La revolució VilaWeb

26
XAVIER TRIAS
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
ANDREU BARNILS
a trossos. O fan que tornem a anar junts
o, si baden, anirem anar a perdre.
—I si els trossos disgregats es posessin
d’acord amb el vostre nom, us ho
pensaríeu?
—Tampoc no m’ho pensaria. Els faria
reflexionar i els diria: doneu suport a
una persona que tingui entre quaranta
anys i seixanta-cinc. Que crec que és el
que s’ha de fer. I que es comprometi que
s’hi perd, no se n’anirà. Jo vaig guanyar
les eleccions així.
Xavier Trias (1946) ha estat un dels
noms que han sonat per a presentar-se
a les primàries de Junts a la
batllia de Barcelona. L’ex-batlle
de la ciutat, però, ho descarta, i
creu que el partit s’ha de decantar per
gent jove disposada a tenir projecte per
a quinze anys. En aquesta entrevista,
feta ahir al centre de Barcelona, Trias
creu que Junts hauria de recuperar no
solament la gent del PDECat, sinó també
Àngels Chacón i Centrem.
—Heu dit que no us presentareu a les primàries
de Junts per a ser batlle. Per què?
—Per sentit comú. A les eleccions vinents
em faltarà poc per a fer setanta-set anys.
Qui es presenti per ser alcalde ha de tenir
un projecte per a quinze anys. A setanta-set
anys això no tindria sentit. Ara
necessiten una persona que sigui ambiciosa,
que s’hi vulgui estar quinze anys i
donar-los tot el suport. I el plantejament
del Trias per a fer bonic, que es presenti
i al cap d’un any potser es retira, no té
sentit i és enganyar la gent. Hi hauria una
situació que seria molt especial, i és que
tots es posessin d’acord, que és impossible.
Ara el problema que té l’espai que
represento jo, que va del centre-esquerra
al centre-dreta, sobiranista, però no tan
sols independentista, el gran problema
és que estem disgregats. Ens hem trencat
—Com valoreu la sortida d’Elsa Artadi?
—Una situació personal molt dura. És
una noia que en el moment actual no
podia suportar aquesta responsabilitat,
que li pesava. La gent no s’adona que pots
anar a una situació no de depressió, però
depressiva. No et veus capaç d’impulsar
una cosa. Jo l’entenc. Deixem-la tranquil·
la, ara. És valent fer-ho com ho ha fet ella.
No puc més. Acte de valentia. La majoria
de la gent es buscaria una altra excusa.
“Com que no us enteneu me’n vaig.”
Ha fet un acte d’extraordinària valentia.
—Candidats entre quaranta anys i seixanta-cinc
dins Junts, en qui penseu?
—Tinc una persona que m’ha acompanyat
durant tota la meva trajectòria que
es diu Jordi Martí Galbís, que és un 10. Va
per Barcelona i tothom li té afecte. Què
falta? El coneixement popular. El partit
ha de tenir les idees molt clares, perquè
jo ja ho he viscut, això. El partit fa unes
primàries, guanya la Neus Munté i li diuen,
no, mira, anirà davant l’Elsa Artadi.
No estic contra de les primàries, ja em
sembla bé. Però és important de tenir
comandament. Jo he vist la destrucció
de Convergència perquè es van retirar els
lideratges. Quan perds els lideratges, tot
es descompon. Què hem de fer? Junts per
Catalunya ha de ser fort, si pot ser ha de
veure si són capaços d’anar junts amb el
PDECat, amb els Centrem.
—Amb Centrem de Chacón, també?
—És clar. Però si Chacón era del partit.
Una persona magnifica. Ara ens toca fer
Qui es presenti per ser
alcalde ha de tenir un
projecte per a quinze
anys. A setanta-set anys
això no tindria sentit