La revolució VilaWeb

52
BENET SALELLAS
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
JOSEP CASULLERAS NUALART
Ha arribat el moment que les famílies
que defensen la immersió
passin a l’atac arran de la imposició
de més hores de castellà a tot
Catalunya. Per això unes quantes
entitats han comparegut davant el TSJC,
que fa ben poc va acceptar la legitimitat
d’una entitat espanyolista per forçar
l’execució de la sentència del 25%. Una
d’aquestes entitats, Òmnium Cultural,
va lliurar al tribunal les peticions de quaranta-dues
famílies que li demanaven
que mirés d’aturar aquesta execució i
advertien que podrien ser molts milers
de famílies més. Benet Salellas és l’advocat
que els representa, i en aquesta
entrevista parlar de les opcions que té
aquesta batalla i del paper preocupant
que, a parer seu, han tingut tant el govern
com els partits que negocien un possible
retrocés legal del català a l’escola per
complaure el tribunal.
—Us ha sorprès que l’Asociación per
una Escuela Bilingüe (AEB) hagi estat
reconeguda com a part?
—Passen coses com aquesta quan parlem
de certes qüestions que tenen a veure
amb Catalunya i que encenen molt el
nacionalisme espanyol, que està molt
infiltrat en els tribunals de justícia. Segons
la jurisprudència, no hauria d’haver
passat, però per això era prou previsible.
—Si era previsible, s’ha actuat tard per
plantar-hi cara?
—De vegades no som prou conscients del
context de guerra judicial en què vivim.
En aquest, es va valorar, però com que
no es volia donar una imatge de fractura
social –que d’una banda hi hagués els
pro-bilingüisme i, de l’altra, els defensors
del model d’immersió–, per evitar
aquest relat potser no es van activar
prou de pressa els mecanismes que en
un context com el que tenim s’haurien
d’haver previst.
—Ara és massa tard? Aquests recursos
que presenteu poden aturar el compte
enrere perquè s’executi la sentència?
—No em preocupa tant això com si el
tribunal té capacitat d’escoltar. Perquè, si
hi és, no hi fa res que hàgim comparegut
ara i no abans.
—Però no sembla que l’hagi de tenir,
aquesta capacitat d’escoltar, i d’ací a una
setmana s’acaba el termini per executar
la sentència.
—Mireu, jo tinc una altra execució oberta
fa deu anys davant aquest mateix tribunal
sobre un altre cas, d’un abocador al
Baix Empordà. L’administració no ha
executat la sentència i no s’ha obert cap
causa penal contra cap conseller ni contra
cap director general, ni s’ha fet res de tot
això. I en fa deu anys. Les execucions no
són senzilles ni ràpides, generalment.
En aquest cas de la llengua, d’aquesta
transcendència, amb el volum d’afectats
que té i les conseqüències que hi
pot haver, voldria pensar que el tribunal
no es precipitarà. Per això li diem que
l’execució és nul·la.
—En aquesta demanda actueu també
en representació de quaranta-dues famílies?
—Òmnium actua en nom seu i entén que
la seva visió no és la dels catalanoparlants
sinó del conjunt de pares i mares que
volen que, al final de l’escolarització,
els seus fills sàpiguen tant català com
castellà. Per evitar que ningú ens pugui
dir que no tenim interès legítim en
aquesta causa, també diem que actuem
en nom d’aquestes famílies que són sòcies
de l’entitat i que ens han demanat
específicament que fem aquest pas. Que
Òmnium actua en nom seu
i entén que la seva visió no
és la dels catalanoparlants
sinó del conjunt de pares
i mares que volen que, al
final de l’escolarització,
els seus fills sàpiguen tant
català com castellà