La revolució VilaWeb

21
IVÁN MARTÍ-VIDAL
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
LORENA SÁNCHEZ
Al cor de la Via Làctia, la nostra
galàxia, batega un forat negre
supermassiu, Sagitari A*. Ja no
ho discuteix ningú. L’EHT, el Telescopi
d’Horitzó d’Esdeveniments,
ha aconseguit de fotografiar-lo.
“Quan veig les imatges que l’EHT ha
obtingut d’aquests forats negres sento
més aviat vertigen. Al cap i a la fi, en
aquestes regions hi ha una superfície
que separa causalment el nostre univers
del que s’amaga al seu interior…”. Així
descriu Iván Martí-Vidal el significat de
veure la cara a l’objecte més extravagant
del cosmos, un forat negre supermassiu.
Revelen la primera fotografia de Sagitari
A*, el forat negre de la Via Làctia
Investigador de la Universitat de València,
Martí-Vidal forma part de l’equip
científic que ha obtingut la imatge. L’entrevistem
en un dia de festa grossa per a
l’astrofísica mundial.
—L’observació de Sagitari A* és l’objectiu
fonamental del Telescopi Horitzó
d’Esdeveniments?
—El Telescopi d’Horitzó d’Esdeveniments
va néixer amb l’objectiu central que apareix
en el seu mateix nom: obtenir imatges de
forats negres a les escales dels seus horitzons
d’esdeveniments (que són aquestes
superfícies singulars on el forat es “desconnecta”
del nostre univers). De moment,
només coneixem dos forats negres dels
quals l’EHT pot obtenir imatges a aquestes
escales: el que habita al cor de la galàxia M87
(a poc més de cinquanta milions d’anys
llum) i el que es troba al centre de la nostra
pròpia galàxia (a uns vint-i-set mil anys
llum de nosaltres), que anomenem Sagitari
A* (o, abreujant, SgrA*).
L’abril del 2019, l’EHT va fer pública la
imatge del forat negre de l’M87, per la
qual cosa el gran objectiu que encara
ens quedava per complir era obtenir la
imatge de SgrA*. Ara, per fi, i després de
molts anys de feina, ho hem aconseguit.
A més d’aquests dos grans objectius (les
imatges de l’M87* i de SgrA*), l’EHT
també ens permet d’estudiar molts altres
forats negres, encara que en aquests
casos estem limitats a observar-los a
escales força més grans. En aquests altres
forats negres podem observar les
regions on es produeixen uns fenòmens
misteriosos anomenats “dolls relativistes”,
molt característics dels forats
negres supermassius. L’EHT ens ajuda a
comprendre millor per què es produeixen
aquests dolls. Bàsicament, gràcies a
l’EHT, anem aprenent molt sobre com es
comporta la natura en aquestes regions
tan extremes de l’espai i el temps.
—Quina és la vostra participació en
l’EHT?
—Vaig unir-m’hi el 2014, any en què
podríem dir que va néixer l’EHT en la
seva versió moderna. Originalment, la
meva feina havia de centrar-se en el
desenvolupament de tots els algoritmes
necessaris que permetessin al telescopi
mil·limètric ALMA (el més sensible del
món) d’unir-se a la xarxa EHT. Tot i
que ALMA és un element essencial per
a l’EHT, hi havia problemes fonamentals
per a unir-lo als altres elements
de la xarxa; problemes lligats al propi
disseny dels telescopis i que, durant un
temps, van arribar fins i tot a considerar
insalvables, dins un pressupost i
temps raonables. Va ser el meu algorisme
“polconvert”, que va permetre
de combinar sense més problema les
dades d’ALMA amb les de la resta de
De moment, només
coneixem dos forats negres
dels quals l’EHT pot obtenir
imatges a aquestes escales:
el que habita al cor de la
galàxia M87 (a poc més de
cinquanta milions d’anys
llum) i el que es troba al
centre de la nostra pròpia
galàxia