La revolució VilaWeb

More documents

Recommendations

Info

38 VALTÒNYC vilaweb.cat Divendres, 20 de maig de 2022 TXELL PARTAL Al titular hi diu “Valtònyc”, però segurament seria més correcte “Josep Miquel Arenas”. A l’entrevista que teniu a continuació, hi trobareu més que mai la persona que hi ha darrere de Valtònyc. Darrere d’aquell home fort, que sempre té una resposta eloqüent, hi ha una persona que fa més de deu anys que pateix per si ha d’entrar a la presó. Ho ha dit poc. No ha volgut mostrar les seves debilitats. Però, ara que ha derrotat Espanya definitivament, ara que la fiscalia ja ha anunciat que no recorreria contra el rebuig a l’extradició, s’ha volgut mostrar tal com és, en aquesta entrevista a <strong>VilaWeb</strong>. L’única que concedirà. Confessa que ha tancat una etapa i que ara vol viure. Vol gaudir de la llibertat que li van prendre ara fa deu anys, quan només en tenia divuit. —En sortir del jutjat dimarts us emocionàveu i dèieu: “Tinc ganes de començar a viure”... —Em vaig emocionar perquè em van passar pel cap els quatre anys d’exili. Vaig recordar-me de quan vaig arribar aquí sense res. De la gent que em va acollir, que s’ha convertit en la meva família. De tot el que he perdut durant aquests anys. S’ha mort la meva mare. No he vist néixer el meu nebot... Hem pagat un preu molt alt. Són molts anys de lluita, ara tinc ganes de viure. Aquests anys no han estat fàcils. He donat molt. De vegades, quan ho vius en primera persona, ho vius amb molta adrenalina i t’oblides que això que fas no és fàcil. —Ens hem quedat amb les declaracions potents o amb l’humor punxegut, però darrere de tot plegat hi ha també una persona. És això? —En realitat, fa molts anys que em vaig construir una mena de personatge per poder encarar tot el que em passava. No podia mostrar les meves debilitats. Havia de ser sempre fort. I això ja no és tan sols per la repressió, sinó per una infància dura. D’alguna manera totes aquestes respostes sense filtres eren una manera de protegir-me. Però quan passaven coses, després era jo que em quedava a casa capficat i preocupat pel que havia dit. Ha estat molt dur. —A partir d’ara veurem un altre Valtònyc? Teniu ganes de viure la vostra vida? —Sincerament, si et digués que no serà així i que continuaré igual de lluitador et mentiria. I no vull dir-te cap mentida, ni a tu ni al món. I sobretot, perquè em diria a mi mateix que no és legítim parar i canviar. I això no és veritat. No tinc l’obligació de donar-ho tot per aquesta lluita. A partir d’ara intentaré fer tot allò que no he pogut fer d’ençà que tinc divuit anys. Vull viure, sentir el meu cos, les meves emocions, valorar el meu entorn... Quan tenia divuit anys l’Audiència nacional espanyola em va detenir i em va imputar un delicte de terrorisme. D’ençà que era molt jove he viscut el pes que la fiscalia em demanàs una pena de presó de quatre anys. No he pogut construir el meu futur. —Què voleu dir? —Semblava que no podia existir un futur per a mi, perquè en qualsevol moment podia entrar a la presó. Sempre em voltava pel cap la idea que no tenia el dret de tenir un futur, perquè un dia es podia acabar tot. A Bèlgica m’he adonat que no. Puc tenir un futur i el vull construir. I m’agradaria compaginar-ho amb una militància de peu de carrer. Vull fer política d’una manera més acostada a la societat. No em vull tornar un inoperant polític. No he de ser tota la vida el Valtònyc aquell que ho sacrifica tot pels drets col·lectius. Ja he sacrificat molt. Tothom No tinc l’obligació de donar-ho tot per aquesta lluita. A partir d’ara intentaré fer tot allò que no he pogut fer d’ençà que tinc divuit anys. Vull viure, sentir el meu cos, les meves emocions, valorar el meu entorn..
39 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig de 2022 VALTÒNYC ho entendrà. Si un dia cal o crec que és important, ho tornaré a donar tot. Però ja m’he enfrontat a un estat, he canviat una llei belga, els he vençut i he donat a conèixer a tot el món que a l’estat espanyol no hi ha llibertat d’expressió. Crec que ja he complit. —Ahir m’enviàveu un missatge i em dèieu: “Avui és la primera nit que dormiré com una persona lliure d’ençà que tinc divuit anys.” A les nits, era un pensament recurrent? —I tant. I no tan sols això. Era un sentiment. Recordo somnis recurrents. He tingut tota mena de somnis. He somiat moltes vegades que estava a Mallorca i em perseguien per tancar-me. O que volia fugir a Bèlgica i no podia, perquè ja sabem com ho vaig fer. O que era a Mallorca i que tothom que em trobava em girava l’esquena. Són somnis recurrents molt forts. I sí, són només somnis, però parlen d’alguna cosa. I ahir anar-me’n a dormir amb una rialla, pensant que era una persona lliure, va ser molt emotiu. Els he guanyat! Quan l’estat espanyol no juga amb les seves regles, perd. Està demostrat . Em van voler utilitzar com a exemple, perquè la gent s’autocensuràs, i no ho han aconseguit. Em fa molt feliç, ser un exemple de resistència. —Què vau fer, quan vau saber que éreu lliure? —Sempre, sempre, telefonar a ma germana. Això no ha canviat, des del primer moment que vaig arribar aquí. Quan les notícies són dolentes, no m’agrada telefonar-li. Llavors, prefereixo que se n’assabenti per la premsa, i que parlem quan ho hàgim paït i estiguem més tranquils. I ens puguem dir que ens en sortirem. Al final es tracta d’això, ens poden passar moltes coses dolentes, però ens en sortirem. Els humans som així, tenim aquesta capacitat de supervivència. No podem deixar que la por ens paralitzi i ens enfonsi. —I què li vau dir? —Que era lliure, que havíem guanyat Que no ens havien pogut vèncer. I que tots aquests quatre anys han valgut la pena. No podíem permetre que jo anàs a la presó. Això era el darrer recurs. —Anar a la presó hauria estat una derrota? —No, aquests dies havia pensat què diria si finalment m’extradien i havia d’anar a la presó. I tenia la sensació contrària. Malgrat que hagués entrat a la presó, els havia guanyats. Si hagués anat a la presó ara fa quatre anys, no hauria fet els amics que he fet aquí dalt, no hauria conegut la gent que he conegut, no hauria tingut tot aquest aprenentatge, no hauria madurat de la manera que ho he fet... I els mitjans internacionals no s’haurien fet el ressò que s’han fet de la meva causa. Hauria guanyat igualment, ho tinc claríssim. —Per tant, dimarts vau anar al tribunal pensant en l’extradició? —Sí, tenia un pressentiment molt dolent, creia que m’extradirien. Quan parles amb els teus advocats i et donen la seva opinió, espanta. I et seré completament sincer: quan vaig venir aquí no tenia res. I al final, quan no tens res a perdre, no tens por. Ara és diferent. Sí que tinc coses a perdre. Tinc un pis que m’ha costat molt de posar-lo de la manera que a mi m’agrada. Tinc un gat que m’estim molt. Tinc un grup d’amics que són fantàstics. Acab d’acabar un màster. Tinc moltes coses. Tinc un futur, i que em llevassin tot això em feia molta, molta, molta por. —I per què el teníeu, aquest pressentiment? —No ho sé. Vaig anar al tribunal pensant que no sortiria bé. En definitiva, lluites contra un estat. Podem fer moltes bromes, però l’estat espanyol és un estat fort. Sobretot perquè és un estat que sofreix una crisi de legitimitat, i està disposat a gastar molts de doblers per superar aquesta crisi. No té problemes a fer servir la repressió o l’espionatge. No em vaig imaginar mai que podria vèncer totalment l’estat espanyol, sense que posassin un recurs. I que abandonassin el vaixell d’aquesta manera, encara que tinguéssim la raó. Per això ahir va ser un dia de moltes emocions. I puc afegir una cosa? —I tant... —D’aquest darrer recurs, el que més m’ha agradat és que ha permès que el jutge de Gant investigàs més possibles delictes que els que demanaven d’analitzar per a l’extradició. Crec que ha mirat sis o set delictes més. Està molt bé que el jutge faci això, perquè ens aporta informació per a possibles noves peticions d’extradició. —Per aquesta sentència condemnatòria ja no us poden extradir, però ja teniu un altre cas obert a Sevilla en què us demanen quatre anys de presó. L’ofensiva no s’atura. I ahir anar-me’n a dormir amb una rialla, pensant que era una persona lliure, va ser molt emotiu. Els he guanyat! Quan l’estat espanyol no juga amb les seves regles, perd. Està demostrat
Page 1 and 2: 14 - 20 DE MAIG DE 2022 No faces de
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 15 and 16: 15 CARME JUNYENT vilaweb.cat Divend
Page 21 and 22: 21 IVÁN MARTÍ-VIDAL vilaweb.cat D
Page 37: 37 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 43 and 44: 43 ENRIC NOMDEDÉU vilaweb.cat Dive
Page 77: LA FOTO DE LA SETMANA Malgrat les t

La revolució VilaWeb

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?