La revolució VilaWeb

16
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
CARME JUNYENT
A mi em preocupa la llengua.
Sé com va la dinàmica dels
instituts, i si diem que tot
serà en català, sé que no ho
serà
vint anys que anem en la mateixa ruta i
empitjorem. Ara hi ha aquest ultimàtum
del 25% i és un moment en què tenim un
argument per a dir que hem de canviar.
De la mateixa manera que en el moment
que s’admet que la llengua està malament
hi ha professors que comencen a
reaccionar. Doncs posem-nos-hi, perquè
ara ho tindrem a tots els centres. La
llei ha arribat a la vostra escola, al vostre
institut i us imposen aquest 25%. Ara ja
no trieu la llengua en què feu la classe. Ara
us diuen en quina llengua l’heu de fer. Si
no volem que la llengua desaparegui, ara
és el moment d’actuar en conseqüència.
—Què en penseu, de la proposta de modificar
la llei?
—Jo no perdria el temps amb lleis i aniria
a la qüestió que és essencial.
—Però les lleis…
—La llei és un pretext. Hem de ser més
llestos que ells. Aprofitem aquest canvi
que ens posa de cara amb el que passa,
que no ens permet excuses. Passa això,
fem un canvi. Sí, podríem pensar que és
millor plegar, però no, jo crec que tenim
molt a fer, i es pot fer al marge d’aquestes
coses. L’estat ha deixat clar que vol que
desapareguem, que fem nosa. En general,
el poder vol això. La diversitat sempre és
un repte. Quan els ho fem fàcil és quan
renunciem a ser qui som o quan aconsegueixen
que deixem de ser qui som. M’he
passejat per massa instituts a la meva
vida, més de cent, per saber com està
la cosa. Si els altres no ho volen veure,
no ho sé. Jo hi he anat, hi insisteixo, jo
busco una sortida. Si l’estat vol rematar
la jugada, potser ho podem aprofitar
com una oportunitat per a rearmar-nos
i reaccionar.
—I això com es fa? Els tribunals diuen
que hi haurà una inspecció per a garantir
el 25% del castellà. La Generalitat hauria
de garantir l’altre 75% en català? Com
ho hauria de fer?
—La Generalitat no ho ha fet mai, això,
no ho ha garantit mai. Les queixes que
hi ha hagut perquè no es feia l’ensenyament
en català s’han quedat sempre a la
inspecció. Com demostra la resolució, ni
els qui han posat la denúncia, ni els jutges
no tenen ni idea de què és un centre d’ensenyament
ni com s’ensenya, ni de res.
—I què es fa?
—S’han de donar coses nítides i que
tinguin el seu 25%. Si es fa castellà i una
assignatura troncal en castellà, com ells
diuen, tenen el seu 25%. Obeïm, complim
la llei, sí, sí… I la resta, en català. Però
llavors complim l’altra banda, que és
la que no complim mai. Irene Rigau em
deia que jo no creia en les lleis, però em
sembla que són ells, els qui no hi creuen,
perquè no les han aplicades durant tots
aquests anys. Perquè s’enganyen. Ara
tenim el 50% de castellà a molts centres,
i el 75%. Que sóc pragmàtica? Totalment.
A mi em preocupa la llengua. Sé com va
la dinàmica dels instituts, i si diem que
tot serà en català, sé que no ho serà. Per
tant, es tracta de buscar una cosa que
no sé si servirà de res, també tinc el dret
d’equivocar-me, però almenys que sigui
factible.
—Heu parlat de fer matemàtiques en
castellà?
—No ho dic per les matemàtiques en si,
sinó perquè vull que sigui una cosa clara,
una assignatura. Això que diuen de les
troncals ja no té cap sentit, perquè ja no
existeix. Tot això és una discussió inútil.
Ho vaig dir en una conferència al Palau
Robert quan em van nomenar consellera.
Això és una imatge. No dic pas, ara fem
matemàtiques… És allà on el professor
dicta, controla, que parla sobretot ell i
tens un 25% i ja està. Jo dic de fer l’educació
física en català perquè és la més
evident, no hi ha faltes d’ortografia i hi
ha un ús espontani de la llengua. Hem de
promoure l’ús espontani de la llengua,
perquè hi ha molts alumnes que no són
competents en català i m’arriben aquí, a
la universitat. No em poden dir que això
no és cert, perquè jo tinc alumnes amb
aquesta situació. I vés a Magisteri, que
són els qui hauran d’ensenyar, i veuràs
què et trobes. La idea és aquesta, no dei-