You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
14 - 20 DE MAIG DE 2022<br />
No faces de la teua ignorància un argument<br />
Joan Fuster<br />
LA REVOLUCIÓ<br />
VILAWEB<br />
PREN EL PALAU<br />
ROBERT
2<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
PORTADA<br />
ENTREVISTES<br />
SUMARI<br />
14 - 20 DE MAIG DE 2022<br />
<strong>La</strong> <strong>revolució</strong> <strong>VilaWeb</strong> pren el Palau Robert<br />
Crònica d’Andreu Barnils.<br />
Alçar la vista per mirar bé la <strong>revolució</strong> que protagonitzem<br />
Editorial de Vicent Partal.<br />
Carme Junyent: “Hem de ser més llestos que ells”<br />
Per Assumpció Maresma.<br />
Iván Martí-Vidal: “Si Einstein aixequés el cap, potser tornaria<br />
a morir-se del gust”<br />
Per Lorena Sánchez.<br />
Xavier Trias: “Que Àngels Chacón entrés dins Junts seria intel·ligent”<br />
Per Andreu Barnils.<br />
David Bueno: “El caos en l’habitació d’un adolescent és un reflex<br />
del que passa al seu cervell”<br />
Per Clara Ardévol Mallol.<br />
Valtònyc: “Tenia un pressentiment molt dolent, creia que m’extradirien”<br />
Per Txell Partal.<br />
Enric Nomdedéu: “Alguna cosa falla si treballem cent hores més que<br />
a la Unió Europea i som menys productius”<br />
Per Esperança Camps Barber.<br />
Benet Salellas: “Si acceptem el 25%, ens demanaran el 50%”<br />
Per Josep Casulleras Nualart.<br />
REPORTATGES<br />
ANÀLISI<br />
OPINIÓ<br />
Andorra, el primer territori del país amb criptomoneda pròpia?<br />
Redacció.<br />
El drama de l’habitatge a Eivissa: 800 euros el mes per a conviure<br />
amb rates<br />
Per Martí Gelabert.<br />
Els cinc problemes greus que té Espanya un mes després del Catalangate<br />
Per Josep Casulleras Nualart.<br />
Els Països Catalans sota l’aspiradora madrilenya<br />
Per Jordi Goula.<br />
Per què <strong>VilaWeb</strong> ha decidit de renunciar a la subvenció per projectes<br />
de la Generalitat?<br />
Editorial de Vicent Partal.<br />
De matemàtiques i gimnàstica<br />
Mail Obert de Carme Junyent.<br />
Tocar els collons als espanyols<br />
Mail Obert de Martí Estruch Axmacher.<br />
Interpretacions<br />
Mail Obert de Julià de Jòdar.
3<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
PORTADA<br />
ANDREU BARNILS<br />
LA REVOLUCIÓ VILAWEB<br />
PREN EL PALAU ROBERT<br />
S’inaugura l’exposició que resumeix els vint-i-cinc anys<br />
d’història del diari i el seu univers<br />
FOTOGRAFIES: ALBERT SALAMÉ I ADIVA KOENIGSBERG
4<br />
CRÒNICA<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
L’exposició “Revolució <strong>VilaWeb</strong>” es va inaugurar ahir al<br />
Palau Robert de Barcelona per resumir els vint-i-cinc<br />
anys del diari. Fundat per Assumpció Maresma, Vicent<br />
Partal i Joan Subirats el 1995, els vint-i-cinc anys van<br />
complir-se el 2020, en plena pandèmia de la covid, i<br />
per això l’exposició no s’ha pogut inaugurar fins ara. Una<br />
exposició que no tan sols repassa la història del diari digital<br />
de referència dels Països Catalans, sinó que és el retrat d’un<br />
món, un univers, uns referents i una manera d’entendre el<br />
periodisme i el país.<br />
Un univers que ahir es va reunir, en part, als jardins del Palau<br />
Robert de Barcelona per donar el tret de sortida d’una exposició<br />
que s’allargarà fins a la Mercè, el 25 de setembre. “Ens<br />
tornarem a veure el 2045 per celebrar els cinquanta anys<br />
d’aquesta nostra, ara sí, autèntica estructura d’estat”, deia<br />
Jofre Llombart, secretari de Difusió de la Generalitat, del faristol<br />
estant. “Necessitem mitjans que parlin de la nació sencera<br />
amb qualitat i en contra de les mentides”, afegia Oriol Duran,<br />
secretari de Comunicació del govern, que va parlar en lloc de la<br />
consellera de la Presidència, <strong>La</strong>ura Vilagrà, baixa a darrera hora<br />
per raons personals. “Recordo l’any 1995, als premis Octubre<br />
de València, que Vicent Partal ja feia d’oracle d’internet”, deia<br />
la presidenta del parlament, <strong>La</strong>ura Borràs. “Del periodisme<br />
nord-americà hem après que s’ha de gratar, gratar i gratar. Del<br />
francès, que el periodisme és una forma de combat. I de l’italià,<br />
que el periodisme pot elevar el debat”, deia Partal des d’un<br />
faristol d’on va lamentar la baixa a darrera hora d’Assumpció<br />
Maresma, fundadora i editora del diari.<br />
Jardins del Palau Robert.<br />
“Ho hem volgut molt gràfic, viu i amb humor, amb un discurs<br />
optimista i renovador, que això és <strong>VilaWeb</strong>”, va explicar Julià<br />
Guillamon, un dels dissenyadors de l’exposició al costat d’Albert<br />
Planas. Tots dos fa molts anys que treballen plegats (han<br />
fet l’exposició de Quim Monzó i els menús del Bar Velòdrom,<br />
entre més) i aquesta exposició és, certament, molt visual, poc<br />
lineal i amb tocs d’humor marca de la casa.<br />
Vicent Partal fent una visita guiada.<br />
Com a exemple de solució gràfica, hi ha l’apartat dels referents,<br />
que apareixen en un gran mural com si fossin asseguts<br />
a la redacció del diari del carrer de Ferlandina. S’hi veu Ramon<br />
Barnils (“<strong>La</strong> Maresma i jo, tot el que sabem de periodisme ho<br />
vam aprendre d’ell”, deia Partal), Julian Assange, Edward<br />
Snowden, Albert Camus, Anna Politkóvskaia, Katherine<br />
Graham, Oriana Fallaci, i amb l’afegitó de tres capçaleres: el<br />
Temps, Libération i USA Today. Com a exemple d’humor, el<br />
fet de fer parlar Jordi Badia, cap d’estil del diari, amb Ramon<br />
Llull a l’apartat “Quina llengua fem servir”, on apareix el<br />
llibre d’estil fet per Jem Cabanes; o la impactant imatge de<br />
J.V. Foix amb una tauleta a la mà, en l’apartat del periodisme<br />
republicà que <strong>VilaWeb</strong> té com a guia, i amb aquesta frase de
5<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CRÒNICA
6<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CRÒNICA<br />
el que va canviar aquell dia. Com els mòbils van ser una eina<br />
crítica (amb els missatges SMS citant a manifestar-se contra<br />
la censura del govern Aznar), una eina que ara ja és la plataforma<br />
amb què llegim en el 80% dels casos, superant del tot els<br />
ordinadors. L’11-M també va ser el dia que la premsa de paper<br />
va fer aigua, i com a prova el titular d’El País, “Ha sido ETA”,<br />
malgrat que els autors van ser Al-Qaida. “Aquelles primeres<br />
hores, a <strong>VilaWeb</strong> vam rebre alguns correus de lectors nostres<br />
indignats perquè no atorgàvem l’autoria a ETA. Dies després<br />
vaig respondre, tranquil·lament, explicant una lliçó bàsica. És<br />
més important el rigor que ser els primers”, recorda Vicent<br />
Partal. L’11-M també és un diàleg entre la premsa de paper i<br />
la digital.<br />
Albert Planas i Julià Guillamon.<br />
El mapa de la corrupció als Països Catalans, el mapa de les llums<br />
a la nit als Països Catalans, el mapa orogràfic dels Països Catalans,<br />
i així fins a una desena de Països Catalans, i tota la seva<br />
diversitat, volen incidir en la idea que per a <strong>VilaWeb</strong> la nació és<br />
sencera. Les imatges dels fotògrafs de la casa, Albert Salamé<br />
i Adiva Koenigsberg, un mapa explicatiu de com s’elabora<br />
una notícia, un editorial de Vicent Partal fet per a l’exposició,<br />
que per qüestions d’espai havia d’anar al costat de la mànega<br />
Foix com a far: “D’ací a cent anys, d’ací a dos-cents anys,<br />
serem jutjats pels nostres diaris!”<br />
Un dels apartats que poden sorprendre més els lectors són<br />
les golfes tecnològiques, on es mostren tots els aparells que<br />
<strong>VilaWeb</strong> ha fet servir d’ençà de l’any 1995, quan la parella<br />
Partal Maresma, juntament amb Joan Subirats, va endegar el<br />
projecte. S’hi veu la primera eina per a connectar-se a internet,<br />
l’acoblador acústic, en forma de telèfon, que vist ara sembla<br />
paleolític. També hi ha el manual Compuserve, una BBS global<br />
prèvia a internet, que va permetre d’investigar i aprendre. Al<br />
començament, <strong>VilaWeb</strong> va instal·lar els servidors de Demon a<br />
Londres, amb el domini pma.co.uk, que es va transformar en<br />
<strong>VilaWeb</strong>.com i més tard, en <strong>VilaWeb</strong>.cat. “No hem tingut mai<br />
<strong>VilaWeb</strong>.es, nosaltres. I recordo que un dia els de Telefònica<br />
ens van cridar al seu edifici de l’avinguda Roma de Barcelona,<br />
encuriosits de com era possible que no féssim servir el punt<br />
es”, recorda Assumpció Maresma.<br />
Alguns membres de l’equip que ha fet i fa possible<br />
<strong>VilaWeb</strong>, a l’exposició.<br />
“Com una <strong>revolució</strong> tecnològica desencadena una <strong>revolució</strong><br />
cultural que té repercussions polítiques i en els mitjans”, resa<br />
el subtítol de l’exposició, i això es veu clarament en l’apartat<br />
“<strong>La</strong> revolta digital”, que recorda els atemptats de l’11-M, i tot
7<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CRÒNICA<br />
Vicent Partal, Jofre Llombart, Oriol Duran, <strong>La</strong>ura Borràs i Txell Partal.<br />
Joan Vallclara i Martxelo Otamendi.
8<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CRÒNICA<br />
d’incendis i que el director ha titulat “el periodisme no ha de<br />
servir per a apagar focs” i la instal·lació conceptual de l’artista<br />
Gina Giménez completen una exposició que acaba amb un<br />
dels apartats que potser és dels més interessants. “Històries<br />
de <strong>VilaWeb</strong>”, un vídeo fet per Roger Cassany, recull històries<br />
personals amb <strong>VilaWeb</strong> de nexe. Dues mostres: Josep Gené i<br />
Maria Àngels Pujols, ara parella, que es van conèixer en un<br />
dels primers xats que organitzava <strong>VilaWeb</strong>. “Érem el Tinder<br />
d’abans, nosaltres”, diu Maresma. I Ignasi Miró, el pacient a<br />
la planta covid que només es delia per escoltar el “Closcadelletra”,<br />
la secció de Biel Mesquida, que li millorava l’ànim i la<br />
salut. “Era la meva closcateràpia”.<br />
Per acabar, a la secció de l’aparador de planta baixa, es podrà<br />
veure la portada diària de <strong>VilaWeb</strong>, un mapa de quants lectors<br />
hi ha connectats al diari en temps real, una secció amb els opinadors<br />
(de Marta Rojals a Ot Bou, passant per Merce Ibarz, Jordi<br />
Goula o Joan Ramon Resina, entre d’altres).<br />
Marta Vilalta.<br />
Un Paraulògic presencial<br />
Els actes dels vint-i-cinc anys de <strong>VilaWeb</strong> no s’acaben amb<br />
aquesta exposició. Es preveu de fer una sessió de Paraulògic<br />
presencial, on desenes de persones jugaran a la vegada dins<br />
un mateix recinte. També una trobada de diaris digitals, amb<br />
un model de negoci basat en la subscripció i, per tant, independents<br />
del poder polític i allunyats de clickbaits, en què es<br />
preveu que hi participin <strong>VilaWeb</strong>, Mediapart (França), Fran<br />
Page (Itàlia) i The Correspondent (Països Baixos). Una altra<br />
trobada amb Martxelo Otamendi, Maria Obelleiro i Vicent<br />
Partal, els tres directors de la secció “Galeusca de directors”.<br />
A més d’un concert de Biel Mesquida de Closcadelletres i les<br />
visites guiades de l’exposició als subscriptors, dels 22.000 que<br />
té el diari, que s’hi vulguin apuntar, fetes per Vicent Partal. <strong>La</strong><br />
primera ja es va fer ahir, amb èxit de públic, i va acabar amb<br />
aplaudiments després del crit “Visca la <strong>revolució</strong>” de Núria<br />
Carrera, ex-tinenta de batllia de l’Ajuntament de Barcelona,<br />
ex-directora de la Creu Roja, ex-presidenta del Col·legi d’Assistenta<br />
Socials, esposa de Ramon Barnils i amiga de la família<br />
Partal Maresma.<br />
Vicent Partal i Assumpció Maresma.
9<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
PORTADA<br />
VICENT PARTAL<br />
ALÇAR LA VISTA PER<br />
MIRAR BÉ LA REVOLUCIÓ<br />
QUE PROTAGONITZEM<br />
Internet és una <strong>revolució</strong> tecnològica, però ha generat<br />
una <strong>revolució</strong> social, cultural i econòmica, amb grans implicacions<br />
polítiques i per als mitjans<br />
FOTOGRAFIES: ALBERT SALAMÉ I ADIVA KOENIGSBERG
10<br />
EDITORIAL<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
El món, encara que coste de veure-ho a vegades, és una<br />
<strong>revolució</strong> permanent. De manera constant, la societat<br />
humana fa bots espectaculars que poden arribar a<br />
canviar en una sola generació la manera de viure de les<br />
persones. Aquesta ha estat una tendència general en la<br />
història humana, però és una tendència que d’ençà dels anys<br />
seixanta del segle passat s’ha disparat i sembla com més va<br />
més accelerada.<br />
Després de la gran sotragada que va ser la Segona Guerra Mundial<br />
i l’aparició de la bomba atòmica, la reivindicació dels drets<br />
civils a tot el món –a la Txecoslovàquia envaïda, als Estats Units<br />
fracturats, al Vietnam ocupat, a la París del Maig, a l’Algèria<br />
que volien sotmesa...– va obrir camí a un final de dècada i uns<br />
anys setanta en què ideologies com el feminisme, l’ecologia i<br />
el pacifisme i fenòmens com totes les músiques de protesta, el<br />
canvi en les relacions sexuals, la psicoanàlisi, les drogues i la<br />
pràctica desaparició de la religió de la vida pública van transformar<br />
la manera de viure el món. En aquells mateixos anys,<br />
vam viure revolucions científiques enormes, immenses, la<br />
majoria de les quals –veure’ns a nosaltres mateixos caminant<br />
fora del planeta Terra, en la nostra veïna Lluna– van marcar<br />
per sempre més la humanitat. Enmig de tot això, una <strong>revolució</strong><br />
poc cridanera al començament, però definitiva del tot, va començar<br />
a treure el cap: la informàtica, la tecnologia, internet.<br />
Que la nostra vida avui és completament diferent de la que<br />
nosaltres mateixos teníem fa vint anys no ho pot qüestionar<br />
ningú. Com sempre, els qui ja han nascut en plena <strong>revolució</strong> ni<br />
tan sols la trobaran revolucionària. Però només cal enlairar-se<br />
un poc per entendre fins a quin punt –no sempre positiu, però<br />
bàsicament molt positiu– la tecnologia i concretament internet<br />
han alterat del tot la nostra manera de viure i han provocat una<br />
explosió de possibilitats mai vista abans.<br />
Internet és una <strong>revolució</strong> tecnològica, sí. Molt brillant. Però<br />
internet ha estat la plataforma a partir de la qual s’ha desencadenat<br />
una <strong>revolució</strong> social, econòmica i cultural que té<br />
unes conseqüències enormes sobre la política i també sobre<br />
els mitjans.<br />
En la història de la humanitat, aquesta correlació ha estat<br />
recurrent. <strong>La</strong> impremta de tipus fix, per exemple, era una<br />
<strong>revolució</strong> tecnològica, però amb la discussió sobre si la Bíblia
11<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
EDITORIAL
12<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
EDITORIAL<br />
tenia ànima va desencadenar la Reforma de Luter i amb això, la<br />
base d’allò que són, encara avui, les societats occidentals més<br />
avançades. <strong>La</strong> diferència en el cas d’internet –si ho voleu, una<br />
diferència egoista– és que aquesta és la nostra <strong>revolució</strong>, la que<br />
hem viscut nosaltres en persona, la que ara vivim. I, per tant,<br />
les seues conseqüències són les que nosaltres podem aprofitar,<br />
i hem d’aprofitar, per avançar.<br />
És de tot això que us parlem des d’avui mateix a <strong>VilaWeb</strong> en un<br />
format nou per a nosaltres però que ens fa molta il·lusió. Una<br />
gran exposició al Palau Robert de Barcelona repassa fins el<br />
25 de setembre la <strong>revolució</strong> d’internet al nostre país i el paper<br />
determinant que hi ha tingut <strong>VilaWeb</strong>.<br />
Internet ha ajudat a recosir el nostre país<br />
D’ençà del 1995, els Països Catalans hem viscut un procés de<br />
canvis socials i culturals vinculats a la xarxa que impressionen<br />
quan es repassen en conjunt. Aquesta nació nostra confederal<br />
per definició, dividida des del primer minut i per voluntat pròpia<br />
per l’existència de diversos estats –el Regne de València,<br />
les Mallorques insulars amb capital a Perpinyà, Andorra, els<br />
regnes perifèriques dels quals l’Alguer ens resta encara com a<br />
testimoni emocionant–, aquesta nació ocupada i maltractada<br />
de fa segles per dos poders globals i implacables no havia tingut<br />
mai un instrument tan eficaç i a l’abast de tothom per a recosir-se<br />
en la quotidianitat, per a recuperar-se i reconèixer-se<br />
com ha estat internet.<br />
Evidentment, això no havia de ser així necessàriament. I molta<br />
gent ha intentat que no ho fos. És indiscutible que ha calgut<br />
un esforç molt gran de moltíssimes persones, de projectes<br />
diferents, d’iniciatives diferents, i entre tots, competint i<br />
col·laborant alhora, ho hem fet possible. Ho fem possible.<br />
Però ens permetreu que reivindiquem <strong>VilaWeb</strong> com una de<br />
les iniciatives més determinants. Per haver estat els primers.<br />
Però també per haver sumat vint-i-set anys d’adaptacions,<br />
de renovació constant i imparable i, al mateix temps, haver<br />
estat capaços –gràcies a tota la gent que l’ha fet possible durant<br />
aquest quart de segle– de fer un exercici permanent de<br />
coherència en la defensa dels usos positius de la tecnologia i<br />
en la denúncia dels negatius, en la defensa que les xarxes ens<br />
serveixen als catalans per a reimaginar-nos i per a construir<br />
un país que volem molt diferent d’això que tenim ara, en la<br />
defensa de la llibertat d’expressió, que com ens recordava<br />
Albert Camus és la defensa de la llibertat mateixa.
13<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
EDITORIAL<br />
El món viu avui un moment molt complicat. Les dues primeres<br />
dècades del segle XXI han posat a prova tots els avenços del<br />
darrer quart del segle XX. Creix l’autoritarisme i el recurs a<br />
la violència, es neguen de manera molt descarada drets que<br />
semblaven consolidats, la mateixa tecnologia es fa servir per a<br />
fer créixer la desigualtat social en comptes d’aplanar-la o per<br />
espiar-nos i destruir la intimitat i la privacitat que han estat tan<br />
bàsiques en la nostra història. I el risc que els humans alterem<br />
tant la natura per a fer perillar la nostra pròpia existència ja no<br />
és una hipòtesi a demostrar sinó la realitat més punyent de les<br />
moltes que hem d’encarar.<br />
Però tota <strong>revolució</strong> comporta una contra<strong>revolució</strong>. I què<br />
esperàveu? Cada pam de llibertat guanyat en les revolucions<br />
del segle passat ens el contesten avui els poderosos. Com ha<br />
passat sempre en la història de la humanitat. Cada minut de<br />
goig que ens causen les revolucions que vivim, ens l’intenten<br />
ofegar. Com ha passat sempre en la història de la humanitat.<br />
Però gràcies a internet, la censura, un dels seus instruments<br />
essencials de control social, ha deixat d’existir. I el debat s’ha<br />
fet més plural que mai. I es poden crear coses com <strong>VilaWeb</strong><br />
exactament des del no res. I gràcies a internet, gent que vivim<br />
en llocs allunyats geogràficament ens trobem cada matí en<br />
finestres com aquestes de <strong>VilaWeb</strong> a fer el cafè mentre llegim,<br />
mentre discutim, mentre ens discutim. I d’això naixen<br />
processos, situacions, iniciatives, que ja no són tecnològics<br />
sinó socials i que acaben desencadenant revolucions en els<br />
mitjans, com la que ha passat per damunt dels vells diaris<br />
de paper, i polítiques com la que protagonitza d’ençà de fa<br />
dotze anys, amb una persistència admirable, el moviment<br />
per la independència.<br />
Per això, de tant en tant és bo aturar-se un moment i mirar<br />
més enllà de les urgències del dia a dia. I és el que us proposem<br />
amb “Revolució <strong>VilaWeb</strong>”.<br />
PS. L’exposició es pot visitar des d’avui, divendres, fins el 25<br />
de setembre i els subscriptors del diari poden visitar-la amb<br />
mi i amb altres membres de la redacció en una de nombroses<br />
visites guiades que anirem fent i que comencen avui mateix. Si<br />
us interessa de participar en cap d’aquestes visites, simplement<br />
escriviu a suport@vilaweb.cat
14<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
CARME JUNYENT<br />
“Hem de ser més<br />
llestos que ells”<br />
En aquesta entrevista, Carme Junyent demana<br />
que s’acabi la hipocresia de fer veure que hi ha<br />
una escola en català que funciona i reclama de<br />
passar a l’acció amb fets<br />
JÚLIA PARTAL
15<br />
CARME JUNYENT<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ASSUMPCIÓ MARESMA<br />
Carme Junyent creu que és moment<br />
de mirar la ferida i com es guareix,<br />
de deixar de fer l’hipòcrita i d’arromangar-se.<br />
Està convençuda<br />
que hi ha feina a fer, al marge del<br />
que decideixin els tribunals, els governs.<br />
Creu que el 25% pot servir per a mirar el<br />
problema de cara i actuar. Desobeir, acatar,<br />
modificar la llei no són les qüestions<br />
que la preocupen, sinó que la preocupen<br />
les aules i els patis on solament es parla<br />
castellà. On pot, cadascun dels implicats,<br />
fer un pas per a capgirar la situació. On<br />
pot, el govern català, començar a fer<br />
el que no ha fet durant aquests darrers<br />
vint anys. En aquest context polític erm,<br />
en què les paraules es converteixen fàcilment<br />
en trampa, on ningú no diu el<br />
que diu, on pocs es volen comprometre,<br />
Carme Junyent fa propostes concretes,<br />
arriscades i plenes d’impuls positiu.<br />
—Hi ha qui se sorprèn amb el que dieu,<br />
però el 2015 ja vau publicar un article a<br />
<strong>VilaWeb</strong> amb la mateixa idea: reconvertir<br />
l’obligació del 25% per fer un tomb i<br />
reduir el castellà a l’escola.<br />
—Dic el que vaig dir fa anys: el 25% sí,<br />
si us plau. <strong>La</strong> realitat és que es fa castellà<br />
molt per sobre del 25% i en molts centres<br />
el castellà és pràcticament l’única<br />
llengua a la docència. Pots fer les lleis<br />
que vulguis, però si no canvies aquesta<br />
dinàmica, aquesta desídia, no farem res.<br />
Vaig coincidir amb la consellera de Cultura<br />
a Catalunya Ràdio i va acabar dient<br />
que ara no era obligatori fer les classes<br />
en català. Tothom es pensa que tenim<br />
escola catalana i que l’ensenyament<br />
funciona en català i després, quan s’ha<br />
de justificar, resulta que no és obligatori.<br />
Per tant, aquí no s’ha tocat res.<br />
canviar-ho. Diguin el que diguin, sempre<br />
han sabut que el català no es feia servir<br />
als instituts. El departament ho sap més<br />
bé que ningú. Hi ha hagut denúncies de<br />
pares a la Generalitat perquè als fills no<br />
els feien les classes en català i el departament<br />
no ha fet res. De fet, la hipocresia<br />
és la història que la immersió és un èxit,<br />
que fem l’ensenyament en català. <strong>La</strong> responsabilitat<br />
és nostra, i si no ho capgirem<br />
nosaltres, no ho podrà fer ningú. Hi ha<br />
una cosa clara, si nosaltres no volem, la<br />
llengua no ens la podran prendre. Això<br />
ho oblidem massa sovint.<br />
—Però també sabeu que aquestes associacions<br />
unionistes i els tribunals no es<br />
conformaran amb el 25%. Acceptar-lo<br />
pot ser obrir una porta perillosa. Hi ha<br />
qui diu que és renunciar…<br />
—Jo el que busco és una sortida, i la<br />
realitat és que ho hem deixat perdre tot<br />
durant tots aquests anys. Que mirin les<br />
xifres, que mirin què ha passat. Que em<br />
diguin que jo renuncio m’és igual. Fa<br />
Dic el que vaig dir fa<br />
anys: el 25% sí, si us<br />
plau. <strong>La</strong> realitat és que<br />
es fa castellà molt per<br />
sobre del 25% i en molts<br />
centres el castellà és<br />
pràcticament l’única<br />
llengua a la docència<br />
—Parleu d’hipocresia…<br />
—Són uns hipòcrites, ho han estat sempre.<br />
Els és més fàcil l’enemic exterior<br />
que no mirar el que fa anys que passa i<br />
JÚLIA PARTAL
16<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CARME JUNYENT<br />
A mi em preocupa la llengua.<br />
Sé com va la dinàmica dels<br />
instituts, i si diem que tot<br />
serà en català, sé que no ho<br />
serà<br />
vint anys que anem en la mateixa ruta i<br />
empitjorem. Ara hi ha aquest ultimàtum<br />
del 25% i és un moment en què tenim un<br />
argument per a dir que hem de canviar.<br />
De la mateixa manera que en el moment<br />
que s’admet que la llengua està malament<br />
hi ha professors que comencen a<br />
reaccionar. Doncs posem-nos-hi, perquè<br />
ara ho tindrem a tots els centres. <strong>La</strong><br />
llei ha arribat a la vostra escola, al vostre<br />
institut i us imposen aquest 25%. Ara ja<br />
no trieu la llengua en què feu la classe. Ara<br />
us diuen en quina llengua l’heu de fer. Si<br />
no volem que la llengua desaparegui, ara<br />
és el moment d’actuar en conseqüència.<br />
—Què en penseu, de la proposta de modificar<br />
la llei?<br />
—Jo no perdria el temps amb lleis i aniria<br />
a la qüestió que és essencial.<br />
—Però les lleis…<br />
—<strong>La</strong> llei és un pretext. Hem de ser més<br />
llestos que ells. Aprofitem aquest canvi<br />
que ens posa de cara amb el que passa,<br />
que no ens permet excuses. Passa això,<br />
fem un canvi. Sí, podríem pensar que és<br />
millor plegar, però no, jo crec que tenim<br />
molt a fer, i es pot fer al marge d’aquestes<br />
coses. L’estat ha deixat clar que vol que<br />
desapareguem, que fem nosa. En general,<br />
el poder vol això. <strong>La</strong> diversitat sempre és<br />
un repte. Quan els ho fem fàcil és quan<br />
renunciem a ser qui som o quan aconsegueixen<br />
que deixem de ser qui som. M’he<br />
passejat per massa instituts a la meva<br />
vida, més de cent, per saber com està<br />
la cosa. Si els altres no ho volen veure,<br />
no ho sé. Jo hi he anat, hi insisteixo, jo<br />
busco una sortida. Si l’estat vol rematar<br />
la jugada, potser ho podem aprofitar<br />
com una oportunitat per a rearmar-nos<br />
i reaccionar.<br />
—I això com es fa? Els tribunals diuen<br />
que hi haurà una inspecció per a garantir<br />
el 25% del castellà. <strong>La</strong> Generalitat hauria<br />
de garantir l’altre 75% en català? Com<br />
ho hauria de fer?<br />
—<strong>La</strong> Generalitat no ho ha fet mai, això,<br />
no ho ha garantit mai. Les queixes que<br />
hi ha hagut perquè no es feia l’ensenyament<br />
en català s’han quedat sempre a la<br />
inspecció. Com demostra la resolució, ni<br />
els qui han posat la denúncia, ni els jutges<br />
no tenen ni idea de què és un centre d’ensenyament<br />
ni com s’ensenya, ni de res.<br />
—I què es fa?<br />
—S’han de donar coses nítides i que<br />
tinguin el seu 25%. Si es fa castellà i una<br />
assignatura troncal en castellà, com ells<br />
diuen, tenen el seu 25%. Obeïm, complim<br />
la llei, sí, sí… I la resta, en català. Però<br />
llavors complim l’altra banda, que és<br />
la que no complim mai. Irene Rigau em<br />
deia que jo no creia en les lleis, però em<br />
sembla que són ells, els qui no hi creuen,<br />
perquè no les han aplicades durant tots<br />
aquests anys. Perquè s’enganyen. Ara<br />
tenim el 50% de castellà a molts centres,<br />
i el 75%. Que sóc pragmàtica? Totalment.<br />
A mi em preocupa la llengua. Sé com va<br />
la dinàmica dels instituts, i si diem que<br />
tot serà en català, sé que no ho serà. Per<br />
tant, es tracta de buscar una cosa que<br />
no sé si servirà de res, també tinc el dret<br />
d’equivocar-me, però almenys que sigui<br />
factible.<br />
—Heu parlat de fer matemàtiques en<br />
castellà?<br />
—No ho dic per les matemàtiques en si,<br />
sinó perquè vull que sigui una cosa clara,<br />
una assignatura. Això que diuen de les<br />
troncals ja no té cap sentit, perquè ja no<br />
existeix. Tot això és una discussió inútil.<br />
Ho vaig dir en una conferència al Palau<br />
Robert quan em van nomenar consellera.<br />
Això és una imatge. No dic pas, ara fem<br />
matemàtiques… És allà on el professor<br />
dicta, controla, que parla sobretot ell i<br />
tens un 25% i ja està. Jo dic de fer l’educació<br />
física en català perquè és la més<br />
evident, no hi ha faltes d’ortografia i hi<br />
ha un ús espontani de la llengua. Hem de<br />
promoure l’ús espontani de la llengua,<br />
perquè hi ha molts alumnes que no són<br />
competents en català i m’arriben aquí, a<br />
la universitat. No em poden dir que això<br />
no és cert, perquè jo tinc alumnes amb<br />
aquesta situació. I vés a Magisteri, que<br />
són els qui hauran d’ensenyar, i veuràs<br />
què et trobes. <strong>La</strong> idea és aquesta, no dei-
17<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CARME JUNYENT<br />
xar perdre cap àmbit d’ús espontani: el<br />
menjador, el pati… És molt més important<br />
l’ús espontani que no pas l’ús escrit.<br />
—Al pati es pot fer feina?<br />
—Hi ha projectes d’escoles on fan jocs<br />
guiats, activitats a l’hora del pati, i allà<br />
controlen l’ús de la llengua. Ja sé que és<br />
més feina, però si volem revitalitzar l’ús<br />
de la llengua, ens hi hem de posar. M’és<br />
igual si és matemàtiques o religió. Es<br />
tracta de buscar un àmbit nítid perquè si<br />
tornen a venir aquests, que sempre són<br />
els mateixos, com que no entenen una<br />
altra cosa, els diguis: “Això és un 25%.”<br />
Si ens agafem a què es parla al pati i tot<br />
això que diuen, no serveix de res.<br />
—Fa vint anys que dieu que l’ensenyament<br />
no es fa en català, d’una manera<br />
diàfana. Ara sembla que s’assumeix<br />
aquesta realitat. Assumir-ho portarà<br />
canvis. Els noteu?<br />
—Puc notar-ho a escala individual! Però<br />
si m’ho miro des de la perspectiva dels<br />
processos de substitució de la llengua,<br />
ho interpreto com un símptoma que<br />
anem malament, que anem tan malament<br />
que no es pot negar. És una de les<br />
coses que sempre m’han retret, que dir<br />
que la llengua està en procés d’extinció<br />
desmotiva. Però la cosa que sempre he<br />
vist quan una llengua desapareix és que<br />
els parlants no se n’han adonat fins que<br />
no hi havia res a fer. Per tant, si ara se’n<br />
van adonant, potser és perquè no hi ha<br />
res a fer. Espero que no sigui així, no ho<br />
vull. Però ara la gent ho veu.<br />
—Escoltant-vos dir això he sentit una<br />
d’aquelles punxades dels moments<br />
greus. Heu dit que si ens n’adonem majoritàriament<br />
és perquè no hi ha res a<br />
fer? Ho he entès bé?<br />
—Sí, ho he dit, és la meva por íntima.<br />
—Quan heu estudiat aquests processos<br />
de desaparició d’una llengua, heu vist<br />
cap cas en què la consciència n’hagi<br />
aturat la desaparició?<br />
<strong>La</strong> cosa que sempre he<br />
vist quan una llengua<br />
desapareix és que els<br />
parlants no se n’han adonat<br />
fins que no hi havia res a fer<br />
—Quan apareixen reaccions puristes<br />
vol dir que la cosa va molt malament.<br />
Aquestes reaccions s’interpreten com<br />
un símptoma que la llengua ja està. Hi ha<br />
parlants d’anglès i de castellà que veuen<br />
amenaces i això no té cap fonament, però<br />
en el cas de les llengües amenaçades jo<br />
sempre ho dic. Hi ha aquell poema de<br />
Màrius Sampere: “Com m’agrada escriure<br />
en una llengua que diuen que es<br />
mor.” Això és una mena d’estat d’ànim,<br />
però ara són les dades, que diuen que<br />
es va morint la llengua. Diuen: no, no<br />
és morta, trontolla. Poden dir el que<br />
vulguin, però si no reverteixes aquesta<br />
tendència, ja saps cap on vas. Això és el<br />
que passa sempre. Jo no conec casos que<br />
s’hagi recuperat una llengua.<br />
JÚLIA PARTAL<br />
—Si es traspassa aquesta ratlla…<br />
—Bernat Joan parla de les normalitzacions<br />
reeixides, però ell es refereix a<br />
llengües subordinades que passen a ser<br />
estatals. Cap de les llengües que ell estudia<br />
tenien problemes amb la transmissió,<br />
amb el percentatge de parlants. Era una<br />
qüestió d’estatus, no d’ús. I nosaltres el<br />
problema el tenim amb l’ús.
18<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CARME JUNYENT<br />
<strong>La</strong> llengua ha de sobreviure<br />
perquè és la llengua de tots,<br />
no perquè tots ens posem a<br />
tenir canalla. Hi ha una cosa<br />
i és que els fills no són de la<br />
nostra propietat<br />
—Què passa amb la transmissió del<br />
català? Com pot ser que fills de famílies<br />
catalanoparlants parlin en castellà als<br />
seus fills?<br />
—No sé ben bé què passa, però passen<br />
coses. Avis que t’expliquen que els<br />
seus néts els parlen en castellà, fills de<br />
catalanoparlants que entre ells parlen<br />
en castellà. Quan descrius llengües en<br />
procés de substitució, tot això ho trobes.<br />
Però aquí no hi ha cap estudi. Jo he dit als<br />
meus col·legues, fins i tot a Xavier Vila,<br />
que això s’ho haurien de mirar. Fa poc<br />
vaig veure a Twitter, i té la credibilitat que<br />
té, algú que deia que hi havia problemes<br />
en la transmissió del català i Xavier Vila<br />
deia que passava en parelles mixtes i<br />
entorns castellanitzats. Però justament<br />
es tracta d’això: si considerem natural<br />
que les parelles mixtes abandonin, que<br />
en entorns castellanitzats abandonin,<br />
aleshores anem cap al gueto, anem cap<br />
a ser una minoria ètnica. El català només<br />
se’n sortirà si és la llengua de tots. I això<br />
és el que hem d’aconseguir. Que tindrem<br />
hostils ja ho sabem. Sempre hem<br />
de comptar amb el 15% d’hostils. Ara<br />
l’objectiu és aquest. El català és la llengua<br />
de tots, vinguin d’on vinguin.<br />
—I la qüestió de la demografia…<br />
—Avui m’ho deien els meus alumnes,<br />
que si no tenim fills… Jo els deia que<br />
sóc partidària que la gent es reprodueixi<br />
amb alegria. A mi m’escandalitza que<br />
us diguin que heu de tenir fills perquè<br />
sobrevisqui la llengua, els he dit. <strong>La</strong><br />
llengua ha de sobreviure perquè és la<br />
llengua de tots, no perquè tots ens posem<br />
a tenir canalla. Hi ha una cosa i és<br />
que els fills no són de la nostra propietat.<br />
Pots tenir tants fills com vulguis perquè<br />
parlin català i ells poden decidir que no el<br />
parlaran; per tant, és un negoci ruïnós.<br />
No és això.<br />
—Què és, doncs?<br />
—Aquí hi vivim tots i és el territori on<br />
s’ha desenvolupat la llengua. <strong>La</strong> responsabilitat<br />
la tenim tots els que vivim aquí<br />
i és això el que s’ha d’aconseguir: que<br />
tothom se’n faci responsable.<br />
—I això què vol dir? No canviar de llengua?<br />
—Bàsicament, vol dir parlar sempre en<br />
català. Parlar en català per defecte i si hi<br />
ha problemes, ja els resoldrem. Ara és<br />
urgent dinamitzar-ne l’ús, reactivar-lo<br />
i no perdre la transmissió.<br />
—Abans dèieu que cal anar a la qüestió<br />
essencial. També hi ha un problema de<br />
recursos?<br />
—Segurament, sí, però el que és important<br />
és el comportament. Al final, quan<br />
un professor entra a l’aula decideix en<br />
quina llengua parla. Però sí que falten<br />
professors, falten professors ben formats.<br />
S’hauria de formar més els mestres.<br />
Caldria reciclar-los en català. Per a<br />
aquestes coses segur que en falten, de<br />
recursos. Però hi insisteixo, fins i tot pots<br />
fer això i que no ho facin servir. Tampoc<br />
no buscaria la manca de recursos com a<br />
excusa.<br />
—No com a excusa, però que sí que en<br />
calen si es vol capgirar la situació. Penso,<br />
per exemple, en les aules d’acollida.<br />
—Molt bé, les aules d’acollida. Però llavors<br />
que els altres actuïn en conseqüència.<br />
—Qui són els altres?<br />
—Els altres professors. Hi ha aules<br />
d’acollida on s’ensenya en català i llavors<br />
els nens van a la classe normal i els parlen<br />
castellà. I es pregunten: per què m’ensenyen<br />
català si les classes després me<br />
les fan en castellà? És clar que es poden<br />
fer moltes coses des de dalt, però hi ha<br />
els qui sempre les han de fer des de baix.<br />
—Sou presidenta del Consell Assessor<br />
Lingüístic, com va la feina?<br />
—Hi ha un equip sensacional. Són gent<br />
molt bona. <strong>La</strong> majoria no els coneixia.<br />
Són gent que sap de què parla, que tenen<br />
idees i que en molts casos diria que<br />
les apliquen on ells poden. D’ençà que<br />
vam començar, cada dos per tres, tenim<br />
una història de tribunals pel mig, però<br />
nosaltres som aquí per a assessorar, no<br />
per a legislar, ni tan sols per a tenir en
19<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CARME JUNYENT<br />
compte la llei. A nosaltres ens demanen<br />
què hem de fer per revitalitzar l’ús de<br />
la llengua a l’escola. I farem propostes.<br />
Quan tinguem el document fet, el farem<br />
públic perquè la gent el conegui.<br />
—I si no l’apliquen?<br />
—Serà cosa d’ells. Nosaltres hem de fer la<br />
nostra feina i la fem sense deixar entrar<br />
pressions de cap mena.<br />
—Hi ha idees noves?<br />
—Sí, i són bones. Hi ha la sensació d’ara o<br />
mai i això vol dir que és complicat, però es<br />
treballa perquè es creu que sí, que s’hi pot<br />
fer alguna cosa. Jo sempre ho dic, encara<br />
que a vegades penso que anem tard: faig<br />
feina per equivocar-me. L’únic objectiu<br />
que tinc és que puguem fer propostes.<br />
Ara falta que després ens facin cas, que<br />
ens tinguin en compte.<br />
JÚLIA PARTAL<br />
—D’aquesta feina que feu, és important<br />
també el coneixement que podeu crear,<br />
que en acabat es pot fer servir també des<br />
de la base.<br />
—D’això es tracta. Hem de fer un document<br />
que es pugui penjar al suro de<br />
la sala de professors i que tingui forma<br />
d’eslògans. Res de rotllos. Idees clares,<br />
curtes i contundents. I espero que ens<br />
en sortim. De moment, crec que ho fem.<br />
Espero que puguem donar arguments<br />
que convencin.<br />
—Per exemple?<br />
—Bé, jo no puc dir què sortirà, encara<br />
hi treballem. Però una cosa que dic jo i<br />
que podria ser d’aquest tipus de coses<br />
en què treballem és que l’escola té la<br />
responsabilitat de garantir que tots els<br />
alumnes surtin en igualtat d’oportunitats,<br />
i si no els dónes el català, no hi ha<br />
aquesta igualtat. No sé si això sortirà al<br />
final, però treballem en plantejaments<br />
d’aquesta mena. Han de ser idees que<br />
siguin aplicables i si el departament<br />
no les apliqués, que es poguessin fer<br />
efectives igualment. Que si no es feia per<br />
obligació es fes per devoció. M’agradaria<br />
que s’aprofités aquest coneixement i no<br />
es malversés.<br />
—Com ho hem de fer perquè no hi hagi<br />
tanta tensió entre la gent que estima i<br />
defensa la llengua?<br />
—Tots ens posem massa nerviosos. A<br />
veure si us ho sé explicar bé. El millor que<br />
té el català ara, i que és la gran esperança,<br />
és que més de la meitat dels qui el parlen<br />
no el tenen com a primera llengua. Això<br />
és un regal difícil d’aconseguir. Això no<br />
es troba mai en llengües subordinades.<br />
Només hem de mirar quines llengües<br />
estudiem nosaltres. Per tant, hauríem<br />
de saber valorar el fet de tenir tantíssima<br />
gent que ha fet l’esforç d’aprendre<br />
català, amb tota la dimensió que té. Però<br />
això té unes conseqüències pel que fa a la<br />
llengua. Vol dir que ens cal una mica de<br />
paciència, perquè som en un període de<br />
canvi molt profund. Nosaltres no hem<br />
de deixar de ser model lingüístic, però<br />
hem d’estar oberts a la possibilitat que no<br />
parlin bé mentre parlin. Si la gent parla<br />
i els donem l’oportunitat que ho facin<br />
perquè no canviem de llengua, acabaran<br />
parlant bé. Hi haurà un moment que això<br />
es posarà a lloc. Aquí ens hi ajuda molt<br />
el multilingüisme, perquè tenim moltes<br />
fonts diverses d’interferències. Els<br />
puristes aquests que corregeixen creen<br />
molta inseguretat. Aquestes correccions<br />
no serveixen de res, el que serveix és la<br />
feina de formigueta. Vas deixant anar<br />
un model bo i els altres el van incorporant.<br />
És el millor que tenim, però hem<br />
de ser conscients de les conseqüències<br />
que té. Per aconseguir que el català sigui<br />
la llengua de tots, s’ha de parlar, i per<br />
aconseguir que la parlin, ens ho hem de<br />
prendre de manera més relaxada.<br />
—Això d’exigir el C2 és important per a<br />
l’ensenyament?<br />
—Espero que sí. No pot ser que regalin títols<br />
de català si no has fet res. S’ha d’avaluar<br />
a consciència. Nosaltres mateixos<br />
ens sentiríem estafats si ens regalessin<br />
un C2 d’anglès. Això s’ha de prendre molt<br />
seriosament en l’àmbit professional.<br />
També hi ha molta feina a fer en l’àmbit<br />
de l’empresa.
20<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />
“Si Einstein aixequés el cap,<br />
potser tornaria a morir-se del gust”<br />
Entrevista a l’investigador de la Universitat de València,<br />
que forma part de l’equip científic que ha obtingut la<br />
imatge de Sagitari A*
21<br />
IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
LORENA SÁNCHEZ<br />
Al cor de la Via Làctia, la nostra<br />
galàxia, batega un forat negre<br />
supermassiu, Sagitari A*. Ja no<br />
ho discuteix ningú. L’EHT, el Telescopi<br />
d’Horitzó d’Esdeveniments,<br />
ha aconseguit de fotografiar-lo.<br />
“Quan veig les imatges que l’EHT ha<br />
obtingut d’aquests forats negres sento<br />
més aviat vertigen. Al cap i a la fi, en<br />
aquestes regions hi ha una superfície<br />
que separa causalment el nostre univers<br />
del que s’amaga al seu interior…”. Així<br />
descriu Iván Martí-Vidal el significat de<br />
veure la cara a l’objecte més extravagant<br />
del cosmos, un forat negre supermassiu.<br />
Revelen la primera fotografia de Sagitari<br />
A*, el forat negre de la Via Làctia<br />
Investigador de la Universitat de València,<br />
Martí-Vidal forma part de l’equip<br />
científic que ha obtingut la imatge. L’entrevistem<br />
en un dia de festa grossa per a<br />
l’astrofísica mundial.<br />
—L’observació de Sagitari A* és l’objectiu<br />
fonamental del Telescopi Horitzó<br />
d’Esdeveniments?<br />
—El Telescopi d’Horitzó d’Esdeveniments<br />
va néixer amb l’objectiu central que apareix<br />
en el seu mateix nom: obtenir imatges de<br />
forats negres a les escales dels seus horitzons<br />
d’esdeveniments (que són aquestes<br />
superfícies singulars on el forat es “desconnecta”<br />
del nostre univers). De moment,<br />
només coneixem dos forats negres dels<br />
quals l’EHT pot obtenir imatges a aquestes<br />
escales: el que habita al cor de la galàxia M87<br />
(a poc més de cinquanta milions d’anys<br />
llum) i el que es troba al centre de la nostra<br />
pròpia galàxia (a uns vint-i-set mil anys<br />
llum de nosaltres), que anomenem Sagitari<br />
A* (o, abreujant, SgrA*).<br />
L’abril del 2019, l’EHT va fer pública la<br />
imatge del forat negre de l’M87, per la<br />
qual cosa el gran objectiu que encara<br />
ens quedava per complir era obtenir la<br />
imatge de SgrA*. Ara, per fi, i després de<br />
molts anys de feina, ho hem aconseguit.<br />
A més d’aquests dos grans objectius (les<br />
imatges de l’M87* i de SgrA*), l’EHT<br />
també ens permet d’estudiar molts altres<br />
forats negres, encara que en aquests<br />
casos estem limitats a observar-los a<br />
escales força més grans. En aquests altres<br />
forats negres podem observar les<br />
regions on es produeixen uns fenòmens<br />
misteriosos anomenats “dolls relativistes”,<br />
molt característics dels forats<br />
negres supermassius. L’EHT ens ajuda a<br />
comprendre millor per què es produeixen<br />
aquests dolls. Bàsicament, gràcies a<br />
l’EHT, anem aprenent molt sobre com es<br />
comporta la natura en aquestes regions<br />
tan extremes de l’espai i el temps.<br />
—Quina és la vostra participació en<br />
l’EHT?<br />
—Vaig unir-m’hi el 2014, any en què<br />
podríem dir que va néixer l’EHT en la<br />
seva versió moderna. Originalment, la<br />
meva feina havia de centrar-se en el<br />
desenvolupament de tots els algoritmes<br />
necessaris que permetessin al telescopi<br />
mil·limètric ALMA (el més sensible del<br />
món) d’unir-se a la xarxa EHT. Tot i<br />
que ALMA és un element essencial per<br />
a l’EHT, hi havia problemes fonamentals<br />
per a unir-lo als altres elements<br />
de la xarxa; problemes lligats al propi<br />
disseny dels telescopis i que, durant un<br />
temps, van arribar fins i tot a considerar<br />
insalvables, dins un pressupost i<br />
temps raonables. Va ser el meu algorisme<br />
“polconvert”, que va permetre<br />
de combinar sense més problema les<br />
dades d’ALMA amb les de la resta de<br />
De moment, només<br />
coneixem dos forats negres<br />
dels quals l’EHT pot obtenir<br />
imatges a aquestes escales:<br />
el que habita al cor de la<br />
galàxia M87 (a poc més de<br />
cinquanta milions d’anys<br />
llum) i el que es troba al<br />
centre de la nostra pròpia<br />
galàxia
22<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />
l’EHT. D’ençà que vaig inventar aquest<br />
algorisme, altres xarxes VLBI (sigles en<br />
anglès d’Interferometria de Molt Llarga<br />
Línia de Base, és a dir, observacions des<br />
de diversos radiotelescopis ubicats a diferents<br />
parts de la Terra) han començat<br />
a fer-lo servir per resoldre problemes<br />
similars al d’ALMA-EHT, amb resultats<br />
excel·lents. <strong>La</strong> veritat és que estic molt<br />
orgullós d’aquesta bateria d’algorismes<br />
“polconvert”.<br />
He estat coordinador del grup de polarimetria<br />
que, dins de l’EHT, va ser el<br />
responsable de la publicació de la imatge<br />
polaritzada de l’M87*. A més, a les observacions<br />
de SgrA* també he proporcionat<br />
nous algorismes que han permès<br />
de tenir en compte, amb una precisió<br />
sense precedents, els canvis ràpids de<br />
brillantor de SgrA* i com afecten les<br />
observacions de l’EHT relacionades amb<br />
el telescopi ALMA. Aquesta aportació ha<br />
estat especialment interessant, de cara<br />
a millorar la qualitat i la robustesa dels<br />
resultats que acabem de publicar.<br />
—Quan es va fotografiar SgrA*?<br />
—<strong>La</strong> imatge que acabem de publicar de<br />
SgrA* correspon a les observacions que<br />
vam fer el 2017, justament les mateixes<br />
nits que l’EHT va observar l’M87* i altres<br />
forats negres. Així doncs, encara que les<br />
dades per a l’M87* i SgrA* van ser obtingudes<br />
en la mateixa “sessió” d’observació,<br />
ens ha costat tres anys més obtenir la<br />
imatge de SgrA*. El cost computacional i<br />
la complexitat dels algorismes necessaris<br />
per a aconseguir això han estat brutals.<br />
—Crèieu que no era possible tenir una<br />
imatge directa del forat negre del centre<br />
de la nostra galàxia? Heu trobat un altre<br />
camí?<br />
—<strong>La</strong> tècnica que utilitza l’EHT no obté<br />
imatges directes de les fonts que observa.<br />
El que fem a l’EHT és semblant al funcionament<br />
de les ressonàncies magnètiques<br />
o les tomografies assistides per ordinador<br />
que es fan als hospitals. Aquests<br />
dispositius tampoc no prenen imatges<br />
directes de les nostres entranyes, sinó<br />
que mesuren porcions de quantitats relacionades<br />
i, amb tècniques d’anàlisi, les<br />
converteixen en imatges.<br />
Sobre això, l’EHT és com un tomògraf,<br />
però en lloc d’observar un cor o un pulmó,<br />
observa forats negres, i fa servir la<br />
rotació de la Terra com a motor de l’escàner.<br />
Aleshores combinem els senyals<br />
que arriben a diversos radiotelescopis<br />
(distribuïts pel planeta), de manera que,<br />
en un ordinador, som capaços de fer<br />
servir aquestes dades per reconstruir<br />
imatges, simulant un únic telescopi de<br />
mida similar a tota la Terra.<br />
Aquesta és l’estratègia que hem seguit<br />
per a obtenir les imatges, tant de l’M87*<br />
com de SgrA*. El problema amb SgrA* és<br />
que els seus canvis ràpids de brillantor i<br />
la seva velocitat dinàmica (comparada<br />
amb la de l’M87*) compliquen moltíssim<br />
els algorismes de reconstrucció d’imatges.<br />
Aquesta és la raó per la qual hem<br />
endarrerit tant de temps la publicació<br />
d’aquesta imatge.<br />
—Quan es va aconseguir aquella imatge<br />
de Messier 87, Heino Falcke, de la<br />
Universitat de Radboud a Nijmegen, va<br />
descriure així el que va sentir quan van<br />
donar-li forma: “És com mirar a les<br />
portes de l’infern”. Com ho descriuríeu?<br />
—Tinc una gran estima pel professor<br />
Falcke, però la meva visió és molt diferent<br />
de la seva en molts aspectes. Per<br />
començar, sóc ateu, i la meva interpretació<br />
particular de les meravelles de<br />
l’astronomia no està esbiaixada (o no<br />
pretén estar-ho) per cap misticisme<br />
antropomòrfic o antropocèntric, com sí<br />
que sembla que ho està la visió de Falcke.<br />
Quan veig les imatges que l’EHT ha obtingut<br />
d’aquests forats negres, més aviat<br />
sento vertigen. Al cap i a la fi, en aquestes<br />
regions hi ha una superfície que separa<br />
causalment el nostre univers del que<br />
s’amaga al seu interior; una superfície<br />
on el temps és congelat d’ençà del passat<br />
còsmic remot; una superfície on el temps<br />
i l’espai, de fet, es barregen; es confonen<br />
de maneres que els nostres pobres cervells<br />
no estan preparats per a imaginar en<br />
tota la seva magnitud, encara que sí que<br />
les comprenguem en forma d’equacions,<br />
gràcies a la formulació de la relativitat<br />
general.<br />
—Podríeu descriure què veiem a la<br />
imatge de Sagitari A*?<br />
—<strong>La</strong> imatge de SgrA* mostra un anell<br />
de llum, que correspon a l’existència<br />
d’una “fotonesfera”. En aquesta regió,<br />
la gravetat produïda pel forat negre és<br />
tan forta que els raigs de llum que es<br />
troben es veuen obligats a orbitar al seu<br />
voltant. Imagineu-vos: òrbites fetes de<br />
raigs de llum!<br />
<strong>La</strong> mida d’aquest anell fotonesfèric és,<br />
a més, just el que prediu la teoria de la<br />
relativitat general, si fem servir la massa<br />
de SgrA* que va ser ajustada a partir<br />
Encara que les dades<br />
per a l’M87* i SgrA*<br />
van ser obtingudes en<br />
la mateixa “sessió”<br />
d’observació, ens ha costat<br />
tres anys més obtenir<br />
la imatge de SgrA*. El<br />
cost computacional<br />
i la complexitat dels<br />
algorismes necessaris per<br />
a aconseguir això han<br />
estat brutals
23<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />
No puc imaginar què<br />
hauria sentit Hawking<br />
si hagués mirat “cara a<br />
cara” aquest forat negre.<br />
No crec que la paraula<br />
“vertigen” ho hagués<br />
descrit ni de bon tros<br />
de les òrbites d’estrelles properes (un<br />
estudi que els va valer a Andrea Ghez<br />
i Reinhard Genzel el premi Nobel de<br />
física de 2020, compartit amb Roger<br />
Penrose). Això confirma, per enèsima<br />
vegada, que la Relativitat d’Einstein<br />
funciona amb una finor tremenda. Els<br />
forats negres de M87* i SgrA*, tot i tenir<br />
masses molt diferents (el primer és mil<br />
cinc-centes vegades més massiu que el<br />
segon), obeeixen a la relativitat general<br />
amb precisió i exactitud. Avui, Einstein<br />
ha marcat un altre gol.<br />
—Quants anys heu estat processant les<br />
dades que us han dut a la fotografia de<br />
SgrA*?<br />
—Hi treballem d’ençà de l’abril del 2017,<br />
quan es van fer les observacions. Tot i<br />
que, per ser justos, l’aventura comença<br />
molt abans. A la dècada dels noranta del<br />
segle passat, quan començava a desenvolupar-se<br />
seriosament la tecnologia<br />
d’interferometria astronòmica mil·<br />
limètrica, les llavors del que acabaria<br />
essent l’EHT anaven germinant. Les<br />
observacions pioneres de SgrA* amb<br />
xarxes VLBI (com la de l’EHT, però amb<br />
menys resolució i molta menys sensibilitat)<br />
són d’aquella dècada. M’hauria<br />
encantat ser-hi, fent aquelles primeres<br />
observacions que marcarien el principi<br />
d’aquest meravellós projecte!<br />
—Quina sensació deixa, investigar forats<br />
negres? Si Einstein aixequés el cap…<br />
—Si Einstein aixequés el cap, potser<br />
tornaria a morir-se del gust quan li<br />
expliquessin que, ni més ni menys que<br />
a principi del segle XXI, la tecnologia<br />
humana ja ha avançat prou per a permetre<br />
la detecció d’ones gravitacionals<br />
i l’obtenció d’imatges de forats<br />
negres.<br />
Einstein mateix va arribar a plantejar<br />
que els forats negres no haurien d’existir<br />
a l’univers (serien, per tant, una mera<br />
curiositat matemàtica de les seves<br />
equacions). També va aventurar que la<br />
humanitat no podria arribar a detectar<br />
mai les ones gravitacionals que la seva<br />
teoria predia, atès el senyal ínfim que<br />
aquestes ones imprimeixen als detectors.<br />
No obstant això, com hem vist, els<br />
humans hem aconseguit totes dues coses<br />
en un temps rècord: bàsicament, poc més<br />
d’un segle després de la plasmació per<br />
primera vegada per part d’Einstein de<br />
les seves equacions en una afortunada<br />
pissarra.<br />
Parlant dels “grans”, una cosa que<br />
m’entristeix molt és que el professor<br />
Stephen Hawking no hagi pogut viure<br />
prou per a veure la imatge de l’M87* que<br />
vam publicar el 2019. No puc imaginar<br />
què hauria sentit Hawking si hagués<br />
mirat “cara a cara” aquest forat negre.<br />
No crec que la paraula “vertigen” ho<br />
hagués descrit ni de bon tros. M’hauria<br />
encantat ser partícip, com a membre de<br />
l’EHT, d’aquell regal i tribut a la vida del<br />
professor Hawking. Però no va poder ser.<br />
—És cert que SgrA* es troba en estat<br />
de “letargia” i que no disposa de la<br />
capacitat dels altres, els actius, per a<br />
convertir la matèria en energia?<br />
—L’activitat d’un forat negre s’entén<br />
com la seva capacitat per a atraure matèria<br />
a un ritme molt alt i produir (eventualment)<br />
“raigs relativistes” molt energètics,<br />
fets d’una part d’aquesta matèria<br />
que, en lloc de ser engolida, és expel·lida<br />
a unes velocitats molt properes a les de<br />
la llum.<br />
Els forats negres més “actius” solen ser<br />
també els més llunyans. En astronomia,<br />
mirar més lluny és sinònim de mirar cap<br />
al passat (ja que la llum es propaga a una<br />
velocitat finita), per la qual cosa una conclusió<br />
força lògica és que els forats negres<br />
supermassius que habiten al centre de les<br />
galàxies van ser (molt) més actius en el<br />
passat remot i, amb el temps, s’han anat<br />
“apagant”. Hi ha excepcions, però són<br />
molt poques.<br />
El nostre centre galàctic fa temps que està<br />
“desactivat”, en el sentit que el ritme al<br />
qual engoleix matèria és baixíssim, i no<br />
produeix tampoc cap “raig relativista”<br />
que sigui prou intens per a detectar-ho bé<br />
des de la Terra. A més, és un forat negre<br />
poc massiu (la seva massa equival “només”<br />
a la d’uns quatre milions de sols),<br />
cosa que no li dóna tant de poder per a<br />
atrapar i engolir al mateix ritme que els<br />
seus germans grans.<br />
—Per què SgrA* no és tan lluminós com<br />
hauria de ser, tenint en compte la quantitat<br />
de gas disponible al seu entorn?<br />
—SgrA* no disposa de tant de gas i pols<br />
per a tenir una alta activitat. Bàsicament,<br />
la poca cosa que pot engolir li proporciona<br />
un petit disc de creixement i poc més<br />
que els vents de les estrelles properes<br />
(totes les estrelles van perdent massa,<br />
en forma de vent, a mesura que envelleixen).<br />
A més de tenir tan poc material<br />
per a menjar, SgrA* també és molt menys<br />
eficient atraient aquest material. <strong>La</strong> seva<br />
eficiència és milers de vegades menor
24<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
IVÁN MARTÍ-VIDAL<br />
que la de l’M87*, l’altre forat negre “fotografiat”<br />
amb l’EHT. Totes aquestes<br />
circumstàncies juntes fan de SgrA* un<br />
forat negre relativament tranquil i apagat.<br />
De fet, si fos en una altra galàxia<br />
propera (en lloc de tenir-lo “al costat”),<br />
seria tan feble que no el detectaríem.<br />
—A què es deuen les fulguracions que<br />
es detecten, aquesta mena d’estrelles<br />
fugaces que hi ha al seu voltant?<br />
—Encara no sabem els detalls que hi ha<br />
darrere de la física d’aquestes fulguracions<br />
infraroges i de raigs X a SgrA*.<br />
Una possibilitat força plausible és que<br />
estiguin relacionades amb pujades molt<br />
localitzades de l’activitat magnètica al<br />
disc de creixement (cosa que anomenaríem<br />
“reconnexions magnètiques”),<br />
que escalfen molt el material que hi ha<br />
en aquesta regió. A més, de tant en tant,<br />
SgrA* es troba amb un petit festí (algun<br />
conglomerat desafortunat de gas i pols<br />
que s’acosta massa al forat negre i acaba<br />
essent engolit). Quan passa això, el<br />
material en caiguda cap al forat negre<br />
s’escalfa i també pot emetre una forta<br />
radiació.<br />
—El satèl·lit Integral (ESA) va descobrir<br />
que, fa tres-cents cinquanta anys, SgrA*<br />
havia experimentat una etapa d’activitat<br />
que devia durar una dècada i que va<br />
augmentar la seva emissió gairebé un<br />
milió de vegades, i va inundar d’energia<br />
en raigs gamma l’espai circumdant. Heu<br />
apreciat un augment de l’activitat del<br />
forat negre?<br />
—L’emissió de SgrA*, qualitativament,<br />
no ha canviat gaire durant les darreres<br />
dècades. Sí que hi ha hagut alguns episodis<br />
remarcables, però pocs i no gaire<br />
intensos. Podem dir que, estatísticament<br />
parlant, SgrA* es troba en una etapa<br />
tranquil·la.<br />
—Fins ara, s’ha aconseguit informació<br />
sobre les estrelles que l’orbiten, és cert<br />
que arriben a cinc mil quilòmetres per<br />
segon?<br />
—Sí. De fet, les estrelles que descriuen<br />
És possible que, algun<br />
dia, tinguem a les nostres<br />
mans alguna cosa a la<br />
qual puguem anomenar<br />
“teoria del tot”, però<br />
no podrem estar mai<br />
completament segurs que<br />
aquesta teoria descriu tots<br />
i cadascun dels fenòmens<br />
naturals<br />
aquestes òrbites arriben a acostar-se<br />
força (perillosament, diria jo) a SgrA*.<br />
Em sembla recordar que l’acostament<br />
màxim és, ni més ni menys, que a unes<br />
disset hores-llum.<br />
No obstant això, aquestes disset hores-llum<br />
no són res, comparat amb els<br />
poc més de tres minuts-llum de grandària<br />
de la imatge de l’EHT. Gràcies a<br />
la imatge que acabem de publicar, hem<br />
pogut “confinar” la massa de SgrA*<br />
(equivalent a uns quatre milions de sols)<br />
a un volum tan petit que l’única explicació<br />
plausible que queda per a aquest astre<br />
és la d’un forat negre.<br />
—<strong>La</strong> darrera pregunta és personal: us<br />
agradaria viure mil anys més? Ho sabrem<br />
tot de l’univers, aleshores?<br />
—Quan penso en la possibilitat de viure<br />
tant de temps, no puc evitar de recordar-me<br />
de la pel·lícula dels Immortals,<br />
amb aquella fabulosa banda sonora de<br />
Freddie Mercury. Poder presenciar el<br />
progrés de la humanitat i ser testimoni<br />
dels descobriments fascinants que<br />
ens esperen és molt temptador, però<br />
no m’agradaria experimentar aquesta<br />
aventura havent sobreviscut a incomptables<br />
generacions dels meus éssers estimats.<br />
Sóc científic, i em fascina l’avenç<br />
del coneixement, però hi ha preus que no<br />
estaria disposat a pagar per ser testimoni<br />
d’aquest avenç durant els segles vinents.<br />
Sobre si ho sabrem tot de l’univers, més<br />
aviat en dubto. No perquè em falti confiança<br />
en la capacitat humana, sinó perquè<br />
la metodologia científica és incompatible<br />
amb aquesta idea de “saber-ho tot”.<br />
És possible que, algun dia, tinguem a<br />
les nostres mans alguna cosa a la qual<br />
puguem anomenar “teoria del tot”,<br />
però no podrem estar mai completament<br />
segurs que aquesta teoria descriu<br />
tots i cadascun dels fenòmens naturals.<br />
I encara que fos així, sempre hi hauria<br />
fenòmens a l’univers que (encara que poguessin<br />
ser predits per aquesta teoria) no<br />
haurien estat plantejats ni considerats, i<br />
esperarien a ser descoberts.<br />
<strong>La</strong> meva visió personal (i una mica optimista)<br />
de l’avenç científic per als segles<br />
vinents és que la nostra tecnologia ens<br />
permetrà de resoldre els grans desafiaments<br />
a què ara s’enfronta la nostra civilització;<br />
i ens permetrà d’enfrontar-nos,<br />
a més, a noves preguntes que ara com ara<br />
ni tan sols podem formular.<br />
Aquesta entrevista ha estat publicada<br />
originalment a The Conversation.
25<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
XAVIER TRIAS<br />
“Que Àngels<br />
Chacón entrés<br />
dins Junts seria<br />
intel·ligent”<br />
Entrevista a l’ex-batlle de Barcelona,<br />
sobre les primàries de Junts i la ciutat<br />
ADIVA KOENIGSBERG
26<br />
XAVIER TRIAS<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANDREU BARNILS<br />
a trossos. O fan que tornem a anar junts<br />
o, si baden, anirem anar a perdre.<br />
—I si els trossos disgregats es posessin<br />
d’acord amb el vostre nom, us ho<br />
pensaríeu?<br />
—Tampoc no m’ho pensaria. Els faria<br />
reflexionar i els diria: doneu suport a<br />
una persona que tingui entre quaranta<br />
anys i seixanta-cinc. Que crec que és el<br />
que s’ha de fer. I que es comprometi que<br />
s’hi perd, no se n’anirà. Jo vaig guanyar<br />
les eleccions així.<br />
Xavier Trias (1946) ha estat un dels<br />
noms que han sonat per a presentar-se<br />
a les primàries de Junts a la<br />
batllia de Barcelona. L’ex-batlle<br />
de la ciutat, però, ho descarta, i<br />
creu que el partit s’ha de decantar per<br />
gent jove disposada a tenir projecte per<br />
a quinze anys. En aquesta entrevista,<br />
feta ahir al centre de Barcelona, Trias<br />
creu que Junts hauria de recuperar no<br />
solament la gent del PDECat, sinó també<br />
Àngels Chacón i Centrem.<br />
—Heu dit que no us presentareu a les primàries<br />
de Junts per a ser batlle. Per què?<br />
—Per sentit comú. A les eleccions vinents<br />
em faltarà poc per a fer setanta-set anys.<br />
Qui es presenti per ser alcalde ha de tenir<br />
un projecte per a quinze anys. A setanta-set<br />
anys això no tindria sentit. Ara<br />
necessiten una persona que sigui ambiciosa,<br />
que s’hi vulgui estar quinze anys i<br />
donar-los tot el suport. I el plantejament<br />
del Trias per a fer bonic, que es presenti<br />
i al cap d’un any potser es retira, no té<br />
sentit i és enganyar la gent. Hi hauria una<br />
situació que seria molt especial, i és que<br />
tots es posessin d’acord, que és impossible.<br />
Ara el problema que té l’espai que<br />
represento jo, que va del centre-esquerra<br />
al centre-dreta, sobiranista, però no tan<br />
sols independentista, el gran problema<br />
és que estem disgregats. Ens hem trencat<br />
—Com valoreu la sortida d’Elsa Artadi?<br />
—Una situació personal molt dura. És<br />
una noia que en el moment actual no<br />
podia suportar aquesta responsabilitat,<br />
que li pesava. <strong>La</strong> gent no s’adona que pots<br />
anar a una situació no de depressió, però<br />
depressiva. No et veus capaç d’impulsar<br />
una cosa. Jo l’entenc. Deixem-la tranquil·<br />
la, ara. És valent fer-ho com ho ha fet ella.<br />
No puc més. Acte de valentia. <strong>La</strong> majoria<br />
de la gent es buscaria una altra excusa.<br />
“Com que no us enteneu me’n vaig.”<br />
Ha fet un acte d’extraordinària valentia.<br />
—Candidats entre quaranta anys i seixanta-cinc<br />
dins Junts, en qui penseu?<br />
—Tinc una persona que m’ha acompanyat<br />
durant tota la meva trajectòria que<br />
es diu Jordi Martí Galbís, que és un 10. Va<br />
per Barcelona i tothom li té afecte. Què<br />
falta? El coneixement popular. El partit<br />
ha de tenir les idees molt clares, perquè<br />
jo ja ho he viscut, això. El partit fa unes<br />
primàries, guanya la Neus Munté i li diuen,<br />
no, mira, anirà davant l’Elsa Artadi.<br />
No estic contra de les primàries, ja em<br />
sembla bé. Però és important de tenir<br />
comandament. Jo he vist la destrucció<br />
de Convergència perquè es van retirar els<br />
lideratges. Quan perds els lideratges, tot<br />
es descompon. Què hem de fer? Junts per<br />
Catalunya ha de ser fort, si pot ser ha de<br />
veure si són capaços d’anar junts amb el<br />
PDECat, amb els Centrem.<br />
—Amb Centrem de Chacón, també?<br />
—És clar. Però si Chacón era del partit.<br />
Una persona magnifica. Ara ens toca fer<br />
Qui es presenti per ser<br />
alcalde ha de tenir un<br />
projecte per a quinze<br />
anys. A setanta-set anys<br />
això no tindria sentit
27<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
XAVIER TRIAS<br />
Àngels Chacón ha<br />
d’entrar en el projecte.<br />
Marca una tendència<br />
que crec que és bo que<br />
sigui dins de Junts<br />
un projecte , i fer massa crítica. Si no,<br />
manaran els altres. Una dona molt llesta.<br />
—Veig possible unir PDECat i<br />
Junts. Però Chacón...<br />
—És que Àngels Chacón ha d’entrar en<br />
el projecte. Marca una tendència que crec<br />
que és bo que sigui dins de Junts. Que Àngels<br />
Chacón entrés dins Junts seria intel·<br />
ligent. Si no, hi haurà gent, a les eleccions<br />
vinents, que rebrà diners i es pensaran<br />
que seran per ajudar-los a ser alcalde. I<br />
els donaran per anar en contra d’allò que<br />
ells en diuen l’independentisme. Ja va<br />
passar amb el Valls. Qualsevol estrateg<br />
que vulgui anar contra l’independentisme<br />
es gastarà calés perquè passi això. Per això<br />
dic: Chacón, vés amb compte.<br />
—He llegit que us donareu de baixa del<br />
PDECat.<br />
—Jo sóc un cas com un cabàs, perquè dec<br />
ser l’únic que està a Junts per Catalunya i<br />
encara no s’ha donat de baixa del PDECat.<br />
I cada cop que hi vaig, em diuen: “No et<br />
donis de baixa encara.” Si el PDECat, i és<br />
veritat, té els dies comptats. El PDECat és<br />
el resultat d’una operació desgraciada:<br />
la desaparició de Convergència. Ho hem<br />
fet molt malament. No es pot fer pitjor.<br />
— I en aquest reagrupament<br />
amb Chacón, s’hauria de deixar de ser<br />
independentista?<br />
—Nosaltres no podem deixar de ser<br />
independentistes. Qualsevol persona<br />
que s’adona de la situació que tenim,<br />
en el cor, és independentista. Fins i<br />
tot els que no érem independentistes<br />
ens n’hem tornat, d’independentistes.<br />
Passa que la independència no ens la<br />
donaran. Abans ens envien el que sigui,<br />
escoltes, el que sigui, per enfonsar-nos.<br />
Més que la independència, jo advoco<br />
per la no-dependència. Sóc un defensor<br />
de la no-dependència. Jo per què m’he<br />
tornat independentista? Perquè som<br />
dependents!<br />
—Ningú no fa bandera de ser de dretes.<br />
Ni Junts.<br />
—No són de dretes ni els empresaris. <strong>La</strong><br />
idea d’un partit socialdemòcrata en la part<br />
social i liberal en l’econòmica, això era<br />
més o menys Convergència. Tenim gent<br />
bastant de dretes i bastant d’esquerres.<br />
Jo vaig fer-hi entrar gent del PSUC. Hem<br />
tingut un problema: hem perdut el lideratge.<br />
Jo encara de tant en tant escolto<br />
aquest lideratge. Cada dos mesos vaig a<br />
dinar amb el president Pujol. Li tinc un<br />
ADIVA KOENIGSBERG
28<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
XAVIER TRIAS<br />
ADIVA KOENIGSBERG<br />
afecte especial. Li dec gran part del que<br />
he fet a la meva vida. Hem perdut una<br />
persona que marcava no l’autoritarisme,<br />
sinó l’autoritat. El respecte.<br />
—Està en forma?<br />
—De cap està bé. Però està trist, perquè<br />
veu que ha perdut aquest lideratge. I<br />
ell escriu, i jo li dic: “No se t’acudeixi<br />
de publicar-ho. Deixa-ho escrit per a<br />
després.” Hi ha ocasions de deixar coses<br />
escrites per al futur. De Pujol en vaig<br />
aprendre que nosaltres, amb segons quin<br />
enfrontament no aconseguirem res, i el<br />
que hem d’aconseguir és ser molt forts,<br />
perquè si no ens passen per sobre. I hem<br />
de ser forts per no ser dependents. L’estratègia<br />
és la no-dependència.<br />
—Aquest dolç equilibri, potser es tenia<br />
el 2017.<br />
—L’octubre del 2017 va sortir malament<br />
perquè davant de l’estat espanyol hi<br />
havia un senyor, a qui tenia una certa<br />
simpatia, ara ja no, que amb mi es van<br />
portar molt malament, que es va equivocar<br />
molt. Si Rajoy s’hagués desdit<br />
d’aplicar el 155 les coses haurien anat<br />
diferents. Segurament s’hauria aplicat<br />
la DUI, i sense efecte, si s’haguessin fet<br />
eleccions, per veure com anaven. I diguem<br />
la veritat: nosaltres tenim un país<br />
que és molt complicat. Hi ha gent molt<br />
poruga. Tenim gent molt poruga. I hem<br />
de saber-ho.<br />
—Però el govern espanyol no acceptarà<br />
mai la independència pactada. Tampoc,<br />
fent enrere amb la DUI i convocant eleccions,<br />
acceptarien després una independència.<br />
Sense tensió...<br />
—Sí, però potser la gent estaria contenta<br />
si tinguéssim una situació tan poc<br />
dependent com els bascos. <strong>La</strong> gent seria<br />
menys independentista. O potser no. El<br />
sentit no el deixarem. I el que han aconseguit<br />
és que molts, que érem més tebis,<br />
ara ho tinguem més clar. Més clar que<br />
mai. Però també hem de ser realistes. A<br />
mi hi ha gent que em ve i els dic: “Tu vols<br />
De Pujol en vaig<br />
aprendre que nosaltres,<br />
amb segons quin<br />
enfrontament no<br />
aconseguirem res, i el<br />
que hem d’aconseguir és<br />
ser molt forts, perquè si<br />
no ens passen per sobre
29<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
XAVIER TRIAS<br />
El més gros del Pegasus<br />
no és que t’investiguin,<br />
sinó que a sobre se<br />
sàpiga. És el súmmum<br />
del ridícul. Puc entendre<br />
que un estat utilitzi unes<br />
eines. Però és que no es<br />
pot saber. És al·lucinant<br />
anar a la presó?” Diu: “No.” Ah. Si tots<br />
estem disposats a anar a la presó, serem<br />
independents, si no... Ara, és necessari<br />
que tots vulguin anar a la presó? No és<br />
necessari. El que sí que hem de tenir clar<br />
és que la situació de dependència econòmica,<br />
ara també pel tema lingüístic, ens<br />
ofega. El grau de dependència ens ofega.<br />
I ens porta a la catàstrofe total.<br />
—Com la veieu, Barcelona?<br />
—Barcelona, que és una capital, encara<br />
no d’estat, ha de ser una ciutat que vulgui<br />
liderar el sud d’Europa. Volem acabar<br />
tenint 15 milions d’habitants? No. Ni<br />
volem, ni podem. Perdem població, diuen<br />
ara. No és cap drama. És el voltant<br />
que ha de créixer, tenint en compte el<br />
medi. I no som gegants, però acabem<br />
guanyant en coses que ens fa referents.<br />
Mòbil, Hutchinson al port de Barcelona,<br />
inversió actual dels creuers, que s’ha<br />
d’anar amb cura, inversió important.<br />
<strong>La</strong> fira de l’audiovisual. Les guanyem<br />
a llocs millors que nosaltres. A l’antic<br />
hospital de Sant Pau hi ha tres edificis<br />
de start-up sanitàries. Això no és notícia<br />
al diari. Però això és un èxit. I competim<br />
amb tot el món.<br />
—Aquell barri que volia fer no s’ha fet.<br />
—Una gran pena. Tenia l’obsessió d’unir<br />
Colom i la Zona Franca. Tu soterres l’autopista<br />
i a sobre hi fas un passeig i has guanyat<br />
un tros on pots fer oficines, hotels,<br />
habitatge no (perquè pertànyer al port).<br />
—Vicente Guallart sempre parla de la<br />
reindustrialització. Tornar les feines a<br />
dins la ciutat, i no al polígon.<br />
—Noves tecnologies dins, diu Guallart. <strong>La</strong><br />
gran aposta ha de ser aquesta. <strong>La</strong> que ens<br />
generarà activitat de futur és aquesta. Ara<br />
un dia d’aquests aniré a visitar una fàbrica,<br />
no a dins de Barcelona, que fan robòtica.<br />
Aposta pel primer robot català que podrà<br />
operar. Millor que el robot Da Vinci.<br />
—Us han espiat amb Pegsaus?<br />
—No ho sé.<br />
—Pegasus, com ho interpreteu?<br />
—El més gros del Pegasus no és que<br />
t’investiguin, sinó que a sobre se sàpiga.<br />
És el súmmum del ridícul. Puc entendre<br />
que un estat utilitzi unes eines. Però és<br />
que no es pot saber. És al·lucinant.<br />
—I ara espiaven Maragall.<br />
—L’interès de fer com sigui que l’alcalde<br />
no sigui independentista és una obsessió<br />
de l’estat central. A mi, per què em va<br />
passar el que em va passar? Doncs per<br />
la reunió amb l’alcalde de Nova York,<br />
senyor Bloomberg, vam estar parlant de<br />
la situació catalana i, sense estar a favor<br />
de la independència, el grup Bloomberg<br />
va fer un editorial posant de cap per avall<br />
l’estat espanyol perquè no permetia el<br />
referèndum. I crec que Jorge Fernández<br />
Díaz va dir: “Aquest.” I van inventar que<br />
jo tenia un compte corrent a Suïssa, que<br />
vam demostrar que era fals.<br />
—<strong>La</strong> nova política com la veieu?<br />
—Que hi ha voluntat destructiva. Abans<br />
no hi era. Jo em sento amic de Joan Clos,<br />
de Jordi Hereu. El senyor Balmón amb mi<br />
s’ha portat sempre de manera magnífica.<br />
A mi mai no se m’ocorreria de dur per la<br />
via penal Hereu o Clos. Fins i tot quan<br />
veig què fan a Colau, per qüestions de<br />
contractació, que les ha fetes mal fees,<br />
com tothom, no se m’ocorreria mai de<br />
dur-la als tribunals. No pensem igual<br />
amb Núñez Feijóo. Va ser director general<br />
de l’Insalud, però hi he tingut una relació<br />
fantàstica. I li tinc afecte. I el vaig anar a<br />
escoltar, l’altre dia. I diu coses, com les<br />
de la nacionalitat, oi, que el representant<br />
màxim de l’estat és el president, que<br />
la pena és que no les apliquin. I no les<br />
apliquen. Per què aleshores em posa un<br />
delegat per a vigilar-nos?<br />
—A Junts us vénen a demanar consell?<br />
—A mi no em ve a demanar consell<br />
ningú.<br />
—A ERC hi ha ex-consellers que tenen<br />
com a feina aconsellar els joves.<br />
—Junts encara no sabem què farà. El primer<br />
congrés serà ara al juny. El primer.<br />
Per moltes raons; perquè no s’atrevien,<br />
pel que sigui, encara no han fet el primer
30<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
XAVIER TRIAS<br />
ADIVA KOENIGSBERG<br />
congrés. Com actuaran? Almenys hi ha<br />
dues coses clares: Turull i Borràs es posen<br />
davant. I han de ser capaços de fer<br />
un discurs, no dos o tres. Una cosa és el<br />
que tu penses, i l’altra el del partit. No és<br />
igual. Si estem desorientats, aclarim-nos<br />
nosaltres, però no desorientem la gent.<br />
—ERC, partit d’ordre i moderació.<br />
—Han tocat la realitat i intenten fer una<br />
cosa que nosaltres hem intentat tota la<br />
vida: veure com influir a Madrid. Si la<br />
influencia només et ve quan tens els vots<br />
per pressionar, no va.<br />
—No va?<br />
—No. Perquè humilies l’altre. Hem<br />
d’aconseguir que tinguem influència<br />
pel que diem.<br />
—I això és possible?<br />
—És qüestió de treballar-hi.<br />
—Heu passat la covid.<br />
—He passat de tot. Em van fer el tractament<br />
del tremolor intencional. Amb<br />
l’edat augmenta. T’ho arreglen cremant<br />
les cèl·lules. Amb la mà dreta m’han fet<br />
el tractament pagant, i ja no tremolo. I<br />
amb l’altre estic esperant, que encara no<br />
és prestació universal. Ara amb Argimon<br />
de moment ho fan experimental al Trias<br />
i Pujol. Espero. Un cop fet, coronavirus.<br />
Després, quist sinovial que em feia anar<br />
coix. En acabat, aneurisma d’aorta. I<br />
l’últim és que puc anar sense ulleres.<br />
M’han operat de cataractes, fa quinze<br />
dies. Però les continuo portant de prop i<br />
perquè les ulleres formen part de la meva<br />
personalitat.<br />
—Ben guapo de jove, sense ulleres.<br />
—No m’he considerat mai guapo. Amb<br />
la meva dona vaig començar a sortir-hi<br />
de molt jove. Disset anys jo i quinze ella.<br />
Aquest any fa cinquanta anys que ens<br />
vam casar. Vam anar amb tots els néts al<br />
delta de l’Ebre, un cap de setmana. No els<br />
sembla prou. Amb un matrimoni amic,<br />
sis dies a Itàlia. I abans de l’agost anirem<br />
als fiords, a veure natura. L’important és<br />
enamorar-se.<br />
—Res a afegir?<br />
—Ajudaré tant com pugui, sempre que<br />
sigui per no barallar-se.<br />
Hi ha dues coses clares:<br />
Turull i Borràs es<br />
posen davant. I han de<br />
ser capaços de fer un<br />
discurs, no dos o tres.<br />
Una cosa és el que tu<br />
penses, i l’altra el del<br />
partit. No és igual. Si<br />
estem desorientats,<br />
aclarim-nos nosaltres,<br />
però no desorientem la<br />
gent
31<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
DAVID BUENO<br />
“El caos en l’habitació d’un adolescent<br />
és un reflex del que passa al seu cervell”<br />
Entrevista al doctor en biologia, professor i investigador,<br />
que ha publicat ‘El cervell de l’adolescent’<br />
ALBERT SALAMÉ
32<br />
DAVID BUENO<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
CLARA ARDÉVOL MALLOL<br />
S’acostuma a dir que els adolescents<br />
són còctels d’hormones<br />
incomprensibles, i a vegades es<br />
banalitza força sobre el perquè dels<br />
seus comportaments i inquietuds.<br />
Saber els condicionants socials que els<br />
expliquen és essencial, però també ho<br />
és saber els condicionants<br />
biològics, com funciona el<br />
seu cervell i quins canvis s’hi<br />
viuen per a entendre les seves<br />
conductes i tractar-ho més bé<br />
com a pares i mestres.<br />
Aquests canvis queden perfectament<br />
detallats en el llibre<br />
El cervell de l’adolescent (Rosa<br />
dels Vents), de David Bueno,<br />
doctor en biologia i professor<br />
i investigador de la secció<br />
de Genètica Biomèdica Evolutiva i del<br />
Desenvolupament de la Universitat de<br />
Barcelona. Parlem amb el doctor Bueno,<br />
que de manera entenedora i sempre optimista<br />
explica una part d’aquests canvis<br />
i dóna consells per a afrontar-los.<br />
Corporalment no canviem tant com<br />
els insectes, però a escala cerebral<br />
canviem moltíssim. És una metamorfosi<br />
imprescindible<br />
—Parleu de l’adolescència com a una<br />
metamorfosi, no necessàriament dolenta.<br />
En quin sentit?<br />
—Corporalment no canviem tant com<br />
els insectes, però a escala cerebral canviem<br />
moltíssim. És una metamorfosi<br />
imprescindible. Si no, no deixaríem enrere<br />
la infantesa o seríem uns adults no<br />
empoderats, sense capacitat de gestionar<br />
decisions.<br />
—Hi ha animals que passen per etapes<br />
semblants a l’adolescència, però que els<br />
dura molt menys...<br />
—Són els animals més propers evolutivament,<br />
com els ximpanzés, cosa que<br />
indica que l’adolescència no ha aparegut<br />
de cop, sinó que segueix el procés evolutiu<br />
normal de totes les espècies. En la vida<br />
dels ximpanzés, hi ha quinze dies entre la<br />
infantesa i la joventut en què<br />
prenen alguns riscos innecessaris,<br />
s’enfaden amb els<br />
adults... Una adolescència<br />
molt més lleu i molt curta.<br />
—Dieu que, en humans,<br />
aquest procés és important<br />
per a mantenir la curiositat,<br />
per exemple.<br />
—Sense adolescència no<br />
seríem humans, no seríem<br />
els humans que som ara.<br />
L’espècie humana basa la seva supervivència<br />
biològica en l’aprenentatge. Som<br />
molt nyicris, no tenim urpes, ni ullals,<br />
ni cames prou veloces... Ara sobrevivim<br />
perquè hem creat un món tecnològic,<br />
però com a animals del Paleolític vam<br />
sobreviure perquè aprenem coses noves<br />
tota la vida. Tots els mamífers, quan són<br />
cries, aprenen coses per adaptar el seu<br />
comportament a l’entorn, però nosaltres<br />
n’hem d’aprendre moltíssimes més. Als<br />
primers homínids, s’hi va afegir una segona<br />
infantesa que la resta de mamífers<br />
no té, dels tres anys fins a l’adolescència,<br />
i que serveix per a aprendre moltes coses.<br />
—Però nosaltres tenim, a més, l’adolescència.<br />
—A diferència dels altres homínids, perquè<br />
si entréssim directament a l’edat<br />
adulta deixaríem enrere molts aspectes<br />
d’infantesa que també són clau per a la<br />
nostra espècie, com la curiositat, l’afany<br />
per les novetats i trobar una certa motivació<br />
i recompensa, fins i tot a l’hora<br />
d’assumir riscs. Som l’única espècie<br />
realment curiosa, com a adults.<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
—Dieu que el cervell dels adolescents<br />
és com la seva habitació. Què voleu dir?
33<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
DAVID BUENO<br />
És més perjudicial esbroncar-los<br />
i obligar-los a tenir<br />
l’habitació perfectament<br />
endreçada que no pas<br />
mantenir un cert control,<br />
però deixar que exterioritzin<br />
allò que porten dins<br />
—Tenim la tendència a portar el món exterior<br />
cap a dins i d’exterioritzar l’interior.<br />
El caos en l’habitació d’un adolescent<br />
és un reflex del que passa al seu cervell,<br />
que fa la poda neuronal. El cervell elimina<br />
les connexions neuronals que mantenien<br />
els comportaments infantils i incorpora<br />
connexions noves per a adquirir els<br />
comportaments adults. És un procés<br />
asincrònic i una mica caòtic. Les connexions<br />
d’adult s’incorporen per assaig i<br />
error. Assagen comportaments d’adult<br />
–i s’equivoquen o encerten–, i aquests<br />
assaigs es fan segons les situacions o<br />
contexts que es troben, no estan programats<br />
per a un dia en concret. Aquest<br />
caos l’externalitzen a la seva habitació.<br />
—Per tant, no se’ls pot jutjar pel fet de<br />
tenir l’habitació desendreçada?<br />
—Mentre no sigui insalubre! [Riu.] És<br />
més perjudicial esbroncar-los i obligar-los<br />
a tenir l’habitació perfectament<br />
endreçada que no pas mantenir un cert<br />
control, però deixar que exterioritzin allò<br />
que porten dins. Hi ha alguns adolescents<br />
–de mitjana, més noies que nois–<br />
que tenen una habitació immaculada.<br />
També té una explicació biològica, això:<br />
si, inconscientment, detecto caos dins<br />
meu, intento portar un ordre extern per<br />
a mantenir l’ordre intern.<br />
—Què recomanaríeu als pares, sabent el<br />
que sabem del cervell dels adolescents?<br />
—Que comencin a pensar-hi des que<br />
neixen. Però no per preocupar-se, l’adolescència<br />
s’ha de gaudir al costat dels<br />
fills, cosa que no implica que no hi hagi<br />
moments durs. Com podem gaudir-ne?<br />
Fent que confiïn en nosaltres, i això es<br />
comença a treballar des del naixement.<br />
Quan neixen van moltes estones a coll, i<br />
aprenen a confiar en tu, però a mesura<br />
que es fan grans i els esbronques, això<br />
es perd. No parlo de no amonestar-los,<br />
sinó de parlar-los en positiu.<br />
—Llenguatge propositiu.<br />
—Exactament. En comptes de dir “no<br />
facis això”, dir “no seria millor fer...?”.<br />
En comptes de “a veure si endreces l’habitació<br />
d’una vegada”, dir “vols que<br />
t’ajudi a decidir com posar les coses si<br />
no saps gaire com fer-ho?”. Han de tenir<br />
la percepció que confiem en ells, que<br />
hi mantenim un vincle. <strong>La</strong> confiança<br />
s’encomana, si confio en ells, confiaran<br />
més en mi. I quan tinguin un problema<br />
d’adolescent, serà més fàcil que m’ho<br />
facin saber. Aquesta confiança també<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
fa que confiïn més en ells mateixos. En<br />
l’adolescència el cos canvia de manera<br />
inharmònica i perden autoestima. Si has<br />
treballat l’autoconfiança confiant en<br />
ells abans, aquesta autoestima es manté<br />
més alta.<br />
—<strong>La</strong> confiança es contagia gràcies a les<br />
neurones mirall?<br />
—Sí. Per mitjà de les neurones mirall i<br />
sistemes emocionals del cervell tendim a<br />
imitar allò que veiem. Si veig una persona<br />
que confia en mi, m’és fàcil confiar-hi.<br />
I viceversa. I cal ser coherents. Si un dia<br />
l’amonesto per una cosa i l’endemà li<br />
somric la mateixa ximpleria, això crea<br />
la sensació de no saber què fer. O si dic<br />
al meu fill preadolescent que no s’estigui<br />
tanta estona mirant el mòbil, però veu<br />
que sempre que sóc a casa jo el miro. O si<br />
dius al teu fill que no consumeixi alcohol<br />
i a casa, per a qualsevol celebració, el<br />
primer que fas és obrir una ampolla de vi.<br />
Transmets que, per a fer festa, l’alcohol<br />
és necessari. El pots fer servir, però és<br />
la manera com ho vens i ho transmets.
34<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
DAVID BUENO<br />
Necessiten límits de conducta<br />
per a mantenir-los sans<br />
i estalvis, però també<br />
necessiten límits per a<br />
poder-los trencar. Si no els<br />
trenquen, no maduraran tan<br />
bé, es mantindran dins la<br />
cotilla de la infantesa<br />
—Però és l’etapa de la rebel·lia per excel·lència.<br />
Això té explicació biològica?<br />
—Sí. Per deixar enrere la majoria de<br />
comportaments d’infantesa, has de mirar<br />
com ho fan els adults i intentar comportar-te<br />
com ells. D’infants depenem<br />
per a tot dels nostres pares, per això es<br />
posen una sèrie de límits. Per passar<br />
a l’edat adulta, els adolescents han de<br />
trencar aquests límits. Encara que els<br />
diguem “ara ja pots venir sol a casa”,<br />
necessiten explorar-los. “Pots venir sol,<br />
però vine directament.” “I què passa si<br />
no hi vaig directament?”, pensen. Els<br />
adults també tenim una sèrie de normes<br />
compartides, però no sempre en fem<br />
cas. Necessiten límits de conducta per a<br />
mantenir-los sans i estalvis, però també<br />
necessiten límits per a poder-los trencar.<br />
Si no els trenquen, no maduraran tan<br />
bé, es mantindran dins la cotilla de la<br />
infantesa.<br />
—Com es fa, això?<br />
—No hi ha normes, perquè cada adolescent<br />
és diferent. Hi ha adolescents<br />
molt llançats a qui potser cal posar límits<br />
més curts perquè no prenguin mal i hi<br />
ha adolescents introvertits a qui gairebé<br />
hem d’aplaudir el dia que se salten un<br />
límit. Aquesta relació s’ha d’establir en<br />
cada cas, i aquí hi ha la importància de<br />
la confiança.<br />
—Si no hi ha confiança per a explicar-se<br />
les coses, sovint s’acaben fent igualment,<br />
però mentint.<br />
—Amb el nostre fill gran, el primer dia<br />
que va dir-nos de sortir al vespre sense<br />
venir a sopar ens va preguntar a quina<br />
hora podia tornar. Havíem previst de<br />
dir-li a la una de la matinada, perquè fos<br />
aviat però ell tingués la sensació que era<br />
l’endemà. Però primer li vam preguntar<br />
a quina hora hauria de tornar. “A les<br />
dotze està bé”, ens va dir. I li vam dir<br />
que d’acord. Després va arribar a casa a<br />
un quart de dues. L’havíem sentit sense<br />
voler, però l’endemà li vam preguntar “a<br />
quina hora vas arribar?”, perquè veiés<br />
que no ens havíem quedat pendents esperant,<br />
sense confiar, que això és terrible.<br />
Ens va dir que havia tornat una mica<br />
més tard, gairebé a la una. Havia arribat<br />
una mica més tard de la una, però havia<br />
reconegut que havia arribat més tard,<br />
perquè hi havia aquesta confiança. Li<br />
vam dir que, si un altre dia es retardava,<br />
avisés per WhatsApp, i ara a vint-i-tres<br />
anys encara ho fa.<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
—Un altre tret típic dels adolescents<br />
és el gregarisme. També té explicació<br />
biològica?<br />
—Sí. És l’època en què el seu cervell més<br />
busca socialitzar amb els seus iguals i per<br />
això el col·lectiu d’adolescents i joves és<br />
el que més ha patit psicològicament la<br />
pandèmia. Es fan adults juntament amb<br />
la seva franja d’adolescents. <strong>La</strong> societat<br />
d’adults que bastiran, la bastiran amb<br />
els seus companys adolescents. Quan el<br />
cervell vol socialitzar i detecta que no pot,<br />
s’encén un senyal d’alarma, i en bona<br />
part d’aquí vénen els problemes psicolò-
35<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
DAVID BUENO<br />
Si algú envia un WhatsApp<br />
o penja un ‘tweet’, han de<br />
mirar ràpidament què és<br />
per no quedar-se fora del<br />
seu grup social. Com quan<br />
quedaven tots els amics i tu<br />
no hi podies anar, que estaves<br />
neguitós i amb por instintiva<br />
de quedar-te al marge<br />
ALBERT SALAMÉ<br />
gics que hem vist. Grups que abans eren<br />
físics ara són digitals. Per això els és tan<br />
difícil gestionar les xarxes, perquè el seu<br />
cervell els hi impulsa. Si algú envia un<br />
WhatsApp o penja un tweet, han de mirar<br />
ràpidament què és per no quedar-se fora<br />
del seu grup social. Com quan quedaven<br />
tots els amics i tu no hi podies anar, que<br />
estaves neguitós i amb por instintiva de<br />
quedar-te al marge.<br />
—Aquest gregarisme a vegades és molt<br />
perillós: si els meus amics es droguen,<br />
jo també.<br />
—Sí, els pares hem d’assumir que tenim<br />
una influència relativa. Totes les<br />
drogues estimulen una zona del cervell<br />
que s’anomena estriat, que és la que ens<br />
crea les sensacions de recompensa i ens<br />
permet anticipar-les. Per a disminuir el<br />
risc des de casa, hem d’oferir un ambient<br />
en què ells ja trobin altres activitats<br />
que recompensin: un ambient esportiu<br />
–l’esport que ells triïn, no el que tu vulguis–,<br />
un ambient d’aprenentatge que<br />
no sigui punitiu...<br />
—Continuant amb la qüestió del sistema<br />
educatiu: què hi ha de veritat i de<br />
mentida en la teoria de les intel·ligències<br />
múltiples?<br />
—És un mite, un neuromite. Quan ho va<br />
proposar Howard Gardner, va ser una<br />
gran <strong>revolució</strong>. Fins aleshores es considerava<br />
la intel·ligència bàsicament com a<br />
lògico-matemàtica, lingüística i visió espacial.<br />
Ell va dir que hi havia més intel·ligències:<br />
la social, la intrapersonal –tenir<br />
capacitat de pensar sobre tu mateix– la<br />
físico-sinestèsica... <strong>La</strong> intel·ligència va<br />
adquirir una visió molt més àmplia, però<br />
s’ha vist que el cervell no té moltes intel·ligències,<br />
en té una i prou. Passa que<br />
aquesta única intel·ligència és la suma de<br />
molts aspectes, que coincideixen més o<br />
menys amb els que va proposar. És una<br />
intel·ligència més global. Gardner mateix<br />
va reconèixer que, des de la neurociència,<br />
no es podia parlar d’intel·ligències múltiples,<br />
que era més adient parlar de facetes<br />
múltiples de la intel·ligència.<br />
—I què en sabem, del coeficient intel·lectual?<br />
Comenteu que fins i tot pot<br />
augmentar i disminuir durant l’adolescència.<br />
—No és constant al llarg de la vida. Depèn<br />
d’uns condicionants genètics, però<br />
també d’uns factors d’aprenentatge.<br />
Com que en l’adolescència es guanyen<br />
i es perden connexions neuronals, es<br />
detecten canvis en aquest valor. Si només<br />
calculem el coeficient a partir de la lògico-matemàtica<br />
i la lingüística, no ho fem<br />
bé, s’han d’incorporar més aspectes que<br />
no es poden quantificar només amb un<br />
test, sinó amb una interacció llarga amb<br />
un professional. A mi, en el seu moment,<br />
em va sortir que no era especialment<br />
eixerit... Per sort els meus pares no em<br />
van donar el resultat, perquè m’hauria<br />
condicionat. El comentari era “amb es-
36<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
DAVID BUENO<br />
forç i ajuda, acabarà l’EGB”. Al final vaig<br />
acabar un doctorat! [Riu.]<br />
—També dieu que les classes de secundària<br />
comencen massa d’hora si<br />
es té en compte la relació que tenen els<br />
adolescents amb la son. Per què els costa<br />
tant dormir?<br />
—El ritme circadiari, que és el que fa<br />
que a la nit tinguem son i al matí ens<br />
despertem espontàniament, és un ritme<br />
de vint-i-cinc hores. S’endarrereix dues<br />
hores de mitjana en l’adolescència, no<br />
sabem per què, però això vol dir que la<br />
son els arriba més tard. Obligar-los a<br />
anar a dormir abans és la millor garantia<br />
que no dormin: o xategen o entren en<br />
bucles (“he de dormir i no puc”), i encara<br />
costa més. A Anglaterra, que entren a<br />
l’institut a dos quarts de nou, es va fer<br />
un estudi en què els alumnes entraven<br />
a les deu. El nombre de dies que faltaven<br />
al centre per estar malalts disminuïa<br />
un 50% perquè el sistema immunitari<br />
també es regeix pel ritme circadiari, i<br />
el rendiment acadèmic augmentava un<br />
20%. Això vol dir que tots els alumnes<br />
acostumats a treure quatres, que pensen<br />
que mai no se’n sortiran, de sobte treuen<br />
un cinc i veuen futur acadèmic.<br />
—Per tant, retardaríeu l’horari escolar?<br />
—No ho sé, perquè és complicat per a la<br />
conciliació. Hi ha diferències amb Anglaterra,<br />
però és important que tinguem<br />
present que a les vuit del matí no els<br />
podem exigir la màxima concentració, el<br />
seu cervell encara no s’ha activat al 100%.<br />
Els mestres han de pensar estratègies per<br />
a mantenir les classes actives aquestes<br />
primeres hores. Potser la millor opció<br />
en aquesta franja és muntar un debat o<br />
crear situacions en què hi hagi interacció<br />
social.<br />
Podeu comprar El cervell de l’adolescent<br />
a la Botiga de <strong>VilaWeb</strong><br />
És important que tinguem<br />
present que a les vuit del<br />
matí no els podem exigir la<br />
màxima concentració, el seu<br />
cervell encara no s’ha activat<br />
al 100%. Els mestres han<br />
de pensar estratègies per a<br />
mantenir les classes actives<br />
aquestes primeres hores<br />
ALBERT SALAMÉ
37<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
VALTÒNYC<br />
“Tenia un pressentiment molt<br />
dolent, creia que m’extradirien”<br />
Entrevista en exclusiva a Valtònyc,<br />
ara que Bèlgica ha refusat definitivament<br />
la seva extradició
38<br />
VALTÒNYC<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
TXELL PARTAL<br />
Al titular hi diu “Valtònyc”, però<br />
segurament seria més correcte<br />
“Josep Miquel Arenas”. A l’entrevista<br />
que teniu a continuació, hi<br />
trobareu més que mai la persona<br />
que hi ha darrere de Valtònyc. Darrere<br />
d’aquell home fort, que sempre té<br />
una resposta eloqüent, hi ha una persona<br />
que fa més de deu anys que pateix per<br />
si ha d’entrar a la presó. Ho ha dit poc.<br />
No ha volgut mostrar les seves debilitats.<br />
Però, ara que ha derrotat Espanya<br />
definitivament, ara que la fiscalia ja ha<br />
anunciat que no recorreria contra el<br />
rebuig a l’extradició, s’ha volgut mostrar<br />
tal com és, en aquesta entrevista a<br />
<strong>VilaWeb</strong>. L’única que concedirà. Confessa<br />
que ha tancat una etapa i que ara vol<br />
viure. Vol gaudir de la llibertat que li van<br />
prendre ara fa deu anys, quan només en<br />
tenia divuit.<br />
—En sortir del jutjat dimarts us emocionàveu<br />
i dèieu: “Tinc ganes de començar<br />
a viure”...<br />
—Em vaig emocionar perquè em van<br />
passar pel cap els quatre anys d’exili. Vaig<br />
recordar-me de quan vaig arribar aquí<br />
sense res. De la gent que em va acollir,<br />
que s’ha convertit en la meva família.<br />
De tot el que he perdut durant aquests<br />
anys. S’ha mort la meva mare. No he vist<br />
néixer el meu nebot... Hem pagat un preu<br />
molt alt. Són molts anys de lluita, ara tinc<br />
ganes de viure. Aquests anys no han estat<br />
fàcils. He donat molt. De vegades, quan<br />
ho vius en primera persona, ho vius amb<br />
molta adrenalina i t’oblides que això que<br />
fas no és fàcil.<br />
—Ens hem quedat amb les declaracions<br />
potents o amb l’humor punxegut, però<br />
darrere de tot plegat hi ha també una<br />
persona. És això?<br />
—En realitat, fa molts anys que em vaig<br />
construir una mena de personatge per<br />
poder encarar tot el que em passava. No<br />
podia mostrar les meves debilitats. Havia<br />
de ser sempre fort. I això ja no és tan sols<br />
per la repressió, sinó per una infància<br />
dura. D’alguna manera totes aquestes<br />
respostes sense filtres eren una manera<br />
de protegir-me. Però quan passaven<br />
coses, després era jo que em quedava a<br />
casa capficat i preocupat pel que havia<br />
dit. Ha estat molt dur.<br />
—A partir d’ara veurem un altre Valtònyc?<br />
Teniu ganes de viure la vostra vida?<br />
—Sincerament, si et digués que no serà<br />
així i que continuaré igual de lluitador et<br />
mentiria. I no vull dir-te cap mentida,<br />
ni a tu ni al món. I sobretot, perquè em<br />
diria a mi mateix que no és legítim parar i<br />
canviar. I això no és veritat. No tinc l’obligació<br />
de donar-ho tot per aquesta lluita.<br />
A partir d’ara intentaré fer tot allò que no<br />
he pogut fer d’ençà que tinc divuit anys.<br />
Vull viure, sentir el meu cos, les meves<br />
emocions, valorar el meu entorn... Quan<br />
tenia divuit anys l’Audiència nacional<br />
espanyola em va detenir i em va imputar<br />
un delicte de terrorisme. D’ençà que era<br />
molt jove he viscut el pes que la fiscalia<br />
em demanàs una pena de presó de quatre<br />
anys. No he pogut construir el meu futur.<br />
—Què voleu dir?<br />
—Semblava que no podia existir un futur<br />
per a mi, perquè en qualsevol moment<br />
podia entrar a la presó. Sempre em voltava<br />
pel cap la idea que no tenia el dret<br />
de tenir un futur, perquè un dia es podia<br />
acabar tot. A Bèlgica m’he adonat que<br />
no. Puc tenir un futur i el vull construir.<br />
I m’agradaria compaginar-ho amb una<br />
militància de peu de carrer. Vull fer política<br />
d’una manera més acostada a la<br />
societat. No em vull tornar un inoperant<br />
polític. No he de ser tota la vida el Valtònyc<br />
aquell que ho sacrifica tot pels drets<br />
col·lectius. Ja he sacrificat molt. Tothom<br />
No tinc l’obligació de<br />
donar-ho tot per aquesta<br />
lluita. A partir d’ara<br />
intentaré fer tot allò que<br />
no he pogut fer d’ençà que<br />
tinc divuit anys. Vull viure,<br />
sentir el meu cos, les meves<br />
emocions, valorar el meu<br />
entorn..
39<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
VALTÒNYC<br />
ho entendrà. Si un dia cal o crec que és<br />
important, ho tornaré a donar tot. Però<br />
ja m’he enfrontat a un estat, he canviat<br />
una llei belga, els he vençut i he donat a<br />
conèixer a tot el món que a l’estat espanyol<br />
no hi ha llibertat d’expressió. Crec<br />
que ja he complit.<br />
—Ahir m’enviàveu un missatge i em dèieu:<br />
“Avui és la primera nit que dormiré<br />
com una persona lliure d’ençà que tinc<br />
divuit anys.” A les nits, era un pensament<br />
recurrent?<br />
—I tant. I no tan sols això. Era un sentiment.<br />
Recordo somnis recurrents. He<br />
tingut tota mena de somnis. He somiat<br />
moltes vegades que estava a Mallorca<br />
i em perseguien per tancar-me. O que<br />
volia fugir a Bèlgica i no podia, perquè ja<br />
sabem com ho vaig fer. O que era a Mallorca<br />
i que tothom que em trobava em<br />
girava l’esquena. Són somnis recurrents<br />
molt forts. I sí, són només somnis, però<br />
parlen d’alguna cosa. I ahir anar-me’n a<br />
dormir amb una rialla, pensant que era<br />
una persona lliure, va ser molt emotiu.<br />
Els he guanyat! Quan l’estat espanyol<br />
no juga amb les seves regles, perd. Està<br />
demostrat . Em van voler utilitzar com a<br />
exemple, perquè la gent s’autocensuràs,<br />
i no ho han aconseguit. Em fa molt feliç,<br />
ser un exemple de resistència.<br />
—Què vau fer, quan vau saber que éreu<br />
lliure?<br />
—Sempre, sempre, telefonar a ma germana.<br />
Això no ha canviat, des del primer<br />
moment que vaig arribar aquí. Quan<br />
les notícies són dolentes, no m’agrada<br />
telefonar-li. Llavors, prefereixo que se<br />
n’assabenti per la premsa, i que parlem<br />
quan ho hàgim paït i estiguem més tranquils.<br />
I ens puguem dir que ens en sortirem.<br />
Al final es tracta d’això, ens poden<br />
passar moltes coses dolentes, però ens<br />
en sortirem. Els humans som així, tenim<br />
aquesta capacitat de supervivència. No<br />
podem deixar que la por ens paralitzi i<br />
ens enfonsi.<br />
—I què li vau dir?<br />
—Que era lliure, que havíem guanyat<br />
Que no ens havien pogut vèncer. I que<br />
tots aquests quatre anys han valgut la<br />
pena. No podíem permetre que jo anàs a<br />
la presó. Això era el darrer recurs.<br />
—Anar a la presó hauria estat una derrota?<br />
—No, aquests dies havia pensat què diria<br />
si finalment m’extradien i havia d’anar<br />
a la presó. I tenia la sensació contrària.<br />
Malgrat que hagués entrat a la presó, els<br />
havia guanyats. Si hagués anat a la presó<br />
ara fa quatre anys, no hauria fet els amics<br />
que he fet aquí dalt, no hauria conegut la<br />
gent que he conegut, no hauria tingut tot<br />
aquest aprenentatge, no hauria madurat<br />
de la manera que ho he fet... I els mitjans<br />
internacionals no s’haurien fet el ressò<br />
que s’han fet de la meva causa. Hauria<br />
guanyat igualment, ho tinc claríssim.<br />
—Per tant, dimarts vau anar al tribunal<br />
pensant en l’extradició?<br />
—Sí, tenia un pressentiment molt dolent,<br />
creia que m’extradirien. Quan parles<br />
amb els teus advocats i et donen la seva<br />
opinió, espanta. I et seré completament<br />
sincer: quan vaig venir aquí no tenia res.<br />
I al final, quan no tens res a perdre, no<br />
tens por. Ara és diferent. Sí que tinc coses<br />
a perdre. Tinc un pis que m’ha costat<br />
molt de posar-lo de la manera que a mi<br />
m’agrada. Tinc un gat que m’estim molt.<br />
Tinc un grup d’amics que són fantàstics.<br />
Acab d’acabar un màster. Tinc moltes<br />
coses. Tinc un futur, i que em llevassin<br />
tot això em feia molta, molta, molta por.<br />
—I per què el teníeu, aquest pressentiment?<br />
—No ho sé. Vaig anar al tribunal pensant<br />
que no sortiria bé. En definitiva, lluites<br />
contra un estat. Podem fer moltes bromes,<br />
però l’estat espanyol és un estat<br />
fort. Sobretot perquè és un estat que<br />
sofreix una crisi de legitimitat, i està<br />
disposat a gastar molts de doblers per<br />
superar aquesta crisi. No té problemes a<br />
fer servir la repressió o l’espionatge. No<br />
em vaig imaginar mai que podria vèncer<br />
totalment l’estat espanyol, sense que<br />
posassin un recurs. I que abandonassin<br />
el vaixell d’aquesta manera, encara que<br />
tinguéssim la raó. Per això ahir va ser<br />
un dia de moltes emocions. I puc afegir<br />
una cosa?<br />
—I tant...<br />
—D’aquest darrer recurs, el que més<br />
m’ha agradat és que ha permès que el<br />
jutge de Gant investigàs més possibles<br />
delictes que els que demanaven d’analitzar<br />
per a l’extradició. Crec que ha mirat<br />
sis o set delictes més. Està molt bé que<br />
el jutge faci això, perquè ens aporta informació<br />
per a possibles noves peticions<br />
d’extradició.<br />
—Per aquesta sentència condemnatòria ja<br />
no us poden extradir, però ja teniu un altre<br />
cas obert a Sevilla en què us demanen quatre<br />
anys de presó. L’ofensiva no s’atura.<br />
I ahir anar-me’n a dormir<br />
amb una rialla, pensant<br />
que era una persona lliure,<br />
va ser molt emotiu. Els<br />
he guanyat! Quan l’estat<br />
espanyol no juga amb les<br />
seves regles, perd. Està<br />
demostrat
40<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
VALTÒNYC<br />
En realitat, avui dia, les<br />
úniques persones al món<br />
que són completament<br />
lliures són les ignorants<br />
i les que no tenen por.<br />
D’ignorants n’hi ha molts,<br />
per desgràcia. Però gent<br />
que no té por de res? Crec<br />
que no n’hi ha. Per tant,<br />
sóc lliure en el sentit que<br />
tinc una mica més de<br />
llibertat que fa dos dies<br />
—Sí, però és diferent. En la primera condemna<br />
ens van agafar inexperts i immadurs.<br />
Dúiem les defenses abaixades.<br />
No ens hauríem imaginat mai que ens<br />
tancarien a la presó per una cançó. Ara és<br />
diferent. Anam molt ben preparats. Tinc<br />
un equip d’advocats increïble. Aquesta<br />
victòria és tan meva, com seva. Per tant,<br />
si volen venir a cercar-me, endavant,<br />
estam preparats. Ens hem tornat forts.<br />
A més, em defensaré des d’Europa. Ja no<br />
em faran seure en una banqueta de l’Audiència<br />
Nacional espanyola. No vull que<br />
sembli que banalitz la repressió. És greu<br />
que ens posin una altra denúncia, però<br />
vull que sàpiguen que nosaltres també<br />
estam preparats. Ens trobaran forts, a<br />
punt per a lluitar de nou.<br />
—Suposo que hi haurà gent sorpresa que<br />
parlem de llibertat, perquè no és total.<br />
No podeu tornar a casa. És llibertat a<br />
Bèlgica, en realitat no?<br />
—Sí, però passa que si fem filosofia també<br />
ens podem preguntar qui és 100%<br />
lliure?<br />
—Us entenc perfectament, però si algú<br />
ens llegeix, i no sap què significa aquesta<br />
llibertat, no és completa.<br />
—Qui la té completa? Els humans tenim<br />
sensació de llibertat, quan una de les mil<br />
barreres que tenim davant s’abaixa. És<br />
a dir, tu treballes en una feina de merda<br />
que t’exploten, i la deixes, de cop et sents<br />
lliure. És real? Segurament no. En realitat,<br />
avui dia, les úniques persones al món que<br />
són completament lliures són les ignorants<br />
i les que no tenen por. D’ignorants<br />
n’hi ha molts, per desgràcia. Però gent<br />
que no té por de res? Crec que no n’hi ha.<br />
Per tant, sóc lliure en el sentit que tinc<br />
una mica més de llibertat que fa dos dies.<br />
—En sortir del jutjat parlàveu de la por<br />
que heu tingut aquests anys que la gent<br />
us oblidés...<br />
—Si, al final el món funciona com funciona,<br />
i si no parlen de tu, la gent t’oblida.<br />
Em feia molta por que, estant a l’exili,<br />
la gent s’oblidàs de mi. En realitat, això<br />
passa amb la majoria de casos de repressió.<br />
Jo explic que tinc aquesta por,<br />
però em sent una mica egoista, perquè a<br />
diferència de molts altres companys, de<br />
mi se’n parla. Ara, segurament, perquè<br />
la gent no s’oblidàs de mi he hagut de<br />
fer coses que altra gent no hauria fet. Hi<br />
ha gent que em diu que he anat contra<br />
els meus principis. Però jo ho veia clar:<br />
si venia a l’exili era per a guanyar. Havia<br />
de fer allò que fos, i així ho he fet. No ens<br />
oblidem que jo no sóc ningú. Sóc un al·lot<br />
de vint-vuit anys que de cop es troba amb<br />
tot això, i que té un discurs no gaire polititzat.<br />
No m’interessa viure de la política,<br />
ni dels partits. No m’interessa tot això.<br />
Amb els anys, he vist com anava perdent<br />
posicions en la notorietat. Sóc incòmode.<br />
—Incòmode?<br />
—M’he convertit en una persona incòmoda.<br />
No represento els interessos de<br />
ningú, només els meus i de la gent que<br />
estim. Per mi era important poder anar<br />
a dormir tranquil. Però sóc conscient que<br />
amb aquesta estratègia, cada vegada hi<br />
havia menys gent que comptava amb mi.<br />
I com que sóc jove, i un punt immadur,<br />
moltes de vegades he actuat de manera<br />
impulsiva. I això em tancava portes i em<br />
feia ser més residual. Un fet que em feia<br />
molta por.<br />
—En podeu posar un exemple?<br />
—Em va afectar molt la darrera vegada<br />
que Òmnium Cultural va venir a Bèlgica.<br />
No em va dir res. És veritat que tampoc<br />
no ho havien fet els darrers quatre anys<br />
d’ençà que sóc a l’exili. Però pensava que<br />
amb el canvi de junta potser canviarien<br />
les coses, que podríem construir coses<br />
junts. En definitiva, Òmnium és una associació<br />
cultural i jo sóc un raper que és<br />
a l’exili defensant la llibertat de creació<br />
cultural. Però no, de cop em trobo que<br />
han vingut a Brussel·les i no m’han dit<br />
res. I a sobre fan un tweet parlant de l’exili<br />
belga i ni m’anomenen. Com si no existís.<br />
I hi ha moltes coses que no se saben de<br />
l’exili belga.<br />
—Com ara quines?<br />
—Jo sóc aquí per una qüestió relacionada<br />
amb la música. Però m’he involucrat<br />
molt en els altres exiliats i les seves lluites.<br />
No se sap, però m’encarreg de tota la<br />
tecnologia de l’exili. Podríem dir que faig<br />
més feina per al cas dels polítics catalans<br />
exiliats que per al meu. Anam tots a una,<br />
la unió fa la força. Sense ells, jo tampoc<br />
no hauria pogut aconseguir la victòria.<br />
Per això, que Òmnium Cultural es preocupi<br />
només d’uns i m’invisibilitzi fa mal.<br />
Ara, no criticaré només Òmnium. No són<br />
els únics. Per exemple he viscut coses<br />
similars amb TV3. O amb algunes altres<br />
entitats, que són satèl·lits de certs partits.<br />
—Segurament no és casual això que expliqueu<br />
d’Òmnium Cultural. Arriba després<br />
d’unes crítiques al seva anterior junta.<br />
—Si tu ets una entitat amb 180.000 socis,<br />
has d’aguantar aquestes crítiques. Tu que<br />
tens tants socis, no pots anar contra una
41<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
VALTÒNYC<br />
persona sola, pel simple fet que t’hagi fet<br />
una crítica. Això mateix passa amb Esquerra<br />
Republicana. Tu els fas una crítica<br />
i de cop activen tots els bots a Twitter per<br />
atacar-te. Es nota molt quan passa. Tothom<br />
t’ataca amb el mateix argumentari,<br />
les mateixes frases. No volem crear una<br />
república? Què farem? Què no hi pugui<br />
haver autocrítica? Al final els faig una<br />
crítica legítima i raonada. Si això no és<br />
possible de fer ara que construïm aquesta<br />
república, que passarà quan la tinguem?<br />
Si no podem fer aquesta autocrítica, que<br />
ens diferenciarà d’Espanya?<br />
—Us heu sentit utilitzat?<br />
—No. Seria molt hipòcrita que et digués<br />
que sí. Jo també els he fet servir. Sóc a<br />
prop dels polítics catalans a l’exili, no<br />
tan sols perquè els estim o perquè crec<br />
que la seva causa és injusta. Sóc conscient<br />
que al seu costat el meu cas guanya<br />
visibilitat. En Puigdemont me l’estim.<br />
Puc mirar pel·lícules amb ell, fer broma<br />
i ajudar-lo si té un problema. Però això<br />
no impedeix que sigui conscient que si<br />
sóc al seu costat tindré més visibilitat. Si<br />
estigués sol, no m’haurien fet tant de cas.<br />
Però som conscients d’això i no ens ho<br />
podem retreure. Al final som aquí lluitant<br />
per sobreviure. Estic convençut que ells<br />
també m’han usat, com jo a ells. Però a mi<br />
no em molesta, això. A mi, em molesta el<br />
màrqueting digital. Què fem? Lluitem pels<br />
drets fonamentals o fem màrqueting per<br />
aconseguir més socis? I això és una cosa<br />
que em grinyola, d’entitats com Òmnium<br />
o l’ANC, però també del Consell per la<br />
República, que ho tinc a prop i col·laboro<br />
amb ells. Sempre que puc, els faig aquesta<br />
crítica. Només volen socis? O volen fer<br />
polítiques reals per canviar coses? Em<br />
molesta que ara toca que tothom faci un<br />
tweet sobre mi, i després res. És com quan<br />
el Barça guanya. Tothom ho celebra. Però<br />
i quan les coses no van tan bé?<br />
—No valen els piulets, oi?<br />
—Fer un vídeo o un tweet de poc serveix.<br />
És més important venir a Bèlgica i ferme<br />
una abraçada. Parlem i construïm<br />
Esper que tot això que he<br />
après pugui servir per a<br />
ajudar la gent que tingui<br />
una situació similar a la<br />
meva. Vull ser un exemple<br />
de lluita i de resistència.<br />
Per això fa uns anys vaig<br />
crear la plataforma Ni un<br />
Pas Enrere<br />
una estratègia. Així és com m’ajudes de<br />
veritat. A mi que em facis una campanya<br />
de suport, i que això només et serveixi<br />
per a tenir més socis, no m’aporta res.<br />
Però no és que em senti utilitzat, és que<br />
no m’agrada el sistema. En realitat a la<br />
música passa alguna cosa semblant. He<br />
deixat de fer música perquè s’ha convertit<br />
en una cosa molt ràpida. Ens hem<br />
acostumat a les històries de l’Instagram.<br />
Tot va ràpid i dura vint-i-quatre hores.<br />
Fer una cançó implica molta feina, perquè<br />
la gent només l’escolti vint-i-quatre<br />
hores. Ens emborratxen d’informació i<br />
contingut i això ens afecta tots els sentits.<br />
Passa una cosa avui, tothom en parla i<br />
s’hi manifesta. I l’endemà ni se’n recorden,<br />
ja estan pendents d’una altra cosa.<br />
—Això ho heu viscut amb la música?<br />
—Sí. Quan van sortir els nostres casos,<br />
tots els festivals van dir que ens programarien<br />
a mi i en Pablo Hasel. L’any<br />
següent ningú no se’n recordava, de<br />
nosaltres. Em va fer mal que enguany<br />
el Canet Rock vagi a Mallorca i no s’hagin<br />
recordat de mi. Encara que fos de<br />
manera simbòlica, posant-me al cartell.<br />
Al final, què som per a aquesta gent? Només<br />
un reclam publicitari? Segurament<br />
hauria de callar més.<br />
—Ja està bé que algú ho digui.<br />
—Supòs. Ahir en Toni Soler em va trucar<br />
perquè sortís al seu programa. Li<br />
vaig dir que no. En Toni Soler se’n riu<br />
molt dels exiliats. No només en el seu<br />
programa, sinó també en els articles<br />
que escriu. Parla del castell de Waterloo,<br />
com si nosaltres fóssim tots bojos<br />
i només féssim el que diu Puigdemont.<br />
Entenc que digui coses així quan fa humor,<br />
però en els articles no fa humor,<br />
fa anàlisi política. Toni Soler humilia<br />
l’exili, i després em demana que surti<br />
el seu programa? Supòs que és el<br />
que estan acostumats a fer. Però a mi<br />
no m’hi trobaran, en aquest món ple<br />
de falsedats. Li vaig dir que no, de males<br />
maneres.<br />
—Mirem endavant? I ara què?<br />
—Fins ara havia posat el meu cas en<br />
favor de la lluita d’uns drets col·lectius.<br />
Ara toca no pensat tant en el meu cas<br />
com en el meu aprenentatge. Esper que<br />
tot això que he après pugui servir per a<br />
ajudar la gent que tingui una situació<br />
similar a la meva. Vull ser un exemple<br />
de lluita i de resistència. Per això fa uns<br />
anys vaig crear la plataforma Ni un Pas<br />
Enrere. El dia que algú necessiti ajuda, hi<br />
serem. Per mi, ara, el pas més important<br />
és que Pablo Hasel surti de la presó. Per<br />
això, necessitam l’ajuda d’entitats com<br />
Òmnium Cultural o l’Assemblea. Cal fer<br />
una estratègia conjunta. Necessitam<br />
entitats que puguin mobilitzar molta<br />
gent. No podem quedar-nos de braços<br />
plegats, i anar fent tweets mentre ell és<br />
a la presó.
42<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
“Alguna cosa falla<br />
si treballem cent<br />
hores més que a<br />
la Unió Europea<br />
i som menys<br />
productius”<br />
Entrevista al secretari d’Ocupació de la Generalitat<br />
sobre els plans experimentals per a racionalitzar la<br />
jornada laboral i augmentar la productivitat<br />
PRATS I CAMPS
43<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ESPERANÇA CAMPS BARBER<br />
<strong>La</strong>bora, el servei d’ocupació valencià,<br />
posa en marxa una experiència perquè<br />
les empreses implanten la setmana<br />
laboral de trenta-dues hores<br />
o de quatre dies. <strong>La</strong> institució acompanyarà<br />
les companyies interessades i les<br />
assessorarà per aconseguir la mateixa<br />
productivitat. Durant tres anys, i mentre<br />
es reajusten els sistemes de producció,<br />
<strong>La</strong>bora abonarà la diferència perquè el<br />
treballador mantinga el seu salari.<br />
Augmentar la productivitat per reduir<br />
les jornades laborals és una obsessió que<br />
fa anys ocupa el secretari d’Ocupació i<br />
director general de <strong>La</strong>bora, Enric Nomdedéu.<br />
<strong>La</strong> posada en marxa d’aquest experiment<br />
coincidirà amb l’organització<br />
a València d’un simposi internacional<br />
sobre la setmana de quatre dies. Es<br />
tracta de saber-ne els èxits, els fracassos<br />
i els camins a seguir per arribar allà<br />
on sembla inevitable: reduir hores de<br />
feina i de desplaçaments, i mantenir la<br />
productivitat o augmentar-la.<br />
En aquesta entrevista, Nomdedéu reflexiona<br />
sobre aquest aspecte, confessa<br />
que fa més de quaranta hores setmanals<br />
i parla sobre algunes qüestions que afecten<br />
el Consell.<br />
—Per què treballeu en aquesta reducció<br />
de la jornada laboral?<br />
—Del punt de vista ambiental, és obvi<br />
que una reducció de la jornada, de cinc<br />
dies a quatre, té avantatges. Pel consum<br />
intensiu, pel trànsit al carrer. Del punt<br />
de vista social, també millora la qualitat<br />
de vida dels treballadors. L’OMS diu que<br />
el 4% de les morts al món són fruit de<br />
l’excés de treball. Òbviament, no parla<br />
de nosaltres, sinó d’altres punts del<br />
món, però ací tenim estrès, síndrome<br />
del treballador cremat, accidents laborals<br />
a última hora perquè deixem de<br />
prestar atenció. I encara hi ha el balanç<br />
econòmic.<br />
—I què diu el balanç econòmic?<br />
—Que fem feina més de cent hores més<br />
que la mitjana europea i, en canvi, som<br />
menys productius. Per tant, a l’equació<br />
falla alguna cosa. No és veritat que si<br />
treballes més hores, ets més productiu.<br />
Tampoc no és cert que si treballes menys,<br />
ets més productiu.<br />
—I doncs?<br />
—<strong>La</strong> idea és millorar la productivitat,<br />
però això no vol dir necessàriament produir<br />
més, perquè el planeta és finit. Hem<br />
de ser productius esmerçant el menor<br />
nombre d’hores i de recursos possibles.<br />
Per tant, això és una qüestió d’innovació<br />
organitzacional. I això és el que oferim a<br />
les empreses. Els diem, si voleu participar<br />
en aquest programa experimental, us<br />
heu de posar d’acord amb els treballadors<br />
i ens heu de presentar un programa de<br />
millora de la productivitat. Els ho posem<br />
fàcil i si són una empresa xicoteta,<br />
els ajudem a fer-ho, sense cap cost, per<br />
mitjà de l’IVACE. Si accepta, l’empresa es<br />
compromet a reduir d’un 20% el nombre<br />
d’hores setmanals a tota l’empresa o en<br />
algun departament concret. Poden triar<br />
si redueixen la jornada a quatre dies o la<br />
deixen en cinc, treballant menys hores.<br />
—El treballador cobra el mateix sou i<br />
<strong>La</strong>bora abona la diferència a l’empresa.<br />
—Hem fet càlculs i, perquè l’acompanyament<br />
siga efectiu, el primer any paguem<br />
el 100% del diferencial, el segon<br />
any, el 50%, i el tercer el 25%. Si l’empresa<br />
veu que la cosa no rutlla, pot eixir<br />
del programa en qualsevol moment.<br />
—Hi haurà un monitoratge per part de<br />
l’administració?<br />
—Es farà de manera molt senzilla, amb<br />
una organització externa que fa anàlisis<br />
i ens ajudarà a fer el control. A més, amb<br />
les cotitzacions comprovarem la reducció<br />
de jornada. És un programa experimental<br />
amb uns objectius molt ambiciosos, però<br />
No és veritat que si<br />
treballes més hores,<br />
ets més productiu.<br />
Tampoc no és cert que si<br />
treballes menys, ets més<br />
productiu
44<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
molt discret econòmicament. El pressupost<br />
total de <strong>La</strong>bora és de 520 milions i a<br />
aquests ajuts hi dedicarem un milió i mig.<br />
fabricant cent cadires més el dia que fa<br />
cinc. Llavors haurà de contractar personal.<br />
Però l’objectiu no és aquest.<br />
Som pioners com a<br />
administració. <strong>La</strong> gran<br />
prova de foc la tenim<br />
en el simposi dels dies<br />
27 i 28 de maig. Vénen<br />
experts i teòrics de<br />
diferents universitats<br />
del món<br />
—<strong>La</strong> finalitat de la reducció de la jornada<br />
és crear més llocs de feina perquè les<br />
empreses necessiten contractar més?<br />
—No exactament, perquè aquesta idea<br />
que roda en el món de l’economia d’ençà<br />
de fa dècades parteix d’una base incerta,<br />
que és que hi ha una quantitat exacta de<br />
treball que pots repartir entre més gent<br />
o menys. <strong>La</strong> història demostra que això<br />
no és veritat. Sí que pot passar que, si un<br />
fabricant fa 400 cadires en una setmana<br />
de cinc dies i amb el nostre programa<br />
aconsegueix millorar la productivitat<br />
i les fa en quatre dies, vulga continuar<br />
—En quin espill us mireu?<br />
—En poquets. Som pioners com a administració.<br />
<strong>La</strong> gran prova de foc la tenim en<br />
el simposi dels dies 27 i 28 de maig. Vénen<br />
experts i teòrics de diferents universitats<br />
del món. Hi participen els secretaris<br />
generals dels grans sindicats espanyols,<br />
els sindicats francesos. També ve el sindicat<br />
alemany del metall. <strong>La</strong> siderúrgia<br />
alemanya ha fet una reducció a 28 hores<br />
setmanals sense reduir el salari. Tenen<br />
una bona història per a contar. Nosaltres<br />
escoltarem i prendrem notes perquè<br />
volem fer les coses bé. I també sabem<br />
PRATS I CAMPS
45<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
PRATS I CAMPS<br />
que hi ha un exemple que no hem de<br />
seguir. A França no ha funcionat. Es van<br />
establir les 32 hores per decret, però amb<br />
tantes excepcions, que s’han disparat les<br />
hores extra i altres efectes. S’ha de fer<br />
per convicció.<br />
—A partir d’aquest congrés, prendreu<br />
decisions?<br />
—Esperem aprendre-hi molt. No hem<br />
anat a buscar gent que necessàriament<br />
estiga d’acord amb el que nosaltres proposem,<br />
sinó gent que ha opinat sobre<br />
això. L’ex-ministre Joan Majó farà la<br />
conferència inaugural. El govern d’Islàndia<br />
vindrà a explicar-nos com ho fan.<br />
Aquesta setmana, m’han telefonat del<br />
SOC dient-me que ells també hi donen<br />
voltes i que vindran a veure què s’hi diu.<br />
Esperem que siga un primer pas. Quan<br />
ho vaig comentar l’any 2018 a Alzira, els<br />
titulars de l’endemà deien que m’havia<br />
tornat boig. Ara ja som molts, els bojos.<br />
<strong>La</strong> prova és que tenim trenta ponents de<br />
tretze països diferents. I tenim la sensació<br />
que aquesta cimera serà la primera,<br />
però no serà l’última, i ens hauran de<br />
convidar com a experts a altres conferències.<br />
—Les empreses estan preparades per a<br />
assumir aquest desafiament?<br />
—Hi ha de tot. En general, no, perquè és<br />
una qüestió molt nova, i al final, el que<br />
més ens preocupa, o ens ocupa, és que el<br />
85% són xicotetes i mitjanes empreses.<br />
Tenim clar que la Ford no vindrà a preguntar-nos<br />
com ho han de fer per millorar<br />
la productivitat. El talent empresarial<br />
no és hereditari. A vegades ens trobem<br />
que segones i terceres generacions arrosseguen<br />
una manera de treballar que<br />
als pares o als avis els va anar molt bé per<br />
a posar en marxa una empresa, però ara<br />
ja no funciona. Hi insistisc. Si treballem<br />
cent hores més que la mitjana europea i<br />
Tenim trenta ponents de<br />
tretze països diferents.<br />
I tenim la sensació que<br />
aquesta cimera serà la<br />
primera, però no serà<br />
l’última, i ens hauran de<br />
convidar com a experts<br />
a altres conferències
46<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
Hem d’evolucionar cap<br />
a treballar per objectius.<br />
Estem preparats?<br />
Segurament tot el món,<br />
no, però també creiem<br />
que els experimentals<br />
serveixen per a això,<br />
perquè si una empresa<br />
determinada ho posa en<br />
marxa i li funciona bé, la<br />
del costat ho copiarà. I<br />
això val per a l’empresa<br />
i per als treballadors<br />
som menys productius, vol dir o bé que hi<br />
ha hores ocioses, que n’hi ha, o simplement<br />
que els sistemes de producció són<br />
millorables. Té poc sentit que el senyor<br />
Henry Ford descobrira fa més de cent<br />
anys que podia fer molts més cotxes si<br />
s’organitzava d’una altra manera i fent<br />
una jornada de quaranta hores. Si el senyor<br />
Henry Ford alçara el cap i anara a<br />
Almussafes i veiés els robots que hi ha,<br />
diria, què feu treballant quaranta hores?<br />
N’hauríeu de treballar 15! No ha passat,<br />
això, en cent anys. Alguna cosa hem fet<br />
malament.<br />
—I els treballadors estem preparats?<br />
—Una de les coses que ha accelerat el<br />
canvi de paradigma mental ha estat la<br />
pandèmia. De sobte hem descobert que la<br />
realitat no sempre és com ens pensàvem<br />
que era, inamovible. S’han obert moltes<br />
oportunitats. I ara hi ha aquest fenomen<br />
molt interessant i molt preocupant de la<br />
gran dimissió: als EUA, la gent que diu<br />
“me’n vaig a casa, aquesta feina no és<br />
el que jo necessite. <strong>La</strong> pandèmia m’ha<br />
demostrat que per damunt d’això hi ha<br />
la vida, hi ha la meua família, hi ha poder<br />
llegir un llibre”. Nosaltres, sempre que<br />
parlem de conciliació, parlem de llegir<br />
un llibre o anar al teatre, no de cuidar la<br />
mare o el fill, que també s’ha de fer, però<br />
no és només això. Som en un moment de<br />
canvi històric que la pandèmia ha accelerat,<br />
però de la qual haurem d’aprendre<br />
algunes coses.<br />
—Com ara, quines?<br />
—Una és que la presencialitat a les empreses<br />
no és la millor idea del món i,<br />
en canvi, els sindicats continuen demanant<br />
que es fitxe… Perdoneu, sou al<br />
segle XIX, els partits van haver de fer una<br />
perestroika i algun dia la fareu també els<br />
sindicats. Això és molt antic. No serveix<br />
de res, fitxar, les trampes es fan igual.<br />
Hem d’evolucionar cap a treballar per<br />
objectius. Estem preparats? Segurament<br />
tot el món, no, però també creiem que els<br />
experimentals serveixen per a això, perquè<br />
si una empresa determinada ho posa<br />
en marxa i li funciona bé, la del costat ho<br />
copiarà. I això val per a l’empresa i per<br />
als treballadors.<br />
—Parleu de millorar la qualitat de vida<br />
d’uns treballadors i d’uns altres que<br />
dimiteixen. Però hi ha aquells que no<br />
tenen la possibilitat de dimitir perquè<br />
no tenen feina. Com es compaginen<br />
aquests discursos?<br />
—És cert que hi ha precarietat laboral i<br />
un cert desquadrament entre la formació<br />
que oferim i les necessitats de les empreses<br />
i això fa que hi haja gent aturada<br />
i vacants que no podem cobrir. Per això<br />
tenim el pressupost dels 520 milions<br />
d’euros. A experimentar les 32 hores, hi<br />
dediquem un milió i mig. <strong>La</strong> resta és per<br />
a tots aquests altres casos. És una mesura<br />
que sembla que va encaminada a millorar<br />
més la vida de la gent que ja ho té millor.<br />
Haurem d’aprendre no a mirar qui està<br />
pitjor, sinó qui està millor per arribar-hi.<br />
—Heu estat encausat, jutjat i absolt. Al<br />
jutjat diguéreu que el cas havia deixat<br />
abatuda la vostra família. Ja us n’heu<br />
refet?<br />
—Afortunadament, sí. Però costa. Ma<br />
mare té 88 anys i quan baixava a comprar<br />
el pa li deien, Elena, què ha fet el teu<br />
fill? Li ho expliques i ho entén, però han<br />
intentat fer-li passar vergonya. És molt<br />
valenta i planta cara. <strong>La</strong> meua filla era<br />
menuda quan tot això va començar. Que<br />
ens demane “vull que pintem l’habitació”<br />
i dir-li “espera’t a veure com s’acaba<br />
això”, perquè la meua feina depenia<br />
d’aquestes coses… Ha estat dur, ha estat<br />
dur per a la meua família.<br />
—A partir d’aquesta experiència, i com a<br />
referent del partit que sou, n’heu parlat
47<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
PRATS I CAMPS<br />
amb la vice-presidenta Oltra?<br />
—No. Ara, en aquest moment, no. Dit<br />
d’una altra manera, sí que n’hem parlat.<br />
No els últims dies. Quan va passar això<br />
meu, molt. <strong>La</strong> fiscalia no em va acusar<br />
mai. Només eren les acusacions del PP,<br />
però jo creia que si la fiscalia m’acusava,<br />
hauria de dimitir. <strong>La</strong> vice-presidenta em<br />
va fer una reflexió. Entenia que personalment<br />
no ho poguera aguantar. Jo he estat<br />
dos anys defugint actes del meu partit<br />
perquè em trobava incòmode, he hagut<br />
d’anar a teràpia perquè tenia la sensació<br />
que la gent m’assenyalava pel carrer. I<br />
jo no havia fet res. Però la vice-presidenta<br />
em deia, si t’imputa la fiscalia, en<br />
tornem a parlar, però retirar-se sense<br />
haver fet res és regalar totes les cartes<br />
a l’adversari. Ells ja saben com ho han<br />
de fer per fer-nos fora a tots. Tal com<br />
va la cosa, només cal veure què li passa<br />
a ella, quan es tanca una causa, apareix<br />
algú per darrere i la torna a obrir. Per<br />
tant, prudència. A ningú de nosaltres<br />
se’ns acusa d’haver-nos posat diners a la<br />
butxaca. A mi m’acusaven d’una cosa que<br />
va resultar falsa i a la vice-presidenta, no<br />
sé de què, potser de gestionar de manera<br />
ineficient… Això ha de representar dimissions?<br />
Entenem que no.<br />
—Enteneu, per tant, que no se’n vaja.<br />
—Del seu cas n’hem parlat a escala personal.<br />
Però ara us diré una cosa. En tinc<br />
tota la convicció. Mónica Oltra ha estat<br />
un puntal extraordinari per a la creació<br />
d’aquest instrument polític que és<br />
Compromís, amb tots els seus defectes i<br />
virtuts, i si Mónica Oltra pren consciència<br />
que ella es pot convertir en una rèmora,<br />
no tinc cap dubte que no farà mal a l’organització.<br />
Mónica Oltra ha estat<br />
un puntal extraordinari<br />
per a la creació d’aquest<br />
instrument polític que<br />
és Compromís, amb<br />
tots els seus defectes i<br />
virtuts, i si Mónica Oltra<br />
pren consciència que<br />
ella es pot convertir en<br />
una rèmora, no tinc cap<br />
dubte que no farà mal a<br />
l’organització
48<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
—Enteneu que altres companys del Botànic<br />
demanen que faça un pas al costat?<br />
—No crec que siga necessari. Entre altres<br />
coses, perquè de moment encara estem<br />
pendents del suplicatori i falten alguns<br />
passos per a veure com s’acaba. Però hi<br />
insistisc. S’acabe com s’acabe, o evolucione,<br />
no tinc cap dubte que algú que ha<br />
fet tant per a crear aquest instrument no<br />
farà res per a perjudicar-lo. Pesarà més<br />
el valor de l’instrument que el dolor que<br />
puga representar prendre una decisió en<br />
un moment determinat.<br />
—És rellevant que la demarcació de<br />
Castelló s’haja quedat sense cap<br />
conseller després de la crisi de govern?<br />
—El president ho és. Sempre m’ha preocupat<br />
molt eixe discurs de tingues un<br />
conseller de no sé on… Mireu, parlem de<br />
xifres, i el que s’ha de fer, i no amb caràcter<br />
provincial, és garantir unes inversions<br />
justes als diferents territoris del país. No<br />
crec que siga especialment important, i<br />
veig estrany que en el meu partit ens preocupen<br />
aquestes coses. Crec recordar que<br />
això de les províncies no ens ho crèiem. Jo<br />
continue sense creure-m’ho.<br />
—Us esperàveu l’eixida de Marzà?<br />
—Sí. No sabia en quin moment passaria,<br />
però ja havia comunicat la seua voluntat<br />
de deixar la conselleria. Marzà ha dirigit<br />
una macroconselleria extraordinàriament<br />
pesada quant a competències, i ho<br />
ha fet durant molts anys. Ens coneixem<br />
de fa molts anys, i li vaig dir que si la<br />
decisió d’eixir era de caràcter personal,<br />
li donava tot el suport i ho entendria. No<br />
m’agradaria, perquè pense que ho feia bé.<br />
Uns hauran de treballar<br />
moltes hores perquè uns<br />
altres puguen treballarne<br />
menys. Jo treballe per<br />
la meua filla<br />
PRATS I CAMPS
49<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
—Se n’ha anat per preparar la candidatura<br />
a la presidència?<br />
—Per allò que ell crega oportú. Compromís<br />
decidirà el que haja de decidir, però<br />
és veritat que enfortir el partit és una<br />
feina molt important, i Vicent Marzà és<br />
una persona extremadament treballadora.<br />
Ara no té la pressió que té la gestió<br />
d’una conselleria com aquesta. Per tant,<br />
encara que continue fent setanta hores<br />
la setmana, que està molt malament, les<br />
fa sense una pressió afegida, que és la de<br />
gestionar una macroconselleria. I al final,<br />
mentalment, la gent necessitem canviar<br />
d’àmbit per ser eficients.<br />
—Les eixides de Vicent Marzà i Vicent<br />
Soler afebleixen el Consell?<br />
—Tots dos eren referents. A Soler,<br />
aquests dies li he enviat un missatge.<br />
Com a nacionalista que sóc, com a referent<br />
del valencianisme que és ell, ha estat<br />
un honor treballar-hi. També eren molts<br />
anys. El conseller España deia en la presa<br />
de possessió que tots els governs són de<br />
coalició: Hisenda contra la resta. Això té<br />
un desgast. Crec que s’ha fet una bona<br />
remodelació en general. S’ha criticat<br />
que ara siga el segon escalafó que puge<br />
al primer. A mi em sembla molt raonable<br />
quan falta un any per a les eleccions. No<br />
posaràs al capdavant d’una conselleria<br />
algú que ve de fora. Em sembla molt<br />
raonable posar gent que sap gestionar<br />
en llocs de gestió.<br />
—Quantes hores feu feina a la setmana?<br />
—[Riu] Moltes, més de quaranta, segur.<br />
Però no és rellevant. Uns hauran de<br />
treballar moltes hores perquè uns altres<br />
puguen treballar-ne menys. Jo treballe<br />
per la meua filla.<br />
treballe menys de les que hauria fet si nosaltres<br />
no haguérem fet aquestes passes.<br />
De moment, en fa moltes. És el primer<br />
any d’institut i acaba a les tantes de la nit<br />
fent deures. Eixe és un problema global,<br />
haver d’omplir totes les hores, com si<br />
el dret a la peresa no fos un dret de les<br />
persones. El treball és un càstig.<br />
—…<br />
—Ens ha passat que ara treballar és allò<br />
que et fa persona. Resulta que quan et<br />
presentes no dius: Enric Nomdedéu,<br />
saxofonista afeccionat i molt roín. Dic,<br />
graduat social… <strong>La</strong> nostra marca personal<br />
s’ha convertit en la nostra professió.<br />
No és el més important que faig en la<br />
meua vida. M’hauríeu de veure ballar el<br />
pas doble, sóc molt bo. I, en canvi, em<br />
presente com a gestor públic, i això no<br />
és el més important que faig en la meua<br />
vida. Això necessita una revisió.<br />
—El treball no dignifica?<br />
—Pot dignificar, però no dignifica més<br />
que anar a córrer a la vesprada amb dos<br />
amics o fer una cervesa amb una amiga.<br />
El treball pot dignificar, però no pot ser<br />
allò que ens identifica com a persones.<br />
No pot ser el nucli central de les nostres<br />
vides. El treball ens hauria de permetre<br />
de fer moltes altres coses que són molt<br />
importants, perquè has d’omplir la nevera,<br />
però fins ací. Ara hi ha una tendència<br />
que diu que ni tan sols és necessari que<br />
t’agrade la teua feina. Que n’hi ha prou<br />
de fer-la bé. És veritat que si t’agrada, li<br />
pots dedicar més hores i no et sap tant<br />
de greu. Hem d’entendre el treball com<br />
allò que és necessari per a fer allò que ens<br />
permet ser feliços. A vegades la felicitat<br />
no és de 8 a 3.<br />
Resulta que quan et<br />
presentes no dius: Enric<br />
Nomdedéu, saxofonista<br />
afeccionat i molt roín.<br />
Dic, graduat social… <strong>La</strong><br />
nostra marca personal<br />
s’ha convertit en la<br />
nostra professió<br />
—Quantes hores treballarà la vostra filla<br />
quan arribe al mercat laboral?<br />
—No en tinc ni idea, però segurament,<br />
gràcies al que fem, és possible que en<br />
—El discurs és molt bo, però torne a<br />
pensar en la gent que no té feina.<br />
—520 milions d’euros dedicats a això.<br />
Hem baixat 20 punts l’atur des del 2015.
50<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENRIC NOMDEDÉU<br />
Hi ha 352.000 persones<br />
que encara no tenen<br />
un lloc de feina, i per a<br />
molts dels que sí que en<br />
tenen, no és suficient,<br />
o no els satisfà, i hem<br />
inventat conceptes com<br />
“treballadors pobres”,<br />
que això ja et fa explotar<br />
el cap<br />
No anem bé. Hi ha 352.000 persones que<br />
encara no tenen un lloc de feina, i per<br />
a molts dels que sí que en tenen, no és<br />
suficient, o no els satisfà, i hem inventat<br />
conceptes com “treballadors pobres”,<br />
que això ja et fa explotar el cap. És evident<br />
que eixa és la part més important de la<br />
nostra feina, però si reforcem només el<br />
fet que la gent trobe una feina sense dir<br />
com ha de ser, o en quines condicions…<br />
Joan Sanchis: “Molts joves se senten<br />
tan precaris i explotats que no els fa res<br />
d’abandonar el lloc de faena”<br />
—El vostre col·laborador, Joan Sanchis,<br />
diu al seu llibre que no està escrit enlloc<br />
que hi haja una feina per a cada persona.<br />
—Sanchis, com a jove economista, és<br />
un provocador. Però hi ha una realitat.<br />
Ací no es pot deixar ningú pel camí.<br />
Deixar la gent a les cunetes. I això és el<br />
que explica que la Conselleria d’Igualtat<br />
genere la primera experiència de renda<br />
d’inclusió de l’estat. Ara s’ha estès. No<br />
és escrit enlloc que siguem capaços de<br />
crear llocs de feina per a tot el món,<br />
Sanchis ho pot dir, potser jo, pel meu<br />
càrrec, no, però insistesc que això no<br />
vol dir que puguem deixar la gent sense<br />
recursos.<br />
PRATS I CAMPS
51<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ENTREVISTA<br />
BENET SALELLAS<br />
“Si acceptem el 25%,<br />
ens demanaran el 50%”<br />
Entrevista a l’advocat d’Òmnium sobre la batalla<br />
judicial al TSJC i el perill que els partits “col·loquin<br />
els jutges als seients del parlament”
52<br />
BENET SALELLAS<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
Ha arribat el moment que les famílies<br />
que defensen la immersió<br />
passin a l’atac arran de la imposició<br />
de més hores de castellà a tot<br />
Catalunya. Per això unes quantes<br />
entitats han comparegut davant el TSJC,<br />
que fa ben poc va acceptar la legitimitat<br />
d’una entitat espanyolista per forçar<br />
l’execució de la sentència del 25%. Una<br />
d’aquestes entitats, Òmnium Cultural,<br />
va lliurar al tribunal les peticions de quaranta-dues<br />
famílies que li demanaven<br />
que mirés d’aturar aquesta execució i<br />
advertien que podrien ser molts milers<br />
de famílies més. Benet Salellas és l’advocat<br />
que els representa, i en aquesta<br />
entrevista parlar de les opcions que té<br />
aquesta batalla i del paper preocupant<br />
que, a parer seu, han tingut tant el govern<br />
com els partits que negocien un possible<br />
retrocés legal del català a l’escola per<br />
complaure el tribunal.<br />
—Us ha sorprès que l’Asociación per<br />
una Escuela Bilingüe (AEB) hagi estat<br />
reconeguda com a part?<br />
—Passen coses com aquesta quan parlem<br />
de certes qüestions que tenen a veure<br />
amb Catalunya i que encenen molt el<br />
nacionalisme espanyol, que està molt<br />
infiltrat en els tribunals de justícia. Segons<br />
la jurisprudència, no hauria d’haver<br />
passat, però per això era prou previsible.<br />
—Si era previsible, s’ha actuat tard per<br />
plantar-hi cara?<br />
—De vegades no som prou conscients del<br />
context de guerra judicial en què vivim.<br />
En aquest, es va valorar, però com que<br />
no es volia donar una imatge de fractura<br />
social –que d’una banda hi hagués els<br />
pro-bilingüisme i, de l’altra, els defensors<br />
del model d’immersió–, per evitar<br />
aquest relat potser no es van activar<br />
prou de pressa els mecanismes que en<br />
un context com el que tenim s’haurien<br />
d’haver previst.<br />
—Ara és massa tard? Aquests recursos<br />
que presenteu poden aturar el compte<br />
enrere perquè s’executi la sentència?<br />
—No em preocupa tant això com si el<br />
tribunal té capacitat d’escoltar. Perquè, si<br />
hi és, no hi fa res que hàgim comparegut<br />
ara i no abans.<br />
—Però no sembla que l’hagi de tenir,<br />
aquesta capacitat d’escoltar, i d’ací a una<br />
setmana s’acaba el termini per executar<br />
la sentència.<br />
—Mireu, jo tinc una altra execució oberta<br />
fa deu anys davant aquest mateix tribunal<br />
sobre un altre cas, d’un abocador al<br />
Baix Empordà. L’administració no ha<br />
executat la sentència i no s’ha obert cap<br />
causa penal contra cap conseller ni contra<br />
cap director general, ni s’ha fet res de tot<br />
això. I en fa deu anys. Les execucions no<br />
són senzilles ni ràpides, generalment.<br />
En aquest cas de la llengua, d’aquesta<br />
transcendència, amb el volum d’afectats<br />
que té i les conseqüències que hi<br />
pot haver, voldria pensar que el tribunal<br />
no es precipitarà. Per això li diem que<br />
l’execució és nul·la.<br />
—En aquesta demanda actueu també<br />
en representació de quaranta-dues famílies?<br />
—Òmnium actua en nom seu i entén que<br />
la seva visió no és la dels catalanoparlants<br />
sinó del conjunt de pares i mares que<br />
volen que, al final de l’escolarització,<br />
els seus fills sàpiguen tant català com<br />
castellà. Per evitar que ningú ens pugui<br />
dir que no tenim interès legítim en<br />
aquesta causa, també diem que actuem<br />
en nom d’aquestes famílies que són sòcies<br />
de l’entitat i que ens han demanat<br />
específicament que fem aquest pas. Que<br />
Òmnium actua en nom seu<br />
i entén que la seva visió no<br />
és la dels catalanoparlants<br />
sinó del conjunt de pares<br />
i mares que volen que, al<br />
final de l’escolarització,<br />
els seus fills sàpiguen tant<br />
català com castellà
53<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
BENET SALELLAS<br />
no estiguin temptats de deixar-nos fora<br />
del procés, perquè també som representants<br />
d’un grup concret de famílies.<br />
És un mirall d’allò que va fer l’AEB, i ara<br />
que no ens diguin que tenim menys legitimitat<br />
que ells. I els advertim que ara<br />
són quaranta-dues famílies, però que en<br />
podríem aportar quaranta mil.<br />
—No han tingut en compte les famílies<br />
ni els professors, en la imposició del<br />
25%.<br />
—I ara nosaltres diem que la decisió sobre<br />
el 25% és il·legal, que no es basa en cap llei,<br />
i que les lleis vigents tant a Catalunya com<br />
a l’estat diuen el contrari. Volem discutir<br />
sobre el fons. Ja veurem com ho rep el tribunal,<br />
però no descartem que si el TSJC no<br />
accepta que tenim dret de discutir sobre el<br />
25%, anirem al Suprem, al TC i al TEDH<br />
per denunciar que una de les decisions<br />
més dràstiques que hi ha hagut en matèria<br />
educativa a Catalunya s’ha pres sense<br />
donar veu als afectats, famílies, direccions<br />
de centre, professorat, sindicats...<br />
—Diuen que el 25% és inevitable perquè<br />
tot ve de la sentència del Tribunal<br />
Constitucional espanyol contra l’estatut<br />
del 2010.<br />
—El 25% no l’ha dit mai, el TC, se l’inventa<br />
el TSJC fent una lectura equivocada<br />
d’una sentència del Tribunal d’Estrasburg<br />
sobre el model d’escolarització a<br />
Bèlgica. I la qüestió de fons, que és si<br />
el castellà ha de ser considerat llengua<br />
vehicular, ve d’una frase de la sentència<br />
de l’estatut, sí. Però el TC és un legislador<br />
negatiu, no positiu. Quan hi ha<br />
una llei contrària a la constitució, el TC<br />
pot podar-ne articles perquè no tinguin<br />
efectes jurídics. Però no pot dictar lleis.<br />
Quan el TC dicta la sentència de l’estatut,<br />
no declara la inconstitucionalitat de res,<br />
no expulsa de l’ordenament jurídic cap<br />
article concret de l’estatut, ni de la llei<br />
de política lingüística, ni de la LEC, ni de<br />
la llei de normalització. No és cert que<br />
avui tinguem cap llei que ens ordeni que<br />
el castellà sigui vehicular. I aquí és on hi<br />
ha un dels riscs més grans, molt perillós.<br />
—De quin risc parleu?<br />
—Els tribunals de justícia del contenciós<br />
administratiu poden obligar el parlament<br />
a dictar una llei? És legítim i constitucional<br />
que un grup de jutges digui al poder<br />
legislatiu què ha de legislar? El principi<br />
de separació de poders funciona com un<br />
sistema de contrapesos independents. El<br />
TC pot podar lleis, sí, però els membres<br />
del TSJC no tenen aquesta funció. Ells<br />
han de dir si un acte de l’administració és<br />
conforme a les lleis vigents, però no poden<br />
donar ordres al poder legislatiu. I si el<br />
poder legislatiu accepta aquest marc i diu<br />
que per executar una sentència judicial<br />
s’ha de fer una modificació legislativa,<br />
entrem en una dimensió desconeguda<br />
absolutament perversa de confusió de<br />
poders de l’estat. Perquè acceptem de col·<br />
locar els jutges en els seients envellutats<br />
del Parlament de Catalunya.<br />
—<strong>La</strong> reacció a la sentència de fer una<br />
nova llei o modificar-ne una d’existent,<br />
tal com es negocia ara, vol dir l’acceptació<br />
de la ingerència del poder judicial?<br />
—Si arran de la decisió d’un tribunal,<br />
fessis una llei que blindés el model, evidentment<br />
dificultaries que el poder judicial<br />
pogués tornar a fer una intromissió.<br />
Però si fas que la llei sigui una manera<br />
d’executar la sentència, l’efecte és tot<br />
el contrari.<br />
—Diuen que la modificació de la llei<br />
blinda la immersió.<br />
—És una de les coses més decebedores<br />
que hem viscut aquests darrers mesos:<br />
que no es parli clar. Que diguin què volen<br />
fer i què no volen fer. Tenim dret de<br />
saber si volen executar el 25% o no. Si<br />
volen fer una llei per executar el 25%, és<br />
una aberració de confusió de poders i un<br />
pas enrere. Si, en canvi, es vol fer un text<br />
legal per confrontar la decisió judicial<br />
perquè no es vol executar la sentència,<br />
aleshores sí que blindarem. Però tinc la<br />
sensació que tot i que es donen uns titulars<br />
i es parla en alguns mitjans d’una<br />
llei per blindar la immersió, això que fan<br />
és introduir per primera vegada després<br />
del franquisme en la nostra tradició jurídica<br />
que el castellà ha de ser vehicular<br />
en l’ensenyament.<br />
—Diuen que així tenim el control sobre<br />
com aplicar el pes del català i del castellà<br />
i que, si no, ho imposarien els jutges amb<br />
percentatges.<br />
—Hem d’entendre que l’administració de<br />
justícia a Catalunya té en aquest afer un<br />
paper absolutament activista i estratègic.<br />
Pensar que si diem que complirem allò<br />
que ells resolen, després farem una jugada<br />
mestra i els enganyarem és no ser conscients<br />
de qui tenim davant i qui són els poders<br />
que ataquen el nostre model de país. Hi ha<br />
la possibilitat d’oposar-se a la sentència,<br />
de combatre-la i resistir; o d’executar-la<br />
i dir amén. Pensar que diem que executem<br />
però que en realitat els farem un gol és no<br />
ser conscients de qui tenim davant.<br />
—L’opció de combatre es pot fer protegint<br />
alhora els directors dels centres?<br />
—Sí. Hi ha d’haver un missatge clar que<br />
les decisions sobre això no han de recaure<br />
en les direccions dels centres sinó en el<br />
conseller. Les direccions s’han de blindar,<br />
sí. És la manera com podem ser més<br />
Anirem al Suprem, al TC<br />
i al TEDH per denunciar<br />
que una de les decisions<br />
més dràstiques que hi<br />
ha hagut en matèria<br />
educativa a Catalunya<br />
s’ha pres sense donar<br />
veu als afectats, famílies,<br />
direccions de centre,<br />
professorat, sindicats...
54<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
BENET SALELLAS<br />
Estratègicament no<br />
podem acceptar el 25%,<br />
perquè la voluntat que té<br />
és que sigui un primer pas<br />
cap a l’arraconament en<br />
massa del català a l’escola<br />
vulnerables, perquè si permetem que en<br />
cada escola hi hagi pares que puguin atacar<br />
els directors, crearem un ambient a<br />
les escoles que no convé. Cal afrontar-ho<br />
com a país, com a model, i hi ha d’haver el<br />
conseller posant el cos per entomar el que<br />
pugui venir. Però també voldria pensar<br />
quina és la millor manera de convèncer<br />
els professors que avui a Catalunya no<br />
escolaritzen en català.<br />
—Què voleu dir?<br />
—Si anem amb la tesi aquesta de la jugada<br />
mestra i no donem un missatge<br />
clar sobre quin és el model lingüístic a<br />
l’escola, es fa més difícil que els directors<br />
puguin exigir a tot el professorat l’ús<br />
del català. Si fem modificacions de la<br />
llei en què s’elimina el lema que diu que<br />
l’escola a Catalunya és en català, enviem<br />
un missatge a aquest sector del professorat<br />
que no compleix la llei; hi donem<br />
cobertura. <strong>La</strong> llei té un valor simbòlic<br />
també, perquè permet a un director de<br />
dir a un professor que la llei l’obliga a fer<br />
les classes en català.<br />
—Penseu que la voluntat real dels partits<br />
és d’executar la sentència? I que això<br />
explica que el govern espanyol no l’hagi<br />
demanada?<br />
—<strong>La</strong> pregunta que em faig és quin és el<br />
model del govern més progressista de la<br />
història. El PSC i comuns què volen? Que<br />
l’advocacia de l’estat no hagi demanat<br />
l’execució de la sentència no hauria de<br />
ser una prebenda, sinó que hauria de ser<br />
la posició política del govern espanyol,<br />
independentment dels suports polítics<br />
que tingui. Que no executin la sentència<br />
en un expedient en què saben que, com<br />
sempre, hi haurà l’extrema dreta o l’espanyolisme<br />
ranci que els faran la feina<br />
bruta no em serveix. El govern espanyol<br />
té moltes eines, fins i tot una llei de llengües,<br />
amb què podria resoldre la qüestió<br />
a favor de la immersió. I, en canvi, permeten<br />
amb una certa condescendència<br />
que els catalans ens anem fregint solets<br />
amb el poder judicial que tenim.<br />
—El govern espanyol hauria pogut retirar<br />
el recurs contra la immersió al TSJC<br />
abans no hi hagués aquesta sentència...<br />
—Sí, sí, i no el va retirar. Els jutges no<br />
poden actuar d’ofici en aquest cas, sinó<br />
que ho fan perquè algú els ho demana.<br />
En aquest cas si qui ho demanava –que<br />
era l’advocacia de l’estat– ho hagués<br />
deixat de demanar, els jutges no haurien<br />
tingut cap més opció que arxivar el procediment,<br />
no s’hauria dictat la sentència<br />
i no seríem on som. I tant l’advocacia de<br />
l’estat com la Generalitat, abans no ens<br />
trobéssim en aquesta situació tan calenta<br />
d’ara, en previsió d’allò que podria passar,<br />
haurien pogut fer moviments.<br />
—Quins moviments?<br />
—Haurien pogut instar la inexecució<br />
de la sentència. En la causa de què us<br />
parlava abans que fa deu anys que és<br />
en execució, la Generalitat ha instat la<br />
inexecució moltes vegades. És el tràmit<br />
previst a l’article 105 de la llei del<br />
contenciós. O sigui que l’administració<br />
demandada digui que no pot executar la<br />
sentència materialment perquè afecta<br />
drets fonamentals, perquè per interès<br />
públic no es podria executar. Imagineu-vos<br />
que la Generalitat ho hagués<br />
al·legat, i l’advocacia de l’estat hagués<br />
dit que hi estava d’acord... Aleshores,<br />
l’AEB hauria tingut el camp tan obert<br />
per a fer això que ha fet?<br />
—<strong>La</strong> Generalitat ja no és a temps de<br />
fer-ho?<br />
—Teòricament, no. Hem demanat que<br />
es proposi aquesta possibilitat, però com<br />
que som més enllà dels dos mesos de la<br />
fermesa de la sentència, amb una interpretació<br />
rigorosa de la llei ens podrien<br />
dir que no. Amb una interpretació que<br />
pensi que hi ha en joc drets fonamentals<br />
potser sí... Però podem dir que no hi ha<br />
hagut una posició ambiciosa per part del<br />
govern a l’hora de resoldre aquest afer<br />
d’una altra manera.<br />
—Hi ha gent que diu que tant de bo fos<br />
el 25% de castellà, i que caldria aprofitar<br />
aquesta sentència per garantir que la<br />
resta es fa en català, perquè a la pràctica<br />
no passa. Què en penseu?<br />
—Estic d’acord que hem de partir de la<br />
realitat, i que probablement el model no<br />
és plenament d’èxit. Però jo parteixo de<br />
la comparativa amb uns altres models,<br />
com el valencià, el de les Illes i el basc,<br />
i tinc clar que el nostre té un resultat<br />
molt més favorable per al català. Ara, ens<br />
ajudaria un sistema que fos realment rigorós<br />
de 25% i 75%? Crec que no, perquè<br />
en la perspectiva jurídica hi ha un pecat<br />
original que és aquesta discussió sobre<br />
quin és el significat de l’oficialitat de la<br />
llengua i el reconeixement que ha de tenir<br />
el castellà. Si acceptem el 25%, després<br />
ens demanaran el 50%.<br />
—És que el 25% sempre diuen que és<br />
el mínim.<br />
—I a l’escola de Canet la petició que fan<br />
és del 50% de castellà. Estratègicament<br />
no podem acceptar el 25%, perquè la<br />
voluntat que té és que sigui un primer<br />
pas cap a l’arraconament en massa del<br />
català a l’escola.
55<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Andorra, el primer territori del país<br />
amb criptomoneda pròpia?<br />
Una nova llei preveu que Andorra pugui crear una moneda virtual pròpia,<br />
però la proposta encara haurà de recórrer un llarg camí<br />
REDACCIÓ<br />
<strong>La</strong> moneda virtual andorrana<br />
comença a agafar forma,<br />
després de gairebé un any<br />
i mig de compàs d’espera<br />
parlamentari. Divendres<br />
s’acaba el període d’esmenes<br />
de la proposició de llei<br />
de regulació dels actius digitals,<br />
que podria convertir<br />
Andorra en el primer territori<br />
del país a disposar d’una<br />
divisa digital de denominació<br />
pròpia.<br />
Una proposta amb moltes<br />
cares<br />
Tal com es preveu a la proposició<br />
de llei, aquest “diner<br />
sobirà digital programable”<br />
–el terme legal que rep la<br />
moneda virtual andorrana–<br />
exercirà una doble funció.<br />
Per una banda, servirà, com<br />
qualsevol moneda tradicional,<br />
“de mitjà de pagament<br />
i compensació com a diner<br />
digital emès pel banc central<br />
[...] i destinat al públic en<br />
general”, segons el text de la<br />
llei. Per una altra, “es podrà<br />
oferir a qualsevol persona i<br />
corporació en la forma de dipòsit<br />
al banc central en forma<br />
digital”. Això permetrà als<br />
ciutadans i empreses d’obrir<br />
dipòsits bancaris directament<br />
al màxim organisme<br />
monetari del Principat, l’Autoritat<br />
Financera Andorrana<br />
(AFA).
56<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
REPORTATGE<br />
Es tracta, de fet, d’una proposta<br />
que han posat sobre la<br />
taula algunes de les principals<br />
economies del planeta,<br />
com ara la Xina o bé la zona<br />
euro, i que faria d’Andorra un<br />
país capdavanter en aquest<br />
àmbit. Entre més avantatges,<br />
serviria per a abaratir els<br />
costs de transacció associats<br />
a les targetes de crèdit o bé<br />
millorar la confidencialitat<br />
de les transaccions: la legislació<br />
vigent permet als bancs<br />
de compartir certes dades financeres<br />
dels usuaris amb la<br />
finalitat d’extreure’n un rèdit<br />
comercial, però en el cas del<br />
sector públic aquest incentiu<br />
en principi desapareixeria.<br />
A banda aquestes dues funcions,<br />
la moneda virtual andorrana<br />
tindrà un tercer ús,<br />
com a nou canal d’emissió<br />
de bons de l’estat, tal com<br />
explica a <strong>VilaWeb</strong> David Montané,<br />
conseller general de<br />
Demòcrates per Andorra i un<br />
dels impulsors de la proposta<br />
de llei. <strong>La</strong> llei, diu, preveu la<br />
creació d’un mercat de valors<br />
digitals, l’AndorraDex,<br />
en què s’emetrien aquests<br />
bons virtuals. Montané diu<br />
que l’operació seria semblant<br />
a les accions al mercat borsari<br />
que tots coneixem, però<br />
amb la particularitat que,<br />
gràcies a l’ús de la tecnologia<br />
blockchain, els costs de sortida<br />
a l’AndorraDex són molt inferiors<br />
als costs tradicionals<br />
d’emissió de bons de l’estat.<br />
<strong>La</strong> llei d’actius digitals, tanmateix,<br />
no solament obre la<br />
porta a la creació d’una moneda<br />
digital única sota control<br />
de l’estat andorrà, sinó que<br />
també fa possible que les empreses<br />
privades puguin crear<br />
els seus tokens, amb l’AFA com<br />
a organisme encarregat de<br />
concedir llicències d’emissió.<br />
“Això permetria als ciutadans<br />
de bescanviar els seus diners<br />
per tokens a Grandvalira, per<br />
exemple, i fer-los servir per a<br />
pagar a tots els establiments<br />
de l’estació.” Montané afegeix<br />
que la iniciativa podria<br />
potenciar la fidelització dels<br />
clients: “Perquè ens entenguem,<br />
no podries fer servir<br />
el token de Grandvalira per a<br />
pagar a l’FNAC de Barcelona.”<br />
Encara no pot avançar<br />
quines entitats privades han<br />
manifestat la voluntat d’acollir-se<br />
a la proposta, però sí<br />
que diu que és una proposta<br />
molt avançada, sobretot per la<br />
comunitat ‘cripto’ andorrana,<br />
que té centenars de membres.<br />
Qüestió de temps<br />
<strong>La</strong> llei d’actius digitals fou<br />
proposada a final de gener del<br />
2021, però no serà fins el 20 de<br />
maig d’enguany que s’acabarà<br />
el període d’esmenes. Un<br />
seguit d’entrebancs tècnics i<br />
el recel de l’oposició, sobretot<br />
del Partit Socialista, han fet<br />
que la proposta de llei acumuli<br />
tretze pròrrogues. El principal<br />
motiu de demora és que<br />
la legislació “ha madurat i ha<br />
anat evolucionant”, segons<br />
Montané. “Hem d’adaptar<br />
una sèrie de lleis que Andorra<br />
no té, com ara la llei del<br />
mercat de valors, i també cal<br />
transposar la legislació europea<br />
a l’andorrana”, explica.<br />
Aquest encaix amb el dret europeu<br />
és particularment important,<br />
a parer seu. Reconeix<br />
que hi ha mancances jurídiques<br />
que s’hauran de resoldre<br />
Una vegada hagi passat aquest any i mig,<br />
segons les previsions amb què treballa<br />
l’executiu, entrarà en funcionament la<br />
moneda virtual andorrana, però el sistema<br />
de llicències per a tokens privats s’allargarà<br />
més enllà d’aquest període<br />
abans la llei no entri en vigor.<br />
Montané no hi fa referència<br />
explícitament, però el mes de<br />
desembre el Consell d’Europa<br />
va denunciar mancances<br />
en la regulació andorrana de<br />
criptomònades. Per bé que la<br />
llei signifiqui una gran oportunitat<br />
per al Principat, també<br />
hi ha un aspecte de reputació<br />
que els fa ser prudents a l’hora<br />
de pensar en la manera de<br />
posar-la en circulació.<br />
“<strong>La</strong> proposta de llei estableix<br />
les grans directrius d’aquest<br />
sector, però darrere hi ha<br />
tot un entramat de legislació<br />
subsidiària que s’haurà<br />
d’ajustar”, diu, perquè concordi<br />
amb l’Acord Monetari<br />
entre el Principat d’Andorra<br />
i la Unió Europea. Per això la<br />
llei encara trigarà entre dotze<br />
i divuit mesos a entrar en<br />
vigor. Aquest període servirà<br />
al govern per a desplegar tots<br />
els recursos tècnics, financers<br />
i jurídics necessaris per<br />
a aplicar la proposta de llei.<br />
Quan l’administració tingui<br />
aquestes garanties desplegarà<br />
el projecte plenament.<br />
Una vegada hagi passat<br />
aquest any i mig, segons les<br />
previsions amb què treballa<br />
l’executiu, entrarà en funcionament<br />
la moneda virtual<br />
andorrana, però el sistema<br />
de llicències per a tokens privats<br />
s’allargarà més enllà<br />
d’aquest període. <strong>La</strong> flamant<br />
nova llei d’actius digitals és<br />
més a prop que no pas ahir,<br />
certament, però encara trigarà<br />
a ser una realitat.
57<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
REPORTATGE<br />
El drama de l’habitatge a Eivissa:<br />
800 euros el mes per a conviure<br />
amb rates<br />
Eivissa és el territori amb el preu per metre quadrat més car · Els treballadors públics<br />
que hi són destinats es troben obligats a dormir en un hotel per la impossibilitat de<br />
trobar-hi un pis digne<br />
MARTÍ GELABERT<br />
Ets docent. Interí. Has de fer<br />
punts per obtenir una plaça<br />
estable. Vius a Mallorca,<br />
però aquí les oportunitats són<br />
més complicades. T’apuntes<br />
a places que surten a Eivissa<br />
o Menorca. És un dimarts de<br />
maig, quan ja ha començat la<br />
temporada turística, i et telefonen:<br />
“Has guanyat la plaça.<br />
Una substitució de dos mesos.<br />
T’incorpores demà.” Dubtes,<br />
et poses nerviós, però saps<br />
que no tens cap més remei,<br />
que hi perdràs doblers, segurament,<br />
però que és una inversió<br />
de futur. Fas les maletes,<br />
t’acomiades de la família<br />
–dels amics gairebé no hi ets a<br />
temps– i agafes el primer vol.<br />
Així i tot, on viuràs?<br />
I, sense tenir prou temps de<br />
pensar, mires pisos pels portals<br />
d’internet. Saps que n’has<br />
de cercar prop del centre on<br />
t’han atorgat la plaça, perquè<br />
no tens cotxe. I el transport públic<br />
funciona com funciona. Per<br />
tant, estàs més limitat. L’anunci<br />
és concret: “Estudi a Dalt Vila.<br />
1.150 euros el mes per 55 m 2 .<br />
1a planta sense ascensor.” Són<br />
20,91 euros el metre quadrat.<br />
Car. Continues mirant: “Lloguer<br />
de pis al carrer Sant Antoni.<br />
3.000 euros el mes per 40 m 2 .”<br />
Són 75 euros el metre quadrat,<br />
més car encara, exagerat. I així,<br />
continues cercant, esperant que<br />
et toqui una loteria que no et<br />
pots permetre de jugar.<br />
El drama de l’habitatge a Eivissa<br />
és un fet que no solament<br />
els docents, sinó tots<br />
els treballadors públics que<br />
hi són destinats, viuen a la<br />
seva pell. Evidentment, també<br />
és un problema gros per als<br />
treballadors de temporada i<br />
els residents d’una illa que fa<br />
anys que ha esclatat pel boom<br />
turístic. Les entitats en defensa<br />
de l’accés a l’habitatge<br />
denuncien que la situació és<br />
insostenible. Per això, seguint<br />
l’exemple, molts joves<br />
que han aconseguit una plaça<br />
temporal –sigui de mesos o<br />
de tot un curs–, que és molt<br />
necessària per al seu futur,<br />
acaben vivint on poden fins<br />
que sona la campana i troben
58<br />
REPORTATGE<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
un pis –gairebé sempre compartit–<br />
més o menys digne.<br />
És el cas de Carles del Olmo,<br />
que dimarts, quan va rebre la<br />
telefonada per incorporar-se<br />
a la feina l’endemà, va trobar<br />
que la solució més viable era<br />
quedar a dormir en un hotel:<br />
36 euros la nit, durant els tres<br />
dies que ha de fer feina. Després,<br />
un vol cap a Mallorca...<br />
i així cada setmana.<br />
Com en Carles, hi ha més docents<br />
que opten per aquesta<br />
solució. Alguns altres tenen<br />
la “sort” de tenir un amic que<br />
hi viu i els deixa un sofà per a<br />
dormir uns quants dies, mentre<br />
poden cercar pis d’una<br />
manera un poc més tranquil·<br />
la. Ens ho conta Miquel Àngel,<br />
que els primers deu dies va<br />
poder dormir a ca una amiga,<br />
però aquesta no era la seva<br />
idea: “Vaig arribar-hi el curs<br />
16-17, al setembre. Tot d’una<br />
em vaig posar a cercar pis i en<br />
vaig trobar un bastant fàcilment,<br />
però jo no l’havia vist.”<br />
Hi havia d’haver gat amagat,<br />
perquè “només” havia de pagar<br />
cinc-cents euros el mes.<br />
I quan el va anar a veure, tot<br />
d’una se’n va adonar. “Vàrem<br />
entrar per una porta d’un bar i<br />
vàrem pujar unes escales que<br />
ens duien a una espècie d’entresolat.<br />
Vaig al·lucinar, era<br />
una habitació amb parets de<br />
pladur allà dalt, amb una rentadora<br />
i un ventiladoret”, ens<br />
explica. I el lavabo i la cuina?<br />
<strong>La</strong> resposta era senzilla: fes<br />
servir els del bar.<br />
Eivissa, el lloc més car on<br />
viure<br />
El preu mitjà del metre quadrat<br />
a l’abril a Vila, la capital d’Eivissa,<br />
és de 22,3 euros el metre<br />
quadrat, segons Idealista.com,<br />
un dels portals immobiliaris<br />
més grans de venda i lloguer<br />
i que elabora informes mensuals<br />
sobre preus. És un 37,4%<br />
més que l’abril del 2021 –durant<br />
la pandèmia–, però encara<br />
lluny del màxim històric,<br />
l’agost de 2017: 26,3 euros/m 2<br />
de mitjana. Per fer-se’n una<br />
idea, a les Illes Balears la mitjana<br />
de preu és de 13,2 euros/<br />
m 2 ; a Palma, d’11,7 euros/m 2 ,<br />
i a Ciutadella, de 10,7 euros/<br />
m 2 . És a dir, la meitat, aproximadament.<br />
I en comparació<br />
amb els altres territoris,<br />
en una ciutat com Barcelona<br />
el preu mitjà de l’habitatge<br />
ni s’hi acosta, a l’eivissenc:<br />
14,7 euros/m 2 . I València, molt<br />
menys: 8,2 euros/m 2 . Eivissa<br />
és el lloc més car.<br />
El cost de l’habitatge, afegit al cost de<br />
vida per la insularitat, són problemes que<br />
critiquen els sindicats, perquè acaben<br />
conduint a falta de personal a les Illes i, per<br />
tant, a una disminució de la qualitat dels<br />
serveis públics<br />
Els propietaris se n’aprofiten,<br />
d’aquestes situacions.<br />
El negoci de l’estiu és massa<br />
temptador i tampoc no<br />
preveuen de morir d’èxit. El<br />
primer any en Miquel Àngel<br />
va trobar un pis per 950<br />
euros/m 2 , tres habitacions,<br />
al centre. El segon confessa<br />
que pagava poc: eren 600 euros<br />
el mes, però havien de<br />
partir tres o quatre setmanes<br />
abans d’acabar el juny perquè<br />
el pis estigués preparat per a<br />
la temporada turística. Avís:<br />
no acaba bé. L’any següent<br />
podien tornar-hi. El preu ja<br />
havia pujat: 200 euros més. Al<br />
final s’havien de quedar a casa<br />
d’algú, perquè també els feien<br />
fora abans d’hora. El darrer<br />
any, el preu va tornar a pujar<br />
200 euros més: ja arribava al<br />
miler. S’hi varen quedar, amb<br />
deficiències incloses, que la<br />
propietària no va voler adobar<br />
fins que no comencés la temporada.<br />
L’any següent s’havien<br />
de quedar al mateix pis,<br />
però el preu ja era desorbitat:<br />
un client de la propietària li<br />
n’oferia 1.500 euros i ells es<br />
van trobar sense res. Varen<br />
poder trobar un pis petit –un<br />
apartament reconvertit– i<br />
aquell curs va ser l’any de la<br />
pandèmia.<br />
“Després del confinament<br />
vaig decidir de tornar a Mallorca.<br />
Vaig preferir estar<br />
aquí sense fer feina que allà<br />
tenint-ne. <strong>La</strong> feina no era el<br />
problema, sinó el lloguer. Tot<br />
és molt car i, malgrat que el<br />
sou de professor no està malament,<br />
no és fàcil”, diu. I, fins i<br />
tot, reconeix haver tingut sort:<br />
“Hi ha moments que passes<br />
angoixa, sobretot el primer<br />
any. Però després consider que<br />
he estat un afortunat.”<br />
Referint-se a aquests moments<br />
d’angoixa, de no saber<br />
on viure, explica un altre lloc<br />
que va anar a visitar. Era una<br />
casa que una al·lota de Madrid<br />
llogava per 800 euros, prop<br />
de la discoteca Pacha. “Era<br />
més que antiga. Mentre em<br />
mostrava la casa van sortir<br />
rates, les portes tenien cruis<br />
on cabia tota la mà... I ella es<br />
reservava el dret de venir a<br />
estar-hi quan volgués!”<br />
Queixes sindicals<br />
El cost de l’habitatge, afegit al<br />
cost de vida per la insularitat,<br />
són problemes que critiquen<br />
els sindicats, perquè acaben<br />
conduint a falta de personal<br />
a les Illes i, per tant, a una<br />
disminució de la qualitat dels<br />
serveis públics. “Tenim molts<br />
docents que comparteixen pis,<br />
que no poden arribar a final de<br />
mes, o que perden doblers per<br />
a anar a fer feina”, assegurava<br />
en una conferència de<br />
premsa el portaveu d’UNISEP<br />
–plataforma que aglutina set<br />
sindicats dels àmbits docent,<br />
de salut, policíac i de funcionaris–,<br />
fent una crítica a la<br />
falta de suport dels governs.<br />
Una dada que va donar és que<br />
el complement de residència<br />
a les Illes Balears és de prop de<br />
114 euros, mentre que a Ceuta,<br />
Melilla i les Illes Canàries<br />
oscil·la entre 600 euros i 900.<br />
I si bé el govern de les Illes<br />
va arribar a un acord amb la<br />
plataforma Insularitat Digna<br />
per estudiar un possible<br />
complement de fidelització,<br />
UNISEP diu que exclou prop<br />
de 40.000 docents i sanitaris.<br />
Aquest mes hi ha previst de fer<br />
mobilitzacions.
59<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Els cinc problemes greus<br />
que té Espanya un mes després<br />
del Catalangate<br />
Del desprestigi internacional a l’espionatge d’advocats i l’impacte en les causes<br />
de Llarena, l’escàndol Pegasus pot acabar tenint greus conseqüències<br />
JOSEP CASULLERAS NUALART<br />
“Quan les democràcies s’involucren<br />
en la violació de les<br />
llibertats civils d’una manera<br />
tan flagrant com sembla<br />
que ha passat a Catalunya es<br />
mereixen una condemna”,<br />
deia l’editorial de The Washington<br />
Post del 22 d’abril. I<br />
aquest cap de setmana l’editor<br />
sobre qüestions europees<br />
del Financial Times compa-<br />
cutats pel CNI amb permís<br />
judicial, desviant l’atenció<br />
cap a un suposat espionatge<br />
a Pedro Sánchez i ordint un<br />
relat que ha anat oscil·lant<br />
entre el menysteniment i la<br />
justificació de les intromissions<br />
en les comunicacions<br />
dels independentistes catalans.<br />
Però hi ha unes conseqüències<br />
que van més enllà<br />
rava el Catalangate amb el<br />
Watergate i amb l’espionatge<br />
polític a la RFA. Un mes després<br />
de la revelació que van fer<br />
Citizen <strong>La</strong>b i The New Yorker<br />
de l’espionatge en massa a<br />
l’independentisme, l’estat<br />
espanyol ha reaccionat mirant<br />
de controlar l’escàndol<br />
de portes endins, diluint-lo<br />
en uns comptats casos exede<br />
les fronteres de l’estat<br />
espanyol, que l’empastifen,<br />
que en qüestionen la qualitat<br />
democràtica, que poden tenir<br />
influència en procediments<br />
judicials internacionals i que<br />
poden canviar dinàmiques al<br />
Parlament Europeu. L’estat<br />
espanyol té ara uns quants<br />
problemes greus derivats del<br />
Catalangate.
60<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
1. El desprestigi<br />
internacional<br />
De la “democràcia plena” que<br />
el govern espanyol ha venut<br />
per fer veure que no té cap<br />
responsabilitat en els casos<br />
de repressió política, a la<br />
democràcia vigilada de què<br />
parlava The New Yorker en el<br />
reportatge sobre l’espionatge<br />
a l’independentisme català o<br />
el Washington Post en el seu<br />
contundent editorial: “Fins i<br />
tot quan [les democràcies] fan<br />
servir aquests programaris<br />
amb aprovació judicial o una<br />
justificació legal, es continuen<br />
fent mal perquè atorguen<br />
legitimitat i suport financer<br />
a un producte que s’exporta<br />
a tot món per cometre tota<br />
mena de crims.”<br />
L’efecte internacional de l’escàndol<br />
fou gairebé immediat,<br />
fins i tot amb un comunicat<br />
d’Amnistia Internacional demanant<br />
al govern espanyol<br />
que aclarís el seu paper en<br />
l’espionatge, i amb articles a<br />
algunes de les capçaleres de<br />
referència mundial. El fet que<br />
la investigació la dugués a terme<br />
Citizen <strong>La</strong>b ha contribuït al<br />
desprestigi espanyol, perquè<br />
aquest laboratori tecnològic<br />
vinculat a la Universitat de<br />
Toronto s’ha guanyat una<br />
enorme reputació internacional<br />
aquests darrers anys, en<br />
què ha destapat una bona colla<br />
de casos d’espionatge il·legal<br />
amb Pegasus. Moltes de les<br />
investigacions prèvies de Citizen<br />
<strong>La</strong>b han estat aplaudides<br />
per dirigents polítics de tots<br />
colors, espanyols inclosos,<br />
quan les revelacions evidenciaven<br />
que hi havia hagut un<br />
abús i una vulneració de l’estat<br />
de dret per les autoritats<br />
d’estats com ara Hongria i<br />
Polònia.<br />
I quan ha esclatat el Catalangate,<br />
els partits espanyols, del<br />
PSOE a Vox, han qüestionat la<br />
imparcialitat de Citizen <strong>La</strong>b, i<br />
han mirat de desprestigiar-la<br />
fent ús de l’aparell mediàtic<br />
madrileny acostumat a flagel·<br />
lar l’independentisme. <strong>La</strong> ministra<br />
de Defensa espanyola,<br />
Margarita Robles, va arribar a<br />
dir que no sabia ni què era The<br />
New Yorker, i el representant<br />
socialista en la comissió de<br />
secrets oficials del congrés va<br />
arribar a insinuar que Citizen<br />
<strong>La</strong>b no era independent ni fiable,<br />
i que havia participat en<br />
una campanya de desprestigi<br />
ordida per l’independentisme<br />
per desprestigiar l’estat<br />
espanyol.<br />
Però els experts de Citizen<br />
<strong>La</strong>b han estat reconeguts internacionalment<br />
també per<br />
aquesta investigació, i ja han<br />
comparegut en les dues primeres<br />
sessions de la comissió<br />
d’investigació del Parlament<br />
Europeu sobre l’ús de Pegasus.<br />
És en aquesta comissió,<br />
constituïda just l’endemà<br />
de la publicació de l’informe<br />
del Catalangate, on es fa<br />
més visible la tríada Espanya-Hongria-Polònia<br />
que<br />
tant han mirat de defugir els<br />
representants espanyols a<br />
les institucions europees. És<br />
aquest arrenglerament de democràcies<br />
defectuoses que fa<br />
més mal a la imatge de l’estat.<br />
I les sortides de to d’alguns<br />
eurodiputats espanyols en<br />
el debat parlamentari que<br />
es va fer a Brussel·les sobre<br />
Pegasus és una mostra del<br />
nerviosisme que els suscita.<br />
2. <strong>La</strong> comissió Pegasus<br />
<strong>La</strong> comissió Pegasus al Parlament<br />
Europeu és una fita important.<br />
Perquè hi ha poques<br />
comissions d’investigació a<br />
l’eurocambra, i aquesta, pensada<br />
inicialment per investigar<br />
sobretot els casos destapats<br />
l’estiu passat a Hongria i<br />
Polònia, ha tingut l’afegit de<br />
darrera hora del Catalangate.<br />
El partit impulsor d’aquesta<br />
comissió, i un dels més bel·ligerants<br />
contra l’ús de Pegasus<br />
per les autoritats dels estats<br />
membres, és el liberal, Renew<br />
Europe, on hi ha inclosos els<br />
eurodiputats de Ciutadans. El<br />
grup ha exigit explicacions al<br />
govern espanyol, perquè digui<br />
si ha estat client de la companyia<br />
israeliana NSO i si ha<br />
fet servir Pegasus per espiar<br />
dirigents polítics catalans i<br />
membres de la societat civil.<br />
El president de la comissió és<br />
el neerlandès Jeroen Lenaers,<br />
del PP europeu; una de les vice-presidentes<br />
és l’eurodiputada<br />
d’ERC Diana Riba; i un<br />
altre dels membres és Carles<br />
Puigdemont.<br />
A Espanya se li obre una gran<br />
esquerda a Brussel·les pel<br />
Catalangate<br />
De les negociacions entre els<br />
grups d’aquestes darreres<br />
setmanes n’ha sortit l’acord<br />
de fer una missió d’investigació<br />
a l’estat espanyol, malgrat<br />
les pressions espanyoles dins<br />
els grups majoritaris perquè<br />
no es fes. Serà, això sí, la quarta<br />
missió que es farà, després<br />
de les de Polònia, Hongria i<br />
Israel, on té la seu la companyia<br />
NSO. <strong>La</strong> comissió té dotze<br />
mesos per a interrogar víctimes,<br />
presumptes responsables<br />
i experts sobre els casos<br />
d’espionatge revelats dins la<br />
Unió Europea. Tant el PSOE<br />
com el PP, Ciutadans i Vox<br />
L’efecte internacional de l’escàndol<br />
fou gairebé immediat, fins i tot amb un<br />
comunicat d’Amnistia Internacional<br />
demanant al govern espanyol que aclarís<br />
el seu paper en l’espionatge, i amb articles<br />
a algunes de les capçaleres de referència<br />
mundial
61<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
volien evitar la imatge d’una<br />
delegació d’eurodiputats de la<br />
comissió d’investigació sobre<br />
Pegasus anant a visitar institucions<br />
espanyoles, com ara<br />
el CNI i alguns ministeris, per<br />
demanar explicacions sobre<br />
els casos d’espionatge denunciats.<br />
Passat aquest any<br />
d’investigacions, la comissió<br />
presentarà un informe de<br />
conclusions que previsiblement<br />
se sotmetrà a debat i<br />
votació al ple.<br />
El Catalangate ha permès d’obrir una escletxa<br />
en l’estratègia espanyola de controlar tot allò<br />
que tingués a veure amb l’independentisme a les<br />
institucions europees<br />
El Catalangate ha permès<br />
d’obrir una escletxa en l’estratègia<br />
espanyola de controlar<br />
tot allò que tingués a<br />
veure amb l’independentisme<br />
a les institucions europees.<br />
Aquí, en certa manera, han<br />
perdut el control, si més no<br />
a l’eurocambra. Perquè per<br />
primera vegada s’ha fet públic<br />
l’espionatge a eurodiputats.<br />
Carles Puigdemont, Toni<br />
Comín, Clara Ponsatí, Diana<br />
Riba i Jordi Solé són els cinc<br />
primers eurodiputats espiats<br />
amb Pegasus. I això ha causat<br />
impacte a Brussel·les i a<br />
Estrasburg.<br />
3. El front judicial<br />
<strong>La</strong> majoria de la seixantena<br />
d’afectats pel Catalangate han<br />
començat a presentar querelles<br />
per l’espionatge de<br />
què han estat víctimes, i el<br />
recorregut que tindran és incert.<br />
Si durant el procés d’investigació<br />
previ a la publicació<br />
del Catalangate hi havia hagut<br />
una discreció i una coordinació<br />
total entre els partits i<br />
les entitats independentistes,<br />
després del 18 d’abril cadascú<br />
ha fet la seva a l’hora de<br />
bastir l’ofensiva judicial. Els<br />
dirigents d’ERC afectats presentaran<br />
les querelles perquè<br />
siguin acumulades a la que té<br />
oberta el jutjat d’instrucció<br />
número 32 de Barcelona de<br />
fa gairebé dos anys, per les<br />
denúncies de Roger Torrent i<br />
Ernest Maragall quan es van<br />
fer públics els seus casos, l’estiu<br />
del 2020.<br />
Com que al jutjat 32 ja hi ha<br />
camí obert, tots els afectats<br />
d’Òmnium i de la CUP, que<br />
representa l’advocat Benet<br />
Salellas, hi han presentat<br />
la querella, perquè també<br />
s’acumuli en aquesta causa,<br />
tot assenyalant l’empresa<br />
responsable de l’espionatge,<br />
NSO, i també el CNI i les<br />
policies espanyoles. Els cinc<br />
espiats com a membres de<br />
l’ANC, amb l’advocat Antoni<br />
Abat Ninet, també han presentat<br />
les querelles al jutjat<br />
número 32.<br />
En canvi, l’advocat Gonzalo<br />
Boye i els membres de Junts<br />
afectats per l’espionatge<br />
presentaran les querelles en<br />
diverses jurisdiccions, tant<br />
dins de l’estat espanyol com<br />
fora (Alemanya, França, Bèlgica,<br />
Suïssa i Portugal). Sempre<br />
dependrà del lloc on hagi<br />
tingut lloc la infecció o intent<br />
d’infecció documentada per<br />
Citizen <strong>La</strong>b. D’aquesta manera,<br />
Boye prova de diversificar<br />
l’ofensiva.<br />
Qui també presentarà una<br />
querella a Suïssa és l’ex-diputada<br />
de la CUP Anna Gabriel,<br />
per a denunciar que ella,<br />
com a resident d’aquest país,<br />
ha estat víctima d’espionatge<br />
polític per part d’un altre<br />
estat, cosa tipificada com a<br />
delicte en el codi penal suís.<br />
<strong>La</strong> secretària general d’ERC,<br />
Marta Rovira, també engegarà<br />
aquesta via judicial a Suïssa.<br />
El Catalangate esclata a<br />
Suïssa: Espanya podria ser<br />
investigada per espionatge<br />
polític<br />
Sigui com vulgui, els diversos<br />
espiats del Catalangate<br />
presenten unes querelles que<br />
en certa manera són complementàries,<br />
i que en general<br />
persegueixen un propòsit comú:<br />
forçar la companyia NSO<br />
a donar tota la informació que<br />
tingui de contractes amb organismes<br />
estatals espanyols<br />
per a determinar qui fou el<br />
responsable de l’espionatge,<br />
durant quant temps i, sobretot,<br />
quants diners va costar.<br />
4. L’espionatge als advocats<br />
i la repercussió en les causes<br />
de Llarena<br />
Un dels aspectes més greus<br />
del Catalangate és l’espionatge<br />
de què van ser víctimes els<br />
advocats d’exiliats i presoners<br />
polítics. Segons l’informe de<br />
Citizen <strong>La</strong>b, Andreu Van den<br />
Eynde i Gonzalo Boye van ser<br />
infectats amb Pegasus quan<br />
feien la seva feina, és a dir,<br />
no tan sols els van vulnerar<br />
el seu dret de privadesa de les<br />
comunicacions, sinó també el<br />
secret professional i la confi-
62<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
dencialitat de les comunicacions<br />
entre l’advocat i els seus<br />
clients. I això amb procediments<br />
judicials oberts.<br />
En el cas de Van den Eynde,<br />
el seu mòbil va ser infectat<br />
la primavera del 2020, quan<br />
preparava els recursos d’empara<br />
al Tribunal Constitucional<br />
espanyol dels presos polítics<br />
d’ERC condemnats pel<br />
Tribunal Suprem pel Primer<br />
d’Octubre. I, indirectament,<br />
també va ser espiat quan<br />
una altra de les víctimes de<br />
l’espionatge, l’eurodiputada<br />
Diana Riba, fou escoltada a<br />
final d’octubre del 2019, just<br />
quan preparava amb Van den<br />
Eynde l’estratègia a seguir<br />
per a defensar l’escó d’Oriol<br />
Junqueras al Parlament Europeu.<br />
Junqueras acabava de<br />
ser condemnat a tretze anys<br />
de presó per sedició.<br />
Boye va ser espiat unes quantes<br />
vegades, però el moment<br />
que Citizen <strong>La</strong>b té documentat<br />
és de l’octubre del 2020. És<br />
justament la infecció que el<br />
CNI reconeix haver fet, un dels<br />
divuit casos dels seixanta-cinc<br />
del Catalangate dels quals assumeix<br />
l’autoria. El nom de<br />
Boye era un dels que l’ex-directora<br />
del CNI va reconèixer<br />
als diputats de la comissió de<br />
secrets oficials que ells havien<br />
espiat. I això ho fa especialment<br />
greu. Perquè si l’espionatge<br />
a advocats és greu, el fet<br />
que el CNI el reconegui encara<br />
ho és més, perquè implica que<br />
el Tribunal Suprem espanyol<br />
va autoritzar al CNI aquest espionatge<br />
a Boye en una data<br />
molt concreta de l’octubre del<br />
2020, just quan el suplicatori<br />
contra Puigdemont, Comín i<br />
Ponsatí s’engegava a la cambra<br />
europea. El Suprem autoritzava<br />
l’espionatge a un<br />
advocat amb causes obertes<br />
en què el Suprem és part, com<br />
la del suplicatori, demanat pel<br />
jutge Pablo Llarena per a poder<br />
extradir els exiliats a l’estat<br />
espanyol.<br />
Perquè si l’espionatge a advocats és greu,<br />
el fet que el CNI el reconegui encara ho<br />
és més, perquè implica que el Tribunal<br />
Suprem espanyol va autoritzar al CNI<br />
aquest espionatge a Boye en una data molt<br />
concreta de l’octubre del 2020<br />
I tot plegat quan hi ha causes<br />
pendents al Tribunal General<br />
de la Unió Europea i al Tribunal<br />
de Justícia de la Unió<br />
Europea sobre la situació dels<br />
exiliats. En una d’aquestes,<br />
al TGUE, es dirimeixen precisament<br />
les denúncies de<br />
Puigdemont, Comín i Ponsatí<br />
per les irregularitats en el<br />
procés del suplicatori. Aquest<br />
cas d’espionatge serà posat<br />
en coneixement dels jutges de<br />
Luxemburg, tant en aquesta<br />
causa com en la de les pre-judicials<br />
de Llarena. Amb unes<br />
implicacions que poden anar<br />
més enllà, perquè tant Boye<br />
com Van den Eynde i Benet<br />
Salellas, com a advocats que<br />
actuen en representació de<br />
parts en causes al Tribunal de<br />
Luxemburg, gaudeixen d’una<br />
immunitat que protegeix el<br />
secret de les seves comunicacions<br />
i informacions. I això,<br />
amb el Catalangate, també<br />
s’ha violat.<br />
5. El CNI i la claveguera<br />
esvalotada<br />
I el govern espanyol encara té<br />
un altre maldecap derivat del<br />
Catalangate, de caràcter més<br />
intern. Fins ara la Moncloa<br />
ha provat de donar resposta<br />
a l’escàndol d’espionatge<br />
dient, d’una banda, que era<br />
limitat i controlat a divuit<br />
objectius i no a seixanta-cinc<br />
i que tenien control del CNI.<br />
I, d’una altra banda, ha esbombat<br />
que Pedro Sánchez<br />
i uns quants ministres van<br />
ser espiats amb Pegasus fa<br />
un any sense que fins ara se<br />
n’hagi assabentat ningú. I,<br />
després d’haver dit tot això<br />
i d’haver forçat l’ex-directora<br />
del CNI Paz Esteban a<br />
comparèixer a la comissió<br />
de secrets del congrés, la van<br />
destituir, fet que desfermà<br />
molta mala maror dins els<br />
serveis secrets espanyols,<br />
que es consideraren assenyalats,<br />
qüestionats, exposats<br />
i maltractats.<br />
L’origen inquietant dels<br />
diners amb què Espanya ha<br />
espiat l’independentisme<br />
A més, l’explicació de l’espionatge<br />
a Sánchez no s’ha<br />
resolt, perquè el govern<br />
espanyol no ha assenyalat<br />
cap sospitós, cap presumpte<br />
responsable, i ha deixat<br />
obertes les especulacions i<br />
la possibilitat que fos tant<br />
el govern del Marroc com<br />
elements policíacs incontrolats<br />
dins l’estat espanyol. Si<br />
es concreta l’acusació contra<br />
el Marroc, això pot tenir<br />
greus conseqüències diplomàtiques,<br />
però ara per ara<br />
la Moncloa ho ha evitat. I si<br />
guanyés pes la teoria d’una<br />
xarxa d’espionatge descontrolada,<br />
la reacció dels comandaments<br />
policíacs també<br />
podria ser furibunda. Ara<br />
com ara, el Sánchezgate ha<br />
funcionat més aviat com una<br />
cortina de fum per a tapar<br />
el gran escàndol, confirmat<br />
i documentat, del Catalangate.
63<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Els Països Catalans sota l’aspiradora<br />
madrilenya<br />
<strong>La</strong> inversió discrecional i els incentius generats per l’estat no tan sols es destinen<br />
preferentment a afavorir la capital espanyola, sinó també a tallar les ales del seu<br />
principal competidor: l’Eix Mediterrani<br />
JORDI GOULA<br />
Vivim temps convulsos, amb<br />
canvis constants i vertiginosos.<br />
No obstant això, hi<br />
ha qüestions de fons que no<br />
canvien, a l’estat espanyol,<br />
com ara l’estructura centralitzada<br />
sobre la qual es basa<br />
el seu model productiu i el repartiment<br />
no equitatiu entre<br />
les comunitats autònomes<br />
de la riquesa que es genera<br />
globalment. Són bàsicament<br />
tres, les autonomies de l’estat<br />
discriminades pel sistema de<br />
finançament i les inversions<br />
públiques: les Illes Balears,<br />
Catalunya i el País Valencià,<br />
que formen part de l’anomenada<br />
Euroregió Mediterrània.<br />
Arran de la situació econòmica<br />
espanyola, només hi ha<br />
aquesta disjuntiva: o aquests<br />
tres territoris es coordinen o<br />
quedaran xuclats per la potent<br />
aspiradora de Madrid. Vet aquí<br />
unes frases de la introducció<br />
d’un petit llibre excel·lent i<br />
aclaridor que us vull comentar.<br />
És Integració europea o marginació<br />
espanyola. El futur<br />
bifurcat de Catalunya, el País<br />
Valencià i les Balears, de l’eco-<br />
nomista Eduard Gracia, publicat<br />
per la Fundació Vincle<br />
i presentat abans-d’ahir. <strong>La</strong><br />
hipòtesi sobre la qual treballa<br />
és que “la maquinària de l’estat<br />
espanyol, com a resposta a<br />
un mercat que l’arrossega en<br />
una direcció que no l’afavoreix,<br />
estaria fent servir el seu<br />
poder coercitiu per redirigir<br />
els fluxos econòmics cap a
64<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
regions, activitats i butxaques<br />
més al seu gust, al preu, naturalment,<br />
d’allunyar els recursos<br />
dels territoris on serien<br />
més productius i reduir així el<br />
benestar dels ciutadans”.<br />
Parlo amb l’autor i m’explica<br />
quins són els punts bàsics de<br />
l’argumentació que ha utilitzat<br />
per a demostrar la seva<br />
hipòtesi. D’entrada, diu que<br />
l’estat espanyol és un fet diferencial<br />
dins Europa. “No és<br />
com França, Itàlia, Portugal o<br />
Grècia, on la integració afavoreix<br />
els seus nuclis econòmics<br />
i polítics des de l’antiguitat”,<br />
comenta. El fons de la qüestió,<br />
cal anar a buscar-lo en el fet<br />
que la qualitat institucional<br />
de l’estat és molt baixa i les<br />
decisions importants de distribució<br />
de recursos queden<br />
en mans d’uns quants grups<br />
de poder.<br />
Uns grups de poder que tenen<br />
com a primer objectiu mantenir<br />
el seu statu quo, deixant<br />
de banda aspectes tan cabdals<br />
com l’eficiència i la productivitat.<br />
Que no estranyi ningú,<br />
doncs, que dins l’índex d’eficiència<br />
de la despesa pública<br />
de l’OCDE per al 2021, dels<br />
37 països, l’estat espanyol<br />
sigui en el lloc 29. Potser un<br />
exemple més nostrat és el que<br />
va donar el professor Ramon<br />
Tremosa a la presentació: “El<br />
50% de la inversió en trens de<br />
rodalia de l’estat els últims<br />
anys ha anat a Madrid.” No<br />
calen més comentaris, oi?<br />
“Un dels fets que més m’ha<br />
colpit a l’hora de fer el llibre<br />
és haver tingut l’evidència,<br />
com més va amb més força,<br />
que si s’hagués deixat actuar<br />
lliurement a les forces del<br />
mercat, sense els entrebancs<br />
de Madrid, tant el Principat,<br />
com el País Valencià i les Illes<br />
serien regions clarament<br />
guanyadores en el si de la Unió<br />
Europea”, em diu. És molt dur<br />
i clar quan explica: “<strong>La</strong> política<br />
seguida pels successius<br />
governs espanyols ha escanyat<br />
lentament l’economia<br />
de Catalunya i el País Valencià,<br />
tot minant un dels pilars clau<br />
del seu potencial competitiu,<br />
com és la logística, que avui és<br />
crucial no només per si mateixa,<br />
sinó per les oportunitats<br />
que obre a altres activitats.<br />
Pensem que un nus logístic és<br />
també un bon lloc on establir<br />
qualsevol indústria que calgui<br />
integrar a una cadena de valor<br />
europea o global.”<br />
En les pàgines del llibre també<br />
parla molt de Madrid i com<br />
ha arribat a tenir el pes que té<br />
dins l’economia actual. Està<br />
convençut que, malgrat les<br />
xifres que sovint es publiquen,<br />
en què la capital espanyola<br />
encapçala moltes classificacions<br />
de diferents variables<br />
econòmiques, els fonaments<br />
del seu edifici són febles.<br />
També pensa que en termes<br />
de competitivitat –més enllà<br />
dels discursos de la senyora<br />
Ayuso sobre els imposts– la<br />
comparació amb Catalunya<br />
“no té color”.<br />
Com a exemple, esmenta el<br />
pes de l’alta tecnologia, que<br />
és especialment notable a la<br />
indústria catalana, atès que<br />
representa el 14,9% del VAB<br />
manufacturer de Catalunya<br />
–sobretot gràcies al sector<br />
farmacèutic– mentre que a<br />
Madrid és del 7%, al País Basc<br />
només del 2,9% i al conjunt<br />
d’Espanya del 6,3%. Com<br />
que el VAB manufacturer del<br />
Principat representa prop del<br />
26% del de tot l’estat espanyol,<br />
aquest biaix cap a l’alta<br />
tecnologia fa que el seu pes<br />
s’enfili fins al 62% de les manufactures<br />
d’alta tecnologia a<br />
l’estat espanyol.<br />
O també es veu en les patents,<br />
reflex de la innovació. “No ens<br />
hauria de sorprendre que el<br />
Principat sigui on es fan més<br />
innovacions patentables, com<br />
tampoc que el País Valencià<br />
El fons de la qüestió, cal anar a buscarlo<br />
en el fet que la qualitat institucional<br />
de l’estat és molt baixa i les decisions<br />
importants de distribució de recursos<br />
queden en mans d’uns quants grups de<br />
poder<br />
quedi en un molt respectable<br />
quart lloc, mentre que Madrid<br />
queda relegat al lloc novè.” O<br />
en els articles científics d’alta<br />
qualitat de les universitats catalanes,<br />
on n’hi ha molts més<br />
inclosos entre els que figuren<br />
entre el 10% dels més llegits<br />
a tot el món. Sortosament, no<br />
tot són els diners que surten<br />
de les arques de l’estat.<br />
D’alguna manera, podríem<br />
dir que Madrid i Barcelona<br />
és sector públic versus sector<br />
privat, encara que a Madrid<br />
hi hagi la majoria de seus de<br />
les grans empreses. Gracia<br />
comenta un exemple senzill<br />
ben aclaridor. Els serveis centralitzats<br />
del sector financer i<br />
les tecnologies d’informació i<br />
comunicacions (TIC) paguen<br />
uns sous mitjans de 37.700<br />
euros a Barcelona i de 34.400<br />
a Madrid. Per què es paguen<br />
més a Barcelona que a Madrid?,<br />
li pregunto. “He fet entrevistes<br />
amb professionals<br />
del sector que em confirmen<br />
que aquesta diferència salarial<br />
és real i, segons la seva<br />
experiència, es deu principalment<br />
a la demanda d’empreses<br />
internacionals que<br />
s’estableixen a Barcelona i<br />
ofereixen salaris més alts per<br />
assegurar-se de contractar el<br />
millor personal.”<br />
“El fet que el factor diferencial<br />
siguin les empreses estrangeres<br />
–més allunyades<br />
de les dinàmiques del poder<br />
a Espanya– reforça, doncs,<br />
la impressió que la capacitat<br />
de Madrid de competir en<br />
aquest àmbit amb l’Euroregió<br />
Mediterrània és, en gran manera,<br />
resultat de la intervenció<br />
sostinguda de l’estat espanyol<br />
en favor de la capital.”
65<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Com acabem de veure, a Madrid<br />
hi ha la seu de la majoria<br />
dels grans grups financers<br />
espanyols, de les grans<br />
constructores, elèctriques,<br />
petrolieres (Repsol, Cepsa),<br />
grups d’informació i comunicacions<br />
(Telefònica, Indra,<br />
Cellnex, Amadeus)... Això té<br />
una fortalesa i una feblesa.<br />
Segons Gracia: “No és casual<br />
que tants d’aquests negocis<br />
depenguin fortament de<br />
la demanda generada o de la<br />
regulació imposada per les<br />
institucions públiques. Pensem,<br />
per exemple, que entre<br />
el 2012 i el 2019, el 64,4% de<br />
l’import de les licitacions del<br />
sector públic estatal a Madrid<br />
el van guanyar empreses amb<br />
seu social també a Madrid.” <strong>La</strong><br />
feblesa rau en el dia que s’acabi<br />
aquesta manera de fer. Vet aquí<br />
la importància que donen a<br />
voler mantenir l’statu quo per<br />
sobre d’altres consideracions.<br />
“Si s’acabés, hi hauria un daltabaix”,<br />
indica Gracia.<br />
És “l’estat contra el mercat”,<br />
com apunta Tremosa? Evidentment,<br />
la discrecionalitat<br />
amb què es dirigeixen les inversions<br />
amb l’objectiu últim<br />
–el de perpetuar-se a la capital<br />
espanyola– li donen la raó.<br />
“Això ja ho paguem els altres<br />
amb menys eficiència, amb<br />
el manteniment d’un dèficit<br />
estructural i un deute creixent.”<br />
L’exemple següent a<br />
mi em sembla definitiu i molt<br />
poc conegut.<br />
He de dir que m’ha sorprès,<br />
perquè no el coneixia, l’espai<br />
que dedica Gracia a un índex<br />
de la revista The Economist.<br />
Resulta que publica regularment<br />
el seu Crony Capitalism<br />
Index, que identifica<br />
uns sectors –que inclouen<br />
els especialment rellevants a<br />
l’economia de Madrid– com<br />
els que típicament es beneficien<br />
més de l’anomenat<br />
“capitalisme d’amiguets”.<br />
Són els casinos, matèries primeres<br />
(carbó, fusta, petroli,<br />
metalls...), defensa, banca,<br />
infrastructures, construcció,<br />
ports i aeroports, utilitats i<br />
telecomunicacions. En la seva<br />
versió estàndard, l’índex<br />
calcula el pes sobre el PIB de<br />
les fortunes dels multimilionaris<br />
d’un país procedents<br />
d’aquests sectors. Però també<br />
mesura el pes de les seves<br />
fortunes sobre la riquesa total<br />
dels multimilionaris del<br />
país o –millor encara, perquè<br />
parlem d’amiguisme i, per<br />
tant, de relacions personals–<br />
el nombre de multimilionaris<br />
d’aquests sectors com a<br />
percentatge del nombre de<br />
multimilionaris del país.<br />
Cal dir de seguida que l’estat<br />
espanyol queda especialment<br />
malament, pitjor i tot que alguns<br />
països que sovint ens<br />
sembla que estan més exposats<br />
a aquesta xacra, com ara<br />
Mèxic, Xile o Turquia. Quina<br />
sorpresa, oi? I molt pitjor que,<br />
per exemple, Itàlia, el més<br />
gran dels PIGS i potser el més<br />
comparable a Espanya, però<br />
on els interessos industrials<br />
del nord sempre han tingut<br />
un pes polític molt superior<br />
al dels seus equivalents espanyols.<br />
En altres paraules,<br />
“això ens diu que el nucli dur<br />
del poder econòmic a Espanya<br />
neix, creix i es reprodueix<br />
gràcies a les rendes i privilegis<br />
que concedeix l’estat a aquests<br />
sectors i, per tant, va més lligat<br />
al poder públic que no a altres<br />
economies, fins i tot algunes,<br />
com la italiana, amb una qualitat<br />
institucional tan deficient<br />
com l’espanyola”, afegeix.<br />
I vet aquí la conclusió a què arriba.<br />
“<strong>La</strong> implicació, òbvia i inquietant<br />
alhora, és que les elits<br />
que a Espanya s’han enriquit<br />
gràcies a activitats fortament<br />
dependents de l’estat tendiran<br />
a fer servir el seu poder sobre<br />
les institucions per afavorir<br />
els sectors que les han fet riques.<br />
Aquest biaix, en desviar<br />
recursos cap a activitats amb<br />
un component extractiu més<br />
alt, té un impacte econòmic<br />
especialment negatiu alhora<br />
que, com a resultat col·lateral,<br />
beneficia desproporcionadament<br />
la capital política.”<br />
Seguint aquest raonament,<br />
la inversió discrecional i els<br />
incentius generats per l’estat<br />
no tan sols es destinarien preferentment<br />
a afavorir Madrid,<br />
sinó també a tallar les ales del<br />
seu principal competidor: l’Eix<br />
Mediterrani.<br />
Fins ara, el manà europeu<br />
ha estat la clau que ha alimentat<br />
més encara aquesta<br />
tendència xucladora centralista.<br />
L’estat espanyol ha<br />
rebut molts diners de Brussel·les,<br />
amb els anys. Com diu<br />
Gracia, “no sabem fins quan<br />
estaran disposats els països<br />
més productius –els anomenats<br />
frugals– a continuar<br />
finançant aquestes dinàmiques<br />
parasitàries”. “Però és<br />
prou clar que un escenari de<br />
liberalització i integració europea<br />
on els estats perdessin<br />
poder discrecional podria ser<br />
molt beneficiós per a Catalunya,<br />
el País Valencià i les<br />
Illes Balears, que tenen molt<br />
a oferir a un mercat obert i<br />
d’aquesta manera estarien<br />
menys exposades a les<br />
polítiques discriminatòries<br />
de l’estat espanyol que, en<br />
una situació ideal, no hi tindria<br />
cap poder. És, doncs, en<br />
aquesta cruïlla on el futur es<br />
bifurca: cap a la integració<br />
europea o cap a la marginació<br />
espanyola.”<br />
No tinc més remei més que<br />
recomanar-vos-en la lectura.<br />
El llibre, el podeu despenjar<br />
d’aquí.<br />
Les elits que a Espanya s’han enriquit<br />
gràcies a activitats fortament dependents<br />
de l’estat tendiran a fer servir el seu poder<br />
sobre les institucions per afavorir els<br />
sectors que les han fet riques
66<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
VICENT PARTAL<br />
PER QUÈ VILAWEB HA DECIDIT DE RENUNCIAR A<br />
LA SUBVENCIÓ PER PROJECTES DE LA GENERALITAT?<br />
Un any més, el repartiment<br />
de la publicitat de la<br />
Generalitat presenta<br />
discriminacions importants<br />
<strong>La</strong> Generalitat de Catalunya va fer públic ahir l’informe anual en què explica<br />
en què i amb qui s’ha gastat els diners de la publicitat institucional.<br />
Gràcies al fet que el govern català fa aquest exercici de transparència –cal<br />
recordar que és gairebé l’única institució que el fa–, tots podem tenir una<br />
noció bastant exacta sobre com les relacions entre la política i els mitjans<br />
contaminen la societat catalana.<br />
Novament, la desproporció entre les xifres que reben unes capçaleres i<br />
unes altres és enorme i no es poden explicar amb criteris purament tècnics.<br />
I novament es repeteix aquesta tendència tercermundista que fa que<br />
la proximitat política als responsables de torn de la gestió de la publicitat<br />
es traduesca en més diners per a ells. Sovint d’una manera que tan sols es<br />
pot considerar escandalosa.<br />
Ni que siga sols parcialment –d’ençà del mes de maig–, l’any 2021 la<br />
gestió dels diners de la publicitat de la Generalitat va estar en mans d’una<br />
conselleria gestionada per Junts –els darrers anys havia estat gestionada<br />
per Esquerra– i <strong>VilaWeb</strong> torna a ocupar una posició clarament incoherent,<br />
que s’ha de qualificar de discriminatòria. Com a diari, sempre hem estat<br />
conscients que molestem a tothom.<br />
L’any 2021, en l’apartat de premsa digital, <strong>VilaWeb</strong> va rebre campanyes<br />
publicitàries de la Generalitat de Catalunya per un valor de 158.087 euros.<br />
I al seu costat el diari Ara en va rebre 1.547.172, deu vegades més. I <strong>La</strong> Vanguardia,<br />
1.030.554; el Nacional, 662.242; El Periódico, 502.108; Nació Digital,<br />
455.191; Público, 381.126; i Time Out, 257.476.<br />
<strong>La</strong> publicitat de la Generalitat manté la desproporció en favor del grup<br />
Godó, l’Ara i el Nacional<br />
Ja hem expressat alguna altra volta la nostra preocupació per unes xifres tan<br />
escandaloses com aquestes. Pensem que la Generalitat gasta massa diners en<br />
mitjans i per això la nostra protesta no té a veure amb què puguen invertir<br />
en nosaltres ni reclama un sol euro més per a <strong>VilaWeb</strong>. Ens preocupa que<br />
hi haja mitjans l’existència dels quals depenga gairebé completament dels<br />
diners de les institucions, cosa que els converteix inevitablement en mitjans<br />
captius. I que el govern pense que pot influir en l’opinió pública dopant els<br />
mitjans per a després collar-los.
67<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
D’ençà del 2004 hem treballat decididament per un<br />
model de subscripció voluntària, per la creació d’una<br />
comunitat de lectors que vulguen protegir la nostra<br />
independència, que ha estat, és i serà la garantia de<br />
l’exercici periodístic de <strong>VilaWeb</strong><br />
D’ençà que va començar <strong>VilaWeb</strong>, el 1995, aquest diari sempre ha guanyat<br />
diners per l’activitat pròpia, convençut que no podia dependre de les<br />
institucions sense que això posàs en perill el sentit del projecte. I d’ençà del<br />
2004 hem treballat decididament per un model de subscripció voluntària,<br />
per la creació d’una comunitat de lectors que vulguen protegir la nostra<br />
independència, que ha estat, és i serà la garantia de l’exercici periodístic<br />
de <strong>VilaWeb</strong>.<br />
No és fàcil aquest camí. Vam trigar onze anys a aconseguir que dos mil<br />
lectors es fessen subscriptors. Però, malgrat això, no vam defallir en cap<br />
moment, convençuts que aquell era i és el camí. Després hi ha hagut salts<br />
que ens han catapultat als més de 22.000 subscriptors que som avui. I tenim<br />
fixat l’objectiu d’arribar a 30.000 subscriptors, pel cap baix, per a consolidar-nos<br />
definitivament i encarar amb totes les garanties les dècades<br />
vinents de publicació d’aquest diari.<br />
I avui aquest esforç tan gran el reivindiquem en la constància i la coherència<br />
i volem explicar que respon a dues raons. En primer lloc, a tot el<br />
món, tots aquells diaris que podem comparar amb <strong>VilaWeb</strong> han coincidit a<br />
impulsar programes de subscripció i a demanar als lectors que els ajuden<br />
a publicar-se. Creiem que aquest és el model correcte i encertat de fer una<br />
empresa periodística en el moment actual.<br />
Però també ho fem, i volem deixar-ho ben clar, perquè estem compromesos<br />
amb la idea de fer un país millor i una societat millor. I per aconseguir-ho<br />
no sols cal canviar la política. Cal canviar-ho tot, també els mitjans i la<br />
dependència que tenen del poder. És per aquest motiu que avui us volem<br />
anunciar que hem renunciat, amb plena consciència, a presentar-nos a les<br />
subvencions per projecte que convoca la Generalitat de Catalunya.<br />
<strong>VilaWeb</strong> accepta la subvenció estructural que atorga la Generalitat, perquè<br />
és una subvenció que en el curs dels anys s’ha anat consolidant d’acord amb<br />
unes regles de repartiment molt concretes que fan difícil la discrecionalitat.<br />
Però <strong>VilaWeb</strong> no participarà ara en un nou sistema de subvencions que ha<br />
estat instituït per a repartir discrecionalment diners als mitjans també des<br />
del Departament de la Presidència, que en aquest cas és a les mans d’ERC,<br />
partit que en aquest període ja no gestiona el repartiment de la publicitat<br />
institucional.<br />
En un moment en què caldria reduir de manera important els diners que la<br />
Generalitat gasta en mitjans, no creiem que calga obrir una nova finestra<br />
per al repartiment discrecional de diners, que podria derivar, com passa amb
68<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
EDITORIAL<br />
VICENT PARTAL<br />
Per tot plegat, avui he de donar les gràcies d’una manera<br />
molt especial als més de 22.000 lectors de <strong>VilaWeb</strong> que ja<br />
se n’han fet subscriptors i que amb la seua generositat ens<br />
ajuden a fer un país millor, en aquest cas concret a partir<br />
dels mitjans.<br />
la gestió de la publicitat institucional, en clientelisme polític. De la mateixa<br />
manera, i per la mateixa raó, denunciem un any més que el repartiment de la<br />
publicitat és una via intencionada d’influir des de la política en els mitjans –<br />
en el cas de <strong>VilaWeb</strong>, intentant ja fa anys que tanquem per manca de recursos.<br />
Per tot plegat, avui he de donar les gràcies d’una manera molt especial als<br />
més de 22.000 lectors de <strong>VilaWeb</strong> que ja se n’han fet subscriptors i que amb<br />
la seua generositat ens ajuden a fer un país millor, en aquest cas concret a<br />
partir dels mitjans. Aquests darrers temps tots heu estat testimonis dels grans<br />
passos endavant que hem fet com a diari, l’obertura de la redacció de València,<br />
les Històries de <strong>VilaWeb</strong>, la incorporació del Paraulògic i la maqueta nova,<br />
entre els darrers. Sapigueu que en farem més i que no pararem de treballar.<br />
Perquè estem convençuts que podem fer el millor diari imaginable en català.<br />
Perquè sabem que podem fer-lo mantenint el compromís amb la nostra<br />
societat, amb la nostra nació, un compromís que <strong>VilaWeb</strong> ha demostrat des<br />
de bon començament, ara fa vint-i-set anys. I, evidentment i sobretot, per<br />
a respondre de manera adequada, com cal, a la vostra confiança.<br />
PS1. A partir d’avui ja podeu descarregar la nova versió de l’aplicació de<br />
<strong>VilaWeb</strong> per a iPhone. Aquesta nova versió inclou els canvis de la nova<br />
maqueta i les facilitats per als subscriptors, com ara la de no veure anuncis.<br />
Per motius aliens a <strong>VilaWeb</strong>, aquesta versió de l’app no s’ha pogut posar a<br />
disposició dels lectors fins avui.<br />
PS2. Si encara no en sou subscriptors, sapigueu que necessitem que us en<br />
feu. Si voleu apuntar-vos-hi, aneu a aquesta pàgina.
69<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
CARME JUNYENT<br />
DE MATEMÀTIQUES I GIMNÀSTICA<br />
Com que les coses no van<br />
així, torno a dir, com el<br />
2015: el 25%? Sí, si us<br />
plau, però de debò<br />
M’excuso per endavant per saltar-me una norma autoimposada: utilitzar<br />
aquesta col·laboració setmanal tan poc com sigui possible per escriure articles<br />
de llengua. Si ho faig ara és perquè no voldria deixar sense resposta aquells<br />
que em demanen per què. Per què dic el que dic. Com puc dir el que dic. No<br />
negaré que pot ser que sigui per desesperació, perquè crec que si no trobem<br />
el desllorigador ben aviat, no trigarem a entrar en un punt del qual el retorn<br />
és molt difícil, si no impossible. Però també és per la urgència d’aprofitar<br />
un canvi que no ens va a favor, però que podria ajudar a clarificar les coses<br />
i, sobretot, que ens interpel·la. Naturalment, puc estar equivocada. És més,<br />
segurament estic equivocada però és que els altres tampoc no l’han encertada<br />
i ni tan sols han rectificat.<br />
Com que les xarxes arriben a tot arreu, fa uns dies els meus alumnes em<br />
van preguntar per què deia això: “Entre matemàtiques en català i educació<br />
física en castellà o matemàtiques en castellà i educació física en català jo<br />
trio la segona opció.” En realitat la resposta me la van donar ells. Una va dir<br />
que, al seu institut, només tres assignatures es feien en català. Una altra va<br />
dir que, al seu, tan sols es feien en català disseny i llengua catalana. I jo ja he<br />
perdut el compte de les vegades que m’han dit –o he vist– coses semblants.<br />
Fa anys que veig com, pares que volen que els seus fills rebin l’ensenyament<br />
en català, els porten a la concertada perquè a la pública no se’n surten. Bé,<br />
no cal que m’allargui amb això, he publicat prou articles i de fa anys sobre<br />
la qüestió, i no us diré “jo ja ho deia” perquè tant de bo no fos així, però a la<br />
situació en què ens trobem ara no hi hem arribat inopinadament.<br />
Fa anys que, en l’ús de la llengua a l’ensenyament, s’ha anat estenent sigui<br />
la indiferència, sigui la inconsciència. L’ús del castellà com a llengua d’ensenyament<br />
s’ha anat escampant sense que ningú amb poder per posar ordre hi<br />
fes res. L’informe del Síndic ho mostrava en xifres que, la veritat sigui dita,<br />
a tothom li semblen molt optimistes però que, fins i tot si són certes, ens<br />
demostren que això del català com a llengua vehicular de l’ensenyament no<br />
és cert. El fet és que hi ha molts alumnes que acaben l’ensenyament secundari<br />
sense ser competents en català. És possible que un alumne acabi batxillerat<br />
sense haver parlat català a l’institut? Doncs pel que diuen els professors i<br />
pel que constatem a la universitat, sí. Aquests alumnes surten amb el català<br />
aprovat? Sí. I, amb aquest panorama, què fem?<br />
Ja sabem que hi ha el grup del “ni un pas enrere”. A aquests, jo els demano<br />
com canviarien una dinàmica que fa anys que dura. Com es fa per, de cop i<br />
volta, capgirar el procés de recessió de la llengua a l’escola. I, si no és de cop<br />
i volta, quan creuen que s’hauria de fer. També hi ha el grup de “la immersió<br />
és un model d’èxit”. Aniria bé saber què entenen per “èxit”, perquè si
70<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
Una de les coses que tampoc no es poden dir és que potser l’escola<br />
no és el lloc on salvar la llengua. Potser l’escola és el lloc on es<br />
fossilitza la llengua i ens queda ben bonica per al museu, però no<br />
per a la vida<br />
repassem les Enquestes d’Usos Lingüístics de la Població el que trobem és<br />
una caiguda sostinguda de les xifres. Vés a saber, potser això sí que és un èxit<br />
perquè, diuen, “podríem estar pitjor”. També hi ha el grup del “no n’hi ha<br />
per a tant”. I el grup de “això al meu institut no passa”. I, és clar, també hi<br />
ha el grup dels que, per intentar de fer-ho bé, són titllats de fonamentalistes,<br />
talibans i uns altres qualificatius menys amables. Ben segur que me’n deixo<br />
molts, però el cas és que, entre els uns i els altres, ens quedem sense llengua.<br />
Una de les coses que tampoc no es poden dir és que potser l’escola no és el<br />
lloc on salvar la llengua. Potser l’escola és el lloc on es fossilitza la llengua i<br />
ens queda ben bonica per al museu, però no per a la vida. Hem posat tantes<br />
esperances en l’escola que, mentrestant, hem anat perdent l’esport (en<br />
quina llengua funciona el futbol a casa nostra?), el lleure (oh, els esplais on<br />
ensinistren els monitors perquè parlin en inclusiu però no perquè parlin en<br />
català), per no parlar dels audiovisuals, de les xarxes, del món referencial<br />
de la canalla. I, mentrestant, avis que es troben que els néts els parlen en<br />
castellà, nanos amb el català com a llengua inicial que es relacionen entre<br />
ells en castellà i abrandats que parlen en castellà als desconeguts mentre es<br />
queixen que no hi ha manera que parlin català.<br />
Com que no en tenim prou, ara arriba la resolució de compliment immediat<br />
segons la qual a l’escola s’ha de fer almenys el 25% de castellà en matèries<br />
troncals. Sí, és clar, ens plantem. No passaran. I què? Ens plantarem tots a<br />
totes les escoles? No fa gaire llegíem a <strong>VilaWeb</strong> l’entrevista que li van fer a<br />
Alícia Monterroso, una dels molts encausats que tenim a casa nostra. Una de<br />
les seves respostes em va colpir molt: “Ara que ja l’he passat, tinc claríssim<br />
que no em tornaran a prendre el pèl. El dia que surti al carrer serà perquè<br />
surt molta gent i la <strong>revolució</strong> la fem des del poble o perquè realment les coses<br />
estiguin preparades amb cara i ulls i ens demanin que tornem a fer pinya<br />
els polítics i la ciutadania, però amb una cosa sòlida darrere.” Al sentiment<br />
d’estafa s’hi afegeix el de la inutilitat del gest. De veritat que esperem que<br />
mestres i professors s’arrisquin per acabar de la mateixa manera? Jo no em<br />
veig amb cor.<br />
Però, i si el 25% fos la sacsejada que ens convenia? Perquè, si més no, ara<br />
és evident que la llengua no la triem nosaltres. Ara no hi ha dubte –si és que<br />
n’hi havia– de quina és la intenció. Si això tampoc no ens fa reaccionar,<br />
aleshores és que potser no hi ha res a fer i no cal que ens autoenganyem més.<br />
Si assumim el 25%, la qüestió immediata és com. <strong>La</strong> resolució diu que ha<br />
de ser en una “matèria troncal”, un concepte que cada cop és més rar en<br />
l’ensenyament, però això també ens diu que ni jutges ni denunciants saben
71<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
CARME JUNYENT<br />
Què m’agradaria?<br />
Una escola amb<br />
respecte per<br />
la diversitat<br />
lingüística i la<br />
comprensió en<br />
què tots, parlem<br />
la llengua que<br />
parlem, siguem<br />
responsables de<br />
la preservació<br />
del patrimoni<br />
lingüístic mundial<br />
de què parlen. I justament perquè no saben de què parlen ni com funciona<br />
un centre d’ensenyament crec que el 25% s’ha de poder mesurar de manera<br />
nítida. Si avaluem usos lingüístics en àmbits diversos, es pot crear molta<br />
confusió i, en cas de dubte, ja sabem qui hi sortirà perdent. De fet, ara mateix<br />
els directors de centre amb qui he pogut parlar em diuen que no saben com<br />
fer-ho perquè això dels percentatges en usos lingüístics és, si més no, un<br />
concepte bastant críptic (o és que seríeu capaços de dir vosaltres mateixos<br />
quin percentatge de cada llengua que parleu feu servir? Aquesta pregunta<br />
només la poden respondre els monolingües, per això fan aquestes demandes).<br />
Sigui com sigui, jo crec que el que diu la resolució (llengua castellana<br />
+ una assignatura troncal) seria el més fàcil.<br />
Quan he fet servir l’exemple de les matemàtiques, molts m’han fet escarafalls.<br />
No cal que siguin les matemàtiques, senzillament em semblen<br />
l’emblema d’allò que és “acadèmic” a l’escola en oposició a l’educació física,<br />
que seria a l’altre extrem. El que vull dir és que prefereixo que sigui qualsevol<br />
àmbit on parla més el professor per fer-ho en castellà que en qualsevol dels<br />
àmbits on hi ha l’ús més espontani de la llengua. Per què? Doncs perquè el<br />
que necessitem és revitalitzar-ne l’ús.<br />
Fa bastants anys, Joan Domingo va fer un estudi sobre els usos lingüístics<br />
als centres educatius de l’Anoia: En aquell moment (fa uns quinze anys, pel<br />
cap baix) la dada que més em va sorprendre va ser que la matèria que es feia<br />
més en castellà era l’educació física (per sobre del 70%). Quan ho comentava<br />
sempre deia que no entenia per què justament això passava en la matèria<br />
on es fan menys faltes d’ortografia. I l’acudit no feia gràcia, però ningú no<br />
s’adonava que teníem oberta una via d’aigua ben gran i que perdíem un<br />
àmbit que en bona part ja havíem perdut també al carrer. Fins ara, la bretxa<br />
no ha parat de créixer i no parem de perdre.<br />
Què m’agradaria? Una escola amb respecte per la diversitat lingüística i la<br />
comprensió en què tots, parlem la llengua que parlem, siguem responsables<br />
de la preservació del patrimoni lingüístic mundial i, en la mesura que<br />
només té sentit revitalitzar llengües en el territori on s’han desenvolupat,<br />
a nosaltres ens han tocat el català, l’aranès i la LSC en aquesta tasca. Això<br />
és el que m’agradaria, però, com que les coses no van així, torno a dir, com<br />
el 2015: el 25%? Sí, si us plau, però de debò.<br />
Fa molts anys que parlo d’aquesta qüestió, he treballat en projectes amb<br />
l’objectiu d’aportar propostes per capgirar la deriva que tenim i, com sempre,<br />
m’han dit de tot per explicar-ho. Fa uns dies, en un intercanvi d’opinions<br />
sobre el tema amb la consellera Irene Rigau a Catalunya Ràdio, va dir una<br />
cosa no sé si sorprenent: que no està prohibit fer classes en castellà. Això ho<br />
sabem tots. Tampoc no era obligatori i ara sí que ho serà. <strong>La</strong> conseqüència<br />
immediata és que ara, el català, si més no en un 25%, estarà prohibit i ferlo<br />
servir en aquests àmbits serà punible. Progressen adequadament, trobo.<br />
Afegeixo una postdata que potser no cal: això és el que jo crec. Pel que he<br />
vist, ni el Departament d’Educació ni el Consell Lingüístic Assessor comparteixen<br />
aquesta idea. Ben segur que afortunadament no prosperarà, però,<br />
facin el que facin, només demano una cosa: que no ens enganyin més.
72<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />
MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />
TOCAR ELS COLLONS ALS ESPANYOLS<br />
Clara Ponsatí és<br />
doblement lliure, malgrat<br />
viure exiliada: no pertany<br />
a cap partit i no és esclava<br />
del políticament correcte,<br />
perquè la formació<br />
anglosaxona li ha<br />
ensenyat que dir les coses<br />
pel seu nom és una virtut i<br />
no un defecte<br />
“Com menys por tenim, més toquem la pera als espanyols. <strong>La</strong> meva gran<br />
causa, mentre no pugui fer res millor, és ser un corcó per als espanyols. Vist<br />
que això de la independència és molt complicat, entretant almenys fem coses<br />
que toquin els collons als espanyols.” Clara Ponsatí dixit i amén. Diàleg sí<br />
i sempre, però tocar la pera i els collons també. El famós problema catalán<br />
que tant preocupava Felipe González i ha continuat preocupant els cabdills<br />
que l’han succeït només continuarà essent un problema si els catalans som<br />
problemàtics: és tan obvi que fins i tot fa vergonya d’escriure-ho.<br />
Em costa d’imaginar cap conseller de la Generalitat de dalt, i ja no diguem<br />
de la de baix, dient o escrivint frases com aquestes. Fins i tot fent un exercici<br />
de retrospectiva, així, d’entrada, no em ve cap nom dels darrers governs<br />
capaç d’engaltar-les tan fresques. Bé, segurament Joan Carretero sí. I potser<br />
Felip Puig al final d’un sopar amb molt de vi. O Joan Puigcercós amb els seus<br />
amics de Ripoll.<br />
Però posar-ho negre sobre blanc a les pàgines d’un llibre, la 319 de Molts i<br />
ningú per a ser exactes, i que resti per a la posteritat, això ho ha fet una dona<br />
valenta de nom Clara Ponsatí. <strong>La</strong> qui va ser consellera d’Ensenyament durant<br />
uns quants mesos abans del referèndum del Primer d’Octubre és doblement<br />
lliure malgrat viure exiliada: no pertany a cap partit i no és esclava del políticament<br />
correcte, perquè la formació anglosaxona li ha ensenyat que dir<br />
les coses pel seu nom és una virtut i no un defecte. Perquè, com diu ella, la<br />
llibertat comença dient la veritat.<br />
Molts i ningú ja fa un parell de mesos que es va publicar, però com que<br />
jo sempre acostumo a anar un compàs tard, també amb les lectures, em<br />
permeto de parlar-ne ara i així contribuirem a fer-ne difusió i a fer allò que<br />
Andreu Barnils reclamava en un article preciós: no reduir aquest gran llibre<br />
a un llibre més del procés i allargar-li la vida. I és ben cert que aquestes<br />
pàgines que s’anuncien com un embastat de memòries i històries diverses<br />
van molt més enllà d’un llibre processista. De fet, la majoria de pàgines van<br />
dedicades als parents, una família de pintors, forners, esportistes i farmacèutics,<br />
amics de Foix i de Riba. Una família com tantes i alhora única, que<br />
ens permet d’entendre molt millor la trajectòria vital i política de la neboda<br />
de Raimon Obiols, que el dia que va al Palau de la Generalitat a rebre l’oferta<br />
de ser consellera s’hi presenta vestida amb texans i xancletes.<br />
Del procés no en parla pas gaire el llibre, però quan en parla és demolidor<br />
i et permet d’entendre coses. Com a mostra, aquest botó: “Un cop al govern<br />
de seguida vaig notar que era un grup humà poc compacte, no hi veia cap<br />
cohesió, i això em va inquietar molt. Em va sorprendre que, davant la mag-
73<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />
I és ben cert que aquestes pàgines que<br />
s’anuncien com un embastat de memòries<br />
i històries diverses van molt més enllà d’un<br />
llibre processista<br />
nitud del que dèiem que estàvem a punt de fer, ens reuníssim un cop a la<br />
setmana i encara gràcies [...]. Una altra de les coses que més em xocaven és<br />
que a en Puigdemont no el veies manar. Mai. Jo, en Puigdemont president de<br />
la Generalitat, no el vaig veure manar mai. Hi havia com un pacte implícit: de<br />
les coses difícils val més que no en parlem, perquè no ens posaríem d’acord.<br />
I no se’n parlava. En conjunt, al govern, hi vaig detectar molt poques idees.”<br />
O aquest altre botó de propina: “Em va semblar que tot el que, per lògica,<br />
hauria d’haver estat succeint, en un govern que planificava fer la independència,<br />
no es veia per enlloc. D’entrada, vaig pensar que tot devia tenir alguna<br />
explicació. [...] Em va costar unes quantes setmanes adonar-me que el problema<br />
no era que jo estigués desinformada o que no raonés correctament. El<br />
problema era que les coses no estaven passant, ni s’estaven pensant, i ni tan<br />
sols s’estava pensant en què s’havia de pensar!” Aquí Ponsatí fa de portaveu<br />
de molts que vam creure que les coses es feien i que si no en teníem notícia<br />
era perquè calia mantenir-les en secret. I no, resulta que tot era una catxa.<br />
M’agrada molt el final optimista del llibre, ara que predomina una barreja<br />
explosiva de pessimisme, desconcert i escepticisme: “No crec que el 2017<br />
fos la nostra última oportunitat. Més aviat va ser la prova que encara hi<br />
som. I ja fa molt que hi som. És cert: no és segur que deixant-hi la pell ens<br />
en sortirem. El que és segur és que mentre hi deixem la pell continuarem<br />
sent catalans. I pagarà la pena lluitar.” Lluitar. Fer xarxa. Conspirar. Ocupar<br />
posicions. Desobeir. Anar-hi. No defallir. Bastir projectes. Construir aliances.<br />
Formar-se. Resistir. Ser un corcó. Tocar els collons.<br />
Deixo per al final un aclariment políticament correcte, que jo no sóc tan<br />
valent com la Clara Ponsatí: ja sé que parlar dels espanyols així en genèric<br />
és un error, que no es poden confondre els ciutadans amb l’estat al qual<br />
pertanyen, amb les seves estructures i les seves clavegueres. I crec que Clara<br />
Ponsatí també ho sap i quan parla d’espanyols no es refereix als qui voten<br />
Izquierda Comunera, són del Rayo i tenen els avis republicans enterrats al<br />
marge d’un camí ral. No, m’hi jugaria un pèsol que més aviat es refereix als<br />
espanyols catalanofòbics, els aporellistes, els qui ens espien, ens peguen, ens<br />
jutgen, ens engarjolen i ens envien a l’exili. Aquells a qui no agrada que es<br />
parli, s’escrigui o es pensi en català. Els qui ens voldrien esborrar del mapa.<br />
Els qui, a més de tocar-nos els nostres, de collons, si poguessin saltarien els<br />
prolegòmens i ens afusellarien com van fer amb Lluís Companys. D’aquests<br />
espanyols parlem.
74<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
INTERPRETACIONS<br />
Si la lectura és una<br />
experiència, tot allò que<br />
els passa als personatges<br />
d’una novel·la neix amb<br />
ella i des d’ella, i cal que<br />
el lector en sigui posseït<br />
Ni que ho anunciï solemnement al frontispici d’una novel·la o d’un poemari,<br />
cap escriptor no parla mai de si mateix en tant que persona corrent. I menys<br />
encara pot pretendre que la seva lectura sigui comprensible com una carta<br />
comercial –aquella benèfica aspiració de Gabriel Ferrater i Gil de Biedma–,<br />
perquè la posició del lector, en cada cas, és del tot distinta. El lector que aspiri<br />
a conèixer Stendhal per la seva autobiografia, Vie d’Henri Brulard, o Gabriel<br />
Ferrater a través de la veu del poema “In memoriam”, encara no ha après<br />
de distingir entre vida i literatura. O, si es vol, entre experiència moral i<br />
condensació artística. Velázquez, pintor reial, només obeïa a un “monarca”:<br />
el seu ofici, tècnica, art, o com se’n vulgui dir, expressió i prolongació de la<br />
consciència de l’artista a través de la pintura. Per aquest motiu, contemplar<br />
un quadre de Velázquez no és pas inferior, com a experiència estètica, a llegir<br />
el <strong>La</strong>zarillo o el Buscón, pretesos exemples de vida real –potser és més “acumulable”,<br />
no ho sé pas: Cervantes pot llegir-se sense passar per la Celestina,<br />
però dubto que es pugui copsar Goya sense haver passat per Velázquez.<br />
Sigui com vulgui, el lector no pot esperar l’ajuda de cap escriptor (o artista)<br />
seriós perquè li aplani el camí cap a presumptes veritats. A banda que la veritat<br />
de Dickens no és pas la de Baroja, ni la de Porcel és la de García Márquez,<br />
vegeu, si exemples en calguessin, com Stendhal, en la citada autobiografia,<br />
porta constantment el lector al seu terreny amb jocs de mans propis de la<br />
ficció (“això potser va passar…”, “més o menys jo devia tenir…”, “què n’ha<br />
de fer el lector de tot això…”); per a l’autor, la veritat és ell objectivat en un<br />
narrador que, es diu, subjectivament Jo, fins al punt que busca una genealogia<br />
italiana a la seva família materna per tal de justificar el seu amor per Itàlia.<br />
De la mateixa manera, Ferrater, en el seu primer llibre (Da nuces pueris),<br />
que discorre pels camins de les novel·les d’aprenentatge (bildungsroman),<br />
utilitza tècniques narratives a conveniència recorrent a la primera persona, a<br />
l’omnisciència, al diàleg indirecte, etc.; un cop tanca el llibre, el lector no pot<br />
dir que coneix l’experiència emotiva i moral de Ferrater, com ell pretenia, en<br />
un moment de la seva adolescència (“In memoriam”), sinó que ha escoltat<br />
la veu d’un home a la vora del foc –gran mèrit de la tècnica compositiva, com<br />
passa amb Philip <strong>La</strong>rkin, i no pas de la sinceritat emotiva: no pas per casualitat<br />
a Ferrater li agradaven l’eixutesa medieval o el Brecht pillastre– que<br />
li ha narrat un bocí de vida (adolescència) en el marc de la guerra civil del<br />
seu país. <strong>La</strong> qualitat de l’experiència lectora és cosa de cadascú: diferenciar<br />
entre veu narradora –que només ens parla de la imaginació de qui la<br />
governa– i peripècia vital de l’escriptor –que prou feina té a viure-la– és la<br />
condició indispensable per fer-se lector de profit. Cap mestretites no ens pot<br />
ensenyar si primer cal viure i, després, llegir; o llegir per aprendre de viure;<br />
o llegir i viure per anar tirant de la magna rifeta, com deia l’altre. Al cap i a
75<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
Perquè allò<br />
que compta, en<br />
última instància,<br />
no és pas la<br />
quantitat de<br />
veritat sabuda<br />
que l’autor<br />
diposita en una<br />
novel·la, sinó<br />
l’ús que fa dels<br />
mecanismes de<br />
l’escriptura per<br />
crear la matèria<br />
autònoma del<br />
seu relat<br />
la fi, treure profit de la lectura és una tasca que dura tota la vida, comparable<br />
a la posada a punt d’un atleta esforçat, sota el guiatge d’un entrenador<br />
més o menys capacitat i exigent (representat pels autors que freqüenti el<br />
lector): qui la practica, però, només ha de competir amb si mateix. <strong>La</strong> bondat<br />
de l’estructura ficcional creada per un autor no procedeix de la veritat<br />
percebuda –que, en el cas de l’exiliada Mercè Rodoreda, per exemple, no li<br />
hauria permès d’escriure <strong>La</strong> plaça del Diamant tal com la coneixem–, sinó<br />
de la seva visió del món i del seu domini de la llengua, que en fan l’estil; de<br />
la passió creadora que l’arrossega; i de la capacitat d’arrossegar el lector de<br />
cap a cap del llibre mitjançant la tensió entre autora (a un pas de caure en la<br />
temptació d’intervenir entre lector i personatge, de tant com se li endevina<br />
l’ànsia que la seva Natàlia sigui ben entesa), veu narradora (a un pas de la<br />
naturalitat impostada: una mena de falset) i personatges (amb moviments<br />
pendulars entre l’interior i l’exterior, a cavall de la negació i l’acceptació de<br />
l’aspra realitat, l’amor i el distanciament, la lluita i l’abandó).<br />
Perquè allò que compta, en última instància, no és pas la quantitat de<br />
veritat sabuda que l’autor diposita en una novel·la, sinó l’ús que fa dels<br />
mecanismes de l’escriptura per crear la matèria autònoma del seu relat: a<br />
tall d’exemple, no és pas el mateix fer viure al lector la sensació del pas del<br />
temps a l’interior de la novel·la que utilitzant rètols propis del cinema mut:<br />
“Al cap de set anys…”.<br />
En Balzac, és interessant d’esbrinar si els inventaris d’objectes, la quantitat<br />
d’andròmines d’antiquari que apilota en <strong>La</strong> Comèdia humana responen a<br />
una necessitat material de l’autor (omplir pàgines i pàgines per cobrar de<br />
la impremta i pagar els seus creditors), o a una contínua fuga cap endavant<br />
a la recerca de territoris inexplorats, lligada a un moment històric en què la<br />
burgesia acumula béns com a expressió del seu poder –el regne de la mercaderia;<br />
però més important sembla escatir si Balzac aconsegueix que, en<br />
un moment donat, els seus personatges siguin interioritzats pel lector fins
76<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
JULIÀ DE JÒDAR<br />
<strong>La</strong> qüestió és com entenia Stendhal els<br />
mecanismes de la novel·la –vivacitat, el·lipsi,<br />
intuïció<br />
a ocupar-lo, a diferència de les persones reals, que ens resulten estranyes,<br />
opaques, tancades en una existència amb prou feines intuïda, ombrejada.<br />
L’acumulació balzaquiana, lluny de ser un valor en si mateixa, importa pel<br />
fet de saber si pot convertir un percentatge imponent dels seus personatges<br />
en ombres passatgeres, sense gruix. En aquest sentit, si la lectura és una<br />
experiència, i no pas el retorn a una experiència, tot allò que els passa als<br />
personatges d’una novel·la neix amb ella i des d’ella, i cal que el lector en<br />
sigui posseït –el dimoni de la lectura no és mera retòrica.<br />
El roig i el negre parteix d’un succés real (Stendhal no tenia gaire imaginació,<br />
i se’n vantava), però la qüestió és com entenia Stendhal els mecanismes de<br />
la novel·la –vivacitat, el·lipsi, intuïció: només cal anar al final i veure com<br />
resol en un parell de línies l’execució de Julien Sorel. (Aquí cal dir que cada<br />
tècnica novel·lística demana que el lector se situï en les coordenades amb què<br />
l’autor traça el seu relat: Stendhal vol un lector intuïtiu, ràpid de reflexos,<br />
capaç d’agafar al vol el que s’amaga rere un gest casual, una mirada perduda,<br />
un mot deixat caure com de passada: exigeix i crea un lector d’esperit: de fet,<br />
un germà tan hipòcrita com ell.) A través de Julien Sorel, Stendhal es projecta<br />
com qui era –noi de províncies, ambiciós, escàs de recursos, seductor<br />
intel·lectual, grimpaire marginal–, mentre que, amb el Fabrizio del Dongo<br />
de <strong>La</strong> cartoixa de Parma, pouant sense compassió en les últimes reserves de<br />
l’autor, dóna vida a l’home que volia ser–noble, ric, estimat. (És una obvietat<br />
que Stendhal aboca en Sorel l’odi a un pare per qui no se sent estimat i<br />
contra els mesquins poders locals del Delfinat; i encara podríem anar més<br />
enllà en aspectes menys evidents: en la novel·la, no es parla pràcticament de<br />
diners, però Stendhal, en la seva autobiografia, diu: “Els diners sempre van<br />
ocupar el cap del meu pare, i jo mai hi he pensat sense fàstic”, a la vegada<br />
que, en la seva família, “anava contra el pudor parlar de diners, els diners<br />
eren una trista necessitat”.)<br />
Stendhal no escriu partint d’emocions sinceres, però sap reanimar les<br />
imatges triades amb emocions amagades a les golfes de l’esperit o en estat de<br />
somieig o d’hibernació –tota una imatgeria íntima i secreta, que no és feta<br />
de dades collides a l’exterior, sinó que és l’autèntic arxiu amb què un autor<br />
confegeix els seus llibres: Proust en va aprendre. Per entendre-ho millor,<br />
només cal comparar un element real, com és l’evocació a l’autobiografia del<br />
gran casal de l’avi matern —“una casa superba”, “es va construir l’habitatge<br />
més bonic de la ciutat”, “hi havia una escala magnífica per a la seva època<br />
i un saló que podia fer trenta-cinc peus per vint-i-vuit”—amb la manera<br />
de transmetre’ns, literàriament, la fastuositat de la mansió de la família de<br />
Mathilde de la Mole a El roig i el negre: “Salons immensos, daurats i tristos.”<br />
A la casa de l’avi, la proximitat, el caliu; a la mansió parisenca, la distància,<br />
la fredor.
LA FOTO DE LA SETMANA<br />
Malgrat les traves meteorològiques, l’eclipsi s’ha vist arreu del país.<br />
El fenomen no passava d’ençà del gener del 2019.<br />
FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ.