06.05.2022 Views

S'ha acabat el fenomen Netflix?

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

30 D’ABRIL- 6 DE MAIG DE 2022<br />

No faces de la teua ignorància un argument<br />

Joan Fuster<br />

S’HA ACABAT<br />

EL FENOMEN NETFLIX?


2<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

SUMARI<br />

30 D’ABRIL - 6 DE MAIG DE 2022<br />

PORTADA<br />

ENTREVISTES<br />

S’ha <strong>acabat</strong> <strong>el</strong> <strong>fenomen</strong> <strong>Netflix</strong>?<br />

Per Blai Àvia.<br />

Joan Matamala: “El problema que tenim és que som massa obedients”<br />

Per Andreu Barnils.<br />

Roger Coma: “El ‘ni un paper a terra’ ha fet molt de mal<br />

a l’independentisme”<br />

Per Clara Ardévol Mallol.<br />

Francesc Xavier Vila: “Ara hem de jugar amb les cartes que tenim”<br />

Per Assumpció Maresma.<br />

Nathalie Torres: “Política Lingüística no donarà <strong>el</strong> vist-i-plau<br />

a mantenir <strong>el</strong> B2 als alts funcionaris”<br />

Per Esperança Camps Barber.<br />

REPORTATGES<br />

Diana Riba: “Em preocupa què poden arribar a fer amb les fotografies<br />

d<strong>el</strong>s meus fills”<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

El Catalangate esclata a Suïssa: Espanya podria ser investigada<br />

per espionatge polític<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

“El càncer mata i <strong>el</strong> temps va en contra nostre”: <strong>el</strong>s pacients reivindiquen<br />

solucions immediates a la manca d’especialistes a les Pitiüses<br />

Per Martí G<strong>el</strong>abert.<br />

ANÀLISI<br />

OPINIÓ<br />

Paz Esteban, la cap d<strong>el</strong>s espies engolida per les clavegueres<br />

Per Oriol Bäbler.<br />

Qui tenia interès a entrar aqu<strong>el</strong>ls dies en <strong>el</strong> mòbil de Sánchez?<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

Així queda Junts després de Puigdemont<br />

Per Odei A.-Etxearte.<br />

Eurodiputats espanyols perden <strong>el</strong>s estreps defensant Pegasus<br />

contra l’independentisme<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

La bomba Pegasus, al cor mateix d<strong>el</strong> CNI<br />

Editorial de Vicent Partal.<br />

No aprendran català<br />

Mail Obert de Pau Vidal.<br />

Els sons d’Alcarràs<br />

Mail Obert de Marta Rojals.<br />

Em dirigeixo a tu que ets un home i em llegeixes<br />

Mail Obert d’Est<strong>el</strong> Solé.<br />

IMATGE DE PORTADA: DIM SOLOMI / UNSPLASH


3<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

S’HA ACABAT<br />

EL FENOMEN NETFLIX?<br />

BLAI ÀVIA<br />

És possible morir d’èxit? Si jutgem la trajectòria recent de<br />

<strong>Netflix</strong>, sembla que la resposta és un “sí” rotund. Certament,<br />

<strong>el</strong>s registres d’aquest primer trimestre no conviden a l’optimisme:<br />

enguany <strong>Netflix</strong> ha perdut 200.000 subscriptors, una<br />

sagnia que preveu que s’eixampli a dos milions p<strong>el</strong>s volts d<strong>el</strong><br />

segon trimestre. Les xifres són colpidores no solament perquè<br />

posen fi a onze anys de creixement ininterromput, sinó també<br />

perquè contrasten marcadament amb l’objectiu original de la<br />

companyia de captar 2,5 milions de nous subscriptors durant<br />

aquests primers tres mesos d<strong>el</strong> 2022. Però més enllà d<strong>el</strong>s càlculs<br />

comercials, aquest sotrac suscita un dubte fonamental: i<br />

si <strong>el</strong> <strong>fenomen</strong> <strong>Netflix</strong>, que a voltes havia semblat imparable,<br />

ha tocat sostre definitivament?<br />

THIBAULT PENIN / UNSPLASH


4<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

L’IMPERI QUE VA COMENÇAR<br />

EN UNA BÚSTIA<br />

Fundada a final d<strong>el</strong>s noranta com a plataforma de lloguer de<br />

vídeos per correu postal, l’any 2007 <strong>Netflix</strong> va fer <strong>el</strong> salt a la<br />

reproducció en línia (streaming), amb <strong>el</strong> llançament d’una<br />

plataforma digital de vídeo que significà tot un punt d’inflexió<br />

en un món dominat fins aleshores per l’inflexible monopoli<br />

de la t<strong>el</strong>evisió per cable. El portal, que originàriament sols<br />

oferia produccions externes, començà a produir contingut<br />

propi a partir de l’any 2012. Un d<strong>el</strong>s primers grans èxits va ser<br />

la sèrie d’enjoli polític House of Cards. Això permeté a <strong>Netflix</strong><br />

d’introduir una innovació que, per més que sembli anecdòtica,<br />

ràpidament va esdevenir un d<strong>el</strong>s seus grans reclams: la publicació<br />

simultània de tots <strong>el</strong>s episodis d’una nova temporada.<br />

L’espectador, que abans havia d’esperar setmanes per a acabar<br />

de veure una nova temporada, ara se la podia empassar en<br />

qüestió d’hores, sense ni tan sols alçar-se d<strong>el</strong> sofà.<br />

L’èxit fou incontestable: deu anys després de començar a oferir<br />

contingut propi, <strong>Netflix</strong> té un imperi audiovisual d’abast global<br />

que acumula més de 220 milions de subscriptors en 190<br />

països, amb un volum d’ingressos que l’any passat va superar<br />

<strong>el</strong>s 30.000 milions de dòlars. En un període de crèdit barat i<br />

liquiditat abundant, <strong>el</strong>s mercats van agafar-s’hi amb d<strong>el</strong>er: van<br />

invertir-hi milers de milions de dòlars amb què la companyia<br />

ha finançat macroproduccions capaces de competir en pla<br />

d’igualtat amb les d<strong>el</strong>s grans estudis.<br />

Sobre de lloguer de <strong>Netflix</strong> que conté una còpia en DVD de Coach Carter (2005).WIKIPEDIA


5<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

ADAPTAR-SE<br />

O MORIR<br />

L’auge de <strong>Netflix</strong> aviat evidencià una realitat incòmoda per als<br />

grans conglomerats audiovisuals: que l’streaming, considerat<br />

anys abans una idea més aviat estrafolària, havia esdevingut<br />

una opció segura. Aquests darrers anys, de fet, <strong>el</strong> degoteig de<br />

noves plataformes ha estat constant: Hulu (Disney, 2016),<br />

Disney+ (Disney, 2019), HBO Max (Warner Bros, 2020) i Paramount+<br />

(Paramount Pictures, 2021), per exemple. Fins i tot<br />

s’han apuntat a la festa dos gegants d<strong>el</strong> món de la tecnologia,<br />

Amazon (Prime Video, 2016) i Apple (Apple TV+, 2019).<br />

Aquesta proliferació de rivals porta uns quants maldecaps per<br />

a <strong>Netflix</strong>, que durant anys havia exercit un control pràcticament<br />

monopolístic sobre <strong>el</strong> sector de la reproducció en línia.<br />

El primer, i segurament més evident, és que l’aparició de noves<br />

plataformes amplia <strong>el</strong> ventall d’opcions de què disposen <strong>el</strong>s<br />

consumidors, tot erosionant la quota de mercat de <strong>Netflix</strong> i<br />

dificultant la captació de nous clients. Un problema r<strong>el</strong>acionat<br />

amb l’aparició de nous competidors és la reducció progressiva<br />

d<strong>el</strong> contingut extern en <strong>el</strong> catàleg de <strong>Netflix</strong>, perquè les grans<br />

productores recuperen les seves produccions a mesura que<br />

obren plataformes pròpies. N’és un cas sonat Friends, propietat<br />

de Warner Bros. Durant anys va ser una de les sèries més populars<br />

de <strong>Netflix</strong>, però en va desaparèixer l’any 2020, quan va<br />

expirar <strong>el</strong> contracte de cessió amb Warner Bros i la productora<br />

optà per incloure-la a la seva plataforma, HBO Max.<br />

Un problema afegit –tal com ha reconegut obertament Reed<br />

Hastings, un d<strong>el</strong>s cofundadors de la companyia– és la caiguda<br />

d<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls de qualitat d<strong>el</strong> programari original de <strong>Netflix</strong>,<br />

sobretot arran de l’èxit comercial d’originals d’algunes altres<br />

plataformes, com ara Ted Lasso (Apple TV+) o bé How to with<br />

John Wilson (HBO Max). La canc<strong>el</strong>·lació prematura de sèries<br />

pròpies amb bones crítiques i un seguiment r<strong>el</strong>ativament fix,<br />

com ara Sense8 o bé The OA, no ha fet sinó afegir llenya al foc.<br />

Apreciacions qualitatives a banda, la posició de <strong>Netflix</strong> en r<strong>el</strong>ació<br />

amb <strong>el</strong>s seus rivals és complicada fins i tot d’un punt de vista<br />

purament quantitatiu. Per a Amazon i Apple –i fins i tot per a<br />

companyies més orientades cap al sector de l’entreteniment,<br />

com ara Disney– <strong>el</strong> negoci de l’streaming no és sinó un mer<br />

apèndix de la seva activitat corporativa; per a <strong>Netflix</strong>, en canvi,<br />

constitueix l’única font d’ingressos. Això vol dir que si <strong>el</strong>s<br />

seus competidors es poden arriscar de valent (i registrar grans<br />

pèrdues), <strong>Netflix</strong> ha de mantenir una actitud més circumspecta<br />

quant a les seves finances i, de retruc, les seves produccions.<br />

Evolució d<strong>el</strong> logotip de <strong>Netflix</strong>. WIKIPEDIA


6<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

UN FUTUR<br />

INCERT<br />

Fins ara l’estabilitat pressupostària no ha neguitejat <strong>Netflix</strong>:<br />

la cotització de les seves accions ha anat sempre estretament<br />

lligada a la xifra de subscriptors. I, com que <strong>el</strong> nombre de clients<br />

no ha deixat d’augmentar aquest darrer decenni, <strong>el</strong> valor de<br />

la companyia no ha fet sinó apreciar-se. Però <strong>el</strong> daltabaix<br />

d’aquest trimestre sembla haver posat fi a la consideració de<br />

<strong>Netflix</strong> com a nineta d<strong>el</strong>s ulls d<strong>el</strong>s mercats: si <strong>el</strong> novembre<br />

passat tenia un valor d’uns 300.000 milions de dòlars, es<br />

calcula que avui la capitalització de la companyia no passa de<br />

97.000 milions, amb una davallada de gairebé <strong>el</strong> 40% en <strong>el</strong><br />

preu de les accions.<br />

Certament, <strong>el</strong> declivi de <strong>Netflix</strong> podria ser part d’un desinflament<br />

més ampli de la bombolla de la reproducció en línia.<br />

Potser, es demanen ara <strong>el</strong>s experts, <strong>el</strong> mercat per a aquests<br />

serveis és més petit que no s’havia estimat originalment, i<br />

allò que de totes maneres sembla segur és que cap plataforma<br />

no podrà generar mai <strong>el</strong>s beneficis que les grans productores<br />

van arribar a recaptar en l’era analògica. Però molts problemes<br />

que ara <strong>Netflix</strong> ha d’encarar són exclusivament seus, i les<br />

solucions proposades p<strong>el</strong>s dirigents de la companyia –afegir<br />

anuncis, prendre mesures contra <strong>el</strong>s usuaris que comparteixin<br />

les credencials o bé retallar <strong>el</strong> pressupost dedicat a noves<br />

produccions– tampoc no semblen inspirar gaire confiança.<br />

Al cap i a la fi, com va recordar fa poc un d<strong>el</strong>s directius de la<br />

plataforma, “fa tan sols una dècada que hi som, en aquest<br />

negoci”. Això, afegí, “són uns noranta anys menys que no <strong>el</strong>s<br />

nostres competidors”.<br />

Oficines de <strong>Netflix</strong> a Los Ang<strong>el</strong>es, 5808 W Sunset Boulevard. WIKIPEDIA


7<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

JOAN MATAMALA<br />

“El problema<br />

que tenim és<br />

que som massa<br />

obedients”<br />

Entrevista a qui ha estat més vegades espiat amb Pegasus<br />

i Candiru, impulsor d<strong>el</strong> vot <strong>el</strong>ectrònic, la tecnologia<br />

‘blockchain’ i la llibreria les Voltes<br />

Joan Matamala, divendres passat, a la Fundació Nord. ADIVA KOENIGSBERG


8<br />

JOAN MATAMALA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANDREU BARNILS<br />

Joan Matamala (1959) és la persona<br />

que ha estat més espiada,<br />

superant fins i tot Gonzalo Boye,<br />

amb <strong>el</strong> programa Pegasus, però<br />

també amb <strong>el</strong> programa Candiru,<br />

entre <strong>el</strong>s anys 2019 i 2020. Aquest gironí,<br />

fundador de la Fundació Nord, que<br />

impulsa <strong>el</strong> vot <strong>el</strong>ectrònic i <strong>el</strong> blockchain,<br />

l’home darrere la mítica llibreria les Voltes<br />

de Girona, germà de Jami Matamala,<br />

i amic d’infantesa d<strong>el</strong> president Carles<br />

Puigdemont, amb qui va compartir internat,<br />

rep VilaWeb al Parc Tecnològic<br />

de Girona, on té <strong>el</strong> despatx de la fundació.<br />

—Citizen Lab diu que us anaven al darrere<br />

per la Fundació Nord.<br />

—Jordi Baylina i jo la vam crear amb una<br />

finalitat: aplicar la tecnologia blockchain.<br />

Cadena de blocs. I aplicar-la des d’un<br />

vessant de codi obert i que la societat la<br />

pugui fer servir. La cadena de blocs pensem<br />

que servirà per a la transformació<br />

social d’una manera de què encara ara<br />

no som prou conscients. Transformarà<br />

moltes estructures, una de les quals –i<br />

que sempre ens ha interessat– són <strong>el</strong>s<br />

sistemes democràtics i les eines que <strong>el</strong>s<br />

facin possibles. La cadena de blocs ajudarà<br />

l’avançament democràtic.<br />

—És la tecnologia que permet <strong>el</strong> vot<br />

<strong>el</strong>ectrònic.<br />

—I <strong>el</strong>s sistemes de participació. No solament<br />

votar, sinó debatre. I per fer-ho<br />

es necessita identitat digital. Cosa que<br />

intentem de desenvolupar, no només en<br />

la política. També dins les empreses, <strong>el</strong><br />

món social o les organitzacions esportives.<br />

Aquestes tecnologies transformaran<br />

les r<strong>el</strong>acions entre <strong>el</strong>s administradors i<br />

<strong>el</strong>s administrats perquè <strong>el</strong>s administrats<br />

tinguin més pes que no pas <strong>el</strong>s administradors.<br />

—Una altra estructura podria ser <strong>el</strong><br />

sistema financer. Els bitcoins, monedes<br />

<strong>el</strong>ectròniques, fan servir la mateixa<br />

tecnologia. També hi sou?<br />

—No.<br />

—Potser us cercaven per frenar la idea<br />

de fer una pàtria digital i que es poguessin<br />

organitzar votacions sense censura,<br />

doncs?<br />

—És un objectiu: que les institucions i<br />

les organitzacions tinguin eines per a<br />

desplegar la democràcia. No ho negaré:<br />

entre <strong>el</strong>les hi ha <strong>el</strong> meu país. I, per tant,<br />

és un objectiu que crec que <strong>el</strong> meu país<br />

pot aprofitar. Però no és <strong>el</strong> propòsit exclusiu.<br />

El nostre objectiu és la humanitat.<br />

Aportar eines a la societat perquè l’ajudin<br />

a desplegar-la.<br />

—De l’agost d<strong>el</strong> 2019 a juliol d<strong>el</strong> 2020,<br />

setze vegades espiat amb Pegasus, i<br />

unes quantes vegades cada volta. Sabeu<br />

on éreu?<br />

—No. M’interessa molt poc que m’hagin<br />

espiat. Fa anys que ho sé. No solament<br />

La cadena de blocs<br />

ajudarà l’avançament<br />

democràtic


9<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

JOAN MATAMALA<br />

des d<strong>el</strong> 2019. M’han seguit físicament.<br />

Ja ho feia la Guàrdia Civil de Franco. Et<br />

seguien i feien perquè ho veiessis. Per<br />

posar-te nerviós, perquè cometessis<br />

errors o per fer-te por. I de fer por, en<br />

saben. Això ha paralitzat <strong>el</strong> procés.<br />

—Darrera vegada que us han volgut<br />

fer por?<br />

—Devia a ser final d<strong>el</strong> 2019, principi d<strong>el</strong><br />

2020. A Barc<strong>el</strong>ona, anava a una reunió<br />

tècnica. Em vaig trobar <strong>el</strong> mateix paio en<br />

un lloc, en un altre, i la tercera vegada es<br />

va mostrar de manera visible just abans<br />

que entréssim. Hi ha una frase que faig<br />

molt meva: si ens fan por, ja ens han<br />

vençut. Per tant, gens de por.<br />

—Hi ha una altra frase vostra que ja no<br />

podeu fer servir.<br />

—“Sota <strong>el</strong> radar es viu molt bé.” Ja no<br />

ho puc dir. M’han fet treure <strong>el</strong> cap. Quan<br />

Citizen Lab em van demanar de fer servir<br />

<strong>el</strong> meu nom vaig dir que no. Però em van<br />

fer entendre que era molt necessari per a<br />

la judicialització. I vaig canviar de criteri.<br />

Si s’ha d’anar contra l’estat i posar-lo<br />

contra les cordes, a totes. Per això avui<br />

som aquí. Si no, no hi seríem.<br />

—Voleu dir que es posarà contra les<br />

cordes, l’estat espanyol?<br />

—En l’àmbit internacional. En l’àmbit<br />

intern no passarà res. Aquesta és una<br />

altra que em preocupa, i no sé si em<br />

sorprèn: la reacció d<strong>el</strong> nostre govern, i<br />

sobretot d<strong>el</strong> meu partit. No ho puc entendre<br />

de cap de les maneres. Formo<br />

part de Junts i no puc entendre que no se<br />

sigui més contundent. La ciutadania cada<br />

vegada estem més tips de molts discursos<br />

i cap acció, ni una.<br />

—Penseu a trencar <strong>el</strong> pacte de la diputació<br />

entre Junts i <strong>el</strong> PSC?<br />

—Ho hauria fet fa temps. Però si ni en<br />

aquestes podem trencar un pacte així...<br />

Com pots treballar braç a braç amb la gent<br />

que actua d’aquesta manera? Que no ens<br />

adonem que no és un país democràtic? I<br />

que nosaltres, amb la nostra acció, <strong>el</strong>s<br />

donem suport? Ni que tan sols sigui per<br />

dignitat política, hauríem d’haver trencat<br />

en aqu<strong>el</strong>l moment.<br />

A Barc<strong>el</strong>ona, anava a una<br />

reunió tècnica. Em vaig<br />

trobar <strong>el</strong> mateix paio<br />

en un lloc, en un altre, i<br />

la tercera vegada es va<br />

mostrar de manera visible<br />

just abans que entréssim.<br />

Hi ha una frase que faig<br />

molt meva: si ens fan por,<br />

ja ens han vençut. Per<br />

tant, gens de por


10<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

JOAN MATAMALA<br />

Els de Citizen Lab van<br />

aconseguir de descodificar<br />

tot <strong>el</strong> codi de Candiru.<br />

Amb <strong>el</strong> meu disc dur van<br />

poder conèixer a fons <strong>el</strong><br />

programari<br />

—Citizen Lab, quan us avisa?<br />

—Crec que va ser a final d<strong>el</strong> 2019. I després,<br />

amb la infecció de Candiru, també.<br />

—Joan Matamala, no solament <strong>el</strong> més<br />

espiat per Pegasus, sinó també espiat<br />

per Candiru. Un altre programa espia.<br />

Sou <strong>el</strong> pacient zero.<br />

—Des de la universitat de Toronto, a<br />

Citizen Lab, van detectar que hi havia una<br />

contaminació activa al voltant de Catalunya.<br />

I van veure que semblava que un<br />

infectat era a Girona. Al Parc Tecnològic.<br />

I van lligar caps: Girona, Parc Tecnològic,<br />

ja <strong>el</strong> tenim. Ha de ser Matamala.<br />

Em truquen un divendres al vespre. Em<br />

demanen si sóc al despatx i <strong>el</strong>s dic que<br />

sí. Em demanen que surti a fora, al passadís.<br />

Esperava trobar-m’hi algú. I em<br />

diu: “No, no som aquí. Però l’ordinador<br />

t’espia. Per això t’hem demanat de sortir<br />

al passadís, perquè no et sentin.” Em van<br />

donar unes instruccions de com actuar. I<br />

vam poder protegir l’ordinador amb una<br />

campana de Faraday.<br />

—I això què fa?<br />

—Impedeix que cap ona pugui entrar a<br />

l’ordinador. Ni wi-fi, ni res. Va venir un<br />

pèrit informàtic amb caràcter judicial de<br />

Madrid. Va fer una còpia d<strong>el</strong> meu disc<br />

dur. El meu disc <strong>el</strong> vam dipositar en un<br />

lloc per quan l’hàgim de mostrar al judici.<br />

I amb aquesta còpia, <strong>el</strong>s de Citizen<br />

Lab van aconseguir de descodificar tot <strong>el</strong><br />

codi de Candiru. Amb <strong>el</strong> meu disc dur van<br />

poder conèixer a fons <strong>el</strong> programari, es<br />

van posar en contacte amb Microsoft i al<br />

cap de tres mesos o quatre van treure un<br />

mur per a protegir tots <strong>el</strong>s ordinadors d<strong>el</strong>


11<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

JOAN MATAMALA<br />

Que potser ens pensem<br />

que som en un país<br />

democràtic? Si no<br />

entenem això, no entenem<br />

res. Encara em sorprèn<br />

que hi hagi gent que se<br />

sorprengui<br />

món contra aquest atac. De les poques<br />

alegries: <strong>el</strong>s hem aixafat la guitarra.<br />

—Pegasus i Candiru tenen res a veure?<br />

—Tots dos són programes que espien.<br />

Isra<strong>el</strong>ians. Segons que he llegit, <strong>el</strong>s de<br />

Candiru són ex-treballadors de Pegasus.<br />

Hi ha una dada que al final és la demostració<br />

de per què em segueixen. Al món<br />

es van detectar al voltant de cent casos<br />

d’infeccions de Candiru. Casualment,<br />

quatre tan sols a Catalunya. Quatre ordinadors.<br />

Qui eren? Tots dedicats al món<br />

de l’evolució democràtica mitjançant la<br />

cadena de blocs.<br />

—Vós i qui més?<br />

—És publicat: Jordi Baylina, amb qui<br />

vam fundar Fundació Nord. I <strong>el</strong>s altres<br />

dos, de Vocdoni, ara Aragon, que<br />

també desenvolupen sistemes de vot<br />

<strong>el</strong>ectrònic.<br />

—Com explicaran que espien empreses<br />

que es dediquen a facilitar <strong>el</strong> vot?<br />

—Perdona. Què no has entès? Que potser<br />

ens pensem que som en un país<br />

democràtic? Si no entenem això, no<br />

entenem res. Encara em sorprèn que<br />

hi hagi gent que se sorprengui. El 2012<br />

vaig ser d<strong>el</strong>s promotors de Girona per<br />

la Independència, nucli de l’Assemblea.<br />

Aleshores, per naturalesa meva, posava<br />

normes d’actuació, de seguretat.<br />

No dir segons què p<strong>el</strong> mòbil o correu<br />

<strong>el</strong>ectrònic. Em van tractar de sonat. No<br />

ho entenien. Em miraven amb cara de:<br />

“Aquest d’on baixa?” Passa que vinc<br />

d’on vinc i vaig començar a col·laborar<br />

en la clandestinitat a catorze anys.<br />

—Catorze?<br />

—Octubre d<strong>el</strong> 1973. Per Fires, vam omplir<br />

Girona de pintades en protesta per<br />

l’assassinat d’Allende. Per negoci fami-


12<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

JOAN MATAMALA<br />

liar, teníem copisteria a casa. En aqu<strong>el</strong>la<br />

època, això era or.<br />

dos fills, que es porten deu anys. Tinc dos<br />

fills únics.<br />

No hauríem d’haver<br />

abandonat mai<br />

l’aeroport. Mai. Això va<br />

ser una covardia política.<br />

Absoluta. Sóc molt crític<br />

amb la classe política i<br />

amb <strong>el</strong> meu partit<br />

—I on militàveu, en l’antifranquisme?<br />

—En cap partit. Vaig entendre aviat que<br />

érem una eina útil. I havíem de ser-ho<br />

per a tothom.<br />

—Quins estudis vau fer?<br />

—Cap. Per les meves característiques,<br />

no he estudiat. A catorze, quinze anys, ja<br />

treballava. Sóc dislèctic. I tota la vida he<br />

portat molt malament <strong>el</strong>s estudis. M’he<br />

format a la copisteria, l’empresa familiar.<br />

Empresa que vam gestionar amb <strong>el</strong>s<br />

germans fins que <strong>el</strong> 2013 <strong>el</strong> meu pare ens<br />

havia deixat i la persona que gestionava la<br />

llibreria les Voltes es jubilava. I aleshores<br />

vaig dedicar-m’hi i la vaig convertir en<br />

una fundació. Les Voltes va néixer com<br />

una eina política, sobretot per defensar<br />

la llengua i la cultura catalanes. Fundada<br />

per quaranta-tres ciutadans de Girona,<br />

una SL. El meu pare, entre <strong>el</strong>ls. I <strong>el</strong> meu<br />

pare se’n va fer càrrec fins que es va<br />

morir, <strong>el</strong> 2009. Creiem que és una institució,<br />

i dins Girona té un cert pes. Vam<br />

canviar-ne <strong>el</strong> lema. “Més de cinquanta<br />

anys lluitant per la llengua i cultura catalanes,<br />

i ara per la independència.” No<br />

hi ha res millor que tenir un estat que te<br />

la defensa, la llengua, i no com ara, que<br />

<strong>el</strong> tens en contra.<br />

—El vostre pare, a què es dedicava?<br />

—Era fejocista. Moviment cristià. Catòlic.<br />

I entre <strong>el</strong>s seus ideals, la independència<br />

d<strong>el</strong> país. Un ve d’on ve. El meu pare era<br />

nascut <strong>el</strong> 1912. Després, <strong>el</strong> 1940, va fundar<br />

una empresa de dibuix tècnic per a<br />

fer mobles. I d’aquesta empresa en va<br />

néixer la secció de reprografia i còpies<br />

de plànols, i copisteria.<br />

—Quants fills va tenir, <strong>el</strong> vostre pare?<br />

—Sis. En aqu<strong>el</strong>la època, entre quatre i<br />

sis era normalet. Quan n’éreu vuit, deies<br />

“hòstia!”. I deu: “Opus segur!”<br />

—Quants fills teniu, vós?<br />

—M’hauria agradat tenir família nombrosa,<br />

però no ens vam atrevir, vam tenir<br />

—I la mare, a què es dedicava?<br />

—Mestressa de casa. Va ser gent que va<br />

lluitar.<br />

—Què hem de fer, en aquest punt? Un<br />

referèndum?<br />

—Això no es farà mai amb un referèndum.<br />

En absolut. Si amb <strong>el</strong> que vam fer,<br />

no van ser capaços de tirar endavant...<br />

Ara <strong>el</strong> problema que tenim és la classe<br />

política. Els polítics no estan preparats.<br />

O ho fem la societat civil, o... El problema<br />

és que som massa obedients. No hauríem<br />

d’haver abandonat mai l’aeroport. Mai.<br />

Això va ser una covardia política. Absoluta.<br />

Sóc molt crític amb la classe política<br />

i amb <strong>el</strong> meu partit. No d’ara. De sempre.<br />

Però també deixo clara una cosa: no ho<br />

farem sense <strong>el</strong>s partits ni <strong>el</strong>s polítics. Què<br />

fa moure <strong>el</strong>s polítics? La pressió. Sense<br />

pressió social, res.<br />

—Qui és <strong>el</strong> vostre advocat?<br />

—Boye. Quan em van dir de judicialitzar-ho,<br />

ja vam veure que aquí no serviria<br />

de res. A fora, en canvi... I després veig<br />

que part de l’espionatge s’ha comès a<br />

Suïssa, França, Bèlgica... I compte amb<br />

Alemanya i Suïssa. Aquí sí que crec que<br />

es podrà posar l’estat espanyol contra<br />

les cordes.<br />

—La r<strong>el</strong>ació Puigdemont–Matamala ve<br />

de les famílies? Ens remuntem al segle<br />

XVIII?<br />

—[Riu.] No ve d<strong>el</strong>s pares, no. La primera<br />

connexió que hi ha amb la família<br />

Puigdemont és a través meu i d’en<br />

Carles. Coincidim en una escola <strong>el</strong> 1971.<br />

Escola <strong>el</strong> Coll<strong>el</strong>l. Internat a la zona de<br />

Banyoles. On hi va haver <strong>el</strong>s fets d<strong>el</strong><br />

Soldat de Salamina. Jo estudiava amb<br />

<strong>el</strong> seu germà, i <strong>el</strong>l era <strong>el</strong> petit. I allà ens<br />

r<strong>el</strong>acionàvem. I després, quan va venir<br />

a treballar a Girona, al Punt, ens vam<br />

retrobar. I es van conèixer amb en Jami.<br />

Ells dos s’han fet molt amics. Quan em<br />

diuen “vigila o acabaràs a la presó”,<br />

sempre <strong>el</strong>s dic <strong>el</strong> mateix: “Tranquils,


13<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

JOAN MATAMALA<br />

que no serà pas pitjor que <strong>el</strong> Coll<strong>el</strong>l.” Ja<br />

t’ho asseguro. Pensa que al setembre ens<br />

fotien allà i només tornàvem a casa per<br />

Nadal i Setmana Santa. Rebíem hòsties<br />

de combregar i de les altres. Els tres<br />

primers anys van ser durs. Amb mossèn<br />

Reixach va haver-hi un canvi profund.<br />

Fins i tot van tenir professor de català,<br />

Man<strong>el</strong> Costa Pau. I a partir d’aleshores,<br />

cada quinze dies, a casa.<br />

—Essent dislèxic us devien trinxar, a<br />

l’internat.<br />

—El que no està escrit i més. Era molt<br />

mogut. Una de les coses que m’ha molestat<br />

més: “És espavilat, però no li dóna<br />

la gana.” Ofensiu.<br />

—Optimista?<br />

—Sempre, de mena. Molta gent venia a<br />

la llibreria i deia: “Vinc aquí perquè en<br />

surto optimista.” Al final potser passaré<br />

comptes de psicòleg. Sóc optimista perquè<br />

hi ha molta gent que ara està desconnectada<br />

i que et diu: “Quan anem de<br />

debò, ja m’avisareu.” El dia que hi hagi<br />

una acció de veritat, ens sorprendrem.<br />

Sortiran a la llum iniciatives. I quan<br />

surtin, no hi haurà un enfrontament<br />

civil, que és allò que busquen. No hi serà.<br />

Tot i que ho busquen amb la qüestió de<br />

la llengua. Per això, a la fundació de la<br />

llibreria les Voltes hem deixat de banda<br />

la lluita per la independència. És inútil<br />

lluitar per una cosa si <strong>el</strong>s que són al davant<br />

no hi lluiten. Ara, la llengua. L’estat<br />

ha perdut la vergonya i ens ha pres la<br />

mesura. Saben que <strong>el</strong> seu cavall de Troia<br />

és la llengua. Si ens maten amb la llengua,<br />

tenen la guerra guanyada i ens han<br />

anul·lat com a poble. Les Voltes va néixer<br />

per defensar la llengua. Recuperem-ho.<br />

Som en una situació molt pitjor que ara<br />

fa vint anys. Ara creem un projecte per<br />

formar professors, educadors, pares i<br />

alumnes.<br />

ERC ha demostrat que ha abandonat<br />

aquest camí, Junts, que creia que anava<br />

per uns altres camins, ha demostrat<br />

que fa seguidisme de les polítiques<br />

d’ERC. I això s’ha de trencar. Demano<br />

als dirigents que es posin les piles. Si no<br />

reaccionem, ens tornaran a enfonsar.<br />

L’altre dia vaig anar a un casal republicà<br />

de l’Empordà. Formen part d’Esquerra.<br />

I molts n’eren. I <strong>el</strong>s deia: “Hem de<br />

collar <strong>el</strong>s nostres. Però si sou d’ERC,<br />

heu de pressionar <strong>el</strong>s d’ERC. I si sou<br />

de Junts, <strong>el</strong>s de Junts. Si un d’Esquerra<br />

en pressiona un de Junts, o al contrari,<br />

no serveix de res. Són <strong>el</strong>s nostres, qui<br />

hem de pressionar. Em dieu que voleu<br />

formar <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l per la República? La<br />

direcció no en vol saber res? No servirà<br />

de res que ho faci jo. Ho heu de fer<br />

vosaltres. Pressioneu <strong>el</strong>s vostres, que<br />

nosaltres ja collarem <strong>el</strong>s nostres.” Això<br />

és molt més efectiu que no pas criticar<br />

<strong>el</strong> contrari.<br />

Demano als dirigents que<br />

es posin les piles. Si no<br />

reaccionem, ens tornaran<br />

a enfonsar<br />

—Voleu afegir res?<br />

—Em preocupa, i crec que hauríem de<br />

fer un tomb, la posició d<strong>el</strong>s partits polítics.<br />

I en conseqüència, d<strong>el</strong> govern. És<br />

un desastre. De la mateixa manera que


14<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

ROGER COMA<br />

“El ‘ni un paper<br />

a terra’ ha fet<br />

molt de mal a<br />

l’independentisme”<br />

Entrevista a l’actor, que presenta ‘Caigut d<strong>el</strong> c<strong>el</strong>’ i<br />

interpreta l’Ivan de la sèrie ‘Com si fos ahir’, de TV3<br />

ADIVA KOENIGSBERG


15<br />

ROGER COMA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />

Fa poques setmanes que l’actor Roger<br />

Coma (Barc<strong>el</strong>ona, 1976) ha estrenat<br />

la seva primera aventura com a presentador<br />

t<strong>el</strong>evisiu. És Caigut d<strong>el</strong> c<strong>el</strong>,<br />

una docusèrie de TV3 en què Coma<br />

cerca <strong>el</strong>s hereus legítims de persones<br />

que han mort sense haver fet testament,<br />

sovint familiars llunyans que no saben<br />

que tenen dret a l’herència. Si, després<br />

de la investigació, s’aconsegueix trobar<br />

l’hereu, <strong>el</strong>l li comunica la bona notícia.<br />

Parlem amb Coma sobre <strong>el</strong> programa<br />

i <strong>el</strong> paper que hi fa, però també sobre<br />

altres àmbits de la seva vida: Com si<br />

fos ahir, la seva r<strong>el</strong>ació amb les xarxes<br />

socials i la seva preocupació per l’estat<br />

de la llengua.<br />

—A Caigut d<strong>el</strong> c<strong>el</strong> feu de presentador, i<br />

fins i tot una mica de periodista d’investigació.<br />

Com ha estat l’experiència?<br />

—Bé, de periodista poc. Havia fet alguna<br />

cosa més enllà d’actuar, com ara ser<br />

membre d<strong>el</strong> jurat a Oh happy day, tenir<br />

una secció a la ràdio... Però conduir un<br />

programa és diferent. Vaig trobar molt<br />

pesat veure la meva cara tota l’estona, era<br />

un excés de mi! Potser he pogut aportar<br />

una mica de salsa a una cosa tècnica. Als<br />

petits interrogatoris que faig estic més<br />

pendent d’allò personal, de mirar on<br />

pot haver <strong>el</strong> ganxo t<strong>el</strong>evisiu. Estic més<br />

acostumat a pensar en això que no en<br />

un <strong>el</strong>ement periodístic. El meu principal<br />

objectiu és “the show must go on”.<br />

—Què us ha sorprès més?<br />

—Que la gent és poc inclinada a sortir<br />

per la t<strong>el</strong>evisió. No només <strong>el</strong>s hereus,<br />

que ho entenc. La gent no vol dir que ha<br />

guanyat diners per aquesta cosa d<strong>el</strong> risc<br />

i de l’exposició pública d’allò monetari.<br />

Fa vint anys la t<strong>el</strong>evisió tenia un atractiu,<br />

<strong>el</strong> fet de tenir <strong>el</strong> teu minut de glòria. Això<br />

ha prescrit, fins i tot amb la gent gran.<br />

Perquè vulguin sortir has de convèncer<br />

i seduir.<br />

—Els hereus reaccionen d’una manera<br />

força neutra quan <strong>el</strong>s doneu la notícia.<br />

—La gent és molt escèptica i realista...<br />

Una mica d’il·lusió, si us plau! Jo esperava<br />

més plors, crits i petards, però tothom<br />

és molt conscient que hi haurà Hisenda<br />

i advocats p<strong>el</strong> mig, que s’haurà de veure<br />

quant es cobra...<br />

—Quines històries us han fascinat més?<br />

—La història d<strong>el</strong> Joan, que es va salvar<br />

d’un afus<strong>el</strong>lament i va fugir exiliat a prop<br />

de París. Era algú molt carismàtic i, dins<br />

la família, que era annexada, d’un segon<br />

matrimoni, la gent l’estimava molt. Al<br />

final és <strong>el</strong> vox populi, <strong>el</strong> mite, allò que la<br />

persona explicava i que la gent ha interpretat<br />

d’algú que ja és mort. I sempre<br />

apareixen accidents que no són al centre<br />

de la història. Hi ha hagut personatges<br />

molt pintorescos, i aquí és on hi ha l’<strong>el</strong>ement<br />

més literari, d’espectacle, i no pas<br />

en si es troba l’hereu o no, que és com<br />

una trampa per a mantenir l’espectador<br />

enganxat, però que com a presentador<br />

m’interessa menys.<br />

—Parlàveu d’Hisenda i d<strong>el</strong> realisme de<br />

la gent. Tot <strong>el</strong> que envolta les herències<br />

i l’impost de successions sempre genera<br />

debat. Què en penseu, després d’haver<br />

fet <strong>el</strong> programa?<br />

—Crec que <strong>el</strong> programa, moralment,<br />

a vegades em crea una mena de dubte,<br />

perquè penso que si aqu<strong>el</strong>la gent no ha<br />

volgut fer testament, que s’ho quedi<br />

tot l’arca pública. Són gent que ha mort<br />

desentesa de la família per qüestions<br />

de distància i temps, sense situacions<br />

controvertides. Però són en <strong>el</strong> seu dret<br />

que aquestes herències arribin a qui tocaria<br />

i explícitament tampoc no han dit<br />

que volen que <strong>el</strong>s diners vagin a l’estat.<br />

Jo personalment encara no he fet testament,<br />

tot i que tothom m’ho diu. Ni testament,<br />

ni matrimoni... Sóc desendreçat<br />

i visc molt al dia.<br />

Fa vint anys la t<strong>el</strong>evisió<br />

tenia un atractiu, <strong>el</strong> fet<br />

de tenir <strong>el</strong> teu minut de<br />

glòria. Això ha prescrit,<br />

fins i tot amb la gent<br />

gran. Perquè vulguin<br />

sortir has de convèncer<br />

i seduir


16<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ROGER COMA<br />

connectaries, però amb qui comparteixes<br />

un objectiu, i és molt especial. El teatre<br />

és terapèutic per a tothom perquè és una<br />

metarealitat. Fas veure que ets una altra<br />

persona, tens un conflicte que no tens...<br />

És com <strong>el</strong>s somnis, que t’arreglen una<br />

mica la realitat.<br />

El teatre és terapèutic per<br />

a tothom perquè és una<br />

metarealitat. Fas veure que<br />

ets una altra persona, tens<br />

un conflicte que no tens...<br />

És com <strong>el</strong>s somnis, que<br />

t’arreglen una mica<br />

la realitat<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

—Què faríeu si rebéssiu una herència<br />

com les d<strong>el</strong> programa?<br />

—M’aniria molt bé... L’altre dia vaig sentir<br />

algú que deia que <strong>el</strong>s diners són una<br />

mena de r<strong>el</strong>axant muscular. I és veritat,<br />

són la pastilla que et falta.<br />

—Diuen que no donen la f<strong>el</strong>icitat…<br />

—Però tenen la clau de la porta!<br />

—A part d<strong>el</strong> programa, continueu la<br />

vostra feina com a actor a la sèrie Com<br />

si fos ahir i a l’obra Una teràpia integral.<br />

Com neix la passió per la interpretació,<br />

en <strong>el</strong> vostre cas?<br />

—Em van obligar. Com que llegia bé a<br />

classe, quan tenia catorze anys un professor<br />

molt estimulant i inspirador em va<br />

dir que em necessitava per a Els pastorets.<br />

Li vaig dir que de cap manera, però ho<br />

vaig acabar fent. Li estic infinitament<br />

agraït, perquè em va obrir la porta a una<br />

cosa en què, p<strong>el</strong> meu entorn, no hi hagués<br />

entrat. Després no vaig parar de fer teatre<br />

amateur. Tens quinze o setze anys i et<br />

barreges amb la peixatera, amb un que<br />

treballa al banc... Gent amb qui no t’hi<br />

—Vau acabar estudiant a l’Institut d<strong>el</strong><br />

Teatre.<br />

—Als divuit anys encara no m’hi volia<br />

dedicar, volia fer coses en <strong>el</strong> món científic.<br />

Però al final vaig veure que cada<br />

vespre feia teatre, i vaig ser realista. Em<br />

va anar molt bé de seguida: em van agafar<br />

a l’Institut d<strong>el</strong> Teatre, vaig fer una p<strong>el</strong>·lícula<br />

amb Ventura Pons... Potser si hagués<br />

estat més difícil, no hauria continuat,<br />

però especulo.<br />

—En una entrevista a VilaWeb vau dir<br />

que només sabíeu fer d’advocat, d’advocat<br />

gai, de cap<strong>el</strong>là i de cap<strong>el</strong>là gai. Encara<br />

és igual?<br />

—Encara ho dic! El fet de fer-me gran<br />

m’ha permès de donar via lliure a la meva<br />

ironia i a la meva mirada més cínica i càustica,<br />

un causticisme constructiu. Sóc més<br />

clown que bufó. El bufó és més destructiu<br />

i <strong>el</strong> clown, més innocent. A mi m’agrada<br />

aquesta cosa maliciosament blanca. A mesura<br />

que em faig gran forço perquè aquest<br />

terreny hi sigui, en <strong>el</strong>s personatges d<strong>el</strong><br />

teatre, però també a la nov<strong>el</strong>·la. Al principi<br />

no estava definit d<strong>el</strong> tot <strong>el</strong> meu personatge<br />

a Com si fos ahir, l’Ivan, vas molt de la mà<br />

amb <strong>el</strong>s guionistes. El gènere de la nov<strong>el</strong>·la,<br />

la t<strong>el</strong>esèrie, és molt bonic.<br />

—Té molt mala fama.<br />

—No està tan treballat com <strong>el</strong> cinema,<br />

és tipus fàbrica i hi ha molta més pressa,<br />

però, en canvi, la càmera arriba a agafar<br />

una cosa de les persones i <strong>el</strong>s guionistes<br />

que és molt essencial. Acabes tenint<br />

impunitat i r<strong>el</strong>axació davant la càmera.<br />

Potser en una p<strong>el</strong>·lícula, on la cosa és<br />

més important i està tot més construït,<br />

no t’hi acostes d’aquesta manera. Això, i<br />

la quantitat de minuts que filmes, fa que<br />

la gent estigui molt amb tu.


17<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ROGER COMA<br />

—A Com si fos ahir treballeu amb Quim<br />

Llisorgas, que en la ficció és <strong>el</strong> vostre<br />

fill adoptiu, en una trama que serveix<br />

per a visibilitzar molt les persones amb<br />

discapacitat. Què n’heu après?<br />

—La nostra feina era molt quadriculada<br />

i ara s’obre a gent diversa. A Alcarràs,<br />

per exemple, treballen amb actors no<br />

professionals. Avui la gent és més receptiva.<br />

A mi cada vegada m’interessa<br />

més <strong>el</strong> que passa en l’abans, i no tant<br />

en <strong>el</strong> durant. En <strong>el</strong>s assaigs hi ha una<br />

pulsió de vitalitat que després no hi és a<br />

les funcions, i l’exercici de les funcions<br />

és reconstruir-la. El Quim té una funció<br />

molt així; <strong>el</strong>l és molt pur i molt neutre i al<br />

mateix temps s’atabala, és molt sensible.<br />

Amb <strong>el</strong>l em sento més fent d’amic que<br />

de company professional amb qui tens<br />

una r<strong>el</strong>ació més neutra. Amb <strong>el</strong>l, la meva<br />

funció és riure abans que diguin “acció!”<br />

per a construir una atmosfera, també per<br />

a mi mateix. Ell ha canviat la mirada d<strong>el</strong><br />

que fem a tot l’equip.<br />

Quim Llisorgas: “A vegades la gent no<br />

veu les capacitats que tens, només què<br />

no pots fer”<br />

vendre molt, però quan et fas més gran<br />

penses que si et volen comprar, ja et<br />

compraran... Faig un esforç per a no vendre’m.<br />

Intento estar més pendent d’allò<br />

petit i quotidià, parlar de coses profundes<br />

amb l’excusa de les coses fútils. Allò local<br />

és universal.<br />

—A les xarxes també heu mostrat força<br />

preocupació per la situació d<strong>el</strong> català.<br />

—Pateixo molt. Alguns catalans tenim<br />

aquesta càrrega que hem de salvar <strong>el</strong><br />

català, i és horrible. Hi ha com un pes,<br />

una espasa de Dàmocles sobre <strong>el</strong> cap:<br />

“Fas prou per a salvar <strong>el</strong> català? Allista’t,<br />

jove!” És una mena de vocació, i com més<br />

gran em faig, més pateixo.<br />

—Us heu fet més militant?<br />

—Sí, en sostenir la llengua. M’ha sabut<br />

greu que en un capítol d<strong>el</strong> programa hem<br />

anat a Catalunya Nord i, tal com estava<br />

guionitzat, feia la sensació que no es considerava<br />

part de Catalunya. A tot l’equip<br />

ens sap greu, i em sap greu que m’hagi<br />

passat, perquè justament jo, que tinc<br />

aquest patiment i aquesta sensibilitat,<br />

Alguns catalans tenim<br />

aquesta càrrega que hem<br />

de salvar <strong>el</strong> català, i és<br />

horrible. Hi ha com un pes,<br />

una espasa de Dàmocles<br />

sobre <strong>el</strong> cap: “Fas prou per<br />

a salvar <strong>el</strong> català? Allista’t,<br />

jove!” És una mena de<br />

vocació, i com més gran em<br />

faig, més pateixo<br />

—Parlem de la vostra r<strong>el</strong>ació amb les<br />

xarxes. A Instagram feu publicacions<br />

originals i inconnexes: vídeos fent pa,<br />

fotografies d’objectes quotidians... Per<br />

què?<br />

—És intuïtiu. En <strong>el</strong> món d<strong>el</strong>s actors,<br />

Instagram fa una funció de carta de presentació.<br />

Jo no ho utilitzo tant així, sinó<br />

com a via d’expressió i divertiment, un<br />

<strong>el</strong>ement creatiu. Totes les publicacions<br />

han de ser espontànies i sense artifici; si<br />

he de fer una fotografia d’un paquet de<br />

tabac, no <strong>el</strong> moc perquè li caigui millor<br />

la llum.<br />

—Als comptes d’Instagram d<strong>el</strong>s actors<br />

estem més acostumats a veure fotografies<br />

d’<strong>el</strong>ls mateixos, filmanet o de<br />

promoció.<br />

—Quan ets més jove penses que t’has de<br />

ADIVA KOENIGSBERG


18<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ROGER COMA<br />

La llengua ha de ser una<br />

cosa viva, no ha de ser<br />

programada políticament.<br />

També pot tenir un suport<br />

polític, però ha de ser una<br />

cosa personal, i cada vegada<br />

sento més que tinc aquesta<br />

responsabilitat<br />

que sempre sostinc <strong>el</strong> català a totes les<br />

converses, que salvo <strong>el</strong>s pronoms febles<br />

amb <strong>el</strong>s meus fills... M’agradaria demanar<br />

disculpes.<br />

—La defensa d<strong>el</strong> català i de la independència<br />

l’heu feta tota la vida o hi ha hagut<br />

algun punt d’inflexió?<br />

—De tota la vida... Sóc de Banyoles i allà<br />

t’adoctrinen des de la panxa. D’adolescent<br />

ja patia... Continuo patint, tot i que<br />

també es pot mirar d’una manera més<br />

eufòrica, perquè hi ha molta consciència<br />

i debat, es parla d<strong>el</strong> tema. M’agrada<br />

molt <strong>el</strong> punt de vista de l’Enric Gomà,<br />

que diu que no siguem fatalistes amb<br />

la llengua. Diu que Catalunya pujarà en<br />

nombre d’habitants i, percentualment,<br />

baixarà <strong>el</strong> nombre de parlants. Però en<br />

termes absoluts caldrà mirar si es manté<br />

o no. També penso que, si fem propostes<br />

genuïnes i amb pes, més que transversals<br />

i multiplataformes, funcionaran. La<br />

llengua ha de ser una cosa viva, no ha de<br />

ser programada políticament. També pot<br />

tenir un suport polític, però ha de ser una<br />

cosa personal, i cada vegada sento més<br />

que tinc aquesta responsabilitat.<br />

—A El món a RAC1 una vegada vau dir:<br />

“El procés és un exercici de voler agradar<br />

molt. Volem la independència sense<br />

desagradar ningú”. És un d<strong>el</strong>s problemes<br />

que té <strong>el</strong> moviment independentista<br />

ara mateix?<br />

—Sí, sí, més que mai! Hi ha una exposició<br />

pública que fa que estiguem pendents<br />

d’una mena de judici que no existeix.<br />

Aquesta exposició patològica de les xarxes,<br />

que cada vegada agafa un auge més<br />

nociu, bloqueja qualsevol moviment. I<br />

l’independentisme és un moviment explosiu<br />

que no pot ser conciliador, no pot<br />

ser amable. És una oposició, una reacció.<br />

Però com que no volem quedar malament,<br />

fem una mena d’independència<br />

teòrica. En la nostra ment ens sentim<br />

independents.<br />

—En part és <strong>el</strong> “ni un paper a terra”.<br />

—El “ni un paper a terra” ha fet molt<br />

de mal. Els catalans tenim aquesta cosa<br />

social de destacar poc, de voler parlar<br />

fluix. Després som cridaners, però pensem<br />

que parlem fluix. Fins que algú no ve<br />

reconegut d<strong>el</strong> poble veí al teu poble no <strong>el</strong><br />

reconeixes. Això passa a tot arreu, però<br />

aquí d’una manera força aguda, aquest<br />

no destacar. I s’ha de molestar algú, a<br />

la vida. Però això crec que ho aprens de<br />

gran i jo no sé encara si ho he après...


19<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

“Ara hem de jugar<br />

amb les cartes que<br />

tenim”<br />

Entrevista al secretari de Política Lingüística<br />

de la Generalitat sobre la sentència d<strong>el</strong> 25%<br />

i com fer reversible la situació actual d<strong>el</strong> català<br />

ALBERT SALAMÉ


20<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ASSUMPCIÓ MARESMA<br />

Francesc Xavier Vila va entomar la<br />

responsabilitat de ser secretari de<br />

Política Lingüística de la Generalitat<br />

de Catalunya <strong>el</strong> juliol passat.<br />

Avalat per una carrera brillant en<br />

<strong>el</strong> món acadèmic, catedràtic de sociolingüista<br />

a la UB, <strong>el</strong> seu nomenament<br />

va crear expectatives positives i respecte.<br />

Ara, a la seva taula, moltes de les<br />

dificultats que <strong>el</strong>l ja havia descrit com<br />

a acadèmic. També l’envit de trobar<br />

la manera de capgirar les polítiques<br />

d’aquests darrers vint anys, que considera<br />

que han estat negatives per al<br />

català. El seu discurs és concret: la<br />

situació d<strong>el</strong> català és diversa, d<strong>el</strong>icada,<br />

complexa i reversible. El diagnòstic a<br />

remarcar amb un retolador fluorescent<br />

és sobretot <strong>el</strong> reversible. Per poder-ho<br />

fer possible i fer aquest tomb cap a bé,<br />

no demana fe, sinó canvis d’actitud,<br />

canvis d’arguments i molta implicació<br />

per part de tothom. Una de les eines<br />

per a aconseguir-ho és <strong>el</strong> Pacte Nacional<br />

per la Llengua, que treballa a tota<br />

màquina i d<strong>el</strong> qual ha de presentar les<br />

propostes a la tardor. Convida tothom<br />

a participar-hi, individualment i col·<br />

lectivament.<br />

La situació és dura, però, amb perspectiva,<br />

hi ha impactat profundament<br />

la sentència d<strong>el</strong>s tribunals espanyols<br />

d<strong>el</strong> 25%. Utilitzant una paraula seva,<br />

la sentència l’ha enfosquida. De moment,<br />

la modificació de la llei de política<br />

lingüística encara no s’ha votat. Es<br />

negocia un consens que es va presentar<br />

com a fàcil i que ara per ara no ho és. En<br />

aquesta entrevista, parla de quin és <strong>el</strong><br />

seu punt de vista, especialment sobre<br />

com sortir de la situació creada p<strong>el</strong>s<br />

tribunals espanyols, però també de més<br />

qüestions, com ara d<strong>el</strong> català en <strong>el</strong> món<br />

de la salut, de com la política durant<br />

<strong>el</strong>s anys d<strong>el</strong> procés no va cuidar prou la<br />

llengua i d<strong>el</strong>s subtítols en cast<strong>el</strong>là d<strong>el</strong><br />

film Alcarràs.<br />

—Aquesta setmana s’hauria d’haver<br />

aprovat la modificació de la llei de política<br />

lingüística al parlament, però no<br />

s’ha votat. Quina és la situació?<br />

—És en negociació. Els partits parlen <strong>el</strong>s<br />

uns amb <strong>el</strong>s altres i també amb entitats;<br />

per tant, esperem que la cosa arribi a bon<br />

port i amb la millor solució per a tothom.<br />

—Es fa difícil d’entendre que introduir<br />

l’aprenentatge en cast<strong>el</strong>là a la llei de<br />

política lingüística catalana no sigui<br />

per a complir la sentència, com alguna<br />

vegada heu dit, sinó per a anar cap a un<br />

mod<strong>el</strong> més bo.<br />

—No s’introdueix <strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là a l’aprenentatge<br />

perquè ja hi és, i això ho sabem<br />

tots.<br />

—Disculpeu, parlava d’introduir-lo a<br />

la llei.<br />

—Jo parlo de les escoles.<br />

—Jo, de la llei.<br />

—Però jo de les escoles.<br />

—La llei i allò que passa a les escoles són<br />

dues coses diferents.<br />

—En <strong>el</strong> marc legal en què ens movem,<br />

des de l’any 1994 ja s’havia dit que <strong>el</strong><br />

català no era la llengua exclusiva de Catalunya.<br />

—Entenc això que dieu, però la pregunta<br />

és sobre si introduir l’aprenentatge en<br />

cast<strong>el</strong>là en la llei pròpia de Catalunya és<br />

complir la sentència. Ho matiso concretament.<br />

—Ho plantejo d’una altra manera. Hem<br />

de partir d<strong>el</strong> fet que ara no som una república<br />

independent i, per tant, dins <strong>el</strong><br />

marc legal en què ens movem, com a<br />

part d’un estat que no solament inclou<br />

la legislació catalana sinó les sentències<br />

d<strong>el</strong>s tribunals i la legislació espanyola, <strong>el</strong><br />

català no ha estat mai la llengua exclusiva<br />

d<strong>el</strong> sistema educatiu de Catalunya. Des<br />

d<strong>el</strong> punt de vista de la legislació, <strong>el</strong> català<br />

Es tracta de veure de<br />

quina manera podem<br />

millorar <strong>el</strong> sistema<br />

educatiu dins <strong>el</strong> marc<br />

que podem gestionar<br />

no és llengua exclusiva. Des d<strong>el</strong> punt de<br />

vista de la realitat social de les aules, crec<br />

que no hi ha ni discussió. Tothom sap<br />

que <strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là és una llengua que es fa<br />

servir als centres educatius de Catalunya.<br />

En conseqüència, des d’aquest punt de<br />

vista, <strong>el</strong> fet que la legislació catalana<br />

reconegui la realitat no vol dir aprovar,<br />

seguir o complir la sentència. Es tracta de<br />

veure de quina manera podem millorar <strong>el</strong><br />

sistema educatiu dins <strong>el</strong> marc que podem<br />

gestionar.<br />

—Però, per exemple, l’advocat Benet<br />

Sal<strong>el</strong>las ha explicat que aquesta introducció<br />

en <strong>el</strong> marc legislatiu català pot<br />

afectar negativament la defensa que se’n<br />

faci a Europa.<br />

—Suposo que tothom té clar que cap<br />

institució europea no dirà mai: “Podeu


21<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

Suposo que tothom té<br />

clar que cap institució<br />

europea no dirà mai:<br />

“Podeu fer que tot <strong>el</strong><br />

sistema educatiu català<br />

funcioni exclusivament<br />

en català”<br />

fer que tot <strong>el</strong> sistema educatiu català<br />

funcioni exclusivament en català.” No<br />

ho dirà perquè no ho pot dir, però sí que<br />

ho podria dir algun tribunal d’aquí a uns<br />

quinze anys...<br />

—O abans...<br />

–... O uns deu anys, però primer s’haurà<br />

de fer tot <strong>el</strong> procediment. S’haurà de<br />

passar p<strong>el</strong>s tribunals d’aquí, <strong>el</strong>s tribunals<br />

centrals espanyols, després <strong>el</strong>s tribunals<br />

europeus. Un cop s’hagi <strong>acabat</strong> aquest<br />

recorregut, ens dirà que efectivament<br />

<strong>el</strong>s catalans que ho desitgin tenen dret<br />

de tenir l’ensenyament només en català,<br />

però això no implicarà que tot <strong>el</strong><br />

sistema educatiu sigui exclusivament<br />

en català. Per tant, entenc que això, tal<br />

com demostra <strong>el</strong> País Basc, ja és possible<br />

i no queda impedit p<strong>el</strong> canvi normatiu<br />

que fem.<br />

—S’ha <strong>acabat</strong> per sempre l’ensenyament<br />

exclusivament en català a l’escola<br />

pública?<br />

—L’ensenyament exclusivament en<br />

català a l’escola pública no ha existit mai.<br />

Convido a sopar a algú que em demostri<br />

que en algun moment d’aquests darrers<br />

quaranta anys <strong>el</strong> català ha estat la llengua<br />

exclusiva de tot <strong>el</strong> sistema educatiu<br />

de Catalunya. Això no vol dir que hagi<br />

estat la llengua vehicular única d’alguns<br />

centres educatius.<br />

—Concretem, doncs, llengua vehicular<br />

única... Això s’ha <strong>acabat</strong> per sempre?<br />

—Si no aturem la sentència, s’haurà <strong>acabat</strong>.<br />

Amb <strong>el</strong> canvi creiem que es pot modificar.<br />

Les coses, ara, com estan? Tenim<br />

una sentència en ferm que s’ha d’aplicar<br />

que ens diu que tots <strong>el</strong>s grups de totes<br />

les escoles de Catalunya han de tenir<br />

ALBERT SALAMÉ


22<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

dirà que no en té, però imaginem-nos<br />

que inspecció obre un expedient o imposa<br />

sancions: quin recorregut legal tenen,<br />

aquestes sancions? Atès que continuem<br />

dins <strong>el</strong> regne d’Espanya, es porten als<br />

tribunals que diuen que <strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là, tal<br />

com ha dit <strong>el</strong> Tribunal Constitucional, és<br />

llengua vehicular, i com que vosaltres no<br />

l’heu volgut regular, aquest senyor no fa<br />

res mal fet. Per tant, <strong>el</strong> recorregut de les<br />

sancions seria curt.<br />

un 25% d’ensenyament en cast<strong>el</strong>là, per<br />

norma. Ho decideix <strong>el</strong> tribunal, que diu<br />

que ho fa perquè no hem regulat la presència<br />

d<strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là als centres educatius<br />

de Catalunya. Nosaltres proposem dues<br />

coses bàsiques. La primera és dir: quan<br />

parlem de llengua d’aprenentatge, de<br />

creació i d’assumpció d<strong>el</strong> coneixement,<br />

no ens podem quedar només amb <strong>el</strong> que<br />

diu la llengua d<strong>el</strong> docent i de l’alumnat i<br />

d<strong>el</strong> manual, perquè hi ha molts més usos<br />

que són importants i que s’han de tenir<br />

en compte. I crec que tots estem d’acord<br />

que, si ho mirem així, la presència d<strong>el</strong><br />

cast<strong>el</strong>là és encara més important de la<br />

que diríem si només ens fixéssim en la<br />

llengua que parlen <strong>el</strong>s professors. És una<br />

evidència que mostra l’estudi d<strong>el</strong> síndic.<br />

—...<br />

—I la segona cosa, lliguem <strong>el</strong> mod<strong>el</strong><br />

lingüístic als resultats partint de la base<br />

que <strong>el</strong> català ha de continuar essent la<br />

llengua normal d’ús. Per tant, si hem de<br />

jugar amb l’ús d’alguna altra llengua com<br />

a vehicular, mirem quins són <strong>el</strong>s resultats<br />

d<strong>el</strong>s centres. Amb això ens trobarem que<br />

una bona part d<strong>el</strong>s centres educatius que<br />

ara tenen un bon coneixement de català<br />

i cast<strong>el</strong>là –que existeixen, <strong>el</strong> sistema<br />

educatiu català no és un desastre–, no<br />

hauran de modificar <strong>el</strong> seu projecte lingüístic<br />

perquè ho fan bé, i moltes vegades<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

amb <strong>el</strong> català com a centre de gravetat,<br />

com a llengua habitual. És possible que<br />

apareguin centres en què <strong>el</strong>s nanos tinguin<br />

molt de coneixement de català i<br />

poc de cast<strong>el</strong>là. M’agradaria que me’ls<br />

ensenyessin, però bé...<br />

—Tots sabem que no existeixen.<br />

—Si n’apareix algun, hauria d’augmentar<br />

la presència d<strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là. I, finalment,<br />

sí que hi ha molts centres que fan bona<br />

part de l’ensenyament en cast<strong>el</strong>là i que<br />

tenen uns resultats millors de cast<strong>el</strong>là<br />

que no de català, aquesta modificació ens<br />

dóna una eina que ara no tenim per fer<br />

que <strong>el</strong>s projectes lingüístics no siguin un<br />

paper mullat com fins ara. Perquè encara<br />

que ho decretem, fer-ho tot en català ja<br />

hem vist que no ho hem pogut complir<br />

aquests darrers quaranta anys.<br />

—No hem pogut o no ho hem volgut?<br />

—Hi ha una part d’interpretació<br />

d’aquesta pregunta que diu que <strong>el</strong>s successius<br />

governs potser no hi han volgut<br />

posat prou interès, i segurament hi ha<br />

una part de raó. Però hi ha una altra part<br />

important que s’ha de tenir en compte i<br />

és que, en <strong>el</strong> marc actual, quan un professor<br />

de secundària decideix de fer la classe<br />

en cast<strong>el</strong>là, quines eines té l’administració<br />

per a obligar-lo a canviar? Qualsevol<br />

que hagi parlat amb un director sap que<br />

—Voleu dir que amb aquest canvi serà<br />

més llarg, <strong>el</strong> recorregut? Es podrà sancionar<br />

més si no es compleix la llei?<br />

—El nostre problema bàsic són aqu<strong>el</strong>ls<br />

centres educatius en què una part important<br />

d<strong>el</strong>s docents funcionen més en<br />

cast<strong>el</strong>là que no pas en català i impedeixen<br />

que <strong>el</strong>s seus alumnes arribin al català.<br />

Som impotents respecte d’aquests<br />

El nostre problema<br />

bàsic són aqu<strong>el</strong>ls centres<br />

educatius en què una<br />

part important d<strong>el</strong>s<br />

docents funcionen més<br />

en cast<strong>el</strong>là que no pas en<br />

català i impedeixen que<br />

<strong>el</strong>s seus alumnes arribin<br />

al català


23<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

Hem d’aconseguir de<br />

reconstruir un consens<br />

més sòlid a favor d’una<br />

escola que funcioni<br />

bàsicament en català<br />

centres. Crec que amb aquest canvi, lligant-ho<br />

amb <strong>el</strong> projecte i amb uns resultats<br />

objectius, ens dotem d’una eina<br />

que ens farà tenir més incidència, perquè<br />

permet de connectar amb una cosa que<br />

la major part de la població entén: que<br />

l’escola ha de dotar <strong>el</strong>s alumnes de coneixements<br />

en totes dues llengües. En<br />

canvi, una part important de la població<br />

no acaba d’estar d’acord a dir: “El català<br />

és l’única llengua perquè és la pròpia.”<br />

Recordem sempre la premissa major que<br />

nosaltres no controlem <strong>el</strong>s tribunals.<br />

Això és així.<br />

—Una part important de la població? O<br />

una part d<strong>el</strong> discurs d<strong>el</strong>s partits polítics?<br />

—A vegades volem dibuixar la situació<br />

de Catalunya com si tots <strong>el</strong>s enemics o<br />

adversaris d<strong>el</strong> procés de normalització de<br />

l’escola catalana fossin simples tit<strong>el</strong>les<br />

d’un partit polític.<br />

—No volia dir això.<br />

—De vegades hi ha discursos que eviten<br />

veure que a Catalunya hi ha posicions<br />

discrepants sobre <strong>el</strong>s centres educatius.<br />

Hem d’aconseguir de reconstruir un<br />

consens més sòlid a favor d’una escola<br />

que funcioni bàsicament en català. Ho<br />

podem fer si busquem uns arguments,<br />

i crec que <strong>el</strong> d’aconseguir uns resultats<br />

objectius és compartit per la immensa<br />

majoria de la població de Catalunya. Fins<br />

i tot p<strong>el</strong>s partits que han intentat d’atacar<br />

més l’escola catalana.<br />

—Què voleu dir?<br />

—Que primer ho van intentar dient “separem<br />

<strong>el</strong>s nens”. I no se’n van sortir.<br />

Després, van provar de dir “ho fem en<br />

cast<strong>el</strong>là”, i no se’n van sortir. Però aleshores<br />

van dir: “Ostres, hi ha una via per<br />

a atacar l’escola catalana, direm que és<br />

millor una escola que doti de competència<br />

en tres llengües”, i ves per on,<br />

això ho han entès bé. Han entès que<br />

una part molt important de la societat<br />

catalana vol que l’escola faci una funció<br />

que, per una altra banda, ha de fer, que<br />

és promocionar <strong>el</strong> coneixement. Si som<br />

capaços d’utilitzar aquest argument en<br />

favor d’un mod<strong>el</strong> educatiu que tingui <strong>el</strong><br />

català com a centre de gravetat i <strong>el</strong> fem<br />

servir, no en <strong>el</strong> debat polític, sinó en <strong>el</strong><br />

debat social, l’escola catalana guanyarà<br />

molt més suport.<br />

—Però durant aquests anys ha estat<br />

evident que, quan la immersió en català<br />

funciona en un centre, tot funciona més<br />

bé per als alumnes.<br />

—Vols dir que quan l’escola funciona<br />

bàsicament en català <strong>el</strong> procés d’integració<br />

social i de cohesió funciona més bé?<br />

Evidentment, no me n’has de convèncer.<br />

Aquests darrers vint anys han arrossegat<br />

<strong>el</strong> debat de l’escola com si fos una qüestió<br />

de drets individuals i de drets nacionals.<br />

Voldria recordar que a Suïssa, on no hi<br />

ha cap voluntat d’independitzar-se <strong>el</strong>s<br />

uns d<strong>el</strong>s altres, a cada cantó tenen un<br />

règim lingüístic absolutament diferent.<br />

En tot cas, l’estat espanyol és com és i<br />

justament per atacar la llengua i <strong>el</strong> procés<br />

de normalització van saber moure <strong>el</strong><br />

marc d’interpretació per dir: “És que hi<br />

ha dret de ser escolaritzat en cast<strong>el</strong>là o<br />

hi ha dret de ser escolaritzat parcialment<br />

en cast<strong>el</strong>là.” Aquest és <strong>el</strong> canvi ideològic<br />

que s’ha fet. Recordo quan va progressar<br />

la normalització a les escoles. Quan vam<br />

ser capaços de demostrar que era millor<br />

per als nanos, per a la societat, quan no<br />

era una qüestió tant de drets individuals o<br />

nacionals com de donar eines a cadascun<br />

d<strong>el</strong>s nanos que hi havia als centres. Els<br />

pares cast<strong>el</strong>lanoparlants que demanaven<br />

de portar <strong>el</strong>s seus fills a escoles en<br />

règim d’immersió volien que tinguessin<br />

una eina pràctica i simbòlica dins <strong>el</strong><br />

seu país. Però com que ens hem deixat<br />

arrossegar cap a un discurs o potser no<br />

hem sabut resistir bé o no hem tingut<br />

les eines adequades per a resoldre-ho...<br />

Sigui com sigui, és un fet que ens hem<br />

mogut cap a aquest altre discurs. De fet,<br />

<strong>el</strong>s tribunals ja ho havien preparat <strong>el</strong><br />

1994, ja havien dit: “Si és oficial, teniu<br />

l’obligació d’ensenyar en aquesta llengua.”<br />

Bé, insisteixo: hem de ser capaços<br />

de tornar a portar <strong>el</strong> debat sobre l’escola<br />

cap als avantatges que proporciona <strong>el</strong> fet<br />

que <strong>el</strong> català sigui la llengua central. Però


24<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

això no ho aconseguirem judicialitzant la<br />

llengua o fent que sigui una eina d’enfrontament<br />

entre partits.<br />

—Amb tot això que dieu encara se’m<br />

fa més estrany que insistiu que la modificació<br />

no es planteja per complir la<br />

sentència.<br />

—He parlat de superar l’atzucac en què<br />

ens posa la sentència. És un atzucac si<br />

no hi trobem una solució. Quines són<br />

les lleis que no complim? Complim les<br />

de trànsit, les de l’adopció, totes. El que<br />

té un estat-nació és que, si no complim<br />

les lleis, hi ha conseqüències. O crees un<br />

altre estat-nació o en modifiques la legislació.<br />

Ja hem passat p<strong>el</strong> 2017, p<strong>el</strong> 2018,<br />

p<strong>el</strong> 2019... S’ha mirat de fer una mena de<br />

transformació i objectivament no s’ha<br />

aconseguit. Ara hem de jugar amb les<br />

cartes que tenim per obtenir <strong>el</strong>s objectius.<br />

Hi ha qui ha parlat d’una insubmissió generalitzada<br />

als centres, jo no crec que <strong>el</strong>s<br />

directors i les directores posin en perill<br />

la seva carrera professional per això. No<br />

és cosa d<strong>el</strong> cons<strong>el</strong>ler d’Ensenyament,<br />

sinó de cadascun d<strong>el</strong>s centres educatius<br />

als quals diran: “Tu, equip directiu, i tu,<br />

inspector, expliqueu-me com s’aplica<br />

<strong>el</strong> 25%.”<br />

—No veieu la via de la desobediència?<br />

—No veig la desobediència generalitzada.<br />

En un altre marc sociopolític, potser<br />

la veuria, però ara, no. A més, crec que<br />

no és bo que les escoles siguin un camp<br />

de batalla. Hi ha gent que diu que s’ha<br />

de resistir des de les escoles i això vol<br />

dir convertir-les en punta de llança de<br />

l’acció judicial de l’estat. He parlat de superar<br />

la sentència, que vol dir trobar una<br />

solució perquè no s’apliqui una mesura<br />

que no és bona, com ara la imposició d<strong>el</strong><br />

25% a totes les aules de tots <strong>el</strong>s centres<br />

educatius de totes les localitats d<strong>el</strong> país.<br />

I, a més, trobar una via per a retornar <strong>el</strong><br />

debat educatiu a una cosa molt pròpia,<br />

que és la valoració d<strong>el</strong>s resultats. Per<br />

això parlo de l’atzucac de la sentència.<br />

El tribunal va emetre-la perquè deia que<br />

la Generalitat no actuava; no caldrà que<br />

s’executi. No es proposa insubmissió a<br />

una sentència, sinó explicar d’una manera<br />

clara i neta que sí que s’ha actuat i,<br />

per tant, la sentència no s’ha d’aplicar.<br />

—No obstant això, aquest canvi deixa<br />

una escletxa oberta les conseqüències<br />

de la qual no són clares.<br />

—Déu me’n guard de dir que tinc la veritat<br />

suprema. Sóc <strong>el</strong> primer que tinc<br />

dubtes i per això parlem amb tothom. No<br />

em sentireu dir la paraula blindar perquè<br />

crec que en <strong>el</strong> marc polític i legal que<br />

tenim, que si més no és poc previsible,<br />

no la puc fer servir. Sí que crec que és la<br />

millor opció que s’ha posat sobre la taula.<br />

Que es pot millorar? Per descomptat! Que<br />

sigui una escletxa...<br />

—Per a arribar al 50% per exemple, o...<br />

—És més escletxa deixar que s’apliqui la<br />

No veig la desobediència<br />

generalitzada. En un<br />

altre marc sociopolític,<br />

potser la veuria, però<br />

ara, no


25<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

sentència. Si s’aplica, <strong>el</strong>s tribunals faran<br />

la política lingüística d<strong>el</strong> país i, com que<br />

l’haurem acceptada, ens diran: “Ara<br />

preferim que sigui un 50%.” Si les coses<br />

van molt malament, <strong>el</strong> conflicte es pot<br />

enverinar encara més. Es creen AMPA<br />

paral·l<strong>el</strong>es de pares que volen ensenyament<br />

en cast<strong>el</strong>là en llocs on hi ha AMPA<br />

que funcionen. Hi ha una organització<br />

que es diu AMPA TOTAL que ho fa. És bo<br />

que desjudicialitzem la política lingüística.<br />

Un d<strong>el</strong>s avantatges de modificar<br />

una llei és que no pot ser recorreguda a<br />

tribunals inferiors i s’ha de recórrer al<br />

Constitucional.<br />

—Quines eines hi haurà per a fer efectiu<br />

que <strong>el</strong> català sigui central?<br />

—Acabem de fer públic que demanarem<br />

<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l C2 perquè aquest sistema, que<br />

durant molt de temps no ha seguit <strong>el</strong> procés<br />

de millora que hauria hagut de seguir<br />

i ha retrocedit en molts aspectes, torni<br />

a guanyar solidesa, compromís i feina<br />

ben feta. Treballem perquè <strong>el</strong> professorat<br />

torni a tenir una formació de debò, que<br />

no hauria hagut de perdre mai. Posem<br />

mesures perquè <strong>el</strong> professorat domini<br />

la llengua.<br />

—Justament, quan venia cap ací, un<br />

professor em demanava què faria la Generalitat<br />

perquè amb <strong>el</strong> C2 no passi com<br />

amb <strong>el</strong> C1, que és una enganyifa i la gent<br />

l’obté sense tenir <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l necessari.<br />

—Sens dubte s’analitzarà.<br />

—Es prendran mesures?<br />

—Ja he dit unes altres vegades que no em<br />

satisfà donar un títol que no ha estat validat<br />

per proves objectives. És una qüestió<br />

que tenim sobre la taula. El problema és<br />

que no es pot fer tot alhora.<br />

—Es parla molt poc d<strong>el</strong>s recursos. Per<br />

a poder aplicar les polítiques que calen,<br />

n’hi ha prou? S’hi inverteix prou?<br />

—Una cosa és la política lingüística al<br />

sistema educatiu i una altra la política<br />

lingüística, però em consta que es<br />

fan moviments importants per facilitar<br />

aquesta formació. De manera general,<br />

és cert que calen més recursos per a la<br />

política lingüística en tots <strong>el</strong>s àmbits i<br />

tots <strong>el</strong>s departaments.<br />

—És una mica la Ventafocs, la política<br />

lingüística?<br />

—Durant molt de temps s’ha donat per<br />

fet que funcionava. Vivíem en un discurs<br />

que potser no era prou exigent. Una cosa<br />

que hem aconseguit tots plegats aquest<br />

darrer any és posar la necessitat de treballar<br />

més seriosament sobre la taula.<br />

Col·lectivament, n’hem d’estar contents.<br />

Sé que a vegades les dades que donem<br />

fan mal, però hem assolit que es parli de<br />

prendre decisions per entomar <strong>el</strong> repte.<br />

—Es parla molt d<strong>el</strong> català a l’escola, però<br />

al sistema sanitari la situació és molt<br />

dolenta, també.<br />

—Em preocupa molt i és una de les<br />

qüestions que s’han d’abordar. Encara<br />

que l’acord sobre l’escola hagi enfosquit<br />

<strong>el</strong> que fèiem. Recordo que som en<br />

la fase participativa d<strong>el</strong> Pacte Nacional<br />

per la Llengua, en què <strong>el</strong> nostre objectiu<br />

és que la població expressi <strong>el</strong> seu parer<br />

sobre tots <strong>el</strong>s àmbits en què es troba que<br />

no pot viure amb normalitat en català.<br />

Volem que la gent s’informi, s’apoderi i<br />

faci propostes. Si m’ho permets, fa una<br />

dècada que em preocupa. Aleshores no<br />

se’n parlava i vaig fer notar que havia<br />

caigut <strong>el</strong> nombre de persones que es<br />

podien expressar en català al sistema<br />

mèdic. Però fins ara no hem estat<br />

capaços de posar-ho sobre la taula.<br />

Sortien queixes particulars, però no<br />

hem mogut tot <strong>el</strong> sistema. Es tracta que<br />

ho aconseguim. La política lingüística<br />

en la salut és importantíssima. S’acaben<br />

de fer unes sessions a les Illes de<br />

com garantir l’assistència en català al<br />

sistema mèdic. Les tindrem en compte.<br />

Com és lògic, hi ha una gran fluïdesa de<br />

comunicació sobre política lingüística<br />

entre <strong>el</strong>s tres grans territoris de parla<br />

catalana. Ara tenim un moment per<br />

visualitzar <strong>el</strong> que passa. No només les<br />

queixes, sinó fer propostes i diagnosis<br />

de com resoldre-ho. Convido la gent a<br />

participar-hi.<br />

És cert que calen<br />

més recursos per a la<br />

política lingüística en<br />

tots <strong>el</strong>s àmbits i tots <strong>el</strong>s<br />

departaments


26<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

—En <strong>el</strong> món audiovisual, hem tingut<br />

l’èxit d’Alcarràs com si fos un bolet. No<br />

caldria incentivar més la producció de<br />

continguts audiovisuals de gran volada<br />

en català? Penso en les sèries que tothom<br />

coneix en danès, suec... Per què<br />

l’audiovisual català no té l’ambició que<br />

tenen moltes de les llengües mitjanes<br />

d’Europa?<br />

—El nostre objectiu hauria de ser que<br />

<strong>el</strong>s col·lectius importants en <strong>el</strong> món audiovisual<br />

entenguessin que han d’apostar<br />

per la llengua. Primer de tot, hem<br />

d’escoltar-los, tractar-los, donar-los<br />

arguments, i l’administració posar-hi<br />

<strong>el</strong>s recursos pertinents. Hem de ser capaços<br />

d’involucrar les persones que són<br />

al capdavant de la creació audiovisual<br />

amb aquest pacte i aquesta nova manera<br />

d’entendre la llengua.<br />

—A part de posar-hi recursos, què diríeu<br />

per convèncer?<br />

—La primera cosa, com deia Georges<br />

Steiner, la llengua d’Europa és la traducció.<br />

I la segona, <strong>el</strong> mod<strong>el</strong> escandinau ens<br />

mostra que hi ha vies per a fer producció<br />

de qualitat. Si s’aposta per això, hem de<br />

saber com pot ajudar l’administració,<br />

i al revés, l’administració ha de posar<br />

trampolins perquè passi. Però no ho<br />

aconseguirem enfrontant-nos-hi com<br />

si fóssim un cas perdut. Cal veure què<br />

surt a compte. De vegades ens trobem<br />

persones que fan grans declaracions i a la<br />

seva vida quotidiana no tenen en compte<br />

la llengua. Cal tenir la llengua present en<br />

<strong>el</strong>s nostres costums de consum, producció<br />

i creació. Tenir-la-hi, ni que sigui allà<br />

al darrere, ens ajudaria tant! La llengua<br />

ens la podem mirar des de la perspectiva<br />

de la identitat, d<strong>el</strong>s drets, de l’economia,<br />

perquè la força econòmica que tenim<br />

com a col·lectiu de més de deu milions<br />

de persones no l’aprofitem prou. No es<br />

tracta de si surt en català, ho compro,<br />

però sí de, posats a triar, demanar si hi<br />

és en català, prendre decisions i aprofitar<br />

la capacitat que tenim cadascú. Si ho fas,<br />

contribueixes que la teva vida sigui més<br />

agradable.<br />

La llengua ens la<br />

podem mirar des de<br />

la perspectiva de la<br />

identitat, d<strong>el</strong>s drets, de<br />

l’economia, perquè la<br />

força econòmica que<br />

tenim com a col·lectiu de<br />

més de deu milions de<br />

persones no l’aprofitem<br />

prou<br />

—Alguna vegada heu dit que recordàveu<br />

la campanya “El català és cosa de tots”.<br />

Hi haurà campanyes?<br />

—N’hi haurà. No les hem volgudes fer<br />

enmig d<strong>el</strong> procés participatiu d<strong>el</strong> Pacte<br />

Nacional per la Llengua. Les campanyes<br />

serveixen per a allò que serveixen, tenen<br />

unes virtuts i uns límits. Van adreçades a<br />

l’emotivitat o a la racionalitat, i això ens<br />

permet de tenir arguments més bons,<br />

però es tracta de canviar les rutines.<br />

—Per exemple?<br />

—Només que tots <strong>el</strong>s catalanoparlants,<br />

entesos com <strong>el</strong>s que saben parlar català,<br />

decidissin que d’entrada s’adrecen a<br />

una persona que no coneixen en català,<br />

vesteixi com vesteixi, tingui l’aspecte<br />

que tingui, ho notaríem immediatament,<br />

perquè hi ha molta gent que no se<br />

sent interp<strong>el</strong>·lada a parlar en català que<br />

s’hi sentiria. Això és fonamental. Que<br />

molta gent que ara no fa servir <strong>el</strong> català<br />

l’incorpori.<br />

—Hi va haver un malentès per la qüestió<br />

de les aules d’acollida i <strong>el</strong> canvi que es vol<br />

fer a la llei. No es deixaran de fer?<br />

—El malentès potser és comprensible<br />

perquè la gent va llegir que se suprimia<br />

una disposició que havia quedat superada<br />

per la llei d’educació, que és molt més<br />

àmplia en aquest sentit...<br />

—Es fa poca cosa. Se’n farà més?<br />

—D’aules d’acollida, n’hi ha d’haver<br />

més, han de durar més, han d’estar més<br />

dotades i s’ha de treballar molt més bé<br />

la metodologia. No dic que no s’hagi<br />

fet bona feina, però se n’hauria de fer<br />

moltíssima més. Això torna a demanar<br />

formació d<strong>el</strong> personal, recursos... Parlem<br />

de milers i milers de persones.<br />

—Abans de ser secretari de Política Lingüística<br />

havíeu estat molt dur amb TV3;<br />

deixàveu clar <strong>el</strong> paper que ha de tenir de<br />

promoure la llengua catalana. Aquests<br />

mesos que heu estat al càrrec, heu pogut<br />

fer-hi feina?<br />

—Ara és en procés de canvi, es fa la re-


27<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

novació de càrrecs. TV3 es va crear en<br />

un moment determinat i ha seguit uns<br />

raonaments que hi havia a la societat<br />

catalana. Va haver-hi un moment en què<br />

es deia que TV3 havia de ser com <strong>el</strong> mirall<br />

de la societat, aquesta idea va guanyar<br />

molts adeptes en <strong>el</strong> món de la CCMA. Fa<br />

temps que dic que és un error. TV3 no és<br />

la t<strong>el</strong>evisió que reflecteix tota la societat<br />

catalana i de tots <strong>el</strong>s països catalans. TV3<br />

és <strong>el</strong> portaavions de producció en català<br />

perquè la societat catalana ho vol, perquè<br />

volem tenir una eina que essencialment<br />

creï continguts en català. No cal que <strong>el</strong><br />

principal mitjà de comunicació i producció<br />

de continguts en català deixi de<br />

produir en català per reproduir una cosa<br />

que es troba en vint-i-cinc mitjans en<br />

cast<strong>el</strong>là. Des d’aquest punt de vista, crec<br />

que s’ha de reorientar i ho va fent.<br />

—A vegades, <strong>el</strong>s sectors més crítics i<br />

que expressen més preocupació per la<br />

situació de la llengua sembla que siguin<br />

tractats com a creadors de conflicte per<br />

part de la Generalitat. No us agrada que<br />

es faci servir la paraula emergència?<br />

—La situació d<strong>el</strong> català és diversa i d<strong>el</strong>icada.<br />

En termes generals, hi ha un seguit<br />

de tendències que no van bé. És complexa<br />

perquè hi ha molts factors que s’entrecreuen,<br />

però també és reversible. La idea<br />

d’emergència fa pensar que si no fem<br />

moltes coses corrents, no ens en sortirem.<br />

I és tot <strong>el</strong> contrari. Hem de moure un<br />

transatlàntic i fer que la major part de la<br />

població estigui d’acord a canviar-ne <strong>el</strong><br />

rumb. Recordo que hi ha hagut processos<br />

de política lingüística en què s’ha volgut<br />

córrer molt en coses vistoses que no eren<br />

<strong>el</strong> nucli dur d<strong>el</strong> problema i han tingut<br />

resultats contraproduents, perquè s’ha<br />

aconseguit que gent que no estava mobilitzada<br />

s’hi mobilitzés en contra.<br />

—Ho podeu explicar més?<br />

—Durant un temps es va dir i repetir que<br />

l’escola només es feia en català i tot ho<br />

fèiem en català i tots <strong>el</strong>s nens sortien de<br />

l’escola dominant <strong>el</strong> català perfectament.<br />

Hi va haver gent que va aprofitar això per<br />

dir: “És un règim monolingüe que no<br />

permet que vagin al lavabo si ho demanen<br />

en cast<strong>el</strong>là.” I, poca broma, la gent<br />

que defensava que les escoles catalanes<br />

eren monolingües va obtenir un percentatge<br />

de vots que no és menyspreable,<br />

crec recordar. De vegades dient coses que<br />

no són objectives hem fet mobilitzar gent<br />

en contra nostra. La paraula emergència<br />

pot fer pensar a la població: “Saps què?,<br />

si no val la pena, no val la pena.” I, per<br />

tant, necessitem fer una cosa molt complicada,<br />

hem de mobilitzar tothom que<br />

puguem a favor d<strong>el</strong> català i desmobilitzar<br />

tothom que hi estigui en contra.<br />

—Però sovint es compra <strong>el</strong> discurs d<strong>el</strong>s<br />

que hi estan en contra, com per exemple<br />

la famosa frase, que ha dit força gent,<br />

D’aules d’acollida, n’hi<br />

ha d’haver més, han de<br />

durar més, han d’estar<br />

més dotades i s’ha de<br />

treballar molt més bé la<br />

metodologia. No dic que<br />

no s’hagi fet bona feina,<br />

però se n’hauria de fer<br />

moltíssima més<br />

ALBERT SALAMÉ


28<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

FRANCESC XAVIER VILA<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

Per mi és absolutament<br />

erroni pensar que<br />

l’independentisme va<br />

fer de manera general<br />

un intent d’apropiar-se<br />

la llengua. En tot cas, si<br />

<strong>el</strong> català no és la llengua<br />

d<strong>el</strong>s patriotes espanyols<br />

és perquè no <strong>el</strong> fan servir<br />

entre la qual <strong>el</strong> president Aragonès, de:<br />

“El català no pot ser llengua de part. No<br />

pot ser la llengua d<strong>el</strong>s independentistes,<br />

perquè hi ha catalans que no ho són.”<br />

Això no fa molt de mal?<br />

—He dit més d’una vegada que aquí hi ha<br />

una trampa argumental i, inconscientment,<br />

alguns d<strong>el</strong>s que estem a favor d<strong>el</strong><br />

català hi hem caigut. Durant l’etapa més<br />

àlgida d<strong>el</strong> procés, la major part de l’independentisme<br />

va mirar de mostrar-se obert<br />

i amable amb <strong>el</strong> conjunt de les llengües d<strong>el</strong><br />

país i una part substancial de l’unionisme<br />

va intentar de convertir <strong>el</strong> conflicte polític<br />

en un conflicte d’identitats nacionals. Per<br />

tant, hi va haver gent que va repetir una<br />

vegada i una altra que era un conflicte<br />

entre llengües o entre col·lectius de base<br />

nacional. Aquest discurs és molt potent a<br />

l’estat i, de vegades, algun sector de l’independentisme<br />

se l’ha arribat a creure. Per mi<br />

és absolutament erroni pensar que l’independentisme<br />

va fer de manera general un<br />

intent d’apropiar-se la llengua. En tot cas,<br />

si <strong>el</strong> català no és la llengua d<strong>el</strong>s patriotes<br />

espanyols és perquè no <strong>el</strong> fan servir.<br />

—Potser s’ha comprat massa <strong>el</strong> discurs<br />

d<strong>el</strong> contrari?<br />

—Els discursos sovint s’infiltren a les<br />

ments. Si hi ha algú que ha intentat d’associar<br />

la llengua a una ideologia, no ha estat<br />

l’independentisme. A més, recordo que<br />

l’independentisme va arribar un moment<br />

que volia ser tan curós amb <strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là que<br />

hi va haver la situació que <strong>el</strong>s independentistes<br />

en taules rodones o actes <strong>el</strong>ectorals<br />

parlaven en cast<strong>el</strong>là a Catalunya.<br />

—Alcarràs és <strong>el</strong> gran èxit d<strong>el</strong> cinema<br />

en català i en alguns cinemes es passa<br />

subtitulada en cast<strong>el</strong>là. En canvi, si no<br />

recordo malament, no s’havia fet abans,<br />

per exemple, en films d’èxit com ara Pa<br />

negre. Ja no solament com a secretari<br />

general sinó com a sociolingüista, podeu<br />

explicar com és que ara passa?<br />

—No m’agrada! M’ha deixat totalment<br />

desconcertat. Ho he llegit i no ho sabia. Si<br />

s’ha de subtitular per a gent amb discapacitat<br />

auditiva, que ho subtitulin en català.<br />

No crec que en <strong>el</strong>s territoris de llengua<br />

catalana s’hagi de subtitular en cast<strong>el</strong>là.<br />

—Amb aquests mesos que heu estat<br />

secretari, veieu les coses diferents? Us<br />

heu desanimat?<br />

—No tenim gaire dret de desanimar-nos<br />

i menys en públic. Vaig assumir<br />

<strong>el</strong> càrrec per responsabilitat,<br />

perquè em van demanar si podia posar<br />

<strong>el</strong>s coneixements que podia haver adquirit<br />

al servei d<strong>el</strong> país. No tinc carrera<br />

política i no vaig saber dir que no. A<br />

vegades veus les coses més senzilles,<br />

a vegades més difícils. És complicat. A<br />

vegades hi ha moltes rutines negatives.<br />

Hi ha molts grups poderosos amb interessos<br />

contraris al canvi de tendència.<br />

A més, tenim una situació de manca<br />

de sobirania i de repressió política, de<br />

conflicte obert sobretot amb uns col·<br />

lectius que posseeixen l’estat espanyol,<br />

que <strong>el</strong> fan funcionar com <strong>el</strong> seu negoci.<br />

Part d’aquest negoci passa per l’espoli<br />

fiscal i l’assimilació de les nacions de<br />

la perifèria de la península.


29<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

NATHALIE TORRES<br />

“Política Lingüística no donarà<br />

<strong>el</strong> vist-i-plau a mantenir <strong>el</strong> B2<br />

als alts funcionaris”<br />

La portaveu de Compromís en matèria de política<br />

lingüística critica durament <strong>el</strong> PSOE per haver<br />

rebaixat l’esperit de la llei de funció pública


30<br />

NATHALIE TORRES<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />

L’informe amb què s’ha d’<strong>el</strong>aborar<br />

<strong>el</strong> reglament per a aplicar <strong>el</strong> requisit<br />

lingüístic als funcionaris valencians<br />

va caure com una bomba en la línia de<br />

flotació de les r<strong>el</strong>acions entre Compromís<br />

i <strong>el</strong> PSOE. El punt de controvèrsia<br />

està en <strong>el</strong> baix niv<strong>el</strong>l de coneixement de<br />

llengua que s’exigiria als funcionaris de<br />

més alt niv<strong>el</strong>l de l’administració. És a dir,<br />

als cossos A1 i A2, als quals pertanyen <strong>el</strong>s<br />

membres de l’advocacia, <strong>el</strong>s metges i <strong>el</strong>s<br />

caps de servei, per exemple, se’ls exigirà,<br />

únicament, un B2, que és <strong>el</strong> que s’adquireix<br />

automàticament quan s’acaba<br />

<strong>el</strong> batxillerat. Ni tan sols s’arriba al C1,<br />

conegut abans per “niv<strong>el</strong>l mitjà”.<br />

Els membres de Compromís a la comissió<br />

van exigir que apareguessen a l’informe<br />

<strong>el</strong>s noms i cognoms d<strong>el</strong>s redactors que<br />

hi estaven a favor. És preceptiu que la<br />

Direcció General de Política Lingüística<br />

faça un informe abans que la cons<strong>el</strong>leria<br />

puga redactar <strong>el</strong> decret, i tal com és ara<br />

l’informe, no <strong>el</strong> farà.<br />

Nathalie Torres, la portaveu d’educació<br />

de Compromís a les Corts Valencianes<br />

diu en aquesta entrevista que aquest<br />

informe va contra la lletra i l’esperit de<br />

la llei aprovada per les Corts.<br />

L’informe sobre <strong>el</strong> requisit lingüístic<br />

evidencia la guerra oberta entre PSOE<br />

i Compromís<br />

La posició actual d<strong>el</strong> Partit<br />

Socialista no està d’acord<br />

amb <strong>el</strong> que diu la llei. La llei<br />

parla de proporcionalitat<br />

i la cons<strong>el</strong>lera Bravo s’ha<br />

cansat de dir això en seu<br />

parlamentària<br />

—A quines pressions s’ha doblegat <strong>el</strong><br />

Partit Socialista i la cons<strong>el</strong>lera Bravo,<br />

per a rebaixar <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de competència<br />

lingüística exigible a l’alt funcionariat?<br />

—No sé si s’ha doblegat a cap pressió,<br />

però no em sorprèn massa que s’haja<br />

optat per una exigència tan baixa que<br />

pràcticament no és ni exigència.<br />

—Hi insistesc. El sector sanitari pot<br />

haver pressionat?<br />

—No ho sé. No faré cap afirmació sobre<br />

això. Però sí que dic que a la Direcció<br />

General de Política Lingüística vam fer<br />

una enquesta per a saber les competències<br />

lingüístiques i com les acreditaven<br />

<strong>el</strong>s treballadors de l’administració de la<br />

Generalitat i ens quedàrem gratament sorpresos<br />

d<strong>el</strong>s percentatges. A banda la faena<br />

que s’ha fet en formació. Per tant, no veig<br />

on és l’inconvenient de demanar un C1.<br />

—Aquest ha estat l’únic escull durant<br />

les negociacions d<strong>el</strong> reglament de la<br />

idoneïtat?<br />

—Vaig formar part de la ponència de la<br />

llei, i quan vam començar <strong>el</strong>s treballs<br />

parlamentaris, l’article 62 ja havia estat<br />

redactat, i no hi va haver cap problema.<br />

Jo anava tenint notícies de les reunions<br />

i sempre anaven en un sentit positiu.<br />

Però fa poc vaig saber que quan havien<br />

arribat a fixar <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls per a l’A1 i l’A2<br />

no hi havia acord.<br />

—Tal com ha eixit l’informe, s’adequa<br />

a l’esperit de la llei?


31<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

NATHALIE TORRES<br />

—En absolut! En absolut! La posició actual<br />

d<strong>el</strong> Partit Socialista no està d’acord<br />

amb <strong>el</strong> que diu la llei. La llei parla de proporcionalitat<br />

i la cons<strong>el</strong>lera Bravo s’ha<br />

cansat de dir això en seu parlamentària.<br />

Ha dit que <strong>el</strong> desenvolupament reglamentari<br />

seria raonable i proporcional.<br />

Doncs, no és ni raonable ni proporcional<br />

que als alts funcionaris de la Generalitat<br />

no <strong>el</strong>s pugues exigir un niv<strong>el</strong>l de llengua<br />

que exigeixes als docents, per exemple.<br />

Xoca molt que l’exigència l’apliques als<br />

docents, independentment que siguen<br />

professors o mestres d’infantil i primària,<br />

i que als funcionaris que poden ser<br />

A1 o A2, cregues que amb un B2 ho tens<br />

arreglat. Qui accedeix a un cos A1 o A2 és<br />

una persona amb titulació universitària.<br />

—Quin missatge es dóna a la ciutadania<br />

quant a la necessitat d’estudiar i saber<br />

<strong>el</strong> català?<br />

—Que la igualtat que alguns pregonen<br />

entre les dues llengües oficials no és tal.<br />

Així de clar. Si ací ens desgargam<strong>el</strong>lem i<br />

diem que <strong>el</strong>s drets de la ciutadania són les<br />

obligacions de l’administració, l’administració<br />

té l’obligació de respectar tots<br />

<strong>el</strong>s ciutadans i ciutadanes, independentment<br />

de la llengua amb què s’adrecen a<br />

l’administració. Has de tenir un personal<br />

preparat lingüísticament. Si dius que les<br />

persones que ocuparan <strong>el</strong> rang administratiu<br />

més gran no han de tenir les<br />

competències lingüístiques suficients en<br />

llengua estàndard, no envies un bon missatge<br />

ni prestigies socialment la llengua.<br />

fa molt de mal. Si resulta que <strong>el</strong> govern d<strong>el</strong><br />

Botànic opta per una exigència lingüística<br />

que no arriba ni al niv<strong>el</strong>l que <strong>el</strong> Partit<br />

Popular demana a Galícia, què vols que<br />

et diga? Em sembla molt fort. Això no és<br />

cap extravagància. Això va en la mateixa<br />

línia que s’ha fet en altres llocs. Una<br />

extravagància era que ací no hi haguera<br />

requisit lingüístic. Érem l’únic territori<br />

que no tenia requisit per a l’accés a la<br />

funció pública, trenta-cinc després anys<br />

de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament<br />

d<strong>el</strong> Valencià.<br />

—La Direcció General de Política Lingüística<br />

farà <strong>el</strong> dictamen favorable perquè<br />

s’aprove <strong>el</strong> decret?<br />

—La Cons<strong>el</strong>leria de Justícia és l’encarregada<br />

de fer <strong>el</strong> reglament, que és un decret,<br />

però necessita l’informe. I Política<br />

Lingüística no donarà <strong>el</strong> vist-i-plau a un<br />

projecte de decret que mantinga <strong>el</strong> B2 a<br />

eixe grup de funcionaris. I, així, la cons<strong>el</strong>lera<br />

no <strong>el</strong> pot convertir en <strong>el</strong> projecte de<br />

decret perquè l’aprove <strong>el</strong> cons<strong>el</strong>l.<br />

—Es retardarà encara més l’aplicació<br />

d<strong>el</strong> requisit.<br />

—Sí. Ja hauria d’estar en vigor perquè la<br />

llei es va aprovar <strong>el</strong> mes de març de l’any<br />

passat i <strong>el</strong> reglament havia de ser aprovat<br />

un any després.<br />

—Hi ha hagut cap acostament entre <strong>el</strong><br />

cons<strong>el</strong>ler Marzà i la cons<strong>el</strong>lera Bravo?<br />

—Les converses s’han fet amb la màxima<br />

discreció. No sé si hi ha hagut cap reunió.<br />

—Compromís prendrà cap mesura com<br />

a membre d<strong>el</strong> govern d<strong>el</strong> Botànic.<br />

—Això tampoc no t’ho sé dir. Això ha<br />

passat avui. Dimecres tenim un ple a<br />

les Corts i ens veurem en <strong>el</strong> grup parlamentari.<br />

Jo he fet <strong>el</strong> que em toca com<br />

a portaveu d’educació, que és valorar<br />

l’informe i <strong>el</strong> valore negativament, i em<br />

Si dius que les persones que ocuparan <strong>el</strong><br />

rang administratiu més gran no han de tenir<br />

les competències lingüístiques suficients<br />

en llengua estàndard, no envies un bon<br />

missatge ni prestigies socialment la llengua


32<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

DIANA RIBA<br />

“Em preocupa què poden arribar a fer<br />

amb les fotografies d<strong>el</strong>s meus fills”<br />

Entrevista a l’eurodiputada d’ERC, víctima d’espionatge<br />

amb Pegasus i vice-presidenta de la comissió<br />

d’investigació al Parlament Europeu


33<br />

DIANA RIBA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

Diana Riba tenia marcada al calendari<br />

la data d<strong>el</strong> 28 d’octubre<br />

de 2019. Aqu<strong>el</strong>l dia va tenir un<br />

incident estrany mentre feia una<br />

trucada. Aleshores no sabia que li<br />

havien introduït <strong>el</strong> programari Pegasus<br />

per espiar-la. Ja feia mesos que era eurodiputada<br />

d’ERC i qualsevol intent d’investigar-la<br />

hauria requerit un suplicatori<br />

al Parlament Europeu. Li van vulnerar les<br />

comunicacions privades com a eurodiputada,<br />

com a familiar d’un pres polític i<br />

com a mare. Ella és un d<strong>el</strong>s primers eurodiputats<br />

d<strong>el</strong>s quals es té constància<br />

que han estat espiats<br />

amb Pegasus, i tant això com<br />

<strong>el</strong> fet que és vice-presidenta<br />

de la comissió d’investigació<br />

a l’eurocambra sobre aquest<br />

escàndol d’espionatge fan que<br />

<strong>el</strong> Catalangate pugui prendre<br />

més volada.<br />

—Us van infectar <strong>el</strong> mòbil <strong>el</strong><br />

28 d’octubre de 2019. Sabeu<br />

com?<br />

—Aqu<strong>el</strong>l dia al matí vaig fer una trucada<br />

a un d<strong>el</strong>s assistents al Parlament Europeu.<br />

Quan vam acabar, <strong>el</strong>l va rebre una<br />

trucada d’un número anònim i va sentir<br />

tot l’enregistrament de la conversa que<br />

acabàvem de tenir.<br />

—Sense que ningú li digués res?<br />

—Sí. Em va sentir a mi dient “hola”, <strong>el</strong>l<br />

va respondre “hola, Diana”, va veure que<br />

jo no li responia… perquè era l’enregistrament.<br />

Aqu<strong>el</strong>l dia <strong>el</strong> recordo i per això<br />

<strong>el</strong> vaig assenyalar. Anava amb cotxe cap a<br />

la seu nacional d’ERC, on teníem permanent<br />

i executiva. Jo ja era eurodiputada<br />

en aqu<strong>el</strong>l moment. Quan vaig arribar,<br />

<strong>el</strong>s vaig avisar d<strong>el</strong> que m’havia passat.<br />

No sabíem quin nom tenia <strong>el</strong> programa,<br />

ni què havia passat, però sabíem que era<br />

molt estrany.<br />

—I com us van infectar?<br />

—No tenim cap prova de com hi van<br />

entrar, cap enllaç, cap SMS. Però és clar<br />

que acrediten que van entrar aqu<strong>el</strong>l 28<br />

d’octubre de 2019. Exactament, <strong>el</strong> dia<br />

Fins ara sabem que quan t’entren al mòbil<br />

se’n poden endur una còpia. Quan són dins<br />

poden utilitzar la teva càmera i <strong>el</strong> teu micròfon<br />

que va passar-nos allò i que jo tenia assenyalat<br />

al calendari.<br />

—De què parlàveu quan us van enregistrar?<br />

—Feia una setmana de la sentència d<strong>el</strong><br />

judici, i aqu<strong>el</strong>ls dies parlàvem amb advocats,<br />

miràvem com encaràvem <strong>el</strong> futur<br />

després d<strong>el</strong>s dotze anys de presó que li<br />

havien caigut al meu marit. Amb Andreu<br />

Van den Eynde parlàvem molt de quins<br />

havien de ser <strong>el</strong>s següents passos en<br />

l’àmbit judicial. I amb l’assessor d<strong>el</strong> Parlament<br />

Europeu parlàvem sobre com la<br />

sentència canviava la situació de l’escó de<br />

l’Oriol Junqueras, que en aqu<strong>el</strong>l moment<br />

era buit, tot i que <strong>el</strong>l era eurodiputat reconegut.<br />

El van sentenciar sense haver-li<br />

retirat la immunitat, i eren dies molt<br />

intensos amb <strong>el</strong> comitè d’Afers Jurídics,<br />

que parlava sobre aquest cas.<br />

—Però no tan sols us van escoltar aqu<strong>el</strong>la<br />

conversa d<strong>el</strong> dia 28 d’octubre, sinó<br />

que van tenir accés a tot <strong>el</strong> contingut d<strong>el</strong><br />

vostre mòbil.<br />

—Fins ara sabem que<br />

quan t’entren al mòbil<br />

se’n poden endur una còpia.<br />

Quan són dins poden<br />

utilitzar la teva càmera i <strong>el</strong><br />

teu micròfon. L’objectiu<br />

de Pegasus no és instal·<br />

lar-se en <strong>el</strong> mòbil i quedar-s’hi<br />

per sempre, sinó<br />

aconseguir la informació<br />

i desaparèixer. I sabem<br />

que un cop tenen aquesta<br />

còpia d<strong>el</strong> teu mòbil poden<br />

enviar missatges en nom teu. Haurem de<br />

veure si es van enviar comunicacions que<br />

nosaltres no podem identificar. I en <strong>el</strong><br />

meu mòbil hi ha <strong>el</strong> correu d<strong>el</strong> Parlament<br />

Europeu, converses amb col·legues. I en<br />

aqu<strong>el</strong>la època estàvem molt en contacte<br />

amb l’equip d<strong>el</strong> president de l’eurocambra<br />

perquè la situació d’Oriol Junqueras<br />

era una qüestió molt preocupant.<br />

—I no fou fins l’estiu següent, quan es<br />

va saber l’espionatge a Roger Torrent i a<br />

més, que vau r<strong>el</strong>acionar-ho amb Pegasus?


34<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

DIANA RIBA<br />

Has de respirar tres vegades<br />

perquè ho poden utilitzar tot.<br />

Tot es pot treure de context.<br />

Al final has de continuar<br />

treballant i no pensar gaire<br />

què poden arribar a fer amb<br />

<strong>el</strong> teu mòbil perquè podrien<br />

fer barbaritats<br />

—Quan et passa una cosa com aquesta<br />

penses evidentment en coses que coneixes.<br />

I aleshores vaig pensar que m’havien<br />

intervingut <strong>el</strong> micròfon, no pensava pas<br />

en un espionatge com aquest. Després<br />

ja vam tenir més sospites i es va fer la<br />

investigació de Citizen Lab. Continuàvem<br />

prenent mesures per prevenir un<br />

espionatge a l’antiga, és a dir, deixant <strong>el</strong>s<br />

mòbils fora quan vols tenir una conversa<br />

confidencial amb algú. No pensava pas en<br />

una invasió de tot <strong>el</strong> mòbil.<br />

—I quan vau saber que era tan invasiu<br />

què vau pensar?<br />

—Vaig pensar què podia haver arribat<br />

a dir en alguns missatges. Però vaig<br />

quedar molt tranquil·la, sobretot en <strong>el</strong><br />

camp professional. Però has de respirar<br />

tres vegades perquè ho poden utilitzar<br />

tot. Tot es pot treure de context. Al final<br />

has de continuar treballant i no pensar<br />

gaire què poden arribar a fer amb <strong>el</strong> teu<br />

mòbil perquè podrien fer barbaritats. I<br />

en <strong>el</strong> meu cas de seguida vaig pensar en<br />

les fotografies. Tothom té una intimitat.<br />

Pensava sobretot en <strong>el</strong>s fills. P<strong>el</strong> que fa a<br />

mi, al final és la meva acció política, és<br />

la meva decisió, però què poden arribar<br />

a fer amb algunes fotografies d<strong>el</strong> meu<br />

mòbil que poden ser compromeses per<br />

als meus fills, això sí que em preocupa. I<br />

em preocupen <strong>el</strong>s pares.<br />

—Vosaltres heu sofert la presó d’en<br />

Raül, la seva inhabilitació, l’amenaça<br />

d’un nou judici penal i d’un altre al Tribunal<br />

de Comptes. I, a sobre, us espien.<br />

Com es pot suportar?<br />

—Aquests dies al Parlament Europeu<br />

em pregunten com estic. I he de fer un<br />

exercici… És que <strong>el</strong> meu estat anímic no és<br />

tan sols per l’espionatge. Hem passat per<br />

una sentència de dotze anys, una presó de<br />

quatre anys, que la major part d<strong>el</strong> temps<br />

ha estat de dispersió, a set-cents quilòmetres<br />

de casa, pendents d’un judici en<br />

què li demanen de dos a quatre anys, amb<br />

un indult que és reversible i que no té en<br />

compte la seva inhabilitació… És una cosa<br />

més dins de tot això. Si només tingués<br />

això de Pegasus… Al final has d’intentar<br />

estabilitzar les emocions perquè, si no,<br />

ets sempre en una muntanya russa. És<br />

que fa tants anys que hem de suportar<br />

això: un judici que va ser una animalada,<br />

amb una sentència sense proves… Som<br />

davant d’una repressió tan forta que<br />

l’espionatge és una cosa més.<br />

—Per això al Parlament Europeu encarneu<br />

la repressió. Penseu que allà amb <strong>el</strong><br />

pas d<strong>el</strong> temps es va digerint o normalitzant<br />

aquesta repressió?<br />

—No, no s’ha normalitzat. Una altra<br />

cosa és que ens agradaria veure reaccions<br />

públiques més contundents. Però que no<br />

s’ha normalitzat es veu en la constitució<br />

de la comissió d’investigació sobre<br />

Pegasus. Hem de pensar que <strong>el</strong>s últims<br />

vint anys al Parlament Europeu només<br />

s’han constituït cinc comissions d’investigació.<br />

I que jo sigui vice-presidenta<br />

d’aquesta comissió és una demostració<br />

que la situació no s’ha normalitzat. Em<br />

van investigar essent eurodiputada, i jo<br />

tinc immunitat. Per fer-ho, haurien de<br />

demanar al Parlament Europeu que me<br />

la retiressin.<br />

—L’escàndol Pegasus preocupa a Bruss<strong>el</strong>·les,<br />

doncs?<br />

—Sí. Es detecta. La majoria d<strong>el</strong> Parlament<br />

Europeu ha estat a favor de constituir<br />

la comissió sobre Pegasus; alguns volem<br />

que sigui considerat com una arma<br />

de guerra i que <strong>el</strong>s estats no la puguin<br />

comprar. És un perill per a la democràcia<br />

i per a l’espai europeu de drets i llibertats.<br />

Hi ha molt interès i moviment per a<br />

aclarir com es compra, quines r<strong>el</strong>acions<br />

contractuals té, etc. Sabem que són <strong>el</strong>s<br />

estats, però com s’aconsegueix aquesta<br />

informació? Es fa des d’Isra<strong>el</strong>? Hi ha un<br />

tercer estat que té còpia de la informació<br />

que ens han robat? La té l’estat espanyol,<br />

o l’estat que hagi investigat? S’hauria<br />

de legislar, crear un marc legal en què<br />

programes com Pegasus fossin prohibits<br />

en l’espai europeu.<br />

—Tot això, com la qüestió d<strong>el</strong> preu que<br />

costa, es pot arribar a respondre en la<br />

comissió d’investigació?


35<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

DIANA RIBA<br />

—Esperem que sí, i ha de servir per a<br />

decidir quines accions immediates podem<br />

prendre, com ara una moratòria als<br />

estats perquè no l’utilitzin. I <strong>el</strong>s marcs<br />

legals. Encara ho negociem, però farem<br />

trobades amb experts, amb gent afectada.<br />

Hi haurà compareixences i visites<br />

al territori; haurem de veure quantes i<br />

quines…<br />

—També hi haurà una visita de la comissió<br />

a l’estat espanyol?<br />

—Nosaltres i Renew Europe ho hem<br />

proposat, i crec que sí que es farà. La<br />

setmana vinent tenim reunió i podrem<br />

negociar les qüestions de detall, que n’hi<br />

ha moltes, perquè la comissió d’investigació<br />

durarà dotze mesos. Seria lògic que<br />

féssim una visita a Madrid i poguéssim<br />

parlar amb <strong>el</strong> CNI i amb qui sigui que es<br />

demani.<br />

—Tots <strong>el</strong>s membres de la comissió d’investigació<br />

poden participar en aquestes<br />

visites?<br />

—S’ha de mirar. Però normalment, per<br />

la llei d’Hondt, segons <strong>el</strong> nombre d’eurodiputats<br />

que té cada grup parlamentari<br />

s’adjudiquen <strong>el</strong>s llocs que hi ha disponibles<br />

en aquestes visites. És un nombre de<br />

diputats limitat que hi pot anar. I normalment<br />

<strong>el</strong>s titulars d’aquest viatge són<br />

gent que no són de l’estat que es visita.<br />

I <strong>el</strong>s de l’estat poden acompanyar-los<br />

sempre, tots <strong>el</strong>s que vulguin.<br />

—El president Puigdemont, com a<br />

membre de la comissió, podria formar<br />

part d’una visita com aquesta en cas<br />

que es fes?<br />

—Sí, seria plausible. Ell és membre titular<br />

de la comissió Pegasus.<br />

—Teniu cap sospita de qui pot ser <strong>el</strong><br />

responsable d<strong>el</strong> vostre espionatge i d<strong>el</strong><br />

Catalangate?<br />

—Això ens ho haurien d’explicar. Si<br />

és un cas controlat seria molt greu, i si<br />

fos incontrolat encara seria més greu.<br />

Perquè hi ha diferents apar<strong>el</strong>ls de l’estat<br />

que tenen una inèrcia antidemocràtica<br />

d’extrema dreta, i hauríem d’investigar<br />

si tornem a ser davant d’un cas d’un<br />

poder que té la seva agenda política i<br />

investiga per la seva banda. Tot això és<br />

en mans d<strong>el</strong>s socialistes, que són ara<br />

<strong>el</strong>s únics i últims responsables polítics<br />

d’explicar què passa en aquest cas. Tot<br />

individu investigat té <strong>el</strong> dret de saber qui<br />

l’investiga, per què i quina informació<br />

final s’ha quedat per a la investigació.<br />

Quina informació s’han quedat d<strong>el</strong><br />

meu mòbil? Necessito saber-ho, és un<br />

dret meu.<br />

—Però <strong>el</strong> govern espanyol no dóna les<br />

explicacions que demaneu. Què ha de fer<br />

ERC ara davant d’això?<br />

—Tot són cortines de fum. Ara diuen<br />

que <strong>el</strong>ls són espiats, ara en són víctimes.<br />

Hem de fer pressió per totes les vies, la<br />

judicial, la policial, la pressió ciutadana,<br />

mecanismes com la comissió Pegasus…<br />

No hem de parar de posar <strong>el</strong> focus sobre<br />

<strong>el</strong> PSOE, i que no <strong>el</strong> canviïn, que això<br />

no és en mans d’ERC, ni de cap pacte o<br />

negociació amb <strong>el</strong>ls. Les futures negociacions<br />

també són en mans d<strong>el</strong> PSOE,<br />

i no d’ERC. Sempre hem tingut clar que<br />

la negociació és una via de resolució d<strong>el</strong><br />

conflicte polític. L’única manera de resoldre’l<br />

és negociant, i hi serem quan es<br />

pugui fer. Amb aquesta irresponsabilitat<br />

política d<strong>el</strong> PSOE en aquest espionatge<br />

s’aparten de tota negociació sobre <strong>el</strong><br />

conflicte polític.<br />

—Però ERC hi té un paper. I Rufián ho<br />

feia notar quan deia que l’espionatge<br />

podia fer miques la legislatura. És així?<br />

—No puc estar més d’acord amb Rufián<br />

en aquest cas. I hi insisteixo: això no ho<br />

han provocat les víctimes. Nosaltres no<br />

hem trencat la negociació, que no es posi<br />

<strong>el</strong> focus en nosaltres. És responsabilitat<br />

d<strong>el</strong>s socialistes, si es trenquen les negociacions,<br />

i hauran de decidir si volen<br />

continuar negociant o bé cercar pactes<br />

alternatius amb la dreta.<br />

—Veieu creïble <strong>el</strong> cas d’espionatge a<br />

Sánchez i a Robles?<br />

—És sospitós que un mateix digui que<br />

ha estat espiat. S’hauria de fer un peri-<br />

Tot individu investigat<br />

té <strong>el</strong> dret de saber qui<br />

l’investiga, per què i quina<br />

informació final s’ha<br />

quedat per a la investigació.<br />

Quina informació s’han<br />

quedat d<strong>el</strong> meu mòbil?<br />

Necessito saber-ho, és un<br />

dret meu


36<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

DIANA RIBA<br />

tatge científic d’aquest espionatge, i no<br />

que sigui un mateix que s’ho diu. Ho<br />

veig com una cortina de fum perquè<br />

<strong>el</strong>ls fa mesos que saben que han estat<br />

espiats, i ho expliquen quinze dies<br />

després d<strong>el</strong> Catalangate, en <strong>el</strong> moment<br />

que es troben atrapats, quan ens han<br />

culpabilitzat i ens han dit que ens ho<br />

mereixem perquè som independentistes.<br />

Estan tan atrapats en <strong>el</strong> seu r<strong>el</strong>at<br />

que un dilluns festiu a Madrid, a les set<br />

d<strong>el</strong> matí, treuen a la llum la qüestió d<strong>el</strong><br />

seu espionatge. Ara, no tinc ganes que<br />

siguin espiats: jo vull que s’aclareixi<br />

qui ha espiat. I crec que en <strong>el</strong> seu cas<br />

s’hauria d’avaluar externament.<br />

—La comissió Pegasus pot situar<br />

per primera vegada Espanya al niv<strong>el</strong>l<br />

d’Hongria i Polònia?<br />

—És que un cop més Espanya s’assembla<br />

més a Hongria i Polònia que no als altres<br />

estats. També és cert que no crec que en<br />

la comissió tinguem només <strong>el</strong> focus en<br />

aquests estats. Ja tenim alguns periodistes<br />

a Grècia, i tenim la sospita que això<br />

és una cosa massiva. I <strong>el</strong> silenci de la Comissió<br />

ens ho demostra: <strong>el</strong>s estats membres<br />

no volen entrar gaire en Pegasus i<br />

haurem de fer força des d<strong>el</strong> Parlament<br />

Europeu. Però amb la reacció d<strong>el</strong> govern<br />

espanyol veiem que som davant d’un<br />

estat membre més semblant a Polònia i a<br />

Hongria. Ara tenim uns apar<strong>el</strong>ls de l’estat<br />

incontrolats amb una agenda política que<br />

és més d’extrema dreta i antidemocràtica<br />

que no d’una democràcia com la que la<br />

transició pretenia crear.<br />

—A què atribuïu les sortides de to d’alguns<br />

eurodiputats espanyols en <strong>el</strong> debat<br />

d’ahir sobre Pegasus?<br />

—Les sortides de to van ser de diversos<br />

eurodiputats espanyols i també d<strong>el</strong> grup<br />

d’extrema dreta. És lamentable que en<br />

un debat al Parlament Europeu ens trobem<br />

amb això. Demostra que no hi estan<br />

còmodes, en aquest debat, i que <strong>el</strong> cas<br />

d’espionatge massiu que hi ha hagut a<br />

Catalunya <strong>el</strong>s provoca malestar. Hauran<br />

de col·laborar en la comissió d’investigació<br />

a Parlament Europeu, de manera<br />

que <strong>el</strong>s animem a canviar d’actitud i a<br />

ser transparents, i a seguir l’exemple de<br />

Polònia, en aquest cas, on <strong>el</strong> senat sí que<br />

ha creat una comissió d’investigació.<br />

Però cal destacar que no anaven en la<br />

línia d<strong>el</strong> PP europeu, ni d<strong>el</strong>s socialistes<br />

europeus ni de Renew, que és <strong>el</strong> grup de<br />

Ciutadans; <strong>el</strong>s eurodiputats no espanyols<br />

no anaven en la mateixa línia.<br />

Ara tenim uns apar<strong>el</strong>ls de l’estat incontrolats<br />

amb una agenda política que és més d’extrema<br />

dreta i antidemocràtica que no d’una democràcia<br />

com la que la transició pretenia crear<br />

—Zoido forma part de la comissió. Però<br />

potser <strong>el</strong>l tenia responsabilitats de govern<br />

quan Pegasus ja es feia servir per<br />

espiar independentistes. Fareu res perquè<br />

<strong>el</strong>l també hi doni explicacions?<br />

—Una de les coses que hem de mirar amb<br />

detall és si un membre d’una comissió<br />

d’investigació pot ser cridat a participar<br />

com a investigat o com a ex-ministre.<br />

Hem de ser operatius i triar bé qui demanem.<br />

I fins i tot pensar si volem que<br />

es triï per a comparèixer com a víctima<br />

un de nosaltres.


37<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

El Catalangate esclata a Suïssa:<br />

Espanya podria ser investigada<br />

per espionatge polític<br />

La defensa d’Anna Gabri<strong>el</strong> presentarà una denúncia penal a les autoritats suïsses<br />

per possible intromissió en la sobirania nacional<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

Hi ha tres afectats per l’espionatge<br />

d<strong>el</strong> Catalangate que<br />

són residents a Suïssa, i això<br />

pot fer que <strong>el</strong>s responsables<br />

espanyols d’haver introduït<br />

Pegasus als mòbils de Marta<br />

Rovira, Anna Gabri<strong>el</strong> i <strong>el</strong> desenvolupador<br />

informàtic Jordi<br />

Baylina hagin comès d<strong>el</strong>ictes<br />

contra l’estat suís, concretament<br />

d’intromissió il·legal en<br />

la sobirania de l’estat per a dur<br />

a terme activitats en benefici<br />

d’un altre estat i d’espionatge<br />

polític. Són d<strong>el</strong>ictes recollits<br />

en <strong>el</strong> codi penal que, en cas<br />

que aquest espionatge s’hagi<br />

fet sense <strong>el</strong> consentiment de<br />

les autoritats de Suïssa, poden<br />

implicar penes de presó. Això<br />

ha fet que aquesta setmana<br />

l’escàndol d’espionatge hagi<br />

esclatat també a Suïssa, on<br />

la premsa ha exigit accions<br />

judicials urgents. Una de les<br />

afectades, Anna Gabri<strong>el</strong>, també<br />

presentarà una denúncia a<br />

la fiscalia perquè investigui<br />

si l’espionatge d<strong>el</strong> qual què<br />

<strong>el</strong>la ha estat víctima, com a<br />

resident a Suïssa, constitueix<br />

un d’aquests d<strong>el</strong>ictes contra<br />

l’estat.<br />

Ho ha explicat l’advocat de<br />

Gabri<strong>el</strong>, Olivier Peter, en declaracions<br />

a VilaWeb: “No es<br />

pot fer cap investigació, ni cap<br />

acte policial ni oficial, sense<br />

l’autorització judicial de Suïssa,<br />

perquè, si no, és un crim<br />

contra la seguretat nacional<br />

de Suïssa. Encara que la víctima<br />

de l’espionatge no faci<br />

una denúncia penal formal,


38<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Olivier Peter, advocat d’Anna Gabri<strong>el</strong> a Suïssa. VÍCTOR SERRI<br />

és l’estat que és víctima, és un<br />

d<strong>el</strong>icte contra l’estat, contra <strong>el</strong><br />

poder públic suís i Suïssa ho<br />

hauria d’investigar d’ofici.”<br />

Com que <strong>el</strong> govern suís no ha<br />

fet cap aclariment públic sobre<br />

aquesta qüestió, aquests<br />

dies vinents la defensa de Gabri<strong>el</strong><br />

presentarà una denúncia<br />

formal al Ministeri Públic de la<br />

Confederació perquè comenci<br />

aquesta investigació. “Demanarem<br />

que la fiscalia suïssa<br />

obri una investigació d’acord<br />

amb la informació nova que<br />

tenim de l’informe de Citizen<br />

Lab sobre <strong>el</strong> Catalangate i per<br />

la informació d’El País segons<br />

la qual <strong>el</strong> CNI va investigar dirigents<br />

independentistes amb<br />

Pegasus perquè així ho podia<br />

fer a l’estranger.”<br />

És, en efecte, una informació<br />

nova que la defensa d’Anna<br />

Gabri<strong>el</strong> pot aportar en la investigació<br />

que facin les autoritats<br />

suïsses d<strong>el</strong> cas d’espionatge<br />

que <strong>el</strong>la va patir quan<br />

ja vivia a Suïssa. En <strong>el</strong> seu cas,<br />

van introduir-li <strong>el</strong> programari<br />

Pegasus al mòbil <strong>el</strong> maig<br />

d<strong>el</strong> 2019, aprofitant una vulnerabilitat<br />

de WhatsApp per<br />

la qual es van infectar 1.400<br />

números de t<strong>el</strong>èfon, entre <strong>el</strong>s<br />

quals també <strong>el</strong> d<strong>el</strong> president<br />

d<strong>el</strong> parlament aleshores, Roger<br />

Torrent, <strong>el</strong> dirigent d’ERC<br />

a l’Ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona<br />

Ernest Maragall, <strong>el</strong> director<br />

tècnic d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l per la República,<br />

Sergi Miqu<strong>el</strong>, i <strong>el</strong> militant<br />

de l’ANC Jordi Domingo.<br />

Com a resident a Suïssa, la<br />

intromissió en <strong>el</strong> seu t<strong>el</strong>èfon<br />

mòbil amb finalitats polítiques<br />

d’un altre estat és castigada<br />

penalment. La informació<br />

d’El País d’aquesta setmana,<br />

com diu Olivier Peter,<br />

és r<strong>el</strong>levant, perquè segons<br />

les fonts d<strong>el</strong> CNI citades p<strong>el</strong><br />

diari la decisió d’utilitzar Pegasus<br />

és precisament per a<br />

fer espionatge a l’estranger,<br />

per a no tenir la limitació legal<br />

de no poder demanar a<br />

les autoritats d’un altre país<br />

que intervinguin les trucades<br />

t<strong>el</strong>efòniques d’una persona a<br />

qui es vol investigar. La sola<br />

decisió d’utilitzar Pegasus és<br />

prou rev<strong>el</strong>adora d<strong>el</strong> caràcter<br />

il·legal de l’espionatge a<br />

Gabri<strong>el</strong>, a Marta Rovira o a<br />

Jordi Baylina en territori suís.<br />

Però caldrà que les autoritats<br />

suïsses confirmin que no van<br />

autoritzar-ho.<br />

El cas ha aixecat una enorme<br />

polseguera a Suïssa, on alguns<br />

d<strong>el</strong>s principals mitjans<br />

francòfons, com Le Temps i<br />

La Tribune de Genève, han<br />

publicat articles sobre la intromissió<br />

espanyola en la<br />

sobirania suïssa amb <strong>el</strong> Catalangate.<br />

No és tan sols <strong>el</strong><br />

fet d’haver-se introduït de<br />

manera il·legal en <strong>el</strong> mòbil de<br />

tres residents, sinó que en <strong>el</strong><br />

cas de Marta Rovira i de Jordi<br />

Baylina es van fer servir SMS<br />

Com a resident a<br />

Suïssa, la intromissió<br />

en <strong>el</strong> seu t<strong>el</strong>èfon<br />

mòbil amb finalitats<br />

polítiques d’un altre<br />

estat és castigada<br />

penalment


39<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

fraudulents com a esquer per<br />

a infectar-los <strong>el</strong>s dispositius.<br />

En <strong>el</strong> cas de Rovira, en les dues<br />

infeccions documentades, <strong>el</strong><br />

12 de juny i <strong>el</strong> 13 de juliol d<strong>el</strong><br />

2020, <strong>el</strong>s autors de l’espionatge<br />

van enviar-li sengles<br />

missatges fent-se passar<br />

per entitats suïsses: l’ONG<br />

Swisspeace i <strong>el</strong> Centre per la<br />

Seguretat Pública de Ginebra<br />

(GCSP en les sigles en anglès).<br />

Són dues entitats finançades<br />

per l’estat, i en <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> GCSP,<br />

fou fundada p<strong>el</strong> govern suís i<br />

en formen part funcionaris<br />

i ex-funcionaris de l’estat.<br />

Segons la premsa suïssa, hi<br />

ha un gran malestar perquè<br />

hagin fet servir <strong>el</strong> seu nom per<br />

a fer espionatge polític.<br />

I alguns d<strong>el</strong>s intents d’infecció<br />

d<strong>el</strong> dispositiu de Jordi Baylina<br />

van ser fets amb missatges<br />

que es feien passar per remitents<br />

suïssos, com ara la companyia<br />

Swiss, amb la simulació<br />

d’un enllaç per a obtenir<br />

unes targetes d’embarcament<br />

d’uns vols que realment tenia<br />

contractats. Baylina treballa<br />

a Zug, a pocs quilòmetres de<br />

Zuric, i <strong>el</strong> cas d’espionatge es<br />

podria no haver limitat al moment<br />

en què <strong>el</strong> seu mòbil fou<br />

infectat, perquè la manera de<br />

preparar-li <strong>el</strong>s missatges SMS<br />

d’esquer perquè <strong>el</strong>s cliqués i <strong>el</strong><br />

poguessin infectar requeria<br />

un treball d’int<strong>el</strong>·ligència previ<br />

molt important per part<br />

de les autoritats espanyoles,<br />

d’investigació sobre la seva<br />

vida, hàbits, afeccions i rutines<br />

professionals.<br />

Hi ha dos d<strong>el</strong>ictes concrets en<br />

<strong>el</strong> codi penal suís. L’article<br />

271, sobre activitats il·lícites<br />

en nom d’un estat estranger,<br />

en <strong>el</strong> primer punt diu: “Qualsevol<br />

persona que dugui a terme<br />

activitats per compte d’un<br />

estat estranger en territori<br />

suís sense autorització legal,<br />

quan sigui responsabilitat<br />

d’una autoritat o funcionari<br />

públic, serà castigada amb<br />

una pena privativa de llibertat<br />

no superior als tres anys<br />

o amb una multa, i en casos<br />

greus a una pena privativa de<br />

llibertat no inferior a un any”.<br />

I l’article 272, sobre espionatge<br />

polític, diu: “Qualsevol<br />

persona que presti serveis<br />

d’int<strong>el</strong>·ligència política<br />

o organitzi aquests serveis<br />

en interès d’un estat estranger,<br />

d’un partit estranger o de<br />

qualsevol altra organització<br />

estrangera, en perjudici de<br />

Suïssa, d<strong>el</strong>s seus ciutadans,<br />

residents o organitzacions,<br />

serà castigada amb una pena<br />

privativa de llibertat no superior<br />

als tres anys o amb una<br />

sanció econòmica.”<br />

A més de la decisió de la defensa<br />

d’Anna Gabri<strong>el</strong> de presentar<br />

una denúncia penal<br />

perquè s’investigui la comissió<br />

d’aquests d<strong>el</strong>ictes,<br />

l’advocat de Marta Rovira,<br />

Jean-Marc Carnicé, deia a<br />

Tribune de Gèneve que estudiaven<br />

la possibilitat de<br />

fer igual. Baylina també ha<br />

posat <strong>el</strong> seu cas d’espionatge<br />

en mans d’advocats, per<br />

saber quines mesures pot<br />

emprendre. I mentrestant,<br />

l’editorial de la Tribune de<br />

Gèneve de dijous deia d’una<br />

manera contundent que <strong>el</strong><br />

Catalangate “significa que,<br />

potencialment, <strong>el</strong>s suïssos<br />

que han intercanviat missatges<br />

amb <strong>el</strong>ls [Rovira, Gabri<strong>el</strong><br />

i Baylina] també han estat<br />

espiats.” I acabava així: “En<br />

una ciutat com Ginebra, que<br />

es proposa d’<strong>el</strong>aborar normes<br />

internacionals comunes per a<br />

la governança digital, aquest<br />

espionatge als ciutadans suïssos<br />

no ha de quedar impune.<br />

Els tribunals s’han d’ocupar<br />

urgentment d’aquest cas.”<br />

“En una ciutat com Ginebra, que es<br />

proposa d’<strong>el</strong>aborar normes internacionals<br />

comunes per a la governança digital,<br />

aquest espionatge als ciutadans suïssos no<br />

ha de quedar impune. Els tribunals s’han<br />

d’ocupar urgentment d’aquest cas.”


40<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

“El càncer mata i <strong>el</strong> temps va<br />

en contra nostre”: <strong>el</strong>s pacients<br />

reivindiquen solucions immediates<br />

a la manca d’especialistes a les<br />

Pitiüses<br />

El govern de les Illes reacciona per no haver d’allargar <strong>el</strong><br />

tancament d<strong>el</strong> servei d’oncologia de Formentera i preveu que<br />

al setembre hi haurà una fórmula definitiva per a atendre <strong>el</strong>s<br />

malalts d’una manera digna


41<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

MARTÍ GELABERT<br />

“El càncer mata i <strong>el</strong> temps<br />

va en contra nostre. L’atenció<br />

ha de ser immediata.”<br />

Amb aquestes paraules, Pilar<br />

Hernández Ribera, diagnosticada<br />

d’un càncer de pulmó<br />

en estadi tres fa cinc anys,<br />

denuncia una realitat que,<br />

malauradament, fa molt de<br />

temps que es viu a l’Àrea de<br />

Salut d’Eivissa i Formentera:<br />

la manca d’oncòlegs. Això ha<br />

fet que, a principi d’aquest<br />

mes, Formentera hagi hagut<br />

de suspendre <strong>el</strong> seu servei<br />

d’oncologia. No <strong>el</strong>s tractaments,<br />

però sí les visites a<br />

l’especialista.<br />

Les denúncies també arriben<br />

de l’Associació Pitiüsa<br />

d’Ajuda a Afectats p<strong>el</strong> Càncer<br />

(APAAC). La seva presidenta,<br />

Marib<strong>el</strong> Martínez, considera:<br />

“La situació actual és<br />

pitjor que la d<strong>el</strong> mes passat.<br />

No havíem estat mai tan malament.<br />

Necessitam, com a<br />

mínim, cinc oncòlegs, i en<br />

tenim un, i un a mitja jornada.<br />

Les úniques alternatives<br />

que s’han donat són pegats.”<br />

Es refereix, per exemple, a<br />

enviar metges d<strong>el</strong>s hospitals<br />

universitaris de Mallorca<br />

(Son Espases i Son Llàtzer)<br />

i a fer consultes de manera<br />

t<strong>el</strong>emàtica. “A banda de tenir<br />

un tractament molt dur i molt<br />

llarg, <strong>el</strong> càncer és una malaltia<br />

en què la part psicològica d<strong>el</strong><br />

pacient és molt important.<br />

Si cada vegada que vas a una<br />

consulta hi ha un metge diferent,<br />

no pots establir-hi una<br />

r<strong>el</strong>ació pacient-professional<br />

amb què et puguis sentir ajudat”,<br />

continua.<br />

Pilar Hernández, que cada<br />

dues setmanes passa per la<br />

consulta, ens explica que en<br />

un mes ha vist dos oncòlegs<br />

diferents i que <strong>el</strong> mes vinent té<br />

cita amb un altre especialista<br />

que no coneix. “Això pot ser<br />

una solució temporal, però<br />

nosaltres necessitam un metge<br />

de capçalera que ens faci<br />

un seguiment”, diu. A més,<br />

critica que va tenir una experiència<br />

molt dolenta amb <strong>el</strong><br />

primer doctor que la va atendre<br />

en aquesta situació. “Em<br />

causa molta angoixa haver de<br />

veure un professional diferent<br />

cada vegada. Imagina’t la gent<br />

que entra nova amb la malaltia”,<br />

reflexiona.<br />

Però, com s’ha arribat fins<br />

aquí? Quan <strong>el</strong> servei funciona<br />

amb normalitat –l’estiu<br />

passat, hi havia sis oncòlegs<br />

en plantilla–, <strong>el</strong>s metges de<br />

l’Hospital de Can Misses, a<br />

Eivissa, es desplacen un dia<br />

per setmana a l’hospital de<br />

Formentera. Però hi ha hagut<br />

un degoteig de sanitaris<br />

que han anat partint. El darrer<br />

d’anar-se’n va ser <strong>el</strong> cap d<strong>el</strong><br />

servei, Sergio Sánchez, que<br />

feia onze anys que era en <strong>el</strong><br />

càrrec i <strong>el</strong> mes passat va deixar<br />

la feina per anar a les Illes Canàries.<br />

El principal motiu de la<br />

seva renúncia, tot i haver guanyat<br />

la plaça per un concurs<br />

d’oposició, va ser la saturació<br />

de feina, segons que explica<br />

Martínez i també Hernández,<br />

a qui va tractar des de l’inici<br />

de la malaltia. De fet, es va<br />

donar la situació que, a causa<br />

de les vacances d<strong>el</strong> personal<br />

i d’una baixa, al gener <strong>el</strong> cap<br />

“La situació actual és pitjor que la d<strong>el</strong><br />

mes passat. No havíem estat mai tan<br />

malament. Necessitam, com a mínim,<br />

cinc oncòlegs, i en tenim un, i un a mitja<br />

jornada. Les úniques alternatives que<br />

s’han donat són pegats.”<br />

d<strong>el</strong> servei era l’únic oncòleg a<br />

Can Misses.<br />

Ara, com que falta personal,<br />

s’han suspès les visites<br />

a l’Hospital de Formentera,<br />

de manera que <strong>el</strong>s pacients<br />

no tenen més remei que fer<br />

visites t<strong>el</strong>emàtiques, o desplaçar-se<br />

quan aconsegueixen<br />

cita. “Se’m fa molt difícil<br />

pensar que això pot passar a<br />

Mallorca”, diu Martínez. En<br />

<strong>el</strong> mateix sentit s’expressa<br />

Hernández: “A Mallorca i a<br />

Menorca tenen una assistència<br />

garantida. Per què aquí no?<br />

Si fóssim a Mallorca, això no<br />

passaria. I ja no vull parlar de<br />

la gent de Formentera. Jo, si<br />

visqués allà amb la malaltia,<br />

estaria plorant tot <strong>el</strong> dia.<br />

Perquè n’hi ha per a això i per<br />

a molt més.” I afegeix: “Estic<br />

preocupada. Jo tinc la sort<br />

de tenir un tractament, tot i<br />

que potser em moro demà.<br />

També estic angoixada per la<br />

situació.”


42<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

El govern reacciona<br />

i proposa solucions<br />

Arran de la pressió que s’ha<br />

fet, <strong>el</strong> govern s’ha mobilitzat<br />

per trobar una alternativa<br />

que, almanco, ofereixi una<br />

mica més d’estabilitat. “Volem<br />

una solució definitiva.<br />

La notícia que volem llegir<br />

als diaris és que vinguin cinc<br />

oncòlegs amb un lloc de feina<br />

estable. Ja en tenim prou,<br />

d’aguantar la nostra malaltia<br />

i l’ansietat i l’angoixa que genera”,<br />

subratlla Hernández. I,<br />

precisament, en aquest sentit<br />

s’enfoquen <strong>el</strong>s moviments de<br />

l’executiu.<br />

Segons que expliquen fonts<br />

de la Cons<strong>el</strong>leria de Salut,<br />

avui es publica la nova plaça<br />

d<strong>el</strong> cap de servei de l’Àrea de<br />

Salut d’Eivissa i Formentera,<br />

una doctora que treballa a<br />

l’Hospital de Son Llàtzer i que<br />

ara té un mes per a incorporar-se.<br />

A aquesta plaça, s’hi<br />

afegeix l’oncòleg que tenia<br />

una reducció de mitja jornada<br />

i que passa a tenir una jornada<br />

d<strong>el</strong> 75%, a més d’una altra<br />

oncòloga que no pretenia de<br />

renovar, però a qui s’ha ofert<br />

un contracte indefinit una vegada<br />

resolta la plaça d<strong>el</strong> cap<br />

de servei. Abans, per motius<br />

legals, no podien concedir-li<br />

les millores, detallen les mateixes<br />

fonts. Per altra banda,<br />

hi haurà dos oncòlegs més que<br />

cada dia passen consulta de<br />

Mallorca i que es desplaçaran<br />

durant <strong>el</strong> temps que calgui.<br />

És a dir, que d<strong>el</strong>s cinc oncòlegs<br />

en total que, com a mínim,<br />

haurien de ser contractats per<br />

a un funcionament normal d<strong>el</strong><br />

servei, en qüestió d’un mes,<br />

aproximadament, es passarà<br />

a tenir-ne 4,75. “Tornam a un<br />

punt que està per damunt de la<br />

situació prèvia a la marxa de<br />

l’antic cap de servei”, subratllen<br />

fonts de Salut. Aquestes<br />

millores també permetran<br />

de recuperar les consultes<br />

presencials a Formentera.<br />

“Tornam a la normalitat en<br />

tots <strong>el</strong>s sentits, amb un desplaçament<br />

d’una vegada per<br />

setmana d’un especialista<br />

d’Eivissa cap a Formentera i<br />

amb <strong>el</strong> reforç de dos metges<br />

de Mallorca per a cobrir tota<br />

la demanda”, expliquen. És<br />

a dir, es cobriran consultes<br />

a Formentera i a Eivissa i hi<br />

haurà presència de metges a<br />

l’hospital de tractaments.<br />

La solució, doncs, no és definitiva<br />

de manera immediata,<br />

si bé es treballa per acc<strong>el</strong>erar<br />

<strong>el</strong> procés i que sigui inferior a<br />

un mes. Si d’ací a dues setmanes<br />

no s’ha resolt la situació,<br />

només un pacient de Formentera<br />

és susceptible de ser<br />

traslladat cap a Can Misses per<br />

passar una primera consulta.<br />

Això sí, la solució d<strong>el</strong>s metges<br />

provinents de Mallorca torna<br />

a ser temporal, encara que<br />

s’hi estiguin tant de temps<br />

com calgui. S’ha previst que<br />

un d’<strong>el</strong>ls sigui substituït al<br />

setembre, quan hi ha aparaulada<br />

una incorporació. Ara<br />

bé, les dificultats per a trobar<br />

especialistes encara són un<br />

problema per a l’administració,<br />

que aquesta primavera<br />

s’ha vist obligada a posar-se<br />

en contacte amb metges que<br />

acaben <strong>el</strong> seu període de formació<br />

per oferir-los de cobrir<br />

l’altra plaça.<br />

“La gent pensa: ‘A mi no em<br />

passarà res’. Però sí, ningú<br />

està exempt d’agafar una malaltia<br />

i tenir complicacions en<br />

qualsevol moment. És molt<br />

trist no poder tenir l’atenció<br />

que necessitam com a ciutadans<br />

de les Illes”, reflexiona<br />

Hernández, que explica que<br />

s’havien previst mobilitzacions<br />

i tot per a mirar de posar<br />

fi al problema.<br />

La solució d<strong>el</strong>s metges provinents de<br />

Mallorca torna a ser temporal, encara que<br />

s’hi estiguin tant de temps com calgui


43<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Paz Esteban, la cap d<strong>el</strong>s espies<br />

engolida per les clavegueres<br />

Els escàndols d’espionatge amb Pegasus amenacen la continuïtat de Paz Esteban<br />

com a directora d<strong>el</strong> Centre d’InteI·Iigència espanyol<br />

ORIOL BÄBLER<br />

Les cúpules de l’exèrcit, la<br />

policia espanyola i la Guàrdia<br />

Civil es van reunir <strong>el</strong> 10<br />

de febrer de 2020 en una sala<br />

d’actes austera a les oficines<br />

d<strong>el</strong> Centre d’Int<strong>el</strong>·ligència<br />

espanyol (CNI). Allò que havia<br />

de ser una fita històrica,<br />

que una dona es fes càrrec<br />

per primera volta d<strong>el</strong>s serveis<br />

secrets espanyols, es va<br />

convertir en poc més que una<br />

formalitat. Un altre dia rúfol<br />

als afores de Madrid, al voral<br />

de l’autovia A6.<br />

Paz Esteban (Madrid, 1958),<br />

que havia dirigit de manera<br />

interina <strong>el</strong> CNI d’ençà d<strong>el</strong><br />

cessament de Félix Sanz Roldán,<br />

assumia plenament la<br />

direcció de l’organisme amb<br />

<strong>el</strong> suport de la ministra de Defensa<br />

espanyola, Margarita<br />

Robles, que no es va separar<br />

d<strong>el</strong> seu costat, fins i tot quan<br />

va atendre <strong>el</strong>s mitjans de comunicació.<br />

La nova directora va emfatitzar<br />

la necessitat de renovar<br />

i de digitalitzar <strong>el</strong>s serveis<br />

secrets per evitar que fossin<br />

desfasats. Ara, la missió<br />

principal d’Esteban, a petició<br />

de la ministra mateixa,<br />

era netejar la imatge d<strong>el</strong> CNI i<br />

tornar a col·locar l’organisme<br />

en la discreció de les ombres<br />

de l’estat, després d<strong>el</strong>s escàndols<br />

de Sanz Roldán amb<br />

<strong>el</strong> comissari Villarejo, <strong>el</strong> rei<br />

Juan Carlos i Corinna Larsen.<br />

“El centre respon davant <strong>el</strong>s<br />

seus caps i la societat. Però<br />

no pas davant aqu<strong>el</strong>ls que<br />

l’ataquen gratuïtament bo i<br />

sabent que no es pot defensar i<br />

que aquests atacs aixequen un<br />

morbo enorme entre la població”,<br />

va dir.


44<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

En aqu<strong>el</strong>les dates, abans de<br />

l’esclat de la pandèmia, Pegasus<br />

encara era un cavall<br />

alat que donava nom a un àlbum<br />

de Joan Miqu<strong>el</strong> Oliver.<br />

De totes maneres, tan sols<br />

mancaven uns quants mesos<br />

perquè la versió informàtica<br />

d<strong>el</strong> mite comencés a esquitxar<br />

l’escena política amb una trama<br />

d’espionatge a dirigents<br />

independentistes i més tard<br />

als bud<strong>el</strong>ls mateixos de la<br />

Moncloa.<br />

Esteban difícilment engegarà <strong>el</strong><br />

ventilador, en <strong>el</strong> que pot ser <strong>el</strong> seu darrer<br />

servei a l’estat, i procurarà, encara que<br />

sigui per una volta, fer honor a l’encàrrec<br />

de la ministra: ser discreta<br />

Ara, dos anys després d’aqu<strong>el</strong>l<br />

matí avorrit a les oficines<br />

d<strong>el</strong>s serveis secrets, en què<br />

les cúpules militars i policíaques<br />

la van acollir amb<br />

fredor, Esteban s’ha quedat<br />

completament sola, fins i tot<br />

s’ha suspès l’acte per a c<strong>el</strong>ebrar<br />

<strong>el</strong>s vint anys d<strong>el</strong> CNI. La<br />

guardiana de les clavegueres<br />

malda per sobreviure a una<br />

torrentada d’aigües residuals,<br />

mentre <strong>el</strong> govern espanyol,<br />

més concretament <strong>el</strong> PSOE,<br />

vacil·la sobre si oferir <strong>el</strong> seu<br />

cap com a tallafoc per blindar<br />

la legislatura.<br />

A l’altra banda de la trinxera,<br />

la premsa de Madrid, que<br />

no ha ensumat l’escàndol<br />

de Pegasus fins que no s’ha<br />

passejat per l’avinguda de la<br />

Puerta d<strong>el</strong> Hierro, es dedica<br />

a fer travesses sobre <strong>el</strong>s candidats<br />

que poden empomar<br />

<strong>el</strong> timó d<strong>el</strong> CNI, com ara la<br />

secretària d’estat de Defensa,<br />

Esperanza Cast<strong>el</strong>eiro.<br />

Una analista amant<br />

de la història medieval<br />

De la vida de la directora d<strong>el</strong><br />

CNI, se’n saben ben poques<br />

coses. Va estudiar a la Universitat<br />

Autònoma de Madrid,<br />

on <strong>el</strong> 1978 es va llicenciar en<br />

filosofia i lletres, i es va especialitzar<br />

en història antiga<br />

i medieval. De fet, en compte<br />

de dedicar-se a l’espionatge,<br />

la seva intenció era fer carrera<br />

de bibliotecària.<br />

Tanmateix, <strong>el</strong>s contactes d’un<br />

familiar la van portar a entrar<br />

a l’antic Centre Superior<br />

d’Informació de la Defensa<br />

(CSID). Era <strong>el</strong> 1983 i, en aqu<strong>el</strong>l<br />

moment, <strong>el</strong>s serveis secrets<br />

<strong>el</strong>s dirigia <strong>el</strong> tinent general<br />

Emilio Alonso Manglano, que<br />

anys més tard va dimitir per<br />

haver orquestrat una trama<br />

d’escoltes il·legals que també<br />

va escombrar <strong>el</strong> vice-president<br />

d<strong>el</strong> govern espanyol,<br />

Narcís Serra, i <strong>el</strong> ministre de<br />

Defensa, Julián García Vargas.<br />

Dins <strong>el</strong> CNI, Esteban es va dedicar<br />

a la int<strong>el</strong>·ligència exterior,<br />

tot i que no consta que<br />

hagi fet mai d’agent fora de<br />

l’estat espanyol. En aquest<br />

sentit, una de les seves primeres<br />

feines com a analista va<br />

ser <strong>el</strong>aborar informes sobre la<br />

permanència de l’estat espanyol<br />

a l’OTAN. Ara, amb <strong>el</strong> pas<br />

d<strong>el</strong>s anys, es va centrar en tasques<br />

vinculades al gihadisme,<br />

fet que la va portar a preparar<br />

informes sobre <strong>el</strong>s atemptats<br />

de l’11-S i l’11-M.<br />

És precisament <strong>el</strong> 2004 quan<br />

la seva carrera fa un salt qualitatiu<br />

i s’incorpora als òrgans<br />

directius d<strong>el</strong> CNI, en què assumeix<br />

<strong>el</strong> càrrec de cap d<strong>el</strong> gabinet<br />

tècnic de la mà de Sanz<br />

Roldán. És en aquest període,<br />

entre <strong>el</strong> 2015 i <strong>el</strong> 2016, que <strong>el</strong><br />

director d<strong>el</strong>s serveis secrets<br />

ordena la creació d’una unitat<br />

de defensa d<strong>el</strong>s principis<br />

constitucionals i s’adquireix<br />

<strong>el</strong> programari d’espionatge<br />

Pegasus.<br />

L’estiu d<strong>el</strong> 2017, pocs mesos<br />

abans d<strong>el</strong> referèndum de<br />

l’1-O, Esteban es va convertir<br />

en la número dos d<strong>el</strong>s serveis<br />

secrets, després de la dimissió<br />

de Beatriz Méndez de Vigo<br />

(germana de l’ex-ministre<br />

d’Educació d<strong>el</strong> PP). De fet,<br />

la majoria d’infeccions amb<br />

Pegasus documentades per<br />

Citizen Lab van passar quan<br />

Esteban era la mà dreta de<br />

Sanz Roldán.<br />

Avui, en la comissió de secrets<br />

oficials, la directora d<strong>el</strong><br />

CNI té l’oportunitat, encara<br />

que sigui en petit comitè i<br />

d’amagatotis, de dilucidar <strong>el</strong><br />

seu paper i <strong>el</strong> de l’organisme<br />

en <strong>el</strong> Catalangate, però també<br />

en <strong>el</strong> presumpte espionatge<br />

a Pedro Sánchez i Margarita<br />

Robles. Tanmateix, Esteban<br />

difícilment engegarà <strong>el</strong> ventilador,<br />

en <strong>el</strong> que pot ser <strong>el</strong> seu<br />

darrer servei a l’estat, i procurarà,<br />

encara que sigui per una<br />

volta, fer honor a l’encàrrec<br />

de la ministra: ser discreta.


45<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Qui tenia interès a entrar aqu<strong>el</strong>ls dies<br />

en <strong>el</strong> mòbil de Sánchez?<br />

A final d<strong>el</strong> maig d<strong>el</strong> 2021 es va desencadenar una gran topada,<br />

pràcticament sense precedents, entre la cúpula d<strong>el</strong> poder judicial i Sánchez<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

Pedro Sánchez va agafar un<br />

avió cap a Bruss<strong>el</strong>·les <strong>el</strong> dilluns<br />

24 de maig de l’any passat.<br />

Poc abans, poc després<br />

o aqu<strong>el</strong>l mateix dia, va rebre<br />

suposadament dos atacs amb<br />

Pegasus en <strong>el</strong> seu mòbil. L’endemà<br />

havia de participar en<br />

una reunió extraordinària d<strong>el</strong><br />

Cons<strong>el</strong>l Europeu, és a dir, amb<br />

<strong>el</strong>s caps d’estat o de govern de<br />

la Unió. Era just un mes abans<br />

de la sortida d<strong>el</strong>s presoners<br />

polítics d<strong>el</strong>s Lledoners, <strong>el</strong> Puig<br />

de les Basses i de Wad-Ras, i<br />

Sánchez ja anava preparant<br />

<strong>el</strong> terreny de l’opinió pública,<br />

tant l’espanyola com la internacional,<br />

per a justificar la<br />

concessió d<strong>el</strong>s indults. Era a<br />

punt de sortir d<strong>el</strong> forn un informe<br />

demolidor d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l<br />

d’Europa sobre la repressió<br />

política de l’estat espanyol<br />

contra l’independentisme.<br />

I aqu<strong>el</strong>la reunió d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l<br />

Europeu era un d<strong>el</strong>s moments<br />

que va triar per a defensar públicament<br />

<strong>el</strong>s indults, ni més<br />

ni menys que a Bruss<strong>el</strong>·les,<br />

dient que calia resoldre la crisi<br />

“amb concòrdia i diàleg i no<br />

amb revenja ni venjança”. La<br />

cúpula d<strong>el</strong> poder judicial espanyol,<br />

en general, i Carlos<br />

Lesmes i Manu<strong>el</strong> Marchena<br />

en particular estaven furiosos.<br />

És creïble?<br />

El maig d<strong>el</strong> 2021, quan <strong>el</strong><br />

president espanyol fou espiat<br />

presumptament dues vegades<br />

amb Pegasus, fou un mes<br />

intens políticament, sobre-


46<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

tot p<strong>el</strong>s indults als presos.<br />

L’espionatge, tant a Sánchez<br />

com a la ministra de Defensa,<br />

Margarita Robles, que segons<br />

la Moncloa va ser objecte d’un<br />

atac al seu mòbil institucional<br />

<strong>el</strong> juny de l’any passat, són<br />

qüestionables. Perquè, ara per<br />

ara, no hi ha cap organisme<br />

internacional independent<br />

que ho hagi verificat, a diferència<br />

d<strong>el</strong> cas d<strong>el</strong>s seixanta-cinc<br />

casos confirmats (de<br />

moment) p<strong>el</strong> laboratori Citizen<br />

Lab, vinculat a la Universitat<br />

de Toronto, d’espionatge<br />

contra persones vinculades<br />

a l’independentisme. En <strong>el</strong><br />

Catalangate, Citizen Lab va<br />

fer una anàlisi forense de tots<br />

<strong>el</strong>s mòbils i <strong>el</strong>s va validar amb<br />

una altra anàlisi d<strong>el</strong> laboratori<br />

de seguretat tecnològica<br />

d’Amnistia Internacional. En<br />

<strong>el</strong> cas d<strong>el</strong>s mòbils de Sánchez<br />

i de Robles, ara com ara<br />

no hi ha sinó l’anunci fet per<br />

la Moncloa d’una anàlisi no<br />

publicada ni compartida d<strong>el</strong><br />

Centre Criptològic espanyol<br />

(CCN) que depèn orgànicament<br />

d<strong>el</strong> CNI.<br />

En aquest cas, doncs, hem<br />

de parlar de suposats casos<br />

d’espionatge, que també són<br />

qüestionables d’un punt de<br />

vista polític, p<strong>el</strong> tomb argumental<br />

evident que prova<br />

de fer ara <strong>el</strong> govern de<br />

Pedro Sánchez tot presentant-se<br />

com una víctima de<br />

l’espionatge amb Pegasus<br />

després de dues setmanes<br />

en què han estat presentats<br />

arreu d<strong>el</strong> món com a<br />

responsables més o menys<br />

directes de l’espionatge de<br />

personalitats polítiques i<br />

de la societat civil de l’independentisme.<br />

És per això<br />

que l’independentisme<br />

ha reaccionat, en general,<br />

amb escepticisme a l’anunci<br />

sobre la infecció d<strong>el</strong>s dispositius<br />

de Sánchez i Robles.<br />

Però també és plausible que<br />

fossin espiats. Durant tota la<br />

setmana passada hi va haver<br />

un esforç important, tant d<strong>el</strong>s<br />

dirigents d<strong>el</strong> govern espanyol<br />

com de la majoria de la premsa<br />

espanyola, per a presentar<br />

<strong>el</strong> Catalangate com un cas<br />

molt menor que no <strong>el</strong> difós per<br />

Citizen Lab, circumscrit a casos<br />

concrets realitzats p<strong>el</strong> CNI<br />

amb una autorització judicial i<br />

justificats per l’amenaça que<br />

tant <strong>el</strong> Primer d’Octubre com<br />

les protestes d<strong>el</strong> 2019 contra la<br />

sentència van significar per a<br />

la unitat d’Espanya. Però l’espionatge<br />

a Sánchez, si és cert,<br />

desfà aquest argument, perquè<br />

vol dir que la claveguera<br />

<strong>el</strong>s ha sortit de mare, i que<br />

fins i tot en aquests moments<br />

són incapaços de controlar-la<br />

d<strong>el</strong> tot.<br />

El ministre de la Presidència<br />

espanyol, Félix Bolaños, en<br />

la compareixença d’urgència<br />

d’ahir, no va assenyalar qui<br />

n’havien estat <strong>el</strong>s autors, ni<br />

de qui sospita, sinó que es<br />

limità a dir que havien estat<br />

unes intrusions “il·lícites i<br />

externes, alienes a organismes<br />

de l’estat”. I després<br />

va deixar clar que quan deia<br />

“alienes” no volia dir que<br />

fossin estrangeres, car hauria<br />

obert un potencial conflic-<br />

El fet cert és que<br />

a final d<strong>el</strong> maig<br />

d<strong>el</strong> 2021 es va<br />

desencadenar<br />

una gran topada,<br />

pràcticament sense<br />

precedents, entre<br />

la cúpula d<strong>el</strong> poder<br />

judicial i Pedro<br />

Sánchez, arran<br />

d<strong>el</strong>s indults als<br />

presoners polítics<br />

te diplomàtic amb un munt<br />

d’estats que s’ha demostrat<br />

que disposen de Pegasus i que<br />

l’han fet servir. “Volem dir<br />

alienes als organismes estatals<br />

i que no disposen d’autorització<br />

judicial”, precisava<br />

Bolaños.<br />

El ministre venia a dir que si<br />

Pegasus no <strong>el</strong> feia servir <strong>el</strong><br />

CNI amb la corresponent autorització<br />

d<strong>el</strong> Suprem no <strong>el</strong><br />

podia fer servir cap altre “organisme<br />

estatal”. Però no és<br />

cert. Els cossos de seguretat de<br />

l’estat, la policia espanyola i la<br />

Guàrdia Civil, també <strong>el</strong> poden<br />

obtenir i, de fet, hi ha moltes<br />

informacions que conclouen<br />

que fa més de set anys que <strong>el</strong><br />

fan anar. Ho afirmaven sengles<br />

informacions d’El Periódico<br />

i de Público, segons les<br />

quals un empresari isra<strong>el</strong>ià,<br />

Matian Caspy, va fer de mitjancer<br />

amb <strong>el</strong>s caps de la “policia<br />

patriòtica” espanyola <strong>el</strong><br />

2014, amb Mariano Rajoy a la<br />

Moncloa, per a l’obtenció de<br />

Pegasus. Concretament, amb<br />

l’ex-director adjunt operatiu<br />

de la policia, Eugenio Pino, i <strong>el</strong><br />

seu cap de gabinet, José Áng<strong>el</strong><br />

Fuentes Gago.


47<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

És possible, doncs, que Pegasus<br />

(que la companyia isra<strong>el</strong>iana<br />

NSO comercialitza només<br />

per a organismes estatals<br />

d’ençà d<strong>el</strong> 2011) faci anys que<br />

és utilitzat per les policies espanyoles<br />

d’una manera més o<br />

menys controlada, o descontrolada.<br />

I si han estat <strong>el</strong>ements<br />

més o menys incontrolats de<br />

la policia o la Guàrdia Civil,<br />

per què tenien aquest interès a<br />

espiar Pedro Sánchez <strong>el</strong> maig<br />

i juny d<strong>el</strong> 2021? Qui ho va fer<br />

i per encàrrec de qui? A qui<br />

podia interessar més saber<br />

què es coïa en r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong>s<br />

indults als presos polítics?<br />

El fet cert és que a final d<strong>el</strong><br />

maig d<strong>el</strong> 2021 es va desencadenar<br />

una gran topada,<br />

pràcticament sense precedents,<br />

entre la cúpula d<strong>el</strong> poder<br />

judicial i Pedro Sánchez,<br />

arran d<strong>el</strong>s indults als presoners<br />

polítics. És ben significatiu<br />

que l’endemà d’aqu<strong>el</strong>la<br />

compareixença d<strong>el</strong> president<br />

espanyol en <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l Europeu<br />

defensant la necessitat<br />

d<strong>el</strong>s indults, <strong>el</strong> 26 de maig hi<br />

hagués un pronunciament<br />

molt dur de Carlos Lesmes,<br />

president d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l General<br />

d<strong>el</strong> Poder Judicial, en sentit<br />

contrari. En un gest insòlit,<br />

aqu<strong>el</strong>l dia Lesmes va fer, com<br />

a màxim representant de la<br />

judicatura espanyola, pressió<br />

política al govern de Sánchez<br />

contra <strong>el</strong>s indults. “L’indult<br />

és difícil d’acceptar quan no<br />

hi ha concòrdia”, deia poques<br />

hores abans de la publicació<br />

de l’informe d<strong>el</strong> tribunal<br />

presidit per Manu<strong>el</strong> Marchena,<br />

contrari a aqu<strong>el</strong>ls indults.<br />

La guerra de Lesmes i<br />

Marchena contra Sánchez<br />

Un informe extraordinàriament<br />

dur i amb un fort contingut<br />

polític, ressentit amb<br />

Sánchez i b<strong>el</strong>·ligerant amb <strong>el</strong>s<br />

presos en particular i amb <strong>el</strong><br />

moviment independentista<br />

català en general. Eren uns<br />

mesos en què <strong>el</strong> Suprem remava<br />

amb força per evitar <strong>el</strong>s<br />

indults, i no solament <strong>el</strong>s jutges<br />

d<strong>el</strong> tribunal, sinó també<br />

<strong>el</strong>s fiscals –Javier Zaragoza,<br />

Consu<strong>el</strong>o Madrigal, Jaime<br />

Moreno i Fid<strong>el</strong> Cadena–, que<br />

van fer un informe desfavorable<br />

en què <strong>el</strong>s vinculaven amb<br />

acords i motivacions polítics,<br />

amb interessos parlamentaris.<br />

El Suprem es declarava<br />

desolat per la concessió<br />

d’aqu<strong>el</strong>ls indults, perquè trobava<br />

que minaven <strong>el</strong>s interessos<br />

espanyols en <strong>el</strong>s litigis al<br />

Tribunal Europeu d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans.<br />

Fou en aquest context que<br />

hi va haver <strong>el</strong> suposat espionatge.<br />

Un context en què<br />

<strong>el</strong> govern de Sánchez tenia<br />

també una greu crisi migratòria<br />

oberta amb <strong>el</strong> Marroc<br />

arran de l’entrada de milers<br />

de persones a Ceuta. Com que<br />

poc després d’aqu<strong>el</strong>l incident<br />

diplomàtic es va saber que <strong>el</strong><br />

govern marroquí havia utilitzat<br />

Pegasus per fer espionatge<br />

polític, incloent-hi <strong>el</strong><br />

president francès, Emmanu<strong>el</strong><br />

Macron, ha trigat poc a<br />

córrer la teoria que Sánchez i<br />

Robles també van ser espiats<br />

p<strong>el</strong> Marroc.<br />

L’anunci fet per la Moncloa,<br />

en cas que fos cert, podria<br />

apuntar, d’una banda, a un<br />

possible sobreeiximent de la<br />

claveguera, és a dir, que la<br />

maquinària repressiva que es<br />

va engegar a mitjan dècada<br />

d<strong>el</strong> 2010 contra l’independentisme<br />

–amb <strong>el</strong> govern d<strong>el</strong> PP<br />

i amb <strong>el</strong> consentiment polític<br />

d<strong>el</strong> PSOE– se’ls hagi girat en<br />

contra. I també rev<strong>el</strong>aria una<br />

dimensió encara més gran d<strong>el</strong><br />

Catalangate, amb la formulació<br />

de preguntes de resposta<br />

inquietant, com ara quin cost<br />

ha tingut l’espionatge il·legal<br />

a l’estat espanyol. I, en r<strong>el</strong>ació<br />

amb això, <strong>el</strong> precedent de<br />

Mèxic, on l’espionatge amb<br />

Pegasus és investigat judicialment,<br />

pot ser orientatiu, p<strong>el</strong>s<br />

centenars de milions d’euros<br />

que ha costat a les arques<br />

públiques. I a Mèxic, de casos<br />

confirmats i documentats<br />

d’espionatge amb Pegasus no<br />

n’hi havia pas tants com s’han<br />

rev<strong>el</strong>at a l’estat espanyol.<br />

Com que poc<br />

després d’aqu<strong>el</strong>l<br />

incident diplomàtic<br />

es va saber que <strong>el</strong><br />

govern marroquí<br />

havia utilitzat<br />

Pegasus per fer<br />

espionatge polític,<br />

incloent-hi <strong>el</strong><br />

president francès,<br />

Emmanu<strong>el</strong> Macron,<br />

ha trigat poc a<br />

córrer la teoria que<br />

Sánchez i Robles<br />

també van ser<br />

espiats p<strong>el</strong> Marroc


48<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Així queda Junts<br />

després de Puigdemont<br />

La pugna entre Borràs i Turull p<strong>el</strong> lideratge també posa en joc l’estratègia<br />

i <strong>el</strong> full de ruta independentista d<strong>el</strong> partit<br />

ODEI A.-ETXEARTE<br />

Carles Puigdemont no optarà<br />

a la re<strong>el</strong>ecció com a president<br />

de Junts. S’abocarà en l’estratègia<br />

de l’exili i en la feina com<br />

a eurodiputat, i alhora intentarà<br />

d’erigir-se en una figura<br />

transversal de l’independentisme<br />

al capdavant d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l<br />

per la República, un paper que<br />

ni ERC ni la CUP no han reconegut<br />

a aquest ens –entre<br />

més raons– per la vinculació<br />

orgànica de Puigdemont amb<br />

Junts. Puigdemont deixa pas<br />

a la consolidació de nous lideratges:<br />

“Al partit li cal una<br />

presidència més implicada d<strong>el</strong><br />

que jo no he estat”, va escriure<br />

ahir en la carta adreçada a la<br />

militància.<br />

El president a l’exili ha estat,<br />

per damunt de tot, un aglutinador:<br />

de militants i dirigents<br />

provinents d<strong>el</strong> PDECat, alguns<br />

d<strong>el</strong>s quals també de l’antiga<br />

CDC, i d’independents decidits<br />

a fer política després de<br />

l’octubre d<strong>el</strong> 2017. Ell, i un<br />

petit nucli de dirigents afí,<br />

van gestar Junts, una marca<br />

que va arrossegar <strong>el</strong> PDECat<br />

des de la primera candidatura<br />

de les <strong>el</strong>eccions d<strong>el</strong> 21-D fins<br />

a al trencament de r<strong>el</strong>acions<br />

definitiu. Però Puigdemont no<br />

ha estat mai una figura executiva<br />

decidida a intervenir en la<br />

gestió diària d<strong>el</strong> partit. Aquest<br />

paper <strong>el</strong> va d<strong>el</strong>egar en Jordi<br />

Sànchez, que no tenia un sector<br />

vertebrat com a tal ni amb<br />

<strong>el</strong> temps va aconseguir <strong>el</strong> suport<br />

unànime que s’esperava<br />

per a un càrrec aquest, malgrat<br />

que ha mantingut sempre<br />

connexions amb la família<br />

més institucional d<strong>el</strong> partit.<br />

Sànchez deixa la secretaria<br />

general després de les incomoditats<br />

internes que havia<br />

suscitat la seva manera de<br />

gestionar. L’última, decisiva<br />

en <strong>el</strong> moment de la retirada, la<br />

d<strong>el</strong> pacte amb <strong>el</strong> PSC, ERC i <strong>el</strong>s<br />

comuns per a la reforma de la<br />

llei de política lingüística, que<br />

Junts ha aparcat.<br />

Si <strong>el</strong> paper de Puigdemont no<br />

ha estat mai <strong>el</strong> d’un president<br />

de partit prototípic (no ha estat<br />

un dirigent ni un militant<br />

clàssic ni tan sols en <strong>el</strong>s orígens<br />

polítics, a Convergència),<br />

no són pas pocs <strong>el</strong>s qui<br />

consideren que aquests últims<br />

temps havia eixamplat encara


49<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

més la distància amb la vida<br />

quotidiana de la formació.<br />

Una separació que s’agreujava<br />

enmig de les convulsions internes<br />

que han acompanyat<br />

decisions tan importants per<br />

al partit com l’entrada en <strong>el</strong><br />

govern de Pere Aragonès i<br />

enmig també d’una evident<br />

crisi de lideratges, ofegats en<br />

la polifonia de veus. La comunicació<br />

pública de Puigdemont<br />

ha obert la pugna<br />

p<strong>el</strong> lideratge a Junts. Totes<br />

les mirades s’adrecen ara a<br />

la presidenta d<strong>el</strong> parlament,<br />

Laura Borràs, i a Jordi Turull,<br />

vice-president d<strong>el</strong> partit. Sànchez<br />

va demanar una candidatura<br />

unitària però, tot i que<br />

hi ha converses, caldrà veure<br />

si s’acaba concretant perquè<br />

tots dos dirigents volen poder<br />

i marge executiu. I això vol<br />

dir, d’acord amb <strong>el</strong>s estatuts<br />

actuals, ocupar la secretaria<br />

general.<br />

Dirigents de Junts pressionen<br />

Borràs per a un pacte<br />

amb Turull<br />

En aquest context, tal com va<br />

explicar VilaWeb, s’ha difós<br />

internament un manifest que<br />

demana que Borràs ocupi la<br />

presidència i Turull la secretaria<br />

general i que pressiona, doncs,<br />

perquè la presidenta s’avingui<br />

a un acord amb aquest repartiment<br />

de càrrecs. El signen<br />

dirigents de pes vinculats a Sànchez<br />

i Turull, però no alguns<br />

noms acostats a Puigdemont.<br />

Borràs va enviar ahir un missatge<br />

als membres d<strong>el</strong> grup<br />

parlamentari en què admetia<br />

les converses amb Turull i<br />

amb més persones i, quant al<br />

manifest, demanava que no es<br />

fes servir <strong>el</strong> seu nom en r<strong>el</strong>ació<br />

amb cap posició ni proposta<br />

que no hagi estat acordada p<strong>el</strong>s<br />

implicats. També hi deia que<br />

<strong>el</strong>la i Turull havien acordat que<br />

no farien cap moviment públic<br />

mentre duressin les converses.<br />

El desenllaç es veurà molt aviat,<br />

perquè les pre-candidatures a<br />

la presidència i a la secretaria<br />

general s’han de formalitzar a<br />

partir de demà i fins a dimarts<br />

vinent.<br />

Mentrestant, s’ha traçat una<br />

via perquè Sànchez continuï<br />

vinculat al partit. Tal com va<br />

avançar Efe i va confirmar<br />

VilaWeb, la Crida Nacional per<br />

la República es pot convertir<br />

en la fundació vinculada a<br />

Junts. Això es podria debatre<br />

en <strong>el</strong> congrés o concretar directament<br />

amb la signatura<br />

d’un conveni. Quan Sànchez<br />

va anunciar que no optaria a<br />

la re<strong>el</strong>ecció com a secretari<br />

general d<strong>el</strong> partit, <strong>el</strong> patronat<br />

de la Crida ja va nomenar-lo<br />

director a proposta d<strong>el</strong> president,<br />

Toni Morral.<br />

Es precipiten <strong>el</strong>s moviments interns i<br />

s’obre un interrogant: si no hi ha un pacte<br />

entre sectors, Junts sabrà cohesionar-se<br />

després d<strong>el</strong> congrés sense Puigdemont?<br />

Els moviments a Junts, però,<br />

no es limiten només a una<br />

lluita p<strong>el</strong> poder executiu. Amb<br />

<strong>el</strong> lideratge d<strong>el</strong> partit també<br />

hi ha en joc l’estratègia: des<br />

de la concreció d<strong>el</strong> camí de<br />

la confrontació per a assolir<br />

la independència, tan esmentat<br />

i fins ara no aplicat,<br />

fins als pactes polítics amb<br />

<strong>el</strong> PSC, amb la Diputació de<br />

Barc<strong>el</strong>ona sempre en <strong>el</strong> focus.<br />

Són qüestions que es concretaran<br />

en la segona part d<strong>el</strong><br />

congrés, però que restaran<br />

fortament condicionades per<br />

la batalla d<strong>el</strong>s lideratges, que<br />

es resoldrà abans. Al capdavall,<br />

Borràs i Turull, analitzat<br />

a l’engròs, representen les<br />

dues ànimes que conviuen<br />

en <strong>el</strong> partit: la d<strong>el</strong>s independents<br />

i partidaris d’aplicar la<br />

confrontació i no normalitzar<br />

la gestió autonòmica i la<br />

d<strong>el</strong>s dirigents i les bases més<br />

vinculades a les institucions,<br />

que hi defensen la presència<br />

malgrat les contradiccions<br />

que puguin originar per a un<br />

partit que ha fet bandera de<br />

la confrontació, i una política<br />

de pactes més pragmàtica i<br />

sense vets en un context de<br />

manca d’acord estratègic d<strong>el</strong>s<br />

partits independentistes. Més<br />

continuista, per tant, amb la<br />

situació actual.<br />

“Estic molt satisfet que <strong>el</strong><br />

nostre no hagi estat un partit<br />

en <strong>el</strong> sentit clàssic, vertical,<br />

rígid i amb pensament<br />

únic –deia Puigdemont, en la<br />

carta als militants–. Aquesta<br />

actitud ens allunya de la<br />

temptació sectària en què<br />

solen caure determinades<br />

organitzacions molt rígides<br />

i de governança molt vertical,<br />

per bé que també fa molt<br />

més exigent i complexa la<br />

gestió ordinària i sovint és<br />

usada p<strong>el</strong>s nostres adversaris<br />

com un senyal de feblesa.”<br />

El futur de Junts, després de<br />

Puigdemont, no serà senzill:<br />

Puigdemont, ara com ara, no<br />

ha assenyalat un successor ni<br />

successors, i si Turull i Borràs<br />

no tanquen un pacte a temps<br />

seran <strong>el</strong>s afiliats que tindran<br />

l’última paraula. I això fa més<br />

imprevisible <strong>el</strong> resultat. Es<br />

precipiten <strong>el</strong>s moviments interns<br />

i s’obre un interrogant:<br />

si no hi ha un pacte entre sectors,<br />

Junts sabrà cohesionar-se<br />

després d<strong>el</strong> congrés<br />

sense Puigdemont?


50<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Eurodiputats espanyols perden <strong>el</strong>s<br />

estreps defensant Pegasus contra<br />

l’independentisme<br />

El Catalangate empastifa Espanya a les institucions europees, malgrat les<br />

sobreactuacions i les sortides de to d<strong>el</strong>s parlamentaris espanyols<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART


51<br />

ANÀLISI<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

“Hongaresos i polonesos, no<br />

esteu sols!”, exclamava l’eurodiputat<br />

de Syriza St<strong>el</strong>ios<br />

Kouloglou en <strong>el</strong> ple d<strong>el</strong> Parlament<br />

Europeu. El debat sobre<br />

<strong>el</strong>s escàndols d’espionatge de<br />

Pegasus en estats membres de<br />

la Unió i contra parlamentaris<br />

europeus (<strong>el</strong>s cinc independentistes<br />

catalans) ha fet més<br />

visible que mai <strong>el</strong> sentit profund<br />

d’aquesta exclamació.<br />

Perquè ja no s’hi ha assenyalat<br />

només Hongria i Polònia, <strong>el</strong>s<br />

dos estats més qüestionats<br />

per les vulneracions de drets<br />

fonamentals, sinó també Espanya.<br />

El debat, proposat p<strong>el</strong><br />

grup Verds-ALE, ha arribat al<br />

ple d’Estrasburg quan havien<br />

començat a esclatar les conseqüències<br />

d<strong>el</strong> Catalangate,<br />

quan <strong>el</strong> govern espanyol ha<br />

anunciat que Pedro Sánchez<br />

també ha estat espiat i, sobretot,<br />

perquè <strong>el</strong> programari<br />

espia ha arribat fins a dins d<strong>el</strong><br />

Parlament Europeu mateix.<br />

[VÍDEOS] Els eurodiputats<br />

independentistes espiats<br />

reclamen que Europa actuï<br />

p<strong>el</strong> Catalangate<br />

matisos d<strong>el</strong>s seus col·legues d<strong>el</strong><br />

grup d<strong>el</strong> PP europeu i de Renew<br />

Europe, respectivament, a<br />

l’espionatge amb Pegasus amb<br />

finalitats polítiques.<br />

[VÍDEO] El PP espanyol justifica<br />

l’ús de Pegasus contra<br />

independentistes catalans a<br />

l’eurocambra<br />

L’eurodiputada Dolors Montserrat<br />

ha arribat al faristol per<br />

fer la seva intervenció precedida<br />

p<strong>el</strong> president Carles<br />

Puigdemont, un d<strong>el</strong>s espiats<br />

amb Pegasus. Puigdemont<br />

havia fet una intervenció breu<br />

i força continguda, denunciant<br />

que <strong>el</strong> Catalangate és <strong>el</strong><br />

cas d’espionatge més gran<br />

documentat fins ara i que Europa<br />

no pot pas aclucar-se<br />

d’ulls. Montserrat acostuma a<br />

ser víctima de la seva frenesia<br />

patriòtica i la b<strong>el</strong>·ligerància<br />

amb què ataca Puigdemont i<br />

<strong>el</strong>s altres eurodiputats independentistes<br />

ajuda a fer encara<br />

més visibles aqu<strong>el</strong>ls que<br />

voldria silenciar. I avui ho ha<br />

fet fins al punt de justificar<br />

l’espionatge contra <strong>el</strong>ls, i de<br />

qüestionar la solvència i la<br />

imparcialitat de Citizen Lab,<br />

un laboratori amb prestigi<br />

internacional que ha permès<br />

de destapar la gran majoria<br />

de casos d’espionatge il·legal<br />

amb Pegasus a tot <strong>el</strong> món.<br />

“En aquest debat han trobat<br />

l’oportunitat per a la victimització,<br />

i evidentment, per<br />

a fer una altra ofensiva política<br />

contra l’estat. El mínim<br />

que s’ha d’esperar d<strong>el</strong>s serveis<br />

d’int<strong>el</strong>·ligència d’un país,<br />

sempre sota l’empara judicial,<br />

és que investiguin aqu<strong>el</strong>ls que<br />

pretenen repetir d<strong>el</strong>ictes contra<br />

la democràcia i l’estat de<br />

dret. Si l’estat és atacat, ha de<br />

defensar-se”, ha dit Montserrat.<br />

“S’hauria d’esbrinar<br />

la coincidència sospitosa de<br />

la participació d’una persona<br />

que és investigada per haver<br />

promogut la violència als carrers<br />

de Barc<strong>el</strong>ona i l’assalt a<br />

l’aeroport”, ha afegit en referència<br />

a Elies Campo, un d<strong>el</strong>s<br />

investigadors, també víctima<br />

d’espionatge.<br />

El Catalangate<br />

empastifa Espanya<br />

a les institucions<br />

europees, malgrat<br />

l’esforç, les<br />

sobreactuacions<br />

i les sortides<br />

de to d<strong>el</strong>s<br />

europarlamentaris<br />

espanyols per<br />

fer veure que la<br />

democràcia plena<br />

que defensen<br />

mereix aquest<br />

qualificatiu<br />

El Catalangate empastifa Espanya<br />

a les institucions europees,<br />

malgrat l’esforç, les sobreactuacions<br />

i les sortides de to d<strong>el</strong>s<br />

europarlamentaris espanyols<br />

per fer veure que la democràcia<br />

plena que defensen mereix<br />

aquest qualificatiu. Aquest<br />

debat sobre Pegasus ha exhibit<br />

l’anomalia espanyola, que<br />

justifica la vulneració de drets<br />

fonamentals per a protegir la<br />

unitat d’Espanya; ha permès<br />

de veure com <strong>el</strong>s diputats espanyols<br />

d<strong>el</strong> PP i <strong>el</strong>s de Ciutadans es<br />

desmarcaven de la crítica sense


52<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

comissaris tindrem l’escàndol<br />

més gros.” Les crítiques a<br />

la Comissió venien d<strong>el</strong> fet que,<br />

en la intervenció al començament<br />

d<strong>el</strong> debat, <strong>el</strong> comissari<br />

Johannes Hahn havia dit que<br />

la responsabilitat d’aclarir <strong>el</strong>s<br />

casos d’espionatge requeia en<br />

cada estat, en una nova versió<br />

de la qüestió de l’afer intern i<br />

de la preservació de l’àmbit<br />

d’actuació de cada estat per<br />

damunt de la necessitat de<br />

passar comptes a l’àmbit comunitari.<br />

L’ex-ministre Juan Ignacio<br />

Zoido hi ha insistit: “Les<br />

eines de cibervigilància són<br />

fonamentals per a protegir<br />

les nostres forces de seguretat<br />

i perquè ens puguin protegir<br />

a nosaltres [...]. Ningú no<br />

s’hauria de sorprendre que<br />

s’hagin fet algunes escoltes<br />

a persones condemnades<br />

per sedició, a persones que<br />

han dit moltes vegades que<br />

tornarien a repetir aquests<br />

d<strong>el</strong>ictes i a persones que han<br />

dit que aconseguir una hipotètica<br />

independència val vides<br />

humanes.”<br />

Montserrat i Zoido han fet<br />

passar la unitat d’Espanya<br />

per damunt de la protecció<br />

d<strong>el</strong>s drets fonamentals. Precisament<br />

al revés d<strong>el</strong> que ha<br />

declarat un d<strong>el</strong>s seus companys<br />

de grup, <strong>el</strong> neerlandès<br />

Jeroen Lenaers, que és ni més<br />

ni menys que <strong>el</strong> president de la<br />

comissió d’investigació sobre<br />

Pegasus a l’eurocambra que<br />

es va constituir l’endemà de la<br />

rev<strong>el</strong>ació d<strong>el</strong> Catalangate. Lenaers<br />

ha estat clar: “L’escàndol<br />

és greu. És una experiència<br />

horrible per a la víctima i una<br />

amenaça per a la democràcia<br />

a Europa.” I ha criticat <strong>el</strong> paper<br />

de la Comissió Europea en<br />

aquest escàndol, precisament<br />

per haver fet passar davant la<br />

seguretat “nacional” adduïda<br />

p<strong>el</strong>s estats membres per<br />

argumentar que ja s’encarregaran<br />

d’esclarir <strong>el</strong>s casos<br />

respectius per damunt de la<br />

protecció d<strong>el</strong>s drets fonamentals.<br />

“Em frustra que la Comissió<br />

no investigui <strong>el</strong>s estats<br />

membres, amagant-se rere<br />

la seguretat nacional. És una<br />

qüestió de drets fonamentals<br />

i no de seguretat nacional. És<br />

que <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> comissari Didier<br />

Reynders [objecte d’espionatge<br />

també amb Pegasus]<br />

també és seguretat nacional<br />

i, per tant, no pot ser investigat?<br />

Acabem de començar la<br />

comissió investigació. Ja en<br />

sentireu parlar, de nosaltres.”<br />

Un to absolutament oposat al<br />

d<strong>el</strong>s seus companys de grup<br />

espanyols. Això també s’ha<br />

vist en <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> grup liberal,<br />

Renew Europe, on hi ha<br />

adscrits <strong>el</strong>s eurodiputats de<br />

Ciutadans. L’eurodiputada<br />

neerlandesa Sophia In’t V<strong>el</strong>d<br />

també ha criticat <strong>el</strong> paper de la<br />

Comissió Europea: “Em sorprèn<br />

la reacció de la Comissió,<br />

banalitzant <strong>el</strong> cas. Investigar<br />

aquest afer no és opcional, no<br />

és individual, la Comissió té <strong>el</strong><br />

deure d’investigar i aclarir qui<br />

més ha estat objecte d’espionatge.<br />

Si al final es confirma<br />

que estats membres intenten<br />

atacar funcionaris i fins i tot<br />

Ciutadans es desmarca explícitament<br />

i completament d<strong>el</strong> grup liberal, impulsor<br />

de la comissió d’investigació sobre Pegasus<br />

El to de Jordi Cañas ha estat<br />

ben diferent d<strong>el</strong> d<strong>el</strong> seu<br />

company de grup. Ha fet una<br />

intervenció carregada de fúria:<br />

“Els separatistes catalans<br />

són experts en propaganda i<br />

mentida, i a defensar <strong>el</strong>s seus<br />

drets mentre violen <strong>el</strong>s de<br />

tots. En qualsevol estat de<br />

dret <strong>el</strong> pes de l’acusació recau<br />

en la prova però <strong>el</strong>s separatistes<br />

catalans acusen sense<br />

proves utilitzant i abusant<br />

d’aquest parlament no per<br />

a saber la veritat sinó per a<br />

propagar la mentida. Hem<br />

d’evitar que <strong>el</strong>s acusats de<br />

ser <strong>el</strong> cavall de Troia de Putin<br />

a Europa, <strong>el</strong> separatisme<br />

català, utilitzi l’escàndol de<br />

Pegasus com a cavall de Troia<br />

per a fer rendir l’estat de dret<br />

i democràtic.”<br />

Ciutadans es desmarca explícitament<br />

i completament d<strong>el</strong><br />

grup liberal, impulsor de la<br />

comissió d’investigació sobre<br />

Pegasus i que <strong>el</strong> dia que<br />

es va constituir, <strong>el</strong> 19 d’abril<br />

proppassat, va demanar explicacions<br />

al govern espanyol<br />

sobre si havia contractat <strong>el</strong>s<br />

serveis de la companyia NSO


53<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

i si havia permès l’espionatge<br />

contra polítics, activistes i<br />

membres de la societat civil<br />

catalans.<br />

Ara s’obre un període d’un any d’investigació de la comissió<br />

Pegasus a l’eurocambra, que pot arribar a fer encara més evident<br />

que, efectivament, hongaresos i polonesos no estan pas sols<br />

El govern espanyol no hi ha<br />

donat resposta, més enllà de<br />

la justificació de l’espionatge<br />

que també va fer la ministra<br />

Margarita Robles al congrés la<br />

setmana passada. I <strong>el</strong>s eurodiputats<br />

socialistes espanyols<br />

que han intervingut avui, com<br />

Juan Fernando López Aguilar<br />

i Iban García d<strong>el</strong> Blanco, han<br />

passat de puntetes sobre <strong>el</strong> cas<br />

català, han defensat la necessitat<br />

d’esclarir tots <strong>el</strong>s casos<br />

d’espionatge amb Pegasus i<br />

han qüestionat que només <strong>el</strong><br />

puguin adquirir <strong>el</strong>s estats o<br />

organismes estatals.<br />

Però <strong>el</strong>s eurodiputats afectats,<br />

<strong>el</strong>s cinc independentistes<br />

catalans, <strong>el</strong>s han recordat la<br />

responsabilitat que tenen. Ho<br />

ha fet Toni Comín quan ha dit:<br />

“Una pregunta a PP, PSOE i als<br />

diputats de Ciutadans: per què<br />

aquí dieu que sí a la comissió<br />

d’investigació Pegasus i que<br />

no a la comissió d’investigació<br />

a Espanya?” O Diana Riba,<br />

eurodiputada d’ERC, que ha<br />

recordat que havia estat espiada<br />

amb Pegasus en l’exercici<br />

d<strong>el</strong> càrrec. “A Espanya, quan<br />

<strong>el</strong>s investigats érem seixanta-cinc<br />

independentistes la<br />

resposta de l’executiu fou nul·<br />

la, i van arribar a insinuar que<br />

mereixíem ser espiats perquè<br />

som independentistes”, ha<br />

dit. I ha afegit: “Nosaltres no<br />

farem igual, ningú no ha de<br />

ser objecte d’un espionatge<br />

il·legal.”<br />

Jordi Solé, que és vice-president<br />

d<strong>el</strong> grup europeu d<strong>el</strong>s<br />

Verds-ALE, ha dit que calia<br />

perseguir <strong>el</strong>s estats que vulneren<br />

<strong>el</strong>s drets civils perquè<br />

no se sentin impunes i ho<br />

repeteixin, i ha reclamat explicacions<br />

als responsables<br />

polítics de l’espionatge, que<br />

veu obra d<strong>el</strong>s serveis secrets<br />

espanyols. “A la Unió Europea<br />

tenim governs als quals<br />

agrada jugar a espies.” I Clara<br />

Ponsatí ha demanat si s’avalarà<br />

la persecució de les minories.<br />

“No us demanem que<br />

resolguin <strong>el</strong> nostre problema<br />

ni simpatitzin amb <strong>el</strong>s nostres<br />

desigs i esperances. Compliu<br />

<strong>el</strong> vostre deure de defensar<br />

<strong>el</strong>s nostres drets davant d’un<br />

estat autoritari.”<br />

Ara s’obre un període d’un any<br />

d’investigació de la comissió<br />

Pegasus a l’eurocambra, que<br />

pot arribar a fer encara més<br />

evident que, efectivament,<br />

hongaresos i polonesos no<br />

estan pas sols.


54<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

VICENT PARTAL<br />

LA BOMBA PEGASUS, AL COR MATEIX DEL CNI<br />

Alguns caps hauran<br />

de començar a rodar<br />

ben aviat, en vista que<br />

Sánchez s’ha ficat <strong>el</strong>l<br />

tot sol en la cova amb <strong>el</strong><br />

seu sobtat canvi de guió<br />

Tomb de guió espectacular ahir, amb l’anunci d<strong>el</strong> govern espanyol que Pedro<br />

Sánchez i Margarita Robles, justament <strong>el</strong>s Mister X d<strong>el</strong> Catalangate, també<br />

havien estat espiats amb Pegasus, segons que sembla que va descobrir una<br />

investigació d<strong>el</strong> Centre Criptològic espanyol.<br />

La credibilitat de l’anunci és més que dubtosa, no tan sols per raons<br />

d’oportunitat política, sinó també per motius tècnics evidents. Fins ara <strong>el</strong><br />

centre aquest no havia descobert cap infecció amb Pegasus i és ben sabut que<br />

aquestes deteccions no són gens simples i normalment demanen processos<br />

que duren mesos, si no anys. De manera que, tal com, irònicament, va dir<br />

ahir l’investigador principal de Citizen Lab, John Scott-Railton, aquesta és<br />

una d’aqu<strong>el</strong>les notícies que arriben en “un moment remarcable”.<br />

Per a traure l’aigua clara de tot plegat, bàsicament caldrà seguir <strong>el</strong> rastre<br />

d<strong>el</strong>s diners gastats en aquesta costosíssima operació. Mentrestant, ja han<br />

passat unes quantes coses interessants, que indiquen que l’afer és molt més<br />

gros i provoca molta més histèria i molts més maldecaps a Madrid que <strong>el</strong>ls<br />

mateixos no volien reconèixer en un primer moment.<br />

I <strong>el</strong> cas és que <strong>el</strong> CNI s’ha posat clarament en <strong>el</strong> punt de mira de tothom.<br />

Primer, per haver espiat <strong>el</strong>s catalans, però ara també per no haver impedit<br />

que, qui siga, espie les màximes autoritats espanyoles.<br />

Perquè ara imaginem-nos que de debò fóssem davant de dues operacions<br />

diferents. Podria passar que, per una banda, <strong>el</strong> govern espanyol espiàs<br />

l’independentisme i per una altra fos espiat, al mateix moment, p<strong>el</strong> Marroc,<br />

posem per cas –recordem que <strong>el</strong> Marroc ja va espiar Macron amb <strong>el</strong> Pegasus.<br />

Si això es confirmàs, quin descrèdit i quina infàmia tan gran de Sánchez,<br />

anant a Rabat a vendre <strong>el</strong>s saharians, agenollant-se davant la mateixa gent<br />

que l’espiava. I quin ridícul, la cap de l’exèrcit, que s’ha passat dies dient<br />

bajanades sobre <strong>el</strong> Pegasus per a trobar-se finalment que <strong>el</strong>la mateixa ha<br />

estat espiada. Si <strong>el</strong> Marroc, com insinuen <strong>el</strong>s espanyols, té aquesta enorme<br />

capacitat militar, potser que es rendesquen abans de començar cap guerra i<br />

<strong>el</strong>s tornen ara mateix no tan sols Ceuta i M<strong>el</strong>illa, sinó Granada i tot.<br />

O imaginem-nos –que és una altra possibilitat– que <strong>el</strong> mateix deep state,<br />

descontrolat i envalentit per l’apor<strong>el</strong>los d<strong>el</strong> Borbó, actuàs en defensa de la<br />

seua pàtria contra <strong>el</strong> govern <strong>el</strong>egit. En una maniobra que només es podria<br />

considerar com un colp d’estat. Aleshores, quina imatge de república<br />

bananera donaria Espanya davant <strong>el</strong>s seus socis europeus, quin perill real<br />

d’involució hi hauria, quanta raó que tindríem <strong>el</strong>s catalans per a declarar-nos<br />

independents i quin conflicte més gros que tindria parat Madrid. I que difícil


55<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

El ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, explicant les infeccions per Pegasus. SERGIO PÉREZ<br />

S’entén per<br />

“democràcia<br />

ètnica” aqu<strong>el</strong>la<br />

situació en què un<br />

mateix sistema<br />

polític combina<br />

una estructura<br />

de dominació<br />

i repressió<br />

ètnica amb <strong>el</strong><br />

reconeixement<br />

formal d<strong>el</strong>s drets<br />

democràtics,<br />

polítics i civils per<br />

a tota la població,<br />

incloses les<br />

minories<br />

que seria per a Espanya trobar una eixida a una situació com aquesta i alhora<br />

mantenir això que en diuen l’ordre constitucional.<br />

Perquè una conspiració hostil d’aquest niv<strong>el</strong>l seria la prova definitiva que<br />

no es pot continuar així i requeriria per força haver d’atacar les clavegueres<br />

d<strong>el</strong> règim per a desmuntar-ne les poderoses estructures, just en un moment<br />

en què Catalunya tan sols necessita una forta inestabilitat a Espanya per a<br />

agafar les maletes d’una bursada i fugir de pressa i corrents.<br />

De manera que alguns caps hauran de començar a rodar ben aviat, molt<br />

aviat, en vista que Sánchez s’ha ficat <strong>el</strong>l tot sol en la cova amb <strong>el</strong> seu sobtat i<br />

remarcablement oportú canvi de guió. I que es preparen <strong>el</strong>s encarregats de<br />

tallar-los, perquè, sabent quin peu calcen a les clavegueres espanyoles, la<br />

guerra allà dins, al cor mateix de l’estat, i la venjança contra <strong>el</strong> poder polític<br />

seran èpiques i l’afebliran a uns extrems impensables, potser en molt poc<br />

temps.<br />

Hi ha dos detalls finals que no em resistesc a guardar-me al pap. El primer<br />

és que <strong>el</strong> Centre Criptològic espanyol depèn d<strong>el</strong> CNI, cosa que no em sembla<br />

ni anecdòtica ni secundària. I <strong>el</strong> segon és que, just fa dues setmanes, dos mil<br />

militars de trenta-dos estats van participar en un exercici de ciberdefensa<br />

de l’OTAN que porta per nom Locked Shi<strong>el</strong>ds. Va guanyar Finlàndia, seguida<br />

d’un equip conjunt de Polònia i Lituània, i Estònia fou tercera. I Espanya va<br />

quedar en l’última posició. L’última de totes. Hi participava amb un equip<br />

de seixanta persones, moltes provinents d<strong>el</strong> Centre Criptològic espanyol.<br />

Curiós, si més no, que aquesta mateixa gent després trobe una infecció de<br />

Pegasus només en un cap de setmana...<br />

PS. Aquesta vesprada presentaré Fronteres a Olot. A les set a l’Orfeó Popular.<br />

Si voleu, ens trobarem allí. La setmana vinent, dimarts a la Llibreria Ona de<br />

Barc<strong>el</strong>ona, dimecres a Perpinyà i dijous a Sant Cugat.


56<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

PAU VIDAL<br />

PAU VIDAL<br />

NO APRENDRAN CATALÀ<br />

Quan la propaganda t’ha<br />

convençut que tu vals<br />

més que <strong>el</strong>s altres, per<br />

què t’hauries de rebaixar<br />

a estudiar l’idioma d<strong>el</strong>s<br />

inferiors? Molt millor<br />

esperar que s’extingeixi<br />

Per aqu<strong>el</strong>les casualitats de la vida, ara fa quinze dies van coincidir en <strong>el</strong><br />

temps dues informacions que es complementen. Mentre <strong>el</strong>s diaris publicaven<br />

<strong>el</strong>s resultats d’una enquesta que Esade es podia haver estalviat (que <strong>el</strong>s<br />

espanyols no ens estimen, ves quina novetat), la professora Olga Chyzh,<br />

de la Universitat de Toronto, es prenia la molèstia de descriure a la xarxa <strong>el</strong><br />

supremacisme lingüístic d’una part d<strong>el</strong>s russòfons ucraïnesos, en <strong>el</strong> context<br />

de la guerra d’Ucraïna. Està tan ben explicat que m’he permès de traduir-ho:<br />

«Com és que tants russòfons donen suport a Putin i la seva guerra, encara<br />

ara? Fins i tot a Ucraïna (tot i ser cada cop menys) i en altres antics satèl·lits,<br />

i també al Canadà i <strong>el</strong>s Estats Units. Per què? Com pot ser? No és només per<br />

culpa de la propaganda d<strong>el</strong> Kremlin. Deixeu-me que us expliqui una història<br />

que em toca de molt a prop.<br />

Quan <strong>el</strong>s míssils russos van impactar contra la meva ciutat natal, Odessa,<br />

<strong>el</strong> 24 de febrer, a la meva mare li va faltar temps per agafar un cotxe de línia<br />

i sortir d<strong>el</strong> país. Amb destinació, òbviament, a Moldàvia; no solament per la<br />

proximitat geogràfica sinó també perquè la nostra família hi va viure fins<br />

al 1995, quan ens vam traslladar a Ucraïna. La meva mare hi té molts amics<br />

(russòfons que, a diferència de nosaltres, encara hi viuen). Des de l’autobús<br />

mateix va trucar a una v<strong>el</strong>la amiga (n’hi direm Tanya) per demanar-li si<br />

podia passar la nit a casa seva, perquè només havia trobat hot<strong>el</strong> a partir de<br />

l’endemà. Això a la Tanya la va contrariar molt: era <strong>el</strong> seu aniversari, i la visita<br />

de la meva mare arribava en <strong>el</strong> moment més inoportú. La invasió russa va<br />

trasbalsar <strong>el</strong> món sencer, que assistia a les imatges de milions d’ucraïnesos<br />

fugint a peu fins a la frontera amb Moldàvia en ple hivern. Just quan la Tanya<br />

tenia festa d’aniversari! La Tanya no és un monstre, o almenys no sempre; és<br />

una dona educada i refinada que toca <strong>el</strong> piano i és capaç de conversar sobre<br />

literatura russa amb desimboltura. Però si li demaneu per la matança de Butxa<br />

us dirà que no va passar. Igual que milions de moldaus, ucraïnesos i també<br />

russos, igual que tants ciutadans de països occidentals com Alemanya, <strong>el</strong><br />

Canadà o <strong>el</strong>s Estats Units. Nosaltres en diem “la generació enganyada”, les<br />

darreres víctimes de la propaganda soviètica. La desintegració de l’URSS va<br />

marcar l’inici de la nation-building (en realitat rebuilding, reconstrucció), tot<br />

arraconant les minories russes davant les majories ètniques. Després de mig<br />

segle llarg de repressió (recordeu Butxa), finalment les majories ètniques<br />

obtenien veu en la política d<strong>el</strong>s seus estats. Aquesta nation-building consistia<br />

a rebaixar o rebutjar tot <strong>el</strong> que feia pudor de soviètic (entengui’s rus) per<br />

exaltar <strong>el</strong> que era nacional (moldau, ucraïnès), amb <strong>el</strong> consegüent canvi en<br />

les r<strong>el</strong>acions de poder i de riquesa. De sobte, russos d’origen que s’havien<br />

negat a aprendre la llengua d<strong>el</strong> país van començar a veure frenat <strong>el</strong> seu ascens<br />

professional en benefici d<strong>el</strong>s qui sí que la parlaven, incloent-hi altres russos.


57<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

PAU VIDAL<br />

Dècades de<br />

propaganda<br />

soviètica<br />

(acompanyada<br />

de repressió)<br />

havien convençut<br />

<strong>el</strong>s russos de la<br />

seva indiscutible<br />

superioritat sobre<br />

tots <strong>el</strong>s altres pobles.<br />

Per quin motiu<br />

s’haurien d’esforçar<br />

a aprendre una<br />

llengua inferior<br />

com <strong>el</strong> romanès o<br />

l’ucraïnès, quan <strong>el</strong><br />

rus és “l’idioma més<br />

pur i més bonic d<strong>el</strong><br />

món”?<br />

A Moldàvia, on vaig viure de petita, tot <strong>el</strong> que m’envoltava va passar de rus<br />

a romanès, des d<strong>el</strong>s programes de t<strong>el</strong>evisió als rètols de les botigues o <strong>el</strong>s<br />

noms mateixos d<strong>el</strong>s carrers. També es van incrementar les hores d’estudi<br />

d<strong>el</strong> romanès a les escoles per a russòfons, com la meva, així com <strong>el</strong> contingut<br />

de les assignatures de Literatura i d’Història. Jo era petita, de manera que<br />

no em va costar gaire d’adaptar-m’hi ni d’aprendre romanès, com tots <strong>el</strong>s<br />

nens. Per als adults, en canvi, no va ser tan fàcil. A partir d’una certa edat,<br />

aprendre una llengua nova és difícil. Però l’autèntica dificultat eren <strong>el</strong>s era<br />

<strong>el</strong> hubris [orgull, urc]. Dècades de propaganda soviètica (acompanyada de<br />

repressió) havien convençut <strong>el</strong>s russos de la seva indiscutible superioritat<br />

sobre tots <strong>el</strong>s altres pobles. Per quin motiu s’haurien d’esforçar a aprendre<br />

una llengua inferior com <strong>el</strong> romanès o l’ucraïnès, quan <strong>el</strong> rus és “l’idioma<br />

més pur i més bonic d<strong>el</strong> món”? Com i per què haurien d’acceptar un govern<br />

de gent que no eren russos? Sense comptar que era una pèrdua de temps,<br />

perquè Rússia tornaria i reabsorbiria ben aviat tots <strong>el</strong>s països satèl·lits i<br />

les coses serien altre cop com abans. No us ho dic de per riure, això eren<br />

converses que jo sentia de nena en <strong>el</strong> nostre cercle d’amistats russòfones.<br />

I encara pitjor, són les converses que continuo sentint avui (entre la meva<br />

parent<strong>el</strong>a inclosa), trenta anys després. Aquesta gent encara confien que<br />

Rússia <strong>el</strong>s vindrà a salvar de les majories nacionals “inferiors” i <strong>el</strong>s repartirà<br />

les seves anh<strong>el</strong>ades pensions de jubilació russes. Tota aquesta gent encara<br />

compten que Rússia <strong>el</strong>s retornarà <strong>el</strong>s diners que van perdre (na knijke) quan<br />

la Unió Soviètica es va esmicolar. Aquesta gent no qüestionen la invasió<br />

russa (contràriament al que creuen, protegir-los a <strong>el</strong>ls és l’última cosa en<br />

què pensa Putin, que ara com ara no té previst pagar-los cap pensió). Però<br />

tots <strong>el</strong>ls són còmplices d<strong>el</strong>s crims comesos contra <strong>el</strong>s ucraïnesos. En <strong>el</strong> fons,<br />

saben que la matança de Butxa va passar, però tant se’ls en dóna, perquè<br />

les víctimes són “inferiors”. Només cal que <strong>el</strong>s pregunteu p<strong>el</strong>s crims d<strong>el</strong>s<br />

russos a la guerra de Txetxènia.»<br />

Les semblances són tan transparents que es fan soles.


58<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTA ROJALS<br />

MARTA ROJALS<br />

ELS SONS D’ALCARRÀS<br />

Gràcies a aquest silenci<br />

en cru, documental,<br />

que Simón ha tingut<br />

l’encert de no adulterar<br />

amb musiquetes i<br />

carrincloneria, qui ve<br />

d’aqu<strong>el</strong>l món <strong>el</strong> pot<br />

reconèixer amb <strong>el</strong>s ulls<br />

clucs com qui sap llegir<br />

en Braille<br />

Aquests dies de merescuda c<strong>el</strong>ebració d<strong>el</strong> film Alcarràs –a les t<strong>el</strong>es, a les<br />

ràdios, als diaris, a les xarxes, a tot arreu, a tota hora– hem tornat a viure<br />

aqu<strong>el</strong>l <strong>fenomen</strong> tan nostre de submergir-nos en un intensiu de pagès per<br />

una ocasió sobrevinguda –posa-hi un foc, una g<strong>el</strong>ada, una pedregada, uns<br />

temporers deixats a la seua sort–, amb la diferència que aquesta vegada<br />

l’atenció efervescent no venia de cap desgràcia, alabat sia Déu, sinó de<br />

l’alegria, aquesta cosa tan cara de veure amb l’ull de qui treballa la terra i<br />

que acaba d’arredonir <strong>el</strong> miracle.<br />

Carla Simón: “Hi ha sales que no accepten la p<strong>el</strong>·lícula si no la doblem<br />

al cast<strong>el</strong>là”<br />

Novament, doncs, torna a planar sobre <strong>el</strong> país aqu<strong>el</strong>la sensació de regirament,<br />

de punt d’inflexió, d’ara sí que sí que hi haurà un abans i un després<br />

–d<strong>el</strong> foc, d<strong>el</strong> g<strong>el</strong>, de la pedra, d<strong>el</strong> film–, alhora que al món agrari, que són<br />

gats escaldats, aixequen una c<strong>el</strong>la escèptica. A l’espera de novetats, estem a<br />

punt d’entrar al moment crític p<strong>el</strong> qual ja han passat massa vegades: <strong>acabat</strong>s<br />

<strong>el</strong>s programes especials, un cop se’n van <strong>el</strong>s micros, pleguen les càmeres,<br />

desapareixen <strong>el</strong>s accents forans i s’esborren les roderes d<strong>el</strong>s cotxes oficials,<br />

entre <strong>el</strong>s locals queda <strong>el</strong> rec<strong>el</strong> que no passi res de diferent de les altres<br />

vegades, a saber: <strong>el</strong> silenci estrepitós de l’oblit, estrepitós perquè encara es<br />

fa més palès en contrast amb les safors, l’afectació i l’embafament que <strong>el</strong>s<br />

han passat per sobre com un tornado durant alguns d<strong>el</strong>s seus dies.<br />

Tot això serà o no serà, però <strong>el</strong> que volem c<strong>el</strong>ebrar ara i aquí és que Alcarràs<br />

es queda. I aquest silenci que dèiem, la directora ens <strong>el</strong> captura i ens <strong>el</strong> serveix<br />

d’una manera magistral. Perquè la veritable banda sonora d’Alcarràs està<br />

feta de silenci, un t<strong>el</strong>ó de fons absolut sobre <strong>el</strong> qual es despleguen les veus<br />

i <strong>el</strong>s sons d<strong>el</strong> tros: les capçades agitades p<strong>el</strong> vent, <strong>el</strong>s brunzits, <strong>el</strong>s xerrics,<br />

<strong>el</strong>s animals, <strong>el</strong>s motors. Gràcies a aquest silenci en cru, documental, que<br />

Simón ha tingut l’encert de no adulterar amb musiquetes i carrincloneria,<br />

qui ve d’aqu<strong>el</strong>l món <strong>el</strong> pot reconèixer amb <strong>el</strong>s ulls clucs com qui sap llegir<br />

en Braille: les arrencades d<strong>el</strong>s Massey als bancals, <strong>el</strong>s parlaments curts d<strong>el</strong>s<br />

collidors, l’eco de la maquinària inquieta sota <strong>el</strong> sostre de la cooperativa, o<br />

adormida entre les parets d<strong>el</strong>s garatges i les no-parets d<strong>el</strong>s coberts. I entre<br />

tots aquests sons familiars, tan familiars que no se senten, <strong>el</strong> soroll nou que<br />

fa girar la vista i que fa parar de treballar, atraient les passes com un imant:<br />

<strong>el</strong> tro d’una caravana de vehicles forasters baixant p<strong>el</strong>s camins, anunciant<br />

canvis com una au de mal averany.


59<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTA ROJALS<br />

Tres generacions<br />

de veus, les d<strong>el</strong>s<br />

v<strong>el</strong>ls i la canalla<br />

ajuntades en<br />

cançons, les<br />

de la canalla<br />

exaltades p<strong>el</strong> joc,<br />

les d<strong>el</strong>s adults<br />

conversadores<br />

i calladores,<br />

renegadores,<br />

conspiradores<br />

Però amunt <strong>el</strong>s cors, que entre <strong>el</strong> drama anunciat passa un festival. És clar<br />

que sí, no ens en descuidàvem, és l’altra banda sonora original, la principal:<br />

la llengua, l’accent que ens situa en aquest punt d<strong>el</strong> mapa i no en cap<br />

altre, la parla que Simón ens presenta en net i en brut, com la vida mateix,<br />

indestriable de tots <strong>el</strong>s sorolls i silencis, <strong>el</strong>s de dins i <strong>el</strong>s de fora de les cases.<br />

Tres generacions de veus, les d<strong>el</strong>s v<strong>el</strong>ls i la canalla ajuntades en cançons,<br />

les de la canalla exaltades p<strong>el</strong> joc, les d<strong>el</strong>s adults conversadores i calladores,<br />

renegadores, conspiradores. Els padrins que diuen “lo” i “conten” històries<br />

als néts, i que aquests, que diuen”<strong>el</strong>”, es queixen que ja <strong>el</strong>s les han<br />

“explicat” moltes vegades. Les “e” obertes de Lleida, autèntiques com una<br />

mossada de prèssic, lluny de les imitacions estrafetes que <strong>el</strong>s anunciants de<br />

productes nord-occidentals encomanen a parlants de català oriental. Quin<br />

descans, <strong>el</strong> cerv<strong>el</strong>l es deixa portar. En un moment donat tot és ple de veus,<br />

i en sec en queden un par<strong>el</strong>l o tres que diuen l’essencial, <strong>el</strong> que necessites<br />

saber, i ja et pots tornar a abandonar al goig de ser entre la família Solé però<br />

no acabar-hi de ser, de sentir-hi amb <strong>el</strong> permís de l’oïda de la néta, la filla,<br />

la cunyada, <strong>el</strong> nét.<br />

Potser se’m comença a notar, la devoció per Alcarràs, i he de fer un esforç<br />

per desobeir-me l’instint de monografiar <strong>el</strong>s crits de les manifestacions, <strong>el</strong><br />

soroll somort d<strong>el</strong> fruit mal pagat i abocat a l’asfalt, <strong>el</strong> so contra natura de les<br />

rodes que <strong>el</strong> trepitgen i <strong>el</strong> tornen a trepitjar, <strong>el</strong> ronc de massa tractors junts<br />

que, si no és a la cua de la cooperativa, no sol voler dir res de bo. I aquest<br />

gran silenci sota <strong>el</strong> grinyol terrible de la retroexcavadora enduent-se tot un<br />

món, també <strong>el</strong> d<strong>el</strong>s sons. Perquè l’aire que bufa entre <strong>el</strong>s parcs solars no fa<br />

soroll. Perquè a les plaques no <strong>el</strong>s calen tractors, i tot allò que no <strong>el</strong>s calgui,


60<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTA ROJALS<br />

Si <strong>el</strong>s catalanoparlants ens pensàvem que<br />

aquesta vegada també podríem exercir<br />

d’espectadors normals, ens hem tornat a<br />

trobar davant la humiliació habitual d’haver de<br />

consultar la llista de cinemes on poder veure una<br />

p<strong>el</strong>·lícula en la nostra llengua<br />

ho deixaran de tenir <strong>el</strong>s pobles. Freno, Alcarràs, fes-me frenar, que avui és<br />

festa. Corro a buscar l’alegria de la família Solé, que també hi és, i que és la<br />

nostra: la de la canalleta criant-se lliure d’hiperproteccions parentals; les<br />

rialles sota la lluna d<strong>el</strong> germà d<strong>el</strong> poble i la germana de Barc<strong>el</strong>ona –què esteu<br />

borratxos?, <strong>el</strong>s fa la Mariona, desvetllada–; <strong>el</strong> dinar que esclata amb tothom<br />

tirant tothom a la piscina de casa; i la festa major, que és fer una mica de<br />

trampa, perquè és una alegria obligada.<br />

Acabo ara mateix: Alcarràs té tantes capes que no és un film de veure només<br />

una vegada, de manera que, mentre la païm i fem temps per tornar-hi, voldria<br />

dir dues coses a la mare que <strong>el</strong> va parir: la primera, que per molts anys,<br />

molts premis i que ho puguem veure, i l’altra, que ens disculpis per la tabarra.<br />

Nota al marge u: S’ha comentat molt la qüestió d<strong>el</strong>s subtítols, i segurament<br />

en parlaran amb encert altres companys de columna. De Pa negre fins a<br />

Alcarràs, <strong>el</strong> país ha canviat força, tant com ho reflecteix <strong>el</strong> tractament a l’espectador.<br />

Si <strong>el</strong>s catalanoparlants ens pensàvem que aquesta vegada també<br />

podríem exercir d’espectadors normals, ens hem tornat a trobar davant la<br />

humiliació habitual d’haver de consultar la llista de cinemes on poder veure<br />

una p<strong>el</strong>·lícula en la nostra llengua: en aquest cas, només en la nostra llengua,<br />

i encara arribats a lloc, haver de revisar la lletra petita de la cart<strong>el</strong>lera. Públic<br />

de Barc<strong>el</strong>ona, no ho cal dir, Sitges, Vilanova, Girona (!), Tàrrega (!!), Aitona<br />

(!!!) i d’altres sales impensables, s’han trobat davant la sorpresa que <strong>el</strong>s<br />

oferien un Alcarràs doblat o subtitulat al cast<strong>el</strong>là –per deferència, ens diuen,<br />

cap als qui no dominen la llengua d<strong>el</strong> país, i que, a aquest pas, tampoc no la<br />

dominaran mai. Alguns, amb les protestes a les xarxes, han aconseguit <strong>el</strong><br />

canvi. Ho deixo aquí, ho deixo, perquè avui es tractava de c<strong>el</strong>ebrar.<br />

Nota al marge dos: Entre <strong>el</strong>s sons que m’he descuidat, una menció especial<br />

als d<strong>el</strong>s jóvens i les seues músiques: <strong>el</strong> germà que s’evadeix amb ritmes<br />

piconadors per no pensar, i la germana adolescent que coreografia la mateixa<br />

llatineria que qualsevol adolescent urbana. A les entrevistes, si no ho<br />

recordo malament, tots dos expressaven la voluntat de ser actors. Com a<br />

espectadors, ja podem aprofitar Alcarràs per gaudir d<strong>el</strong> seu accent d<strong>el</strong>iciós,<br />

perquè si tot va com desitgen i desitgem tots i <strong>el</strong>s surten força papers, em<br />

temo que ja l’haurem sentit prou.


61<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

ESTEL SOLÉ<br />

ESTEL SOLÉ<br />

EM DIRIGEIXO A TU QUE ETS UN HOME<br />

I EM LLEGEIXES<br />

Tret d’algunes excepcions,<br />

<strong>el</strong>s nois creixen i es<br />

converteixen en homes<br />

entenent que això de<br />

revisar-se i de parar<br />

atenció a la salut sexual<br />

no és cosa seva<br />

Avui <strong>el</strong> tema em remou. S’ha anunciat que a Catalunya s’inclourà la vacunació<br />

contra <strong>el</strong> VPH, <strong>el</strong> papil·loma, en nois que cursin 6è de primària. Aquesta<br />

vacuna fins ara es recomanava que se la posessin les noies, les dones. D<strong>el</strong>s<br />

homes i d<strong>el</strong>s nois, gairebé ningú no n’ha dit res durant tot aquest temps.<br />

Opcional, deien. El VPH afecta tant homes com dones, però són les dones les<br />

qui solen patir-ne les conseqüències més greus. Es tracta d’una malaltia que<br />

sobretot, es transmet amb les r<strong>el</strong>acions sexuals. Si es fa servir preservatiu<br />

<strong>el</strong> risc redueix, però no desapareix d<strong>el</strong> tot. Es calcula que la gran majoria<br />

de persones sexualment actives tindran papil·loma en algun moment de la<br />

seva vida.<br />

Bé, feta aquesta introducció, hi ha dues coses clares: totes i tots podem<br />

patir-lo i podem encomanar-lo. Tanmateix, la gran majoria d’homes no<br />

fan res per evitar-ho.<br />

Avui <strong>el</strong> tema em remou, us deia. Em remou i em posa de mala llet perquè<br />

he vist patir moltíssimes dones, moltíssimes amigues, i a mi mateixa per<br />

culpa d’aquest maleït virus. Un virus estigmatitzat que, com passa en tantes<br />

altres qüestions que afecten especialment les dones, es viu, massa vegades,<br />

amb vergonya, amb por i amb solitud. He vist dones patir emocionalment<br />

i físicament quan han sabut que tenien papil·loma. Com sabem les dones<br />

que tenim <strong>el</strong> virus o que l’hem tingut? Doncs perquè ens sotmetem, com a<br />

mínim un cop l’any, a una revisió ginecològica. Des que som adolescents,<br />

<strong>el</strong>s pediatres recomanen a pares i mares que portin les filles als ginecòlegs,<br />

tant si ja tenen r<strong>el</strong>acions sexuals com si no. I la realitat que s’acaba dibuixant<br />

és la següent: des de la primera menstruació o abans, les dones deixem que<br />

examinin <strong>el</strong> nostre cos p<strong>el</strong> bé de la nostra salut sexual i per responsabilitat<br />

col·lectiva. Però ara em dirigeixo a tu que ets un home i em llegeixes. Quantes<br />

vegades has anat a l’uròleg o has demanat que et fessin proves per saber si<br />

tenies alguna malaltia de transmissió sexual? Tret d’algunes excepcions, <strong>el</strong>s<br />

nois creixen i es converteixen en homes, entenent que això de revisar-se i de<br />

parar atenció a la salut sexual no és cosa seva. Ja ho fan <strong>el</strong>les per nosaltres,<br />

deveu pensar. A les xerrades d’educació sexual, totes i tots hem sentit a<br />

parlar de la importància d’utilitzar preservatius durant les r<strong>el</strong>acions sexuals,<br />

però la realitat és que massa sovint, com a dones, ens trobem suplicant que<br />

l’home es posi <strong>el</strong> preservatiu. Ens hem d’empassar motius o excuses com<br />

ara “Amb <strong>el</strong> condó no m’escorro; no trempo”; “Vull notar-te més i sentir<br />

més plaer. Va, que no passa res si per un dia ho fem sense”; “Ei, tranquil·la,<br />

que jo ho controlo i estic sa; no tinc res fotut”.<br />

De nosaltres es diu i es pensa que som les pesades i les paranoiques, però<br />

no fem res més que assumir, totes soles, la responsabilitat que la societat


62<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 6 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

ESTEL SOLÉ<br />

Tenir orgasmes ens agrada tant com a<br />

vosaltres. Anar a revisar-nos i ser responsables<br />

sexualment ens fa tanta mandra com a tu. Però<br />

si som prou madurs per a compartir llit i refregar<br />

carn amb carn, som prou madurs per a repartir<br />

responsabilitats i evitar conseqüències<br />

ens ha derivat només a nosaltres, tant p<strong>el</strong> que fa als embarassos com p<strong>el</strong><br />

que fa a les ETS. A nosaltres aviat se’ns recomana que prenguem pastilles<br />

anticonceptives. I amb prou feines se’ns informa correctament d<strong>el</strong>s possibles<br />

efectes secundaris que tenen: depressions, trombosis, disminució de la<br />

libido i possibles afectacions de salut mental. Una dada: fins <strong>el</strong> 2019 l’EMA<br />

(Agència Europea de Medicaments) no va recomanar que s’inclogués la<br />

depressió en <strong>el</strong>s prospectes de pastilles com a possible efecte secundari. La<br />

nostra sexualitat es medicalitza en excés. I fàcilment, per culpa de l’excés<br />

de responsabilitat, sumem pressió a l’habitual pressió estètica.<br />

Tinc massa amigues a qui han hagut de buidar un tros d’úter perquè tenien<br />

<strong>el</strong> VPH i aqu<strong>el</strong>la era l’única manera d’evitar un càncer. Amigues que,<br />

en conseqüència, han tingut avortaments o problemes durant l’embaràs.<br />

Tinc massa amigues que han deixat de tenir r<strong>el</strong>acions sexuals, o que les<br />

han viscudes amb vergonya per por de contreure <strong>el</strong> virus, o perquè ja <strong>el</strong>s<br />

l’havien encomanat. Massa amigues que sospiten que ha estat <strong>el</strong> marit que<br />

l’ha contret i <strong>el</strong>s l’ha passat a <strong>el</strong>les. Tinc massa amigues a qui han tractat de<br />

promíscues a les consultes ginecològiques quan han sabut que <strong>el</strong> tenien. I<br />

tot plegat, alhora que tinc massa amics que no han sentit a parlar mai d<strong>el</strong><br />

papil·loma, no saben què és, no saben que <strong>el</strong> poden transmetre. Tinc massa<br />

amics que, malgrat saber què es, no es fan proves per saber si <strong>el</strong> tenen. Massa<br />

amics que si <strong>el</strong> tenen no truquen a les persones amb qui han mantingut<br />

contactes sexuals. Massa amics que no saben quines conseqüències pot tenir<br />

per a una dona contreure’l.<br />

Tenir orgasmes ens agrada tant com a vosaltres. Anar a revisar-nos i ser<br />

responsables sexualment ens fa tanta mandra com a tu. Però si som prou<br />

madurs per a compartir llit i refregar carn amb carn, som prou madurs per<br />

a repartir responsabilitats i evitar conseqüències.


LA FOTO DE LA SETMANA<br />

El col·lectiu juvenil Batec ha convocat l’11 de maig<br />

una vaga de pagaments a Renfe per a protestar contra la falta<br />

d’inversions de l’estat espanyol a la xarxa de rodalia de Catalunya.<br />

FOTOGRAFIA: ENRIC FONTCUBERTA.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!