La revolució VilaWeb

53
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
BENET SALELLAS
no estiguin temptats de deixar-nos fora
del procés, perquè també som representants
d’un grup concret de famílies.
És un mirall d’allò que va fer l’AEB, i ara
que no ens diguin que tenim menys legitimitat
que ells. I els advertim que ara
són quaranta-dues famílies, però que en
podríem aportar quaranta mil.
—No han tingut en compte les famílies
ni els professors, en la imposició del
25%.
—I ara nosaltres diem que la decisió sobre
el 25% és il·legal, que no es basa en cap llei,
i que les lleis vigents tant a Catalunya com
a l’estat diuen el contrari. Volem discutir
sobre el fons. Ja veurem com ho rep el tribunal,
però no descartem que si el TSJC no
accepta que tenim dret de discutir sobre el
25%, anirem al Suprem, al TC i al TEDH
per denunciar que una de les decisions
més dràstiques que hi ha hagut en matèria
educativa a Catalunya s’ha pres sense
donar veu als afectats, famílies, direccions
de centre, professorat, sindicats...
—Diuen que el 25% és inevitable perquè
tot ve de la sentència del Tribunal
Constitucional espanyol contra l’estatut
del 2010.
—El 25% no l’ha dit mai, el TC, se l’inventa
el TSJC fent una lectura equivocada
d’una sentència del Tribunal d’Estrasburg
sobre el model d’escolarització a
Bèlgica. I la qüestió de fons, que és si
el castellà ha de ser considerat llengua
vehicular, ve d’una frase de la sentència
de l’estatut, sí. Però el TC és un legislador
negatiu, no positiu. Quan hi ha
una llei contrària a la constitució, el TC
pot podar-ne articles perquè no tinguin
efectes jurídics. Però no pot dictar lleis.
Quan el TC dicta la sentència de l’estatut,
no declara la inconstitucionalitat de res,
no expulsa de l’ordenament jurídic cap
article concret de l’estatut, ni de la llei
de política lingüística, ni de la LEC, ni de
la llei de normalització. No és cert que
avui tinguem cap llei que ens ordeni que
el castellà sigui vehicular. I aquí és on hi
ha un dels riscs més grans, molt perillós.
—De quin risc parleu?
—Els tribunals de justícia del contenciós
administratiu poden obligar el parlament
a dictar una llei? És legítim i constitucional
que un grup de jutges digui al poder
legislatiu què ha de legislar? El principi
de separació de poders funciona com un
sistema de contrapesos independents. El
TC pot podar lleis, sí, però els membres
del TSJC no tenen aquesta funció. Ells
han de dir si un acte de l’administració és
conforme a les lleis vigents, però no poden
donar ordres al poder legislatiu. I si el
poder legislatiu accepta aquest marc i diu
que per executar una sentència judicial
s’ha de fer una modificació legislativa,
entrem en una dimensió desconeguda
absolutament perversa de confusió de
poders de l’estat. Perquè acceptem de col·
locar els jutges en els seients envellutats
del Parlament de Catalunya.
—La reacció a la sentència de fer una
nova llei o modificar-ne una d’existent,
tal com es negocia ara, vol dir l’acceptació
de la ingerència del poder judicial?
—Si arran de la decisió d’un tribunal,
fessis una llei que blindés el model, evidentment
dificultaries que el poder judicial
pogués tornar a fer una intromissió.
Però si fas que la llei sigui una manera
d’executar la sentència, l’efecte és tot
el contrari.
—Diuen que la modificació de la llei
blinda la immersió.
—És una de les coses més decebedores
que hem viscut aquests darrers mesos:
que no es parli clar. Que diguin què volen
fer i què no volen fer. Tenim dret de
saber si volen executar el 25% o no. Si
volen fer una llei per executar el 25%, és
una aberració de confusió de poders i un
pas enrere. Si, en canvi, es vol fer un text
legal per confrontar la decisió judicial
perquè no es vol executar la sentència,
aleshores sí que blindarem. Però tinc la
sensació que tot i que es donen uns titulars
i es parla en alguns mitjans d’una
llei per blindar la immersió, això que fan
és introduir per primera vegada després
del franquisme en la nostra tradició jurídica
que el castellà ha de ser vehicular
en l’ensenyament.
—Diuen que així tenim el control sobre
com aplicar el pes del català i del castellà
i que, si no, ho imposarien els jutges amb
percentatges.
—Hem d’entendre que l’administració de
justícia a Catalunya té en aquest afer un
paper absolutament activista i estratègic.
Pensar que si diem que complirem allò
que ells resolen, després farem una jugada
mestra i els enganyarem és no ser conscients
de qui tenim davant i qui són els poders
que ataquen el nostre model de país. Hi ha
la possibilitat d’oposar-se a la sentència,
de combatre-la i resistir; o d’executar-la
i dir amén. Pensar que diem que executem
però que en realitat els farem un gol és no
ser conscients de qui tenim davant.
—L’opció de combatre es pot fer protegint
alhora els directors dels centres?
—Sí. Hi ha d’haver un missatge clar que
les decisions sobre això no han de recaure
en les direccions dels centres sinó en el
conseller. Les direccions s’han de blindar,
sí. És la manera com podem ser més
Anirem al Suprem, al TC
i al TEDH per denunciar
que una de les decisions
més dràstiques que hi
ha hagut en matèria
educativa a Catalunya
s’ha pres sense donar
veu als afectats, famílies,
direccions de centre,
professorat, sindicats...