La revolució VilaWeb

4
CRÒNICA
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
L’exposició “Revolució VilaWeb” es va inaugurar ahir al
Palau Robert de Barcelona per resumir els vint-i-cinc
anys del diari. Fundat per Assumpció Maresma, Vicent
Partal i Joan Subirats el 1995, els vint-i-cinc anys van
complir-se el 2020, en plena pandèmia de la covid, i
per això l’exposició no s’ha pogut inaugurar fins ara. Una
exposició que no tan sols repassa la història del diari digital
de referència dels Països Catalans, sinó que és el retrat d’un
món, un univers, uns referents i una manera d’entendre el
periodisme i el país.
Un univers que ahir es va reunir, en part, als jardins del Palau
Robert de Barcelona per donar el tret de sortida d’una exposició
que s’allargarà fins a la Mercè, el 25 de setembre. “Ens
tornarem a veure el 2045 per celebrar els cinquanta anys
d’aquesta nostra, ara sí, autèntica estructura d’estat”, deia
Jofre Llombart, secretari de Difusió de la Generalitat, del faristol
estant. “Necessitem mitjans que parlin de la nació sencera
amb qualitat i en contra de les mentides”, afegia Oriol Duran,
secretari de Comunicació del govern, que va parlar en lloc de la
consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, baixa a darrera hora
per raons personals. “Recordo l’any 1995, als premis Octubre
de València, que Vicent Partal ja feia d’oracle d’internet”, deia
la presidenta del parlament, Laura Borràs. “Del periodisme
nord-americà hem après que s’ha de gratar, gratar i gratar. Del
francès, que el periodisme és una forma de combat. I de l’italià,
que el periodisme pot elevar el debat”, deia Partal des d’un
faristol d’on va lamentar la baixa a darrera hora d’Assumpció
Maresma, fundadora i editora del diari.
Jardins del Palau Robert.
“Ho hem volgut molt gràfic, viu i amb humor, amb un discurs
optimista i renovador, que això és VilaWeb”, va explicar Julià
Guillamon, un dels dissenyadors de l’exposició al costat d’Albert
Planas. Tots dos fa molts anys que treballen plegats (han
fet l’exposició de Quim Monzó i els menús del Bar Velòdrom,
entre més) i aquesta exposició és, certament, molt visual, poc
lineal i amb tocs d’humor marca de la casa.
Vicent Partal fent una visita guiada.
Com a exemple de solució gràfica, hi ha l’apartat dels referents,
que apareixen en un gran mural com si fossin asseguts
a la redacció del diari del carrer de Ferlandina. S’hi veu Ramon
Barnils (“La Maresma i jo, tot el que sabem de periodisme ho
vam aprendre d’ell”, deia Partal), Julian Assange, Edward
Snowden, Albert Camus, Anna Politkóvskaia, Katherine
Graham, Oriana Fallaci, i amb l’afegitó de tres capçaleres: el
Temps, Libération i USA Today. Com a exemple d’humor, el
fet de fer parlar Jordi Badia, cap d’estil del diari, amb Ramon
Llull a l’apartat “Quina llengua fem servir”, on apareix el
llibre d’estil fet per Jem Cabanes; o la impactant imatge de
J.V. Foix amb una tauleta a la mà, en l’apartat del periodisme
republicà que VilaWeb té com a guia, i amb aquesta frase de