La revolució VilaWeb

48
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
ENRIC NOMDEDÉU
—Enteneu que altres companys del Botànic
demanen que faça un pas al costat?
—No crec que siga necessari. Entre altres
coses, perquè de moment encara estem
pendents del suplicatori i falten alguns
passos per a veure com s’acaba. Però hi
insistisc. S’acabe com s’acabe, o evolucione,
no tinc cap dubte que algú que ha
fet tant per a crear aquest instrument no
farà res per a perjudicar-lo. Pesarà més
el valor de l’instrument que el dolor que
puga representar prendre una decisió en
un moment determinat.
—És rellevant que la demarcació de
Castelló s’haja quedat sense cap
conseller després de la crisi de govern?
—El president ho és. Sempre m’ha preocupat
molt eixe discurs de tingues un
conseller de no sé on… Mireu, parlem de
xifres, i el que s’ha de fer, i no amb caràcter
provincial, és garantir unes inversions
justes als diferents territoris del país. No
crec que siga especialment important, i
veig estrany que en el meu partit ens preocupen
aquestes coses. Crec recordar que
això de les províncies no ens ho crèiem. Jo
continue sense creure-m’ho.
—Us esperàveu l’eixida de Marzà?
—Sí. No sabia en quin moment passaria,
però ja havia comunicat la seua voluntat
de deixar la conselleria. Marzà ha dirigit
una macroconselleria extraordinàriament
pesada quant a competències, i ho
ha fet durant molts anys. Ens coneixem
de fa molts anys, i li vaig dir que si la
decisió d’eixir era de caràcter personal,
li donava tot el suport i ho entendria. No
m’agradaria, perquè pense que ho feia bé.
Uns hauran de treballar
moltes hores perquè uns
altres puguen treballarne
menys. Jo treballe per
la meua filla
PRATS I CAMPS