Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
41<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
VALTÒNYC<br />
persona sola, pel simple fet que t’hagi fet<br />
una crítica. Això mateix passa amb Esquerra<br />
Republicana. Tu els fas una crítica<br />
i de cop activen tots els bots a Twitter per<br />
atacar-te. Es nota molt quan passa. Tothom<br />
t’ataca amb el mateix argumentari,<br />
les mateixes frases. No volem crear una<br />
república? Què farem? Què no hi pugui<br />
haver autocrítica? Al final els faig una<br />
crítica legítima i raonada. Si això no és<br />
possible de fer ara que construïm aquesta<br />
república, que passarà quan la tinguem?<br />
Si no podem fer aquesta autocrítica, que<br />
ens diferenciarà d’Espanya?<br />
—Us heu sentit utilitzat?<br />
—No. Seria molt hipòcrita que et digués<br />
que sí. Jo també els he fet servir. Sóc a<br />
prop dels polítics catalans a l’exili, no<br />
tan sols perquè els estim o perquè crec<br />
que la seva causa és injusta. Sóc conscient<br />
que al seu costat el meu cas guanya<br />
visibilitat. En Puigdemont me l’estim.<br />
Puc mirar pel·lícules amb ell, fer broma<br />
i ajudar-lo si té un problema. Però això<br />
no impedeix que sigui conscient que si<br />
sóc al seu costat tindré més visibilitat. Si<br />
estigués sol, no m’haurien fet tant de cas.<br />
Però som conscients d’això i no ens ho<br />
podem retreure. Al final som aquí lluitant<br />
per sobreviure. Estic convençut que ells<br />
també m’han usat, com jo a ells. Però a mi<br />
no em molesta, això. A mi, em molesta el<br />
màrqueting digital. Què fem? Lluitem pels<br />
drets fonamentals o fem màrqueting per<br />
aconseguir més socis? I això és una cosa<br />
que em grinyola, d’entitats com Òmnium<br />
o l’ANC, però també del Consell per la<br />
República, que ho tinc a prop i col·laboro<br />
amb ells. Sempre que puc, els faig aquesta<br />
crítica. Només volen socis? O volen fer<br />
polítiques reals per canviar coses? Em<br />
molesta que ara toca que tothom faci un<br />
tweet sobre mi, i després res. És com quan<br />
el Barça guanya. Tothom ho celebra. Però<br />
i quan les coses no van tan bé?<br />
—No valen els piulets, oi?<br />
—Fer un vídeo o un tweet de poc serveix.<br />
És més important venir a Bèlgica i ferme<br />
una abraçada. Parlem i construïm<br />
Esper que tot això que he<br />
après pugui servir per a<br />
ajudar la gent que tingui<br />
una situació similar a la<br />
meva. Vull ser un exemple<br />
de lluita i de resistència.<br />
Per això fa uns anys vaig<br />
crear la plataforma Ni un<br />
Pas Enrere<br />
una estratègia. Així és com m’ajudes de<br />
veritat. A mi que em facis una campanya<br />
de suport, i que això només et serveixi<br />
per a tenir més socis, no m’aporta res.<br />
Però no és que em senti utilitzat, és que<br />
no m’agrada el sistema. En realitat a la<br />
música passa alguna cosa semblant. He<br />
deixat de fer música perquè s’ha convertit<br />
en una cosa molt ràpida. Ens hem<br />
acostumat a les històries de l’Instagram.<br />
Tot va ràpid i dura vint-i-quatre hores.<br />
Fer una cançó implica molta feina, perquè<br />
la gent només l’escolti vint-i-quatre<br />
hores. Ens emborratxen d’informació i<br />
contingut i això ens afecta tots els sentits.<br />
Passa una cosa avui, tothom en parla i<br />
s’hi manifesta. I l’endemà ni se’n recorden,<br />
ja estan pendents d’una altra cosa.<br />
—Això ho heu viscut amb la música?<br />
—Sí. Quan van sortir els nostres casos,<br />
tots els festivals van dir que ens programarien<br />
a mi i en Pablo Hasel. L’any<br />
següent ningú no se’n recordava, de<br />
nosaltres. Em va fer mal que enguany<br />
el Canet Rock vagi a Mallorca i no s’hagin<br />
recordat de mi. Encara que fos de<br />
manera simbòlica, posant-me al cartell.<br />
Al final, què som per a aquesta gent? Només<br />
un reclam publicitari? Segurament<br />
hauria de callar més.<br />
—Ja està bé que algú ho digui.<br />
—Supòs. Ahir en Toni Soler em va trucar<br />
perquè sortís al seu programa. Li<br />
vaig dir que no. En Toni Soler se’n riu<br />
molt dels exiliats. No només en el seu<br />
programa, sinó també en els articles<br />
que escriu. Parla del castell de Waterloo,<br />
com si nosaltres fóssim tots bojos<br />
i només féssim el que diu Puigdemont.<br />
Entenc que digui coses així quan fa humor,<br />
però en els articles no fa humor,<br />
fa anàlisi política. Toni Soler humilia<br />
l’exili, i després em demana que surti<br />
el seu programa? Supòs que és el<br />
que estan acostumats a fer. Però a mi<br />
no m’hi trobaran, en aquest món ple<br />
de falsedats. Li vaig dir que no, de males<br />
maneres.<br />
—Mirem endavant? I ara què?<br />
—Fins ara havia posat el meu cas en<br />
favor de la lluita d’uns drets col·lectius.<br />
Ara toca no pensat tant en el meu cas<br />
com en el meu aprenentatge. Esper que<br />
tot això que he après pugui servir per a<br />
ajudar la gent que tingui una situació<br />
similar a la meva. Vull ser un exemple<br />
de lluita i de resistència. Per això fa uns<br />
anys vaig crear la plataforma Ni un Pas<br />
Enrere. El dia que algú necessiti ajuda, hi<br />
serem. Per mi, ara, el pas més important<br />
és que Pablo Hasel surti de la presó. Per<br />
això, necessitam l’ajuda d’entitats com<br />
Òmnium Cultural o l’Assemblea. Cal fer<br />
una estratègia conjunta. Necessitam<br />
entitats que puguin mobilitzar molta<br />
gent. No podem quedar-nos de braços<br />
plegats, i anar fent tweets mentre ell és<br />
a la presó.
Change language