La revolució VilaWeb

15
CARME JUNYENT
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
ASSUMPCIÓ MARESMA
Carme Junyent creu que és moment
de mirar la ferida i com es guareix,
de deixar de fer l’hipòcrita i d’arromangar-se.
Està convençuda
que hi ha feina a fer, al marge del
que decideixin els tribunals, els governs.
Creu que el 25% pot servir per a mirar el
problema de cara i actuar. Desobeir, acatar,
modificar la llei no són les qüestions
que la preocupen, sinó que la preocupen
les aules i els patis on solament es parla
castellà. On pot, cadascun dels implicats,
fer un pas per a capgirar la situació. On
pot, el govern català, començar a fer
el que no ha fet durant aquests darrers
vint anys. En aquest context polític erm,
en què les paraules es converteixen fàcilment
en trampa, on ningú no diu el
que diu, on pocs es volen comprometre,
Carme Junyent fa propostes concretes,
arriscades i plenes d’impuls positiu.
—Hi ha qui se sorprèn amb el que dieu,
però el 2015 ja vau publicar un article a
VilaWeb amb la mateixa idea: reconvertir
l’obligació del 25% per fer un tomb i
reduir el castellà a l’escola.
—Dic el que vaig dir fa anys: el 25% sí,
si us plau. La realitat és que es fa castellà
molt per sobre del 25% i en molts centres
el castellà és pràcticament l’única
llengua a la docència. Pots fer les lleis
que vulguis, però si no canvies aquesta
dinàmica, aquesta desídia, no farem res.
Vaig coincidir amb la consellera de Cultura
a Catalunya Ràdio i va acabar dient
que ara no era obligatori fer les classes
en català. Tothom es pensa que tenim
escola catalana i que l’ensenyament
funciona en català i després, quan s’ha
de justificar, resulta que no és obligatori.
Per tant, aquí no s’ha tocat res.
canviar-ho. Diguin el que diguin, sempre
han sabut que el català no es feia servir
als instituts. El departament ho sap més
bé que ningú. Hi ha hagut denúncies de
pares a la Generalitat perquè als fills no
els feien les classes en català i el departament
no ha fet res. De fet, la hipocresia
és la història que la immersió és un èxit,
que fem l’ensenyament en català. La responsabilitat
és nostra, i si no ho capgirem
nosaltres, no ho podrà fer ningú. Hi ha
una cosa clara, si nosaltres no volem, la
llengua no ens la podran prendre. Això
ho oblidem massa sovint.
—Però també sabeu que aquestes associacions
unionistes i els tribunals no es
conformaran amb el 25%. Acceptar-lo
pot ser obrir una porta perillosa. Hi ha
qui diu que és renunciar…
—Jo el que busco és una sortida, i la
realitat és que ho hem deixat perdre tot
durant tots aquests anys. Que mirin les
xifres, que mirin què ha passat. Que em
diguin que jo renuncio m’és igual. Fa
Dic el que vaig dir fa
anys: el 25% sí, si us
plau. La realitat és que
es fa castellà molt per
sobre del 25% i en molts
centres el castellà és
pràcticament l’única
llengua a la docència
—Parleu d’hipocresia…
—Són uns hipòcrites, ho han estat sempre.
Els és més fàcil l’enemic exterior
que no mirar el que fa anys que passa i
JÚLIA PARTAL