Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
72<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
MAIL OBERT<br />
MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />
MARTÍ ESTRUCH AXMACHER<br />
TOCAR ELS COLLONS ALS ESPANYOLS<br />
Clara Ponsatí és<br />
doblement lliure, malgrat<br />
viure exiliada: no pertany<br />
a cap partit i no és esclava<br />
del políticament correcte,<br />
perquè la formació<br />
anglosaxona li ha<br />
ensenyat que dir les coses<br />
pel seu nom és una virtut i<br />
no un defecte<br />
“Com menys por tenim, més toquem la pera als espanyols. <strong>La</strong> meva gran<br />
causa, mentre no pugui fer res millor, és ser un corcó per als espanyols. Vist<br />
que això de la independència és molt complicat, entretant almenys fem coses<br />
que toquin els collons als espanyols.” Clara Ponsatí dixit i amén. Diàleg sí<br />
i sempre, però tocar la pera i els collons també. El famós problema catalán<br />
que tant preocupava Felipe González i ha continuat preocupant els cabdills<br />
que l’han succeït només continuarà essent un problema si els catalans som<br />
problemàtics: és tan obvi que fins i tot fa vergonya d’escriure-ho.<br />
Em costa d’imaginar cap conseller de la Generalitat de dalt, i ja no diguem<br />
de la de baix, dient o escrivint frases com aquestes. Fins i tot fent un exercici<br />
de retrospectiva, així, d’entrada, no em ve cap nom dels darrers governs<br />
capaç d’engaltar-les tan fresques. Bé, segurament Joan Carretero sí. I potser<br />
Felip Puig al final d’un sopar amb molt de vi. O Joan Puigcercós amb els seus<br />
amics de Ripoll.<br />
Però posar-ho negre sobre blanc a les pàgines d’un llibre, la 319 de Molts i<br />
ningú per a ser exactes, i que resti per a la posteritat, això ho ha fet una dona<br />
valenta de nom Clara Ponsatí. <strong>La</strong> qui va ser consellera d’Ensenyament durant<br />
uns quants mesos abans del referèndum del Primer d’Octubre és doblement<br />
lliure malgrat viure exiliada: no pertany a cap partit i no és esclava del políticament<br />
correcte, perquè la formació anglosaxona li ha ensenyat que dir<br />
les coses pel seu nom és una virtut i no un defecte. Perquè, com diu ella, la<br />
llibertat comença dient la veritat.<br />
Molts i ningú ja fa un parell de mesos que es va publicar, però com que<br />
jo sempre acostumo a anar un compàs tard, també amb les lectures, em<br />
permeto de parlar-ne ara i així contribuirem a fer-ne difusió i a fer allò que<br />
Andreu Barnils reclamava en un article preciós: no reduir aquest gran llibre<br />
a un llibre més del procés i allargar-li la vida. I és ben cert que aquestes<br />
pàgines que s’anuncien com un embastat de memòries i històries diverses<br />
van molt més enllà d’un llibre processista. De fet, la majoria de pàgines van<br />
dedicades als parents, una família de pintors, forners, esportistes i farmacèutics,<br />
amics de Foix i de Riba. Una família com tantes i alhora única, que<br />
ens permet d’entendre molt millor la trajectòria vital i política de la neboda<br />
de Raimon Obiols, que el dia que va al Palau de la Generalitat a rebre l’oferta<br />
de ser consellera s’hi presenta vestida amb texans i xancletes.<br />
Del procés no en parla pas gaire el llibre, però quan en parla és demolidor<br />
i et permet d’entendre coses. Com a mostra, aquest botó: “Un cop al govern<br />
de seguida vaig notar que era un grup humà poc compacte, no hi veia cap<br />
cohesió, i això em va inquietar molt. Em va sorprendre que, davant la mag-
Change language