La revolució VilaWeb

12
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
EDITORIAL
tenia ànima va desencadenar la Reforma de Luter i amb això, la
base d’allò que són, encara avui, les societats occidentals més
avançades. La diferència en el cas d’internet –si ho voleu, una
diferència egoista– és que aquesta és la nostra revolució, la que
hem viscut nosaltres en persona, la que ara vivim. I, per tant,
les seues conseqüències són les que nosaltres podem aprofitar,
i hem d’aprofitar, per avançar.
És de tot això que us parlem des d’avui mateix a VilaWeb en un
format nou per a nosaltres però que ens fa molta il·lusió. Una
gran exposició al Palau Robert de Barcelona repassa fins el
25 de setembre la revolució d’internet al nostre país i el paper
determinant que hi ha tingut VilaWeb.
Internet ha ajudat a recosir el nostre país
D’ençà del 1995, els Països Catalans hem viscut un procés de
canvis socials i culturals vinculats a la xarxa que impressionen
quan es repassen en conjunt. Aquesta nació nostra confederal
per definició, dividida des del primer minut i per voluntat pròpia
per l’existència de diversos estats –el Regne de València,
les Mallorques insulars amb capital a Perpinyà, Andorra, els
regnes perifèriques dels quals l’Alguer ens resta encara com a
testimoni emocionant–, aquesta nació ocupada i maltractada
de fa segles per dos poders globals i implacables no havia tingut
mai un instrument tan eficaç i a l’abast de tothom per a recosir-se
en la quotidianitat, per a recuperar-se i reconèixer-se
com ha estat internet.
Evidentment, això no havia de ser així necessàriament. I molta
gent ha intentat que no ho fos. És indiscutible que ha calgut
un esforç molt gran de moltíssimes persones, de projectes
diferents, d’iniciatives diferents, i entre tots, competint i
col·laborant alhora, ho hem fet possible. Ho fem possible.
Però ens permetreu que reivindiquem VilaWeb com una de
les iniciatives més determinants. Per haver estat els primers.
Però també per haver sumat vint-i-set anys d’adaptacions,
de renovació constant i imparable i, al mateix temps, haver
estat capaços –gràcies a tota la gent que l’ha fet possible durant
aquest quart de segle– de fer un exercici permanent de
coherència en la defensa dels usos positius de la tecnologia i
en la denúncia dels negatius, en la defensa que les xarxes ens
serveixen als catalans per a reimaginar-nos i per a construir
un país que volem molt diferent d’això que tenim ara, en la
defensa de la llibertat d’expressió, que com ens recordava
Albert Camus és la defensa de la llibertat mateixa.