La revolució VilaWeb

75
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
MAIL OBERT
JULIÀ DE JÒDAR
Perquè allò
que compta, en
última instància,
no és pas la
quantitat de
veritat sabuda
que l’autor
diposita en una
novel·la, sinó
l’ús que fa dels
mecanismes de
l’escriptura per
crear la matèria
autònoma del
seu relat
la fi, treure profit de la lectura és una tasca que dura tota la vida, comparable
a la posada a punt d’un atleta esforçat, sota el guiatge d’un entrenador
més o menys capacitat i exigent (representat pels autors que freqüenti el
lector): qui la practica, però, només ha de competir amb si mateix. La bondat
de l’estructura ficcional creada per un autor no procedeix de la veritat
percebuda –que, en el cas de l’exiliada Mercè Rodoreda, per exemple, no li
hauria permès d’escriure La plaça del Diamant tal com la coneixem–, sinó
de la seva visió del món i del seu domini de la llengua, que en fan l’estil; de
la passió creadora que l’arrossega; i de la capacitat d’arrossegar el lector de
cap a cap del llibre mitjançant la tensió entre autora (a un pas de caure en la
temptació d’intervenir entre lector i personatge, de tant com se li endevina
l’ànsia que la seva Natàlia sigui ben entesa), veu narradora (a un pas de la
naturalitat impostada: una mena de falset) i personatges (amb moviments
pendulars entre l’interior i l’exterior, a cavall de la negació i l’acceptació de
l’aspra realitat, l’amor i el distanciament, la lluita i l’abandó).
Perquè allò que compta, en última instància, no és pas la quantitat de
veritat sabuda que l’autor diposita en una novel·la, sinó l’ús que fa dels
mecanismes de l’escriptura per crear la matèria autònoma del seu relat: a
tall d’exemple, no és pas el mateix fer viure al lector la sensació del pas del
temps a l’interior de la novel·la que utilitzant rètols propis del cinema mut:
“Al cap de set anys…”.
En Balzac, és interessant d’esbrinar si els inventaris d’objectes, la quantitat
d’andròmines d’antiquari que apilota en La Comèdia humana responen a
una necessitat material de l’autor (omplir pàgines i pàgines per cobrar de
la impremta i pagar els seus creditors), o a una contínua fuga cap endavant
a la recerca de territoris inexplorats, lligada a un moment històric en què la
burgesia acumula béns com a expressió del seu poder –el regne de la mercaderia;
però més important sembla escatir si Balzac aconsegueix que, en
un moment donat, els seus personatges siguin interioritzats pel lector fins