20.05.2022 Views

La revolució VilaWeb

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

14 - 20 DE MAIG DE 2022<br />

No faces de la teua ignorància un argument<br />

Joan Fuster<br />

LA REVOLUCIÓ<br />

VILAWEB<br />

PREN EL PALAU<br />

ROBERT


2<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

ENTREVISTES<br />

SUMARI<br />

14 - 20 DE MAIG DE 2022<br />

<strong>La</strong> <strong>revolució</strong> <strong>VilaWeb</strong> pren el Palau Robert<br />

Crònica d’Andreu Barnils.<br />

Alçar la vista per mirar bé la <strong>revolució</strong> que protagonitzem<br />

Editorial de Vicent Partal.<br />

Carme Junyent: “Hem de ser més llestos que ells”<br />

Per Assumpció Maresma.<br />

Iván Martí-Vidal: “Si Einstein aixequés el cap, potser tornaria<br />

a morir-se del gust”<br />

Per Lorena Sánchez.<br />

Xavier Trias: “Que Àngels Chacón entrés dins Junts seria intel·ligent”<br />

Per Andreu Barnils.<br />

David Bueno: “El caos en l’habitació d’un adolescent és un reflex<br />

del que passa al seu cervell”<br />

Per Clara Ardévol Mallol.<br />

Valtònyc: “Tenia un pressentiment molt dolent, creia que m’extradirien”<br />

Per Txell Partal.<br />

Enric Nomdedéu: “Alguna cosa falla si treballem cent hores més que<br />

a la Unió Europea i som menys productius”<br />

Per Esperança Camps Barber.<br />

Benet Salellas: “Si acceptem el 25%, ens demanaran el 50%”<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

REPORTATGES<br />

ANÀLISI<br />

OPINIÓ<br />

Andorra, el primer territori del país amb criptomoneda pròpia?<br />

Redacció.<br />

El drama de l’habitatge a Eivissa: 800 euros el mes per a conviure<br />

amb rates<br />

Per Martí Gelabert.<br />

Els cinc problemes greus que té Espanya un mes després del Catalangate<br />

Per Josep Casulleras Nualart.<br />

Els Països Catalans sota l’aspiradora madrilenya<br />

Per Jordi Goula.<br />

Per què <strong>VilaWeb</strong> ha decidit de renunciar a la subvenció per projectes<br />

de la Generalitat?<br />

Editorial de Vicent Partal.<br />

De matemàtiques i gimnàstica<br />

Mail Obert de Carme Junyent.<br />

Tocar els collons als espanyols<br />

Mail Obert de Martí Estruch Axmacher.<br />

Interpretacions<br />

Mail Obert de Julià de Jòdar.


3<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

ANDREU BARNILS<br />

LA REVOLUCIÓ VILAWEB<br />

PREN EL PALAU ROBERT<br />

S’inaugura l’exposició que resumeix els vint-i-cinc anys<br />

d’història del diari i el seu univers<br />

FOTOGRAFIES: ALBERT SALAMÉ I ADIVA KOENIGSBERG


4<br />

CRÒNICA<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

L’exposició “Revolució <strong>VilaWeb</strong>” es va inaugurar ahir al<br />

Palau Robert de Barcelona per resumir els vint-i-cinc<br />

anys del diari. Fundat per Assumpció Maresma, Vicent<br />

Partal i Joan Subirats el 1995, els vint-i-cinc anys van<br />

complir-se el 2020, en plena pandèmia de la covid, i<br />

per això l’exposició no s’ha pogut inaugurar fins ara. Una<br />

exposició que no tan sols repassa la història del diari digital<br />

de referència dels Països Catalans, sinó que és el retrat d’un<br />

món, un univers, uns referents i una manera d’entendre el<br />

periodisme i el país.<br />

Un univers que ahir es va reunir, en part, als jardins del Palau<br />

Robert de Barcelona per donar el tret de sortida d’una exposició<br />

que s’allargarà fins a la Mercè, el 25 de setembre. “Ens<br />

tornarem a veure el 2045 per celebrar els cinquanta anys<br />

d’aquesta nostra, ara sí, autèntica estructura d’estat”, deia<br />

Jofre Llombart, secretari de Difusió de la Generalitat, del faristol<br />

estant. “Necessitem mitjans que parlin de la nació sencera<br />

amb qualitat i en contra de les mentides”, afegia Oriol Duran,<br />

secretari de Comunicació del govern, que va parlar en lloc de la<br />

consellera de la Presidència, <strong>La</strong>ura Vilagrà, baixa a darrera hora<br />

per raons personals. “Recordo l’any 1995, als premis Octubre<br />

de València, que Vicent Partal ja feia d’oracle d’internet”, deia<br />

la presidenta del parlament, <strong>La</strong>ura Borràs. “Del periodisme<br />

nord-americà hem après que s’ha de gratar, gratar i gratar. Del<br />

francès, que el periodisme és una forma de combat. I de l’italià,<br />

que el periodisme pot elevar el debat”, deia Partal des d’un<br />

faristol d’on va lamentar la baixa a darrera hora d’Assumpció<br />

Maresma, fundadora i editora del diari.<br />

Jardins del Palau Robert.<br />

“Ho hem volgut molt gràfic, viu i amb humor, amb un discurs<br />

optimista i renovador, que això és <strong>VilaWeb</strong>”, va explicar Julià<br />

Guillamon, un dels dissenyadors de l’exposició al costat d’Albert<br />

Planas. Tots dos fa molts anys que treballen plegats (han<br />

fet l’exposició de Quim Monzó i els menús del Bar Velòdrom,<br />

entre més) i aquesta exposició és, certament, molt visual, poc<br />

lineal i amb tocs d’humor marca de la casa.<br />

Vicent Partal fent una visita guiada.<br />

Com a exemple de solució gràfica, hi ha l’apartat dels referents,<br />

que apareixen en un gran mural com si fossin asseguts<br />

a la redacció del diari del carrer de Ferlandina. S’hi veu Ramon<br />

Barnils (“<strong>La</strong> Maresma i jo, tot el que sabem de periodisme ho<br />

vam aprendre d’ell”, deia Partal), Julian Assange, Edward<br />

Snowden, Albert Camus, Anna Politkóvskaia, Katherine<br />

Graham, Oriana Fallaci, i amb l’afegitó de tres capçaleres: el<br />

Temps, Libération i USA Today. Com a exemple d’humor, el<br />

fet de fer parlar Jordi Badia, cap d’estil del diari, amb Ramon<br />

Llull a l’apartat “Quina llengua fem servir”, on apareix el<br />

llibre d’estil fet per Jem Cabanes; o la impactant imatge de<br />

J.V. Foix amb una tauleta a la mà, en l’apartat del periodisme<br />

republicà que <strong>VilaWeb</strong> té com a guia, i amb aquesta frase de


5<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CRÒNICA


6<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CRÒNICA<br />

el que va canviar aquell dia. Com els mòbils van ser una eina<br />

crítica (amb els missatges SMS citant a manifestar-se contra<br />

la censura del govern Aznar), una eina que ara ja és la plataforma<br />

amb què llegim en el 80% dels casos, superant del tot els<br />

ordinadors. L’11-M també va ser el dia que la premsa de paper<br />

va fer aigua, i com a prova el titular d’El País, “Ha sido ETA”,<br />

malgrat que els autors van ser Al-Qaida. “Aquelles primeres<br />

hores, a <strong>VilaWeb</strong> vam rebre alguns correus de lectors nostres<br />

indignats perquè no atorgàvem l’autoria a ETA. Dies després<br />

vaig respondre, tranquil·lament, explicant una lliçó bàsica. És<br />

més important el rigor que ser els primers”, recorda Vicent<br />

Partal. L’11-M també és un diàleg entre la premsa de paper i<br />

la digital.<br />

Albert Planas i Julià Guillamon.<br />

El mapa de la corrupció als Països Catalans, el mapa de les llums<br />

a la nit als Països Catalans, el mapa orogràfic dels Països Catalans,<br />

i així fins a una desena de Països Catalans, i tota la seva<br />

diversitat, volen incidir en la idea que per a <strong>VilaWeb</strong> la nació és<br />

sencera. Les imatges dels fotògrafs de la casa, Albert Salamé<br />

i Adiva Koenigsberg, un mapa explicatiu de com s’elabora<br />

una notícia, un editorial de Vicent Partal fet per a l’exposició,<br />

que per qüestions d’espai havia d’anar al costat de la mànega<br />

Foix com a far: “D’ací a cent anys, d’ací a dos-cents anys,<br />

serem jutjats pels nostres diaris!”<br />

Un dels apartats que poden sorprendre més els lectors són<br />

les golfes tecnològiques, on es mostren tots els aparells que<br />

<strong>VilaWeb</strong> ha fet servir d’ençà de l’any 1995, quan la parella<br />

Partal Maresma, juntament amb Joan Subirats, va endegar el<br />

projecte. S’hi veu la primera eina per a connectar-se a internet,<br />

l’acoblador acústic, en forma de telèfon, que vist ara sembla<br />

paleolític. També hi ha el manual Compuserve, una BBS global<br />

prèvia a internet, que va permetre d’investigar i aprendre. Al<br />

començament, <strong>VilaWeb</strong> va instal·lar els servidors de Demon a<br />

Londres, amb el domini pma.co.uk, que es va transformar en<br />

<strong>VilaWeb</strong>.com i més tard, en <strong>VilaWeb</strong>.cat. “No hem tingut mai<br />

<strong>VilaWeb</strong>.es, nosaltres. I recordo que un dia els de Telefònica<br />

ens van cridar al seu edifici de l’avinguda Roma de Barcelona,<br />

encuriosits de com era possible que no féssim servir el punt<br />

es”, recorda Assumpció Maresma.<br />

Alguns membres de l’equip que ha fet i fa possible<br />

<strong>VilaWeb</strong>, a l’exposició.<br />

“Com una <strong>revolució</strong> tecnològica desencadena una <strong>revolució</strong><br />

cultural que té repercussions polítiques i en els mitjans”, resa<br />

el subtítol de l’exposició, i això es veu clarament en l’apartat<br />

“<strong>La</strong> revolta digital”, que recorda els atemptats de l’11-M, i tot


7<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CRÒNICA<br />

Vicent Partal, Jofre Llombart, Oriol Duran, <strong>La</strong>ura Borràs i Txell Partal.<br />

Joan Vallclara i Martxelo Otamendi.


8<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CRÒNICA<br />

d’incendis i que el director ha titulat “el periodisme no ha de<br />

servir per a apagar focs” i la instal·lació conceptual de l’artista<br />

Gina Giménez completen una exposició que acaba amb un<br />

dels apartats que potser és dels més interessants. “Històries<br />

de <strong>VilaWeb</strong>”, un vídeo fet per Roger Cassany, recull històries<br />

personals amb <strong>VilaWeb</strong> de nexe. Dues mostres: Josep Gené i<br />

Maria Àngels Pujols, ara parella, que es van conèixer en un<br />

dels primers xats que organitzava <strong>VilaWeb</strong>. “Érem el Tinder<br />

d’abans, nosaltres”, diu Maresma. I Ignasi Miró, el pacient a<br />

la planta covid que només es delia per escoltar el “Closcadelletra”,<br />

la secció de Biel Mesquida, que li millorava l’ànim i la<br />

salut. “Era la meva closcateràpia”.<br />

Per acabar, a la secció de l’aparador de planta baixa, es podrà<br />

veure la portada diària de <strong>VilaWeb</strong>, un mapa de quants lectors<br />

hi ha connectats al diari en temps real, una secció amb els opinadors<br />

(de Marta Rojals a Ot Bou, passant per Merce Ibarz, Jordi<br />

Goula o Joan Ramon Resina, entre d’altres).<br />

Marta Vilalta.<br />

Un Paraulògic presencial<br />

Els actes dels vint-i-cinc anys de <strong>VilaWeb</strong> no s’acaben amb<br />

aquesta exposició. Es preveu de fer una sessió de Paraulògic<br />

presencial, on desenes de persones jugaran a la vegada dins<br />

un mateix recinte. També una trobada de diaris digitals, amb<br />

un model de negoci basat en la subscripció i, per tant, independents<br />

del poder polític i allunyats de clickbaits, en què es<br />

preveu que hi participin <strong>VilaWeb</strong>, Mediapart (França), Fran<br />

Page (Itàlia) i The Correspondent (Països Baixos). Una altra<br />

trobada amb Martxelo Otamendi, Maria Obelleiro i Vicent<br />

Partal, els tres directors de la secció “Galeusca de directors”.<br />

A més d’un concert de Biel Mesquida de Closcadelletres i les<br />

visites guiades de l’exposició als subscriptors, dels 22.000 que<br />

té el diari, que s’hi vulguin apuntar, fetes per Vicent Partal. <strong>La</strong><br />

primera ja es va fer ahir, amb èxit de públic, i va acabar amb<br />

aplaudiments després del crit “Visca la <strong>revolució</strong>” de Núria<br />

Carrera, ex-tinenta de batllia de l’Ajuntament de Barcelona,<br />

ex-directora de la Creu Roja, ex-presidenta del Col·legi d’Assistenta<br />

Socials, esposa de Ramon Barnils i amiga de la família<br />

Partal Maresma.<br />

Vicent Partal i Assumpció Maresma.


9<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

PORTADA<br />

VICENT PARTAL<br />

ALÇAR LA VISTA PER<br />

MIRAR BÉ LA REVOLUCIÓ<br />

QUE PROTAGONITZEM<br />

Internet és una <strong>revolució</strong> tecnològica, però ha generat<br />

una <strong>revolució</strong> social, cultural i econòmica, amb grans implicacions<br />

polítiques i per als mitjans<br />

FOTOGRAFIES: ALBERT SALAMÉ I ADIVA KOENIGSBERG


10<br />

EDITORIAL<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

El món, encara que coste de veure-ho a vegades, és una<br />

<strong>revolució</strong> permanent. De manera constant, la societat<br />

humana fa bots espectaculars que poden arribar a<br />

canviar en una sola generació la manera de viure de les<br />

persones. Aquesta ha estat una tendència general en la<br />

història humana, però és una tendència que d’ençà dels anys<br />

seixanta del segle passat s’ha disparat i sembla com més va<br />

més accelerada.<br />

Després de la gran sotragada que va ser la Segona Guerra Mundial<br />

i l’aparició de la bomba atòmica, la reivindicació dels drets<br />

civils a tot el món –a la Txecoslovàquia envaïda, als Estats Units<br />

fracturats, al Vietnam ocupat, a la París del Maig, a l’Algèria<br />

que volien sotmesa...– va obrir camí a un final de dècada i uns<br />

anys setanta en què ideologies com el feminisme, l’ecologia i<br />

el pacifisme i fenòmens com totes les músiques de protesta, el<br />

canvi en les relacions sexuals, la psicoanàlisi, les drogues i la<br />

pràctica desaparició de la religió de la vida pública van transformar<br />

la manera de viure el món. En aquells mateixos anys,<br />

vam viure revolucions científiques enormes, immenses, la<br />

majoria de les quals –veure’ns a nosaltres mateixos caminant<br />

fora del planeta Terra, en la nostra veïna Lluna– van marcar<br />

per sempre més la humanitat. Enmig de tot això, una <strong>revolució</strong><br />

poc cridanera al començament, però definitiva del tot, va començar<br />

a treure el cap: la informàtica, la tecnologia, internet.<br />

Que la nostra vida avui és completament diferent de la que<br />

nosaltres mateixos teníem fa vint anys no ho pot qüestionar<br />

ningú. Com sempre, els qui ja han nascut en plena <strong>revolució</strong> ni<br />

tan sols la trobaran revolucionària. Però només cal enlairar-se<br />

un poc per entendre fins a quin punt –no sempre positiu, però<br />

bàsicament molt positiu– la tecnologia i concretament internet<br />

han alterat del tot la nostra manera de viure i han provocat una<br />

explosió de possibilitats mai vista abans.<br />

Internet és una <strong>revolució</strong> tecnològica, sí. Molt brillant. Però<br />

internet ha estat la plataforma a partir de la qual s’ha desencadenat<br />

una <strong>revolució</strong> social, econòmica i cultural que té<br />

unes conseqüències enormes sobre la política i també sobre<br />

els mitjans.<br />

En la història de la humanitat, aquesta correlació ha estat<br />

recurrent. <strong>La</strong> impremta de tipus fix, per exemple, era una<br />

<strong>revolució</strong> tecnològica, però amb la discussió sobre si la Bíblia


11<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

EDITORIAL


12<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

tenia ànima va desencadenar la Reforma de Luter i amb això, la<br />

base d’allò que són, encara avui, les societats occidentals més<br />

avançades. <strong>La</strong> diferència en el cas d’internet –si ho voleu, una<br />

diferència egoista– és que aquesta és la nostra <strong>revolució</strong>, la que<br />

hem viscut nosaltres en persona, la que ara vivim. I, per tant,<br />

les seues conseqüències són les que nosaltres podem aprofitar,<br />

i hem d’aprofitar, per avançar.<br />

És de tot això que us parlem des d’avui mateix a <strong>VilaWeb</strong> en un<br />

format nou per a nosaltres però que ens fa molta il·lusió. Una<br />

gran exposició al Palau Robert de Barcelona repassa fins el<br />

25 de setembre la <strong>revolució</strong> d’internet al nostre país i el paper<br />

determinant que hi ha tingut <strong>VilaWeb</strong>.<br />

Internet ha ajudat a recosir el nostre país<br />

D’ençà del 1995, els Països Catalans hem viscut un procés de<br />

canvis socials i culturals vinculats a la xarxa que impressionen<br />

quan es repassen en conjunt. Aquesta nació nostra confederal<br />

per definició, dividida des del primer minut i per voluntat pròpia<br />

per l’existència de diversos estats –el Regne de València,<br />

les Mallorques insulars amb capital a Perpinyà, Andorra, els<br />

regnes perifèriques dels quals l’Alguer ens resta encara com a<br />

testimoni emocionant–, aquesta nació ocupada i maltractada<br />

de fa segles per dos poders globals i implacables no havia tingut<br />

mai un instrument tan eficaç i a l’abast de tothom per a recosir-se<br />

en la quotidianitat, per a recuperar-se i reconèixer-se<br />

com ha estat internet.<br />

Evidentment, això no havia de ser així necessàriament. I molta<br />

gent ha intentat que no ho fos. És indiscutible que ha calgut<br />

un esforç molt gran de moltíssimes persones, de projectes<br />

diferents, d’iniciatives diferents, i entre tots, competint i<br />

col·laborant alhora, ho hem fet possible. Ho fem possible.<br />

Però ens permetreu que reivindiquem <strong>VilaWeb</strong> com una de<br />

les iniciatives més determinants. Per haver estat els primers.<br />

Però també per haver sumat vint-i-set anys d’adaptacions,<br />

de renovació constant i imparable i, al mateix temps, haver<br />

estat capaços –gràcies a tota la gent que l’ha fet possible durant<br />

aquest quart de segle– de fer un exercici permanent de<br />

coherència en la defensa dels usos positius de la tecnologia i<br />

en la denúncia dels negatius, en la defensa que les xarxes ens<br />

serveixen als catalans per a reimaginar-nos i per a construir<br />

un país que volem molt diferent d’això que tenim ara, en la<br />

defensa de la llibertat d’expressió, que com ens recordava<br />

Albert Camus és la defensa de la llibertat mateixa.


13<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

El món viu avui un moment molt complicat. Les dues primeres<br />

dècades del segle XXI han posat a prova tots els avenços del<br />

darrer quart del segle XX. Creix l’autoritarisme i el recurs a<br />

la violència, es neguen de manera molt descarada drets que<br />

semblaven consolidats, la mateixa tecnologia es fa servir per a<br />

fer créixer la desigualtat social en comptes d’aplanar-la o per<br />

espiar-nos i destruir la intimitat i la privacitat que han estat tan<br />

bàsiques en la nostra història. I el risc que els humans alterem<br />

tant la natura per a fer perillar la nostra pròpia existència ja no<br />

és una hipòtesi a demostrar sinó la realitat més punyent de les<br />

moltes que hem d’encarar.<br />

Però tota <strong>revolució</strong> comporta una contra<strong>revolució</strong>. I què<br />

esperàveu? Cada pam de llibertat guanyat en les revolucions<br />

del segle passat ens el contesten avui els poderosos. Com ha<br />

passat sempre en la història de la humanitat. Cada minut de<br />

goig que ens causen les revolucions que vivim, ens l’intenten<br />

ofegar. Com ha passat sempre en la història de la humanitat.<br />

Però gràcies a internet, la censura, un dels seus instruments<br />

essencials de control social, ha deixat d’existir. I el debat s’ha<br />

fet més plural que mai. I es poden crear coses com <strong>VilaWeb</strong><br />

exactament des del no res. I gràcies a internet, gent que vivim<br />

en llocs allunyats geogràficament ens trobem cada matí en<br />

finestres com aquestes de <strong>VilaWeb</strong> a fer el cafè mentre llegim,<br />

mentre discutim, mentre ens discutim. I d’això naixen<br />

processos, situacions, iniciatives, que ja no són tecnològics<br />

sinó socials i que acaben desencadenant revolucions en els<br />

mitjans, com la que ha passat per damunt dels vells diaris<br />

de paper, i polítiques com la que protagonitza d’ençà de fa<br />

dotze anys, amb una persistència admirable, el moviment<br />

per la independència.<br />

Per això, de tant en tant és bo aturar-se un moment i mirar<br />

més enllà de les urgències del dia a dia. I és el que us proposem<br />

amb “Revolució <strong>VilaWeb</strong>”.<br />

PS. L’exposició es pot visitar des d’avui, divendres, fins el 25<br />

de setembre i els subscriptors del diari poden visitar-la amb<br />

mi i amb altres membres de la redacció en una de nombroses<br />

visites guiades que anirem fent i que comencen avui mateix. Si<br />

us interessa de participar en cap d’aquestes visites, simplement<br />

escriviu a suport@vilaweb.cat


14<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

CARME JUNYENT<br />

“Hem de ser més<br />

llestos que ells”<br />

En aquesta entrevista, Carme Junyent demana<br />

que s’acabi la hipocresia de fer veure que hi ha<br />

una escola en català que funciona i reclama de<br />

passar a l’acció amb fets<br />

JÚLIA PARTAL


15<br />

CARME JUNYENT<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ASSUMPCIÓ MARESMA<br />

Carme Junyent creu que és moment<br />

de mirar la ferida i com es guareix,<br />

de deixar de fer l’hipòcrita i d’arromangar-se.<br />

Està convençuda<br />

que hi ha feina a fer, al marge del<br />

que decideixin els tribunals, els governs.<br />

Creu que el 25% pot servir per a mirar el<br />

problema de cara i actuar. Desobeir, acatar,<br />

modificar la llei no són les qüestions<br />

que la preocupen, sinó que la preocupen<br />

les aules i els patis on solament es parla<br />

castellà. On pot, cadascun dels implicats,<br />

fer un pas per a capgirar la situació. On<br />

pot, el govern català, començar a fer<br />

el que no ha fet durant aquests darrers<br />

vint anys. En aquest context polític erm,<br />

en què les paraules es converteixen fàcilment<br />

en trampa, on ningú no diu el<br />

que diu, on pocs es volen comprometre,<br />

Carme Junyent fa propostes concretes,<br />

arriscades i plenes d’impuls positiu.<br />

—Hi ha qui se sorprèn amb el que dieu,<br />

però el 2015 ja vau publicar un article a<br />

<strong>VilaWeb</strong> amb la mateixa idea: reconvertir<br />

l’obligació del 25% per fer un tomb i<br />

reduir el castellà a l’escola.<br />

—Dic el que vaig dir fa anys: el 25% sí,<br />

si us plau. <strong>La</strong> realitat és que es fa castellà<br />

molt per sobre del 25% i en molts centres<br />

el castellà és pràcticament l’única<br />

llengua a la docència. Pots fer les lleis<br />

que vulguis, però si no canvies aquesta<br />

dinàmica, aquesta desídia, no farem res.<br />

Vaig coincidir amb la consellera de Cultura<br />

a Catalunya Ràdio i va acabar dient<br />

que ara no era obligatori fer les classes<br />

en català. Tothom es pensa que tenim<br />

escola catalana i que l’ensenyament<br />

funciona en català i després, quan s’ha<br />

de justificar, resulta que no és obligatori.<br />

Per tant, aquí no s’ha tocat res.<br />

canviar-ho. Diguin el que diguin, sempre<br />

han sabut que el català no es feia servir<br />

als instituts. El departament ho sap més<br />

bé que ningú. Hi ha hagut denúncies de<br />

pares a la Generalitat perquè als fills no<br />

els feien les classes en català i el departament<br />

no ha fet res. De fet, la hipocresia<br />

és la història que la immersió és un èxit,<br />

que fem l’ensenyament en català. <strong>La</strong> responsabilitat<br />

és nostra, i si no ho capgirem<br />

nosaltres, no ho podrà fer ningú. Hi ha<br />

una cosa clara, si nosaltres no volem, la<br />

llengua no ens la podran prendre. Això<br />

ho oblidem massa sovint.<br />

—Però també sabeu que aquestes associacions<br />

unionistes i els tribunals no es<br />

conformaran amb el 25%. Acceptar-lo<br />

pot ser obrir una porta perillosa. Hi ha<br />

qui diu que és renunciar…<br />

—Jo el que busco és una sortida, i la<br />

realitat és que ho hem deixat perdre tot<br />

durant tots aquests anys. Que mirin les<br />

xifres, que mirin què ha passat. Que em<br />

diguin que jo renuncio m’és igual. Fa<br />

Dic el que vaig dir fa<br />

anys: el 25% sí, si us<br />

plau. <strong>La</strong> realitat és que<br />

es fa castellà molt per<br />

sobre del 25% i en molts<br />

centres el castellà és<br />

pràcticament l’única<br />

llengua a la docència<br />

—Parleu d’hipocresia…<br />

—Són uns hipòcrites, ho han estat sempre.<br />

Els és més fàcil l’enemic exterior<br />

que no mirar el que fa anys que passa i<br />

JÚLIA PARTAL


16<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CARME JUNYENT<br />

A mi em preocupa la llengua.<br />

Sé com va la dinàmica dels<br />

instituts, i si diem que tot<br />

serà en català, sé que no ho<br />

serà<br />

vint anys que anem en la mateixa ruta i<br />

empitjorem. Ara hi ha aquest ultimàtum<br />

del 25% i és un moment en què tenim un<br />

argument per a dir que hem de canviar.<br />

De la mateixa manera que en el moment<br />

que s’admet que la llengua està malament<br />

hi ha professors que comencen a<br />

reaccionar. Doncs posem-nos-hi, perquè<br />

ara ho tindrem a tots els centres. <strong>La</strong><br />

llei ha arribat a la vostra escola, al vostre<br />

institut i us imposen aquest 25%. Ara ja<br />

no trieu la llengua en què feu la classe. Ara<br />

us diuen en quina llengua l’heu de fer. Si<br />

no volem que la llengua desaparegui, ara<br />

és el moment d’actuar en conseqüència.<br />

—Què en penseu, de la proposta de modificar<br />

la llei?<br />

—Jo no perdria el temps amb lleis i aniria<br />

a la qüestió que és essencial.<br />

—Però les lleis…<br />

—<strong>La</strong> llei és un pretext. Hem de ser més<br />

llestos que ells. Aprofitem aquest canvi<br />

que ens posa de cara amb el que passa,<br />

que no ens permet excuses. Passa això,<br />

fem un canvi. Sí, podríem pensar que és<br />

millor plegar, però no, jo crec que tenim<br />

molt a fer, i es pot fer al marge d’aquestes<br />

coses. L’estat ha deixat clar que vol que<br />

desapareguem, que fem nosa. En general,<br />

el poder vol això. <strong>La</strong> diversitat sempre és<br />

un repte. Quan els ho fem fàcil és quan<br />

renunciem a ser qui som o quan aconsegueixen<br />

que deixem de ser qui som. M’he<br />

passejat per massa instituts a la meva<br />

vida, més de cent, per saber com està<br />

la cosa. Si els altres no ho volen veure,<br />

no ho sé. Jo hi he anat, hi insisteixo, jo<br />

busco una sortida. Si l’estat vol rematar<br />

la jugada, potser ho podem aprofitar<br />

com una oportunitat per a rearmar-nos<br />

i reaccionar.<br />

—I això com es fa? Els tribunals diuen<br />

que hi haurà una inspecció per a garantir<br />

el 25% del castellà. <strong>La</strong> Generalitat hauria<br />

de garantir l’altre 75% en català? Com<br />

ho hauria de fer?<br />

—<strong>La</strong> Generalitat no ho ha fet mai, això,<br />

no ho ha garantit mai. Les queixes que<br />

hi ha hagut perquè no es feia l’ensenyament<br />

en català s’han quedat sempre a la<br />

inspecció. Com demostra la resolució, ni<br />

els qui han posat la denúncia, ni els jutges<br />

no tenen ni idea de què és un centre d’ensenyament<br />

ni com s’ensenya, ni de res.<br />

—I què es fa?<br />

—S’han de donar coses nítides i que<br />

tinguin el seu 25%. Si es fa castellà i una<br />

assignatura troncal en castellà, com ells<br />

diuen, tenen el seu 25%. Obeïm, complim<br />

la llei, sí, sí… I la resta, en català. Però<br />

llavors complim l’altra banda, que és<br />

la que no complim mai. Irene Rigau em<br />

deia que jo no creia en les lleis, però em<br />

sembla que són ells, els qui no hi creuen,<br />

perquè no les han aplicades durant tots<br />

aquests anys. Perquè s’enganyen. Ara<br />

tenim el 50% de castellà a molts centres,<br />

i el 75%. Que sóc pragmàtica? Totalment.<br />

A mi em preocupa la llengua. Sé com va<br />

la dinàmica dels instituts, i si diem que<br />

tot serà en català, sé que no ho serà. Per<br />

tant, es tracta de buscar una cosa que<br />

no sé si servirà de res, també tinc el dret<br />

d’equivocar-me, però almenys que sigui<br />

factible.<br />

—Heu parlat de fer matemàtiques en<br />

castellà?<br />

—No ho dic per les matemàtiques en si,<br />

sinó perquè vull que sigui una cosa clara,<br />

una assignatura. Això que diuen de les<br />

troncals ja no té cap sentit, perquè ja no<br />

existeix. Tot això és una discussió inútil.<br />

Ho vaig dir en una conferència al Palau<br />

Robert quan em van nomenar consellera.<br />

Això és una imatge. No dic pas, ara fem<br />

matemàtiques… És allà on el professor<br />

dicta, controla, que parla sobretot ell i<br />

tens un 25% i ja està. Jo dic de fer l’educació<br />

física en català perquè és la més<br />

evident, no hi ha faltes d’ortografia i hi<br />

ha un ús espontani de la llengua. Hem de<br />

promoure l’ús espontani de la llengua,<br />

perquè hi ha molts alumnes que no són<br />

competents en català i m’arriben aquí, a<br />

la universitat. No em poden dir que això<br />

no és cert, perquè jo tinc alumnes amb<br />

aquesta situació. I vés a Magisteri, que<br />

són els qui hauran d’ensenyar, i veuràs<br />

què et trobes. <strong>La</strong> idea és aquesta, no dei-


17<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CARME JUNYENT<br />

xar perdre cap àmbit d’ús espontani: el<br />

menjador, el pati… És molt més important<br />

l’ús espontani que no pas l’ús escrit.<br />

—Al pati es pot fer feina?<br />

—Hi ha projectes d’escoles on fan jocs<br />

guiats, activitats a l’hora del pati, i allà<br />

controlen l’ús de la llengua. Ja sé que és<br />

més feina, però si volem revitalitzar l’ús<br />

de la llengua, ens hi hem de posar. M’és<br />

igual si és matemàtiques o religió. Es<br />

tracta de buscar un àmbit nítid perquè si<br />

tornen a venir aquests, que sempre són<br />

els mateixos, com que no entenen una<br />

altra cosa, els diguis: “Això és un 25%.”<br />

Si ens agafem a què es parla al pati i tot<br />

això que diuen, no serveix de res.<br />

—Fa vint anys que dieu que l’ensenyament<br />

no es fa en català, d’una manera<br />

diàfana. Ara sembla que s’assumeix<br />

aquesta realitat. Assumir-ho portarà<br />

canvis. Els noteu?<br />

—Puc notar-ho a escala individual! Però<br />

si m’ho miro des de la perspectiva dels<br />

processos de substitució de la llengua,<br />

ho interpreto com un símptoma que<br />

anem malament, que anem tan malament<br />

que no es pot negar. És una de les<br />

coses que sempre m’han retret, que dir<br />

que la llengua està en procés d’extinció<br />

desmotiva. Però la cosa que sempre he<br />

vist quan una llengua desapareix és que<br />

els parlants no se n’han adonat fins que<br />

no hi havia res a fer. Per tant, si ara se’n<br />

van adonant, potser és perquè no hi ha<br />

res a fer. Espero que no sigui així, no ho<br />

vull. Però ara la gent ho veu.<br />

—Escoltant-vos dir això he sentit una<br />

d’aquelles punxades dels moments<br />

greus. Heu dit que si ens n’adonem majoritàriament<br />

és perquè no hi ha res a<br />

fer? Ho he entès bé?<br />

—Sí, ho he dit, és la meva por íntima.<br />

—Quan heu estudiat aquests processos<br />

de desaparició d’una llengua, heu vist<br />

cap cas en què la consciència n’hagi<br />

aturat la desaparició?<br />

<strong>La</strong> cosa que sempre he<br />

vist quan una llengua<br />

desapareix és que els<br />

parlants no se n’han adonat<br />

fins que no hi havia res a fer<br />

—Quan apareixen reaccions puristes<br />

vol dir que la cosa va molt malament.<br />

Aquestes reaccions s’interpreten com<br />

un símptoma que la llengua ja està. Hi ha<br />

parlants d’anglès i de castellà que veuen<br />

amenaces i això no té cap fonament, però<br />

en el cas de les llengües amenaçades jo<br />

sempre ho dic. Hi ha aquell poema de<br />

Màrius Sampere: “Com m’agrada escriure<br />

en una llengua que diuen que es<br />

mor.” Això és una mena d’estat d’ànim,<br />

però ara són les dades, que diuen que<br />

es va morint la llengua. Diuen: no, no<br />

és morta, trontolla. Poden dir el que<br />

vulguin, però si no reverteixes aquesta<br />

tendència, ja saps cap on vas. Això és el<br />

que passa sempre. Jo no conec casos que<br />

s’hagi recuperat una llengua.<br />

JÚLIA PARTAL<br />

—Si es traspassa aquesta ratlla…<br />

—Bernat Joan parla de les normalitzacions<br />

reeixides, però ell es refereix a<br />

llengües subordinades que passen a ser<br />

estatals. Cap de les llengües que ell estudia<br />

tenien problemes amb la transmissió,<br />

amb el percentatge de parlants. Era una<br />

qüestió d’estatus, no d’ús. I nosaltres el<br />

problema el tenim amb l’ús.


18<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CARME JUNYENT<br />

<strong>La</strong> llengua ha de sobreviure<br />

perquè és la llengua de tots,<br />

no perquè tots ens posem a<br />

tenir canalla. Hi ha una cosa<br />

i és que els fills no són de la<br />

nostra propietat<br />

—Què passa amb la transmissió del<br />

català? Com pot ser que fills de famílies<br />

catalanoparlants parlin en castellà als<br />

seus fills?<br />

—No sé ben bé què passa, però passen<br />

coses. Avis que t’expliquen que els<br />

seus néts els parlen en castellà, fills de<br />

catalanoparlants que entre ells parlen<br />

en castellà. Quan descrius llengües en<br />

procés de substitució, tot això ho trobes.<br />

Però aquí no hi ha cap estudi. Jo he dit als<br />

meus col·legues, fins i tot a Xavier Vila,<br />

que això s’ho haurien de mirar. Fa poc<br />

vaig veure a Twitter, i té la credibilitat que<br />

té, algú que deia que hi havia problemes<br />

en la transmissió del català i Xavier Vila<br />

deia que passava en parelles mixtes i<br />

entorns castellanitzats. Però justament<br />

es tracta d’això: si considerem natural<br />

que les parelles mixtes abandonin, que<br />

en entorns castellanitzats abandonin,<br />

aleshores anem cap al gueto, anem cap<br />

a ser una minoria ètnica. El català només<br />

se’n sortirà si és la llengua de tots. I això<br />

és el que hem d’aconseguir. Que tindrem<br />

hostils ja ho sabem. Sempre hem<br />

de comptar amb el 15% d’hostils. Ara<br />

l’objectiu és aquest. El català és la llengua<br />

de tots, vinguin d’on vinguin.<br />

—I la qüestió de la demografia…<br />

—Avui m’ho deien els meus alumnes,<br />

que si no tenim fills… Jo els deia que<br />

sóc partidària que la gent es reprodueixi<br />

amb alegria. A mi m’escandalitza que<br />

us diguin que heu de tenir fills perquè<br />

sobrevisqui la llengua, els he dit. <strong>La</strong><br />

llengua ha de sobreviure perquè és la<br />

llengua de tots, no perquè tots ens posem<br />

a tenir canalla. Hi ha una cosa i és<br />

que els fills no són de la nostra propietat.<br />

Pots tenir tants fills com vulguis perquè<br />

parlin català i ells poden decidir que no el<br />

parlaran; per tant, és un negoci ruïnós.<br />

No és això.<br />

—Què és, doncs?<br />

—Aquí hi vivim tots i és el territori on<br />

s’ha desenvolupat la llengua. <strong>La</strong> responsabilitat<br />

la tenim tots els que vivim aquí<br />

i és això el que s’ha d’aconseguir: que<br />

tothom se’n faci responsable.<br />

—I això què vol dir? No canviar de llengua?<br />

—Bàsicament, vol dir parlar sempre en<br />

català. Parlar en català per defecte i si hi<br />

ha problemes, ja els resoldrem. Ara és<br />

urgent dinamitzar-ne l’ús, reactivar-lo<br />

i no perdre la transmissió.<br />

—Abans dèieu que cal anar a la qüestió<br />

essencial. També hi ha un problema de<br />

recursos?<br />

—Segurament, sí, però el que és important<br />

és el comportament. Al final, quan<br />

un professor entra a l’aula decideix en<br />

quina llengua parla. Però sí que falten<br />

professors, falten professors ben formats.<br />

S’hauria de formar més els mestres.<br />

Caldria reciclar-los en català. Per a<br />

aquestes coses segur que en falten, de<br />

recursos. Però hi insisteixo, fins i tot pots<br />

fer això i que no ho facin servir. Tampoc<br />

no buscaria la manca de recursos com a<br />

excusa.<br />

—No com a excusa, però que sí que en<br />

calen si es vol capgirar la situació. Penso,<br />

per exemple, en les aules d’acollida.<br />

—Molt bé, les aules d’acollida. Però llavors<br />

que els altres actuïn en conseqüència.<br />

—Qui són els altres?<br />

—Els altres professors. Hi ha aules<br />

d’acollida on s’ensenya en català i llavors<br />

els nens van a la classe normal i els parlen<br />

castellà. I es pregunten: per què m’ensenyen<br />

català si les classes després me<br />

les fan en castellà? És clar que es poden<br />

fer moltes coses des de dalt, però hi ha<br />

els qui sempre les han de fer des de baix.<br />

—Sou presidenta del Consell Assessor<br />

Lingüístic, com va la feina?<br />

—Hi ha un equip sensacional. Són gent<br />

molt bona. <strong>La</strong> majoria no els coneixia.<br />

Són gent que sap de què parla, que tenen<br />

idees i que en molts casos diria que<br />

les apliquen on ells poden. D’ençà que<br />

vam començar, cada dos per tres, tenim<br />

una història de tribunals pel mig, però<br />

nosaltres som aquí per a assessorar, no<br />

per a legislar, ni tan sols per a tenir en


19<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CARME JUNYENT<br />

compte la llei. A nosaltres ens demanen<br />

què hem de fer per revitalitzar l’ús de<br />

la llengua a l’escola. I farem propostes.<br />

Quan tinguem el document fet, el farem<br />

públic perquè la gent el conegui.<br />

—I si no l’apliquen?<br />

—Serà cosa d’ells. Nosaltres hem de fer la<br />

nostra feina i la fem sense deixar entrar<br />

pressions de cap mena.<br />

—Hi ha idees noves?<br />

—Sí, i són bones. Hi ha la sensació d’ara o<br />

mai i això vol dir que és complicat, però es<br />

treballa perquè es creu que sí, que s’hi pot<br />

fer alguna cosa. Jo sempre ho dic, encara<br />

que a vegades penso que anem tard: faig<br />

feina per equivocar-me. L’únic objectiu<br />

que tinc és que puguem fer propostes.<br />

Ara falta que després ens facin cas, que<br />

ens tinguin en compte.<br />

JÚLIA PARTAL<br />

—D’aquesta feina que feu, és important<br />

també el coneixement que podeu crear,<br />

que en acabat es pot fer servir també des<br />

de la base.<br />

—D’això es tracta. Hem de fer un document<br />

que es pugui penjar al suro de<br />

la sala de professors i que tingui forma<br />

d’eslògans. Res de rotllos. Idees clares,<br />

curtes i contundents. I espero que ens<br />

en sortim. De moment, crec que ho fem.<br />

Espero que puguem donar arguments<br />

que convencin.<br />

—Per exemple?<br />

—Bé, jo no puc dir què sortirà, encara<br />

hi treballem. Però una cosa que dic jo i<br />

que podria ser d’aquest tipus de coses<br />

en què treballem és que l’escola té la<br />

responsabilitat de garantir que tots els<br />

alumnes surtin en igualtat d’oportunitats,<br />

i si no els dónes el català, no hi ha<br />

aquesta igualtat. No sé si això sortirà al<br />

final, però treballem en plantejaments<br />

d’aquesta mena. Han de ser idees que<br />

siguin aplicables i si el departament<br />

no les apliqués, que es poguessin fer<br />

efectives igualment. Que si no es feia per<br />

obligació es fes per devoció. M’agradaria<br />

que s’aprofités aquest coneixement i no<br />

es malversés.<br />

—Com ho hem de fer perquè no hi hagi<br />

tanta tensió entre la gent que estima i<br />

defensa la llengua?<br />

—Tots ens posem massa nerviosos. A<br />

veure si us ho sé explicar bé. El millor que<br />

té el català ara, i que és la gran esperança,<br />

és que més de la meitat dels qui el parlen<br />

no el tenen com a primera llengua. Això<br />

és un regal difícil d’aconseguir. Això no<br />

es troba mai en llengües subordinades.<br />

Només hem de mirar quines llengües<br />

estudiem nosaltres. Per tant, hauríem<br />

de saber valorar el fet de tenir tantíssima<br />

gent que ha fet l’esforç d’aprendre<br />

català, amb tota la dimensió que té. Però<br />

això té unes conseqüències pel que fa a la<br />

llengua. Vol dir que ens cal una mica de<br />

paciència, perquè som en un període de<br />

canvi molt profund. Nosaltres no hem<br />

de deixar de ser model lingüístic, però<br />

hem d’estar oberts a la possibilitat que no<br />

parlin bé mentre parlin. Si la gent parla<br />

i els donem l’oportunitat que ho facin<br />

perquè no canviem de llengua, acabaran<br />

parlant bé. Hi haurà un moment que això<br />

es posarà a lloc. Aquí ens hi ajuda molt<br />

el multilingüisme, perquè tenim moltes<br />

fonts diverses d’interferències. Els<br />

puristes aquests que corregeixen creen<br />

molta inseguretat. Aquestes correccions<br />

no serveixen de res, el que serveix és la<br />

feina de formigueta. Vas deixant anar<br />

un model bo i els altres el van incorporant.<br />

És el millor que tenim, però hem<br />

de ser conscients de les conseqüències<br />

que té. Per aconseguir que el català sigui<br />

la llengua de tots, s’ha de parlar, i per<br />

aconseguir que la parlin, ens ho hem de<br />

prendre de manera més relaxada.<br />

—Això d’exigir el C2 és important per a<br />

l’ensenyament?<br />

—Espero que sí. No pot ser que regalin títols<br />

de català si no has fet res. S’ha d’avaluar<br />

a consciència. Nosaltres mateixos<br />

ens sentiríem estafats si ens regalessin<br />

un C2 d’anglès. Això s’ha de prendre molt<br />

seriosament en l’àmbit professional.<br />

També hi ha molta feina a fer en l’àmbit<br />

de l’empresa.


20<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />

“Si Einstein aixequés el cap,<br />

potser tornaria a morir-se del gust”<br />

Entrevista a l’investigador de la Universitat de València,<br />

que forma part de l’equip científic que ha obtingut la<br />

imatge de Sagitari A*


21<br />

IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

LORENA SÁNCHEZ<br />

Al cor de la Via Làctia, la nostra<br />

galàxia, batega un forat negre<br />

supermassiu, Sagitari A*. Ja no<br />

ho discuteix ningú. L’EHT, el Telescopi<br />

d’Horitzó d’Esdeveniments,<br />

ha aconseguit de fotografiar-lo.<br />

“Quan veig les imatges que l’EHT ha<br />

obtingut d’aquests forats negres sento<br />

més aviat vertigen. Al cap i a la fi, en<br />

aquestes regions hi ha una superfície<br />

que separa causalment el nostre univers<br />

del que s’amaga al seu interior…”. Així<br />

descriu Iván Martí-Vidal el significat de<br />

veure la cara a l’objecte més extravagant<br />

del cosmos, un forat negre supermassiu.<br />

Revelen la primera fotografia de Sagitari<br />

A*, el forat negre de la Via Làctia<br />

Investigador de la Universitat de València,<br />

Martí-Vidal forma part de l’equip<br />

científic que ha obtingut la imatge. L’entrevistem<br />

en un dia de festa grossa per a<br />

l’astrofísica mundial.<br />

—L’observació de Sagitari A* és l’objectiu<br />

fonamental del Telescopi Horitzó<br />

d’Esdeveniments?<br />

—El Telescopi d’Horitzó d’Esdeveniments<br />

va néixer amb l’objectiu central que apareix<br />

en el seu mateix nom: obtenir imatges de<br />

forats negres a les escales dels seus horitzons<br />

d’esdeveniments (que són aquestes<br />

superfícies singulars on el forat es “desconnecta”<br />

del nostre univers). De moment,<br />

només coneixem dos forats negres dels<br />

quals l’EHT pot obtenir imatges a aquestes<br />

escales: el que habita al cor de la galàxia M87<br />

(a poc més de cinquanta milions d’anys<br />

llum) i el que es troba al centre de la nostra<br />

pròpia galàxia (a uns vint-i-set mil anys<br />

llum de nosaltres), que anomenem Sagitari<br />

A* (o, abreujant, SgrA*).<br />

L’abril del 2019, l’EHT va fer pública la<br />

imatge del forat negre de l’M87, per la<br />

qual cosa el gran objectiu que encara<br />

ens quedava per complir era obtenir la<br />

imatge de SgrA*. Ara, per fi, i després de<br />

molts anys de feina, ho hem aconseguit.<br />

A més d’aquests dos grans objectius (les<br />

imatges de l’M87* i de SgrA*), l’EHT<br />

també ens permet d’estudiar molts altres<br />

forats negres, encara que en aquests<br />

casos estem limitats a observar-los a<br />

escales força més grans. En aquests altres<br />

forats negres podem observar les<br />

regions on es produeixen uns fenòmens<br />

misteriosos anomenats “dolls relativistes”,<br />

molt característics dels forats<br />

negres supermassius. L’EHT ens ajuda a<br />

comprendre millor per què es produeixen<br />

aquests dolls. Bàsicament, gràcies a<br />

l’EHT, anem aprenent molt sobre com es<br />

comporta la natura en aquestes regions<br />

tan extremes de l’espai i el temps.<br />

—Quina és la vostra participació en<br />

l’EHT?<br />

—Vaig unir-m’hi el 2014, any en què<br />

podríem dir que va néixer l’EHT en la<br />

seva versió moderna. Originalment, la<br />

meva feina havia de centrar-se en el<br />

desenvolupament de tots els algoritmes<br />

necessaris que permetessin al telescopi<br />

mil·limètric ALMA (el més sensible del<br />

món) d’unir-se a la xarxa EHT. Tot i<br />

que ALMA és un element essencial per<br />

a l’EHT, hi havia problemes fonamentals<br />

per a unir-lo als altres elements<br />

de la xarxa; problemes lligats al propi<br />

disseny dels telescopis i que, durant un<br />

temps, van arribar fins i tot a considerar<br />

insalvables, dins un pressupost i<br />

temps raonables. Va ser el meu algorisme<br />

“polconvert”, que va permetre<br />

de combinar sense més problema les<br />

dades d’ALMA amb les de la resta de<br />

De moment, només<br />

coneixem dos forats negres<br />

dels quals l’EHT pot obtenir<br />

imatges a aquestes escales:<br />

el que habita al cor de la<br />

galàxia M87 (a poc més de<br />

cinquanta milions d’anys<br />

llum) i el que es troba al<br />

centre de la nostra pròpia<br />

galàxia


22<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />

l’EHT. D’ençà que vaig inventar aquest<br />

algorisme, altres xarxes VLBI (sigles en<br />

anglès d’Interferometria de Molt Llarga<br />

Línia de Base, és a dir, observacions des<br />

de diversos radiotelescopis ubicats a diferents<br />

parts de la Terra) han començat<br />

a fer-lo servir per resoldre problemes<br />

similars al d’ALMA-EHT, amb resultats<br />

excel·lents. <strong>La</strong> veritat és que estic molt<br />

orgullós d’aquesta bateria d’algorismes<br />

“polconvert”.<br />

He estat coordinador del grup de polarimetria<br />

que, dins de l’EHT, va ser el<br />

responsable de la publicació de la imatge<br />

polaritzada de l’M87*. A més, a les observacions<br />

de SgrA* també he proporcionat<br />

nous algorismes que han permès<br />

de tenir en compte, amb una precisió<br />

sense precedents, els canvis ràpids de<br />

brillantor de SgrA* i com afecten les<br />

observacions de l’EHT relacionades amb<br />

el telescopi ALMA. Aquesta aportació ha<br />

estat especialment interessant, de cara<br />

a millorar la qualitat i la robustesa dels<br />

resultats que acabem de publicar.<br />

—Quan es va fotografiar SgrA*?<br />

—<strong>La</strong> imatge que acabem de publicar de<br />

SgrA* correspon a les observacions que<br />

vam fer el 2017, justament les mateixes<br />

nits que l’EHT va observar l’M87* i altres<br />

forats negres. Així doncs, encara que les<br />

dades per a l’M87* i SgrA* van ser obtingudes<br />

en la mateixa “sessió” d’observació,<br />

ens ha costat tres anys més obtenir la<br />

imatge de SgrA*. El cost computacional i<br />

la complexitat dels algorismes necessaris<br />

per a aconseguir això han estat brutals.<br />

—Crèieu que no era possible tenir una<br />

imatge directa del forat negre del centre<br />

de la nostra galàxia? Heu trobat un altre<br />

camí?<br />

—<strong>La</strong> tècnica que utilitza l’EHT no obté<br />

imatges directes de les fonts que observa.<br />

El que fem a l’EHT és semblant al funcionament<br />

de les ressonàncies magnètiques<br />

o les tomografies assistides per ordinador<br />

que es fan als hospitals. Aquests<br />

dispositius tampoc no prenen imatges<br />

directes de les nostres entranyes, sinó<br />

que mesuren porcions de quantitats relacionades<br />

i, amb tècniques d’anàlisi, les<br />

converteixen en imatges.<br />

Sobre això, l’EHT és com un tomògraf,<br />

però en lloc d’observar un cor o un pulmó,<br />

observa forats negres, i fa servir la<br />

rotació de la Terra com a motor de l’escàner.<br />

Aleshores combinem els senyals<br />

que arriben a diversos radiotelescopis<br />

(distribuïts pel planeta), de manera que,<br />

en un ordinador, som capaços de fer<br />

servir aquestes dades per reconstruir<br />

imatges, simulant un únic telescopi de<br />

mida similar a tota la Terra.<br />

Aquesta és l’estratègia que hem seguit<br />

per a obtenir les imatges, tant de l’M87*<br />

com de SgrA*. El problema amb SgrA* és<br />

que els seus canvis ràpids de brillantor i<br />

la seva velocitat dinàmica (comparada<br />

amb la de l’M87*) compliquen moltíssim<br />

els algorismes de reconstrucció d’imatges.<br />

Aquesta és la raó per la qual hem<br />

endarrerit tant de temps la publicació<br />

d’aquesta imatge.<br />

—Quan es va aconseguir aquella imatge<br />

de Messier 87, Heino Falcke, de la<br />

Universitat de Radboud a Nijmegen, va<br />

descriure així el que va sentir quan van<br />

donar-li forma: “És com mirar a les<br />

portes de l’infern”. Com ho descriuríeu?<br />

—Tinc una gran estima pel professor<br />

Falcke, però la meva visió és molt diferent<br />

de la seva en molts aspectes. Per<br />

començar, sóc ateu, i la meva interpretació<br />

particular de les meravelles de<br />

l’astronomia no està esbiaixada (o no<br />

pretén estar-ho) per cap misticisme<br />

antropomòrfic o antropocèntric, com sí<br />

que sembla que ho està la visió de Falcke.<br />

Quan veig les imatges que l’EHT ha obtingut<br />

d’aquests forats negres, més aviat<br />

sento vertigen. Al cap i a la fi, en aquestes<br />

regions hi ha una superfície que separa<br />

causalment el nostre univers del que<br />

s’amaga al seu interior; una superfície<br />

on el temps és congelat d’ençà del passat<br />

còsmic remot; una superfície on el temps<br />

i l’espai, de fet, es barregen; es confonen<br />

de maneres que els nostres pobres cervells<br />

no estan preparats per a imaginar en<br />

tota la seva magnitud, encara que sí que<br />

les comprenguem en forma d’equacions,<br />

gràcies a la formulació de la relativitat<br />

general.<br />

—Podríeu descriure què veiem a la<br />

imatge de Sagitari A*?<br />

—<strong>La</strong> imatge de SgrA* mostra un anell<br />

de llum, que correspon a l’existència<br />

d’una “fotonesfera”. En aquesta regió,<br />

la gravetat produïda pel forat negre és<br />

tan forta que els raigs de llum que es<br />

troben es veuen obligats a orbitar al seu<br />

voltant. Imagineu-vos: òrbites fetes de<br />

raigs de llum!<br />

<strong>La</strong> mida d’aquest anell fotonesfèric és,<br />

a més, just el que prediu la teoria de la<br />

relativitat general, si fem servir la massa<br />

de SgrA* que va ser ajustada a partir<br />

Encara que les dades<br />

per a l’M87* i SgrA*<br />

van ser obtingudes en<br />

la mateixa “sessió”<br />

d’observació, ens ha costat<br />

tres anys més obtenir<br />

la imatge de SgrA*. El<br />

cost computacional<br />

i la complexitat dels<br />

algorismes necessaris per<br />

a aconseguir això han<br />

estat brutals


23<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />

No puc imaginar què<br />

hauria sentit Hawking<br />

si hagués mirat “cara a<br />

cara” aquest forat negre.<br />

No crec que la paraula<br />

“vertigen” ho hagués<br />

descrit ni de bon tros<br />

de les òrbites d’estrelles properes (un<br />

estudi que els va valer a Andrea Ghez<br />

i Reinhard Genzel el premi Nobel de<br />

física de 2020, compartit amb Roger<br />

Penrose). Això confirma, per enèsima<br />

vegada, que la Relativitat d’Einstein<br />

funciona amb una finor tremenda. Els<br />

forats negres de M87* i SgrA*, tot i tenir<br />

masses molt diferents (el primer és mil<br />

cinc-centes vegades més massiu que el<br />

segon), obeeixen a la relativitat general<br />

amb precisió i exactitud. Avui, Einstein<br />

ha marcat un altre gol.<br />

—Quants anys heu estat processant les<br />

dades que us han dut a la fotografia de<br />

SgrA*?<br />

—Hi treballem d’ençà de l’abril del 2017,<br />

quan es van fer les observacions. Tot i<br />

que, per ser justos, l’aventura comença<br />

molt abans. A la dècada dels noranta del<br />

segle passat, quan començava a desenvolupar-se<br />

seriosament la tecnologia<br />

d’interferometria astronòmica mil·<br />

limètrica, les llavors del que acabaria<br />

essent l’EHT anaven germinant. Les<br />

observacions pioneres de SgrA* amb<br />

xarxes VLBI (com la de l’EHT, però amb<br />

menys resolució i molta menys sensibilitat)<br />

són d’aquella dècada. M’hauria<br />

encantat ser-hi, fent aquelles primeres<br />

observacions que marcarien el principi<br />

d’aquest meravellós projecte!<br />

—Quina sensació deixa, investigar forats<br />

negres? Si Einstein aixequés el cap…<br />

—Si Einstein aixequés el cap, potser<br />

tornaria a morir-se del gust quan li<br />

expliquessin que, ni més ni menys que<br />

a principi del segle XXI, la tecnologia<br />

humana ja ha avançat prou per a permetre<br />

la detecció d’ones gravitacionals<br />

i l’obtenció d’imatges de forats<br />

negres.<br />

Einstein mateix va arribar a plantejar<br />

que els forats negres no haurien d’existir<br />

a l’univers (serien, per tant, una mera<br />

curiositat matemàtica de les seves<br />

equacions). També va aventurar que la<br />

humanitat no podria arribar a detectar<br />

mai les ones gravitacionals que la seva<br />

teoria predia, atès el senyal ínfim que<br />

aquestes ones imprimeixen als detectors.<br />

No obstant això, com hem vist, els<br />

humans hem aconseguit totes dues coses<br />

en un temps rècord: bàsicament, poc més<br />

d’un segle després de la plasmació per<br />

primera vegada per part d’Einstein de<br />

les seves equacions en una afortunada<br />

pissarra.<br />

Parlant dels “grans”, una cosa que<br />

m’entristeix molt és que el professor<br />

Stephen Hawking no hagi pogut viure<br />

prou per a veure la imatge de l’M87* que<br />

vam publicar el 2019. No puc imaginar<br />

què hauria sentit Hawking si hagués<br />

mirat “cara a cara” aquest forat negre.<br />

No crec que la paraula “vertigen” ho<br />

hagués descrit ni de bon tros. M’hauria<br />

encantat ser partícip, com a membre de<br />

l’EHT, d’aquell regal i tribut a la vida del<br />

professor Hawking. Però no va poder ser.<br />

—És cert que SgrA* es troba en estat<br />

de “letargia” i que no disposa de la<br />

capacitat dels altres, els actius, per a<br />

convertir la matèria en energia?<br />

—L’activitat d’un forat negre s’entén<br />

com la seva capacitat per a atraure matèria<br />

a un ritme molt alt i produir (eventualment)<br />

“raigs relativistes” molt energètics,<br />

fets d’una part d’aquesta matèria<br />

que, en lloc de ser engolida, és expel·lida<br />

a unes velocitats molt properes a les de<br />

la llum.<br />

Els forats negres més “actius” solen ser<br />

també els més llunyans. En astronomia,<br />

mirar més lluny és sinònim de mirar cap<br />

al passat (ja que la llum es propaga a una<br />

velocitat finita), per la qual cosa una conclusió<br />

força lògica és que els forats negres<br />

supermassius que habiten al centre de les<br />

galàxies van ser (molt) més actius en el<br />

passat remot i, amb el temps, s’han anat<br />

“apagant”. Hi ha excepcions, però són<br />

molt poques.<br />

El nostre centre galàctic fa temps que està<br />

“desactivat”, en el sentit que el ritme al<br />

qual engoleix matèria és baixíssim, i no<br />

produeix tampoc cap “raig relativista”<br />

que sigui prou intens per a detectar-ho bé<br />

des de la Terra. A més, és un forat negre<br />

poc massiu (la seva massa equival “només”<br />

a la d’uns quatre milions de sols),<br />

cosa que no li dóna tant de poder per a<br />

atrapar i engolir al mateix ritme que els<br />

seus germans grans.<br />

—Per què SgrA* no és tan lluminós com<br />

hauria de ser, tenint en compte la quantitat<br />

de gas disponible al seu entorn?<br />

—SgrA* no disposa de tant de gas i pols<br />

per a tenir una alta activitat. Bàsicament,<br />

la poca cosa que pot engolir li proporciona<br />

un petit disc de creixement i poc més<br />

que els vents de les estrelles properes<br />

(totes les estrelles van perdent massa,<br />

en forma de vent, a mesura que envelleixen).<br />

A més de tenir tan poc material<br />

per a menjar, SgrA* també és molt menys<br />

eficient atraient aquest material. <strong>La</strong> seva<br />

eficiència és milers de vegades menor


24<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />

que la de l’M87*, l’altre forat negre “fotografiat”<br />

amb l’EHT. Totes aquestes<br />

circumstàncies juntes fan de SgrA* un<br />

forat negre relativament tranquil i apagat.<br />

De fet, si fos en una altra galàxia<br />

propera (en lloc de tenir-lo “al costat”),<br />

seria tan feble que no el detectaríem.<br />

—A què es deuen les fulguracions que<br />

es detecten, aquesta mena d’estrelles<br />

fugaces que hi ha al seu voltant?<br />

—Encara no sabem els detalls que hi ha<br />

darrere de la física d’aquestes fulguracions<br />

infraroges i de raigs X a SgrA*.<br />

Una possibilitat força plausible és que<br />

estiguin relacionades amb pujades molt<br />

localitzades de l’activitat magnètica al<br />

disc de creixement (cosa que anomenaríem<br />

“reconnexions magnètiques”),<br />

que escalfen molt el material que hi ha<br />

en aquesta regió. A més, de tant en tant,<br />

SgrA* es troba amb un petit festí (algun<br />

conglomerat desafortunat de gas i pols<br />

que s’acosta massa al forat negre i acaba<br />

essent engolit). Quan passa això, el<br />

material en caiguda cap al forat negre<br />

s’escalfa i també pot emetre una forta<br />

radiació.<br />

—El satèl·lit Integral (ESA) va descobrir<br />

que, fa tres-cents cinquanta anys, SgrA*<br />

havia experimentat una etapa d’activitat<br />

que devia durar una dècada i que va<br />

augmentar la seva emissió gairebé un<br />

milió de vegades, i va inundar d’energia<br />

en raigs gamma l’espai circumdant. Heu<br />

apreciat un augment de l’activitat del<br />

forat negre?<br />

—L’emissió de SgrA*, qualitativament,<br />

no ha canviat gaire durant les darreres<br />

dècades. Sí que hi ha hagut alguns episodis<br />

remarcables, però pocs i no gaire<br />

intensos. Podem dir que, estatísticament<br />

parlant, SgrA* es troba en una etapa<br />

tranquil·la.<br />

—Fins ara, s’ha aconseguit informació<br />

sobre les estrelles que l’orbiten, és cert<br />

que arriben a cinc mil quilòmetres per<br />

segon?<br />

—Sí. De fet, les estrelles que descriuen<br />

És possible que, algun<br />

dia, tinguem a les nostres<br />

mans alguna cosa a la<br />

qual puguem anomenar<br />

“teoria del tot”, però<br />

no podrem estar mai<br />

completament segurs que<br />

aquesta teoria descriu tots<br />

i cadascun dels fenòmens<br />

naturals<br />

aquestes òrbites arriben a acostar-se<br />

força (perillosament, diria jo) a SgrA*.<br />

Em sembla recordar que l’acostament<br />

màxim és, ni més ni menys, que a unes<br />

disset hores-llum.<br />

No obstant això, aquestes disset hores-llum<br />

no són res, comparat amb els<br />

poc més de tres minuts-llum de grandària<br />

de la imatge de l’EHT. Gràcies a<br />

la imatge que acabem de publicar, hem<br />

pogut “confinar” la massa de SgrA*<br />

(equivalent a uns quatre milions de sols)<br />

a un volum tan petit que l’única explicació<br />

plausible que queda per a aquest astre<br />

és la d’un forat negre.<br />

—<strong>La</strong> darrera pregunta és personal: us<br />

agradaria viure mil anys més? Ho sabrem<br />

tot de l’univers, aleshores?<br />

—Quan penso en la possibilitat de viure<br />

tant de temps, no puc evitar de recordar-me<br />

de la pel·lícula dels Immortals,<br />

amb aquella fabulosa banda sonora de<br />

Freddie Mercury. Poder presenciar el<br />

progrés de la humanitat i ser testimoni<br />

dels descobriments fascinants que<br />

ens esperen és molt temptador, però<br />

no m’agradaria experimentar aquesta<br />

aventura havent sobreviscut a incomptables<br />

generacions dels meus éssers estimats.<br />

Sóc científic, i em fascina l’avenç<br />

del coneixement, però hi ha preus que no<br />

estaria disposat a pagar per ser testimoni<br />

d’aquest avenç durant els segles vinents.<br />

Sobre si ho sabrem tot de l’univers, més<br />

aviat en dubto. No perquè em falti confiança<br />

en la capacitat humana, sinó perquè<br />

la metodologia científica és incompatible<br />

amb aquesta idea de “saber-ho tot”.<br />

És possible que, algun dia, tinguem a<br />

les nostres mans alguna cosa a la qual<br />

puguem anomenar “teoria del tot”,<br />

però no podrem estar mai completament<br />

segurs que aquesta teoria descriu<br />

tots i cadascun dels fenòmens naturals.<br />

I encara que fos així, sempre hi hauria<br />

fenòmens a l’univers que (encara que poguessin<br />

ser predits per aquesta teoria) no<br />

haurien estat plantejats ni considerats, i<br />

esperarien a ser descoberts.<br />

<strong>La</strong> meva visió personal (i una mica optimista)<br />

de l’avenç científic per als segles<br />

vinents és que la nostra tecnologia ens<br />

permetrà de resoldre els grans desafiaments<br />

a què ara s’enfronta la nostra civilització;<br />

i ens permetrà d’enfrontar-nos,<br />

a més, a noves preguntes que ara com ara<br />

ni tan sols podem formular.<br />

Aquesta entrevista ha estat publicada<br />

originalment a The Conversation.


25<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

XAVIER TRIAS<br />

“Que Àngels<br />

Chacón entrés<br />

dins Junts seria<br />

intel·ligent”<br />

Entrevista a l’ex-batlle de Barcelona,<br />

sobre les primàries de Junts i la ciutat<br />

ADIVA KOENIGSBERG


26<br />

XAVIER TRIAS<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANDREU BARNILS<br />

a trossos. O fan que tornem a anar junts<br />

o, si baden, anirem anar a perdre.<br />

—I si els trossos disgregats es posessin<br />

d’acord amb el vostre nom, us ho<br />

pensaríeu?<br />

—Tampoc no m’ho pensaria. Els faria<br />

reflexionar i els diria: doneu suport a<br />

una persona que tingui entre quaranta<br />

anys i seixanta-cinc. Que crec que és el<br />

que s’ha de fer. I que es comprometi que<br />

s’hi perd, no se n’anirà. Jo vaig guanyar<br />

les eleccions així.<br />

Xavier Trias (1946) ha estat un dels<br />

noms que han sonat per a presentar-se<br />

a les primàries de Junts a la<br />

batllia de Barcelona. L’ex-batlle<br />

de la ciutat, però, ho descarta, i<br />

creu que el partit s’ha de decantar per<br />

gent jove disposada a tenir projecte per<br />

a quinze anys. En aquesta entrevista,<br />

feta ahir al centre de Barcelona, Trias<br />

creu que Junts hauria de recuperar no<br />

solament la gent del PDECat, sinó també<br />

Àngels Chacón i Centrem.<br />

—Heu dit que no us presentareu a les primàries<br />

de Junts per a ser batlle. Per què?<br />

—Per sentit comú. A les eleccions vinents<br />

em faltarà poc per a fer setanta-set anys.<br />

Qui es presenti per ser alcalde ha de tenir<br />

un projecte per a quinze anys. A setanta-set<br />

anys això no tindria sentit. Ara<br />

necessiten una persona que sigui ambiciosa,<br />

que s’hi vulgui estar quinze anys i<br />

donar-los tot el suport. I el plantejament<br />

del Trias per a fer bonic, que es presenti<br />

i al cap d’un any potser es retira, no té<br />

sentit i és enganyar la gent. Hi hauria una<br />

situació que seria molt especial, i és que<br />

tots es posessin d’acord, que és impossible.<br />

Ara el problema que té l’espai que<br />

represento jo, que va del centre-esquerra<br />

al centre-dreta, sobiranista, però no tan<br />

sols independentista, el gran problema<br />

és que estem disgregats. Ens hem trencat<br />

—Com valoreu la sortida d’Elsa Artadi?<br />

—Una situació personal molt dura. És<br />

una noia que en el moment actual no<br />

podia suportar aquesta responsabilitat,<br />

que li pesava. <strong>La</strong> gent no s’adona que pots<br />

anar a una situació no de depressió, però<br />

depressiva. No et veus capaç d’impulsar<br />

una cosa. Jo l’entenc. Deixem-la tranquil·<br />

la, ara. És valent fer-ho com ho ha fet ella.<br />

No puc més. Acte de valentia. <strong>La</strong> majoria<br />

de la gent es buscaria una altra excusa.<br />

“Com que no us enteneu me’n vaig.”<br />

Ha fet un acte d’extraordinària valentia.<br />

—Candidats entre quaranta anys i seixanta-cinc<br />

dins Junts, en qui penseu?<br />

—Tinc una persona que m’ha acompanyat<br />

durant tota la meva trajectòria que<br />

es diu Jordi Martí Galbís, que és un 10. Va<br />

per Barcelona i tothom li té afecte. Què<br />

falta? El coneixement popular. El partit<br />

ha de tenir les idees molt clares, perquè<br />

jo ja ho he viscut, això. El partit fa unes<br />

primàries, guanya la Neus Munté i li diuen,<br />

no, mira, anirà davant l’Elsa Artadi.<br />

No estic contra de les primàries, ja em<br />

sembla bé. Però és important de tenir<br />

comandament. Jo he vist la destrucció<br />

de Convergència perquè es van retirar els<br />

lideratges. Quan perds els lideratges, tot<br />

es descompon. Què hem de fer? Junts per<br />

Catalunya ha de ser fort, si pot ser ha de<br />

veure si són capaços d’anar junts amb el<br />

PDECat, amb els Centrem.<br />

—Amb Centrem de Chacón, també?<br />

—És clar. Però si Chacón era del partit.<br />

Una persona magnifica. Ara ens toca fer<br />

Qui es presenti per ser<br />

alcalde ha de tenir un<br />

projecte per a quinze<br />

anys. A setanta-set anys<br />

això no tindria sentit


27<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

XAVIER TRIAS<br />

Àngels Chacón ha<br />

d’entrar en el projecte.<br />

Marca una tendència<br />

que crec que és bo que<br />

sigui dins de Junts<br />

un projecte , i fer massa crítica. Si no,<br />

manaran els altres. Una dona molt llesta.<br />

—Veig possible unir PDECat i<br />

Junts. Però Chacón...<br />

—És que Àngels Chacón ha d’entrar en<br />

el projecte. Marca una tendència que crec<br />

que és bo que sigui dins de Junts. Que Àngels<br />

Chacón entrés dins Junts seria intel·<br />

ligent. Si no, hi haurà gent, a les eleccions<br />

vinents, que rebrà diners i es pensaran<br />

que seran per ajudar-los a ser alcalde. I<br />

els donaran per anar en contra d’allò que<br />

ells en diuen l’independentisme. Ja va<br />

passar amb el Valls. Qualsevol estrateg<br />

que vulgui anar contra l’independentisme<br />

es gastarà calés perquè passi això. Per això<br />

dic: Chacón, vés amb compte.<br />

—He llegit que us donareu de baixa del<br />

PDECat.<br />

—Jo sóc un cas com un cabàs, perquè dec<br />

ser l’únic que està a Junts per Catalunya i<br />

encara no s’ha donat de baixa del PDECat.<br />

I cada cop que hi vaig, em diuen: “No et<br />

donis de baixa encara.” Si el PDECat, i és<br />

veritat, té els dies comptats. El PDECat és<br />

el resultat d’una operació desgraciada:<br />

la desaparició de Convergència. Ho hem<br />

fet molt malament. No es pot fer pitjor.<br />

— I en aquest reagrupament<br />

amb Chacón, s’hauria de deixar de ser<br />

independentista?<br />

—Nosaltres no podem deixar de ser<br />

independentistes. Qualsevol persona<br />

que s’adona de la situació que tenim,<br />

en el cor, és independentista. Fins i<br />

tot els que no érem independentistes<br />

ens n’hem tornat, d’independentistes.<br />

Passa que la independència no ens la<br />

donaran. Abans ens envien el que sigui,<br />

escoltes, el que sigui, per enfonsar-nos.<br />

Més que la independència, jo advoco<br />

per la no-dependència. Sóc un defensor<br />

de la no-dependència. Jo per què m’he<br />

tornat independentista? Perquè som<br />

dependents!<br />

—Ningú no fa bandera de ser de dretes.<br />

Ni Junts.<br />

—No són de dretes ni els empresaris. <strong>La</strong><br />

idea d’un partit socialdemòcrata en la part<br />

social i liberal en l’econòmica, això era<br />

més o menys Convergència. Tenim gent<br />

bastant de dretes i bastant d’esquerres.<br />

Jo vaig fer-hi entrar gent del PSUC. Hem<br />

tingut un problema: hem perdut el lideratge.<br />

Jo encara de tant en tant escolto<br />

aquest lideratge. Cada dos mesos vaig a<br />

dinar amb el president Pujol. Li tinc un<br />

ADIVA KOENIGSBERG


28<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

XAVIER TRIAS<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

afecte especial. Li dec gran part del que<br />

he fet a la meva vida. Hem perdut una<br />

persona que marcava no l’autoritarisme,<br />

sinó l’autoritat. El respecte.<br />

—Està en forma?<br />

—De cap està bé. Però està trist, perquè<br />

veu que ha perdut aquest lideratge. I<br />

ell escriu, i jo li dic: “No se t’acudeixi<br />

de publicar-ho. Deixa-ho escrit per a<br />

després.” Hi ha ocasions de deixar coses<br />

escrites per al futur. De Pujol en vaig<br />

aprendre que nosaltres, amb segons quin<br />

enfrontament no aconseguirem res, i el<br />

que hem d’aconseguir és ser molt forts,<br />

perquè si no ens passen per sobre. I hem<br />

de ser forts per no ser dependents. L’estratègia<br />

és la no-dependència.<br />

—Aquest dolç equilibri, potser es tenia<br />

el 2017.<br />

—L’octubre del 2017 va sortir malament<br />

perquè davant de l’estat espanyol hi<br />

havia un senyor, a qui tenia una certa<br />

simpatia, ara ja no, que amb mi es van<br />

portar molt malament, que es va equivocar<br />

molt. Si Rajoy s’hagués desdit<br />

d’aplicar el 155 les coses haurien anat<br />

diferents. Segurament s’hauria aplicat<br />

la DUI, i sense efecte, si s’haguessin fet<br />

eleccions, per veure com anaven. I diguem<br />

la veritat: nosaltres tenim un país<br />

que és molt complicat. Hi ha gent molt<br />

poruga. Tenim gent molt poruga. I hem<br />

de saber-ho.<br />

—Però el govern espanyol no acceptarà<br />

mai la independència pactada. Tampoc,<br />

fent enrere amb la DUI i convocant eleccions,<br />

acceptarien després una independència.<br />

Sense tensió...<br />

—Sí, però potser la gent estaria contenta<br />

si tinguéssim una situació tan poc<br />

dependent com els bascos. <strong>La</strong> gent seria<br />

menys independentista. O potser no. El<br />

sentit no el deixarem. I el que han aconseguit<br />

és que molts, que érem més tebis,<br />

ara ho tinguem més clar. Més clar que<br />

mai. Però també hem de ser realistes. A<br />

mi hi ha gent que em ve i els dic: “Tu vols<br />

De Pujol en vaig<br />

aprendre que nosaltres,<br />

amb segons quin<br />

enfrontament no<br />

aconseguirem res, i el<br />

que hem d’aconseguir és<br />

ser molt forts, perquè si<br />

no ens passen per sobre


29<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

XAVIER TRIAS<br />

El més gros del Pegasus<br />

no és que t’investiguin,<br />

sinó que a sobre se<br />

sàpiga. És el súmmum<br />

del ridícul. Puc entendre<br />

que un estat utilitzi unes<br />

eines. Però és que no es<br />

pot saber. És al·lucinant<br />

anar a la presó?” Diu: “No.” Ah. Si tots<br />

estem disposats a anar a la presó, serem<br />

independents, si no... Ara, és necessari<br />

que tots vulguin anar a la presó? No és<br />

necessari. El que sí que hem de tenir clar<br />

és que la situació de dependència econòmica,<br />

ara també pel tema lingüístic, ens<br />

ofega. El grau de dependència ens ofega.<br />

I ens porta a la catàstrofe total.<br />

—Com la veieu, Barcelona?<br />

—Barcelona, que és una capital, encara<br />

no d’estat, ha de ser una ciutat que vulgui<br />

liderar el sud d’Europa. Volem acabar<br />

tenint 15 milions d’habitants? No. Ni<br />

volem, ni podem. Perdem població, diuen<br />

ara. No és cap drama. És el voltant<br />

que ha de créixer, tenint en compte el<br />

medi. I no som gegants, però acabem<br />

guanyant en coses que ens fa referents.<br />

Mòbil, Hutchinson al port de Barcelona,<br />

inversió actual dels creuers, que s’ha<br />

d’anar amb cura, inversió important.<br />

<strong>La</strong> fira de l’audiovisual. Les guanyem<br />

a llocs millors que nosaltres. A l’antic<br />

hospital de Sant Pau hi ha tres edificis<br />

de start-up sanitàries. Això no és notícia<br />

al diari. Però això és un èxit. I competim<br />

amb tot el món.<br />

—Aquell barri que volia fer no s’ha fet.<br />

—Una gran pena. Tenia l’obsessió d’unir<br />

Colom i la Zona Franca. Tu soterres l’autopista<br />

i a sobre hi fas un passeig i has guanyat<br />

un tros on pots fer oficines, hotels,<br />

habitatge no (perquè pertànyer al port).<br />

—Vicente Guallart sempre parla de la<br />

reindustrialització. Tornar les feines a<br />

dins la ciutat, i no al polígon.<br />

—Noves tecnologies dins, diu Guallart. <strong>La</strong><br />

gran aposta ha de ser aquesta. <strong>La</strong> que ens<br />

generarà activitat de futur és aquesta. Ara<br />

un dia d’aquests aniré a visitar una fàbrica,<br />

no a dins de Barcelona, que fan robòtica.<br />

Aposta pel primer robot català que podrà<br />

operar. Millor que el robot Da Vinci.<br />

—Us han espiat amb Pegsaus?<br />

—No ho sé.<br />

—Pegasus, com ho interpreteu?<br />

—El més gros del Pegasus no és que<br />

t’investiguin, sinó que a sobre se sàpiga.<br />

És el súmmum del ridícul. Puc entendre<br />

que un estat utilitzi unes eines. Però és<br />

que no es pot saber. És al·lucinant.<br />

—I ara espiaven Maragall.<br />

—L’interès de fer com sigui que l’alcalde<br />

no sigui independentista és una obsessió<br />

de l’estat central. A mi, per què em va<br />

passar el que em va passar? Doncs per<br />

la reunió amb l’alcalde de Nova York,<br />

senyor Bloomberg, vam estar parlant de<br />

la situació catalana i, sense estar a favor<br />

de la independència, el grup Bloomberg<br />

va fer un editorial posant de cap per avall<br />

l’estat espanyol perquè no permetia el<br />

referèndum. I crec que Jorge Fernández<br />

Díaz va dir: “Aquest.” I van inventar que<br />

jo tenia un compte corrent a Suïssa, que<br />

vam demostrar que era fals.<br />

—<strong>La</strong> nova política com la veieu?<br />

—Que hi ha voluntat destructiva. Abans<br />

no hi era. Jo em sento amic de Joan Clos,<br />

de Jordi Hereu. El senyor Balmón amb mi<br />

s’ha portat sempre de manera magnífica.<br />

A mi mai no se m’ocorreria de dur per la<br />

via penal Hereu o Clos. Fins i tot quan<br />

veig què fan a Colau, per qüestions de<br />

contractació, que les ha fetes mal fees,<br />

com tothom, no se m’ocorreria mai de<br />

dur-la als tribunals. No pensem igual<br />

amb Núñez Feijóo. Va ser director general<br />

de l’Insalud, però hi he tingut una relació<br />

fantàstica. I li tinc afecte. I el vaig anar a<br />

escoltar, l’altre dia. I diu coses, com les<br />

de la nacionalitat, oi, que el representant<br />

màxim de l’estat és el president, que<br />

la pena és que no les apliquin. I no les<br />

apliquen. Per què aleshores em posa un<br />

delegat per a vigilar-nos?<br />

—A Junts us vénen a demanar consell?<br />

—A mi no em ve a demanar consell<br />

ningú.<br />

—A ERC hi ha ex-consellers que tenen<br />

com a feina aconsellar els joves.<br />

—Junts encara no sabem què farà. El primer<br />

congrés serà ara al juny. El primer.<br />

Per moltes raons; perquè no s’atrevien,<br />

pel que sigui, encara no han fet el primer


30<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

XAVIER TRIAS<br />

ADIVA KOENIGSBERG<br />

congrés. Com actuaran? Almenys hi ha<br />

dues coses clares: Turull i Borràs es posen<br />

davant. I han de ser capaços de fer<br />

un discurs, no dos o tres. Una cosa és el<br />

que tu penses, i l’altra el del partit. No és<br />

igual. Si estem desorientats, aclarim-nos<br />

nosaltres, però no desorientem la gent.<br />

—ERC, partit d’ordre i moderació.<br />

—Han tocat la realitat i intenten fer una<br />

cosa que nosaltres hem intentat tota la<br />

vida: veure com influir a Madrid. Si la<br />

influencia només et ve quan tens els vots<br />

per pressionar, no va.<br />

—No va?<br />

—No. Perquè humilies l’altre. Hem<br />

d’aconseguir que tinguem influència<br />

pel que diem.<br />

—I això és possible?<br />

—És qüestió de treballar-hi.<br />

—Heu passat la covid.<br />

—He passat de tot. Em van fer el tractament<br />

del tremolor intencional. Amb<br />

l’edat augmenta. T’ho arreglen cremant<br />

les cèl·lules. Amb la mà dreta m’han fet<br />

el tractament pagant, i ja no tremolo. I<br />

amb l’altre estic esperant, que encara no<br />

és prestació universal. Ara amb Argimon<br />

de moment ho fan experimental al Trias<br />

i Pujol. Espero. Un cop fet, coronavirus.<br />

Després, quist sinovial que em feia anar<br />

coix. En acabat, aneurisma d’aorta. I<br />

l’últim és que puc anar sense ulleres.<br />

M’han operat de cataractes, fa quinze<br />

dies. Però les continuo portant de prop i<br />

perquè les ulleres formen part de la meva<br />

personalitat.<br />

—Ben guapo de jove, sense ulleres.<br />

—No m’he considerat mai guapo. Amb<br />

la meva dona vaig començar a sortir-hi<br />

de molt jove. Disset anys jo i quinze ella.<br />

Aquest any fa cinquanta anys que ens<br />

vam casar. Vam anar amb tots els néts al<br />

delta de l’Ebre, un cap de setmana. No els<br />

sembla prou. Amb un matrimoni amic,<br />

sis dies a Itàlia. I abans de l’agost anirem<br />

als fiords, a veure natura. L’important és<br />

enamorar-se.<br />

—Res a afegir?<br />

—Ajudaré tant com pugui, sempre que<br />

sigui per no barallar-se.<br />

Hi ha dues coses clares:<br />

Turull i Borràs es<br />

posen davant. I han de<br />

ser capaços de fer un<br />

discurs, no dos o tres.<br />

Una cosa és el que tu<br />

penses, i l’altra el del<br />

partit. No és igual. Si<br />

estem desorientats,<br />

aclarim-nos nosaltres,<br />

però no desorientem la<br />

gent


31<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

DAVID BUENO<br />

“El caos en l’habitació d’un adolescent<br />

és un reflex del que passa al seu cervell”<br />

Entrevista al doctor en biologia, professor i investigador,<br />

que ha publicat ‘El cervell de l’adolescent’<br />

ALBERT SALAMÉ


32<br />

DAVID BUENO<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />

S’acostuma a dir que els adolescents<br />

són còctels d’hormones<br />

incomprensibles, i a vegades es<br />

banalitza força sobre el perquè dels<br />

seus comportaments i inquietuds.<br />

Saber els condicionants socials que els<br />

expliquen és essencial, però també ho<br />

és saber els condicionants<br />

biològics, com funciona el<br />

seu cervell i quins canvis s’hi<br />

viuen per a entendre les seves<br />

conductes i tractar-ho més bé<br />

com a pares i mestres.<br />

Aquests canvis queden perfectament<br />

detallats en el llibre<br />

El cervell de l’adolescent (Rosa<br />

dels Vents), de David Bueno,<br />

doctor en biologia i professor<br />

i investigador de la secció<br />

de Genètica Biomèdica Evolutiva i del<br />

Desenvolupament de la Universitat de<br />

Barcelona. Parlem amb el doctor Bueno,<br />

que de manera entenedora i sempre optimista<br />

explica una part d’aquests canvis<br />

i dóna consells per a afrontar-los.<br />

Corporalment no canviem tant com<br />

els insectes, però a escala cerebral<br />

canviem moltíssim. És una metamorfosi<br />

imprescindible<br />

—Parleu de l’adolescència com a una<br />

metamorfosi, no necessàriament dolenta.<br />

En quin sentit?<br />

—Corporalment no canviem tant com<br />

els insectes, però a escala cerebral canviem<br />

moltíssim. És una metamorfosi<br />

imprescindible. Si no, no deixaríem enrere<br />

la infantesa o seríem uns adults no<br />

empoderats, sense capacitat de gestionar<br />

decisions.<br />

—Hi ha animals que passen per etapes<br />

semblants a l’adolescència, però que els<br />

dura molt menys...<br />

—Són els animals més propers evolutivament,<br />

com els ximpanzés, cosa que<br />

indica que l’adolescència no ha aparegut<br />

de cop, sinó que segueix el procés evolutiu<br />

normal de totes les espècies. En la vida<br />

dels ximpanzés, hi ha quinze dies entre la<br />

infantesa i la joventut en què<br />

prenen alguns riscos innecessaris,<br />

s’enfaden amb els<br />

adults... Una adolescència<br />

molt més lleu i molt curta.<br />

—Dieu que, en humans,<br />

aquest procés és important<br />

per a mantenir la curiositat,<br />

per exemple.<br />

—Sense adolescència no<br />

seríem humans, no seríem<br />

els humans que som ara.<br />

L’espècie humana basa la seva supervivència<br />

biològica en l’aprenentatge. Som<br />

molt nyicris, no tenim urpes, ni ullals,<br />

ni cames prou veloces... Ara sobrevivim<br />

perquè hem creat un món tecnològic,<br />

però com a animals del Paleolític vam<br />

sobreviure perquè aprenem coses noves<br />

tota la vida. Tots els mamífers, quan són<br />

cries, aprenen coses per adaptar el seu<br />

comportament a l’entorn, però nosaltres<br />

n’hem d’aprendre moltíssimes més. Als<br />

primers homínids, s’hi va afegir una segona<br />

infantesa que la resta de mamífers<br />

no té, dels tres anys fins a l’adolescència,<br />

i que serveix per a aprendre moltes coses.<br />

—Però nosaltres tenim, a més, l’adolescència.<br />

—A diferència dels altres homínids, perquè<br />

si entréssim directament a l’edat<br />

adulta deixaríem enrere molts aspectes<br />

d’infantesa que també són clau per a la<br />

nostra espècie, com la curiositat, l’afany<br />

per les novetats i trobar una certa motivació<br />

i recompensa, fins i tot a l’hora<br />

d’assumir riscs. Som l’única espècie<br />

realment curiosa, com a adults.<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

—Dieu que el cervell dels adolescents<br />

és com la seva habitació. Què voleu dir?


33<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

DAVID BUENO<br />

És més perjudicial esbroncar-los<br />

i obligar-los a tenir<br />

l’habitació perfectament<br />

endreçada que no pas<br />

mantenir un cert control,<br />

però deixar que exterioritzin<br />

allò que porten dins<br />

—Tenim la tendència a portar el món exterior<br />

cap a dins i d’exterioritzar l’interior.<br />

El caos en l’habitació d’un adolescent<br />

és un reflex del que passa al seu cervell,<br />

que fa la poda neuronal. El cervell elimina<br />

les connexions neuronals que mantenien<br />

els comportaments infantils i incorpora<br />

connexions noves per a adquirir els<br />

comportaments adults. És un procés<br />

asincrònic i una mica caòtic. Les connexions<br />

d’adult s’incorporen per assaig i<br />

error. Assagen comportaments d’adult<br />

–i s’equivoquen o encerten–, i aquests<br />

assaigs es fan segons les situacions o<br />

contexts que es troben, no estan programats<br />

per a un dia en concret. Aquest<br />

caos l’externalitzen a la seva habitació.<br />

—Per tant, no se’ls pot jutjar pel fet de<br />

tenir l’habitació desendreçada?<br />

—Mentre no sigui insalubre! [Riu.] És<br />

més perjudicial esbroncar-los i obligar-los<br />

a tenir l’habitació perfectament<br />

endreçada que no pas mantenir un cert<br />

control, però deixar que exterioritzin allò<br />

que porten dins. Hi ha alguns adolescents<br />

–de mitjana, més noies que nois–<br />

que tenen una habitació immaculada.<br />

També té una explicació biològica, això:<br />

si, inconscientment, detecto caos dins<br />

meu, intento portar un ordre extern per<br />

a mantenir l’ordre intern.<br />

—Què recomanaríeu als pares, sabent el<br />

que sabem del cervell dels adolescents?<br />

—Que comencin a pensar-hi des que<br />

neixen. Però no per preocupar-se, l’adolescència<br />

s’ha de gaudir al costat dels<br />

fills, cosa que no implica que no hi hagi<br />

moments durs. Com podem gaudir-ne?<br />

Fent que confiïn en nosaltres, i això es<br />

comença a treballar des del naixement.<br />

Quan neixen van moltes estones a coll, i<br />

aprenen a confiar en tu, però a mesura<br />

que es fan grans i els esbronques, això<br />

es perd. No parlo de no amonestar-los,<br />

sinó de parlar-los en positiu.<br />

—Llenguatge propositiu.<br />

—Exactament. En comptes de dir “no<br />

facis això”, dir “no seria millor fer...?”.<br />

En comptes de “a veure si endreces l’habitació<br />

d’una vegada”, dir “vols que<br />

t’ajudi a decidir com posar les coses si<br />

no saps gaire com fer-ho?”. Han de tenir<br />

la percepció que confiem en ells, que<br />

hi mantenim un vincle. <strong>La</strong> confiança<br />

s’encomana, si confio en ells, confiaran<br />

més en mi. I quan tinguin un problema<br />

d’adolescent, serà més fàcil que m’ho<br />

facin saber. Aquesta confiança també<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

fa que confiïn més en ells mateixos. En<br />

l’adolescència el cos canvia de manera<br />

inharmònica i perden autoestima. Si has<br />

treballat l’autoconfiança confiant en<br />

ells abans, aquesta autoestima es manté<br />

més alta.<br />

—<strong>La</strong> confiança es contagia gràcies a les<br />

neurones mirall?<br />

—Sí. Per mitjà de les neurones mirall i<br />

sistemes emocionals del cervell tendim a<br />

imitar allò que veiem. Si veig una persona<br />

que confia en mi, m’és fàcil confiar-hi.<br />

I viceversa. I cal ser coherents. Si un dia<br />

l’amonesto per una cosa i l’endemà li<br />

somric la mateixa ximpleria, això crea<br />

la sensació de no saber què fer. O si dic<br />

al meu fill preadolescent que no s’estigui<br />

tanta estona mirant el mòbil, però veu<br />

que sempre que sóc a casa jo el miro. O si<br />

dius al teu fill que no consumeixi alcohol<br />

i a casa, per a qualsevol celebració, el<br />

primer que fas és obrir una ampolla de vi.<br />

Transmets que, per a fer festa, l’alcohol<br />

és necessari. El pots fer servir, però és<br />

la manera com ho vens i ho transmets.


34<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

DAVID BUENO<br />

Necessiten límits de conducta<br />

per a mantenir-los sans<br />

i estalvis, però també<br />

necessiten límits per a<br />

poder-los trencar. Si no els<br />

trenquen, no maduraran tan<br />

bé, es mantindran dins la<br />

cotilla de la infantesa<br />

—Però és l’etapa de la rebel·lia per excel·lència.<br />

Això té explicació biològica?<br />

—Sí. Per deixar enrere la majoria de<br />

comportaments d’infantesa, has de mirar<br />

com ho fan els adults i intentar comportar-te<br />

com ells. D’infants depenem<br />

per a tot dels nostres pares, per això es<br />

posen una sèrie de límits. Per passar<br />

a l’edat adulta, els adolescents han de<br />

trencar aquests límits. Encara que els<br />

diguem “ara ja pots venir sol a casa”,<br />

necessiten explorar-los. “Pots venir sol,<br />

però vine directament.” “I què passa si<br />

no hi vaig directament?”, pensen. Els<br />

adults també tenim una sèrie de normes<br />

compartides, però no sempre en fem<br />

cas. Necessiten límits de conducta per a<br />

mantenir-los sans i estalvis, però també<br />

necessiten límits per a poder-los trencar.<br />

Si no els trenquen, no maduraran tan<br />

bé, es mantindran dins la cotilla de la<br />

infantesa.<br />

—Com es fa, això?<br />

—No hi ha normes, perquè cada adolescent<br />

és diferent. Hi ha adolescents<br />

molt llançats a qui potser cal posar límits<br />

més curts perquè no prenguin mal i hi<br />

ha adolescents introvertits a qui gairebé<br />

hem d’aplaudir el dia que se salten un<br />

límit. Aquesta relació s’ha d’establir en<br />

cada cas, i aquí hi ha la importància de<br />

la confiança.<br />

—Si no hi ha confiança per a explicar-se<br />

les coses, sovint s’acaben fent igualment,<br />

però mentint.<br />

—Amb el nostre fill gran, el primer dia<br />

que va dir-nos de sortir al vespre sense<br />

venir a sopar ens va preguntar a quina<br />

hora podia tornar. Havíem previst de<br />

dir-li a la una de la matinada, perquè fos<br />

aviat però ell tingués la sensació que era<br />

l’endemà. Però primer li vam preguntar<br />

a quina hora hauria de tornar. “A les<br />

dotze està bé”, ens va dir. I li vam dir<br />

que d’acord. Després va arribar a casa a<br />

un quart de dues. L’havíem sentit sense<br />

voler, però l’endemà li vam preguntar “a<br />

quina hora vas arribar?”, perquè veiés<br />

que no ens havíem quedat pendents esperant,<br />

sense confiar, que això és terrible.<br />

Ens va dir que havia tornat una mica<br />

més tard, gairebé a la una. Havia arribat<br />

una mica més tard de la una, però havia<br />

reconegut que havia arribat més tard,<br />

perquè hi havia aquesta confiança. Li<br />

vam dir que, si un altre dia es retardava,<br />

avisés per WhatsApp, i ara a vint-i-tres<br />

anys encara ho fa.<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

—Un altre tret típic dels adolescents<br />

és el gregarisme. També té explicació<br />

biològica?<br />

—Sí. És l’època en què el seu cervell més<br />

busca socialitzar amb els seus iguals i per<br />

això el col·lectiu d’adolescents i joves és<br />

el que més ha patit psicològicament la<br />

pandèmia. Es fan adults juntament amb<br />

la seva franja d’adolescents. <strong>La</strong> societat<br />

d’adults que bastiran, la bastiran amb<br />

els seus companys adolescents. Quan el<br />

cervell vol socialitzar i detecta que no pot,<br />

s’encén un senyal d’alarma, i en bona<br />

part d’aquí vénen els problemes psicolò-


35<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

DAVID BUENO<br />

Si algú envia un WhatsApp<br />

o penja un ‘tweet’, han de<br />

mirar ràpidament què és<br />

per no quedar-se fora del<br />

seu grup social. Com quan<br />

quedaven tots els amics i tu<br />

no hi podies anar, que estaves<br />

neguitós i amb por instintiva<br />

de quedar-te al marge<br />

ALBERT SALAMÉ<br />

gics que hem vist. Grups que abans eren<br />

físics ara són digitals. Per això els és tan<br />

difícil gestionar les xarxes, perquè el seu<br />

cervell els hi impulsa. Si algú envia un<br />

WhatsApp o penja un tweet, han de mirar<br />

ràpidament què és per no quedar-se fora<br />

del seu grup social. Com quan quedaven<br />

tots els amics i tu no hi podies anar, que<br />

estaves neguitós i amb por instintiva de<br />

quedar-te al marge.<br />

—Aquest gregarisme a vegades és molt<br />

perillós: si els meus amics es droguen,<br />

jo també.<br />

—Sí, els pares hem d’assumir que tenim<br />

una influència relativa. Totes les<br />

drogues estimulen una zona del cervell<br />

que s’anomena estriat, que és la que ens<br />

crea les sensacions de recompensa i ens<br />

permet anticipar-les. Per a disminuir el<br />

risc des de casa, hem d’oferir un ambient<br />

en què ells ja trobin altres activitats<br />

que recompensin: un ambient esportiu<br />

–l’esport que ells triïn, no el que tu vulguis–,<br />

un ambient d’aprenentatge que<br />

no sigui punitiu...<br />

—Continuant amb la qüestió del sistema<br />

educatiu: què hi ha de veritat i de<br />

mentida en la teoria de les intel·ligències<br />

múltiples?<br />

—És un mite, un neuromite. Quan ho va<br />

proposar Howard Gardner, va ser una<br />

gran <strong>revolució</strong>. Fins aleshores es considerava<br />

la intel·ligència bàsicament com a<br />

lògico-matemàtica, lingüística i visió espacial.<br />

Ell va dir que hi havia més intel·ligències:<br />

la social, la intrapersonal –tenir<br />

capacitat de pensar sobre tu mateix– la<br />

físico-sinestèsica... <strong>La</strong> intel·ligència va<br />

adquirir una visió molt més àmplia, però<br />

s’ha vist que el cervell no té moltes intel·ligències,<br />

en té una i prou. Passa que<br />

aquesta única intel·ligència és la suma de<br />

molts aspectes, que coincideixen més o<br />

menys amb els que va proposar. És una<br />

intel·ligència més global. Gardner mateix<br />

va reconèixer que, des de la neurociència,<br />

no es podia parlar d’intel·ligències múltiples,<br />

que era més adient parlar de facetes<br />

múltiples de la intel·ligència.<br />

—I què en sabem, del coeficient intel·lectual?<br />

Comenteu que fins i tot pot<br />

augmentar i disminuir durant l’adolescència.<br />

—No és constant al llarg de la vida. Depèn<br />

d’uns condicionants genètics, però<br />

també d’uns factors d’aprenentatge.<br />

Com que en l’adolescència es guanyen<br />

i es perden connexions neuronals, es<br />

detecten canvis en aquest valor. Si només<br />

calculem el coeficient a partir de la lògico-matemàtica<br />

i la lingüística, no ho fem<br />

bé, s’han d’incorporar més aspectes que<br />

no es poden quantificar només amb un<br />

test, sinó amb una interacció llarga amb<br />

un professional. A mi, en el seu moment,<br />

em va sortir que no era especialment<br />

eixerit... Per sort els meus pares no em<br />

van donar el resultat, perquè m’hauria<br />

condicionat. El comentari era “amb es-


36<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

DAVID BUENO<br />

forç i ajuda, acabarà l’EGB”. Al final vaig<br />

acabar un doctorat! [Riu.]<br />

—També dieu que les classes de secundària<br />

comencen massa d’hora si<br />

es té en compte la relació que tenen els<br />

adolescents amb la son. Per què els costa<br />

tant dormir?<br />

—El ritme circadiari, que és el que fa<br />

que a la nit tinguem son i al matí ens<br />

despertem espontàniament, és un ritme<br />

de vint-i-cinc hores. S’endarrereix dues<br />

hores de mitjana en l’adolescència, no<br />

sabem per què, però això vol dir que la<br />

son els arriba més tard. Obligar-los a<br />

anar a dormir abans és la millor garantia<br />

que no dormin: o xategen o entren en<br />

bucles (“he de dormir i no puc”), i encara<br />

costa més. A Anglaterra, que entren a<br />

l’institut a dos quarts de nou, es va fer<br />

un estudi en què els alumnes entraven<br />

a les deu. El nombre de dies que faltaven<br />

al centre per estar malalts disminuïa<br />

un 50% perquè el sistema immunitari<br />

també es regeix pel ritme circadiari, i<br />

el rendiment acadèmic augmentava un<br />

20%. Això vol dir que tots els alumnes<br />

acostumats a treure quatres, que pensen<br />

que mai no se’n sortiran, de sobte treuen<br />

un cinc i veuen futur acadèmic.<br />

—Per tant, retardaríeu l’horari escolar?<br />

—No ho sé, perquè és complicat per a la<br />

conciliació. Hi ha diferències amb Anglaterra,<br />

però és important que tinguem<br />

present que a les vuit del matí no els<br />

podem exigir la màxima concentració, el<br />

seu cervell encara no s’ha activat al 100%.<br />

Els mestres han de pensar estratègies per<br />

a mantenir les classes actives aquestes<br />

primeres hores. Potser la millor opció<br />

en aquesta franja és muntar un debat o<br />

crear situacions en què hi hagi interacció<br />

social.<br />

Podeu comprar El cervell de l’adolescent<br />

a la Botiga de <strong>VilaWeb</strong><br />

És important que tinguem<br />

present que a les vuit del<br />

matí no els podem exigir la<br />

màxima concentració, el seu<br />

cervell encara no s’ha activat<br />

al 100%. Els mestres han<br />

de pensar estratègies per a<br />

mantenir les classes actives<br />

aquestes primeres hores<br />

ALBERT SALAMÉ


37<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

VALTÒNYC<br />

“Tenia un pressentiment molt<br />

dolent, creia que m’extradirien”<br />

Entrevista en exclusiva a Valtònyc,<br />

ara que Bèlgica ha refusat definitivament<br />

la seva extradició


38<br />

VALTÒNYC<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

TXELL PARTAL<br />

Al titular hi diu “Valtònyc”, però<br />

segurament seria més correcte<br />

“Josep Miquel Arenas”. A l’entrevista<br />

que teniu a continuació, hi<br />

trobareu més que mai la persona<br />

que hi ha darrere de Valtònyc. Darrere<br />

d’aquell home fort, que sempre té<br />

una resposta eloqüent, hi ha una persona<br />

que fa més de deu anys que pateix per<br />

si ha d’entrar a la presó. Ho ha dit poc.<br />

No ha volgut mostrar les seves debilitats.<br />

Però, ara que ha derrotat Espanya<br />

definitivament, ara que la fiscalia ja ha<br />

anunciat que no recorreria contra el<br />

rebuig a l’extradició, s’ha volgut mostrar<br />

tal com és, en aquesta entrevista a<br />

<strong>VilaWeb</strong>. L’única que concedirà. Confessa<br />

que ha tancat una etapa i que ara vol<br />

viure. Vol gaudir de la llibertat que li van<br />

prendre ara fa deu anys, quan només en<br />

tenia divuit.<br />

—En sortir del jutjat dimarts us emocionàveu<br />

i dèieu: “Tinc ganes de començar<br />

a viure”...<br />

—Em vaig emocionar perquè em van<br />

passar pel cap els quatre anys d’exili. Vaig<br />

recordar-me de quan vaig arribar aquí<br />

sense res. De la gent que em va acollir,<br />

que s’ha convertit en la meva família.<br />

De tot el que he perdut durant aquests<br />

anys. S’ha mort la meva mare. No he vist<br />

néixer el meu nebot... Hem pagat un preu<br />

molt alt. Són molts anys de lluita, ara tinc<br />

ganes de viure. Aquests anys no han estat<br />

fàcils. He donat molt. De vegades, quan<br />

ho vius en primera persona, ho vius amb<br />

molta adrenalina i t’oblides que això que<br />

fas no és fàcil.<br />

—Ens hem quedat amb les declaracions<br />

potents o amb l’humor punxegut, però<br />

darrere de tot plegat hi ha també una<br />

persona. És això?<br />

—En realitat, fa molts anys que em vaig<br />

construir una mena de personatge per<br />

poder encarar tot el que em passava. No<br />

podia mostrar les meves debilitats. Havia<br />

de ser sempre fort. I això ja no és tan sols<br />

per la repressió, sinó per una infància<br />

dura. D’alguna manera totes aquestes<br />

respostes sense filtres eren una manera<br />

de protegir-me. Però quan passaven<br />

coses, després era jo que em quedava a<br />

casa capficat i preocupat pel que havia<br />

dit. Ha estat molt dur.<br />

—A partir d’ara veurem un altre Valtònyc?<br />

Teniu ganes de viure la vostra vida?<br />

—Sincerament, si et digués que no serà<br />

així i que continuaré igual de lluitador et<br />

mentiria. I no vull dir-te cap mentida,<br />

ni a tu ni al món. I sobretot, perquè em<br />

diria a mi mateix que no és legítim parar i<br />

canviar. I això no és veritat. No tinc l’obligació<br />

de donar-ho tot per aquesta lluita.<br />

A partir d’ara intentaré fer tot allò que no<br />

he pogut fer d’ençà que tinc divuit anys.<br />

Vull viure, sentir el meu cos, les meves<br />

emocions, valorar el meu entorn... Quan<br />

tenia divuit anys l’Audiència nacional<br />

espanyola em va detenir i em va imputar<br />

un delicte de terrorisme. D’ençà que era<br />

molt jove he viscut el pes que la fiscalia<br />

em demanàs una pena de presó de quatre<br />

anys. No he pogut construir el meu futur.<br />

—Què voleu dir?<br />

—Semblava que no podia existir un futur<br />

per a mi, perquè en qualsevol moment<br />

podia entrar a la presó. Sempre em voltava<br />

pel cap la idea que no tenia el dret<br />

de tenir un futur, perquè un dia es podia<br />

acabar tot. A Bèlgica m’he adonat que<br />

no. Puc tenir un futur i el vull construir.<br />

I m’agradaria compaginar-ho amb una<br />

militància de peu de carrer. Vull fer política<br />

d’una manera més acostada a la<br />

societat. No em vull tornar un inoperant<br />

polític. No he de ser tota la vida el Valtònyc<br />

aquell que ho sacrifica tot pels drets<br />

col·lectius. Ja he sacrificat molt. Tothom<br />

No tinc l’obligació de<br />

donar-ho tot per aquesta<br />

lluita. A partir d’ara<br />

intentaré fer tot allò que<br />

no he pogut fer d’ençà que<br />

tinc divuit anys. Vull viure,<br />

sentir el meu cos, les meves<br />

emocions, valorar el meu<br />

entorn..


39<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

VALTÒNYC<br />

ho entendrà. Si un dia cal o crec que és<br />

important, ho tornaré a donar tot. Però<br />

ja m’he enfrontat a un estat, he canviat<br />

una llei belga, els he vençut i he donat a<br />

conèixer a tot el món que a l’estat espanyol<br />

no hi ha llibertat d’expressió. Crec<br />

que ja he complit.<br />

—Ahir m’enviàveu un missatge i em dèieu:<br />

“Avui és la primera nit que dormiré<br />

com una persona lliure d’ençà que tinc<br />

divuit anys.” A les nits, era un pensament<br />

recurrent?<br />

—I tant. I no tan sols això. Era un sentiment.<br />

Recordo somnis recurrents. He<br />

tingut tota mena de somnis. He somiat<br />

moltes vegades que estava a Mallorca<br />

i em perseguien per tancar-me. O que<br />

volia fugir a Bèlgica i no podia, perquè ja<br />

sabem com ho vaig fer. O que era a Mallorca<br />

i que tothom que em trobava em<br />

girava l’esquena. Són somnis recurrents<br />

molt forts. I sí, són només somnis, però<br />

parlen d’alguna cosa. I ahir anar-me’n a<br />

dormir amb una rialla, pensant que era<br />

una persona lliure, va ser molt emotiu.<br />

Els he guanyat! Quan l’estat espanyol<br />

no juga amb les seves regles, perd. Està<br />

demostrat . Em van voler utilitzar com a<br />

exemple, perquè la gent s’autocensuràs,<br />

i no ho han aconseguit. Em fa molt feliç,<br />

ser un exemple de resistència.<br />

—Què vau fer, quan vau saber que éreu<br />

lliure?<br />

—Sempre, sempre, telefonar a ma germana.<br />

Això no ha canviat, des del primer<br />

moment que vaig arribar aquí. Quan<br />

les notícies són dolentes, no m’agrada<br />

telefonar-li. Llavors, prefereixo que se<br />

n’assabenti per la premsa, i que parlem<br />

quan ho hàgim paït i estiguem més tranquils.<br />

I ens puguem dir que ens en sortirem.<br />

Al final es tracta d’això, ens poden<br />

passar moltes coses dolentes, però ens<br />

en sortirem. Els humans som així, tenim<br />

aquesta capacitat de supervivència. No<br />

podem deixar que la por ens paralitzi i<br />

ens enfonsi.<br />

—I què li vau dir?<br />

—Que era lliure, que havíem guanyat<br />

Que no ens havien pogut vèncer. I que<br />

tots aquests quatre anys han valgut la<br />

pena. No podíem permetre que jo anàs a<br />

la presó. Això era el darrer recurs.<br />

—Anar a la presó hauria estat una derrota?<br />

—No, aquests dies havia pensat què diria<br />

si finalment m’extradien i havia d’anar<br />

a la presó. I tenia la sensació contrària.<br />

Malgrat que hagués entrat a la presó, els<br />

havia guanyats. Si hagués anat a la presó<br />

ara fa quatre anys, no hauria fet els amics<br />

que he fet aquí dalt, no hauria conegut la<br />

gent que he conegut, no hauria tingut tot<br />

aquest aprenentatge, no hauria madurat<br />

de la manera que ho he fet... I els mitjans<br />

internacionals no s’haurien fet el ressò<br />

que s’han fet de la meva causa. Hauria<br />

guanyat igualment, ho tinc claríssim.<br />

—Per tant, dimarts vau anar al tribunal<br />

pensant en l’extradició?<br />

—Sí, tenia un pressentiment molt dolent,<br />

creia que m’extradirien. Quan parles<br />

amb els teus advocats i et donen la seva<br />

opinió, espanta. I et seré completament<br />

sincer: quan vaig venir aquí no tenia res.<br />

I al final, quan no tens res a perdre, no<br />

tens por. Ara és diferent. Sí que tinc coses<br />

a perdre. Tinc un pis que m’ha costat<br />

molt de posar-lo de la manera que a mi<br />

m’agrada. Tinc un gat que m’estim molt.<br />

Tinc un grup d’amics que són fantàstics.<br />

Acab d’acabar un màster. Tinc moltes<br />

coses. Tinc un futur, i que em llevassin<br />

tot això em feia molta, molta, molta por.<br />

—I per què el teníeu, aquest pressentiment?<br />

—No ho sé. Vaig anar al tribunal pensant<br />

que no sortiria bé. En definitiva, lluites<br />

contra un estat. Podem fer moltes bromes,<br />

però l’estat espanyol és un estat<br />

fort. Sobretot perquè és un estat que<br />

sofreix una crisi de legitimitat, i està<br />

disposat a gastar molts de doblers per<br />

superar aquesta crisi. No té problemes a<br />

fer servir la repressió o l’espionatge. No<br />

em vaig imaginar mai que podria vèncer<br />

totalment l’estat espanyol, sense que<br />

posassin un recurs. I que abandonassin<br />

el vaixell d’aquesta manera, encara que<br />

tinguéssim la raó. Per això ahir va ser<br />

un dia de moltes emocions. I puc afegir<br />

una cosa?<br />

—I tant...<br />

—D’aquest darrer recurs, el que més<br />

m’ha agradat és que ha permès que el<br />

jutge de Gant investigàs més possibles<br />

delictes que els que demanaven d’analitzar<br />

per a l’extradició. Crec que ha mirat<br />

sis o set delictes més. Està molt bé que<br />

el jutge faci això, perquè ens aporta informació<br />

per a possibles noves peticions<br />

d’extradició.<br />

—Per aquesta sentència condemnatòria ja<br />

no us poden extradir, però ja teniu un altre<br />

cas obert a Sevilla en què us demanen quatre<br />

anys de presó. L’ofensiva no s’atura.<br />

I ahir anar-me’n a dormir<br />

amb una rialla, pensant<br />

que era una persona lliure,<br />

va ser molt emotiu. Els<br />

he guanyat! Quan l’estat<br />

espanyol no juga amb les<br />

seves regles, perd. Està<br />

demostrat


40<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

VALTÒNYC<br />

En realitat, avui dia, les<br />

úniques persones al món<br />

que són completament<br />

lliures són les ignorants<br />

i les que no tenen por.<br />

D’ignorants n’hi ha molts,<br />

per desgràcia. Però gent<br />

que no té por de res? Crec<br />

que no n’hi ha. Per tant,<br />

sóc lliure en el sentit que<br />

tinc una mica més de<br />

llibertat que fa dos dies<br />

—Sí, però és diferent. En la primera condemna<br />

ens van agafar inexperts i immadurs.<br />

Dúiem les defenses abaixades.<br />

No ens hauríem imaginat mai que ens<br />

tancarien a la presó per una cançó. Ara és<br />

diferent. Anam molt ben preparats. Tinc<br />

un equip d’advocats increïble. Aquesta<br />

victòria és tan meva, com seva. Per tant,<br />

si volen venir a cercar-me, endavant,<br />

estam preparats. Ens hem tornat forts.<br />

A més, em defensaré des d’Europa. Ja no<br />

em faran seure en una banqueta de l’Audiència<br />

Nacional espanyola. No vull que<br />

sembli que banalitz la repressió. És greu<br />

que ens posin una altra denúncia, però<br />

vull que sàpiguen que nosaltres també<br />

estam preparats. Ens trobaran forts, a<br />

punt per a lluitar de nou.<br />

—Suposo que hi haurà gent sorpresa que<br />

parlem de llibertat, perquè no és total.<br />

No podeu tornar a casa. És llibertat a<br />

Bèlgica, en realitat no?<br />

—Sí, però passa que si fem filosofia també<br />

ens podem preguntar qui és 100%<br />

lliure?<br />

—Us entenc perfectament, però si algú<br />

ens llegeix, i no sap què significa aquesta<br />

llibertat, no és completa.<br />

—Qui la té completa? Els humans tenim<br />

sensació de llibertat, quan una de les mil<br />

barreres que tenim davant s’abaixa. És<br />

a dir, tu treballes en una feina de merda<br />

que t’exploten, i la deixes, de cop et sents<br />

lliure. És real? Segurament no. En realitat,<br />

avui dia, les úniques persones al món que<br />

són completament lliures són les ignorants<br />

i les que no tenen por. D’ignorants<br />

n’hi ha molts, per desgràcia. Però gent<br />

que no té por de res? Crec que no n’hi ha.<br />

Per tant, sóc lliure en el sentit que tinc<br />

una mica més de llibertat que fa dos dies.<br />

—En sortir del jutjat parlàveu de la por<br />

que heu tingut aquests anys que la gent<br />

us oblidés...<br />

—Si, al final el món funciona com funciona,<br />

i si no parlen de tu, la gent t’oblida.<br />

Em feia molta por que, estant a l’exili,<br />

la gent s’oblidàs de mi. En realitat, això<br />

passa amb la majoria de casos de repressió.<br />

Jo explic que tinc aquesta por,<br />

però em sent una mica egoista, perquè a<br />

diferència de molts altres companys, de<br />

mi se’n parla. Ara, segurament, perquè<br />

la gent no s’oblidàs de mi he hagut de<br />

fer coses que altra gent no hauria fet. Hi<br />

ha gent que em diu que he anat contra<br />

els meus principis. Però jo ho veia clar:<br />

si venia a l’exili era per a guanyar. Havia<br />

de fer allò que fos, i així ho he fet. No ens<br />

oblidem que jo no sóc ningú. Sóc un al·lot<br />

de vint-vuit anys que de cop es troba amb<br />

tot això, i que té un discurs no gaire polititzat.<br />

No m’interessa viure de la política,<br />

ni dels partits. No m’interessa tot això.<br />

Amb els anys, he vist com anava perdent<br />

posicions en la notorietat. Sóc incòmode.<br />

—Incòmode?<br />

—M’he convertit en una persona incòmoda.<br />

No represento els interessos de<br />

ningú, només els meus i de la gent que<br />

estim. Per mi era important poder anar<br />

a dormir tranquil. Però sóc conscient que<br />

amb aquesta estratègia, cada vegada hi<br />

havia menys gent que comptava amb mi.<br />

I com que sóc jove, i un punt immadur,<br />

moltes de vegades he actuat de manera<br />

impulsiva. I això em tancava portes i em<br />

feia ser més residual. Un fet que em feia<br />

molta por.<br />

—En podeu posar un exemple?<br />

—Em va afectar molt la darrera vegada<br />

que Òmnium Cultural va venir a Bèlgica.<br />

No em va dir res. És veritat que tampoc<br />

no ho havien fet els darrers quatre anys<br />

d’ençà que sóc a l’exili. Però pensava que<br />

amb el canvi de junta potser canviarien<br />

les coses, que podríem construir coses<br />

junts. En definitiva, Òmnium és una associació<br />

cultural i jo sóc un raper que és<br />

a l’exili defensant la llibertat de creació<br />

cultural. Però no, de cop em trobo que<br />

han vingut a Brussel·les i no m’han dit<br />

res. I a sobre fan un tweet parlant de l’exili<br />

belga i ni m’anomenen. Com si no existís.<br />

I hi ha moltes coses que no se saben de<br />

l’exili belga.<br />

—Com ara quines?<br />

—Jo sóc aquí per una qüestió relacionada<br />

amb la música. Però m’he involucrat<br />

molt en els altres exiliats i les seves lluites.<br />

No se sap, però m’encarreg de tota la<br />

tecnologia de l’exili. Podríem dir que faig<br />

més feina per al cas dels polítics catalans<br />

exiliats que per al meu. Anam tots a una,<br />

la unió fa la força. Sense ells, jo tampoc<br />

no hauria pogut aconseguir la victòria.<br />

Per això, que Òmnium Cultural es preocupi<br />

només d’uns i m’invisibilitzi fa mal.<br />

Ara, no criticaré només Òmnium. No són<br />

els únics. Per exemple he viscut coses<br />

similars amb TV3. O amb algunes altres<br />

entitats, que són satèl·lits de certs partits.<br />

—Segurament no és casual això que expliqueu<br />

d’Òmnium Cultural. Arriba després<br />

d’unes crítiques al seva anterior junta.<br />

—Si tu ets una entitat amb 180.000 socis,<br />

has d’aguantar aquestes crítiques. Tu que<br />

tens tants socis, no pots anar contra una


41<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

VALTÒNYC<br />

persona sola, pel simple fet que t’hagi fet<br />

una crítica. Això mateix passa amb Esquerra<br />

Republicana. Tu els fas una crítica<br />

i de cop activen tots els bots a Twitter per<br />

atacar-te. Es nota molt quan passa. Tothom<br />

t’ataca amb el mateix argumentari,<br />

les mateixes frases. No volem crear una<br />

república? Què farem? Què no hi pugui<br />

haver autocrítica? Al final els faig una<br />

crítica legítima i raonada. Si això no és<br />

possible de fer ara que construïm aquesta<br />

república, que passarà quan la tinguem?<br />

Si no podem fer aquesta autocrítica, que<br />

ens diferenciarà d’Espanya?<br />

—Us heu sentit utilitzat?<br />

—No. Seria molt hipòcrita que et digués<br />

que sí. Jo també els he fet servir. Sóc a<br />

prop dels polítics catalans a l’exili, no<br />

tan sols perquè els estim o perquè crec<br />

que la seva causa és injusta. Sóc conscient<br />

que al seu costat el meu cas guanya<br />

visibilitat. En Puigdemont me l’estim.<br />

Puc mirar pel·lícules amb ell, fer broma<br />

i ajudar-lo si té un problema. Però això<br />

no impedeix que sigui conscient que si<br />

sóc al seu costat tindré més visibilitat. Si<br />

estigués sol, no m’haurien fet tant de cas.<br />

Però som conscients d’això i no ens ho<br />

podem retreure. Al final som aquí lluitant<br />

per sobreviure. Estic convençut que ells<br />

també m’han usat, com jo a ells. Però a mi<br />

no em molesta, això. A mi, em molesta el<br />

màrqueting digital. Què fem? Lluitem pels<br />

drets fonamentals o fem màrqueting per<br />

aconseguir més socis? I això és una cosa<br />

que em grinyola, d’entitats com Òmnium<br />

o l’ANC, però també del Consell per la<br />

República, que ho tinc a prop i col·laboro<br />

amb ells. Sempre que puc, els faig aquesta<br />

crítica. Només volen socis? O volen fer<br />

polítiques reals per canviar coses? Em<br />

molesta que ara toca que tothom faci un<br />

tweet sobre mi, i després res. És com quan<br />

el Barça guanya. Tothom ho celebra. Però<br />

i quan les coses no van tan bé?<br />

—No valen els piulets, oi?<br />

—Fer un vídeo o un tweet de poc serveix.<br />

És més important venir a Bèlgica i ferme<br />

una abraçada. Parlem i construïm<br />

Esper que tot això que he<br />

après pugui servir per a<br />

ajudar la gent que tingui<br />

una situació similar a la<br />

meva. Vull ser un exemple<br />

de lluita i de resistència.<br />

Per això fa uns anys vaig<br />

crear la plataforma Ni un<br />

Pas Enrere<br />

una estratègia. Així és com m’ajudes de<br />

veritat. A mi que em facis una campanya<br />

de suport, i que això només et serveixi<br />

per a tenir més socis, no m’aporta res.<br />

Però no és que em senti utilitzat, és que<br />

no m’agrada el sistema. En realitat a la<br />

música passa alguna cosa semblant. He<br />

deixat de fer música perquè s’ha convertit<br />

en una cosa molt ràpida. Ens hem<br />

acostumat a les històries de l’Instagram.<br />

Tot va ràpid i dura vint-i-quatre hores.<br />

Fer una cançó implica molta feina, perquè<br />

la gent només l’escolti vint-i-quatre<br />

hores. Ens emborratxen d’informació i<br />

contingut i això ens afecta tots els sentits.<br />

Passa una cosa avui, tothom en parla i<br />

s’hi manifesta. I l’endemà ni se’n recorden,<br />

ja estan pendents d’una altra cosa.<br />

—Això ho heu viscut amb la música?<br />

—Sí. Quan van sortir els nostres casos,<br />

tots els festivals van dir que ens programarien<br />

a mi i en Pablo Hasel. L’any<br />

següent ningú no se’n recordava, de<br />

nosaltres. Em va fer mal que enguany<br />

el Canet Rock vagi a Mallorca i no s’hagin<br />

recordat de mi. Encara que fos de<br />

manera simbòlica, posant-me al cartell.<br />

Al final, què som per a aquesta gent? Només<br />

un reclam publicitari? Segurament<br />

hauria de callar més.<br />

—Ja està bé que algú ho digui.<br />

—Supòs. Ahir en Toni Soler em va trucar<br />

perquè sortís al seu programa. Li<br />

vaig dir que no. En Toni Soler se’n riu<br />

molt dels exiliats. No només en el seu<br />

programa, sinó també en els articles<br />

que escriu. Parla del castell de Waterloo,<br />

com si nosaltres fóssim tots bojos<br />

i només féssim el que diu Puigdemont.<br />

Entenc que digui coses així quan fa humor,<br />

però en els articles no fa humor,<br />

fa anàlisi política. Toni Soler humilia<br />

l’exili, i després em demana que surti<br />

el seu programa? Supòs que és el<br />

que estan acostumats a fer. Però a mi<br />

no m’hi trobaran, en aquest món ple<br />

de falsedats. Li vaig dir que no, de males<br />

maneres.<br />

—Mirem endavant? I ara què?<br />

—Fins ara havia posat el meu cas en<br />

favor de la lluita d’uns drets col·lectius.<br />

Ara toca no pensat tant en el meu cas<br />

com en el meu aprenentatge. Esper que<br />

tot això que he après pugui servir per a<br />

ajudar la gent que tingui una situació<br />

similar a la meva. Vull ser un exemple<br />

de lluita i de resistència. Per això fa uns<br />

anys vaig crear la plataforma Ni un Pas<br />

Enrere. El dia que algú necessiti ajuda, hi<br />

serem. Per mi, ara, el pas més important<br />

és que Pablo Hasel surti de la presó. Per<br />

això, necessitam l’ajuda d’entitats com<br />

Òmnium Cultural o l’Assemblea. Cal fer<br />

una estratègia conjunta. Necessitam<br />

entitats que puguin mobilitzar molta<br />

gent. No podem quedar-nos de braços<br />

plegats, i anar fent tweets mentre ell és<br />

a la presó.


42<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

“Alguna cosa falla<br />

si treballem cent<br />

hores més que a<br />

la Unió Europea<br />

i som menys<br />

productius”<br />

Entrevista al secretari d’Ocupació de la Generalitat<br />

sobre els plans experimentals per a racionalitzar la<br />

jornada laboral i augmentar la productivitat<br />

PRATS I CAMPS


43<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />

<strong>La</strong>bora, el servei d’ocupació valencià,<br />

posa en marxa una experiència perquè<br />

les empreses implanten la setmana<br />

laboral de trenta-dues hores<br />

o de quatre dies. <strong>La</strong> institució acompanyarà<br />

les companyies interessades i les<br />

assessorarà per aconseguir la mateixa<br />

productivitat. Durant tres anys, i mentre<br />

es reajusten els sistemes de producció,<br />

<strong>La</strong>bora abonarà la diferència perquè el<br />

treballador mantinga el seu salari.<br />

Augmentar la productivitat per reduir<br />

les jornades laborals és una obsessió que<br />

fa anys ocupa el secretari d’Ocupació i<br />

director general de <strong>La</strong>bora, Enric Nomdedéu.<br />

<strong>La</strong> posada en marxa d’aquest experiment<br />

coincidirà amb l’organització<br />

a València d’un simposi internacional<br />

sobre la setmana de quatre dies. Es<br />

tracta de saber-ne els èxits, els fracassos<br />

i els camins a seguir per arribar allà<br />

on sembla inevitable: reduir hores de<br />

feina i de desplaçaments, i mantenir la<br />

productivitat o augmentar-la.<br />

En aquesta entrevista, Nomdedéu reflexiona<br />

sobre aquest aspecte, confessa<br />

que fa més de quaranta hores setmanals<br />

i parla sobre algunes qüestions que afecten<br />

el Consell.<br />

—Per què treballeu en aquesta reducció<br />

de la jornada laboral?<br />

—Del punt de vista ambiental, és obvi<br />

que una reducció de la jornada, de cinc<br />

dies a quatre, té avantatges. Pel consum<br />

intensiu, pel trànsit al carrer. Del punt<br />

de vista social, també millora la qualitat<br />

de vida dels treballadors. L’OMS diu que<br />

el 4% de les morts al món són fruit de<br />

l’excés de treball. Òbviament, no parla<br />

de nosaltres, sinó d’altres punts del<br />

món, però ací tenim estrès, síndrome<br />

del treballador cremat, accidents laborals<br />

a última hora perquè deixem de<br />

prestar atenció. I encara hi ha el balanç<br />

econòmic.<br />

—I què diu el balanç econòmic?<br />

—Que fem feina més de cent hores més<br />

que la mitjana europea i, en canvi, som<br />

menys productius. Per tant, a l’equació<br />

falla alguna cosa. No és veritat que si<br />

treballes més hores, ets més productiu.<br />

Tampoc no és cert que si treballes menys,<br />

ets més productiu.<br />

—I doncs?<br />

—<strong>La</strong> idea és millorar la productivitat,<br />

però això no vol dir necessàriament produir<br />

més, perquè el planeta és finit. Hem<br />

de ser productius esmerçant el menor<br />

nombre d’hores i de recursos possibles.<br />

Per tant, això és una qüestió d’innovació<br />

organitzacional. I això és el que oferim a<br />

les empreses. Els diem, si voleu participar<br />

en aquest programa experimental, us<br />

heu de posar d’acord amb els treballadors<br />

i ens heu de presentar un programa de<br />

millora de la productivitat. Els ho posem<br />

fàcil i si són una empresa xicoteta,<br />

els ajudem a fer-ho, sense cap cost, per<br />

mitjà de l’IVACE. Si accepta, l’empresa es<br />

compromet a reduir d’un 20% el nombre<br />

d’hores setmanals a tota l’empresa o en<br />

algun departament concret. Poden triar<br />

si redueixen la jornada a quatre dies o la<br />

deixen en cinc, treballant menys hores.<br />

—El treballador cobra el mateix sou i<br />

<strong>La</strong>bora abona la diferència a l’empresa.<br />

—Hem fet càlculs i, perquè l’acompanyament<br />

siga efectiu, el primer any paguem<br />

el 100% del diferencial, el segon<br />

any, el 50%, i el tercer el 25%. Si l’empresa<br />

veu que la cosa no rutlla, pot eixir<br />

del programa en qualsevol moment.<br />

—Hi haurà un monitoratge per part de<br />

l’administració?<br />

—Es farà de manera molt senzilla, amb<br />

una organització externa que fa anàlisis<br />

i ens ajudarà a fer el control. A més, amb<br />

les cotitzacions comprovarem la reducció<br />

de jornada. És un programa experimental<br />

amb uns objectius molt ambiciosos, però<br />

No és veritat que si<br />

treballes més hores,<br />

ets més productiu.<br />

Tampoc no és cert que si<br />

treballes menys, ets més<br />

productiu


44<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

molt discret econòmicament. El pressupost<br />

total de <strong>La</strong>bora és de 520 milions i a<br />

aquests ajuts hi dedicarem un milió i mig.<br />

fabricant cent cadires més el dia que fa<br />

cinc. Llavors haurà de contractar personal.<br />

Però l’objectiu no és aquest.<br />

Som pioners com a<br />

administració. <strong>La</strong> gran<br />

prova de foc la tenim<br />

en el simposi dels dies<br />

27 i 28 de maig. Vénen<br />

experts i teòrics de<br />

diferents universitats<br />

del món<br />

—<strong>La</strong> finalitat de la reducció de la jornada<br />

és crear més llocs de feina perquè les<br />

empreses necessiten contractar més?<br />

—No exactament, perquè aquesta idea<br />

que roda en el món de l’economia d’ençà<br />

de fa dècades parteix d’una base incerta,<br />

que és que hi ha una quantitat exacta de<br />

treball que pots repartir entre més gent<br />

o menys. <strong>La</strong> història demostra que això<br />

no és veritat. Sí que pot passar que, si un<br />

fabricant fa 400 cadires en una setmana<br />

de cinc dies i amb el nostre programa<br />

aconsegueix millorar la productivitat<br />

i les fa en quatre dies, vulga continuar<br />

—En quin espill us mireu?<br />

—En poquets. Som pioners com a administració.<br />

<strong>La</strong> gran prova de foc la tenim en<br />

el simposi dels dies 27 i 28 de maig. Vénen<br />

experts i teòrics de diferents universitats<br />

del món. Hi participen els secretaris<br />

generals dels grans sindicats espanyols,<br />

els sindicats francesos. També ve el sindicat<br />

alemany del metall. <strong>La</strong> siderúrgia<br />

alemanya ha fet una reducció a 28 hores<br />

setmanals sense reduir el salari. Tenen<br />

una bona història per a contar. Nosaltres<br />

escoltarem i prendrem notes perquè<br />

volem fer les coses bé. I també sabem<br />

PRATS I CAMPS


45<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

PRATS I CAMPS<br />

que hi ha un exemple que no hem de<br />

seguir. A França no ha funcionat. Es van<br />

establir les 32 hores per decret, però amb<br />

tantes excepcions, que s’han disparat les<br />

hores extra i altres efectes. S’ha de fer<br />

per convicció.<br />

—A partir d’aquest congrés, prendreu<br />

decisions?<br />

—Esperem aprendre-hi molt. No hem<br />

anat a buscar gent que necessàriament<br />

estiga d’acord amb el que nosaltres proposem,<br />

sinó gent que ha opinat sobre<br />

això. L’ex-ministre Joan Majó farà la<br />

conferència inaugural. El govern d’Islàndia<br />

vindrà a explicar-nos com ho fan.<br />

Aquesta setmana, m’han telefonat del<br />

SOC dient-me que ells també hi donen<br />

voltes i que vindran a veure què s’hi diu.<br />

Esperem que siga un primer pas. Quan<br />

ho vaig comentar l’any 2018 a Alzira, els<br />

titulars de l’endemà deien que m’havia<br />

tornat boig. Ara ja som molts, els bojos.<br />

<strong>La</strong> prova és que tenim trenta ponents de<br />

tretze països diferents. I tenim la sensació<br />

que aquesta cimera serà la primera,<br />

però no serà l’última, i ens hauran de<br />

convidar com a experts a altres conferències.<br />

—Les empreses estan preparades per a<br />

assumir aquest desafiament?<br />

—Hi ha de tot. En general, no, perquè és<br />

una qüestió molt nova, i al final, el que<br />

més ens preocupa, o ens ocupa, és que el<br />

85% són xicotetes i mitjanes empreses.<br />

Tenim clar que la Ford no vindrà a preguntar-nos<br />

com ho han de fer per millorar<br />

la productivitat. El talent empresarial<br />

no és hereditari. A vegades ens trobem<br />

que segones i terceres generacions arrosseguen<br />

una manera de treballar que<br />

als pares o als avis els va anar molt bé per<br />

a posar en marxa una empresa, però ara<br />

ja no funciona. Hi insistisc. Si treballem<br />

cent hores més que la mitjana europea i<br />

Tenim trenta ponents de<br />

tretze països diferents.<br />

I tenim la sensació que<br />

aquesta cimera serà la<br />

primera, però no serà<br />

l’última, i ens hauran de<br />

convidar com a experts<br />

a altres conferències


46<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

Hem d’evolucionar cap<br />

a treballar per objectius.<br />

Estem preparats?<br />

Segurament tot el món,<br />

no, però també creiem<br />

que els experimentals<br />

serveixen per a això,<br />

perquè si una empresa<br />

determinada ho posa en<br />

marxa i li funciona bé, la<br />

del costat ho copiarà. I<br />

això val per a l’empresa<br />

i per als treballadors<br />

som menys productius, vol dir o bé que hi<br />

ha hores ocioses, que n’hi ha, o simplement<br />

que els sistemes de producció són<br />

millorables. Té poc sentit que el senyor<br />

Henry Ford descobrira fa més de cent<br />

anys que podia fer molts més cotxes si<br />

s’organitzava d’una altra manera i fent<br />

una jornada de quaranta hores. Si el senyor<br />

Henry Ford alçara el cap i anara a<br />

Almussafes i veiés els robots que hi ha,<br />

diria, què feu treballant quaranta hores?<br />

N’hauríeu de treballar 15! No ha passat,<br />

això, en cent anys. Alguna cosa hem fet<br />

malament.<br />

—I els treballadors estem preparats?<br />

—Una de les coses que ha accelerat el<br />

canvi de paradigma mental ha estat la<br />

pandèmia. De sobte hem descobert que la<br />

realitat no sempre és com ens pensàvem<br />

que era, inamovible. S’han obert moltes<br />

oportunitats. I ara hi ha aquest fenomen<br />

molt interessant i molt preocupant de la<br />

gran dimissió: als EUA, la gent que diu<br />

“me’n vaig a casa, aquesta feina no és<br />

el que jo necessite. <strong>La</strong> pandèmia m’ha<br />

demostrat que per damunt d’això hi ha<br />

la vida, hi ha la meua família, hi ha poder<br />

llegir un llibre”. Nosaltres, sempre que<br />

parlem de conciliació, parlem de llegir<br />

un llibre o anar al teatre, no de cuidar la<br />

mare o el fill, que també s’ha de fer, però<br />

no és només això. Som en un moment de<br />

canvi històric que la pandèmia ha accelerat,<br />

però de la qual haurem d’aprendre<br />

algunes coses.<br />

—Com ara, quines?<br />

—Una és que la presencialitat a les empreses<br />

no és la millor idea del món i,<br />

en canvi, els sindicats continuen demanant<br />

que es fitxe… Perdoneu, sou al<br />

segle XIX, els partits van haver de fer una<br />

perestroika i algun dia la fareu també els<br />

sindicats. Això és molt antic. No serveix<br />

de res, fitxar, les trampes es fan igual.<br />

Hem d’evolucionar cap a treballar per<br />

objectius. Estem preparats? Segurament<br />

tot el món, no, però també creiem que els<br />

experimentals serveixen per a això, perquè<br />

si una empresa determinada ho posa<br />

en marxa i li funciona bé, la del costat ho<br />

copiarà. I això val per a l’empresa i per<br />

als treballadors.<br />

—Parleu de millorar la qualitat de vida<br />

d’uns treballadors i d’uns altres que<br />

dimiteixen. Però hi ha aquells que no<br />

tenen la possibilitat de dimitir perquè<br />

no tenen feina. Com es compaginen<br />

aquests discursos?<br />

—És cert que hi ha precarietat laboral i<br />

un cert desquadrament entre la formació<br />

que oferim i les necessitats de les empreses<br />

i això fa que hi haja gent aturada<br />

i vacants que no podem cobrir. Per això<br />

tenim el pressupost dels 520 milions<br />

d’euros. A experimentar les 32 hores, hi<br />

dediquem un milió i mig. <strong>La</strong> resta és per<br />

a tots aquests altres casos. És una mesura<br />

que sembla que va encaminada a millorar<br />

més la vida de la gent que ja ho té millor.<br />

Haurem d’aprendre no a mirar qui està<br />

pitjor, sinó qui està millor per arribar-hi.<br />

—Heu estat encausat, jutjat i absolt. Al<br />

jutjat diguéreu que el cas havia deixat<br />

abatuda la vostra família. Ja us n’heu<br />

refet?<br />

—Afortunadament, sí. Però costa. Ma<br />

mare té 88 anys i quan baixava a comprar<br />

el pa li deien, Elena, què ha fet el teu<br />

fill? Li ho expliques i ho entén, però han<br />

intentat fer-li passar vergonya. És molt<br />

valenta i planta cara. <strong>La</strong> meua filla era<br />

menuda quan tot això va començar. Que<br />

ens demane “vull que pintem l’habitació”<br />

i dir-li “espera’t a veure com s’acaba<br />

això”, perquè la meua feina depenia<br />

d’aquestes coses… Ha estat dur, ha estat<br />

dur per a la meua família.<br />

—A partir d’aquesta experiència, i com a<br />

referent del partit que sou, n’heu parlat


47<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

PRATS I CAMPS<br />

amb la vice-presidenta Oltra?<br />

—No. Ara, en aquest moment, no. Dit<br />

d’una altra manera, sí que n’hem parlat.<br />

No els últims dies. Quan va passar això<br />

meu, molt. <strong>La</strong> fiscalia no em va acusar<br />

mai. Només eren les acusacions del PP,<br />

però jo creia que si la fiscalia m’acusava,<br />

hauria de dimitir. <strong>La</strong> vice-presidenta em<br />

va fer una reflexió. Entenia que personalment<br />

no ho poguera aguantar. Jo he estat<br />

dos anys defugint actes del meu partit<br />

perquè em trobava incòmode, he hagut<br />

d’anar a teràpia perquè tenia la sensació<br />

que la gent m’assenyalava pel carrer. I<br />

jo no havia fet res. Però la vice-presidenta<br />

em deia, si t’imputa la fiscalia, en<br />

tornem a parlar, però retirar-se sense<br />

haver fet res és regalar totes les cartes<br />

a l’adversari. Ells ja saben com ho han<br />

de fer per fer-nos fora a tots. Tal com<br />

va la cosa, només cal veure què li passa<br />

a ella, quan es tanca una causa, apareix<br />

algú per darrere i la torna a obrir. Per<br />

tant, prudència. A ningú de nosaltres<br />

se’ns acusa d’haver-nos posat diners a la<br />

butxaca. A mi m’acusaven d’una cosa que<br />

va resultar falsa i a la vice-presidenta, no<br />

sé de què, potser de gestionar de manera<br />

ineficient… Això ha de representar dimissions?<br />

Entenem que no.<br />

—Enteneu, per tant, que no se’n vaja.<br />

—Del seu cas n’hem parlat a escala personal.<br />

Però ara us diré una cosa. En tinc<br />

tota la convicció. Mónica Oltra ha estat<br />

un puntal extraordinari per a la creació<br />

d’aquest instrument polític que és<br />

Compromís, amb tots els seus defectes i<br />

virtuts, i si Mónica Oltra pren consciència<br />

que ella es pot convertir en una rèmora,<br />

no tinc cap dubte que no farà mal a l’organització.<br />

Mónica Oltra ha estat<br />

un puntal extraordinari<br />

per a la creació d’aquest<br />

instrument polític que<br />

és Compromís, amb<br />

tots els seus defectes i<br />

virtuts, i si Mónica Oltra<br />

pren consciència que<br />

ella es pot convertir en<br />

una rèmora, no tinc cap<br />

dubte que no farà mal a<br />

l’organització


48<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

—Enteneu que altres companys del Botànic<br />

demanen que faça un pas al costat?<br />

—No crec que siga necessari. Entre altres<br />

coses, perquè de moment encara estem<br />

pendents del suplicatori i falten alguns<br />

passos per a veure com s’acaba. Però hi<br />

insistisc. S’acabe com s’acabe, o evolucione,<br />

no tinc cap dubte que algú que ha<br />

fet tant per a crear aquest instrument no<br />

farà res per a perjudicar-lo. Pesarà més<br />

el valor de l’instrument que el dolor que<br />

puga representar prendre una decisió en<br />

un moment determinat.<br />

—És rellevant que la demarcació de<br />

Castelló s’haja quedat sense cap<br />

conseller després de la crisi de govern?<br />

—El president ho és. Sempre m’ha preocupat<br />

molt eixe discurs de tingues un<br />

conseller de no sé on… Mireu, parlem de<br />

xifres, i el que s’ha de fer, i no amb caràcter<br />

provincial, és garantir unes inversions<br />

justes als diferents territoris del país. No<br />

crec que siga especialment important, i<br />

veig estrany que en el meu partit ens preocupen<br />

aquestes coses. Crec recordar que<br />

això de les províncies no ens ho crèiem. Jo<br />

continue sense creure-m’ho.<br />

—Us esperàveu l’eixida de Marzà?<br />

—Sí. No sabia en quin moment passaria,<br />

però ja havia comunicat la seua voluntat<br />

de deixar la conselleria. Marzà ha dirigit<br />

una macroconselleria extraordinàriament<br />

pesada quant a competències, i ho<br />

ha fet durant molts anys. Ens coneixem<br />

de fa molts anys, i li vaig dir que si la<br />

decisió d’eixir era de caràcter personal,<br />

li donava tot el suport i ho entendria. No<br />

m’agradaria, perquè pense que ho feia bé.<br />

Uns hauran de treballar<br />

moltes hores perquè uns<br />

altres puguen treballarne<br />

menys. Jo treballe per<br />

la meua filla<br />

PRATS I CAMPS


49<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

—Se n’ha anat per preparar la candidatura<br />

a la presidència?<br />

—Per allò que ell crega oportú. Compromís<br />

decidirà el que haja de decidir, però<br />

és veritat que enfortir el partit és una<br />

feina molt important, i Vicent Marzà és<br />

una persona extremadament treballadora.<br />

Ara no té la pressió que té la gestió<br />

d’una conselleria com aquesta. Per tant,<br />

encara que continue fent setanta hores<br />

la setmana, que està molt malament, les<br />

fa sense una pressió afegida, que és la de<br />

gestionar una macroconselleria. I al final,<br />

mentalment, la gent necessitem canviar<br />

d’àmbit per ser eficients.<br />

—Les eixides de Vicent Marzà i Vicent<br />

Soler afebleixen el Consell?<br />

—Tots dos eren referents. A Soler,<br />

aquests dies li he enviat un missatge.<br />

Com a nacionalista que sóc, com a referent<br />

del valencianisme que és ell, ha estat<br />

un honor treballar-hi. També eren molts<br />

anys. El conseller España deia en la presa<br />

de possessió que tots els governs són de<br />

coalició: Hisenda contra la resta. Això té<br />

un desgast. Crec que s’ha fet una bona<br />

remodelació en general. S’ha criticat<br />

que ara siga el segon escalafó que puge<br />

al primer. A mi em sembla molt raonable<br />

quan falta un any per a les eleccions. No<br />

posaràs al capdavant d’una conselleria<br />

algú que ve de fora. Em sembla molt<br />

raonable posar gent que sap gestionar<br />

en llocs de gestió.<br />

—Quantes hores feu feina a la setmana?<br />

—[Riu] Moltes, més de quaranta, segur.<br />

Però no és rellevant. Uns hauran de<br />

treballar moltes hores perquè uns altres<br />

puguen treballar-ne menys. Jo treballe<br />

per la meua filla.<br />

treballe menys de les que hauria fet si nosaltres<br />

no haguérem fet aquestes passes.<br />

De moment, en fa moltes. És el primer<br />

any d’institut i acaba a les tantes de la nit<br />

fent deures. Eixe és un problema global,<br />

haver d’omplir totes les hores, com si<br />

el dret a la peresa no fos un dret de les<br />

persones. El treball és un càstig.<br />

—…<br />

—Ens ha passat que ara treballar és allò<br />

que et fa persona. Resulta que quan et<br />

presentes no dius: Enric Nomdedéu,<br />

saxofonista afeccionat i molt roín. Dic,<br />

graduat social… <strong>La</strong> nostra marca personal<br />

s’ha convertit en la nostra professió.<br />

No és el més important que faig en la<br />

meua vida. M’hauríeu de veure ballar el<br />

pas doble, sóc molt bo. I, en canvi, em<br />

presente com a gestor públic, i això no<br />

és el més important que faig en la meua<br />

vida. Això necessita una revisió.<br />

—El treball no dignifica?<br />

—Pot dignificar, però no dignifica més<br />

que anar a córrer a la vesprada amb dos<br />

amics o fer una cervesa amb una amiga.<br />

El treball pot dignificar, però no pot ser<br />

allò que ens identifica com a persones.<br />

No pot ser el nucli central de les nostres<br />

vides. El treball ens hauria de permetre<br />

de fer moltes altres coses que són molt<br />

importants, perquè has d’omplir la nevera,<br />

però fins ací. Ara hi ha una tendència<br />

que diu que ni tan sols és necessari que<br />

t’agrade la teua feina. Que n’hi ha prou<br />

de fer-la bé. És veritat que si t’agrada, li<br />

pots dedicar més hores i no et sap tant<br />

de greu. Hem d’entendre el treball com<br />

allò que és necessari per a fer allò que ens<br />

permet ser feliços. A vegades la felicitat<br />

no és de 8 a 3.<br />

Resulta que quan et<br />

presentes no dius: Enric<br />

Nomdedéu, saxofonista<br />

afeccionat i molt roín.<br />

Dic, graduat social… <strong>La</strong><br />

nostra marca personal<br />

s’ha convertit en la<br />

nostra professió<br />

—Quantes hores treballarà la vostra filla<br />

quan arribe al mercat laboral?<br />

—No en tinc ni idea, però segurament,<br />

gràcies al que fem, és possible que en<br />

—El discurs és molt bo, però torne a<br />

pensar en la gent que no té feina.<br />

—520 milions d’euros dedicats a això.<br />

Hem baixat 20 punts l’atur des del 2015.


50<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENRIC NOMDEDÉU<br />

Hi ha 352.000 persones<br />

que encara no tenen<br />

un lloc de feina, i per a<br />

molts dels que sí que en<br />

tenen, no és suficient,<br />

o no els satisfà, i hem<br />

inventat conceptes com<br />

“treballadors pobres”,<br />

que això ja et fa explotar<br />

el cap<br />

No anem bé. Hi ha 352.000 persones que<br />

encara no tenen un lloc de feina, i per<br />

a molts dels que sí que en tenen, no és<br />

suficient, o no els satisfà, i hem inventat<br />

conceptes com “treballadors pobres”,<br />

que això ja et fa explotar el cap. És evident<br />

que eixa és la part més important de la<br />

nostra feina, però si reforcem només el<br />

fet que la gent trobe una feina sense dir<br />

com ha de ser, o en quines condicions…<br />

Joan Sanchis: “Molts joves se senten<br />

tan precaris i explotats que no els fa res<br />

d’abandonar el lloc de faena”<br />

—El vostre col·laborador, Joan Sanchis,<br />

diu al seu llibre que no està escrit enlloc<br />

que hi haja una feina per a cada persona.<br />

—Sanchis, com a jove economista, és<br />

un provocador. Però hi ha una realitat.<br />

Ací no es pot deixar ningú pel camí.<br />

Deixar la gent a les cunetes. I això és el<br />

que explica que la Conselleria d’Igualtat<br />

genere la primera experiència de renda<br />

d’inclusió de l’estat. Ara s’ha estès. No<br />

és escrit enlloc que siguem capaços de<br />

crear llocs de feina per a tot el món,<br />

Sanchis ho pot dir, potser jo, pel meu<br />

càrrec, no, però insistesc que això no<br />

vol dir que puguem deixar la gent sense<br />

recursos.<br />

PRATS I CAMPS


51<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ENTREVISTA<br />

BENET SALELLAS<br />

“Si acceptem el 25%,<br />

ens demanaran el 50%”<br />

Entrevista a l’advocat d’Òmnium sobre la batalla<br />

judicial al TSJC i el perill que els partits “col·loquin<br />

els jutges als seients del parlament”


52<br />

BENET SALELLAS<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

Ha arribat el moment que les famílies<br />

que defensen la immersió<br />

passin a l’atac arran de la imposició<br />

de més hores de castellà a tot<br />

Catalunya. Per això unes quantes<br />

entitats han comparegut davant el TSJC,<br />

que fa ben poc va acceptar la legitimitat<br />

d’una entitat espanyolista per forçar<br />

l’execució de la sentència del 25%. Una<br />

d’aquestes entitats, Òmnium Cultural,<br />

va lliurar al tribunal les peticions de quaranta-dues<br />

famílies que li demanaven<br />

que mirés d’aturar aquesta execució i<br />

advertien que podrien ser molts milers<br />

de famílies més. Benet Salellas és l’advocat<br />

que els representa, i en aquesta<br />

entrevista parlar de les opcions que té<br />

aquesta batalla i del paper preocupant<br />

que, a parer seu, han tingut tant el govern<br />

com els partits que negocien un possible<br />

retrocés legal del català a l’escola per<br />

complaure el tribunal.<br />

—Us ha sorprès que l’Asociación per<br />

una Escuela Bilingüe (AEB) hagi estat<br />

reconeguda com a part?<br />

—Passen coses com aquesta quan parlem<br />

de certes qüestions que tenen a veure<br />

amb Catalunya i que encenen molt el<br />

nacionalisme espanyol, que està molt<br />

infiltrat en els tribunals de justícia. Segons<br />

la jurisprudència, no hauria d’haver<br />

passat, però per això era prou previsible.<br />

—Si era previsible, s’ha actuat tard per<br />

plantar-hi cara?<br />

—De vegades no som prou conscients del<br />

context de guerra judicial en què vivim.<br />

En aquest, es va valorar, però com que<br />

no es volia donar una imatge de fractura<br />

social –que d’una banda hi hagués els<br />

pro-bilingüisme i, de l’altra, els defensors<br />

del model d’immersió–, per evitar<br />

aquest relat potser no es van activar<br />

prou de pressa els mecanismes que en<br />

un context com el que tenim s’haurien<br />

d’haver previst.<br />

—Ara és massa tard? Aquests recursos<br />

que presenteu poden aturar el compte<br />

enrere perquè s’executi la sentència?<br />

—No em preocupa tant això com si el<br />

tribunal té capacitat d’escoltar. Perquè, si<br />

hi és, no hi fa res que hàgim comparegut<br />

ara i no abans.<br />

—Però no sembla que l’hagi de tenir,<br />

aquesta capacitat d’escoltar, i d’ací a una<br />

setmana s’acaba el termini per executar<br />

la sentència.<br />

—Mireu, jo tinc una altra execució oberta<br />

fa deu anys davant aquest mateix tribunal<br />

sobre un altre cas, d’un abocador al<br />

Baix Empordà. L’administració no ha<br />

executat la sentència i no s’ha obert cap<br />

causa penal contra cap conseller ni contra<br />

cap director general, ni s’ha fet res de tot<br />

això. I en fa deu anys. Les execucions no<br />

són senzilles ni ràpides, generalment.<br />

En aquest cas de la llengua, d’aquesta<br />

transcendència, amb el volum d’afectats<br />

que té i les conseqüències que hi<br />

pot haver, voldria pensar que el tribunal<br />

no es precipitarà. Per això li diem que<br />

l’execució és nul·la.<br />

—En aquesta demanda actueu també<br />

en representació de quaranta-dues famílies?<br />

—Òmnium actua en nom seu i entén que<br />

la seva visió no és la dels catalanoparlants<br />

sinó del conjunt de pares i mares que<br />

volen que, al final de l’escolarització,<br />

els seus fills sàpiguen tant català com<br />

castellà. Per evitar que ningú ens pugui<br />

dir que no tenim interès legítim en<br />

aquesta causa, també diem que actuem<br />

en nom d’aquestes famílies que són sòcies<br />

de l’entitat i que ens han demanat<br />

específicament que fem aquest pas. Que<br />

Òmnium actua en nom seu<br />

i entén que la seva visió no<br />

és la dels catalanoparlants<br />

sinó del conjunt de pares<br />

i mares que volen que, al<br />

final de l’escolarització,<br />

els seus fills sàpiguen tant<br />

català com castellà


53<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

BENET SALELLAS<br />

no estiguin temptats de deixar-nos fora<br />

del procés, perquè també som representants<br />

d’un grup concret de famílies.<br />

És un mirall d’allò que va fer l’AEB, i ara<br />

que no ens diguin que tenim menys legitimitat<br />

que ells. I els advertim que ara<br />

són quaranta-dues famílies, però que en<br />

podríem aportar quaranta mil.<br />

—No han tingut en compte les famílies<br />

ni els professors, en la imposició del<br />

25%.<br />

—I ara nosaltres diem que la decisió sobre<br />

el 25% és il·legal, que no es basa en cap llei,<br />

i que les lleis vigents tant a Catalunya com<br />

a l’estat diuen el contrari. Volem discutir<br />

sobre el fons. Ja veurem com ho rep el tribunal,<br />

però no descartem que si el TSJC no<br />

accepta que tenim dret de discutir sobre el<br />

25%, anirem al Suprem, al TC i al TEDH<br />

per denunciar que una de les decisions<br />

més dràstiques que hi ha hagut en matèria<br />

educativa a Catalunya s’ha pres sense<br />

donar veu als afectats, famílies, direccions<br />

de centre, professorat, sindicats...<br />

—Diuen que el 25% és inevitable perquè<br />

tot ve de la sentència del Tribunal<br />

Constitucional espanyol contra l’estatut<br />

del 2010.<br />

—El 25% no l’ha dit mai, el TC, se l’inventa<br />

el TSJC fent una lectura equivocada<br />

d’una sentència del Tribunal d’Estrasburg<br />

sobre el model d’escolarització a<br />

Bèlgica. I la qüestió de fons, que és si<br />

el castellà ha de ser considerat llengua<br />

vehicular, ve d’una frase de la sentència<br />

de l’estatut, sí. Però el TC és un legislador<br />

negatiu, no positiu. Quan hi ha<br />

una llei contrària a la constitució, el TC<br />

pot podar-ne articles perquè no tinguin<br />

efectes jurídics. Però no pot dictar lleis.<br />

Quan el TC dicta la sentència de l’estatut,<br />

no declara la inconstitucionalitat de res,<br />

no expulsa de l’ordenament jurídic cap<br />

article concret de l’estatut, ni de la llei<br />

de política lingüística, ni de la LEC, ni de<br />

la llei de normalització. No és cert que<br />

avui tinguem cap llei que ens ordeni que<br />

el castellà sigui vehicular. I aquí és on hi<br />

ha un dels riscs més grans, molt perillós.<br />

—De quin risc parleu?<br />

—Els tribunals de justícia del contenciós<br />

administratiu poden obligar el parlament<br />

a dictar una llei? És legítim i constitucional<br />

que un grup de jutges digui al poder<br />

legislatiu què ha de legislar? El principi<br />

de separació de poders funciona com un<br />

sistema de contrapesos independents. El<br />

TC pot podar lleis, sí, però els membres<br />

del TSJC no tenen aquesta funció. Ells<br />

han de dir si un acte de l’administració és<br />

conforme a les lleis vigents, però no poden<br />

donar ordres al poder legislatiu. I si el<br />

poder legislatiu accepta aquest marc i diu<br />

que per executar una sentència judicial<br />

s’ha de fer una modificació legislativa,<br />

entrem en una dimensió desconeguda<br />

absolutament perversa de confusió de<br />

poders de l’estat. Perquè acceptem de col·<br />

locar els jutges en els seients envellutats<br />

del Parlament de Catalunya.<br />

—<strong>La</strong> reacció a la sentència de fer una<br />

nova llei o modificar-ne una d’existent,<br />

tal com es negocia ara, vol dir l’acceptació<br />

de la ingerència del poder judicial?<br />

—Si arran de la decisió d’un tribunal,<br />

fessis una llei que blindés el model, evidentment<br />

dificultaries que el poder judicial<br />

pogués tornar a fer una intromissió.<br />

Però si fas que la llei sigui una manera<br />

d’executar la sentència, l’efecte és tot<br />

el contrari.<br />

—Diuen que la modificació de la llei<br />

blinda la immersió.<br />

—És una de les coses més decebedores<br />

que hem viscut aquests darrers mesos:<br />

que no es parli clar. Que diguin què volen<br />

fer i què no volen fer. Tenim dret de<br />

saber si volen executar el 25% o no. Si<br />

volen fer una llei per executar el 25%, és<br />

una aberració de confusió de poders i un<br />

pas enrere. Si, en canvi, es vol fer un text<br />

legal per confrontar la decisió judicial<br />

perquè no es vol executar la sentència,<br />

aleshores sí que blindarem. Però tinc la<br />

sensació que tot i que es donen uns titulars<br />

i es parla en alguns mitjans d’una<br />

llei per blindar la immersió, això que fan<br />

és introduir per primera vegada després<br />

del franquisme en la nostra tradició jurídica<br />

que el castellà ha de ser vehicular<br />

en l’ensenyament.<br />

—Diuen que així tenim el control sobre<br />

com aplicar el pes del català i del castellà<br />

i que, si no, ho imposarien els jutges amb<br />

percentatges.<br />

—Hem d’entendre que l’administració de<br />

justícia a Catalunya té en aquest afer un<br />

paper absolutament activista i estratègic.<br />

Pensar que si diem que complirem allò<br />

que ells resolen, després farem una jugada<br />

mestra i els enganyarem és no ser conscients<br />

de qui tenim davant i qui són els poders<br />

que ataquen el nostre model de país. Hi ha<br />

la possibilitat d’oposar-se a la sentència,<br />

de combatre-la i resistir; o d’executar-la<br />

i dir amén. Pensar que diem que executem<br />

però que en realitat els farem un gol és no<br />

ser conscients de qui tenim davant.<br />

—L’opció de combatre es pot fer protegint<br />

alhora els directors dels centres?<br />

—Sí. Hi ha d’haver un missatge clar que<br />

les decisions sobre això no han de recaure<br />

en les direccions dels centres sinó en el<br />

conseller. Les direccions s’han de blindar,<br />

sí. És la manera com podem ser més<br />

Anirem al Suprem, al TC<br />

i al TEDH per denunciar<br />

que una de les decisions<br />

més dràstiques que hi<br />

ha hagut en matèria<br />

educativa a Catalunya<br />

s’ha pres sense donar<br />

veu als afectats, famílies,<br />

direccions de centre,<br />

professorat, sindicats...


54<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

BENET SALELLAS<br />

Estratègicament no<br />

podem acceptar el 25%,<br />

perquè la voluntat que té<br />

és que sigui un primer pas<br />

cap a l’arraconament en<br />

massa del català a l’escola<br />

vulnerables, perquè si permetem que en<br />

cada escola hi hagi pares que puguin atacar<br />

els directors, crearem un ambient a<br />

les escoles que no convé. Cal afrontar-ho<br />

com a país, com a model, i hi ha d’haver el<br />

conseller posant el cos per entomar el que<br />

pugui venir. Però també voldria pensar<br />

quina és la millor manera de convèncer<br />

els professors que avui a Catalunya no<br />

escolaritzen en català.<br />

—Què voleu dir?<br />

—Si anem amb la tesi aquesta de la jugada<br />

mestra i no donem un missatge<br />

clar sobre quin és el model lingüístic a<br />

l’escola, es fa més difícil que els directors<br />

puguin exigir a tot el professorat l’ús<br />

del català. Si fem modificacions de la<br />

llei en què s’elimina el lema que diu que<br />

l’escola a Catalunya és en català, enviem<br />

un missatge a aquest sector del professorat<br />

que no compleix la llei; hi donem<br />

cobertura. <strong>La</strong> llei té un valor simbòlic<br />

també, perquè permet a un director de<br />

dir a un professor que la llei l’obliga a fer<br />

les classes en català.<br />

—Penseu que la voluntat real dels partits<br />

és d’executar la sentència? I que això<br />

explica que el govern espanyol no l’hagi<br />

demanada?<br />

—<strong>La</strong> pregunta que em faig és quin és el<br />

model del govern més progressista de la<br />

història. El PSC i comuns què volen? Que<br />

l’advocacia de l’estat no hagi demanat<br />

l’execució de la sentència no hauria de<br />

ser una prebenda, sinó que hauria de ser<br />

la posició política del govern espanyol,<br />

independentment dels suports polítics<br />

que tingui. Que no executin la sentència<br />

en un expedient en què saben que, com<br />

sempre, hi haurà l’extrema dreta o l’espanyolisme<br />

ranci que els faran la feina<br />

bruta no em serveix. El govern espanyol<br />

té moltes eines, fins i tot una llei de llengües,<br />

amb què podria resoldre la qüestió<br />

a favor de la immersió. I, en canvi, permeten<br />

amb una certa condescendència<br />

que els catalans ens anem fregint solets<br />

amb el poder judicial que tenim.<br />

—El govern espanyol hauria pogut retirar<br />

el recurs contra la immersió al TSJC<br />

abans no hi hagués aquesta sentència...<br />

—Sí, sí, i no el va retirar. Els jutges no<br />

poden actuar d’ofici en aquest cas, sinó<br />

que ho fan perquè algú els ho demana.<br />

En aquest cas si qui ho demanava –que<br />

era l’advocacia de l’estat– ho hagués<br />

deixat de demanar, els jutges no haurien<br />

tingut cap més opció que arxivar el procediment,<br />

no s’hauria dictat la sentència<br />

i no seríem on som. I tant l’advocacia de<br />

l’estat com la Generalitat, abans no ens<br />

trobéssim en aquesta situació tan calenta<br />

d’ara, en previsió d’allò que podria passar,<br />

haurien pogut fer moviments.<br />

—Quins moviments?<br />

—Haurien pogut instar la inexecució<br />

de la sentència. En la causa de què us<br />

parlava abans que fa deu anys que és<br />

en execució, la Generalitat ha instat la<br />

inexecució moltes vegades. És el tràmit<br />

previst a l’article 105 de la llei del<br />

contenciós. O sigui que l’administració<br />

demandada digui que no pot executar la<br />

sentència materialment perquè afecta<br />

drets fonamentals, perquè per interès<br />

públic no es podria executar. Imagineu-vos<br />

que la Generalitat ho hagués<br />

al·legat, i l’advocacia de l’estat hagués<br />

dit que hi estava d’acord... Aleshores,<br />

l’AEB hauria tingut el camp tan obert<br />

per a fer això que ha fet?<br />

—<strong>La</strong> Generalitat ja no és a temps de<br />

fer-ho?<br />

—Teòricament, no. Hem demanat que<br />

es proposi aquesta possibilitat, però com<br />

que som més enllà dels dos mesos de la<br />

fermesa de la sentència, amb una interpretació<br />

rigorosa de la llei ens podrien<br />

dir que no. Amb una interpretació que<br />

pensi que hi ha en joc drets fonamentals<br />

potser sí... Però podem dir que no hi ha<br />

hagut una posició ambiciosa per part del<br />

govern a l’hora de resoldre aquest afer<br />

d’una altra manera.<br />

—Hi ha gent que diu que tant de bo fos<br />

el 25% de castellà, i que caldria aprofitar<br />

aquesta sentència per garantir que la<br />

resta es fa en català, perquè a la pràctica<br />

no passa. Què en penseu?<br />

—Estic d’acord que hem de partir de la<br />

realitat, i que probablement el model no<br />

és plenament d’èxit. Però jo parteixo de<br />

la comparativa amb uns altres models,<br />

com el valencià, el de les Illes i el basc,<br />

i tinc clar que el nostre té un resultat<br />

molt més favorable per al català. Ara, ens<br />

ajudaria un sistema que fos realment rigorós<br />

de 25% i 75%? Crec que no, perquè<br />

en la perspectiva jurídica hi ha un pecat<br />

original que és aquesta discussió sobre<br />

quin és el significat de l’oficialitat de la<br />

llengua i el reconeixement que ha de tenir<br />

el castellà. Si acceptem el 25%, després<br />

ens demanaran el 50%.<br />

—És que el 25% sempre diuen que és<br />

el mínim.<br />

—I a l’escola de Canet la petició que fan<br />

és del 50% de castellà. Estratègicament<br />

no podem acceptar el 25%, perquè la<br />

voluntat que té és que sigui un primer<br />

pas cap a l’arraconament en massa del<br />

català a l’escola.


55<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Andorra, el primer territori del país<br />

amb criptomoneda pròpia?<br />

Una nova llei preveu que Andorra pugui crear una moneda virtual pròpia,<br />

però la proposta encara haurà de recórrer un llarg camí<br />

REDACCIÓ<br />

<strong>La</strong> moneda virtual andorrana<br />

comença a agafar forma,<br />

després de gairebé un any<br />

i mig de compàs d’espera<br />

parlamentari. Divendres<br />

s’acaba el període d’esmenes<br />

de la proposició de llei<br />

de regulació dels actius digitals,<br />

que podria convertir<br />

Andorra en el primer territori<br />

del país a disposar d’una<br />

divisa digital de denominació<br />

pròpia.<br />

Una proposta amb moltes<br />

cares<br />

Tal com es preveu a la proposició<br />

de llei, aquest “diner<br />

sobirà digital programable”<br />

–el terme legal que rep la<br />

moneda virtual andorrana–<br />

exercirà una doble funció.<br />

Per una banda, servirà, com<br />

qualsevol moneda tradicional,<br />

“de mitjà de pagament<br />

i compensació com a diner<br />

digital emès pel banc central<br />

[...] i destinat al públic en<br />

general”, segons el text de la<br />

llei. Per una altra, “es podrà<br />

oferir a qualsevol persona i<br />

corporació en la forma de dipòsit<br />

al banc central en forma<br />

digital”. Això permetrà als<br />

ciutadans i empreses d’obrir<br />

dipòsits bancaris directament<br />

al màxim organisme<br />

monetari del Principat, l’Autoritat<br />

Financera Andorrana<br />

(AFA).


56<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

Es tracta, de fet, d’una proposta<br />

que han posat sobre la<br />

taula algunes de les principals<br />

economies del planeta,<br />

com ara la Xina o bé la zona<br />

euro, i que faria d’Andorra un<br />

país capdavanter en aquest<br />

àmbit. Entre més avantatges,<br />

serviria per a abaratir els<br />

costs de transacció associats<br />

a les targetes de crèdit o bé<br />

millorar la confidencialitat<br />

de les transaccions: la legislació<br />

vigent permet als bancs<br />

de compartir certes dades financeres<br />

dels usuaris amb la<br />

finalitat d’extreure’n un rèdit<br />

comercial, però en el cas del<br />

sector públic aquest incentiu<br />

en principi desapareixeria.<br />

A banda aquestes dues funcions,<br />

la moneda virtual andorrana<br />

tindrà un tercer ús,<br />

com a nou canal d’emissió<br />

de bons de l’estat, tal com<br />

explica a <strong>VilaWeb</strong> David Montané,<br />

conseller general de<br />

Demòcrates per Andorra i un<br />

dels impulsors de la proposta<br />

de llei. <strong>La</strong> llei, diu, preveu la<br />

creació d’un mercat de valors<br />

digitals, l’AndorraDex,<br />

en què s’emetrien aquests<br />

bons virtuals. Montané diu<br />

que l’operació seria semblant<br />

a les accions al mercat borsari<br />

que tots coneixem, però<br />

amb la particularitat que,<br />

gràcies a l’ús de la tecnologia<br />

blockchain, els costs de sortida<br />

a l’AndorraDex són molt inferiors<br />

als costs tradicionals<br />

d’emissió de bons de l’estat.<br />

<strong>La</strong> llei d’actius digitals, tanmateix,<br />

no solament obre la<br />

porta a la creació d’una moneda<br />

digital única sota control<br />

de l’estat andorrà, sinó que<br />

també fa possible que les empreses<br />

privades puguin crear<br />

els seus tokens, amb l’AFA com<br />

a organisme encarregat de<br />

concedir llicències d’emissió.<br />

“Això permetria als ciutadans<br />

de bescanviar els seus diners<br />

per tokens a Grandvalira, per<br />

exemple, i fer-los servir per a<br />

pagar a tots els establiments<br />

de l’estació.” Montané afegeix<br />

que la iniciativa podria<br />

potenciar la fidelització dels<br />

clients: “Perquè ens entenguem,<br />

no podries fer servir<br />

el token de Grandvalira per a<br />

pagar a l’FNAC de Barcelona.”<br />

Encara no pot avançar<br />

quines entitats privades han<br />

manifestat la voluntat d’acollir-se<br />

a la proposta, però sí<br />

que diu que és una proposta<br />

molt avançada, sobretot per la<br />

comunitat ‘cripto’ andorrana,<br />

que té centenars de membres.<br />

Qüestió de temps<br />

<strong>La</strong> llei d’actius digitals fou<br />

proposada a final de gener del<br />

2021, però no serà fins el 20 de<br />

maig d’enguany que s’acabarà<br />

el període d’esmenes. Un<br />

seguit d’entrebancs tècnics i<br />

el recel de l’oposició, sobretot<br />

del Partit Socialista, han fet<br />

que la proposta de llei acumuli<br />

tretze pròrrogues. El principal<br />

motiu de demora és que<br />

la legislació “ha madurat i ha<br />

anat evolucionant”, segons<br />

Montané. “Hem d’adaptar<br />

una sèrie de lleis que Andorra<br />

no té, com ara la llei del<br />

mercat de valors, i també cal<br />

transposar la legislació europea<br />

a l’andorrana”, explica.<br />

Aquest encaix amb el dret europeu<br />

és particularment important,<br />

a parer seu. Reconeix<br />

que hi ha mancances jurídiques<br />

que s’hauran de resoldre<br />

Una vegada hagi passat aquest any i mig,<br />

segons les previsions amb què treballa<br />

l’executiu, entrarà en funcionament la<br />

moneda virtual andorrana, però el sistema<br />

de llicències per a tokens privats s’allargarà<br />

més enllà d’aquest període<br />

abans la llei no entri en vigor.<br />

Montané no hi fa referència<br />

explícitament, però el mes de<br />

desembre el Consell d’Europa<br />

va denunciar mancances<br />

en la regulació andorrana de<br />

criptomònades. Per bé que la<br />

llei signifiqui una gran oportunitat<br />

per al Principat, també<br />

hi ha un aspecte de reputació<br />

que els fa ser prudents a l’hora<br />

de pensar en la manera de<br />

posar-la en circulació.<br />

“<strong>La</strong> proposta de llei estableix<br />

les grans directrius d’aquest<br />

sector, però darrere hi ha<br />

tot un entramat de legislació<br />

subsidiària que s’haurà<br />

d’ajustar”, diu, perquè concordi<br />

amb l’Acord Monetari<br />

entre el Principat d’Andorra<br />

i la Unió Europea. Per això la<br />

llei encara trigarà entre dotze<br />

i divuit mesos a entrar en<br />

vigor. Aquest període servirà<br />

al govern per a desplegar tots<br />

els recursos tècnics, financers<br />

i jurídics necessaris per<br />

a aplicar la proposta de llei.<br />

Quan l’administració tingui<br />

aquestes garanties desplegarà<br />

el projecte plenament.<br />

Una vegada hagi passat<br />

aquest any i mig, segons les<br />

previsions amb què treballa<br />

l’executiu, entrarà en funcionament<br />

la moneda virtual<br />

andorrana, però el sistema<br />

de llicències per a tokens privats<br />

s’allargarà més enllà<br />

d’aquest període. <strong>La</strong> flamant<br />

nova llei d’actius digitals és<br />

més a prop que no pas ahir,<br />

certament, però encara trigarà<br />

a ser una realitat.


57<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

REPORTATGE<br />

El drama de l’habitatge a Eivissa:<br />

800 euros el mes per a conviure<br />

amb rates<br />

Eivissa és el territori amb el preu per metre quadrat més car · Els treballadors públics<br />

que hi són destinats es troben obligats a dormir en un hotel per la impossibilitat de<br />

trobar-hi un pis digne<br />

MARTÍ GELABERT<br />

Ets docent. Interí. Has de fer<br />

punts per obtenir una plaça<br />

estable. Vius a Mallorca,<br />

però aquí les oportunitats són<br />

més complicades. T’apuntes<br />

a places que surten a Eivissa<br />

o Menorca. És un dimarts de<br />

maig, quan ja ha començat la<br />

temporada turística, i et telefonen:<br />

“Has guanyat la plaça.<br />

Una substitució de dos mesos.<br />

T’incorpores demà.” Dubtes,<br />

et poses nerviós, però saps<br />

que no tens cap més remei,<br />

que hi perdràs doblers, segurament,<br />

però que és una inversió<br />

de futur. Fas les maletes,<br />

t’acomiades de la família<br />

–dels amics gairebé no hi ets a<br />

temps– i agafes el primer vol.<br />

Així i tot, on viuràs?<br />

I, sense tenir prou temps de<br />

pensar, mires pisos pels portals<br />

d’internet. Saps que n’has<br />

de cercar prop del centre on<br />

t’han atorgat la plaça, perquè<br />

no tens cotxe. I el transport públic<br />

funciona com funciona. Per<br />

tant, estàs més limitat. L’anunci<br />

és concret: “Estudi a Dalt Vila.<br />

1.150 euros el mes per 55 m 2 .<br />

1a planta sense ascensor.” Són<br />

20,91 euros el metre quadrat.<br />

Car. Continues mirant: “Lloguer<br />

de pis al carrer Sant Antoni.<br />

3.000 euros el mes per 40 m 2 .”<br />

Són 75 euros el metre quadrat,<br />

més car encara, exagerat. I així,<br />

continues cercant, esperant que<br />

et toqui una loteria que no et<br />

pots permetre de jugar.<br />

El drama de l’habitatge a Eivissa<br />

és un fet que no solament<br />

els docents, sinó tots<br />

els treballadors públics que<br />

hi són destinats, viuen a la<br />

seva pell. Evidentment, també<br />

és un problema gros per als<br />

treballadors de temporada i<br />

els residents d’una illa que fa<br />

anys que ha esclatat pel boom<br />

turístic. Les entitats en defensa<br />

de l’accés a l’habitatge<br />

denuncien que la situació és<br />

insostenible. Per això, seguint<br />

l’exemple, molts joves<br />

que han aconseguit una plaça<br />

temporal –sigui de mesos o<br />

de tot un curs–, que és molt<br />

necessària per al seu futur,<br />

acaben vivint on poden fins<br />

que sona la campana i troben


58<br />

REPORTATGE<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

un pis –gairebé sempre compartit–<br />

més o menys digne.<br />

És el cas de Carles del Olmo,<br />

que dimarts, quan va rebre la<br />

telefonada per incorporar-se<br />

a la feina l’endemà, va trobar<br />

que la solució més viable era<br />

quedar a dormir en un hotel:<br />

36 euros la nit, durant els tres<br />

dies que ha de fer feina. Després,<br />

un vol cap a Mallorca...<br />

i així cada setmana.<br />

Com en Carles, hi ha més docents<br />

que opten per aquesta<br />

solució. Alguns altres tenen<br />

la “sort” de tenir un amic que<br />

hi viu i els deixa un sofà per a<br />

dormir uns quants dies, mentre<br />

poden cercar pis d’una<br />

manera un poc més tranquil·<br />

la. Ens ho conta Miquel Àngel,<br />

que els primers deu dies va<br />

poder dormir a ca una amiga,<br />

però aquesta no era la seva<br />

idea: “Vaig arribar-hi el curs<br />

16-17, al setembre. Tot d’una<br />

em vaig posar a cercar pis i en<br />

vaig trobar un bastant fàcilment,<br />

però jo no l’havia vist.”<br />

Hi havia d’haver gat amagat,<br />

perquè “només” havia de pagar<br />

cinc-cents euros el mes.<br />

I quan el va anar a veure, tot<br />

d’una se’n va adonar. “Vàrem<br />

entrar per una porta d’un bar i<br />

vàrem pujar unes escales que<br />

ens duien a una espècie d’entresolat.<br />

Vaig al·lucinar, era<br />

una habitació amb parets de<br />

pladur allà dalt, amb una rentadora<br />

i un ventiladoret”, ens<br />

explica. I el lavabo i la cuina?<br />

<strong>La</strong> resposta era senzilla: fes<br />

servir els del bar.<br />

Eivissa, el lloc més car on<br />

viure<br />

El preu mitjà del metre quadrat<br />

a l’abril a Vila, la capital d’Eivissa,<br />

és de 22,3 euros el metre<br />

quadrat, segons Idealista.com,<br />

un dels portals immobiliaris<br />

més grans de venda i lloguer<br />

i que elabora informes mensuals<br />

sobre preus. És un 37,4%<br />

més que l’abril del 2021 –durant<br />

la pandèmia–, però encara<br />

lluny del màxim històric,<br />

l’agost de 2017: 26,3 euros/m 2<br />

de mitjana. Per fer-se’n una<br />

idea, a les Illes Balears la mitjana<br />

de preu és de 13,2 euros/<br />

m 2 ; a Palma, d’11,7 euros/m 2 ,<br />

i a Ciutadella, de 10,7 euros/<br />

m 2 . És a dir, la meitat, aproximadament.<br />

I en comparació<br />

amb els altres territoris,<br />

en una ciutat com Barcelona<br />

el preu mitjà de l’habitatge<br />

ni s’hi acosta, a l’eivissenc:<br />

14,7 euros/m 2 . I València, molt<br />

menys: 8,2 euros/m 2 . Eivissa<br />

és el lloc més car.<br />

El cost de l’habitatge, afegit al cost de<br />

vida per la insularitat, són problemes que<br />

critiquen els sindicats, perquè acaben<br />

conduint a falta de personal a les Illes i, per<br />

tant, a una disminució de la qualitat dels<br />

serveis públics<br />

Els propietaris se n’aprofiten,<br />

d’aquestes situacions.<br />

El negoci de l’estiu és massa<br />

temptador i tampoc no<br />

preveuen de morir d’èxit. El<br />

primer any en Miquel Àngel<br />

va trobar un pis per 950<br />

euros/m 2 , tres habitacions,<br />

al centre. El segon confessa<br />

que pagava poc: eren 600 euros<br />

el mes, però havien de<br />

partir tres o quatre setmanes<br />

abans d’acabar el juny perquè<br />

el pis estigués preparat per a<br />

la temporada turística. Avís:<br />

no acaba bé. L’any següent<br />

podien tornar-hi. El preu ja<br />

havia pujat: 200 euros més. Al<br />

final s’havien de quedar a casa<br />

d’algú, perquè també els feien<br />

fora abans d’hora. El darrer<br />

any, el preu va tornar a pujar<br />

200 euros més: ja arribava al<br />

miler. S’hi varen quedar, amb<br />

deficiències incloses, que la<br />

propietària no va voler adobar<br />

fins que no comencés la temporada.<br />

L’any següent s’havien<br />

de quedar al mateix pis,<br />

però el preu ja era desorbitat:<br />

un client de la propietària li<br />

n’oferia 1.500 euros i ells es<br />

van trobar sense res. Varen<br />

poder trobar un pis petit –un<br />

apartament reconvertit– i<br />

aquell curs va ser l’any de la<br />

pandèmia.<br />

“Després del confinament<br />

vaig decidir de tornar a Mallorca.<br />

Vaig preferir estar<br />

aquí sense fer feina que allà<br />

tenint-ne. <strong>La</strong> feina no era el<br />

problema, sinó el lloguer. Tot<br />

és molt car i, malgrat que el<br />

sou de professor no està malament,<br />

no és fàcil”, diu. I, fins i<br />

tot, reconeix haver tingut sort:<br />

“Hi ha moments que passes<br />

angoixa, sobretot el primer<br />

any. Però després consider que<br />

he estat un afortunat.”<br />

Referint-se a aquests moments<br />

d’angoixa, de no saber<br />

on viure, explica un altre lloc<br />

que va anar a visitar. Era una<br />

casa que una al·lota de Madrid<br />

llogava per 800 euros, prop<br />

de la discoteca Pacha. “Era<br />

més que antiga. Mentre em<br />

mostrava la casa van sortir<br />

rates, les portes tenien cruis<br />

on cabia tota la mà... I ella es<br />

reservava el dret de venir a<br />

estar-hi quan volgués!”<br />

Queixes sindicals<br />

El cost de l’habitatge, afegit al<br />

cost de vida per la insularitat,<br />

són problemes que critiquen<br />

els sindicats, perquè acaben<br />

conduint a falta de personal<br />

a les Illes i, per tant, a una<br />

disminució de la qualitat dels<br />

serveis públics. “Tenim molts<br />

docents que comparteixen pis,<br />

que no poden arribar a final de<br />

mes, o que perden doblers per<br />

a anar a fer feina”, assegurava<br />

en una conferència de<br />

premsa el portaveu d’UNISEP<br />

–plataforma que aglutina set<br />

sindicats dels àmbits docent,<br />

de salut, policíac i de funcionaris–,<br />

fent una crítica a la<br />

falta de suport dels governs.<br />

Una dada que va donar és que<br />

el complement de residència<br />

a les Illes Balears és de prop de<br />

114 euros, mentre que a Ceuta,<br />

Melilla i les Illes Canàries<br />

oscil·la entre 600 euros i 900.<br />

I si bé el govern de les Illes<br />

va arribar a un acord amb la<br />

plataforma Insularitat Digna<br />

per estudiar un possible<br />

complement de fidelització,<br />

UNISEP diu que exclou prop<br />

de 40.000 docents i sanitaris.<br />

Aquest mes hi ha previst de fer<br />

mobilitzacions.


59<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Els cinc problemes greus<br />

que té Espanya un mes després<br />

del Catalangate<br />

Del desprestigi internacional a l’espionatge d’advocats i l’impacte en les causes<br />

de Llarena, l’escàndol Pegasus pot acabar tenint greus conseqüències<br />

JOSEP CASULLERAS NUALART<br />

“Quan les democràcies s’involucren<br />

en la violació de les<br />

llibertats civils d’una manera<br />

tan flagrant com sembla<br />

que ha passat a Catalunya es<br />

mereixen una condemna”,<br />

deia l’editorial de The Washington<br />

Post del 22 d’abril. I<br />

aquest cap de setmana l’editor<br />

sobre qüestions europees<br />

del Financial Times compa-<br />

cutats pel CNI amb permís<br />

judicial, desviant l’atenció<br />

cap a un suposat espionatge<br />

a Pedro Sánchez i ordint un<br />

relat que ha anat oscil·lant<br />

entre el menysteniment i la<br />

justificació de les intromissions<br />

en les comunicacions<br />

dels independentistes catalans.<br />

Però hi ha unes conseqüències<br />

que van més enllà<br />

rava el Catalangate amb el<br />

Watergate i amb l’espionatge<br />

polític a la RFA. Un mes després<br />

de la revelació que van fer<br />

Citizen <strong>La</strong>b i The New Yorker<br />

de l’espionatge en massa a<br />

l’independentisme, l’estat<br />

espanyol ha reaccionat mirant<br />

de controlar l’escàndol<br />

de portes endins, diluint-lo<br />

en uns comptats casos exede<br />

les fronteres de l’estat<br />

espanyol, que l’empastifen,<br />

que en qüestionen la qualitat<br />

democràtica, que poden tenir<br />

influència en procediments<br />

judicials internacionals i que<br />

poden canviar dinàmiques al<br />

Parlament Europeu. L’estat<br />

espanyol té ara uns quants<br />

problemes greus derivats del<br />

Catalangate.


60<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

1. El desprestigi<br />

internacional<br />

De la “democràcia plena” que<br />

el govern espanyol ha venut<br />

per fer veure que no té cap<br />

responsabilitat en els casos<br />

de repressió política, a la<br />

democràcia vigilada de què<br />

parlava The New Yorker en el<br />

reportatge sobre l’espionatge<br />

a l’independentisme català o<br />

el Washington Post en el seu<br />

contundent editorial: “Fins i<br />

tot quan [les democràcies] fan<br />

servir aquests programaris<br />

amb aprovació judicial o una<br />

justificació legal, es continuen<br />

fent mal perquè atorguen<br />

legitimitat i suport financer<br />

a un producte que s’exporta<br />

a tot món per cometre tota<br />

mena de crims.”<br />

L’efecte internacional de l’escàndol<br />

fou gairebé immediat,<br />

fins i tot amb un comunicat<br />

d’Amnistia Internacional demanant<br />

al govern espanyol<br />

que aclarís el seu paper en<br />

l’espionatge, i amb articles a<br />

algunes de les capçaleres de<br />

referència mundial. El fet que<br />

la investigació la dugués a terme<br />

Citizen <strong>La</strong>b ha contribuït al<br />

desprestigi espanyol, perquè<br />

aquest laboratori tecnològic<br />

vinculat a la Universitat de<br />

Toronto s’ha guanyat una<br />

enorme reputació internacional<br />

aquests darrers anys, en<br />

què ha destapat una bona colla<br />

de casos d’espionatge il·legal<br />

amb Pegasus. Moltes de les<br />

investigacions prèvies de Citizen<br />

<strong>La</strong>b han estat aplaudides<br />

per dirigents polítics de tots<br />

colors, espanyols inclosos,<br />

quan les revelacions evidenciaven<br />

que hi havia hagut un<br />

abús i una vulneració de l’estat<br />

de dret per les autoritats<br />

d’estats com ara Hongria i<br />

Polònia.<br />

I quan ha esclatat el Catalangate,<br />

els partits espanyols, del<br />

PSOE a Vox, han qüestionat la<br />

imparcialitat de Citizen <strong>La</strong>b, i<br />

han mirat de desprestigiar-la<br />

fent ús de l’aparell mediàtic<br />

madrileny acostumat a flagel·<br />

lar l’independentisme. <strong>La</strong> ministra<br />

de Defensa espanyola,<br />

Margarita Robles, va arribar a<br />

dir que no sabia ni què era The<br />

New Yorker, i el representant<br />

socialista en la comissió de<br />

secrets oficials del congrés va<br />

arribar a insinuar que Citizen<br />

<strong>La</strong>b no era independent ni fiable,<br />

i que havia participat en<br />

una campanya de desprestigi<br />

ordida per l’independentisme<br />

per desprestigiar l’estat<br />

espanyol.<br />

Però els experts de Citizen<br />

<strong>La</strong>b han estat reconeguts internacionalment<br />

també per<br />

aquesta investigació, i ja han<br />

comparegut en les dues primeres<br />

sessions de la comissió<br />

d’investigació del Parlament<br />

Europeu sobre l’ús de Pegasus.<br />

És en aquesta comissió,<br />

constituïda just l’endemà<br />

de la publicació de l’informe<br />

del Catalangate, on es fa<br />

més visible la tríada Espanya-Hongria-Polònia<br />

que<br />

tant han mirat de defugir els<br />

representants espanyols a<br />

les institucions europees. És<br />

aquest arrenglerament de democràcies<br />

defectuoses que fa<br />

més mal a la imatge de l’estat.<br />

I les sortides de to d’alguns<br />

eurodiputats espanyols en<br />

el debat parlamentari que<br />

es va fer a Brussel·les sobre<br />

Pegasus és una mostra del<br />

nerviosisme que els suscita.<br />

2. <strong>La</strong> comissió Pegasus<br />

<strong>La</strong> comissió Pegasus al Parlament<br />

Europeu és una fita important.<br />

Perquè hi ha poques<br />

comissions d’investigació a<br />

l’eurocambra, i aquesta, pensada<br />

inicialment per investigar<br />

sobretot els casos destapats<br />

l’estiu passat a Hongria i<br />

Polònia, ha tingut l’afegit de<br />

darrera hora del Catalangate.<br />

El partit impulsor d’aquesta<br />

comissió, i un dels més bel·ligerants<br />

contra l’ús de Pegasus<br />

per les autoritats dels estats<br />

membres, és el liberal, Renew<br />

Europe, on hi ha inclosos els<br />

eurodiputats de Ciutadans. El<br />

grup ha exigit explicacions al<br />

govern espanyol, perquè digui<br />

si ha estat client de la companyia<br />

israeliana NSO i si ha<br />

fet servir Pegasus per espiar<br />

dirigents polítics catalans i<br />

membres de la societat civil.<br />

El president de la comissió és<br />

el neerlandès Jeroen Lenaers,<br />

del PP europeu; una de les vice-presidentes<br />

és l’eurodiputada<br />

d’ERC Diana Riba; i un<br />

altre dels membres és Carles<br />

Puigdemont.<br />

A Espanya se li obre una gran<br />

esquerda a Brussel·les pel<br />

Catalangate<br />

De les negociacions entre els<br />

grups d’aquestes darreres<br />

setmanes n’ha sortit l’acord<br />

de fer una missió d’investigació<br />

a l’estat espanyol, malgrat<br />

les pressions espanyoles dins<br />

els grups majoritaris perquè<br />

no es fes. Serà, això sí, la quarta<br />

missió que es farà, després<br />

de les de Polònia, Hongria i<br />

Israel, on té la seu la companyia<br />

NSO. <strong>La</strong> comissió té dotze<br />

mesos per a interrogar víctimes,<br />

presumptes responsables<br />

i experts sobre els casos<br />

d’espionatge revelats dins la<br />

Unió Europea. Tant el PSOE<br />

com el PP, Ciutadans i Vox<br />

L’efecte internacional de l’escàndol<br />

fou gairebé immediat, fins i tot amb un<br />

comunicat d’Amnistia Internacional<br />

demanant al govern espanyol que aclarís<br />

el seu paper en l’espionatge, i amb articles<br />

a algunes de les capçaleres de referència<br />

mundial


61<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

volien evitar la imatge d’una<br />

delegació d’eurodiputats de la<br />

comissió d’investigació sobre<br />

Pegasus anant a visitar institucions<br />

espanyoles, com ara<br />

el CNI i alguns ministeris, per<br />

demanar explicacions sobre<br />

els casos d’espionatge denunciats.<br />

Passat aquest any<br />

d’investigacions, la comissió<br />

presentarà un informe de<br />

conclusions que previsiblement<br />

se sotmetrà a debat i<br />

votació al ple.<br />

El Catalangate ha permès d’obrir una escletxa<br />

en l’estratègia espanyola de controlar tot allò<br />

que tingués a veure amb l’independentisme a les<br />

institucions europees<br />

El Catalangate ha permès<br />

d’obrir una escletxa en l’estratègia<br />

espanyola de controlar<br />

tot allò que tingués a<br />

veure amb l’independentisme<br />

a les institucions europees.<br />

Aquí, en certa manera, han<br />

perdut el control, si més no<br />

a l’eurocambra. Perquè per<br />

primera vegada s’ha fet públic<br />

l’espionatge a eurodiputats.<br />

Carles Puigdemont, Toni<br />

Comín, Clara Ponsatí, Diana<br />

Riba i Jordi Solé són els cinc<br />

primers eurodiputats espiats<br />

amb Pegasus. I això ha causat<br />

impacte a Brussel·les i a<br />

Estrasburg.<br />

3. El front judicial<br />

<strong>La</strong> majoria de la seixantena<br />

d’afectats pel Catalangate han<br />

començat a presentar querelles<br />

per l’espionatge de<br />

què han estat víctimes, i el<br />

recorregut que tindran és incert.<br />

Si durant el procés d’investigació<br />

previ a la publicació<br />

del Catalangate hi havia hagut<br />

una discreció i una coordinació<br />

total entre els partits i<br />

les entitats independentistes,<br />

després del 18 d’abril cadascú<br />

ha fet la seva a l’hora de<br />

bastir l’ofensiva judicial. Els<br />

dirigents d’ERC afectats presentaran<br />

les querelles perquè<br />

siguin acumulades a la que té<br />

oberta el jutjat d’instrucció<br />

número 32 de Barcelona de<br />

fa gairebé dos anys, per les<br />

denúncies de Roger Torrent i<br />

Ernest Maragall quan es van<br />

fer públics els seus casos, l’estiu<br />

del 2020.<br />

Com que al jutjat 32 ja hi ha<br />

camí obert, tots els afectats<br />

d’Òmnium i de la CUP, que<br />

representa l’advocat Benet<br />

Salellas, hi han presentat<br />

la querella, perquè també<br />

s’acumuli en aquesta causa,<br />

tot assenyalant l’empresa<br />

responsable de l’espionatge,<br />

NSO, i també el CNI i les<br />

policies espanyoles. Els cinc<br />

espiats com a membres de<br />

l’ANC, amb l’advocat Antoni<br />

Abat Ninet, també han presentat<br />

les querelles al jutjat<br />

número 32.<br />

En canvi, l’advocat Gonzalo<br />

Boye i els membres de Junts<br />

afectats per l’espionatge<br />

presentaran les querelles en<br />

diverses jurisdiccions, tant<br />

dins de l’estat espanyol com<br />

fora (Alemanya, França, Bèlgica,<br />

Suïssa i Portugal). Sempre<br />

dependrà del lloc on hagi<br />

tingut lloc la infecció o intent<br />

d’infecció documentada per<br />

Citizen <strong>La</strong>b. D’aquesta manera,<br />

Boye prova de diversificar<br />

l’ofensiva.<br />

Qui també presentarà una<br />

querella a Suïssa és l’ex-diputada<br />

de la CUP Anna Gabriel,<br />

per a denunciar que ella,<br />

com a resident d’aquest país,<br />

ha estat víctima d’espionatge<br />

polític per part d’un altre<br />

estat, cosa tipificada com a<br />

delicte en el codi penal suís.<br />

<strong>La</strong> secretària general d’ERC,<br />

Marta Rovira, també engegarà<br />

aquesta via judicial a Suïssa.<br />

El Catalangate esclata a<br />

Suïssa: Espanya podria ser<br />

investigada per espionatge<br />

polític<br />

Sigui com vulgui, els diversos<br />

espiats del Catalangate<br />

presenten unes querelles que<br />

en certa manera són complementàries,<br />

i que en general<br />

persegueixen un propòsit comú:<br />

forçar la companyia NSO<br />

a donar tota la informació que<br />

tingui de contractes amb organismes<br />

estatals espanyols<br />

per a determinar qui fou el<br />

responsable de l’espionatge,<br />

durant quant temps i, sobretot,<br />

quants diners va costar.<br />

4. L’espionatge als advocats<br />

i la repercussió en les causes<br />

de Llarena<br />

Un dels aspectes més greus<br />

del Catalangate és l’espionatge<br />

de què van ser víctimes els<br />

advocats d’exiliats i presoners<br />

polítics. Segons l’informe de<br />

Citizen <strong>La</strong>b, Andreu Van den<br />

Eynde i Gonzalo Boye van ser<br />

infectats amb Pegasus quan<br />

feien la seva feina, és a dir,<br />

no tan sols els van vulnerar<br />

el seu dret de privadesa de les<br />

comunicacions, sinó també el<br />

secret professional i la confi-


62<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

dencialitat de les comunicacions<br />

entre l’advocat i els seus<br />

clients. I això amb procediments<br />

judicials oberts.<br />

En el cas de Van den Eynde,<br />

el seu mòbil va ser infectat<br />

la primavera del 2020, quan<br />

preparava els recursos d’empara<br />

al Tribunal Constitucional<br />

espanyol dels presos polítics<br />

d’ERC condemnats pel<br />

Tribunal Suprem pel Primer<br />

d’Octubre. I, indirectament,<br />

també va ser espiat quan<br />

una altra de les víctimes de<br />

l’espionatge, l’eurodiputada<br />

Diana Riba, fou escoltada a<br />

final d’octubre del 2019, just<br />

quan preparava amb Van den<br />

Eynde l’estratègia a seguir<br />

per a defensar l’escó d’Oriol<br />

Junqueras al Parlament Europeu.<br />

Junqueras acabava de<br />

ser condemnat a tretze anys<br />

de presó per sedició.<br />

Boye va ser espiat unes quantes<br />

vegades, però el moment<br />

que Citizen <strong>La</strong>b té documentat<br />

és de l’octubre del 2020. És<br />

justament la infecció que el<br />

CNI reconeix haver fet, un dels<br />

divuit casos dels seixanta-cinc<br />

del Catalangate dels quals assumeix<br />

l’autoria. El nom de<br />

Boye era un dels que l’ex-directora<br />

del CNI va reconèixer<br />

als diputats de la comissió de<br />

secrets oficials que ells havien<br />

espiat. I això ho fa especialment<br />

greu. Perquè si l’espionatge<br />

a advocats és greu, el fet<br />

que el CNI el reconegui encara<br />

ho és més, perquè implica que<br />

el Tribunal Suprem espanyol<br />

va autoritzar al CNI aquest espionatge<br />

a Boye en una data<br />

molt concreta de l’octubre del<br />

2020, just quan el suplicatori<br />

contra Puigdemont, Comín i<br />

Ponsatí s’engegava a la cambra<br />

europea. El Suprem autoritzava<br />

l’espionatge a un<br />

advocat amb causes obertes<br />

en què el Suprem és part, com<br />

la del suplicatori, demanat pel<br />

jutge Pablo Llarena per a poder<br />

extradir els exiliats a l’estat<br />

espanyol.<br />

Perquè si l’espionatge a advocats és greu,<br />

el fet que el CNI el reconegui encara ho<br />

és més, perquè implica que el Tribunal<br />

Suprem espanyol va autoritzar al CNI<br />

aquest espionatge a Boye en una data molt<br />

concreta de l’octubre del 2020<br />

I tot plegat quan hi ha causes<br />

pendents al Tribunal General<br />

de la Unió Europea i al Tribunal<br />

de Justícia de la Unió<br />

Europea sobre la situació dels<br />

exiliats. En una d’aquestes,<br />

al TGUE, es dirimeixen precisament<br />

les denúncies de<br />

Puigdemont, Comín i Ponsatí<br />

per les irregularitats en el<br />

procés del suplicatori. Aquest<br />

cas d’espionatge serà posat<br />

en coneixement dels jutges de<br />

Luxemburg, tant en aquesta<br />

causa com en la de les pre-judicials<br />

de Llarena. Amb unes<br />

implicacions que poden anar<br />

més enllà, perquè tant Boye<br />

com Van den Eynde i Benet<br />

Salellas, com a advocats que<br />

actuen en representació de<br />

parts en causes al Tribunal de<br />

Luxemburg, gaudeixen d’una<br />

immunitat que protegeix el<br />

secret de les seves comunicacions<br />

i informacions. I això,<br />

amb el Catalangate, també<br />

s’ha violat.<br />

5. El CNI i la claveguera<br />

esvalotada<br />

I el govern espanyol encara té<br />

un altre maldecap derivat del<br />

Catalangate, de caràcter més<br />

intern. Fins ara la Moncloa<br />

ha provat de donar resposta<br />

a l’escàndol d’espionatge<br />

dient, d’una banda, que era<br />

limitat i controlat a divuit<br />

objectius i no a seixanta-cinc<br />

i que tenien control del CNI.<br />

I, d’una altra banda, ha esbombat<br />

que Pedro Sánchez<br />

i uns quants ministres van<br />

ser espiats amb Pegasus fa<br />

un any sense que fins ara se<br />

n’hagi assabentat ningú. I,<br />

després d’haver dit tot això<br />

i d’haver forçat l’ex-directora<br />

del CNI Paz Esteban a<br />

comparèixer a la comissió<br />

de secrets del congrés, la van<br />

destituir, fet que desfermà<br />

molta mala maror dins els<br />

serveis secrets espanyols,<br />

que es consideraren assenyalats,<br />

qüestionats, exposats<br />

i maltractats.<br />

L’origen inquietant dels<br />

diners amb què Espanya ha<br />

espiat l’independentisme<br />

A més, l’explicació de l’espionatge<br />

a Sánchez no s’ha<br />

resolt, perquè el govern<br />

espanyol no ha assenyalat<br />

cap sospitós, cap presumpte<br />

responsable, i ha deixat<br />

obertes les especulacions i<br />

la possibilitat que fos tant<br />

el govern del Marroc com<br />

elements policíacs incontrolats<br />

dins l’estat espanyol. Si<br />

es concreta l’acusació contra<br />

el Marroc, això pot tenir<br />

greus conseqüències diplomàtiques,<br />

però ara per ara<br />

la Moncloa ho ha evitat. I si<br />

guanyés pes la teoria d’una<br />

xarxa d’espionatge descontrolada,<br />

la reacció dels comandaments<br />

policíacs també<br />

podria ser furibunda. Ara<br />

com ara, el Sánchezgate ha<br />

funcionat més aviat com una<br />

cortina de fum per a tapar<br />

el gran escàndol, confirmat<br />

i documentat, del Catalangate.


63<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Els Països Catalans sota l’aspiradora<br />

madrilenya<br />

<strong>La</strong> inversió discrecional i els incentius generats per l’estat no tan sols es destinen<br />

preferentment a afavorir la capital espanyola, sinó també a tallar les ales del seu<br />

principal competidor: l’Eix Mediterrani<br />

JORDI GOULA<br />

Vivim temps convulsos, amb<br />

canvis constants i vertiginosos.<br />

No obstant això, hi<br />

ha qüestions de fons que no<br />

canvien, a l’estat espanyol,<br />

com ara l’estructura centralitzada<br />

sobre la qual es basa<br />

el seu model productiu i el repartiment<br />

no equitatiu entre<br />

les comunitats autònomes<br />

de la riquesa que es genera<br />

globalment. Són bàsicament<br />

tres, les autonomies de l’estat<br />

discriminades pel sistema de<br />

finançament i les inversions<br />

públiques: les Illes Balears,<br />

Catalunya i el País Valencià,<br />

que formen part de l’anomenada<br />

Euroregió Mediterrània.<br />

Arran de la situació econòmica<br />

espanyola, només hi ha<br />

aquesta disjuntiva: o aquests<br />

tres territoris es coordinen o<br />

quedaran xuclats per la potent<br />

aspiradora de Madrid. Vet aquí<br />

unes frases de la introducció<br />

d’un petit llibre excel·lent i<br />

aclaridor que us vull comentar.<br />

És Integració europea o marginació<br />

espanyola. El futur<br />

bifurcat de Catalunya, el País<br />

Valencià i les Balears, de l’eco-<br />

nomista Eduard Gracia, publicat<br />

per la Fundació Vincle<br />

i presentat abans-d’ahir. <strong>La</strong><br />

hipòtesi sobre la qual treballa<br />

és que “la maquinària de l’estat<br />

espanyol, com a resposta a<br />

un mercat que l’arrossega en<br />

una direcció que no l’afavoreix,<br />

estaria fent servir el seu<br />

poder coercitiu per redirigir<br />

els fluxos econòmics cap a


64<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

regions, activitats i butxaques<br />

més al seu gust, al preu, naturalment,<br />

d’allunyar els recursos<br />

dels territoris on serien<br />

més productius i reduir així el<br />

benestar dels ciutadans”.<br />

Parlo amb l’autor i m’explica<br />

quins són els punts bàsics de<br />

l’argumentació que ha utilitzat<br />

per a demostrar la seva<br />

hipòtesi. D’entrada, diu que<br />

l’estat espanyol és un fet diferencial<br />

dins Europa. “No és<br />

com França, Itàlia, Portugal o<br />

Grècia, on la integració afavoreix<br />

els seus nuclis econòmics<br />

i polítics des de l’antiguitat”,<br />

comenta. El fons de la qüestió,<br />

cal anar a buscar-lo en el fet<br />

que la qualitat institucional<br />

de l’estat és molt baixa i les<br />

decisions importants de distribució<br />

de recursos queden<br />

en mans d’uns quants grups<br />

de poder.<br />

Uns grups de poder que tenen<br />

com a primer objectiu mantenir<br />

el seu statu quo, deixant<br />

de banda aspectes tan cabdals<br />

com l’eficiència i la productivitat.<br />

Que no estranyi ningú,<br />

doncs, que dins l’índex d’eficiència<br />

de la despesa pública<br />

de l’OCDE per al 2021, dels<br />

37 països, l’estat espanyol<br />

sigui en el lloc 29. Potser un<br />

exemple més nostrat és el que<br />

va donar el professor Ramon<br />

Tremosa a la presentació: “El<br />

50% de la inversió en trens de<br />

rodalia de l’estat els últims<br />

anys ha anat a Madrid.” No<br />

calen més comentaris, oi?<br />

“Un dels fets que més m’ha<br />

colpit a l’hora de fer el llibre<br />

és haver tingut l’evidència,<br />

com més va amb més força,<br />

que si s’hagués deixat actuar<br />

lliurement a les forces del<br />

mercat, sense els entrebancs<br />

de Madrid, tant el Principat,<br />

com el País Valencià i les Illes<br />

serien regions clarament<br />

guanyadores en el si de la Unió<br />

Europea”, em diu. És molt dur<br />

i clar quan explica: “<strong>La</strong> política<br />

seguida pels successius<br />

governs espanyols ha escanyat<br />

lentament l’economia<br />

de Catalunya i el País Valencià,<br />

tot minant un dels pilars clau<br />

del seu potencial competitiu,<br />

com és la logística, que avui és<br />

crucial no només per si mateixa,<br />

sinó per les oportunitats<br />

que obre a altres activitats.<br />

Pensem que un nus logístic és<br />

també un bon lloc on establir<br />

qualsevol indústria que calgui<br />

integrar a una cadena de valor<br />

europea o global.”<br />

En les pàgines del llibre també<br />

parla molt de Madrid i com<br />

ha arribat a tenir el pes que té<br />

dins l’economia actual. Està<br />

convençut que, malgrat les<br />

xifres que sovint es publiquen,<br />

en què la capital espanyola<br />

encapçala moltes classificacions<br />

de diferents variables<br />

econòmiques, els fonaments<br />

del seu edifici són febles.<br />

També pensa que en termes<br />

de competitivitat –més enllà<br />

dels discursos de la senyora<br />

Ayuso sobre els imposts– la<br />

comparació amb Catalunya<br />

“no té color”.<br />

Com a exemple, esmenta el<br />

pes de l’alta tecnologia, que<br />

és especialment notable a la<br />

indústria catalana, atès que<br />

representa el 14,9% del VAB<br />

manufacturer de Catalunya<br />

–sobretot gràcies al sector<br />

farmacèutic– mentre que a<br />

Madrid és del 7%, al País Basc<br />

només del 2,9% i al conjunt<br />

d’Espanya del 6,3%. Com<br />

que el VAB manufacturer del<br />

Principat representa prop del<br />

26% del de tot l’estat espanyol,<br />

aquest biaix cap a l’alta<br />

tecnologia fa que el seu pes<br />

s’enfili fins al 62% de les manufactures<br />

d’alta tecnologia a<br />

l’estat espanyol.<br />

O també es veu en les patents,<br />

reflex de la innovació. “No ens<br />

hauria de sorprendre que el<br />

Principat sigui on es fan més<br />

innovacions patentables, com<br />

tampoc que el País Valencià<br />

El fons de la qüestió, cal anar a buscarlo<br />

en el fet que la qualitat institucional<br />

de l’estat és molt baixa i les decisions<br />

importants de distribució de recursos<br />

queden en mans d’uns quants grups de<br />

poder<br />

quedi en un molt respectable<br />

quart lloc, mentre que Madrid<br />

queda relegat al lloc novè.” O<br />

en els articles científics d’alta<br />

qualitat de les universitats catalanes,<br />

on n’hi ha molts més<br />

inclosos entre els que figuren<br />

entre el 10% dels més llegits<br />

a tot el món. Sortosament, no<br />

tot són els diners que surten<br />

de les arques de l’estat.<br />

D’alguna manera, podríem<br />

dir que Madrid i Barcelona<br />

és sector públic versus sector<br />

privat, encara que a Madrid<br />

hi hagi la majoria de seus de<br />

les grans empreses. Gracia<br />

comenta un exemple senzill<br />

ben aclaridor. Els serveis centralitzats<br />

del sector financer i<br />

les tecnologies d’informació i<br />

comunicacions (TIC) paguen<br />

uns sous mitjans de 37.700<br />

euros a Barcelona i de 34.400<br />

a Madrid. Per què es paguen<br />

més a Barcelona que a Madrid?,<br />

li pregunto. “He fet entrevistes<br />

amb professionals<br />

del sector que em confirmen<br />

que aquesta diferència salarial<br />

és real i, segons la seva<br />

experiència, es deu principalment<br />

a la demanda d’empreses<br />

internacionals que<br />

s’estableixen a Barcelona i<br />

ofereixen salaris més alts per<br />

assegurar-se de contractar el<br />

millor personal.”<br />

“El fet que el factor diferencial<br />

siguin les empreses estrangeres<br />

–més allunyades<br />

de les dinàmiques del poder<br />

a Espanya– reforça, doncs,<br />

la impressió que la capacitat<br />

de Madrid de competir en<br />

aquest àmbit amb l’Euroregió<br />

Mediterrània és, en gran manera,<br />

resultat de la intervenció<br />

sostinguda de l’estat espanyol<br />

en favor de la capital.”


65<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

ANÀLISI<br />

Com acabem de veure, a Madrid<br />

hi ha la seu de la majoria<br />

dels grans grups financers<br />

espanyols, de les grans<br />

constructores, elèctriques,<br />

petrolieres (Repsol, Cepsa),<br />

grups d’informació i comunicacions<br />

(Telefònica, Indra,<br />

Cellnex, Amadeus)... Això té<br />

una fortalesa i una feblesa.<br />

Segons Gracia: “No és casual<br />

que tants d’aquests negocis<br />

depenguin fortament de<br />

la demanda generada o de la<br />

regulació imposada per les<br />

institucions públiques. Pensem,<br />

per exemple, que entre<br />

el 2012 i el 2019, el 64,4% de<br />

l’import de les licitacions del<br />

sector públic estatal a Madrid<br />

el van guanyar empreses amb<br />

seu social també a Madrid.” <strong>La</strong><br />

feblesa rau en el dia que s’acabi<br />

aquesta manera de fer. Vet aquí<br />

la importància que donen a<br />

voler mantenir l’statu quo per<br />

sobre d’altres consideracions.<br />

“Si s’acabés, hi hauria un daltabaix”,<br />

indica Gracia.<br />

És “l’estat contra el mercat”,<br />

com apunta Tremosa? Evidentment,<br />

la discrecionalitat<br />

amb què es dirigeixen les inversions<br />

amb l’objectiu últim<br />

–el de perpetuar-se a la capital<br />

espanyola– li donen la raó.<br />

“Això ja ho paguem els altres<br />

amb menys eficiència, amb<br />

el manteniment d’un dèficit<br />

estructural i un deute creixent.”<br />

L’exemple següent a<br />

mi em sembla definitiu i molt<br />

poc conegut.<br />

He de dir que m’ha sorprès,<br />

perquè no el coneixia, l’espai<br />

que dedica Gracia a un índex<br />

de la revista The Economist.<br />

Resulta que publica regularment<br />

el seu Crony Capitalism<br />

Index, que identifica<br />

uns sectors –que inclouen<br />

els especialment rellevants a<br />

l’economia de Madrid– com<br />

els que típicament es beneficien<br />

més de l’anomenat<br />

“capitalisme d’amiguets”.<br />

Són els casinos, matèries primeres<br />

(carbó, fusta, petroli,<br />

metalls...), defensa, banca,<br />

infrastructures, construcció,<br />

ports i aeroports, utilitats i<br />

telecomunicacions. En la seva<br />

versió estàndard, l’índex<br />

calcula el pes sobre el PIB de<br />

les fortunes dels multimilionaris<br />

d’un país procedents<br />

d’aquests sectors. Però també<br />

mesura el pes de les seves<br />

fortunes sobre la riquesa total<br />

dels multimilionaris del<br />

país o –millor encara, perquè<br />

parlem d’amiguisme i, per<br />

tant, de relacions personals–<br />

el nombre de multimilionaris<br />

d’aquests sectors com a<br />

percentatge del nombre de<br />

multimilionaris del país.<br />

Cal dir de seguida que l’estat<br />

espanyol queda especialment<br />

malament, pitjor i tot que alguns<br />

països que sovint ens<br />

sembla que estan més exposats<br />

a aquesta xacra, com ara<br />

Mèxic, Xile o Turquia. Quina<br />

sorpresa, oi? I molt pitjor que,<br />

per exemple, Itàlia, el més<br />

gran dels PIGS i potser el més<br />

comparable a Espanya, però<br />

on els interessos industrials<br />

del nord sempre han tingut<br />

un pes polític molt superior<br />

al dels seus equivalents espanyols.<br />

En altres paraules,<br />

“això ens diu que el nucli dur<br />

del poder econòmic a Espanya<br />

neix, creix i es reprodueix<br />

gràcies a les rendes i privilegis<br />

que concedeix l’estat a aquests<br />

sectors i, per tant, va més lligat<br />

al poder públic que no a altres<br />

economies, fins i tot algunes,<br />

com la italiana, amb una qualitat<br />

institucional tan deficient<br />

com l’espanyola”, afegeix.<br />

I vet aquí la conclusió a què arriba.<br />

“<strong>La</strong> implicació, òbvia i inquietant<br />

alhora, és que les elits<br />

que a Espanya s’han enriquit<br />

gràcies a activitats fortament<br />

dependents de l’estat tendiran<br />

a fer servir el seu poder sobre<br />

les institucions per afavorir<br />

els sectors que les han fet riques.<br />

Aquest biaix, en desviar<br />

recursos cap a activitats amb<br />

un component extractiu més<br />

alt, té un impacte econòmic<br />

especialment negatiu alhora<br />

que, com a resultat col·lateral,<br />

beneficia desproporcionadament<br />

la capital política.”<br />

Seguint aquest raonament,<br />

la inversió discrecional i els<br />

incentius generats per l’estat<br />

no tan sols es destinarien preferentment<br />

a afavorir Madrid,<br />

sinó també a tallar les ales del<br />

seu principal competidor: l’Eix<br />

Mediterrani.<br />

Fins ara, el manà europeu<br />

ha estat la clau que ha alimentat<br />

més encara aquesta<br />

tendència xucladora centralista.<br />

L’estat espanyol ha<br />

rebut molts diners de Brussel·les,<br />

amb els anys. Com diu<br />

Gracia, “no sabem fins quan<br />

estaran disposats els països<br />

més productius –els anomenats<br />

frugals– a continuar<br />

finançant aquestes dinàmiques<br />

parasitàries”. “Però és<br />

prou clar que un escenari de<br />

liberalització i integració europea<br />

on els estats perdessin<br />

poder discrecional podria ser<br />

molt beneficiós per a Catalunya,<br />

el País Valencià i les<br />

Illes Balears, que tenen molt<br />

a oferir a un mercat obert i<br />

d’aquesta manera estarien<br />

menys exposades a les<br />

polítiques discriminatòries<br />

de l’estat espanyol que, en<br />

una situació ideal, no hi tindria<br />

cap poder. És, doncs, en<br />

aquesta cruïlla on el futur es<br />

bifurca: cap a la integració<br />

europea o cap a la marginació<br />

espanyola.”<br />

No tinc més remei més que<br />

recomanar-vos-en la lectura.<br />

El llibre, el podeu despenjar<br />

d’aquí.<br />

Les elits que a Espanya s’han enriquit<br />

gràcies a activitats fortament dependents<br />

de l’estat tendiran a fer servir el seu poder<br />

sobre les institucions per afavorir els<br />

sectors que les han fet riques


66<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

VICENT PARTAL<br />

PER QUÈ VILAWEB HA DECIDIT DE RENUNCIAR A<br />

LA SUBVENCIÓ PER PROJECTES DE LA GENERALITAT?<br />

Un any més, el repartiment<br />

de la publicitat de la<br />

Generalitat presenta<br />

discriminacions importants<br />

<strong>La</strong> Generalitat de Catalunya va fer públic ahir l’informe anual en què explica<br />

en què i amb qui s’ha gastat els diners de la publicitat institucional.<br />

Gràcies al fet que el govern català fa aquest exercici de transparència –cal<br />

recordar que és gairebé l’única institució que el fa–, tots podem tenir una<br />

noció bastant exacta sobre com les relacions entre la política i els mitjans<br />

contaminen la societat catalana.<br />

Novament, la desproporció entre les xifres que reben unes capçaleres i<br />

unes altres és enorme i no es poden explicar amb criteris purament tècnics.<br />

I novament es repeteix aquesta tendència tercermundista que fa que<br />

la proximitat política als responsables de torn de la gestió de la publicitat<br />

es traduesca en més diners per a ells. Sovint d’una manera que tan sols es<br />

pot considerar escandalosa.<br />

Ni que siga sols parcialment –d’ençà del mes de maig–, l’any 2021 la<br />

gestió dels diners de la publicitat de la Generalitat va estar en mans d’una<br />

conselleria gestionada per Junts –els darrers anys havia estat gestionada<br />

per Esquerra– i <strong>VilaWeb</strong> torna a ocupar una posició clarament incoherent,<br />

que s’ha de qualificar de discriminatòria. Com a diari, sempre hem estat<br />

conscients que molestem a tothom.<br />

L’any 2021, en l’apartat de premsa digital, <strong>VilaWeb</strong> va rebre campanyes<br />

publicitàries de la Generalitat de Catalunya per un valor de 158.087 euros.<br />

I al seu costat el diari Ara en va rebre 1.547.172, deu vegades més. I <strong>La</strong> Vanguardia,<br />

1.030.554; el Nacional, 662.242; El Periódico, 502.108; Nació Digital,<br />

455.191; Público, 381.126; i Time Out, 257.476.<br />

<strong>La</strong> publicitat de la Generalitat manté la desproporció en favor del grup<br />

Godó, l’Ara i el Nacional<br />

Ja hem expressat alguna altra volta la nostra preocupació per unes xifres tan<br />

escandaloses com aquestes. Pensem que la Generalitat gasta massa diners en<br />

mitjans i per això la nostra protesta no té a veure amb què puguen invertir<br />

en nosaltres ni reclama un sol euro més per a <strong>VilaWeb</strong>. Ens preocupa que<br />

hi haja mitjans l’existència dels quals depenga gairebé completament dels<br />

diners de les institucions, cosa que els converteix inevitablement en mitjans<br />

captius. I que el govern pense que pot influir en l’opinió pública dopant els<br />

mitjans per a després collar-los.


67<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

D’ençà del 2004 hem treballat decididament per un<br />

model de subscripció voluntària, per la creació d’una<br />

comunitat de lectors que vulguen protegir la nostra<br />

independència, que ha estat, és i serà la garantia de<br />

l’exercici periodístic de <strong>VilaWeb</strong><br />

D’ençà que va començar <strong>VilaWeb</strong>, el 1995, aquest diari sempre ha guanyat<br />

diners per l’activitat pròpia, convençut que no podia dependre de les<br />

institucions sense que això posàs en perill el sentit del projecte. I d’ençà del<br />

2004 hem treballat decididament per un model de subscripció voluntària,<br />

per la creació d’una comunitat de lectors que vulguen protegir la nostra<br />

independència, que ha estat, és i serà la garantia de l’exercici periodístic<br />

de <strong>VilaWeb</strong>.<br />

No és fàcil aquest camí. Vam trigar onze anys a aconseguir que dos mil<br />

lectors es fessen subscriptors. Però, malgrat això, no vam defallir en cap<br />

moment, convençuts que aquell era i és el camí. Després hi ha hagut salts<br />

que ens han catapultat als més de 22.000 subscriptors que som avui. I tenim<br />

fixat l’objectiu d’arribar a 30.000 subscriptors, pel cap baix, per a consolidar-nos<br />

definitivament i encarar amb totes les garanties les dècades<br />

vinents de publicació d’aquest diari.<br />

I avui aquest esforç tan gran el reivindiquem en la constància i la coherència<br />

i volem explicar que respon a dues raons. En primer lloc, a tot el<br />

món, tots aquells diaris que podem comparar amb <strong>VilaWeb</strong> han coincidit a<br />

impulsar programes de subscripció i a demanar als lectors que els ajuden<br />

a publicar-se. Creiem que aquest és el model correcte i encertat de fer una<br />

empresa periodística en el moment actual.<br />

Però també ho fem, i volem deixar-ho ben clar, perquè estem compromesos<br />

amb la idea de fer un país millor i una societat millor. I per aconseguir-ho<br />

no sols cal canviar la política. Cal canviar-ho tot, també els mitjans i la<br />

dependència que tenen del poder. És per aquest motiu que avui us volem<br />

anunciar que hem renunciat, amb plena consciència, a presentar-nos a les<br />

subvencions per projecte que convoca la Generalitat de Catalunya.<br />

<strong>VilaWeb</strong> accepta la subvenció estructural que atorga la Generalitat, perquè<br />

és una subvenció que en el curs dels anys s’ha anat consolidant d’acord amb<br />

unes regles de repartiment molt concretes que fan difícil la discrecionalitat.<br />

Però <strong>VilaWeb</strong> no participarà ara en un nou sistema de subvencions que ha<br />

estat instituït per a repartir discrecionalment diners als mitjans també des<br />

del Departament de la Presidència, que en aquest cas és a les mans d’ERC,<br />

partit que en aquest període ja no gestiona el repartiment de la publicitat<br />

institucional.<br />

En un moment en què caldria reduir de manera important els diners que la<br />

Generalitat gasta en mitjans, no creiem que calga obrir una nova finestra<br />

per al repartiment discrecional de diners, que podria derivar, com passa amb


68<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

EDITORIAL<br />

VICENT PARTAL<br />

Per tot plegat, avui he de donar les gràcies d’una manera<br />

molt especial als més de 22.000 lectors de <strong>VilaWeb</strong> que ja<br />

se n’han fet subscriptors i que amb la seua generositat ens<br />

ajuden a fer un país millor, en aquest cas concret a partir<br />

dels mitjans.<br />

la gestió de la publicitat institucional, en clientelisme polític. De la mateixa<br />

manera, i per la mateixa raó, denunciem un any més que el repartiment de la<br />

publicitat és una via intencionada d’influir des de la política en els mitjans –<br />

en el cas de <strong>VilaWeb</strong>, intentant ja fa anys que tanquem per manca de recursos.<br />

Per tot plegat, avui he de donar les gràcies d’una manera molt especial als<br />

més de 22.000 lectors de <strong>VilaWeb</strong> que ja se n’han fet subscriptors i que amb<br />

la seua generositat ens ajuden a fer un país millor, en aquest cas concret a<br />

partir dels mitjans. Aquests darrers temps tots heu estat testimonis dels grans<br />

passos endavant que hem fet com a diari, l’obertura de la redacció de València,<br />

les Històries de <strong>VilaWeb</strong>, la incorporació del Paraulògic i la maqueta nova,<br />

entre els darrers. Sapigueu que en farem més i que no pararem de treballar.<br />

Perquè estem convençuts que podem fer el millor diari imaginable en català.<br />

Perquè sabem que podem fer-lo mantenint el compromís amb la nostra<br />

societat, amb la nostra nació, un compromís que <strong>VilaWeb</strong> ha demostrat des<br />

de bon començament, ara fa vint-i-set anys. I, evidentment i sobretot, per<br />

a respondre de manera adequada, com cal, a la vostra confiança.<br />

PS1. A partir d’avui ja podeu descarregar la nova versió de l’aplicació de<br />

<strong>VilaWeb</strong> per a iPhone. Aquesta nova versió inclou els canvis de la nova<br />

maqueta i les facilitats per als subscriptors, com ara la de no veure anuncis.<br />

Per motius aliens a <strong>VilaWeb</strong>, aquesta versió de l’app no s’ha pogut posar a<br />

disposició dels lectors fins avui.<br />

PS2. Si encara no en sou subscriptors, sapigueu que necessitem que us en<br />

feu. Si voleu apuntar-vos-hi, aneu a aquesta pàgina.


69<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

CARME JUNYENT<br />

DE MATEMÀTIQUES I GIMNÀSTICA<br />

Com que les coses no van<br />

així, torno a dir, com el<br />

2015: el 25%? Sí, si us<br />

plau, però de debò<br />

M’excuso per endavant per saltar-me una norma autoimposada: utilitzar<br />

aquesta col·laboració setmanal tan poc com sigui possible per escriure articles<br />

de llengua. Si ho faig ara és perquè no voldria deixar sense resposta aquells<br />

que em demanen per què. Per què dic el que dic. Com puc dir el que dic. No<br />

negaré que pot ser que sigui per desesperació, perquè crec que si no trobem<br />

el desllorigador ben aviat, no trigarem a entrar en un punt del qual el retorn<br />

és molt difícil, si no impossible. Però també és per la urgència d’aprofitar<br />

un canvi que no ens va a favor, però que podria ajudar a clarificar les coses<br />

i, sobretot, que ens interpel·la. Naturalment, puc estar equivocada. És més,<br />

segurament estic equivocada però és que els altres tampoc no l’han encertada<br />

i ni tan sols han rectificat.<br />

Com que les xarxes arriben a tot arreu, fa uns dies els meus alumnes em<br />

van preguntar per què deia això: “Entre matemàtiques en català i educació<br />

física en castellà o matemàtiques en castellà i educació física en català jo<br />

trio la segona opció.” En realitat la resposta me la van donar ells. Una va dir<br />

que, al seu institut, només tres assignatures es feien en català. Una altra va<br />

dir que, al seu, tan sols es feien en català disseny i llengua catalana. I jo ja he<br />

perdut el compte de les vegades que m’han dit –o he vist– coses semblants.<br />

Fa anys que veig com, pares que volen que els seus fills rebin l’ensenyament<br />

en català, els porten a la concertada perquè a la pública no se’n surten. Bé,<br />

no cal que m’allargui amb això, he publicat prou articles i de fa anys sobre<br />

la qüestió, i no us diré “jo ja ho deia” perquè tant de bo no fos així, però a la<br />

situació en què ens trobem ara no hi hem arribat inopinadament.<br />

Fa anys que, en l’ús de la llengua a l’ensenyament, s’ha anat estenent sigui<br />

la indiferència, sigui la inconsciència. L’ús del castellà com a llengua d’ensenyament<br />

s’ha anat escampant sense que ningú amb poder per posar ordre hi<br />

fes res. L’informe del Síndic ho mostrava en xifres que, la veritat sigui dita,<br />

a tothom li semblen molt optimistes però que, fins i tot si són certes, ens<br />

demostren que això del català com a llengua vehicular de l’ensenyament no<br />

és cert. El fet és que hi ha molts alumnes que acaben l’ensenyament secundari<br />

sense ser competents en català. És possible que un alumne acabi batxillerat<br />

sense haver parlat català a l’institut? Doncs pel que diuen els professors i<br />

pel que constatem a la universitat, sí. Aquests alumnes surten amb el català<br />

aprovat? Sí. I, amb aquest panorama, què fem?<br />

Ja sabem que hi ha el grup del “ni un pas enrere”. A aquests, jo els demano<br />

com canviarien una dinàmica que fa anys que dura. Com es fa per, de cop i<br />

volta, capgirar el procés de recessió de la llengua a l’escola. I, si no és de cop<br />

i volta, quan creuen que s’hauria de fer. També hi ha el grup de “la immersió<br />

és un model d’èxit”. Aniria bé saber què entenen per “èxit”, perquè si


70<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

Una de les coses que tampoc no es poden dir és que potser l’escola<br />

no és el lloc on salvar la llengua. Potser l’escola és el lloc on es<br />

fossilitza la llengua i ens queda ben bonica per al museu, però no<br />

per a la vida<br />

repassem les Enquestes d’Usos Lingüístics de la Població el que trobem és<br />

una caiguda sostinguda de les xifres. Vés a saber, potser això sí que és un èxit<br />

perquè, diuen, “podríem estar pitjor”. També hi ha el grup del “no n’hi ha<br />

per a tant”. I el grup de “això al meu institut no passa”. I, és clar, també hi<br />

ha el grup dels que, per intentar de fer-ho bé, són titllats de fonamentalistes,<br />

talibans i uns altres qualificatius menys amables. Ben segur que me’n deixo<br />

molts, però el cas és que, entre els uns i els altres, ens quedem sense llengua.<br />

Una de les coses que tampoc no es poden dir és que potser l’escola no és el<br />

lloc on salvar la llengua. Potser l’escola és el lloc on es fossilitza la llengua i<br />

ens queda ben bonica per al museu, però no per a la vida. Hem posat tantes<br />

esperances en l’escola que, mentrestant, hem anat perdent l’esport (en<br />

quina llengua funciona el futbol a casa nostra?), el lleure (oh, els esplais on<br />

ensinistren els monitors perquè parlin en inclusiu però no perquè parlin en<br />

català), per no parlar dels audiovisuals, de les xarxes, del món referencial<br />

de la canalla. I, mentrestant, avis que es troben que els néts els parlen en<br />

castellà, nanos amb el català com a llengua inicial que es relacionen entre<br />

ells en castellà i abrandats que parlen en castellà als desconeguts mentre es<br />

queixen que no hi ha manera que parlin català.<br />

Com que no en tenim prou, ara arriba la resolució de compliment immediat<br />

segons la qual a l’escola s’ha de fer almenys el 25% de castellà en matèries<br />

troncals. Sí, és clar, ens plantem. No passaran. I què? Ens plantarem tots a<br />

totes les escoles? No fa gaire llegíem a <strong>VilaWeb</strong> l’entrevista que li van fer a<br />

Alícia Monterroso, una dels molts encausats que tenim a casa nostra. Una de<br />

les seves respostes em va colpir molt: “Ara que ja l’he passat, tinc claríssim<br />

que no em tornaran a prendre el pèl. El dia que surti al carrer serà perquè<br />

surt molta gent i la <strong>revolució</strong> la fem des del poble o perquè realment les coses<br />

estiguin preparades amb cara i ulls i ens demanin que tornem a fer pinya<br />

els polítics i la ciutadania, però amb una cosa sòlida darrere.” Al sentiment<br />

d’estafa s’hi afegeix el de la inutilitat del gest. De veritat que esperem que<br />

mestres i professors s’arrisquin per acabar de la mateixa manera? Jo no em<br />

veig amb cor.<br />

Però, i si el 25% fos la sacsejada que ens convenia? Perquè, si més no, ara<br />

és evident que la llengua no la triem nosaltres. Ara no hi ha dubte –si és que<br />

n’hi havia– de quina és la intenció. Si això tampoc no ens fa reaccionar,<br />

aleshores és que potser no hi ha res a fer i no cal que ens autoenganyem més.<br />

Si assumim el 25%, la qüestió immediata és com. <strong>La</strong> resolució diu que ha<br />

de ser en una “matèria troncal”, un concepte que cada cop és més rar en<br />

l’ensenyament, però això també ens diu que ni jutges ni denunciants saben


71<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

CARME JUNYENT<br />

Què m’agradaria?<br />

Una escola amb<br />

respecte per<br />

la diversitat<br />

lingüística i la<br />

comprensió en<br />

què tots, parlem<br />

la llengua que<br />

parlem, siguem<br />

responsables de<br />

la preservació<br />

del patrimoni<br />

lingüístic mundial<br />

de què parlen. I justament perquè no saben de què parlen ni com funciona<br />

un centre d’ensenyament crec que el 25% s’ha de poder mesurar de manera<br />

nítida. Si avaluem usos lingüístics en àmbits diversos, es pot crear molta<br />

confusió i, en cas de dubte, ja sabem qui hi sortirà perdent. De fet, ara mateix<br />

els directors de centre amb qui he pogut parlar em diuen que no saben com<br />

fer-ho perquè això dels percentatges en usos lingüístics és, si més no, un<br />

concepte bastant críptic (o és que seríeu capaços de dir vosaltres mateixos<br />

quin percentatge de cada llengua que parleu feu servir? Aquesta pregunta<br />

només la poden respondre els monolingües, per això fan aquestes demandes).<br />

Sigui com sigui, jo crec que el que diu la resolució (llengua castellana<br />

+ una assignatura troncal) seria el més fàcil.<br />

Quan he fet servir l’exemple de les matemàtiques, molts m’han fet escarafalls.<br />

No cal que siguin les matemàtiques, senzillament em semblen<br />

l’emblema d’allò que és “acadèmic” a l’escola en oposició a l’educació física,<br />

que seria a l’altre extrem. El que vull dir és que prefereixo que sigui qualsevol<br />

àmbit on parla més el professor per fer-ho en castellà que en qualsevol dels<br />

àmbits on hi ha l’ús més espontani de la llengua. Per què? Doncs perquè el<br />

que necessitem és revitalitzar-ne l’ús.<br />

Fa bastants anys, Joan Domingo va fer un estudi sobre els usos lingüístics<br />

als centres educatius de l’Anoia: En aquell moment (fa uns quinze anys, pel<br />

cap baix) la dada que més em va sorprendre va ser que la matèria que es feia<br />

més en castellà era l’educació física (per sobre del 70%). Quan ho comentava<br />

sempre deia que no entenia per què justament això passava en la matèria<br />

on es fan menys faltes d’ortografia. I l’acudit no feia gràcia, però ningú no<br />

s’adonava que teníem oberta una via d’aigua ben gran i que perdíem un<br />

àmbit que en bona part ja havíem perdut també al carrer. Fins ara, la bretxa<br />

no ha parat de créixer i no parem de perdre.<br />

Què m’agradaria? Una escola amb respecte per la diversitat lingüística i la<br />

comprensió en què tots, parlem la llengua que parlem, siguem responsables<br />

de la preservació del patrimoni lingüístic mundial i, en la mesura que<br />

només té sentit revitalitzar llengües en el territori on s’han desenvolupat,<br />

a nosaltres ens han tocat el català, l’aranès i la LSC en aquesta tasca. Això<br />

és el que m’agradaria, però, com que les coses no van així, torno a dir, com<br />

el 2015: el 25%? Sí, si us plau, però de debò.<br />

Fa molts anys que parlo d’aquesta qüestió, he treballat en projectes amb<br />

l’objectiu d’aportar propostes per capgirar la deriva que tenim i, com sempre,<br />

m’han dit de tot per explicar-ho. Fa uns dies, en un intercanvi d’opinions<br />

sobre el tema amb la consellera Irene Rigau a Catalunya Ràdio, va dir una<br />

cosa no sé si sorprenent: que no està prohibit fer classes en castellà. Això ho<br />

sabem tots. Tampoc no era obligatori i ara sí que ho serà. <strong>La</strong> conseqüència<br />

immediata és que ara, el català, si més no en un 25%, estarà prohibit i ferlo<br />

servir en aquests àmbits serà punible. Progressen adequadament, trobo.<br />

Afegeixo una postdata que potser no cal: això és el que jo crec. Pel que he<br />

vist, ni el Departament d’Educació ni el Consell Lingüístic Assessor comparteixen<br />

aquesta idea. Ben segur que afortunadament no prosperarà, però,<br />

facin el que facin, només demano una cosa: que no ens enganyin més.


72<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />

MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />

TOCAR ELS COLLONS ALS ESPANYOLS<br />

Clara Ponsatí és<br />

doblement lliure, malgrat<br />

viure exiliada: no pertany<br />

a cap partit i no és esclava<br />

del políticament correcte,<br />

perquè la formació<br />

anglosaxona li ha<br />

ensenyat que dir les coses<br />

pel seu nom és una virtut i<br />

no un defecte<br />

“Com menys por tenim, més toquem la pera als espanyols. <strong>La</strong> meva gran<br />

causa, mentre no pugui fer res millor, és ser un corcó per als espanyols. Vist<br />

que això de la independència és molt complicat, entretant almenys fem coses<br />

que toquin els collons als espanyols.” Clara Ponsatí dixit i amén. Diàleg sí<br />

i sempre, però tocar la pera i els collons també. El famós problema catalán<br />

que tant preocupava Felipe González i ha continuat preocupant els cabdills<br />

que l’han succeït només continuarà essent un problema si els catalans som<br />

problemàtics: és tan obvi que fins i tot fa vergonya d’escriure-ho.<br />

Em costa d’imaginar cap conseller de la Generalitat de dalt, i ja no diguem<br />

de la de baix, dient o escrivint frases com aquestes. Fins i tot fent un exercici<br />

de retrospectiva, així, d’entrada, no em ve cap nom dels darrers governs<br />

capaç d’engaltar-les tan fresques. Bé, segurament Joan Carretero sí. I potser<br />

Felip Puig al final d’un sopar amb molt de vi. O Joan Puigcercós amb els seus<br />

amics de Ripoll.<br />

Però posar-ho negre sobre blanc a les pàgines d’un llibre, la 319 de Molts i<br />

ningú per a ser exactes, i que resti per a la posteritat, això ho ha fet una dona<br />

valenta de nom Clara Ponsatí. <strong>La</strong> qui va ser consellera d’Ensenyament durant<br />

uns quants mesos abans del referèndum del Primer d’Octubre és doblement<br />

lliure malgrat viure exiliada: no pertany a cap partit i no és esclava del políticament<br />

correcte, perquè la formació anglosaxona li ha ensenyat que dir<br />

les coses pel seu nom és una virtut i no un defecte. Perquè, com diu ella, la<br />

llibertat comença dient la veritat.<br />

Molts i ningú ja fa un parell de mesos que es va publicar, però com que<br />

jo sempre acostumo a anar un compàs tard, també amb les lectures, em<br />

permeto de parlar-ne ara i així contribuirem a fer-ne difusió i a fer allò que<br />

Andreu Barnils reclamava en un article preciós: no reduir aquest gran llibre<br />

a un llibre més del procés i allargar-li la vida. I és ben cert que aquestes<br />

pàgines que s’anuncien com un embastat de memòries i històries diverses<br />

van molt més enllà d’un llibre processista. De fet, la majoria de pàgines van<br />

dedicades als parents, una família de pintors, forners, esportistes i farmacèutics,<br />

amics de Foix i de Riba. Una família com tantes i alhora única, que<br />

ens permet d’entendre molt millor la trajectòria vital i política de la neboda<br />

de Raimon Obiols, que el dia que va al Palau de la Generalitat a rebre l’oferta<br />

de ser consellera s’hi presenta vestida amb texans i xancletes.<br />

Del procés no en parla pas gaire el llibre, però quan en parla és demolidor<br />

i et permet d’entendre coses. Com a mostra, aquest botó: “Un cop al govern<br />

de seguida vaig notar que era un grup humà poc compacte, no hi veia cap<br />

cohesió, i això em va inquietar molt. Em va sorprendre que, davant la mag-


73<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />

I és ben cert que aquestes pàgines que<br />

s’anuncien com un embastat de memòries<br />

i històries diverses van molt més enllà d’un<br />

llibre processista<br />

nitud del que dèiem que estàvem a punt de fer, ens reuníssim un cop a la<br />

setmana i encara gràcies [...]. Una altra de les coses que més em xocaven és<br />

que a en Puigdemont no el veies manar. Mai. Jo, en Puigdemont president de<br />

la Generalitat, no el vaig veure manar mai. Hi havia com un pacte implícit: de<br />

les coses difícils val més que no en parlem, perquè no ens posaríem d’acord.<br />

I no se’n parlava. En conjunt, al govern, hi vaig detectar molt poques idees.”<br />

O aquest altre botó de propina: “Em va semblar que tot el que, per lògica,<br />

hauria d’haver estat succeint, en un govern que planificava fer la independència,<br />

no es veia per enlloc. D’entrada, vaig pensar que tot devia tenir alguna<br />

explicació. [...] Em va costar unes quantes setmanes adonar-me que el problema<br />

no era que jo estigués desinformada o que no raonés correctament. El<br />

problema era que les coses no estaven passant, ni s’estaven pensant, i ni tan<br />

sols s’estava pensant en què s’havia de pensar!” Aquí Ponsatí fa de portaveu<br />

de molts que vam creure que les coses es feien i que si no en teníem notícia<br />

era perquè calia mantenir-les en secret. I no, resulta que tot era una catxa.<br />

M’agrada molt el final optimista del llibre, ara que predomina una barreja<br />

explosiva de pessimisme, desconcert i escepticisme: “No crec que el 2017<br />

fos la nostra última oportunitat. Més aviat va ser la prova que encara hi<br />

som. I ja fa molt que hi som. És cert: no és segur que deixant-hi la pell ens<br />

en sortirem. El que és segur és que mentre hi deixem la pell continuarem<br />

sent catalans. I pagarà la pena lluitar.” Lluitar. Fer xarxa. Conspirar. Ocupar<br />

posicions. Desobeir. Anar-hi. No defallir. Bastir projectes. Construir aliances.<br />

Formar-se. Resistir. Ser un corcó. Tocar els collons.<br />

Deixo per al final un aclariment políticament correcte, que jo no sóc tan<br />

valent com la Clara Ponsatí: ja sé que parlar dels espanyols així en genèric<br />

és un error, que no es poden confondre els ciutadans amb l’estat al qual<br />

pertanyen, amb les seves estructures i les seves clavegueres. I crec que Clara<br />

Ponsatí també ho sap i quan parla d’espanyols no es refereix als qui voten<br />

Izquierda Comunera, són del Rayo i tenen els avis republicans enterrats al<br />

marge d’un camí ral. No, m’hi jugaria un pèsol que més aviat es refereix als<br />

espanyols catalanofòbics, els aporellistes, els qui ens espien, ens peguen, ens<br />

jutgen, ens engarjolen i ens envien a l’exili. Aquells a qui no agrada que es<br />

parli, s’escrigui o es pensi en català. Els qui ens voldrien esborrar del mapa.<br />

Els qui, a més de tocar-nos els nostres, de collons, si poguessin saltarien els<br />

prolegòmens i ens afusellarien com van fer amb Lluís Companys. D’aquests<br />

espanyols parlem.


74<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JULIÀ DE JÒDAR<br />

JULIÀ DE JÒDAR<br />

INTERPRETACIONS<br />

Si la lectura és una<br />

experiència, tot allò que<br />

els passa als personatges<br />

d’una novel·la neix amb<br />

ella i des d’ella, i cal que<br />

el lector en sigui posseït<br />

Ni que ho anunciï solemnement al frontispici d’una novel·la o d’un poemari,<br />

cap escriptor no parla mai de si mateix en tant que persona corrent. I menys<br />

encara pot pretendre que la seva lectura sigui comprensible com una carta<br />

comercial –aquella benèfica aspiració de Gabriel Ferrater i Gil de Biedma–,<br />

perquè la posició del lector, en cada cas, és del tot distinta. El lector que aspiri<br />

a conèixer Stendhal per la seva autobiografia, Vie d’Henri Brulard, o Gabriel<br />

Ferrater a través de la veu del poema “In memoriam”, encara no ha après<br />

de distingir entre vida i literatura. O, si es vol, entre experiència moral i<br />

condensació artística. Velázquez, pintor reial, només obeïa a un “monarca”:<br />

el seu ofici, tècnica, art, o com se’n vulgui dir, expressió i prolongació de la<br />

consciència de l’artista a través de la pintura. Per aquest motiu, contemplar<br />

un quadre de Velázquez no és pas inferior, com a experiència estètica, a llegir<br />

el <strong>La</strong>zarillo o el Buscón, pretesos exemples de vida real –potser és més “acumulable”,<br />

no ho sé pas: Cervantes pot llegir-se sense passar per la Celestina,<br />

però dubto que es pugui copsar Goya sense haver passat per Velázquez.<br />

Sigui com vulgui, el lector no pot esperar l’ajuda de cap escriptor (o artista)<br />

seriós perquè li aplani el camí cap a presumptes veritats. A banda que la veritat<br />

de Dickens no és pas la de Baroja, ni la de Porcel és la de García Márquez,<br />

vegeu, si exemples en calguessin, com Stendhal, en la citada autobiografia,<br />

porta constantment el lector al seu terreny amb jocs de mans propis de la<br />

ficció (“això potser va passar…”, “més o menys jo devia tenir…”, “què n’ha<br />

de fer el lector de tot això…”); per a l’autor, la veritat és ell objectivat en un<br />

narrador que, es diu, subjectivament Jo, fins al punt que busca una genealogia<br />

italiana a la seva família materna per tal de justificar el seu amor per Itàlia.<br />

De la mateixa manera, Ferrater, en el seu primer llibre (Da nuces pueris),<br />

que discorre pels camins de les novel·les d’aprenentatge (bildungsroman),<br />

utilitza tècniques narratives a conveniència recorrent a la primera persona, a<br />

l’omnisciència, al diàleg indirecte, etc.; un cop tanca el llibre, el lector no pot<br />

dir que coneix l’experiència emotiva i moral de Ferrater, com ell pretenia, en<br />

un moment de la seva adolescència (“In memoriam”), sinó que ha escoltat<br />

la veu d’un home a la vora del foc –gran mèrit de la tècnica compositiva, com<br />

passa amb Philip <strong>La</strong>rkin, i no pas de la sinceritat emotiva: no pas per casualitat<br />

a Ferrater li agradaven l’eixutesa medieval o el Brecht pillastre– que<br />

li ha narrat un bocí de vida (adolescència) en el marc de la guerra civil del<br />

seu país. <strong>La</strong> qualitat de l’experiència lectora és cosa de cadascú: diferenciar<br />

entre veu narradora –que només ens parla de la imaginació de qui la<br />

governa– i peripècia vital de l’escriptor –que prou feina té a viure-la– és la<br />

condició indispensable per fer-se lector de profit. Cap mestretites no ens pot<br />

ensenyar si primer cal viure i, després, llegir; o llegir per aprendre de viure;<br />

o llegir i viure per anar tirant de la magna rifeta, com deia l’altre. Al cap i a


75<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JULIÀ DE JÒDAR<br />

Perquè allò<br />

que compta, en<br />

última instància,<br />

no és pas la<br />

quantitat de<br />

veritat sabuda<br />

que l’autor<br />

diposita en una<br />

novel·la, sinó<br />

l’ús que fa dels<br />

mecanismes de<br />

l’escriptura per<br />

crear la matèria<br />

autònoma del<br />

seu relat<br />

la fi, treure profit de la lectura és una tasca que dura tota la vida, comparable<br />

a la posada a punt d’un atleta esforçat, sota el guiatge d’un entrenador<br />

més o menys capacitat i exigent (representat pels autors que freqüenti el<br />

lector): qui la practica, però, només ha de competir amb si mateix. <strong>La</strong> bondat<br />

de l’estructura ficcional creada per un autor no procedeix de la veritat<br />

percebuda –que, en el cas de l’exiliada Mercè Rodoreda, per exemple, no li<br />

hauria permès d’escriure <strong>La</strong> plaça del Diamant tal com la coneixem–, sinó<br />

de la seva visió del món i del seu domini de la llengua, que en fan l’estil; de<br />

la passió creadora que l’arrossega; i de la capacitat d’arrossegar el lector de<br />

cap a cap del llibre mitjançant la tensió entre autora (a un pas de caure en la<br />

temptació d’intervenir entre lector i personatge, de tant com se li endevina<br />

l’ànsia que la seva Natàlia sigui ben entesa), veu narradora (a un pas de la<br />

naturalitat impostada: una mena de falset) i personatges (amb moviments<br />

pendulars entre l’interior i l’exterior, a cavall de la negació i l’acceptació de<br />

l’aspra realitat, l’amor i el distanciament, la lluita i l’abandó).<br />

Perquè allò que compta, en última instància, no és pas la quantitat de<br />

veritat sabuda que l’autor diposita en una novel·la, sinó l’ús que fa dels<br />

mecanismes de l’escriptura per crear la matèria autònoma del seu relat: a<br />

tall d’exemple, no és pas el mateix fer viure al lector la sensació del pas del<br />

temps a l’interior de la novel·la que utilitzant rètols propis del cinema mut:<br />

“Al cap de set anys…”.<br />

En Balzac, és interessant d’esbrinar si els inventaris d’objectes, la quantitat<br />

d’andròmines d’antiquari que apilota en <strong>La</strong> Comèdia humana responen a<br />

una necessitat material de l’autor (omplir pàgines i pàgines per cobrar de<br />

la impremta i pagar els seus creditors), o a una contínua fuga cap endavant<br />

a la recerca de territoris inexplorats, lligada a un moment històric en què la<br />

burgesia acumula béns com a expressió del seu poder –el regne de la mercaderia;<br />

però més important sembla escatir si Balzac aconsegueix que, en<br />

un moment donat, els seus personatges siguin interioritzats pel lector fins


76<br />

vilaweb.cat<br />

Divendres, 20 de maig de 2022<br />

MAIL OBERT<br />

JULIÀ DE JÒDAR<br />

<strong>La</strong> qüestió és com entenia Stendhal els<br />

mecanismes de la novel·la –vivacitat, el·lipsi,<br />

intuïció<br />

a ocupar-lo, a diferència de les persones reals, que ens resulten estranyes,<br />

opaques, tancades en una existència amb prou feines intuïda, ombrejada.<br />

L’acumulació balzaquiana, lluny de ser un valor en si mateixa, importa pel<br />

fet de saber si pot convertir un percentatge imponent dels seus personatges<br />

en ombres passatgeres, sense gruix. En aquest sentit, si la lectura és una<br />

experiència, i no pas el retorn a una experiència, tot allò que els passa als<br />

personatges d’una novel·la neix amb ella i des d’ella, i cal que el lector en<br />

sigui posseït –el dimoni de la lectura no és mera retòrica.<br />

El roig i el negre parteix d’un succés real (Stendhal no tenia gaire imaginació,<br />

i se’n vantava), però la qüestió és com entenia Stendhal els mecanismes de<br />

la novel·la –vivacitat, el·lipsi, intuïció: només cal anar al final i veure com<br />

resol en un parell de línies l’execució de Julien Sorel. (Aquí cal dir que cada<br />

tècnica novel·lística demana que el lector se situï en les coordenades amb què<br />

l’autor traça el seu relat: Stendhal vol un lector intuïtiu, ràpid de reflexos,<br />

capaç d’agafar al vol el que s’amaga rere un gest casual, una mirada perduda,<br />

un mot deixat caure com de passada: exigeix i crea un lector d’esperit: de fet,<br />

un germà tan hipòcrita com ell.) A través de Julien Sorel, Stendhal es projecta<br />

com qui era –noi de províncies, ambiciós, escàs de recursos, seductor<br />

intel·lectual, grimpaire marginal–, mentre que, amb el Fabrizio del Dongo<br />

de <strong>La</strong> cartoixa de Parma, pouant sense compassió en les últimes reserves de<br />

l’autor, dóna vida a l’home que volia ser–noble, ric, estimat. (És una obvietat<br />

que Stendhal aboca en Sorel l’odi a un pare per qui no se sent estimat i<br />

contra els mesquins poders locals del Delfinat; i encara podríem anar més<br />

enllà en aspectes menys evidents: en la novel·la, no es parla pràcticament de<br />

diners, però Stendhal, en la seva autobiografia, diu: “Els diners sempre van<br />

ocupar el cap del meu pare, i jo mai hi he pensat sense fàstic”, a la vegada<br />

que, en la seva família, “anava contra el pudor parlar de diners, els diners<br />

eren una trista necessitat”.)<br />

Stendhal no escriu partint d’emocions sinceres, però sap reanimar les<br />

imatges triades amb emocions amagades a les golfes de l’esperit o en estat de<br />

somieig o d’hibernació –tota una imatgeria íntima i secreta, que no és feta<br />

de dades collides a l’exterior, sinó que és l’autèntic arxiu amb què un autor<br />

confegeix els seus llibres: Proust en va aprendre. Per entendre-ho millor,<br />

només cal comparar un element real, com és l’evocació a l’autobiografia del<br />

gran casal de l’avi matern —“una casa superba”, “es va construir l’habitatge<br />

més bonic de la ciutat”, “hi havia una escala magnífica per a la seva època<br />

i un saló que podia fer trenta-cinc peus per vint-i-vuit”—amb la manera<br />

de transmetre’ns, literàriament, la fastuositat de la mansió de la família de<br />

Mathilde de la Mole a El roig i el negre: “Salons immensos, daurats i tristos.”<br />

A la casa de l’avi, la proximitat, el caliu; a la mansió parisenca, la distància,<br />

la fredor.


LA FOTO DE LA SETMANA<br />

Malgrat les traves meteorològiques, l’eclipsi s’ha vist arreu del país.<br />

El fenomen no passava d’ençà del gener del 2019.<br />

FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!