La revolució VilaWeb

62
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
ANÀLISI
dencialitat de les comunicacions
entre l’advocat i els seus
clients. I això amb procediments
judicials oberts.
En el cas de Van den Eynde,
el seu mòbil va ser infectat
la primavera del 2020, quan
preparava els recursos d’empara
al Tribunal Constitucional
espanyol dels presos polítics
d’ERC condemnats pel
Tribunal Suprem pel Primer
d’Octubre. I, indirectament,
també va ser espiat quan
una altra de les víctimes de
l’espionatge, l’eurodiputada
Diana Riba, fou escoltada a
final d’octubre del 2019, just
quan preparava amb Van den
Eynde l’estratègia a seguir
per a defensar l’escó d’Oriol
Junqueras al Parlament Europeu.
Junqueras acabava de
ser condemnat a tretze anys
de presó per sedició.
Boye va ser espiat unes quantes
vegades, però el moment
que Citizen Lab té documentat
és de l’octubre del 2020. És
justament la infecció que el
CNI reconeix haver fet, un dels
divuit casos dels seixanta-cinc
del Catalangate dels quals assumeix
l’autoria. El nom de
Boye era un dels que l’ex-directora
del CNI va reconèixer
als diputats de la comissió de
secrets oficials que ells havien
espiat. I això ho fa especialment
greu. Perquè si l’espionatge
a advocats és greu, el fet
que el CNI el reconegui encara
ho és més, perquè implica que
el Tribunal Suprem espanyol
va autoritzar al CNI aquest espionatge
a Boye en una data
molt concreta de l’octubre del
2020, just quan el suplicatori
contra Puigdemont, Comín i
Ponsatí s’engegava a la cambra
europea. El Suprem autoritzava
l’espionatge a un
advocat amb causes obertes
en què el Suprem és part, com
la del suplicatori, demanat pel
jutge Pablo Llarena per a poder
extradir els exiliats a l’estat
espanyol.
Perquè si l’espionatge a advocats és greu,
el fet que el CNI el reconegui encara ho
és més, perquè implica que el Tribunal
Suprem espanyol va autoritzar al CNI
aquest espionatge a Boye en una data molt
concreta de l’octubre del 2020
I tot plegat quan hi ha causes
pendents al Tribunal General
de la Unió Europea i al Tribunal
de Justícia de la Unió
Europea sobre la situació dels
exiliats. En una d’aquestes,
al TGUE, es dirimeixen precisament
les denúncies de
Puigdemont, Comín i Ponsatí
per les irregularitats en el
procés del suplicatori. Aquest
cas d’espionatge serà posat
en coneixement dels jutges de
Luxemburg, tant en aquesta
causa com en la de les pre-judicials
de Llarena. Amb unes
implicacions que poden anar
més enllà, perquè tant Boye
com Van den Eynde i Benet
Salellas, com a advocats que
actuen en representació de
parts en causes al Tribunal de
Luxemburg, gaudeixen d’una
immunitat que protegeix el
secret de les seves comunicacions
i informacions. I això,
amb el Catalangate, també
s’ha violat.
5. El CNI i la claveguera
esvalotada
I el govern espanyol encara té
un altre maldecap derivat del
Catalangate, de caràcter més
intern. Fins ara la Moncloa
ha provat de donar resposta
a l’escàndol d’espionatge
dient, d’una banda, que era
limitat i controlat a divuit
objectius i no a seixanta-cinc
i que tenien control del CNI.
I, d’una altra banda, ha esbombat
que Pedro Sánchez
i uns quants ministres van
ser espiats amb Pegasus fa
un any sense que fins ara se
n’hagi assabentat ningú. I,
després d’haver dit tot això
i d’haver forçat l’ex-directora
del CNI Paz Esteban a
comparèixer a la comissió
de secrets del congrés, la van
destituir, fet que desfermà
molta mala maror dins els
serveis secrets espanyols,
que es consideraren assenyalats,
qüestionats, exposats
i maltractats.
L’origen inquietant dels
diners amb què Espanya ha
espiat l’independentisme
A més, l’explicació de l’espionatge
a Sánchez no s’ha
resolt, perquè el govern
espanyol no ha assenyalat
cap sospitós, cap presumpte
responsable, i ha deixat
obertes les especulacions i
la possibilitat que fos tant
el govern del Marroc com
elements policíacs incontrolats
dins l’estat espanyol. Si
es concreta l’acusació contra
el Marroc, això pot tenir
greus conseqüències diplomàtiques,
però ara per ara
la Moncloa ho ha evitat. I si
guanyés pes la teoria d’una
xarxa d’espionatge descontrolada,
la reacció dels comandaments
policíacs també
podria ser furibunda. Ara
com ara, el Sánchezgate ha
funcionat més aviat com una
cortina de fum per a tapar
el gran escàndol, confirmat
i documentat, del Catalangate.