You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
65<br />
vilaweb.cat<br />
Divendres, 20 de maig de 2022<br />
ANÀLISI<br />
Com acabem de veure, a Madrid<br />
hi ha la seu de la majoria<br />
dels grans grups financers<br />
espanyols, de les grans<br />
constructores, elèctriques,<br />
petrolieres (Repsol, Cepsa),<br />
grups d’informació i comunicacions<br />
(Telefònica, Indra,<br />
Cellnex, Amadeus)... Això té<br />
una fortalesa i una feblesa.<br />
Segons Gracia: “No és casual<br />
que tants d’aquests negocis<br />
depenguin fortament de<br />
la demanda generada o de la<br />
regulació imposada per les<br />
institucions públiques. Pensem,<br />
per exemple, que entre<br />
el 2012 i el 2019, el 64,4% de<br />
l’import de les licitacions del<br />
sector públic estatal a Madrid<br />
el van guanyar empreses amb<br />
seu social també a Madrid.” <strong>La</strong><br />
feblesa rau en el dia que s’acabi<br />
aquesta manera de fer. Vet aquí<br />
la importància que donen a<br />
voler mantenir l’statu quo per<br />
sobre d’altres consideracions.<br />
“Si s’acabés, hi hauria un daltabaix”,<br />
indica Gracia.<br />
És “l’estat contra el mercat”,<br />
com apunta Tremosa? Evidentment,<br />
la discrecionalitat<br />
amb què es dirigeixen les inversions<br />
amb l’objectiu últim<br />
–el de perpetuar-se a la capital<br />
espanyola– li donen la raó.<br />
“Això ja ho paguem els altres<br />
amb menys eficiència, amb<br />
el manteniment d’un dèficit<br />
estructural i un deute creixent.”<br />
L’exemple següent a<br />
mi em sembla definitiu i molt<br />
poc conegut.<br />
He de dir que m’ha sorprès,<br />
perquè no el coneixia, l’espai<br />
que dedica Gracia a un índex<br />
de la revista The Economist.<br />
Resulta que publica regularment<br />
el seu Crony Capitalism<br />
Index, que identifica<br />
uns sectors –que inclouen<br />
els especialment rellevants a<br />
l’economia de Madrid– com<br />
els que típicament es beneficien<br />
més de l’anomenat<br />
“capitalisme d’amiguets”.<br />
Són els casinos, matèries primeres<br />
(carbó, fusta, petroli,<br />
metalls...), defensa, banca,<br />
infrastructures, construcció,<br />
ports i aeroports, utilitats i<br />
telecomunicacions. En la seva<br />
versió estàndard, l’índex<br />
calcula el pes sobre el PIB de<br />
les fortunes dels multimilionaris<br />
d’un país procedents<br />
d’aquests sectors. Però també<br />
mesura el pes de les seves<br />
fortunes sobre la riquesa total<br />
dels multimilionaris del<br />
país o –millor encara, perquè<br />
parlem d’amiguisme i, per<br />
tant, de relacions personals–<br />
el nombre de multimilionaris<br />
d’aquests sectors com a<br />
percentatge del nombre de<br />
multimilionaris del país.<br />
Cal dir de seguida que l’estat<br />
espanyol queda especialment<br />
malament, pitjor i tot que alguns<br />
països que sovint ens<br />
sembla que estan més exposats<br />
a aquesta xacra, com ara<br />
Mèxic, Xile o Turquia. Quina<br />
sorpresa, oi? I molt pitjor que,<br />
per exemple, Itàlia, el més<br />
gran dels PIGS i potser el més<br />
comparable a Espanya, però<br />
on els interessos industrials<br />
del nord sempre han tingut<br />
un pes polític molt superior<br />
al dels seus equivalents espanyols.<br />
En altres paraules,<br />
“això ens diu que el nucli dur<br />
del poder econòmic a Espanya<br />
neix, creix i es reprodueix<br />
gràcies a les rendes i privilegis<br />
que concedeix l’estat a aquests<br />
sectors i, per tant, va més lligat<br />
al poder públic que no a altres<br />
economies, fins i tot algunes,<br />
com la italiana, amb una qualitat<br />
institucional tan deficient<br />
com l’espanyola”, afegeix.<br />
I vet aquí la conclusió a què arriba.<br />
“<strong>La</strong> implicació, òbvia i inquietant<br />
alhora, és que les elits<br />
que a Espanya s’han enriquit<br />
gràcies a activitats fortament<br />
dependents de l’estat tendiran<br />
a fer servir el seu poder sobre<br />
les institucions per afavorir<br />
els sectors que les han fet riques.<br />
Aquest biaix, en desviar<br />
recursos cap a activitats amb<br />
un component extractiu més<br />
alt, té un impacte econòmic<br />
especialment negatiu alhora<br />
que, com a resultat col·lateral,<br />
beneficia desproporcionadament<br />
la capital política.”<br />
Seguint aquest raonament,<br />
la inversió discrecional i els<br />
incentius generats per l’estat<br />
no tan sols es destinarien preferentment<br />
a afavorir Madrid,<br />
sinó també a tallar les ales del<br />
seu principal competidor: l’Eix<br />
Mediterrani.<br />
Fins ara, el manà europeu<br />
ha estat la clau que ha alimentat<br />
més encara aquesta<br />
tendència xucladora centralista.<br />
L’estat espanyol ha<br />
rebut molts diners de Brussel·les,<br />
amb els anys. Com diu<br />
Gracia, “no sabem fins quan<br />
estaran disposats els països<br />
més productius –els anomenats<br />
frugals– a continuar<br />
finançant aquestes dinàmiques<br />
parasitàries”. “Però és<br />
prou clar que un escenari de<br />
liberalització i integració europea<br />
on els estats perdessin<br />
poder discrecional podria ser<br />
molt beneficiós per a Catalunya,<br />
el País Valencià i les<br />
Illes Balears, que tenen molt<br />
a oferir a un mercat obert i<br />
d’aquesta manera estarien<br />
menys exposades a les<br />
polítiques discriminatòries<br />
de l’estat espanyol que, en<br />
una situació ideal, no hi tindria<br />
cap poder. És, doncs, en<br />
aquesta cruïlla on el futur es<br />
bifurca: cap a la integració<br />
europea o cap a la marginació<br />
espanyola.”<br />
No tinc més remei més que<br />
recomanar-vos-en la lectura.<br />
El llibre, el podeu despenjar<br />
d’aquí.<br />
Les elits que a Espanya s’han enriquit<br />
gràcies a activitats fortament dependents<br />
de l’estat tendiran a fer servir el seu poder<br />
sobre les institucions per afavorir els<br />
sectors que les han fet riques
Change language