes coses en privat que a la televisió,<br />
igual, de la mateixa manera. Una<br />
altra qüestió és si el jo de la televisió és<br />
el mateix que jo. Perquè caldria recordar<br />
allò que ens va ensenyar Hannah Arendt:<br />
quan regales les teues paraules al públic<br />
ja no pots controlar què en farà, el públic,<br />
de les teues paraules...<br />
—Parlem d’Europa?<br />
—Parlem d’Europa.<br />
—Vós direu...<br />
—Si entenem que la polarització destrueix<br />
la vida política i no volem acabar<br />
amb una gran confrontació entre els<br />
populistes i el sistema, i si no volem<br />
passar-nos el dia parlant de Brexit, Polexit,<br />
Italexit i tot els “exit”, és molt<br />
evident que ens cal repensar Europa. I<br />
cal que assumim que més Europa, però<br />
no pas aquesta Europa que tenim avui,<br />
pot ajudar a guarir aquesta divisió entre<br />
el sistema i el populisme. Un professor<br />
Caldria recordar allò que<br />
ens va ensenyar Hannah<br />
Arendt: quan regales les<br />
teues paraules al públic ja<br />
no pots controlar què en<br />
farà, el públic, de les teues<br />
paraules...
28<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
polonès de seixanta anys un dia em va<br />
dir: “Us comprenc bé, vós no esteu a<br />
favor d’aquesta Unió Europea perquè<br />
és problemàtica i no funciona. I voleu<br />
una república europea que sigui la fusió<br />
<strong>dels</strong> espais jurídics i polítics en un estat<br />
europeu.” Exacte! Això vull jo.<br />
—Aquesta és, per tant, la vostra proposta:<br />
fer una república europea, no una<br />
unió d’estats com ara.<br />
—Aquí sóc jo. Tinc una utopia practicable.<br />
A la Unió Europea tenim un dret<br />
híbrid i diversos espais polítics que no es<br />
fusionen. I per tant tenim un problema<br />
estructural. Que ve de l’arrel, del concepte,<br />
del mateix concepte polític de la Unió<br />
Europea. Jo no dic que tingui les respostes<br />
de tot, però sé que els problemes estructurals<br />
reclamen respostes estructurals.<br />
—Una república europea seria una resposta<br />
estructural, això és cert.<br />
—I em sembla que ens permetria d’alleujar<br />
la tensió actual creada per la polarització.<br />
Perquè, per exemple, podríem discutir-nos<br />
tranquil·lament amb l’extrema<br />
dreta quan ells diuen que Europa ha de<br />
canviar i que aquesta Europa no funciona.<br />
D’acord. Doncs parlem-ne, perquè això<br />
és així. A més, el fet de parlar-ne ja crea<br />
un espai comú per a tots. La idea d’una<br />
república europea podria ser la chambre<br />
de la discussion <strong>dels</strong> europeus, que ens<br />
podria ajudar a superar aquesta polarització<br />
que ara veiem en tots els espais.<br />
—No és gens senzilla la proposta que<br />
feu.<br />
—Crec que va ser Rilke que va demanar:<br />
“I tu què tens contra la dificultat? Perquè<br />
les coses simples no funcionen.”<br />
—Som al 2022.<br />
—Sí. I tenim el coronavirus i aquesta<br />
guerra d’Ucraïna, una guerra proxy<br />
en què participen els americans però<br />
sense involucrar-se en les hostilitats.<br />
Europa es fa mal a ella mateixa aplicant<br />
constantment polítiques destructives<br />
contra la seua població. Aquesta guerra<br />
d’Ucraïna ens demostra que els interessos<br />
americans i els interessos europeus<br />
no són congruents, no són els mateixos.<br />
Si més no, això es pot dir amb certesa.<br />
Però, malgrat això, nosaltres ens aïllem<br />
La idea d’una república<br />
europea podria ser la<br />
‘chambre de la discussion’<br />
<strong>dels</strong> europeus<br />
ALBERT SALAMÉ
29<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
de Rússia. I empenyem Rússia als braços<br />
de la Xina –mentre acceptem, per cert,<br />
que la Xina construeixi la línia ferroviària<br />
de Belgrad a Budapest. I acceptem<br />
que cal augmentar els pressuposts de<br />
defensa al 2% i que Suècia i Finlàndia<br />
entrin a l’OTAN. En definitiva, acceptem<br />
el domini americà. Però, ai!, resulta que la<br />
guerra econòmica que volíem fer contra<br />
Rússia ja ha fracassat. No hi ha inflació<br />
a Rússia, o no hi ha massa inflació i el<br />
ruble Déu n’hi do com és d’estable. De<br />
manera que si alguna volta vam tenir<br />
la sensació, la pretensió, que podíem<br />
assecar Rússia i ofegar-la, això ja s’ha<br />
acabat. Rússia ha guanyat. Ja ho entenc,<br />
que costa d’acceptar-ho, però crec que en<br />
tot cas cal analitzar si hem pres decisions<br />
equivocades i jo crec que sí. A Europa ara,<br />
n’hi ha prou de mirar la realitat, sí que<br />
tenim inflació, problemes energètics,<br />
tallarem el gas a l’hivern...<br />
—Però no es pot reduir un conflicte<br />
com el d’Ucraïna i les aspiracions <strong>dels</strong><br />
ucraïnesos a part del joc entre els Estats<br />
Units i Europa.<br />
—És clar. Òbviament, Putin és un agressor.<br />
No ho puc negar, això. És evident. Jo<br />
no nego els fets. Però això no evita que<br />
em pugui preguntar obertament per què<br />
Europa no és capaç de mirar pels seus<br />
interessos i es deixa arrossegar d’aquesta<br />
manera. Aquesta és la qüestió clau i jo<br />
espero que Europa es vagi despertant i<br />
pugui tornar a ser un projecte emancipador,<br />
com ho havia estat.<br />
—Quan ho havia estat?<br />
—Els projectes europeus del 1992 eren<br />
emancipadors. Un era la unió política,<br />
Maastricht, una unió més gran entre<br />
nosaltres. I l’altre era la creació d’una<br />
pau eurasiàtica, d’una associació que<br />
havia d’anar de Lisboa a Vladivostok.<br />
Però tots dos projectes han fracassat.<br />
Trenta anys després ho hem d’acceptar.<br />
Ara, ens hem de demanar si aquests dos<br />
projectes encara són els nostres projectes<br />
intel·lectualment, emocionalment, políticament,<br />
financerament, socialment,<br />
estratègicament. Si la resposta és que<br />
sí, hem de pensar si tenim encara cap<br />
opció. O si potser ja no hi ha res a fer<br />
davant Xinamèrica. Però fins i tot si fos<br />
el cas i ja no poguéssim impedir que la<br />
Xinamèrica es mengi els nostres ports i<br />
tot això sempre podríem tornar enrere,<br />
a pensar si aquells dos objectius del 1992<br />
es poden realitzar encara avui.<br />
—I com es fa això?<br />
—Oposant-se al transhumanisme, a<br />
aquesta idea que transitem d’humans a<br />
posthumans i a l’agenda digitalitzadora.<br />
Jo ho vull. Jo vull oposar-m’hi. També<br />
perquè així crec que defensaríem el continent<br />
europeu. No tan sols els territoris i<br />
les precioses ciutats, i l’àgora i la cultura<br />
grega i llatina i l’arquitectura i el renaixement<br />
i tot això que ha fet i és Europa.<br />
Una Europa que no és Amèrica –que<br />
comença, per entendre’ns, el 1776. I que<br />
tampoc no és l’Àfrica. Ni la Xina, és clar,<br />
que té una gran cultura, però és tota una<br />
altra cosa.<br />
—Com definiu l’essència d’aquesta Europa<br />
que dibuixeu?<br />
—Aquí a Europa tenim una cosa molt<br />
específica que, si l’hem de resumir en<br />
una paraula, jo en diria “república”. És<br />
el concepte que ens explica com la gent<br />
ha de viure junta, i pot viure junta, en<br />
un mateix projecte polític compartit.<br />
Això és Plató i Aristòtil i és Ciceró i Kant<br />
i Rousseau, és l’evolució de la nostra Europa.<br />
La pregunta ara és si volem salvar<br />
l’estructura mental d’Europa, d’aquesta<br />
res publica amb tot allò que ha implicat i<br />
implica, encara avui: economia i democràcia,<br />
àgora, liberté, égalité, fraternité,<br />
tot allò que fa la república europea i que<br />
a més és una joia del pensament intel·lectual<br />
mundial.<br />
—Imaginem-nos que sí, que ho volem<br />
salvar...<br />
—Doncs si ho volem fer hem de pensar<br />
primer de tot d’on partim, de quins teixits<br />
socials, físics o territorials hem de<br />
partir per a aconseguir-ho. Com l’hem de<br />
pensar. I la meua resposta és que Europa<br />
necessita una república europea.<br />
Jo espero que Europa es<br />
vagi despertant i pugui<br />
tornar a ser un projecte<br />
emancipador, com ho<br />
havia estat
30<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
Moltes estructures<br />
que hem creat amb la<br />
Unió Europea ara cal<br />
desconstruir-les<br />
—Concretament per a què?<br />
—Fins als anys setanta, abans que s’imposés<br />
l’agenda neoliberal, les coses eren<br />
encara força clares, però ara es va destruint<br />
de manera accelerada aquella estructura<br />
europea de col·laboració entre<br />
allò que era públic i privat i es van diluint<br />
els elements que ens definien com a continent.<br />
El teixit industrial europeu se’l va<br />
menjant Amazon, això és visible a cada<br />
cantonada de cada ciutat. I els xinesos<br />
s’hi escolen amb la seua transformació<br />
de la vigilància sobre les societats. Jo dic<br />
que si volem pensar en un projecte europeu<br />
hem de pensar en aquests teixits<br />
bàsics, el teixit social, el teixit industrial,<br />
el teixit cultural... Fa poc a Torí em va<br />
passar que en una reunió amb industrials<br />
d’allà ens enteníem perfectament perquè<br />
aquesta és la mena de gent que necessita<br />
Europa, gent responsable i arrelada. Si<br />
només actues per ser gran –big data, big<br />
business, big american, big GAFA, big el que<br />
sigui–, això ja no és un model republicà,<br />
perquè és incontrolable a escala humana.<br />
—Com la penseu, doncs, aquesta república?<br />
—Jo penso en una república europea<br />
teixida a partir de la subsidiarietat, horitzontal,<br />
basada en les regions i en les<br />
identitats culturals històriques –la <strong>dels</strong><br />
catalans, per exemple– i desconstruïda.<br />
Hem de combinar l’origen, el fet local,<br />
amb un estat funcional europeu i emancipador.<br />
Per això moltes estructures que<br />
hem creat amb la Unió Europea ara cal<br />
desconstruir-les.<br />
—Per haver suscitat debats com aquest,<br />
hem rebut atacs forts a les xarxes socials.<br />
Com ho feu per resistir aquesta pressió?<br />
—No és fàcil quan tanta gent comença<br />
a mirar i a fer amalgames de qualsevol<br />
cosa que fas o que dius, des d’angles tan<br />
diferents. De moment em salva la creença<br />
que a mi no se’m poden emportar,<br />
que no poden convertir-me en allò que<br />
ALBERT SALAMÉ
31<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
Tu pots entendre algú<br />
sense que això signifiqui<br />
justificar què fa<br />
diuen que sóc. Sóc una persona complexa.<br />
He treballat amb la CDU i amb l’SPD; i a<br />
l’European Council on Foreign Relations.<br />
Conec Javier Solana. I he treballat per a<br />
Soros? Doncs, sí, també!<br />
—Us heu queixat molt d’allò que anomeneu<br />
“la disminució de l’espai per a<br />
debatre”.<br />
—Això és evident i és un gran problema.<br />
—Respecte del coronavirus, heu tingut<br />
una posició molt crítica i això ha fet que<br />
alguns us consideressin negacionista...<br />
—Ho deia abans: hi sóc jo i “el fenomen<br />
Guérot”. Jo faig el que faig i parle amb<br />
tothom i confie en aquells que em coneixen.<br />
Però als mitjans es veu “el fenomen<br />
Guérot”, que el fan servir perquè així<br />
l’espai de la conversa pública es redueix.<br />
Si no pots combatre l’argument mata la<br />
persona, tan simple com això. Ens neguen<br />
la facultat de canviar d’opinió, ens<br />
neguen el dret de ser convençuts, és una<br />
cosa totalment irracional.<br />
—I qui en té la culpa?<br />
—Crec que és important d’analitzar què<br />
té de dolent internet i les bombolles que<br />
crea. I, evidentment, és important, molt<br />
important, de saber qui paga aquestes<br />
campanyes d’assetjament. Qui finança<br />
els atacs a les xarxes socials? Al final intenten<br />
de polaritzar, tant hi fa si parlem<br />
del coronavirus, d’Ucraïna, del canvi<br />
climàtic... Volen que es perdi la diferenciació,<br />
que es perdin les dades tangibles.<br />
—Opinar és sempre posar-se en perill,<br />
no?<br />
—Sí. Però tu pots entendre algú sense<br />
que això signifiqui justificar què fa. I jo<br />
m’alarmo quan veig com es nega això,<br />
de quina manera perdem les estructures<br />
mentals europees, les ordres de pensament<br />
europees. Observeu què passa. Si<br />
sobre algun tema concret penso, posem<br />
per cas, com l’extrema dreta, tindré por<br />
de parlar-ne, perquè no m’acusin de<br />
pensar com ells i m’organitzin una campanya<br />
dient que sóc d’extrema dreta. I el<br />
resultat quin és? Doncs que acabo callant<br />
i amb això reforço la gent que crec que<br />
ho fa malament, simplement perquè no<br />
goso dir què penso, perquè no m’encaixin<br />
en un lloc que no és el meu. És una<br />
intimidació permanent.<br />
—Tot va massa de pressa?<br />
—Sí. Hi ha la pressa. Vinga tot de pressa,<br />
els smartphones, els piulets de Twitter,<br />
vinga, tot ben ràpid. Però aturem-nos<br />
un segon: això ho necessitem de debò?<br />
Sí? Per a fer què? De debò ens cal l’Alexa<br />
per a omplir la nevera o podem obrir<br />
la porta i mirar què hi ha i què ens cal<br />
comprar? No paren de dir-nos que ens<br />
simplifiquen la vida, però no és clar que<br />
sigui així. Jo vull agafar un tren però no<br />
hi ha cap humà a l’estació. He d’anar a<br />
internet i clicar no sé a quin lloc per a<br />
trobar les instruccions que necessito. O<br />
he d’exposar el meu problema a un bot<br />
telefònic. I encara no ens n’adonem i li<br />
descrivim els nostres problemes a una<br />
màquina! Vinga intel·ligència artificial i<br />
tot això que al final no és sinó una deformació<br />
del nostre pensament i un estrès<br />
afegit a tothom.<br />
—Com ho atures això?<br />
—Podem llegir la literatura. I t’hi trobes,<br />
què sé jo, Sándor Márai descrivint-nos<br />
un Budapest <strong>dels</strong> anys 1920, 1930, quan<br />
la gent tenia un dia sencer per a discutir<br />
i pensar mentre seia al voltant del foc i<br />
parlava. O llegeixes sobre aquelles estacions<br />
de tren on un tren passava cada<br />
hora marcant una vida lenta i rítmica. I és<br />
un contrast per a pensar què passa amb<br />
aquesta agenda transhumanista. Potser<br />
no som prou conscients d’on som. Stefan<br />
Zweig ens explicava allò que la gent que<br />
és dins un període que encara no s’ha<br />
acabat no pot llegir-lo complet ni bé,<br />
precisament perquè és al mig...<br />
—Però vos intenteu llegir-lo, malgrat<br />
tot.<br />
—Ah!, sí. Ho intento, sí. Però el que veig<br />
és, per exemple, que els meus alumnes no<br />
saben quines monedes hi havia a Europa<br />
abans de l’euro. I en compte de llegir llibres<br />
llegeixen internet. El paper ha des-
32<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ULRIKE GUÉROT<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
aparegut –tinc ja alumnes mil·lennistes<br />
i aquesta generació té un problema amb<br />
els llibres. Però internet, per exemple,<br />
no té paginació. Allò tan racional d’obrir<br />
per l’índex i saber on hi ha cada cosa. Tot<br />
acaba originant un analfabetisme històric<br />
que sembla que fa que no importi res<br />
d’allò que va existir abans. I és fascinant<br />
de veure com canviem la realitat fent<br />
servir les paraules i com les paraules ens<br />
canvien les estructures de pensament.<br />
Aleshores veus que hi ha un monstre ben<br />
actiu que intenta que tots pensem igual,<br />
que limitem al màxim la nostra capacitat<br />
de debat. I que a l’altra banda hi ha gent<br />
embogida que creu en coses en què és<br />
impossible de creure. Nosaltres volem<br />
ser racionals i hem de deixar que tothom<br />
expressi allò que vol, però aleshores et<br />
trobes gent que nega Galileu i diu que<br />
la terra és plana. Bah, home, bah! Sigui<br />
com sigui, la qüestió interessant és com<br />
podem negociar en una democràcia la<br />
convivència de diversos sistemes de creences<br />
i que ningú no tingui un monopoli<br />
de les creences. I tu ets al mig de tot això<br />
i sents que aquesta tensió entre els dos<br />
extrems et podria matar.<br />
—Metafòricament...<br />
—O no. L’any passat vaig rebre seixanta<br />
amenaces de mort per correu. La democràcia<br />
necessita gent que sigui capaç de<br />
discutir, que sigui capaç de pensar, que<br />
sigui capaç de reconèixer el sentit comú. I<br />
la democràcia té problemes si viu angoixada.<br />
A voltes, per això, tinc la sensació<br />
que tornem al segle XV i al XVI. És com<br />
si Descartes no hagués existit. Torna a<br />
haver-hi moviments religiosos molt<br />
potents que erosionen la democràcia, i<br />
això ara ja no és una discussió abstracta.<br />
Mira què passa amb l’avortament als<br />
Estats Units.<br />
L’any passat vaig rebre<br />
seixanta amenaces de<br />
mort per correu. La<br />
democràcia necessita<br />
gent que sigui capaç de<br />
discutir, que sigui capaç<br />
de pensar, que sigui capaç<br />
de reconèixer el sentit<br />
comú. I la democràcia<br />
té problemes si viu<br />
angoixada
33<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
JAUME MORRON<br />
“Tal com anem, ens convertirem en<br />
colònia energètica de l’estat espanyol”<br />
Entrevista al gerent d’Eoliccat, associació d’empreses<br />
eòliques de Catalunya, molt crític amb la lentitud de la<br />
transició energètica<br />
Jaume Morron, en una imatge d’arxiu. JM
34<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
JAUME MORRON<br />
ANDREU BARNILS I MARC BELZUNCES<br />
Jaume Morron és fundador de dialEc<br />
- Comunicació per a la Sostenibilitat,<br />
empresa de comunicació<br />
que dóna suport als projectes<br />
d’energia renovable que<br />
s’impulsen a Catalunya, i s’encarrega<br />
de la gerència d’Eoliccat, patronal de<br />
les empreses eòliques catalanes. A final<br />
<strong>dels</strong> anys setanta, Morron va militar en<br />
el Comitè Antinuclear de Catalunya, i ara<br />
els lectors de Twitter el coneixen perquè<br />
és l’home del DOGC, l’home que segueix<br />
fil per randa tots els projectes de renovables<br />
que es publiquen al Diari Oficial de<br />
la Generalitat de Catalunya. I en treu una<br />
conclusió clara: Catalunya va molt lenta,<br />
però molt, en la transició energètica.<br />
VilaWeb entrevista un Morron crític per<br />
a parlar-ne.<br />
—Feu un seguiment minuciós DOGC. En<br />
quin punt som de projectes aprovats de<br />
renovables?<br />
—Anem molt malament, tot i<br />
que s’ha de reconèixer que pot<br />
haver-hi hagut un canvi de<br />
tendència, molt incipient, de<br />
mida lil·liputenca, que veurem<br />
si es consolida. Jo no tan sols<br />
miro el DOGC, sinó també els<br />
butlletins oficials de la resta<br />
de comunitats autònomes de<br />
l’estat espanyol. Els butlletins<br />
són el termòmetre, la mesura,<br />
de si es fa la transició energètica o no. És<br />
on apareixen les informacions públiques<br />
de projectes que hi surten, autoritzacions<br />
que es donen. Catalunya va molt lenta.<br />
Molt lenta.<br />
—Quin és l’últim projecte que heu vist<br />
publicat al DOGC?<br />
—S’ha posat a informació pública una<br />
petita instal·lació fotovoltaica a la Selva<br />
del Camp, de 2.925 megawatts. Aquesta<br />
central funcionarà 1.600 hores. És a dir,<br />
Lil·liput. Necessitem que es publiquin<br />
informacions públiques de projectes<br />
grans. Aquí parlem de substituir l’electricitat<br />
que ens aporten tres nuclears de<br />
1.000 megawatts cadascuna, 8.000 hores<br />
l’any. El 52% de l’electricitat. Necessitem<br />
posar a Catalunya, abans del 2030, més<br />
de 4.000 megawatts fotovoltaics, i més<br />
de 4.000 d’eòlics nous. I això no ho farem<br />
a còpia de petites instal·lacions. Que<br />
tenen tot el mèrit, i són necessàries, però<br />
no seran la columna vertebral del nostre<br />
sistema energètic.<br />
—Per què anem lents? Pels lobbies, que<br />
ho frenen? Per l’administració catalana,<br />
burocràtica? Pel centralisme espanyol?<br />
—Aquí hi ha una administració poc musculada,<br />
que no té la musculatura que ha<br />
de tenir per a fer aquesta allau necessària<br />
de nous projectes que han de venir, i que<br />
s’han de tramitar, autoritzar, instal·lar,<br />
posar en servei fins el 2030. I després hi<br />
Necessitem que es publiquin informacions<br />
públiques de projectes grans<br />
ha una absoluta falta de consciència en<br />
la societat catalana sobre el problema a<br />
què ens enfrontem. Tal com anem, ens<br />
convertirem en colònia energètica de<br />
l’estat espanyol. O ens trobarem sense<br />
llum. I tot això no serà de franc. Si no ens<br />
en sortim, això portarà a la desindustrialització<br />
de Catalunya.<br />
—Hi ha un projecte de gran parc a l’Aragó,<br />
que podria portar electricitat a Catalunya.<br />
Com ho veieu?<br />
—No em sembla bé. És clar que no. Perdem<br />
la gran oportunitat que significa<br />
desenvolupar les energies renovables<br />
al nostre jardí. Si desplegues energies<br />
renovables crees coneixement. Necessitem<br />
experts que dissenyin la instal·lació,<br />
els projectes, per a construir-los. I això<br />
són salaris bons i situats en el país rural,<br />
on tenim despoblació. Posar 4.000 megawatts<br />
en potencia eòlica (ara en tenim<br />
1.200) significa que molta gent jove pot<br />
dedicar-se a aquestes carreres necessàries<br />
per a poder operar instal·lacions eòliques<br />
i fotovoltaiques. A banda, hi ha els<br />
beneficis econòmics immediats de tenir<br />
aquestes instal·lacions quant a impostos<br />
que plouen sobre els municipis. Si es fa a<br />
l’Aragó, aquests diners aniran a l’Aragó.<br />
I les feines, igual. Hem de triar. Per una<br />
altra banda, si no fem els deures, no ens<br />
podem quedar a les fosques. I ens portaran<br />
l’electricitat de l’Aragó.<br />
—Tot això, com afecta<br />
el sector? Les empreses<br />
eòliques ara han de<br />
tancar? Han d’acomiadar<br />
gent? No contracten<br />
gent? Treballen fora de<br />
Catalunya?<br />
—Nosaltres hem estat<br />
sota un decret llei del<br />
tripartit, durant deu<br />
anys, que impedia de fer<br />
parcs eòlics a Catalunya.<br />
La indústria eòlica s’ha deslocalitzat. El<br />
decret llei que aprova el govern Torra el<br />
26 de novembre del 2019 el deroga, i ha<br />
tornat una mica l’esperança. La prova és<br />
que <strong>dels</strong> 14.440 megawatts en projectes,<br />
uns 6.660 eren eòlics. La indústria<br />
confia, o confiava, en el decret 16/2019.<br />
Però han passat gairebé tres anys i no<br />
s’ha autoritzat cap projecte, encara. Cap<br />
projecte eòlic autoritzat en tres anys. Sis<br />
han sortit a informació pública. Cinc més<br />
per part de l’estat espanyol, perquè hi ha<br />
promotors que diuen: “Si la Generalitat
35<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
JAUME MORRON<br />
La Generalitat sí que té<br />
competències per a fer la<br />
transició energètica. En té.<br />
No hi ha excusa per a dir<br />
“Madrid no m’ho deixa fer”<br />
no ho fa, vaig a Madrid.” Catalunya té<br />
competències per a aprovar parcs de 50<br />
megawatts. Més grans, Madrid.<br />
—La legislació l’ha definit Madrid. Quin<br />
marge de maniobra té la Generalitat?<br />
Intentem de fer una cosa amb les mans<br />
lligades a l’esquena? O la Generalitat<br />
realment pot fer la transició energètica<br />
independentment, sense limitacions pel<br />
marc legal espanyol?<br />
—La Generalitat sí que té competències<br />
per a fer la transició energètica. En té. No<br />
hi ha excusa per a dir “Madrid no m’ho<br />
deixa fer”. Madrid no deixa fer un munt<br />
de coses als catalans. Per exemple, la<br />
independència. No ens la deixa fer. Però<br />
als molins de vent, i a les plaques fotovoltaiques,<br />
per sota de 50 megawatts, no<br />
hi posa cap impediment. Al contrari. La<br />
Generalitat pot autoritzar projectes fins<br />
a 50 megawatts. I les empreses ho volen.<br />
Aquí ens ha vingut, estimulats pel decret<br />
llei aprovat pel president Torra, una de<br />
les millors empreses energètiques del<br />
món. Statkraft. I una empresa alemanya,<br />
ABO Wind. Però com que la Generalitat<br />
triga, va lenta, al final totes dues han<br />
anat a Madrid.<br />
—Quants funcionaris o treballadors té<br />
la Generalitat per a aprovar projectes?<br />
—Molt pocs. Per això parlava de l’administració<br />
poc musculada. Què han fet<br />
altres comunitats autònomes? Què ha fet<br />
l’estat? El ministeri ho ha subcontractat<br />
a una empresa pública que va a tota velocitat.<br />
Castella - la Manxa ha contractat<br />
40 persones noves. I Aragó, 23. I el govern<br />
actual em consta que ho fa, però les coses<br />
són molt lentes.<br />
—La consellera d’Acció Climàtica, Teresa<br />
Jordà, com la valoreu?<br />
—Amb un any no n’hi ha prou. Fer la<br />
valoració ara és injust. Ha de liderar.<br />
Posar-se al capdavant d’això i liderar. De<br />
fet, qui hauria de fer-ho és el president<br />
Aragonès. La màxima autoritat d’un<br />
país, que, en vista del repte més gran que<br />
té Catalunya, s’ha de posar davant. I ha<br />
d’explicar el país que farem. I per què.<br />
Sense por. La cancellera Merkel va dir als<br />
alemanys: acollirem 1,5 milions de sirians.<br />
Això és un líder. La transició energètica<br />
és a les mans del Molt Honorable<br />
President Pere Aragonès i de l’Honorable<br />
Consellera Teresa Jordà. <strong>Catalans</strong>, necessitem<br />
10.000 megawatts i ara en tenim<br />
1.300. Els necessitem, perquè si no serem<br />
dependents de l’energia espanyola o de la<br />
nuclear, o serem un pària a Europa. Hem<br />
de posar màquines, artefactes, al nostre<br />
jardí, que es diu Catalunya. I explicar el<br />
perquè a la televisió i a tot arreu.<br />
—És reversible l’anomenat NIMBY<br />
[moviments de protesta contra els parcs<br />
eòlics i altres a tot el país]?<br />
—Tu mires els ecologistes preocupats<br />
pels aspectes ambientals i socials –no<br />
tan sols ambientals–, com Greenpeace,<br />
Fons Mundial de la Conservació de la<br />
Natura, Ecologistes en Acció, i en general<br />
estan claríssimament a favor de les<br />
renovables. Hi ha gent en contra? Sí. A<br />
vegades no saps si la gent va en contra<br />
<strong>dels</strong> molins de vent o de la propietat <strong>dels</strong><br />
molins. Perquè Iberdrola, Enel, RWE són<br />
uns canalles, es veu. Però aquí es necessita<br />
tothom. Un parc eòlic de 50 megawatts<br />
val cinquanta milions d’euros.<br />
Això són molts diners. I hem de fer 4.000<br />
megawatts. Multiplica. Es necessitaran<br />
inversions en massa.<br />
—El projecte de llei de la Generalitat<br />
dóna prioritat a la propietat petita i local.<br />
—Si vol això, això no quadra amb els<br />
projectes d’informació pública. Només el<br />
6% són petits, de menys de 5 megawatts.<br />
Probablement, la meitat són de 50. Jo<br />
coincideixo molt més amb el discurs per<br />
les energies renovables, d’hidrogen i de<br />
la societat que tindrem que fa el director<br />
general d’Enel, que no pas amb el senyor<br />
Saladié (ex-diputat de la CUP). El<br />
senyor Saladié no m’aporta solucions. El<br />
director general d’Enel,sí. I no em prohibeix<br />
plaques fotovoltaiques al teulat.<br />
El senyor Saladié sembla que vulgui que<br />
només funcionin els petits productors. I<br />
necessitem tothom.<br />
—Quins són els millors llocs per a instal·lar<br />
parcs eòlics?<br />
—S’ha estudiat <strong>dels</strong> anys 1930 ençà.<br />
Es concentra al nord i al sud: terres de<br />
l’Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Anoia,<br />
la Segarra, Conca de Barberà i Alt Empordà.<br />
Aquí hi ha el recurs eòlic. També<br />
és veritat que la tecnologia va millorant.<br />
Abans a la Segarra no hi anàvem a fer<br />
projectes. Ara hi podem anar amb màquines<br />
més altes i pales més llargues.<br />
—Comenteu la frase “El bosc ha de ser<br />
negoci”.<br />
—L’única manera que el bosc no es cremi<br />
és que sigui negoci. I quan dius ha de ser<br />
negoci, algú ja deu pensar automàticament<br />
en un paio maligne, amb banyes i<br />
cua. El bosc ha estat negoci tota la vida,<br />
a Catalunya. I el bosc es pot utilitzar per
36<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
JAUME MORRON<br />
fer paper, bigues, podem substituir el<br />
formigó. I no necessàriament cremar.<br />
—Solució d’un conflicte clàssic: pagès<br />
contra ecologista.<br />
—Agrovoltaica. Plaques solars que permeten<br />
que l’herba de sota creixi. El bestiar<br />
menja herba en un camp de plaques.<br />
Una altra cosa és la casuística del pagès<br />
català. El propietari de les terres d’Alcarràs,<br />
la pel·lícula, és qui posa les plaques<br />
fotovoltaiques, i fot fora la família de pagesos<br />
que cultivava els préssecs. Aquí tenim<br />
un problema. Jo sé d’algun projecte a<br />
Catalunya, gran projecte de fotovoltaica,<br />
que arrasa unes vinyes. Però el propietari<br />
de l’extensió de vinya vol fer el projecte,<br />
és ell que vol fer el projecte. En canvi, el<br />
pagès, que treballa les vinyes... Què s’ha<br />
de fer? Doncs si això es fa, s’ha de buscar<br />
una solució per a aquestes persones, que<br />
potser es poden incorporar a la gestió de<br />
la planta fotovoltaica. En comptes de fer<br />
raïm, potser poden fer quilowatts. Ha<br />
d’haver-hi intervenció de l’administració<br />
forta. L’administració les ha de<br />
veure a venir, aquestes coses. I preparar<br />
aquest país, en el món rural, per a això.<br />
Els digestors de metà, un altre.<br />
—Digestors de metà? Què són?<br />
—Tots els residus que generen els porcs<br />
es poden convertir en metà. Es fa com<br />
una mena de digestió, en un dipòsit. I va<br />
emetent metà. Cada quilo de metà biològic<br />
substitueix un quilo de gas de Putin o<br />
d’Algèria. És evident, tot això. Treballem<br />
amb els recursos propis. Fem-ho de<br />
manera sostenible i guanyant diners.<br />
I fem-nos més resilients, més forts, i<br />
menys dependents. Doncs a Catalunya<br />
no en tenim, de digestors, pràcticament.<br />
Tres o quatre. A Holanda, milers.<br />
Doncs n’hi ha d’haver més. Holanda<br />
acaba d’aprovar un projecte per a reduir<br />
d’un 70% les emissions de nitrogenats a<br />
l’ambient. Ha posat en peu de guerra els<br />
grangers d’Holanda. El govern vol una<br />
aigua que es pugui utilitzar, netejada<br />
de purins. Anem a l’Anoia, la Garrotxa,<br />
Osona. Com tenim els aqüífers. Qui els<br />
ha embrutats? I som idiotes, i amb perdó.<br />
Una cosa que podríem convertir en font<br />
d’ingressos econòmics i prosperitat, en<br />
metà, la convertim en font de conflictes<br />
i problemes.<br />
—Els molins de vent són un perill per<br />
als ocells?<br />
—Els molins de vent maten ocells. És<br />
clar. Ara, aniquilen espècies, els molins<br />
de vent? La pregunta és aquesta. I la resposta<br />
és no. No aniquilen espècies, sinó<br />
que maten algun individu. Què hem de<br />
fer els homes? Protegir tots i cadascun<br />
<strong>dels</strong> individus, com fa la Generalitat ara?<br />
O protegir les espècies? Si la resposta és<br />
la segona, no ha d’haver-hi cap conflicte<br />
entre l’energia eòlica i la fauna salvatge.<br />
I s’ha de dir que els gats feréstecs maten<br />
molts més ocells que els molins de vent. I<br />
no. No parlo d’àligues cuabarrades. Però<br />
a la història de l’energia eòlica, tampoc<br />
no se n’ha matat mai cap. Una, a Castella<br />
- la Manxa. Algun voltor ha caigut<br />
quan els parcs eòlics són mal dissenyats.<br />
Els gratacels de vidre maten molts més<br />
ocells que no els molins de vent. Hem de<br />
buscar solucions.<br />
—Quines són les xifres generals de la<br />
transició energètica?<br />
—La llei de canvi climàtic diu que l’any<br />
2030 la meitat de l’electricitat sigui renovable,<br />
i que el 2050 ho sigui tota. Avui<br />
l’electricitat és el 25% de l’energia que<br />
utilitzem. El 2050 haurà de ser el 75%.<br />
Avui el gasoil (32%) és el primer vector<br />
energètic, cosa que no diu gaire d’una<br />
economia pretesament desenvolupada i<br />
moderna. La resta és gas fòssil que cremem,<br />
gasolina, querosè per a l’aviació i<br />
importacions d’electricitat (un 10% l’any<br />
passat). A Noruega, el 50% és electricitat,<br />
que fan bàsicament amb energies renovables,<br />
com la hidràulica. L’eòlica, el 2050,<br />
serà, segons la Generalitat, la primera<br />
energia de generació elèctrica. I som a les<br />
beceroles d’aquest repte. I sobta una mica<br />
que es faci tan a poc a poc. És la Generalitat<br />
que posa aquests objectius i alhora va tan<br />
lenta, com el DOGC demostra.<br />
—Voleu afegir res?<br />
—Que m’heu espremut com una llimona.<br />
Els gratacels de vidre maten<br />
molts més ocells que no<br />
els molins de vent. Hem de<br />
buscar solucions
37<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
LLUÍS PUIG<br />
“Aguantaré fins al final i una mica<br />
més si puc”<br />
El conseller a l’exili assegura que no renunciarà a la<br />
delegació de vot ni al seu escó i creu que el parlament<br />
hauria de defensar tots els diputats de les ingerències<br />
judicials
38<br />
LLUÍS PUIG<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ODEI A.-ETXEARTE<br />
Lluís Puig està decidit a mantenir la<br />
seva delegació de vot i l’acta de diputat<br />
al Parlament de Catalunya. En<br />
aquesta entrevista, feta ahir per videoconferència,<br />
el conseller a l’exili<br />
es mostra satisfet i agraït de la defensa<br />
del seu vot que han fet els membres independentistes<br />
de la mesa, i interpreta<br />
aquest moviment dins un possible canvi<br />
de tendència dins l’independentisme.<br />
Creu que el parlament hauria de defensar<br />
tots els diputats de les ingerències<br />
judicials, també els drets i deures de<br />
Laura Borràs. Considera que el cas de<br />
la presidenta del parlament forma part<br />
d’una gran causa d’estat contra l’independentisme.<br />
—Creieu que els membres de la mesa fan<br />
tant com poden per garantir l’efectivitat<br />
del vostre vot?<br />
—Sí, n’estic absolutament convençut,<br />
perquè m’imagino que després del<br />
cas Juvillà, la CUP, ERC i Junts devien<br />
veure quina part de responsabilitat hi<br />
tenien, perquè no ho havien fet prou<br />
bé o perquè no havien avantposat uns<br />
drets a uns d’altres. No és que això<br />
sigui més important que el cas de Pau<br />
Juvillà, sinó que el cas Juvillà va ser<br />
un aprenentatge. I si van estar tantes<br />
hores parlant a la mesa entenc que va<br />
ser perquè van travar l’estratègia que<br />
ara duen endavant. En la votació, el<br />
plafó electrònic es va il·luminar amb<br />
133 vots i la presidenta en va comptar<br />
134. Caldria que la gent entengués que<br />
ha de prevaler la veu de la presidenta<br />
davant un element electrònic o mecànic<br />
que controla qui sigui. Estic més que<br />
content. Estic enormement agraït que<br />
aquestes tres forces polítiques facin<br />
aquesta feina. No per a mi, sinó per a<br />
qualsevol diputat del parlament –fos<br />
qui fos– a qui es vulnerés el dret de vot.<br />
En aquests anys d’exili, tots hem après molt<br />
el codi penal. Les lleis s’han d’interpretar i no<br />
és automàtic que allò que la mesa va fer sigui<br />
usurpació de funcions<br />
—En una entrevista del gener a VilaWeb,<br />
dèieu que si la defensa del vostre<br />
vot havia de dur més pèrdues que beneficis,<br />
no calia que hi anessin a perdre.<br />
Quina reflexió heu fet per a mantenir la<br />
delegació de vot?<br />
—Vaig dir això, efectivament. Pensava<br />
que no calia que algú prengués gaire mal<br />
per mi. Però també és veritat que aquestes<br />
últimes setmanes les coses van canviant.<br />
La Cambra de Comerç s’ha plantat<br />
davant una ingerència judicial increïble,<br />
hi ha hagut la manifestació de l’ICAB<br />
per a malrebre el jutge Marchena, i hi ha<br />
aquest clima d’entesa en coses concretes,<br />
que per primera vegada tenen tots tres<br />
partits. Per mi, hi ha un canvi de paradigma<br />
o un principi de canvi d’actuació.<br />
M’agradaria que això fos progressiu; un<br />
moviment uniformement accelerat, des<br />
d’aquests fets que passen fins al cinquè<br />
aniversari de l’1-O, que hauria de ser la<br />
continuïtat de tot. Evidentment, sap greu<br />
quan una persona és represaliada, però<br />
quan represalien una persona represalien<br />
tot el moviment. Les víctimes de<br />
represàlies no seran més importants que<br />
els qui cada setmana es presenten davant<br />
jutjats per haver fet un tall a l’autopista<br />
o haver-se manifestat a l’aeroport. Tot<br />
el moviment independentista ha de ser<br />
molt solidari: el que té representació<br />
parlamentària i el que no.<br />
—Els membres independentistes de la<br />
mesa assumeixen ara la responsabilitat<br />
de tasques administratives <strong>dels</strong> funcionaris<br />
del parlament que es neguen a ferles,<br />
i el lletrat major els va advertir que<br />
això podia ser un delicte d’usurpació de<br />
funcions, amb penes d’un any a tres anys<br />
de presó. Voleu dir que els representants<br />
polítics han d’estar disposats a assumir<br />
penes altes?<br />
—Abans d’aquest article de la usurpació<br />
de funcions del codi penal hi ha un altre<br />
article, i després, un altre. L’opinió del<br />
lletrat pot ser interessant de ser escoltada<br />
però no és vinculant ni és ell cap<br />
jutge. No entenc que sigui això el que fa<br />
la mesa. Si tothom criminalitza l’acció i<br />
diu que els acusaran d’això, posem oli a<br />
l’engranatge de la repressió. No ho dic<br />
ara per la pregunta, ho dic en general. En<br />
aquests anys d’exili, tots hem après molt<br />
el codi penal. Les lleis s’han d’interpretar<br />
i no és automàtic que allò que la mesa va<br />
fer sigui usurpació de funcions. S’ha de<br />
demostrar si n’hi ha, i jo crec que no. En<br />
poden sortir perjudicats o demandats?<br />
Em sembla que sí. Cs ja feia córrer per<br />
les xarxes socials el text de la denúncia.
39<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
LLUÍS PUIG<br />
Quines ganes de lluïment que tenen! Ja<br />
la devien tenir a punt abans de començar<br />
el ple. També demanen al jutge que<br />
investigui quants euros cobro per dietes.<br />
Mira que és fàcil. Em poden telefonar i<br />
preguntar-m’ho, i sabran que les meves<br />
dietes són zero euros des del dia u que<br />
vaig prendre l’acta de diputat. Els agrada<br />
abocar carnassa als voltors i les hienes,<br />
perquè l’engranatge repressiu no s’aturi.<br />
Són maneres de fer més indignes que el<br />
comportament <strong>dels</strong> micos.<br />
—Considereu que el fet que el TC hagi<br />
anul·lat la vostra delegació de vot<br />
aprovada el març del 2021 però no la<br />
de l’octubre, que és la que és vigent, la<br />
salva de l’anul·lació? O és afectada per la<br />
jurisprudència?<br />
—No sóc jurista, però no crec que salvi<br />
de res, perquè no hi ha res a salvar. És la<br />
ingerència d’uns tribunals en un parlament<br />
democràtic. La delegació de vot de<br />
l’octubre no és explícitament anul·lada<br />
perquè ningú no ho ha reclamat. El PSC<br />
va interposar el recurs d’empara a la<br />
primera delegació de vot i devia considerar<br />
que ja n’hi havia prou. Si no n’hi ha<br />
prou, faran ràpidament el següent. I com<br />
que ja hi ha jurisprudència, no trigaran<br />
tants mesos a resoldre-ho. La sentència<br />
<strong>dels</strong> vots de Comín i Puigdemont ha<br />
trigat més temps i la meva ha anat més<br />
ràpida perquè ja tenien l’anterior. Però<br />
fixeu-vos que no han anul·lat cap votació.<br />
Et prohibeixen de votar però no anul·len<br />
el que has votat fins ara, i en el meu cas<br />
passa igual. Com s’entén? Per mi és una<br />
irregularitat gran. Si des del març no<br />
puc votar, s’hauria d’anul·lar aquest vot<br />
de totes les votacions i modificar totes<br />
les actes. No sé si no ho fan per mandra,<br />
perquè els funcionaris no les hagin de<br />
modificar.<br />
—Fins quan creieu que serà sostenible<br />
mantenir la delegació de vot?<br />
—No en tinc ni idea. Són capaços de fer de<br />
tot. I si t’imagines una possibilitat dolenta,<br />
encara pot empitjorar. No sé fins quan<br />
podrà resistir la mesa del parlament. Naturalment,<br />
pressionaran per totes ban-<br />
No sé fins quan podrà resistir<br />
la mesa del parlament.<br />
Naturalment, pressionaran<br />
per totes bandes. I és quan<br />
més pressionin que hem<br />
de ser més forts, quan<br />
més capaços hem de<br />
ser d’enfrontar-nos-hi<br />
conjuntament<br />
des. I és quan més pressionin que hem de<br />
ser més forts, quan més capaços hem de<br />
ser d’enfrontar-nos-hi conjuntament.<br />
En circumstàncies normals, si hi hagués<br />
una malifeta hi hauria un jutge natural,<br />
una fase d’instrucció, un calendari... Però<br />
en el cas de l’independentisme, tot això<br />
no existeix. Fins i tot el TSJC demanava<br />
al TC que invalidés la llei del català. No<br />
sé per on sortiran, si seran més forts en<br />
contra meu o de la mesa.<br />
—En qualsevol cas, no us plantegeu de<br />
renunciar a la delegació de vot ni deixar<br />
l’escó?<br />
—No, no em plantejo de renunciar ni a<br />
la delegació de vot ni a l’acta de diputat.<br />
Aguantaré fins al final i una mica més si<br />
puc. Fins al final vol dir que si hi ha una<br />
sentència d’un tribunal, que no sé com<br />
m’haurà jutjat, que decideix que m’ha de<br />
retirar l’acta, segurament el parlament<br />
haurà d’executar-la encara que no sigui<br />
ferma. Però fins en aquell moment no<br />
penso deixar-la. Com més malestar causi<br />
la meva presencialitat –encara que no<br />
sigui present físicament– més aconseguiré<br />
el que volia. I no jo, sinó Junts i tots<br />
els partits que defensen la independència<br />
i lluiten contra la repressió.<br />
—A partir d’ara, el parlament ha de fer<br />
una confrontació contínua en tots els<br />
casos de diputats afectats per ingerències<br />
judicials?<br />
—Si t’agenolles una vegada, t’has agenollat<br />
per sempre més, ja no aixeques el<br />
cap. I hi ha diputats i diputades al parlament<br />
pendents de judicis. Hi ha la causa<br />
de Laura Borràs, la de Josep Maria Jové<br />
o Lluís Salvadó. Si anem tractant causa<br />
per causa, i sempre hem d’anar decidint<br />
si són bons o dolents aquests encausats,<br />
malament. És evident que això és una<br />
gran causa, una causa d’estat contra<br />
l’independentisme, i qualsevol tema els<br />
va bé per a sumar, i per a gestionar-lo de<br />
la manera que els interessi. El cas de Jové<br />
i Salvadó és del 20 de setembre de 2017 i<br />
són capaços d’anar-ho mantenint i gestionant...<br />
És una sola causa, amb vestits<br />
o disfresses diferents. Per això dic que
40<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
LLUÍS PUIG<br />
quan ataquen algú, hem d’entendre que<br />
ens ataquen a tots.<br />
—No creieu que Laura Borràs hagi de ser<br />
suspesa com a diputada en aplicació de<br />
l’article 25.4 del reglament quan li obrin<br />
judici oral, com defensen alguns partits?<br />
—Contractes de 15.000 euros se’n fan<br />
milers i centenars de milers cada any<br />
a totes les administracions públiques<br />
de Catalunya i de l’estat espanyol, a la<br />
mateixa empresa i durant el mateix any.<br />
Que aquests de Laura Borràs siguin tan<br />
dolents m’estranya molt. Per mi, hi ha<br />
unes ganes claríssimes de carregar-li una<br />
responsabilitat. Com més ha avançat el<br />
seu lideratge polític, la instrucció del seu<br />
cas ha anat augmentant. Només falta que<br />
li surtin banyetes, cua i faci ferum de sofre<br />
perquè sigui el dimoni personificat. Poso<br />
el cas de Laura Borràs en el de tots els represaliats<br />
i no vull que se li apliqui el 25.4.<br />
—Hi ha partits independentistes que<br />
vinculen el seu cas amb una presumpta<br />
corrupció i el diferencien <strong>dels</strong> casos<br />
estrictament lligats al procés.<br />
—Primer s’ha de demostrar que hi ha<br />
corrupció. Hi ha d’haver una sentència<br />
i un judici just i això no ha tingut<br />
lloc. Sembla que ja hagi estat jutjada i<br />
condemnada. M’amoïna la presumpció<br />
d’innocència. Estem lluitant contra uns<br />
tribunals –i en això sí que puc dir que<br />
nosaltres ho demostrem– que tenen<br />
una manera d’interpretar les lleis que<br />
no té res a veure amb la manera com<br />
s’interpreten les lleis europees. Tampoc<br />
no té res a veure com es trien els alts<br />
càrrecs judicials. Europa ha avisat moltes<br />
vegades que l’estat espanyol ha de ferho<br />
bé, de manera despolititzada i amb<br />
patrons europeus. La cúpula falla en el<br />
sistema judicial espanyol i qui porta la<br />
toga amb més penjolls continua essent<br />
el rei d’Espanya. No ens podem quedar<br />
enganxats interpretant les coses com si<br />
fóssim un país normal amb una judicatura<br />
i un sistema judicial normal.<br />
—Si ERC avalés la suspensió de Laura<br />
Borràs, Junts hauria de sortir del govern?<br />
—No sé quines repercussions hauria de<br />
tenir, però tristament alguna cosa passaria.<br />
No seria bo que no passés res ni que<br />
passés això que dieu. Són president de la<br />
mesa del congrés de Junts, i fem la feina<br />
d’organitzar les propostes d’esmenes<br />
i transaccions per a arribar al congrés<br />
de la setmana vinent amb les ponències<br />
molt democràtiques i treballades. Hi<br />
ha una nova executiva a Junts. Tothom<br />
l’esbudellava perquè deien que eren dos<br />
mons diferents i no podien funcionar bé,<br />
i treballen molt bé i sabent cap on es va.<br />
Si s’arriba a aquest supòsit, serà aquesta<br />
executiva ferma que hi ha ara la que decidirà<br />
cap a on s’ha d’anar.<br />
—Aquest canvi que veieu en l’independentisme<br />
podria ser el començament per<br />
a la culminació futura del procés? Perquè<br />
ERC, per exemple, manté l’estratègia<br />
del diàleg.<br />
—En aquest ple, escoltava el president<br />
Pere Aragonès amb molta fortalesa quan<br />
rebia els atacs de Cs i Vox. Ara hi ha una<br />
segona reunió entre la consellera de la<br />
Presidència i el ministre Bolaños. Però<br />
si s’acceleren aquestes reunions, potser<br />
és perquè van arribant al final del temps<br />
d’escenificar i de començar el diàleg amb<br />
el govern de Pedro Sánchez. És evident<br />
que ha estat una trampa fins ara i no<br />
ha tingut cap mena de repercussió en<br />
res. Ja ningú no es creu que les agendes<br />
siguin tan complicades de coincidir. És<br />
evident que el problema és què negociar<br />
i què posar sobre la taula. El PSOE ha<br />
estat collat per l’avenç de la dreta, com<br />
s’ha vist a Castella i Lleó i a Andalusia i<br />
va veient que arribarà un final en què no<br />
triomfarà en res. Per tant, l’any i mig que<br />
queda de legislatura a Madrid, dubto molt<br />
que pugui servir per a gran cosa més que<br />
el que s’ha fet fins ara. Sempre ens han<br />
mentit i han fet falses promeses. No han<br />
complert mai. Espero que aquest canvi de<br />
tendència que es comença a generar ens<br />
torni a acostar a una mobilització forta.<br />
La crisi sanitària ja no ho impedeix, la<br />
crisi econòmica empitjorarà. Arribar a<br />
final de mes cada vegada és més difícil<br />
per a més gent. Tot això només pot dur<br />
Europa ha avisat moltes<br />
vegades que l’estat<br />
espanyol ha de fer-ho bé,<br />
de manera despolititzada i<br />
amb patrons europeus. La<br />
cúpula falla en el sistema<br />
judicial espanyol i qui porta<br />
la toga amb més penjolls<br />
continua essent el rei<br />
d’Espanya
41<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
LLUÍS PUIG<br />
He pogut fer molta feina<br />
com a diputat des de<br />
Catalunya Nord físicament<br />
i tota l’altra feina l’he feta<br />
amb pantalles. És una<br />
feina molt enriquidora.<br />
Continues coneixent i<br />
connectant amb moltes<br />
persones que treballen<br />
arreu <strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong><br />
a un augment de la conflictivitat laboral,<br />
sindical, ciutadana... I aquí som també el<br />
moviment independentista. Si volem la<br />
independència és perquè volem fer-ho<br />
millor i decidir com redistribuïm els<br />
recursos.<br />
—Tornant a la vostra feina com a diputat,<br />
creieu que el reglament del parlament<br />
s’hauria de reformar perquè poguéssiu<br />
participar sempre en els debats,<br />
no tan sols durant la pandèmia?<br />
—I tant. Al principi no es volia reformar<br />
perquè no fos cas que Puigdemont pogués<br />
ser investit, cosa que era una amenaça.<br />
Jo sóc menys amenaça, però és que no<br />
és per a mi, és per a qualsevol diputat i<br />
diputada del parlament. Hi ha diputats<br />
de la Vall d’Aran o de les Terres de l’Ebre<br />
que haurien de poder utilitzar les eines<br />
telemàtiques amb total normalitat, amb<br />
la seguretat que qui exerceix el vot és el<br />
diputat o diputada. He pogut participar en<br />
comissions en època de covid, però no el<br />
dia abans i l’endemà. És absurd. És evident<br />
que aquest reglament es troba desfasat. És<br />
un mètode de funcionament antic.<br />
—Fins ara us heu sentit lluny del parlament?<br />
—Les videoconferències van molt bé,<br />
trenquen la distància quilomètrica i<br />
geogràfica, però marquen una fredor.<br />
Per a poder exercir la meva feina com<br />
a diputat, viatjo molt i vaig molts dies a<br />
Catalunya Nord. He d’agrair a totes les<br />
persones, entitats, empreses i gremis,<br />
sobretot del món de la cultura, amb què<br />
m’he reunit, que hagin tingut la condescendència<br />
de venir fins a Perpinyà. A<br />
alguns els és millor anar a Perpinyà que<br />
fins a Barcelona, a fer reunions. Cal que la<br />
gent es tregui la frontera del cap. He pogut<br />
fer molta feina com a diputat des de<br />
Catalunya Nord físicament i tota l’altra<br />
feina l’he feta amb pantalles. És una feina<br />
molt enriquidora. Continues coneixent<br />
i connectant amb moltes persones que<br />
treballen arreu <strong>dels</strong> <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong>.<br />
Què n’espereu, de la resolució de les<br />
pre-judicials?<br />
—Fa molt de temps que esperem el 14<br />
de juliol! No és un informe vinculant al<br />
cent per cent però sí que indicarà com<br />
pot ser la resolució final. Sobre el meu<br />
cas, espero un semàfor verd perquè es<br />
digui que ja he estat jutjat i que Europa no<br />
m’extradirà. A la pràctica, en el meu dia<br />
a dia, la meva victòria seria aquesta: que<br />
diguin que Espanya continua sense tenir<br />
un jutge natural que li pertoqui al senyor<br />
Puig, que hi ha alts indicis que no li serà<br />
respectada la presumpció d’innocència, i<br />
que recomanen que no sigui mai extradit<br />
des de cap país democràtic europeu.<br />
—Pel fet de no ser eurodiputat, i no<br />
tenir immunitat, pot ser més difícil el<br />
vostre possible retorn al Principat? Us<br />
l’imagineu?<br />
—Només puc dir que quan sóc a Catalunya<br />
Nord sóc a Catalunya, sóc a casa.<br />
Tenir la casa uns quilòmetres més amunt<br />
o avall tampoc no és diferent. Estic disposat<br />
a resistir tant com calgui, mentre no<br />
variïn les circumstàncies que deia. No sé<br />
si els tres eurodiputats entraran o sortiran<br />
de la frontera espanyola, però no serà<br />
el meu cas, és evident. Ara la percepció<br />
de sentir-me en llibertat és molt gran,<br />
quan sóc a Bèlgica i a Catalunya Nord. I<br />
això m’alimenta molt.<br />
—L’advocat general del TJUE presentarà<br />
el seu informe setmana vinent.
42<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
REPORTATGE<br />
“No va ser prioritari fins que no els<br />
ho vam demostrar”: el Twitter en<br />
català fa deu anys<br />
Avui fa deu anys de la primera versió de Twitter en català, després d’una llarga<br />
reivindicació de la societat civil<br />
REDACCIÓ<br />
El 5 de juliol de 2012, pocs<br />
abans de mitjanit, el compte<br />
oficial de Twitter va fer de San<br />
Francisco estant una piulada<br />
en anglès que va tenir repercussions<br />
a milers de quilòmetres<br />
de Califòrnia. “Twitter<br />
és disponible en català i<br />
ucraïnès. Gràcies i дякую als<br />
nostres traductors”, deia el<br />
missatge. Era la culminació<br />
d’una llarga campanya ciutadana<br />
que havia fet possible<br />
allò que molts, segurament,<br />
avui dia veiem ben normal:<br />
que Twitter, una de les plataformes<br />
amb més influència<br />
i amb més usuaris d’internet,<br />
parli la nostra llengua.<br />
“Es pensaven que el català<br />
no servia per a internet”<br />
Si bé les primeres campanyes<br />
en suport de la llengua<br />
a Twitter es remunten a final<br />
de la dècada del 2000, el clam<br />
pel català no agafà força fins<br />
el 2010, quan un periodista<br />
especialitzat en tecnologia,<br />
Albert Cuesta, visità la seu de<br />
la companyia a San Francisco<br />
per explorar la possibilitat<br />
d’una versió en català. Aleshores<br />
la reivindicació era un<br />
objectiu llunyà <strong>dels</strong> defensors<br />
del català, com també era objecte<br />
d’escarn recurrent per<br />
l’espanyolisme més recalcitrant.<br />
“L’única vegada que he<br />
sortit al diari La Razón és quan<br />
van fer un article vantant-se<br />
que els catalans fèiem tweets<br />
en castellà. Creien que el català<br />
no servia per a internet, que<br />
ja es podia fer tot en castellà”,<br />
explica el periodista.<br />
El setembre del 2011, amb<br />
Cuesta al capdavant, milers<br />
d’internautes participaren<br />
en la piulada multitudinària<br />
#twitterencatala, que fou
43<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
trending topic a l’estat espanyol.<br />
Tres dies més tard, el<br />
secretari de Comunicació de la<br />
Generalitat de Catalunya, Josep<br />
Martí, va enviar una carta<br />
en suport d’aquesta petició a<br />
Dick Costolo, executiu en cap<br />
de la companyia.<br />
Així i tot, el govern no s’hi<br />
va implicar més activament<br />
i deixà la tasca en mans de<br />
la societat civil. Carles Flamerich,<br />
que era director de<br />
Telecomunicacions i Societat<br />
de la Informació, va dir amb<br />
motiu de la campanya que la<br />
reivindicació de traduir Twitter<br />
al català, “òbviament”,<br />
rebria “la influència del govern”,<br />
però insistí que aquest<br />
objectiu solament seria possible<br />
amb la pressió de tots els<br />
usuaris que ho demanessin.<br />
El Barça, aliat clau<br />
En canvi, sí que exercí un<br />
paper crucial el FC Barcelona,<br />
que setmanes més<br />
tard s’afegí a la campanya<br />
tot demanant públicament<br />
a la companyia que habilités<br />
una versió en català. “Per a<br />
Twitter el català no va ser<br />
prioritari fins que no els ho<br />
vam demostrar”, diu Cuesta.<br />
I reconeix que el punt d’inflexió<br />
fou la implicació del<br />
FC Barcelona: “Tot va anar<br />
bastant rodat tan bon punt<br />
el Barça va demanar-ho.”<br />
En aquell moment, tal com<br />
explica, Twitter encara era en<br />
fase d’expansió, i la captació<br />
de grans clients potencials<br />
com ara el FC Barcelona era<br />
un <strong>dels</strong> pilars de la seva estratègia<br />
creixement. “Tinc<br />
la sensació que el Barça era<br />
una entitat que Twitter perseguia”,<br />
diu.<br />
Fins llavors –afegeix–, l’actitud<br />
de la companyia envers<br />
les reclamacions <strong>dels</strong> usuaris<br />
catalans havia estat d’una inoperància<br />
absoluta: a ell mateix,<br />
per exemple, originalment<br />
no el deixaren participar<br />
en la traducció comunitària al<br />
català perquè ja havia participat<br />
en la traducció al castellà.<br />
El febrer del 2011, de fet, Costolo<br />
va prometre a Cuesta en<br />
una piulada que el posaria en<br />
contacte amb un responsable<br />
de la companyia per coordinar-ne<br />
la traducció comunitària,<br />
però fins que el FC<br />
Barcelona no va entrar en escena,<br />
Twitter no es decidí. “El<br />
veritable desllorigador va ser<br />
el Barça”, insisteix. Aquesta,<br />
de fet, és una estratègia que<br />
el club ja ha seguit més vegades:<br />
el mes d’abril passat el FC<br />
Barcelona condicionà l’acord<br />
de patrocini amb Spotify al<br />
fet que habilités una versió<br />
en català, un requeriment a<br />
què la companyia sueca no va<br />
posar traves.<br />
Tan bon punt la pressió féu<br />
efecte i Twitter obrí l’accés al<br />
sistema de traducció, el procés<br />
s’accelerà notablement:<br />
en qüestió d’un mes i mig,<br />
explica, uns 5.000 voluntaris<br />
–<strong>dels</strong> quals 2.000 s’apuntaren<br />
en les primeres vint-iquatre<br />
hores, cosa que deixà<br />
bocabadats els executius de<br />
la plataforma– van enllestir<br />
una primera versió en català,<br />
que s’anà perfeccionant<br />
progressivament. Al juliol,<br />
Twitter considerà la traducció<br />
prou completa per a ser<br />
publicada i l’habilità en la<br />
versió web, quan feia poc que<br />
els ordinadors Apple també<br />
havien començat a incorporar<br />
la llengua d’ací al sistema<br />
operatiu. Però el català encara<br />
trigà anys a arribar a la versió<br />
mòbil de Twitter: fins el 2016.<br />
Avui dia, totes les versions de<br />
Twitter són disponibles en la<br />
llengua del país.<br />
Un llegat ambivalent<br />
Tot i la satisfacció per l’èxit de<br />
la campanya, Cuesta se’n mira<br />
el desè aniversari amb uns<br />
altres ulls. “No faria una altra<br />
campanya com aquella”,<br />
diu. “He arribat a la conclusió<br />
que a les grans plataformes<br />
només els mou una cosa: la<br />
butxaca.” Ara, explica, és més<br />
partidari de deixar de fer servir<br />
els serveis que menystenen<br />
la llengua. Un <strong>dels</strong> casos<br />
més sonats de portals que no<br />
respecten el català, recorda, és<br />
Trip Advisor, que no solament<br />
no és disponible en català,<br />
sinó que a més compta amb<br />
un equip d’administradors<br />
que es dediquen a esborrar<br />
les ressenyes escrites en la<br />
nostra llengua. “Vam interposar-hi<br />
una queixa, però no<br />
ha passat res”, lamenta Cuesta.<br />
I afegeix: “L’única cosa<br />
que entendrien és que abandonéssim<br />
la plataforma i ens<br />
passéssim tots a Booking”,<br />
una companyia rival que sí<br />
que té el català incorporat.<br />
Un altre factor que preocupa<br />
Cuesta és que molts usuaris<br />
catalanoparlants tenen<br />
el perfil configurat en castellà,<br />
i això fa que constin<br />
com a usuaris en castellà als<br />
registres de Twitter, per bé<br />
que piulin en català i tinguin<br />
l’aplicació configurada en català.<br />
“Molta gent no s’ha pres<br />
la molèstia de fer el canvi”,<br />
diu. “L’interès que hi ha pel<br />
català no es reflecteix en la<br />
realitat, i molts usuaris catalanoparlants<br />
no es compten<br />
com a tals.”<br />
Cuesta ho resumeix així: “La<br />
traducció al català ens ha posat<br />
al mapa, sí. Però crec que ens<br />
hi hauria pogut posar més.”<br />
Sigui com sigui, no dubta a<br />
reconèixer que els avenços<br />
d’aquesta darrera dècada pel<br />
que fa a la presència del català<br />
a les xarxes, si bé inconclusos,<br />
han estat notables. “Ara<br />
el català t’apareix automàticament<br />
com a llengua a la<br />
majoria de grans plataformes<br />
–diu–. Això fa uns quants<br />
anys no era així.”<br />
“La traducció al<br />
català ens ha posat<br />
al mapa, sí. Però<br />
crec que ens hi<br />
hauria pogut posar<br />
més.”
44<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Les propostes fonamentals del<br />
Consell Assessor per a recuperar la<br />
llengua a l’escola<br />
El document elaborat pel Consell Assessor Lingüístic és un bon punt de partença<br />
per a tornar a fer créixer el català a l’ensenyament<br />
JORDI BADIA I PUJOL<br />
Fa pocs dies el Consell Lingüístic<br />
Assessor va lliurar al conseller<br />
d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray,<br />
les “Propostes<br />
per impulsar l’ús de la llengua<br />
catalana en els centres educatius”.<br />
El consell, constituït el<br />
mes de març, és presidit per<br />
la lingüista M. Carme Junyent<br />
i integrat per membres del<br />
món acadèmic (Teresa Cabré,<br />
Carla Benet, Joan Manuel del<br />
Pozo, Jaume Ametller, Marina<br />
Massaguer i Héctor Ruiz),<br />
del camp de la divulgació (Pol<br />
Gisé), de l’àmbit de llengua,<br />
interculturalitat i cohesió social<br />
(Immaculada Buñuel), del<br />
Consell Escolar de Catalunya<br />
(Jesús Viñas), del camp de<br />
les entitats (Marina Gay) i de<br />
l’àmbit de la docència (Conxita<br />
Gimeno, Olga Quesada, Alba<br />
Granell i Carla Benet).<br />
El text elaborat pel consell<br />
consta d’una introducció i de<br />
cinquanta propostes, agrupades<br />
en diversos blocs: “Idees<br />
generals”, “Professors i mestres”,<br />
“El Projecte Lingüístic”,<br />
“L’avaluació”, “Entorn,<br />
xarxes i plataformes” i “Acollida”.<br />
Tot seguit us presentem els<br />
elements d’aquesta llista de<br />
propostes que fan que sigui<br />
un document fonamental per<br />
a capgirar la situació lingüística<br />
de les escoles i instituts<br />
del Principat.<br />
Discriminació positiva<br />
En tot el document, hi plana<br />
la discriminació positiva en<br />
favor del català, cosa que<br />
ens allunya del parany del<br />
bilingüisme que ha dominat
45<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
REPORTATGE<br />
el discurs oficial d’ençà <strong>dels</strong><br />
anys vuitanta. Sí que hi surt<br />
una vegada (proposta 7) la<br />
referència a la plena competència<br />
<strong>dels</strong> alumnes en català<br />
i castellà al final de l’ESO,<br />
però a tot arreu s’insisteix<br />
en l’ús preferent del català<br />
(i de l’occità a l’Aran). N’és<br />
una prova la freqüència amb<br />
què apareixen els termes<br />
“català” o “llengua catalana”<br />
(31 vegades), “occità” o<br />
“llengua occitana” (13 vegades)<br />
i “castellà” o “llengua<br />
castellana” (3 vegades). El<br />
document, a més, diu explícitament<br />
que els centres han<br />
d’afavorir l’ús de les llengües<br />
minoritzades: “L’actuació<br />
<strong>dels</strong> centres educatius ha de<br />
tenir un caràcter compensatori<br />
pel que fa al coneixement<br />
i la possibilitat d’ús<br />
de la llengua catalana i de<br />
l’aranès” (proposta 2).<br />
Les cinquanta mesures per<br />
a reactivar el català a les escoles:<br />
sense C1 automàtic i<br />
proves als professors<br />
El mestre no tria la llengua<br />
S’hi manifesta clarament una<br />
intenció de reconduir el desgavell<br />
en què s’ha convertit<br />
la immersió en molts centres<br />
educatius, especialment de<br />
les àrees més poblades i amb<br />
més presència d’alumnes i<br />
professors castellanoparlants.<br />
En primer lloc, el text<br />
diu clarament que l’ús de les<br />
llengües no el decideix cada<br />
mestre: “La llengua emprada<br />
als centres no pot respondre a<br />
una tria personal” (proposta<br />
15); i deixa clar quina és la<br />
llengua preferent i per què:<br />
“Els docents han de fer ús<br />
de la llengua catalana com a<br />
mitjà per aconseguir que els<br />
alumnes tinguin les mateixes<br />
oportunitats” (proposta 16).<br />
En aquest paper del català<br />
com a element cohesionador,<br />
el document és clarament<br />
contrari a la segregació per<br />
raons de llengua: “El model<br />
educatiu català s’ha de caracteritzar<br />
pel compromís<br />
lingüístic i educatiu en la<br />
defensa de la cohesió social<br />
i el rebuig a la separació en<br />
centres o grups per raó de la<br />
llengua inicial” (proposta 6).<br />
Contra la deixadesa,<br />
avaluació contínua<br />
En segon lloc, el text inclou un<br />
seguit de mesures per a afermar<br />
un sistema d’avaluació<br />
<strong>dels</strong> projectes lingüístics. Són<br />
propostes que han de servir<br />
per a garantir que el català<br />
arriba com ha d’arribar a tots<br />
els alumnes. Si s’instaurés el<br />
sistema que proposa el Consell<br />
Lingüístic Assessor, no<br />
tornaria a passar que en els<br />
centres s’arracona l’ús del<br />
català per deixadesa. L’esquema<br />
parteix d’una comissió<br />
de seguiment i avaluació creada<br />
pel Departament d’Educació<br />
(proposta 29) que té en<br />
compte els resultats de proves<br />
objectives <strong>dels</strong> alumnes a<br />
primària i a secundària (proposta<br />
30) i que, per a millorar<br />
aquests resultats, compromet<br />
els centres a fer canvis<br />
en els projectes lingüístics<br />
quan sigui convenient (propostes<br />
32, 33, 34 i 35). La clau<br />
de l’engranatge és la feina de<br />
la comissió de seguiment i del<br />
cos d’inspectors, que fins ara,<br />
en general, han defugit aquest<br />
paper (proposta 31).<br />
Si s’instaurés el sistema que proposa el<br />
Consell Lingüístic Assessor, no tornaria a<br />
passar que en els centres s’arracona l’ús<br />
del català per deixadesa<br />
Carme Junyent: “Hem de ser<br />
més llestos que ells”<br />
Mestres lingüísticament<br />
competents<br />
El text es fa ressò d’un clam<br />
cada vegada més estès: cal<br />
que els mestres siguin competents<br />
en l’ús de la llengua.<br />
I això vol dir, per començar,<br />
revisar-ne la formació inicial:<br />
“Es revisarà la formació<br />
inicial, en relació amb la<br />
competència i l’ús de la llengua<br />
catalana i la valoració de<br />
la diversitat lingüística, de<br />
tot el personal que intervé<br />
en el procés educatiu formal<br />
i no formal” (proposta 17);<br />
l’exigència abans d’incorporar-se<br />
a la docència: “El<br />
Departament d’Educació ha<br />
d’incorporar l’avaluació de<br />
la competència lingüística<br />
(oral i escrita) <strong>dels</strong> docents<br />
en el procediment d’incorporació<br />
al sistema educatiu”<br />
(proposta <strong>18</strong>); i la formació<br />
per als qui ja l’exerceixen:
46<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
REPORTATGE<br />
“El Departament d’Educació<br />
ha d’implementar plans<br />
per millorar la competència<br />
i la formació lingüístiques<br />
<strong>dels</strong> docents”. En un entorn<br />
plurilingüe i de conflicte lingüístic,<br />
és normal que també<br />
hi hagi preocupació per la<br />
competència sociolingüística<br />
<strong>dels</strong> professors (proposta<br />
20).<br />
El C1 no es regala<br />
També hi ha propostes destinades<br />
a enfortir l’avaluació<br />
lingüística <strong>dels</strong> alumnes.<br />
Una ja l’hem esmentada a<br />
propòsit de l’avaluació general.<br />
És la proposta 30, que<br />
diu: “L’avaluació haurà de<br />
tenir en compte l’anàlisi de<br />
les proves diagnòstiques de<br />
4t de primària i 2n d’ESO;<br />
les proves de competències<br />
bàsiques de 6è de primària<br />
i 4t d’ESO, i els diversos<br />
indicadors d’usos per tal<br />
d’assegurar que els alumnes<br />
acaben les etapes de primària<br />
i secundària amb un ple<br />
domini oral i escrit de les<br />
llengües catalana i castellana<br />
(i occitana, en el cas<br />
de l’Aran).” Però es destaca<br />
també la 36, que si s’apliqués<br />
posaria fi a l’automatisme<br />
actual que serveix perquè als<br />
alumnes que aproven l’ESO<br />
obtinguin, de regal i sense<br />
cap prova afegida, el títol<br />
del nivell C1 de català. Diu<br />
així: “Al curs darrer de l’ESO,<br />
els centres educatius oferiran<br />
la possibilitat d’obtenir,<br />
mitjançant una prova específica,<br />
un certificat oficial<br />
que acrediti la competència<br />
lingüística en català (o de<br />
l’occità, en el cas de l’Aran)<br />
d’acord amb els nivells del<br />
MECR.”<br />
Alumnes nouvinguts,<br />
acollits en català<br />
El text diu del dret i del revés<br />
que l’acollida <strong>dels</strong> alumnes<br />
nouvinguts s’ha de fer en català.<br />
Ho especifica ja en les<br />
idees generals: “Es planificaran<br />
mesures organitzatives<br />
i pedagògiques necessàries<br />
per afavorir l’aprenentatge<br />
del català per part <strong>dels</strong> alumnes<br />
nouvinguts, i per atendre<br />
i preveure’n l’atenció personalitzada”<br />
(proposta 9). I,<br />
d’una manera més explícita,<br />
en el darrer apartat –titulat<br />
“Acollida”–: “El PLC [Projecte<br />
Lingüístic de Centre] ha<br />
de recollir i assegurar l’aprenentatge<br />
i ús de la llengua<br />
catalana per als alumnes<br />
nouvinguts” (proposta 47).<br />
Prèviament, ha deixat clar<br />
que en aquesta tasca, s’hi<br />
havia de comprometre tot el<br />
claustre: “L’aprenentatge i<br />
ús de la llengua catalana és<br />
una tasca que ha d’implicar<br />
a tots els mestres i professors<br />
<strong>dels</strong> centres” (proposta<br />
45); una proposta que s’entén<br />
que té un abast general, però<br />
amb èmfasi en els nouvinguts.<br />
Sens dubte, és un principi –i<br />
un recordatori– bàsic, que<br />
ha estat massa oblidat. Si es<br />
recupera aquest compromís,<br />
la tendència pot fer un tomb.<br />
És imprescindible encara més<br />
avui, perquè un bon gruix de<br />
la “nova” immigració és castellanoparlant.<br />
Una llengua de referència,<br />
tots els colors de la<br />
diversitat<br />
El text és especialment sensible<br />
a remarcar la necessitat<br />
de respectar la diversitat<br />
lingüística <strong>dels</strong> nouvinguts.<br />
L’objectiu és guanyar parlants<br />
tot aprofitant la riquesa<br />
d’aquesta diversitat: “Els<br />
centres afavoriran el reconeixement<br />
de les llengües<br />
d’origen <strong>dels</strong> alumnes i les<br />
seves competències plurilingües<br />
per facilitar l’acolliment<br />
d’aquest alumnat al nostre<br />
sistema educatiu, i potenciar,<br />
alhora, el sentiment de pertinença<br />
a la nostra societat i<br />
l’aprenentatge de la llengua<br />
catalana (i de l’aranès, en el<br />
cas de l’Aran)” (proposta 8).<br />
En el darrer apartat, dedica<br />
tres propostes més a aquesta<br />
qüestió. Diu que el reconeixement<br />
de les llengües no oficials<br />
ha de servir de punt de<br />
partida per a aprendre el català<br />
(proposta 46); que aquesta<br />
riquesa s’ha d’aprofitar per<br />
establir ponts entre les llengües<br />
<strong>dels</strong> alumnes i l’aprenentatge<br />
del català (proposta<br />
48) i que els professors han de<br />
rebre formació sobre aquestes<br />
llengües (proposta 49).<br />
La llista de propostes no deixa<br />
de banda tampoc la llengua<br />
de signes catalana: “Als<br />
centres acollidors d’alumnat<br />
amb sordeses severes i<br />
de centres PAL (agrupament<br />
El text diu del dret i del revés que l’acollida<br />
<strong>dels</strong> alumnes nouvinguts s’ha de fer en<br />
català
47<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
REPORTATGE<br />
d’alumnes amb sordesa en<br />
centres ordinaris), una de les<br />
llengües d’aprenentatge per a<br />
tot l’alumnat hauria de ser la<br />
llengua de signes catalana”<br />
(proposta 50).<br />
El català: llengua viva, al<br />
centre i a fora<br />
Els membres del Consell Lingüístic<br />
Assessor saben que<br />
l’ús de la llengua de nens i<br />
joves no s’acaba a l’escola,<br />
sinó que té molta importància<br />
el temps de lleure. Dins<br />
els centres, proposen de parar<br />
atenció a l’ús real de la<br />
llengua: “S’impulsaran els<br />
aspectes més dinàmics de la<br />
comunicació i de l’ús social<br />
quotidians de la llengua catalana<br />
(i de l’aranès a l’Aran)<br />
en tots els àmbits escolars i<br />
de l’entorn, perquè les llengües<br />
només tenen sentit si<br />
es fan servir” (proposta 10).<br />
S’atreveixen fins i tot a proposar<br />
mesures per a estimular<br />
aquest ús “dinàmic”, com<br />
ara activitats conjuntes amb<br />
professionals de les xarxes<br />
socials (propostes 38 i 40),<br />
difusió a les xarxes socials<br />
d’activitats en català o occità<br />
(proposta 39), concursos interescolars<br />
de produccions a<br />
internet (proposta 41)... I tot<br />
plegat, d’una manera planificada<br />
i organitzada, seguint<br />
el model <strong>dels</strong> plans educatius<br />
d’entorn per a promoure l’ús<br />
del català i de l’occità (proposta<br />
37).<br />
De Salses a Guardamar<br />
Els redactors de les propostes<br />
fan una referència implícita<br />
als <strong>Països</strong> <strong>Catalans</strong>,<br />
tot proposant de mantenir<br />
vincles amb centres educatius<br />
del país fora del Principat:<br />
“S’impulsaran les relacions<br />
amb centres educatius<br />
d’altres territoris de llengua<br />
catalana per afavorir-ne el<br />
reconeixement mutu i enfortir<br />
l’àmbit lingüístic comú”<br />
(proposta 14)<br />
Més material de suport<br />
Una dificultat grossa amb què<br />
es troben molts docents és<br />
la manca de material de suport<br />
en català. A internet hi<br />
ha una gran quantitat de vídeos<br />
educatius, per exemple,<br />
però n’hi ha pocs en català,<br />
de manera que molt sovint<br />
els professors aprofiten els<br />
que hi ha en castellà. Això fa<br />
que es vagi reduint el temps<br />
efectiu en què el català és<br />
llengua vehicular de debò.<br />
En aquest àmbit, es proposen<br />
dues mesures per millorar la<br />
situació. Per una banda, un<br />
augment –poc definit– de<br />
l’oferta: “S’incrementarà<br />
l’oferta de materials audiovisuals<br />
en català (i en occità)<br />
susceptibles de ser utilitzats<br />
com a suport a la docència”<br />
(proposta 43). I, per una altra,<br />
una coordinació efectiva<br />
amb la Corporació Catalana<br />
de Mitjans Audiovisuals per<br />
aprofitar esforços: “Es crearà<br />
un òrgan de coordinació entre<br />
el Departament d’Educació,<br />
Política Lingüística i la CCMA<br />
per apropar els continguts de<br />
la CCMA a les aules, i promoure<br />
l’ús de la llengua catalana”<br />
(proposta 44).<br />
De segur que hi ha aspectes a<br />
millorar, però aquest document<br />
del Consell Lingüístic<br />
Aquest document del Consell Lingüístic<br />
Assessor és un magnífic punt de<br />
partença per a capgirar la tendència que<br />
s’ha instaurat ja fa anys en els centres<br />
educatius, on la presència del català és<br />
cada vegada més reduïda<br />
Assessor és un magnífic punt<br />
de partença per a capgirar la<br />
tendència que s’ha instaurat<br />
ja fa anys en els centres<br />
educatius, on la presència del<br />
català és cada vegada més reduïda.<br />
Aquest és, potser, el<br />
document que s’havia d’haver<br />
aprovat i aplicat quan es<br />
va estrenar el sistema d’immersió<br />
lingüística a l’ensenyament,<br />
fa quaranta anys.<br />
Ara cal actuar amb urgència.<br />
Anem tard, però encara s’hi<br />
és a temps.<br />
A la presentació del document,<br />
els autors fan una reflexió<br />
que va al moll de l’os:<br />
“Redreçar aquesta situació<br />
requereix mesures decidides<br />
que impliquin tota la comunitat<br />
educativa i el compromís<br />
del Departament d’Educació<br />
d’acompanyar els centres en<br />
la seva implementació i, sobretot,<br />
de fer-les complir.”<br />
El consell ha fet la seva feina.<br />
Si les mesures es desen en un<br />
calaix o es fan complir depèn<br />
del govern.
48<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Barrientos, la humiliació inesperada<br />
del virrei de Marchena<br />
Aquell dia no es podia imaginar que acabaria essent apartat pel seu tribunal del judici<br />
contra el president a qui en aquell moment desdenyava<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
La cara que feia Maria Eugènia<br />
Gay era un poema, i s’anava<br />
desencaixant a mesura que<br />
parlava Roger Torrent. Era<br />
l’acte més solemne de l’any al<br />
Col·legi d’Advocats de Barcelona,<br />
el 23 de febrer de 20<strong>18</strong>, en<br />
la festivitat de Sant Ramon de<br />
Penyafort, patró <strong>dels</strong> juristes.<br />
El president del parlament,<br />
dempeus i amb un llaç groc visible,<br />
feia un discurs molt dur<br />
contra la repressió que patien<br />
els presos polítics i els exiliats:<br />
“Cal denunciar l’existència<br />
de presos polítics, acusats de<br />
rebel·lió i sedició per delictes<br />
inexistents.” Jesús María Barrientos,<br />
president del TSJC i<br />
una de les autoritats presents<br />
a la sala, és el primer que s’alça<br />
i deixa plantat el president del<br />
Parlament de Catalunya. El<br />
segueixen el fiscal general de<br />
Catalunya, Francisco Bañeres;<br />
la fiscal de Barcelona, Concha<br />
Talón, i l’ex-degà i ex-magistrat<br />
del TC, Eugeni Gay, entre<br />
més gent. Quan la degana veu<br />
que Barrientos s’alça, es tomba<br />
de seguida cap a Torrent, li<br />
posa la mà a braç i li deixa anar:<br />
“Si us plau, president, no era la<br />
idea, no era la idea. L’ha feta<br />
bona. Moltes gràcies. No ho<br />
podies fer, això.”<br />
Barrientos potser es podia<br />
imaginar, aquell dia de febrer<br />
del 20<strong>18</strong>, que un dia o altre li<br />
tocaria de jutjar Torrent, que<br />
era una qüestió de temps, perquè<br />
aquella era la seva missió:<br />
fer de flagell judicial a Catalunya<br />
contra els alts càrrecs<br />
de l’independentisme de la<br />
presidència del TSJC estant.<br />
En aquell moment ja duia<br />
penjada la medalla d’haver
49<br />
ANÀLISI<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
Jesús María<br />
Barrientos (Lleó,<br />
1958) és una de les<br />
personificacions<br />
de la gran operació<br />
contra el procés<br />
independentista<br />
que es va ordir en<br />
moltes instàncies<br />
de l’estat espanyol<br />
a partir del 2015<br />
condemnat per desobediència<br />
el president Artur Mas, la<br />
vice-presidenta Joana Ortega<br />
i la consellera Irene Rigau<br />
pel 9-N, just un any abans<br />
d’aquell acte al Col·legi d’Advocats.<br />
Però potser no es podia<br />
imaginar que acabaria essent<br />
apartat pel seu tribunal del<br />
judici contra el president a<br />
qui en aquell moment desdenyava.<br />
Això va passar divendres:<br />
el TSJC va acceptar<br />
la recusació presentada per<br />
l’ex-vice-president Josep<br />
Costa contra Barrientos per<br />
manca d’imparcialitat en el<br />
judici que havia de començar<br />
el 12 de juliol contra ell, contra<br />
el president Torrent i els<br />
ex-membres de la mesa Adriana<br />
Delgado i Eusebi Campdepadrós<br />
i que s’ha acabat<br />
suspenent.<br />
Una peça clau de la gran<br />
operació del 2015<br />
Jesús María Barrientos (Lleó,<br />
1958) és una de les personificacions<br />
de la gran operació<br />
contra el procés independentista<br />
que es va ordir en moltes<br />
instàncies de l’estat espanyol<br />
a partir del 2015, després de<br />
la humiliació del 9-N i de<br />
l’embranzida del 27-S. Es va<br />
llicenciar en dret per la Universitat<br />
Autònoma de Madrid<br />
l’any 1981. Però ha passat<br />
molts anys a Catalunya, on<br />
primer va ser jutge de primera<br />
instància a Barcelona i el<br />
1988 fou ascendit a magistrat i<br />
destinat a l’Audiència. Durant<br />
força anys va fer classes a la<br />
Universitat Pompeu Fabra i<br />
a la UB, i va ser professor al<br />
Centre d’Estudis i Formació<br />
Especialitzada de la Generalitat<br />
de Catalunya. Tot i els<br />
anys que fa que viu i treballa<br />
a Catalunya fa servir poc el<br />
català. En una compareixença<br />
de fa poc al parlament, els diputats<br />
li retreien el puc ús del<br />
català a la justícia, i ell els va<br />
respondre que sí, que era cert<br />
que es feia servir poc, però<br />
que tampoc no hi havia tantes<br />
queixes. I els ho va dir en<br />
castellà, perquè deia que així<br />
s’explicava millor.<br />
A començament del 2016,<br />
doncs, en un context en què<br />
el PP va aprofitar la seva majoria<br />
absoluta per endurir el<br />
codi penal, per dotar de noves<br />
atribucions punitives al Tribunal<br />
Constitucional espanyol<br />
i quan, en la foscor de la<br />
claveguera, es desencadenava<br />
l’Operació Catalunya, el Consell<br />
General del Poder Judicial<br />
espanyol també va preparar el<br />
terreny per una repressió molt<br />
planificada, en què el TSJC i<br />
Jesús María Barrientos tam-<br />
bé havien de jugar un paper<br />
important.<br />
Per això, arribat el moment,<br />
poc després de la victòria<br />
independentista del 27-S i<br />
amb un causa general d’investigació<br />
prospectiva contra<br />
l’independentisme en marxa,<br />
ordenada pel fiscal de l’Audiència<br />
espanyola d’aleshores<br />
Javier Zaragoza, Miguel Ángel<br />
Gimeno va ser apartat del<br />
càrrec de president del TSJC i<br />
l’òrgan de govern <strong>dels</strong> jutges,<br />
presidit per Carlos Lesmes,<br />
hi va posar Barrientos. Va assumir<br />
la presidència el 2016,<br />
just dues setmanes després<br />
de la investidura de Carles<br />
Puigdemont com a president<br />
de la Generalitat. En aquell<br />
moment ja tenia a l’horitzó un<br />
primer gran objectiu: el judici<br />
del 9-N.<br />
Era un <strong>dels</strong> seus, amb un perfil<br />
que prometia fer de fre a<br />
les pretensions de la majoria<br />
política al parlament. Hi havia<br />
tanta satisfacció a Madrid<br />
amb aquest nomenament<br />
que el ministre d’Interior<br />
espanyol d’aleshores, Jorge<br />
Fernández Díaz, el va voler<br />
condecorar amb una medalla<br />
al mèrit policíac, però Barrientos<br />
la va rebutjar perquè<br />
mancaven pocs mesos per al
50<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
És un cas força insòlit, que el president del<br />
tribunal i del TSJC sigui apartat per aquest<br />
mateix tribunal per una recusació. Ell no se<br />
n’ha apartat; l’han apartat<br />
judici contra el 9-N que ell<br />
havia de presidir i hauria estat<br />
massa escandalós.<br />
I sempre, tant amb aquell<br />
judici, com amb els que van<br />
venir un temps després, com<br />
ara el del president Quim Torra<br />
i el <strong>dels</strong> membres independentistes<br />
de la mesa del<br />
parlament que presidia Carme<br />
Forcadell, amb el designi<br />
d’acabar fent prou mèrits per<br />
a poder esdevenir algun dia<br />
magistrat de la totpoderosa<br />
sala segona del Tribunal<br />
Suprem espanyol, presidida<br />
per Manuel Marchena. S’hi<br />
va posar de valent, en sintonia<br />
plena amb la línia hostil i<br />
bel·ligerant contra l’independentisme<br />
de Lesmes.<br />
Sota la seva presidència, i en<br />
connivència amb un CGPJ<br />
absolutament controlat per<br />
Lesmes, es van anar succeint<br />
unes maniobres silencioses<br />
i il·legals per mirar de tenir<br />
encara més controlats de Madrid<br />
estant els magistrats a<br />
Catalunya just quan venia la<br />
culminació del procés d’independència<br />
amb el referèndum<br />
del Primer d’Octubre.<br />
El CGPJ va acabar eliminant<br />
de facto l’anomenat segon<br />
magistrat autonòmic, aquell<br />
que corresponia de designar al<br />
parlament per matisar la presència<br />
de jutges de carrera al<br />
TSJC, designats directament<br />
a Madrid.<br />
Tot plegat passava simultàniament<br />
amb el judici del<br />
9-N, i després amb el de la<br />
mesa del parlament i el del<br />
president Torra. En aquest<br />
darrer cas, els advocats de<br />
Torra també van provar de<br />
recusar Barrientos, perquè<br />
era evident la seva animadversió<br />
envers l’independentisme.<br />
Si Barrientos es va alçar<br />
i se’n va anar de la sala<br />
quan va escoltar que parlaven<br />
de presos polítics, un temps<br />
després Barrientos va presidir<br />
el tribunal que va jutjar<br />
Torra per haver mantingut<br />
una pancarta de denúncia per<br />
la situació <strong>dels</strong> presos polítics.<br />
La defensa de Torra no va<br />
aconseguir aleshores que Barrientos<br />
fos apartat del judici,<br />
i el president fou condemnat<br />
per desobediència. Tant en el<br />
judici (en què no li va dispensar<br />
mai el tracte de president)<br />
com en la publicació mateixa<br />
de la condemna, Barrientos<br />
va fer gala de manera desvergonyida<br />
d’una visió de la<br />
justícia entesa com a arma<br />
política. Perquè va decidir que<br />
la sentència contra el president<br />
de la Generalitat la faria<br />
pública el 19 de desembre de<br />
2019, just el mateix dia que es<br />
publicava l’escandalosa sentència<br />
del Tribunal de Justícia<br />
de la Unió Europea declarant<br />
que Oriol Junqueras tenia immunitat<br />
quan fou condemnat<br />
pel Suprem espanyol. La va<br />
publicar poca estona després,<br />
mirant d’eclipsar la sentència<br />
europea.<br />
Barrientos feia de virrei de<br />
Marchena a Catalunya, amb<br />
la calculada sentència contra<br />
el president Torra i també<br />
amb la condemna per desobediència<br />
als membres independentistes<br />
de la mesa<br />
del parlament de Carme<br />
Forcadell. Ell va fer la seva<br />
part; Marchena va aconseguir<br />
el botí gros i va jutjar i<br />
sentenciar la presidenta del<br />
parlament i ex-presidenta<br />
de l’ANC, pel valor simbòlic<br />
d’escarment contra l’independentisme<br />
que tenia, i<br />
per més que això violés de<br />
manera flagrant el dret del<br />
jutge predeterminat per la<br />
llei. A final d’aquell 2017, hi<br />
va haver veus que van vincular<br />
Barrientos amb el fiscal<br />
José Manuel Maza a l’hora de<br />
decidir que la causa contra<br />
els dirigents principals del<br />
procés s’havia de traslladar<br />
a Madrid, i que per això calia<br />
acusar-los de rebel·lió. Ell<br />
sempre ho ha negat en les<br />
respostes a les recusacions<br />
que li han formulat.<br />
Fins que aquesta vegada, per<br />
aquell gest irrespectuós amb<br />
el president Roger Torrent,<br />
ha estat apartat del judici.<br />
És un cas força insòlit, que<br />
el president del tribunal i del<br />
TSJC sigui apartat per aquest<br />
mateix tribunal per una recusació.<br />
Ell no se n’ha apartat;<br />
l’han apartat. Una decisió<br />
humiliant que pot tenir raons<br />
de fons encara desconegudes.<br />
Per què ara sí? El judici contra<br />
Torrent, Costa, Delgado<br />
i Campdepadrós s’ha ajornat.<br />
I ara el president Quim<br />
Torra tindrà més munició<br />
contra Barrientos en el recurs<br />
que els seus advocats ja<br />
enllesteixen per presentar al<br />
Tribunal Europeu <strong>dels</strong> Drets<br />
Humans. Potser és aquí on<br />
hi ha la resposta: després de<br />
cinc anys de repressió desbocada<br />
(que continua a molts<br />
nivells, sobretot contra activistes),<br />
entrem en una fase de<br />
decisió i resolució en l’àmbit<br />
europeu. I ara, a corre-cuita,<br />
hi ha jutges que pensen que<br />
cal començar a tenir cura de<br />
les formes.
51<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Un moment del concert de dissabte amb Joan Sifre, Rosa Pérez Garijo, Rafael Climent, Mireia Mollà i Raquel Tamarit<br />
a la primera fila i Vicent Soler, Papi Robres i Vicent Marzà a la segona. PRATS I CAMPS<br />
El Botànic al divan:<br />
presències, absències i ponts<br />
El Botànic no acaba de fer net i les tensions entre els socis es fan visibles en l’acte<br />
de celebració de l’estatut<br />
ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />
L’atzar, sempre tan juganer,<br />
ha volgut que enguany confluesquen<br />
dues efemèrides<br />
antagòniques al País Valencià:<br />
el centenari del naixement<br />
de Joan Fuster i el quarantè<br />
aniversari de l’aprovació de<br />
l’estatut d’autonomia. Tots<br />
dos esdeveniments conviuen<br />
en un any ple de convulsions<br />
polítiques i econòmiques, tant<br />
locals com foranes, i tot just<br />
quan s’acaren els darrers mesos<br />
de la segona legislatura del<br />
govern del Botànic. Això vol<br />
dir peus de plom i càlcul electoral<br />
abans, durant i després<br />
de cada acció, de cada omissió,<br />
de cada compareixença.<br />
De cada absència.<br />
De la sala de màquines de<br />
presidència de la Generalitat<br />
ixen diàriament tot de frases<br />
enginyoses i suggerents. Hi ha<br />
aquella de l’Espanya polifònica,<br />
la del país <strong>dels</strong> valencians...<br />
I, darrerament, “a la valenciana”.<br />
Se suposa que per contraposició<br />
a “a l’espanyola”,<br />
o, més concretament encara,<br />
“a la madrilenya”.<br />
“A la valenciana” és, si fa no<br />
fa, no posar etiquetes, parlar<br />
de germanor, de diàleg, d’un<br />
territori que no pot ser més<br />
bonic i de comboi. Dir que som<br />
una terra que avança gràcies<br />
a la falta d’enfrontaments i<br />
verbalitzar tot de sinònims de<br />
la desideologització de l’acció<br />
de govern.<br />
A la presidència de la Generalitat,<br />
Joan Fuster el celebren,<br />
però poc. I l’estatut el rellegeixen<br />
acríticament. Reclamen
52<br />
ANÀLISI<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
més bon finançament, és clar.<br />
Però fluixet per no enutjar gaire<br />
el govern de Pedro Sánchez.<br />
I sobre el dret civil valencià,<br />
bones paraules, però ni un bri<br />
d’influència perquè es canvie<br />
l’article de la constitució que<br />
ho ha de fer possible. Diuen<br />
país, però no País Valencià, sinó<br />
país <strong>dels</strong> valencians. Diuen cent<br />
anys de Joan Fuster, però tan<br />
sols per a cobrir l’expedient.<br />
Es queden amb la bromera <strong>dels</strong><br />
dies i de les nits i fan que l’anècdota<br />
ocupe tant d’espai com<br />
siga possible perquè així coste<br />
més d’arribar al moll de l’os<br />
que, en el cas de Fuster, és un<br />
espill. Un espill que va començar<br />
a escriure fa seixanta anys,<br />
que va posar nom al país i a la<br />
llengua, i que encara mostra la<br />
realitat valenciana tan clara i<br />
llampant que als dirigents polítics<br />
els cal posar-hi cortines<br />
opaques per no veure-hi el seu<br />
rostre deformat.<br />
A Fuster no li agradava l’estatut,<br />
i al PSOE no li agrada Fuster:<br />
empat tècnic i antagonia<br />
a l’arena de la plaça de bous.<br />
L’aniversari de l’estatut<br />
enmig de les desavinences<br />
internes<br />
La celebració <strong>dels</strong> quaranta<br />
anys de l’aprovació del text<br />
legal que convertia el País<br />
Valencià en una comunitat<br />
autònoma de segona, allò del<br />
cafè reescalfat per a tothom,<br />
ha tingut, fins ara, tres fites<br />
marcades en roig al calendari.<br />
La primera va ser una festa, un<br />
dimecres, primer de juny, a<br />
l’antic edifici de correus, ara<br />
Palau de les Comunicacions.<br />
Allí tot el govern, la societat<br />
civil, representada per associacions<br />
cíviques i culturals, i les<br />
L’atzar, sempre<br />
tan juganer, ha<br />
volgut que enguany<br />
confluesquen<br />
dues efemèrides<br />
antagòniques al<br />
País Valencià:<br />
el centenari del<br />
naixement de<br />
Joan Fuster i el<br />
quarantè aniversari<br />
de l’aprovació<br />
de l’estatut<br />
d’autonomia<br />
autoritats polítiques, militars<br />
i policíaques, van participar<br />
en un acte de lloa del text. Van<br />
actuar-hi Al Tall i el Diluvi.<br />
Joan Lerma va contar algunes<br />
batalletes i allò d’aquells dies<br />
de Setmana Santa tancats a<br />
l’hotel Azor de Benicàssim, i<br />
les maniobres de la UCD per<br />
a atiar la batalla de València i<br />
endarrerir l’aprovació de l’estatut<br />
tant com fos possible. A<br />
les renúncies s’hi va referir<br />
poc. El president Ximo Puig<br />
va parlar de concòrdia i de<br />
diàleg i de mirar cap al futur.<br />
Cap a uns altres quaranta anys<br />
plens de bondats que vindran<br />
gràcies a l’estatut i la fàbrica<br />
de bateries de Volkswagen a<br />
Sagunt (és el que posa com<br />
a exemple de bona gestió i<br />
de carta de presentació de la<br />
fiabilitat i estabilitat institucional<br />
al País Valencià).<br />
Divendres proppassat, quan<br />
coincidia dia per dia amb<br />
l’aniversari de l’aprovació de<br />
l’estatut pel ple del congrés<br />
espanyol, el primer de juliol de<br />
1982, el Consell es va reunir a<br />
Benicàssim. Una ofrena simbòlica<br />
al magnolier plantat<br />
per a evocar la fita i un altre<br />
discurs del president amb<br />
tot el govern present van<br />
tancar la celebració. Austera,<br />
va ser, en aquest cas. Tot feia<br />
preveure que es reservaven<br />
les forces per a la festa grossa<br />
de l’endemà: el gran concert<br />
anunciat amb bombo i platerets,<br />
que es va fer dissabte<br />
a la plaça de bous de València.<br />
El cartell era ecumènic i equilibrat:<br />
músics actuals i de fa<br />
quaranta anys, representacions<br />
festives i culturals d’arreu<br />
del país, pocs discursos i molta<br />
música. Hi cabia tothom,<br />
encara que s’hi va trobar a<br />
faltar, per exemple, Carraixet,<br />
que ja cantava fa cinquanta<br />
anys i encara canta ara.<br />
L’absència de Ximo Puig i<br />
els consellers del PSOE marquen<br />
la celebració musical<br />
de l’estatut<br />
Absències clamoroses i<br />
inexplicades<br />
Del govern tampoc no hi va<br />
anar tothom. El president Ximo<br />
Puig no hi era. Tampoc no<br />
hi havia cap membre socialista<br />
del Consell. Ningú. Sí que<br />
hi havia tots els membres de<br />
Compromís, excepte Aitana<br />
Mas, que acaba d’aterrar i es<br />
va excusar en el fet que encara<br />
resol problemes domèstics i<br />
de conciliació. També hi havia<br />
la consellera Rosa Pérez Garijo,<br />
d’Unides Podem i responsable<br />
<strong>dels</strong> actes de celebració.<br />
El vice-president segon, Héctor<br />
Illueca, havia excusat la<br />
presència. I amb els consellers<br />
presents, Joan Sifre, un antic<br />
sindicalista a qui el Consell va<br />
nomenar comissionat per a la<br />
commemoració <strong>dels</strong> quaranta<br />
anys. Hi havia més absències,<br />
com ara la del president de les<br />
Corts, Enric Morera, i la del<br />
batlle de València, Joan Ribó...<br />
Els ex-consellers Vicent Soler<br />
i Vicent Marzà no es van voler<br />
perdre l’espectacle. L’un,<br />
perquè va deixar molts pèls a<br />
la gatera en la lluita antifranquista.<br />
L’altre, perquè sent<br />
que durant set anys ha fet part<br />
d’un govern que és hereu de<br />
totes aquelles lluites i que ha<br />
de deixar un país millor a les<br />
generacions futures.<br />
La contumàcia de Vicent<br />
Marzà a defensar el Botànic<br />
Una altra casualitat va fer que<br />
dijous li tocara a Marzà fer<br />
una pregunta de control a qui<br />
fins encara no fa dos mesos va<br />
ser company de govern, Ximo<br />
Puig. Havia d’inquirir sobre<br />
la falta d’inversions de l’estat<br />
espanyol al País Valencià,<br />
i hi havia molta morbositat<br />
per veure quant de pebre empraria<br />
per fer-la. Marzà en va<br />
usar molt, de pebre, però en<br />
forma de càrrega de profunditat<br />
contra la bancada socialista<br />
de les Corts, contra els<br />
seus ex-companys de gabinet.<br />
Vicent Marzà va fer servir els
53<br />
ANÀLISI<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
cinc minuts reglamentaris<br />
per fer una oda entusiàstica al<br />
govern del Botànic, a la necessitat<br />
de governar de manera<br />
col·legiada tots tres partits<br />
que en fan part. “El Botànic és<br />
més necessari que mai, tenim<br />
una responsabilitat enorme<br />
davant la situació que viu el<br />
nostre poble”, i va recordar<br />
que l’única manera de governar<br />
és fer-ho en coalició.<br />
I Marzà diu això perquè fins fa<br />
no res ha estat dins la cuina.<br />
Sap com s’elaboren els plats,<br />
sap qui és el xef. Sap, en definitiva,<br />
que a pesar de la façana,<br />
el govern del Botànic és,<br />
en realitat, el govern del PSOE<br />
amb alguns additius que el fan<br />
bonic, que permeten de posar<br />
algunes etiquetes imprescindibles<br />
actualment, com ara<br />
la sostenibilitat, el rescat de<br />
les persones, i tot això que<br />
aporten els dos partits que hi<br />
fan de guarnició.<br />
I això, el PSOE, ho té molt<br />
interioritzat. És al seu ADN.<br />
Tan sols cal veure que quan un<br />
conseller socialista es refereix<br />
al govern de què fa part diu “el<br />
govern Ximo Puig”, en un atac<br />
de presidencialisme exacerbat.<br />
Quan en parla algú de Compromís<br />
o d’Unides Podem, es<br />
refereix al govern del Botànic.<br />
Ximo Puig va fer allò que<br />
fan els presidents: destituir<br />
membres del govern<br />
Vicent Marzà va emprar la<br />
primera oportunitat que va<br />
tenir a la trona de les Corts<br />
per recordar al PSOE, però<br />
sobretot a Compromís, que<br />
governar en coalició és pactar,<br />
sí, però, això no obstant, que<br />
potser no cal fer tantes renúncies.<br />
A les paraules de Marzà,<br />
entusiastes i sinceres, hi havia<br />
un deix de recança i de mal<br />
regust de boca per la darrera<br />
acció que va fer el president:<br />
destituir Mónica Oltra.<br />
Ximo Puig no va fer res més<br />
que allò que li permet l’estatut<br />
que ara se celebra: nomenar<br />
i destituir els membres del<br />
govern. Aquesta prerrogativa<br />
resta, en part, anul·lada pel<br />
Pacte del Botànic. A pesar de<br />
les amenaces prèvies de Compromís,<br />
el 21 de juny Ximo<br />
Puig va destituir Mónica Oltra.<br />
I a Compromís ho saben.<br />
Havia començat a fer-ho uns<br />
quants dies, potser setmanes,<br />
abans. La frase del president:<br />
“No estic per a festes”, hauria<br />
pogut tenir un segon sintagma<br />
que digués: “I que semble<br />
un accident.” En aquest cas,<br />
“que semble una dimissió”.<br />
“La destituiré, però diré<br />
tot de coses bones de la vice-presidenta”...<br />
Aitana Mas, una enginyera<br />
corredora de fons per a<br />
reconstruir ponts dins el<br />
Botànic<br />
La substituta de Mónica Oltra,<br />
Aitana Mas, ha dit en totes les<br />
intervencions públiques que<br />
ha fet fins ara que la seua tasca<br />
seria la de reconstruir ponts,<br />
refer tot allò que el desgast<br />
del dia a dia ha trencat dins<br />
el Botànic.<br />
Un país no és una comunitat<br />
de veïns<br />
Ha passat massa poc temps,<br />
encara, sembla. Dissabte, a<br />
la plaça de bous, no n’hi havia<br />
cap, de pont, i sí molts<br />
càlculs electorals. El president<br />
Ximo Puig no va anar<br />
al concert organitzat per la<br />
seua Conselleria de Participació,<br />
Transparència i Qualitat<br />
Democràtica per celebrar un<br />
estatut que ell considera que<br />
és el motor del futur del país<br />
<strong>dels</strong> valencians. Tampoc no va<br />
demanar a cap <strong>dels</strong> membres<br />
del seu partit que el representàs.<br />
Però sí que va fer que la<br />
Presidència aigualira el lema<br />
inicial: “40 anys fent país.”<br />
Puig es va doblegar a les crítiques<br />
de la dreta, de l’extrema<br />
dreta i també de Joan Lerma,<br />
i va imposar un afegitó: “40<br />
anys fent país – Comunitat<br />
Valenciana 1982-2022.” La<br />
majoria <strong>dels</strong> cantants que van<br />
intervenir a la festa van recordar<br />
que la comunitat és la<br />
de veïns i que aquest territori<br />
és el País Valencià. També es<br />
van sentir molts crits de les<br />
grades que, ara i adés, ho remarcaven.<br />
Coda final<br />
No hi havia ponts a la plaça<br />
de bous de València, dissabte.<br />
Dijous i divendres, el mateix<br />
recinte va rebentar costures<br />
de tant de públic com hi havia<br />
per a celebrar la ronda de<br />
comiat de Joan Manuel Serrat.<br />
Dijous, entre el públic, hi havia<br />
Mónica Oltra, que va ser<br />
molt ovacionada. Divendres,<br />
hi havia Ximo Puig. A Twitter,<br />
el president va penjar una foto<br />
amb el cantant i va reproduir<br />
uns versos de la magnífica<br />
cançó “Lucia”: “No hay nada<br />
más bello que lo que nunca he<br />
tenido, nada más amado que<br />
lo que perdí.”<br />
La majoria <strong>dels</strong><br />
cantants que van<br />
intervenir a la festa<br />
van recordar que la<br />
comunitat és la de<br />
veïns i que aquest<br />
territori és el País<br />
Valencià
54<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
El problema no van ser mai<br />
els percentatges<br />
L’objectiu autèntic de l’atac judicial contra el català era crear un clima<br />
de conflicte i d’enfrontament, esmicolar el vell consens de la immersió<br />
OT BOU COSTA<br />
El triomfalisme del conseller<br />
Josep Gonzàlez-Cambray<br />
no treu cap a res. “Som<br />
davant d’una gran victòria<br />
i una fantàstica notícia que<br />
ens diu que a les aules del país<br />
no s’hi aplicaran percentatges”,<br />
ha dit aquest migdia.<br />
Tal victòria no existeix. En<br />
una providència, el TSJC ha<br />
dit avui que de moment no es<br />
pot aplicar la sentència que<br />
estableix el 25% de castellà,<br />
perquè la nova legislació –<br />
pactada entre Esquerra, Junts,<br />
el PSC i els comuns– preval<br />
sobre l’anterior. En primer<br />
lloc, el tribunal no ha dictat<br />
pas això perquè reconegui que<br />
la nova legislació hagi resolt<br />
res. Ans al contrari: l’ha duta<br />
al Tribunal Constitucional<br />
espanyol perquè diu que és<br />
inconstitucional. És exactament<br />
allò que preveien uns<br />
quants experts juristes, que<br />
ja van alertar que la resposta<br />
del govern era un nyap per<br />
a sortir del pas, però que no<br />
salvava res de res. En segon<br />
lloc, el problema ja no és pas la<br />
sentència del TSJC, sinó pre-
55<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
cisament la nova legislació<br />
que el TSJC diu que preval.<br />
El conseller Gonzàlez-Cambray<br />
ha celebrat la providència<br />
com si fos la prova que en<br />
tot moment va tenir raó, però<br />
la seva reacció es basa en una<br />
pura il·lusió. És la versió més<br />
actualitzada de les declaracions<br />
de Gabriel Rufián i Montse<br />
Bassa, quan van avalar la<br />
llei Celáa, dient que havien<br />
blindat la immersió lingüística.<br />
D’ençà del primer dia,<br />
l’objectiu d’aquest govern ha<br />
estat d’organitzar una argúcia<br />
jurídica que li permetés<br />
d’acatar la sentència sense<br />
fer-ho obertament i de no<br />
reconèixer uns percentatges<br />
de manera explícita. A tot estirar,<br />
la providència d’avui<br />
és una victòria parcial de les<br />
excuses de la Generalitat, a la<br />
qual els jutges han concedit<br />
per clemència un curs escolar<br />
de marge en què no s’haurà<br />
de comprometre. No pas un<br />
curs sense més castellà a les<br />
aules, sinó sense que el govern<br />
hagi d’admetre que n’hi<br />
haurà. Ara: el català no és més<br />
protegit avui que ahir.<br />
lació, perquè un tribunal no<br />
pot legislar, i de fet el mateix<br />
tribunal ja digué que establia<br />
els percentatges perquè no<br />
ho havia fet la Generalitat.<br />
L’objectiu autèntic de l’atac<br />
judicial, en canvi, era crear<br />
un clima de conflicte i d’enfrontament,<br />
esmicolar el vell<br />
consens de la immersió, basat<br />
en el respecte formal a la prevalença<br />
del català –mal que<br />
no es complís en molts llocs–,<br />
i, amb l’ajut <strong>dels</strong> socialistes i<br />
els comuns, esporuguir Junts<br />
i Esquerra perquè posessin<br />
per escrit que el català no té<br />
prevalença.<br />
Ja hem explicat repetidament<br />
que la nova normativa diu<br />
que el castellà haurà de tenir<br />
garantit un “ús curricular i<br />
educatiu”, com també diu del<br />
català, i així sobreescriu la<br />
El problema de la sentència<br />
del TSJC no va ser mai que<br />
establís uns percentatges –tot<br />
i que també–, sinó que feia<br />
evident que la immersió lingüística<br />
no havia tingut mai<br />
cap consistència legal, cap<br />
coixí jurídic protector. Simplement<br />
es basava en un consens<br />
polític tàcit, molt delicat,<br />
de funàmbuls, mitjançant el<br />
qual el català es podia normalitzar<br />
a l’escola si a Catalunya<br />
el conflicte restava adormit.<br />
L’objectiu de l’atac judicial<br />
contra el català a les aules no<br />
va ser mai d’establir la legisllei<br />
d’educació de Catalunya,<br />
que deia que les activitats, el<br />
material didàctic i les avaluacions<br />
havien de ser normalment<br />
en català. A més a<br />
més, dient que la quantitat<br />
de castellà resta subjecta a la<br />
realitat sociolingüística <strong>dels</strong><br />
centres, i amb el castellà ja<br />
reconegut com a vehicular a<br />
Catalunya per la sentència de<br />
l’estatut, les escoles estan tan<br />
abandonades si volen fer valer<br />
el català com legitimades si<br />
volen fer valer el castellà. Ara<br />
som en un laberint. Si el TC<br />
dicta que la nova legislació és<br />
inconstitucional, tornarem<br />
exactament on érem, amb el<br />
govern inhibit per no rebre,<br />
els mestres acorralats en la<br />
desobediència i les aules abocades<br />
al conflicte. Si dicta que<br />
és constitucional, la sentència<br />
ja haurà fet la seva funció.<br />
D’ençà del primer dia, l’objectiu d’aquest<br />
govern ha estat d’organitzar una argúcia<br />
jurídica que li permetés d’acatar la<br />
sentència sense fer-ho obertament i de no<br />
reconèixer uns percentatges de manera<br />
explícita
56<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Per què Puigdemont i Comín han<br />
perdut al TGUE? Les claus de la<br />
sentència i una novetat important<br />
El tribunal avala la tenalla Tajani-Rajoy contra els eurodiputats, però els reconeix<br />
per primera vegada explícitament la immunitat<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
La primera sentència del<br />
Tribunal de Luxemburg sobre<br />
el llarg combat judicial<br />
<strong>dels</strong> exiliats contra l’estat espanyol<br />
i les institucions europees<br />
per fer valer els seus<br />
drets s’ha acabat, de moment,<br />
en una derrota. De les quatre<br />
causes obertes que tenen els<br />
exiliats als tribunals europeus<br />
és segurament la menys<br />
transcendent, però la sentència<br />
d’avui del Tribunal<br />
General de la Unió Europea<br />
(TGUE) conté elements molt<br />
importants a tenir en compte<br />
per a la resolució de les<br />
batalles que hi ha pendents.<br />
D’entrada, perquè allò que<br />
semblava, a priori, la causa<br />
més senzilla de guanyar, s’ha<br />
perdut, i amb uns arguments<br />
en alguns casos sorprenents<br />
<strong>dels</strong> jutges; i també perquè per<br />
primera vegada una sentència<br />
del Tribunal de Luxemburg<br />
diu explícitament que tant<br />
Carles Puigdemont com Toni<br />
Comín tenien la condició<br />
d’eurodiputats i immunitat<br />
d’ençà del 13 de juny del 2019,<br />
i això pot tenir conseqüències<br />
jurídiques.<br />
Puigdemont i Comín volien<br />
que el TGUE digués que<br />
l’ex-president del Parlament<br />
Europeu, Antonio Tajani, havia<br />
actuat contra el dret europeu<br />
quan va acceptar allò<br />
que li deien les institucions<br />
espanyoles i es va negar a admetre’ls<br />
com a eurodiputats.<br />
La premeditació d’aquell vet,<br />
i la conxorxa entre Tajani i<br />
els seus serveis jurídics, per<br />
una banda, i la Junta Electoral<br />
espanyola, per una altra,<br />
van ser evidents. El 13 de juny<br />
del 2019 el BOE publicava una<br />
llista d’eurodiputats electes<br />
en la circumscripció espanyola<br />
que incloïa els noms<br />
de Puigdemont, de Comín i<br />
d’Oriol Junqueras. Però la JEC<br />
va remetre a l’eurocambra
57<br />
ANÀLISI<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
una “llista oficial”, el 17 de<br />
juny, que els excloïa perquè<br />
no havien jurat la constitució<br />
espanyola. I Tajani ho va<br />
acceptar. La complicitat per<br />
a excloure’ls també es va fer<br />
evident quan, pocs dies després<br />
de les eleccions del 26 de<br />
maig, el totpoderós secretari<br />
general del Parlament Europeu,<br />
Klaus Welle, va donar<br />
l’ordre de barrar-los el pas<br />
a les instal·lacions perquè no<br />
poguessin obtenir les acreditacions<br />
provisionals.<br />
I, tanmateix, en aquesta sentència<br />
el TGUE exculpa Tajani<br />
absolutament; diu que<br />
no podia fer res més sinó acceptar<br />
la llista del 17 de juny.<br />
L’argument <strong>dels</strong> advocats de<br />
Puigdemont i Comín era que el<br />
parlament sabia que les autoritats<br />
espanyoles no els havien<br />
traslladat la llista completa<br />
de tots els eurodiputats electes,<br />
entre més raons perquè<br />
ells mateixos s’havien encarregat<br />
de fer-los-la arribar<br />
poc després d’haver-se publicat<br />
al BOE. Però el tribunal<br />
no ho accepta. “El parlament<br />
ha de confiar en la llista de<br />
candidats electes oficialment<br />
comunicada per part de les<br />
autoritats nacionals, que, en<br />
teoria, és feta d’acord amb els<br />
resultats electorals declarats<br />
i després de la resolució per<br />
part d’aquestes autoritats de<br />
les objeccions que s’hi hagin<br />
fet segons la legislació nacional”,<br />
diu la sentència.<br />
És un argument a primera<br />
vista sorprenent, perquè d’alguna<br />
manera admet la capacitat<br />
de les autoritats estatals<br />
d’imposar condicionants per<br />
a l’obtenció de la credencial<br />
d’eurodiputat. I això topa<br />
frontalment amb la sentència<br />
del Tribunal de Justícia<br />
de la UE (TJUE) sobre Oriol<br />
Junqueras del 19 de desembre<br />
del 2019. Perquè la sentència<br />
Junqueras, que és una de<br />
les més transcendentals de la<br />
història recent del tribunal,<br />
deixa clar que no hi pot haver<br />
condicionants ni tràmits<br />
imposats per part <strong>dels</strong> estats<br />
per tenir la condició d’eurodiputat.<br />
De fet, és una sentència<br />
invocada constantment<br />
per part del TGUE al llarg de<br />
la sentència d’avui sobre el<br />
vet a Puigdemont i Comín, i<br />
en algun cas, com veurem,<br />
en un sentit molt positiu per<br />
al president i el conseller a<br />
l’exili. Però, al mateix, temps,<br />
arriba a reinterpretar-la, en<br />
un esforç argumental per a<br />
justificar en tot moment l’actitud<br />
de Tajani.<br />
La sentència Junqueras, a<br />
més, va motivar una desautorització<br />
molt dura del TGUE<br />
(que és la primera instància<br />
judicial del Tribunal de Luxemburg)<br />
per part del TJUE<br />
(que és la cort suprema europea,<br />
la segona instància<br />
judicial). El TJUE va dir que el<br />
TGUE havia actuat contra el<br />
dret de la Unió quan no havia<br />
acceptat les mesures cautelars<br />
que Puigdemont i Comín<br />
havien demanat el primer<br />
de juliol del 2019 a fi que els<br />
deixessin accedir a la sessió<br />
inaugural de la legislatura a<br />
la seu del Parlament Europeu,<br />
a Estrasburg. Les havien<br />
d’haver acceptades, els va dir<br />
la vice-presidenta del TJUE<br />
d’aleshores, l’espanyola Rosario<br />
Silva de Lapuerta, en<br />
una ordre molt contundent.<br />
Entre diverses raons, perquè<br />
deia que era ben possible que<br />
I, tanmateix,<br />
en aquesta<br />
sentència el TGUE<br />
exculpa Tajani<br />
absolutament; diu<br />
que no podia fer res<br />
més sinó acceptar la<br />
llista del 17 de juny<br />
la llista de candidats proclamats<br />
del 13 de juny, i no la<br />
del 17 de juny (la que la JEC<br />
va enviar al Parlament Europeu)<br />
fos la que s’hagués hagut<br />
d’assumir com a oficial. I allà<br />
sí que hi havia Puigdemont i<br />
Comín.<br />
Ara, aquella ordre era feta amb<br />
consideracions prima facie (‘a<br />
primera vista’), sense entrar<br />
en el fons de la qüestió. I el<br />
TGUE, quan hi ha entrat i ha<br />
sentenciat, ho ha resolt d’una<br />
altra manera. La sentència<br />
Junqueras era prou clara sobre<br />
la prevalença del concepte<br />
d’una democràcia més directa<br />
entre allò que voten els electors<br />
i el resultat que se’n deriva, és<br />
a dir, sobre la necessitat d’eliminar<br />
la burocràcia estatal que<br />
s’interposa entre el sentit del<br />
vot <strong>dels</strong> ciutadans i el resultat.<br />
El TGUE tenia l’oportunitat de<br />
traduir la sentència Junqueras<br />
a un altre cas concret per dir al<br />
Parlament Europeu que ha de<br />
tenir en compte aquesta nova<br />
doctrina, que ha d’admetre<br />
els eurodiputats proclamats<br />
sense haver passat cap filtre<br />
imposat per les autoritats estatals.<br />
Però no ho ha fet: “Fins i tot<br />
suposant que el Regne d’Espanya<br />
no tingués competència<br />
per a establir l’esmentat requisit<br />
en el seu dret nacional.<br />
L’ex-president del parlament<br />
no disposava de cap potestat<br />
per a assenyalar aquesta incompetència<br />
i, a fortiori, per<br />
a posar en dubte la legalitat<br />
de la llista de candidats electes<br />
oficialment notificada per<br />
les autoritats espanyoles el<br />
17 de juny del 2019.” I no diu<br />
solament això, sinó que se’n<br />
renta les mans i passa la pilota
58<br />
ANÀLISI<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
al TJUE: “Convé recordar, a<br />
més, que el Tribunal General<br />
tampoc no és competent per a<br />
dir, per una banda, si el Regne<br />
d’Espanya tenia competència<br />
[...] per a establir el requisit”<br />
del jurament de la constitució<br />
i, “per una altra banda, si<br />
aquest requisit s’ajusta al dret<br />
de la Unió, perquè aquestes<br />
qüestions són competència<br />
<strong>dels</strong> òrgans jurisdiccionals nacionals<br />
i, si escau, del Tribunal<br />
de Justícia si s’hi interposa un<br />
recurs per incompliment o es<br />
formula una qüestió pre-judicial.”<br />
I, finalment, en la sentència<br />
el tribunal fa una afirmació<br />
xocant: “Els demandants no<br />
poden sostenir que la negativa<br />
de l’ex-president del parlament<br />
a reconèixer-los la<br />
condició de diputat europeu<br />
tingués com a efecte jurídic<br />
privar-los de la possibilitat<br />
d’assumir les seves funcions,<br />
d’exercir els seus mandats i<br />
d’ocupar els seus escons en<br />
el parlament.” Però és evident<br />
que sí que va tenir aquest<br />
efecte, durant pràcticament<br />
mig any.<br />
Un aspecte positiu<br />
Els advocats de Puigdemont i<br />
Comín presentaran un recurs<br />
de cassació contra aquesta<br />
sentència al TJUE, on esperen<br />
que els donin la raó, i que<br />
Tajani sigui finalment assenyalat<br />
com a culpable d’haver<br />
violat els drets de centenars<br />
de milers d’electors<br />
europeus. Curiosament, és al<br />
TJUE on tant els exiliats com<br />
Junqueras han aconseguit<br />
resolucions favorables, mai<br />
al TGUE. Un exemple recent:<br />
la decisió del TJUE de tornar<br />
cautelarment la immunitat<br />
als eurodiputats Puigdemont,<br />
Comín i Ponsatí que el TGUE<br />
els havia denegat pel risc real<br />
de detenció i d’extradició a<br />
l’estat espanyol que corrien<br />
amb unes euroordres encara<br />
vigents.<br />
I és als en els procediments<br />
encara oberts tant al TGUE<br />
com al TJUE, sobre les pre-judicials<br />
de Pablo Llarena i sobre<br />
la demanda contra el suplicatori<br />
aprovat al Parlament Europeu,<br />
que Gonzalo Boye vol<br />
fer valer un <strong>dels</strong> pocs aspectes<br />
positius de la sentència d’avui:<br />
el reconeixement explícit de la<br />
immunitat de Puigdemont i de<br />
Comín d’ençà del 13 de juny del<br />
2019, en virtut de la sentència<br />
Junqueras sobre el moment<br />
en què és adquirida. Per això<br />
és certament contradictòria<br />
aquesta sentència, perquè,<br />
d’una banda, els reconeix<br />
la condició d’eurodiputats a<br />
tots els efectes en una data tan<br />
concreta, i, per una altra banda,<br />
diu que Tajani no ho havia<br />
de tenir en compte.<br />
Però el fet és que el TGUE diu<br />
això: “Cal considerar que els<br />
demandants, els noms <strong>dels</strong><br />
quals constaven en la proclamació<br />
del 13 de juny del 2019,<br />
van adquirir la condició de diputat<br />
europeu en aquella data,<br />
i gaudien, en conseqüència,<br />
per aquest simple fet, de la<br />
immunitat prevista en l’article<br />
9, paràgraf segon del<br />
Protocol número 7 [de Privilegis<br />
i Immunitats de la UE].”<br />
Aquesta immunitat, que és la<br />
immunitat de desplaçament<br />
per a anar a les sessions del<br />
parlament, va ser greument<br />
amenaçada el 2 de juliol de<br />
2019, el dia que començava<br />
la legislatura a Estrasburg,<br />
quan Puigdemont i Comín es<br />
van haver de quedar a Kehl, al<br />
costat alemany del Rin, perquè<br />
si traspassaven la frontera<br />
francesa haurien pogut<br />
ser detinguts i traslladats a<br />
l’estat espanyol.<br />
El reconeixement d’aquesta<br />
condició d’eurodiputats d’ençà<br />
del 13 de juny de 2019 implica,<br />
segons Gonzalo Boye,<br />
que les euroordres de Pablo<br />
Llarena contra ells són il·legals.<br />
Perquè van ser emeses<br />
l’octubre i el novembre del<br />
2019 i si aleshores eren eurodiputats<br />
el jutge del Suprem<br />
havia d’haver demanat el suplicatori<br />
corresponent. Què<br />
vol dir això? Que tot allò que<br />
es deriva d’aquelles euroordres<br />
hauria de ser considerat<br />
il·legal, inclòs el suplicatori<br />
que a començament del 2020<br />
Llarena va demanar i que el<br />
març del 2021 va aprovar al<br />
Parlament Europeu enmig<br />
d’una forta controvèrsia. I si<br />
això és així, el suplicatori amb<br />
què els van retirar una part<br />
de la seva immunitat com a<br />
eurodiputats s’hauria de declarar<br />
nul. Aquest cas ara és a<br />
les mans del TGUE, i Boye ja<br />
té previst d’aportar a la causa<br />
–ara pendent de data per a la<br />
vista oral– aquesta sentència<br />
d’avui.<br />
Tanmateix, les contradiccions<br />
en què incorre avui el TGUE i<br />
la cautela amb què tracta el<br />
paper de Tajani fan pensar que<br />
no serà fàcil de guanyar-hi<br />
la causa contra el suplicatori,<br />
malgrat tot aquest arsenal<br />
jurídic favorable. Avui era favorable<br />
i han perdut. Quedarà,<br />
això sí, la decisió del TJUE, que<br />
hi tindrà sempre la darrera<br />
paraula.<br />
El reconeixement<br />
d’aquesta condició<br />
d’eurodiputats<br />
d’ençà del 13 de juny<br />
de 2019 implica,<br />
segons Gonzalo<br />
Boye, que les<br />
euroordres de Pablo<br />
Llarena contra ells<br />
són il·legals
59<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
La feblesa de l’euro,<br />
un obstacle addicional<br />
La moneda europea, a mínims de vint anys en relació amb el dòlar, encareix més les<br />
importacions d’energia, primeres matèries i el cost <strong>dels</strong> transports, que es paguen<br />
amb bitllets verds, i alhora afegeix pressió a la inflació interna<br />
JORDI GOULA<br />
La moneda europea, a mínims<br />
de vint anys en relació<br />
amb el dòlar, encareix més<br />
les importacions d’energia,<br />
les primeres matèries i el cost<br />
<strong>dels</strong> transports, que es paguen<br />
amb bitllets verds, mentre<br />
afegeix pressió a la inflació<br />
interna.<br />
Per si no hi hagués prou enrenou<br />
al nostre entorn econòmic,<br />
ve’t aquí que l’euro<br />
es va convertint en un maldecap<br />
més. Avui, la moneda<br />
única es troba sotmesa a una<br />
immensa pressió per l’anomenada<br />
“tempesta perfecta”<br />
que s’ha desfermat a la<br />
zona euro, entre la inflació,<br />
el temor creixent de caure en<br />
recessió, la guerra d’Ucraïna...<br />
i l’enorme fortalesa del dòlar.<br />
El motor principal i immediat<br />
de la caiguda de l’euro a mínims<br />
de vint anys en aquests<br />
moments en relació amb el<br />
dòlar, cal anar-lo a cercar en<br />
la lenta marxa del Banc Central<br />
Europeu (BCE) cap a la<br />
normalització de la seva política<br />
monetària i el contrast<br />
amb el ritme gairebé frenètic<br />
que sembla que vol imprimir<br />
la Reserva Federal <strong>dels</strong><br />
EUA (Fed) en les pujades de<br />
tipus. De moment, des de començament<br />
d’any, l’euro s’ha<br />
depreciat respecte del dòlar de<br />
més d’un 9% i avui marcava<br />
un canvi d’1,0<strong>18</strong>1. I això és bo<br />
o és dolent per a nosaltres?,<br />
ens podem demanar.<br />
La veritat és que hi ha de tot.<br />
Per exemple, per a les empreses<br />
que exporten a països<br />
de l’àrea del dòlar és bo, perquè<br />
els preus <strong>dels</strong> productes<br />
catalans s’abarateixen per<br />
als compradors americans.<br />
Però la realitat ens diu que a<br />
la zona euro hi exportem més<br />
del 60% i als Estats Units i a<br />
l’Amèrica del Sud solament<br />
un 9%. Per tant, sembla que
60<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
ANÀLISI<br />
no seran pas majoria les empreses<br />
que s’aprofitaran de<br />
la situació. En canvi, les importacions<br />
comunitàries són<br />
sols d’un 50%, si fa no fa. Això<br />
vol dir que un territori com<br />
el nostre, que no té riquesa<br />
en el subsòl, ha d’importar<br />
petroli i primeres matèries,<br />
que sempre es paguen amb<br />
dòlars. D’aquí ve que la balança<br />
es decanti –sobretot en<br />
aquests moments de preus<br />
alts en tots aquests productes–<br />
clarament en contra de<br />
la majoria, perquè no fa sinó<br />
atiar els preus de fabricació<br />
interiors.<br />
Per fer-nos una idea de la<br />
importància que té la caiguda<br />
de l’euro, com a afegitó<br />
de la crisi, tenim l’exemple<br />
del petroli. Habitualment, les<br />
pujades i baixades del preu<br />
del Brent ens arriben en dòlars.<br />
Bé, doncs en un any, per<br />
a nosaltres, les pujades que<br />
hi ha hagut són més altes, a<br />
causa de l’euro. Si en dòlars el<br />
barril de petroli ha pujat d’un<br />
67%, en euros l’augment del<br />
mateix barril ens ha costat<br />
més del 82%.<br />
I que pot fer el BCE? Hem de<br />
pensar que històricament s’ha<br />
posat un preu teòric d’equilibri<br />
per a l’euro –ateses les<br />
transaccions comercials entre<br />
ambdós blocs– entorn d’1,10<br />
dòlars. Quan l’euro cau per sota,<br />
vol dir que s’encén un llum<br />
vermell i ara ja fa temps que el<br />
tenim encès. Passa que el vermell<br />
és com més va més intens.<br />
Per una altra banda, els analistes<br />
saben que el BCE es troba<br />
entre l’espasa i la paret, perquè<br />
ha d’apujar els tipus d’interès<br />
per tallar la inflació i impulsar<br />
la seva moneda i, alhora, donar<br />
Si en dòlars el barril de petroli ha pujat<br />
d’un 67%, en euros l’augment del mateix<br />
barril ens ha costat més del 82%<br />
suport a unes economies que<br />
les passen magres i que amb<br />
prou feines es van recuperant<br />
de dos anys de dificultats relacionades<br />
amb la pandèmia.<br />
I ha d’enfrontar-se, a més, a<br />
una zona euro on hi ha risc de<br />
fragmentació, és a dir, que el<br />
cost de l’endeutament augmenti<br />
molt més de pressa en<br />
uns països que en uns altres. La<br />
resolució d’aquesta qüestió a<br />
tres bandes és molt complexa,<br />
i això fa que alguns analistes<br />
pensin que la pujada de tipus<br />
a Europa no serà excessiva,<br />
una raó addicional perquè la<br />
diferència amb els EUA sigui<br />
més gran i faci guanyar més<br />
força al dòlar.<br />
Aquesta és la cara financera<br />
de la qüestió. Però hi ha<br />
més. Als mercats d’ahir van<br />
fer molt mal dues notícies.<br />
Per una banda, la publicació<br />
de l’índex compost <strong>dels</strong> directors<br />
de compres (PMI) per<br />
Europa i, per una altra, la forta<br />
baixada de les exportacions<br />
alemanyes al maig.<br />
“Caiguda històrica de les<br />
exportacions a Alemanya”,<br />
titulava Die Welt per informar<br />
sobre les xifres de comerç<br />
exterior del maig, les<br />
pitjors per al país d’ençà de<br />
la reunificació. “Per primera<br />
vegada des del 1991, la balança<br />
comercial alemanya és negativa”,<br />
admetia. I assenyalava<br />
dos culpables: la Xina i Rússia,<br />
els seus dos principals socis<br />
exportadors. La dada és molt<br />
seriosa. El comerç amb Rússia<br />
s’ha enfonsat d’ençà de la<br />
invasió d’Ucraïna, però va ser<br />
amb la Xina on Alemanya va<br />
registrar el dèficit més gran<br />
al maig, amb 8.000 milions<br />
d’euros. Les dificultats de la<br />
cadena de subministrament<br />
i les restriccions, a causa de<br />
la pandèmia, també hi pesen,<br />
en aquesta balança. Tot plegat<br />
és un “avís molt seriós sobre<br />
l’estat econòmic del país”. A<br />
més, Alemanya ja sap molt<br />
bé quins maldecaps li origina<br />
la dependència de les importacions<br />
d’energia. Per això<br />
tornen a preparar les velles<br />
centrals de carbó...<br />
Sobre els PMI, l’informe global<br />
referit al juny assenyalava:<br />
“El fort deteriorament en el<br />
ritme de creixement de l’activitat<br />
empresarial de la zona<br />
euro fa créixer el risc que la<br />
regió caigui en un declivi econòmic<br />
el tercer trimestre.” La<br />
lectura del juny assenyala una<br />
moderació del creixement del<br />
PIB trimestral fins al 0,2%, i<br />
els indicadors amb vista al futur,<br />
com les noves comandes<br />
i expectatives empresarials<br />
de l’enquesta, indiquen una<br />
caiguda de l’activitat total els<br />
mesos vinents.<br />
I ho reblava una dada: el sector<br />
manufacturer ja ha entrat<br />
en contracció, per primera<br />
vegada en dos anys, mentre<br />
el sector <strong>dels</strong> serveis ha tingut<br />
una forta pèrdua d’impuls<br />
de creixement per l’augment<br />
del cost de la vida. La despesa<br />
familiar en productes i serveis<br />
no essencials s’ha trobat<br />
especialment sota pressió,<br />
per l’encariment <strong>dels</strong> preus.<br />
I, mentrestant, la despesa i la<br />
inversió empresarial també<br />
van disminuint, en resposta<br />
a unes perspectives més preocupants<br />
i a l’enduriment de<br />
les condicions financeres.<br />
Cal afegir que l’estat espanyol<br />
és el que en surt més ben parat,<br />
al juny. Segons l’informe,<br />
<strong>dels</strong> estats de la zona euro estudiats,<br />
és el que va registrar<br />
l’expansió més ràpida, si bé<br />
l’índex ajustat estacionalment<br />
va assenyalar el ritme<br />
de creixement més lent del<br />
març ençà. Però el fet és que<br />
les desacceleracions van ser<br />
generalitzades a la resta de<br />
les economies de la zona euro,<br />
sobretot a Irlanda i França,<br />
on els ritmes d’augment<br />
de l’activitat total van caure<br />
bruscament fins a assolir els<br />
mínims de setze mesos i catorze,<br />
respectivament.<br />
Caldrà, en definitiva, a més<br />
<strong>dels</strong> indicadors habituals,<br />
seguir també de molt a prop<br />
l’euro, en el camí cap a la par<br />
amb el dòlar. Avui, això sembla<br />
indeturable.
61<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
VICENT PARTAL<br />
MARCHENA, INCREPAT:<br />
EL VALOR D’UNA PROTESTA MAGNÍFICA<br />
No hi havia gest més<br />
aclaridor i contundent<br />
possible, més opositor<br />
en el sentit profund<br />
de la paraula, que<br />
desplegar davant seu<br />
l’estelada, a la cara<br />
El Col·legi d’Advocats de Barcelona va viure ahir una jornada de protesta<br />
tan necessària i justa com significativa i positiva. Molts juristes i ciutadans<br />
van respondre a la convocatòria de quinze associacions representatives <strong>dels</strong><br />
sectors judicials per a rebutjar la presència del polèmic magistrat del judici<br />
contra el procés, l’inefable Manuel Marchena.<br />
La concentració de togues que vam viure ahir i la plantada al conferenciant<br />
va ser un gest d’una dignitat important. Remarcable. Especialment important<br />
i remarcable en aquest moment en què les institucions espanyoles volen<br />
aprofitar-se de la inèrcia i del pas del temps per normalitzar la seua presència<br />
a Barcelona. I per la “chulería” –permeteu-me el mot– que implicava.<br />
Els advocats, jutges i juristes que encapçalaven la protesta tenien raons de<br />
sobres per a encarar-se amb Marchena i denunciar el seu comportament.<br />
Aquests darrers anys hem sentit, ara i adés, la sorpresa de molts per les coses<br />
que van passar en el judici del Tribunal Suprem. Perquè és una evidència que<br />
en el judici es va recaragolar el dret fins a deixar-lo incognoscible. Podem<br />
confiar que els tribunals europeus ja s’encarregaran de desmuntar la <strong>fars</strong>a i<br />
anul·lar-lo. Però ni això no podrà esborrar el comportament manipulador i<br />
venjatiu de Marchena durant la vista i després –com es va veure amb aquell<br />
gest tan insòlit de retenir la capacitat de decidir sobre els permisos, o amb<br />
aquell informe sobre els indults farcit d’insults als presoners polítics i de<br />
consideracions fora de lloc.<br />
És ben sabut que en tots els codis de conducta judicial <strong>dels</strong> països a què<br />
hauríem d’aspirar a assemblar-nos es posa l’èmfasi no tan sols en la necessitat<br />
que el jutge siga imparcial, sinó també en la necessitat que el jutge<br />
respecte l’aparença d’imparcialitat –que no és ben bé igual, però sí igualment<br />
important–, tant en la vida professional com en la privada. Marchena<br />
el coneix, aquest principi, n’estic segur, però no el vol aplicar. I no el vol<br />
aplicar perquè la defensa de la unitat d’Espanya, per a ell –i per a la cúpula<br />
judicial espanyola–, passa per damunt de la democràcia, cosa que temps<br />
endarrere va arribar a verbalitzar Carlos Lesmes.<br />
Bons deixebles com són del tenebrós Carl Schmitt –Lesmes mateix no va<br />
tenir gens ni mica de vergonya de reivindicar en públic el gran jurista del<br />
nazisme–, per a ells la bandera espanyola representa més que els codis i les<br />
lleis: val més que els drets i les llibertats i pesa més que la consciència i el<br />
coneixement que hauria de guiar els seus actes.<br />
De manera que no hi havia gest més aclaridor i contundent, més opositor<br />
en el sentit profund de la paraula, que desplegar davant seu l’estelada, a la
62<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
És ben sabut que en tots els codis de conducta judicial<br />
<strong>dels</strong> països a què hauríem d’aspirar a assemblar-nos<br />
es posa l’èmfasi no tan sols en la necessitat que el jutge<br />
siga imparcial, sinó també en la necessitat que el jutge<br />
respecte l’aparença d’imparcialitat<br />
cara. I no perquè els juristes catalans compartesquen aquella visió autoritària<br />
i tronada de la nació i la bandera, que ja han prou demostrat que no. Però sí<br />
perquè l’estelada representa l’oposició a tot allò que ell significa. L’única<br />
oposició sòlida a tot allò que aquesta Espanya fa.<br />
PS. Que Marchena hagués d’entrar d’amagatotits en el Col·legi de l’Advocacia<br />
i hagués d’eixir-ne després mossos ajudeu-me i enmig d’una altra<br />
gran operació policíaca és un fet que cal apreuar en la justa mesura. És molt<br />
important que aquesta gent entenga que no és benvinguda.
63<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MERCÈ IBARZ<br />
MERCÈ IBARZ<br />
EL VEÍ SAGARRA<br />
Homenatge al cronista<br />
aspre i sentimental a la<br />
llibreria del barri<br />
Ben poques persones deuen conèixer més o menys de debò l’home, però<br />
moltes ens sabem el personatge: aspre, condescendent, olímpic, venerable<br />
ploma esmolada de la crònica ciutadana, sentimental vanitós sense remei,<br />
de cara i d’escriptura superbioses. Un personatge de l’estirp de la gran<br />
folklòrica Lola Flores, que va dir allò de ‘em dec al meu públic’. Perquè poca<br />
pràctica, tret de la seva, subsisteix de nissagues nostrades en què encabir<br />
aquest home, la primera serà sempre la de les gamberrades poètiques del<br />
seu pare i la colla formidable d’abans de la guerra, fa d’això una barbaritat<br />
de temps, la memòria que en queda és esquifida i trencada com el mirall<br />
rodoredià, la novel·la que es clou amb una rata, l’última a morir en la torre<br />
senyorívola del Sant Gervasi que, com la casa, no existeix més: no hi queda<br />
ni una rata, ens diu Rodoreda.<br />
És Joan de Sagarra, de sempre, i sempre ho serà. No esperis que et faci<br />
bona cara ni que et saludi quan us trobeu pel barri ni que te’n faci si, en reconeixement<br />
de l’edat (hi crec, en això) i en honor al seu millor periodisme,<br />
l’atures i hi parles. No hi fa res, al barri l’adoren, i el barri és el del passeig de<br />
Sant Joan de Dalt. Ho vam veure dimecres a la llibreria Obaga del carrer de<br />
Girona, plena a vessar de veïnes (i veïns, oi tant). Acomiadàvem el veí Sagarra,<br />
que amb la seva néta polonesa està buidant el pis del 128 del passeig i aviat<br />
deixarà el barri on ha viscut més temps, va dir amb melangia gens cínica, els<br />
ulls humits. Carrers on tantes coses han desaparegut, algunes relacionades<br />
amb el pare Sagarra, com ara el cafè Guinea, a Pau Claris / Diagonal, davant<br />
del bar Bauma, des del qual el fill ha evocat sovint el pare en silenci.<br />
Convocava l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan que, com<br />
el nom indica amb subtilesa, no és un sòsia de les antigues associacions de<br />
veïns sinó un actiu grup de socis que paguen una quota de vint euros l’any.<br />
Preocupació pel barri, per la història, pel futur. Enmig <strong>dels</strong> al·legats i el fulgor<br />
d’un Sagarra rumbós com antany als seus vuitanta-quatre, ens en parlava<br />
el principal cronista històric del barri, Antoni González Moreno-Navarro,<br />
autor de Sant Joan de Dalt. Història, gent i arquitectura, autoeditat el 2010, una<br />
edició limitada que esperem que torni aviat, és un tresor d’aquests carrers<br />
que com en tots els barris han tingut i tenen els seus personatges històrics<br />
i presents. En Sagarra n’ha estat un <strong>dels</strong> més icònics, estimat perquè en les<br />
cròniques <strong>dels</strong> darrers anys, que ha deixat fa poc, hi ha fet sortir racons, bars,<br />
terrasses i gent sense més pretensions que viure la vida.<br />
Un altre <strong>dels</strong> personatges va ser a finals <strong>dels</strong> seixanta i primeríssims setanta<br />
l’actual president del Barça, Joan Laporta, líder d’una colla de vàndals,<br />
de nom “Los del Mola”, en al·lusió al nom que llavors tenia el nostre tros<br />
de passeig de Sant Joan. El nom d’aquest militar franquista, ens va explicar
64<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MERCÈ IBARZ<br />
A la llibreria Obaga, amb la sempiterna petaca de whisky, Jameson, és clar. MERCÈ IBARZ<br />
Trobo formidable<br />
que un grup de veïns<br />
hagi volgut retre<br />
homenatge al més<br />
punyent, cínic i de<br />
renom <strong>dels</strong> seus<br />
cronistes de la vida<br />
quotidiana<br />
Antoni González, es va posar de primer al passeig de Gràcia: hi va durar<br />
vint-i-cinc dies. El batlle Miquel Mateu, el primer de la Barcelona ocupada,<br />
va ser segurament qui va fer adonar les forces d’ocupació (així es deien ells<br />
mateixos) que el passeig de Gràcia no podria canviar de nom mai <strong>dels</strong> mais.<br />
I el del general assassí va passar al nostre barri. Me’n recordo ben bé de quan<br />
vaig arribar a la ciutat el 1971 i per força havia de fer cas <strong>dels</strong> noms de les<br />
plaques <strong>dels</strong> carrers, places i passeigs.<br />
Naturalment, a l’Obaga hi havia Joaquim Carbó. No es perd cap <strong>dels</strong> homenatges<br />
als seus col·legues, una virtut que també cal reconèixer-li. En un<br />
racó, tirant fotos, la gran amiga de l’homenatjat, Pilar Aymerich, sempre<br />
discreta. El sarau era orquestrat per la dinàmica presidenta de l’associació.<br />
Servidora, que a diferència de Carbó assisteix a ben poques coses, hi era<br />
perquè l’Obaga és la meva llibreria (en tinc més) i perquè trobo formidable<br />
que un grup de veïns hagi volgut retre homenatge al més punyent, cínic i de<br />
renom <strong>dels</strong> seus cronistes de la vida quotidiana.<br />
I què carai, també hi vaig anar perquè trobaré a faltar pels carrers, per les<br />
terrasses del Bauma, el Morryssom i l’Ollé, aquest paio malcarat que no<br />
saps mai si saludar o no, si paga o no la pena endur-te’n un moc i prou.<br />
Però tret que el vegi abstret i capcot, m’emporto el moc com una moneda<br />
no diré que preciosa però sí que ben gastada. Ara Sagarra se’n va a viure a<br />
Reus. Ens quedem sense els seus miquels, queden massa pocs monstres i<br />
quimeres de soca.
65<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MERCÈ IBARZ<br />
Desterrem de la<br />
cruïlla del passeig<br />
amb la Diagonal els<br />
xiprers que taponen<br />
el monument a<br />
Verdaguer!<br />
Deixem-lo respirar!<br />
Acabo amb una nota cívica sobre el barri adreçada a qui correspongui,<br />
que d’això han anat les millors cròniques de Joan de Sagarra. Em sumo a<br />
ell i González, radicals: desterrem de la cruïlla del passeig amb la Diagonal<br />
els xiprers que taponen el monument a Verdaguer! Deixem-lo respirar! El<br />
corb, com se’n diu al barri, potser s’ho va empescar el cronista malcarat. Un<br />
monòlit ben erecte, com correspon a la ciutat fàl·lica que va definir Barcelona<br />
l’escriptor francès tan sovint citat en les cròniques sagarrianes, André Pieyre<br />
de Mandiargues, en la seva novel·la sobre el Xino, de traducció catalana<br />
descatalogada, Al marge (original del 1967). Un monument encara més<br />
ocultat des de fa temps per obres, com si fos una instal·lació <strong>dels</strong> Christo. El<br />
poeta Verdaguer viu mal que bé mirant d’esquitllentes la Diagonal per on<br />
entraren les forces d’ocupació, d’esquena al mussol lluminós dalt de tot de<br />
l’altra banda, antic reclam publicitari per sort conservat. Mentrestant, al<br />
passeig, prop de la Travessera, Anselm Clavé és sempre a punt d’encendre<br />
el cor del barri. Au revoir, Sagarra.<br />
La néta polonesa de J. de S. sosté el record del barri ofert al periodista. MERCÈ IBARZ
66<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
LA DEMAGÒGIA DOMINANT<br />
El militarisme hauria<br />
d’entrar a formar part<br />
de l’índex de matèries<br />
prohibides per la moral<br />
pública<br />
A la memòria d’Eva Serra<br />
En una revista francesa, vaig trobar fa temps un text militar de la Primera<br />
Guerra Mundial que em servirà, espero, per a una reflexió de gran importància.<br />
(Quan llegiu poilu, sapigueu que és el motiu amb què es designava el soldat<br />
ras francès. I, en llavis francesos, boche es refereix als soldats alemanys.)<br />
«Comandància a 8 d’octubre de 1916<br />
Dotzena Divisió d’Infanteria<br />
Estat Major<br />
El general en cap de la divisió ha constatat que, en termes generals, la salutació<br />
era executada maldestrament pels homes i tornada amb desgana<br />
pels oficials.<br />
En conseqüència, la salutació serà executada a la dotzena divisió d’infanteria<br />
d’acord amb les disposicions següents:<br />
–La salutació de l’autèntic poilu (tres temps).<br />
Primer temps: Com un veritable gall de la Gàl·lia, redreçar-se enèrgicament<br />
sobre els esperons, ajuntar vigorosament els talons. Portar lentament la mà<br />
dreta a la posició de salutació reglamentària, tensar tots els músculs, el pit<br />
inflat, les espatlles arronsades, el ventre encongit, la mà esquerra oberta,<br />
el dit petit sobre la costura <strong>dels</strong> pantalons. Fixar els ulls en els del vostre<br />
superior, aixecar el mentó, i dir-vos: “Estic orgullós de ser un poilu”.<br />
Segon temps: Baixar imperceptiblement el mentó, alegrar els ulls i dir-vos<br />
mentre penseu en el vostre superior: “Tu també n’ets un, a vegades brames,<br />
però no hi fa res, pots comptar amb mi”.<br />
Tercer temps: Aixecar el mentó, engrandir-se amb una expansió del tronc,<br />
pensar en els boches i cridar per dins: “Pelarem aquests cabrons”.<br />
–La salutació de l’oficial (dos temps).<br />
Primer temps: Embolcallar el soldat amb una mirada afectuosa, tornar-li<br />
la salutació mirant-lo fixament als ulls, somriure-li discretament i dir-li<br />
per dins: “Ets un pollós, però ets maco”.
67<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
Diran que és per<br />
defensar-nos, però<br />
el poder sempre<br />
comença a prendre<br />
cos quan uns<br />
pocs s’arroguen<br />
la capacitat<br />
de designar,<br />
en nom d’una<br />
majoria amanida<br />
a les enquestes,<br />
l’“enemic exterior”<br />
Segon temps: Aixecar el mentó, pensar en els boches i dir-se: “Gràcies a tu,<br />
pelarem aquests porcs”.<br />
Aquests textos s’han d’aprendre de cor.<br />
Signat: General Brissaud.»<br />
Qui hagi vist Paths of glory (de Stanley Kubrick, amb Kirk Douglas com a<br />
protagonista, estrenada en espanyol com a Senderos de gloria) entendrà de<br />
seguida el que hi ha sota aquest comunicat de l’estat major francès: l’abjecció<br />
<strong>dels</strong> senyors de la guerra. Mentre milers i milers d’homes morien al front, al<br />
general només li preocupaven les formes. Al poder sempre l’han preocupat<br />
molt, les formes. I n’hi ha que encara no n’ostenten cap, de poder, i ja s’estan<br />
empescant la manera de formalitzar-lo en termes militars. Diran que és per<br />
defensar-nos, però el poder sempre comença a prendre cos quan uns pocs<br />
s’arroguen la capacitat de designar, en nom d’una majoria amanida a les<br />
enquestes, l’“enemic exterior”: sempre, a qualsevol lloc i tothora, l’excusa<br />
de la defensa contra l’“enemic exterior” per “defensar-nos”, diran quan<br />
calgui, de l’“enemic interior” –els votants de l’1-O, sense anar més lluny.<br />
Aleshores, sota les formes, treu el nas la jerarquia suprema: el poder necessita<br />
víctimes propícies per justificar la seva raó de ser. I s’embolcalla en banderes<br />
i treu pit amb himnes per imposar la seva lògica. El militarisme hauria<br />
d’entrar a formar part de l’índex de matèries prohibides per la moral pública.
68<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
Entretant, a la<br />
capital de l’estat<br />
que ens espolia,<br />
la firma Cartier fa<br />
entrar Espanya,<br />
diuen, en la “nova<br />
escala de la ruta<br />
del luxe” a l’antiga<br />
ambaixada <strong>dels</strong> EUA<br />
a Madrid, mentre la<br />
inflació s’emporta<br />
els derelictes de<br />
l’estat del benestar<br />
<strong>dels</strong> pencaires<br />
amb conveni i <strong>dels</strong><br />
precaris sense<br />
I quan el govern de l’estat que ens espolia vol demanar un crèdit de 1.000<br />
milions d’euros per a augmentar un 10% la seva despesa militar (mentrestant,<br />
com assenyala Antoni Soy, la despesa en sanitat al cap de sis onades<br />
pandèmiques no ha crescut en la mateixa proporció que la despesa militar),<br />
nosaltres contemplem sense parpellejar i, sobretot, sense informar, que<br />
hi ha tres vegades més d’ingressats i de morts per la covid que fa un any<br />
(dades de Salvador Macip); el conseller de Sanitat recomana de no anar a<br />
emprenyar els CAP, quan tanta gent gran trobarà a les urgències <strong>dels</strong> hospitals<br />
el rètol de “tingueu paciència, que el personal fa vacances”, perquè,<br />
de setena onada, no n’hi havia d’haver (“populisme pandèmic”, en diu el<br />
citat Macip, amb feliç troballa); i el jovent nostrat i de part de l’estranger<br />
aconsegueix un massiu Barcelona Beach Festival amb un pacte sectàriament<br />
sensacional entre bombers i ajuntaments, segurament per a contenir les<br />
onades que ens esperen...<br />
Entretant, a la capital de l’estat que ens espolia, la firma Cartier fa entrar Espanya,<br />
diuen, en la “nova escala de la ruta del luxe” a l’antiga ambaixada <strong>dels</strong><br />
EUA a Madrid, mentre la inflació s’emporta els derelictes de l’estat del benestar<br />
<strong>dels</strong> pencaires amb conveni i <strong>dels</strong> precaris sense; per assegurar-se el glacis<br />
oriental pensant en l’estratègia de bloquejar la Xina, l’OTAN considera Rússia<br />
l’etern enemic a batre, perquè, règims a banda, que al capitalisme imperialista<br />
sempre li han importat un rave en política exterior, no queda cap Irac ni cap<br />
Afganistan on clavar la urpada, i els esperen els 750.000 milions per un cap baix<br />
que costarà la reconstrucció d’Ucraïna, aportats humanitàriament, és clar, per<br />
la banca hereva de la crisi del 2007-2008; i les senyores <strong>dels</strong> capos atlantistes<br />
sopen al Museu del Prado i es retraten sota el Gernika al cap de quatre dies de<br />
la matança de Melilla, tan comprensivament entesa pels voluntariosos hereus<br />
socialdemòcrates de l’exèrcit que es va revenjar de les seves derrotes al Marroc<br />
provocant la guerra civil del 36 i la raó de ser del quadre de Picasso...<br />
Mentre tot això succeeix, en infeliç amalgama, la consellera d’Acció Exterior<br />
de la Generalitat escriu en un diari de la situació que “defensar que<br />
l’Aliança Atlàntica és una organització útil és un acte de realisme”... Com<br />
si no estiguéssim realment aixoplugats dins l’OTAN sota l’ala del nostre<br />
opressor espanyol, que n’és un partidari tan descarat; o com si els kurds<br />
visquessin la mar de feliços Orient Mitjà enllà, massacrats pel soci turc de<br />
l’OTAN, demòcrata com Putin, si no més; o com si la UE, que no sap trobar<br />
“unitat” si no és a recer de l’atlantisme expansionista sota el fariseisme<br />
de la “defensa <strong>dels</strong> valors occidentals”, estigués disposada a fer una crisi a<br />
Espanya quan, dirien els seus buròcrates, torçant el gest, només la meitat <strong>dels</strong><br />
catalans demana ampliar els drets humans a l’àmbit de l’autodeterminació.<br />
Entretant, l’independentisme espera, a còpia de voluntarisme, com en temps<br />
del malaguanyat 10 d’octubre de 2017, l’enèsim mediador internacional<br />
–aquest cop, via Pentecosta a l’escocesa– per fer com si anés a fer allò que<br />
tanta por li fa de fer...<br />
Ja dispensaran l’exabrupte estiuenc, que s’acosta el <strong>18</strong> de juliol i, tot i que<br />
encara sembli lluny el 12 d’octubre, quan el neofranquisme celebra la seva<br />
victòria transaccional, nosaltres encara no sabem què ens faran fer la Diada<br />
d’enguany.
69<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
NÚRIA CADENES<br />
NÚRIA CADENES<br />
LA CAVERNA CONTRA EL SAVI:<br />
SEMPRE HO PROVA I SEMPRE PERD<br />
Que Joan Francesc Mira va<br />
ser fundador i president<br />
d’Acció Cultural del País<br />
Valencià, que Carme<br />
Miquel va ser presidenta<br />
d’Escola Valenciana, i que<br />
aquesta dedicació al país i<br />
a la llengua i al progrés de<br />
la seva gent diu la caverna<br />
que “traspassa els límits<br />
del que creiem acceptable<br />
com a mèrits”<br />
Després de llegir Borja papa vaig quedar estabornida. És una d’aquelles novel·<br />
les que et poden canviar la vida. Perillosa. Grandiosa. Si, a sobre, tens la dèria<br />
de la literatura, de mirar de fer-ne, encara és pitjor, perquè aleshores entra<br />
en joc l’enveja verda, allò d’anar llegint i pensant alhora que què donaries<br />
per haver-ho escrit tu. Per haver-ho sabut escriure.<br />
No és, ni de bon tros, l’única aportació de Joan Francesc Mira a aquesta<br />
trasbalsada cultura nostra (i, per tant, a la igualment sempre trasbalsada<br />
cultura europea), però n’és un cim. Altíssim. Aquest escriptor, antropòleg,<br />
observador, columnista, traductor, activista cultural i cívic ha forjat, al llarg<br />
<strong>dels</strong> seus vuitanta-dos-tres anys (va néixer durant el gran esfondrament,<br />
el 1939, com per demostrar que el món rodola i que no s’acaba quan ho<br />
estableixen per decret), una obra extensa, intensa, palpable (diguem-ne<br />
llibres, diguem-ne Museu Valencià d’Etnologia) i intangible també (les<br />
coses que aprens i que et transformen després d’un d’aquells seus articles<br />
rodons i fondos d’erudició i d’ironia, si tens la sort de sentir-lo conversar<br />
sobre els arxius del Vaticà o sobre els plecs històrics de la cultura popular).<br />
Joan Francesc Mira ens ha traduït els Evangelis i la Divina comèdia i l’Odissea<br />
i no sé per quin ordre però la sola enumeració ja posa la pell de gallina.<br />
Perquè és una ambició que ens parla amb perspectiva. Perquè el resultat és<br />
formidable. No sé si som del tot conscients de la sort que tenim de formar<br />
part d’una cultura que pot discutir si és millor la traducció de l’Odissea feta<br />
per Carles Riba o la de Joan Francesc Mira. O quina en què. I les diferències<br />
de plantejament. I tot. Quin debat preciós a les altures!<br />
Entre Dante i Homer i Roma i els camins del grec clàssic i els assaigs sobre<br />
sant Vicent Ferrer o Blasco Ibáñez o la família Borja o l’Europa que el defineix<br />
i que el commou ensems, Joan Francesc Mira ha escrit el seu cant d’amor a<br />
València. A la ciutat de València i a la gent que la fa. No és tan sols que li hagi<br />
dedicat llibres explícits, que també ho ha fet, sinó que aquesta ciutat viva,<br />
amb les seves ferides i amb les seves contradiccions i amb la seva bellesa<br />
cívica de pedres ordenades en gòtic i de llum esclatant i d’olor de tarongina,<br />
forma part del teixit íntim de l’obra de Joan Francesc Mira.<br />
I ara, tan encertadament, la ciutat li ho ha reconegut. El 30 de juny, el ple<br />
de l’ajuntament feia oficials els reconeixements i honors que atorga el 2022.<br />
I hi havia Joan Francesc Mira (Fill Predilecte) i la mestra i escriptora, la incansable<br />
activista del somriure permanent, Carme Miquel (Filla Adoptiva).<br />
Massa altura, massa cultura, per a la insondable, per a la inefable caverna<br />
de la dreta espanyolista. Que va fer allò que sap fer: bruelar, esgarrinxar,<br />
estirar-se els cabells. Que qui no té vergonya no en gasta, i durant uns dies
70<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 8 de juliol de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
NÚRIA CADENES<br />
I dic la caverna i parlo de l’artefacte feixistoide que és<br />
Vox, és clar, però també de l’artefacte anterior que és<br />
(pràcticament “era”, ja, avui dia) Ciudadanos, i del<br />
partit del saqueig sistemàtic que és el PP<br />
es van dedicar a exposar la pròpia mancança a la llum del sol, anunciant que<br />
votarien en contra d’aquests reconeixements i escampant ridiculeses com<br />
si fossin justificació del seu ressentiment. Que Joan Francesc Mira va ser<br />
fundador i president d’Acció Cultural del País Valencià, que Carme Miquel<br />
va ser fundadora i presidenta d’Escola Valenciana, i que això, aquesta dedicació<br />
al país i a la seva llengua i al progrés de la seva gent, diu la caverna que<br />
“traspassa els límits del que creiem acceptable com a mèrits”. I que <strong>Països</strong><br />
<strong>Catalans</strong> o qualsevol altre dimoni pelut. Aquest excés de rancúnia i aquesta<br />
falta de cultura que són capaços d’exhibir impúdicament.<br />
Perquè, per a la caverna, allò que compta no és l’art sinó la filiació. I els<br />
premis es donen als seus, mai als “altres”. És inútil de provar de raonar-hi i<br />
de dir-los que no es tracta de cap monolítica aquiescència ideològica (quina<br />
por!), sinó de reconèixer l’obra, allò que dèiem i tant més: els Borja, el tramvia,<br />
els Evangelis, o Aigua en cistella, Milotxa, Topi. La caverna menysprea<br />
la cultura i tot ho supedita a l’intent de reduir el món a la seva monocroma<br />
condició.<br />
I dic la caverna i parlo de l’artefacte feixistoide que és Vox, és clar, però<br />
també de l’artefacte anterior que és (pràcticament “era”, ja, avui dia) Ciudadanos,<br />
i del partit del saqueig sistemàtic que és el PP. Tots tres van practicar<br />
públics esgarips i tots tres van votar en contra de la distinció per a Mira i per<br />
a Miquel. També aquest PP que ara diu que es torna a disfressar de centre<br />
moderat per provar d’aconseguir els vots que li continuen faltant. Que cada<br />
vegada que li interessa l’escenificació, el PP treu a passejar la pobra mona<br />
de la moderació, però que l’experiència i la crua realitat demostren fins a<br />
quin punt la dreta espanyolista, quan es tractaria de fer veure que cultura<br />
i que respecte i que simple sentit democràtic, mai no perd l’oportunitat de<br />
perdre una oportunitat.<br />
Però ja s’ho farà.<br />
Nosaltres, per sort, tenim, per a créixer, i per a pensar i per a contradir-nos<br />
i tornar-hi, la saviesa d’un intel·lectual de la talla de Joan Francesc Mira.<br />
L’home que escriu coses com aquesta: “Vinguen els temps que vinguen,<br />
el llibre serà encara el gran vehicle: les paraules escrites, sobre pàgines de<br />
paper, o sense paper, i si pot ser ben compostes, correctes i netes. La vida<br />
és breu, però afortunadament l’art (l’art d’escriure i de llegir) és tan extens<br />
que ens permet ‘ser’ moderns i antics, homes i dones, infants i ancians, i<br />
habitants de qualsevol època o país. Poc més podem demanar, en aquesta<br />
vida tan curta, ara que el món és redó i que tota la literatura és nostra.”
LA FOTO DE LA SETMANA<br />
Protesta a les portes del Col·legi d’Advocats de Barcelona<br />
amb motiu d’una conferència del magistrat Manuel Marchena.<br />
FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ.