La revolució VilaWeb

61
vilaweb.cat
Divendres, 20 de maig de 2022
ANÀLISI
volien evitar la imatge d’una
delegació d’eurodiputats de la
comissió d’investigació sobre
Pegasus anant a visitar institucions
espanyoles, com ara
el CNI i alguns ministeris, per
demanar explicacions sobre
els casos d’espionatge denunciats.
Passat aquest any
d’investigacions, la comissió
presentarà un informe de
conclusions que previsiblement
se sotmetrà a debat i
votació al ple.
El Catalangate ha permès d’obrir una escletxa
en l’estratègia espanyola de controlar tot allò
que tingués a veure amb l’independentisme a les
institucions europees
El Catalangate ha permès
d’obrir una escletxa en l’estratègia
espanyola de controlar
tot allò que tingués a
veure amb l’independentisme
a les institucions europees.
Aquí, en certa manera, han
perdut el control, si més no
a l’eurocambra. Perquè per
primera vegada s’ha fet públic
l’espionatge a eurodiputats.
Carles Puigdemont, Toni
Comín, Clara Ponsatí, Diana
Riba i Jordi Solé són els cinc
primers eurodiputats espiats
amb Pegasus. I això ha causat
impacte a Brussel·les i a
Estrasburg.
3. El front judicial
La majoria de la seixantena
d’afectats pel Catalangate han
començat a presentar querelles
per l’espionatge de
què han estat víctimes, i el
recorregut que tindran és incert.
Si durant el procés d’investigació
previ a la publicació
del Catalangate hi havia hagut
una discreció i una coordinació
total entre els partits i
les entitats independentistes,
després del 18 d’abril cadascú
ha fet la seva a l’hora de
bastir l’ofensiva judicial. Els
dirigents d’ERC afectats presentaran
les querelles perquè
siguin acumulades a la que té
oberta el jutjat d’instrucció
número 32 de Barcelona de
fa gairebé dos anys, per les
denúncies de Roger Torrent i
Ernest Maragall quan es van
fer públics els seus casos, l’estiu
del 2020.
Com que al jutjat 32 ja hi ha
camí obert, tots els afectats
d’Òmnium i de la CUP, que
representa l’advocat Benet
Salellas, hi han presentat
la querella, perquè també
s’acumuli en aquesta causa,
tot assenyalant l’empresa
responsable de l’espionatge,
NSO, i també el CNI i les
policies espanyoles. Els cinc
espiats com a membres de
l’ANC, amb l’advocat Antoni
Abat Ninet, també han presentat
les querelles al jutjat
número 32.
En canvi, l’advocat Gonzalo
Boye i els membres de Junts
afectats per l’espionatge
presentaran les querelles en
diverses jurisdiccions, tant
dins de l’estat espanyol com
fora (Alemanya, França, Bèlgica,
Suïssa i Portugal). Sempre
dependrà del lloc on hagi
tingut lloc la infecció o intent
d’infecció documentada per
Citizen Lab. D’aquesta manera,
Boye prova de diversificar
l’ofensiva.
Qui també presentarà una
querella a Suïssa és l’ex-diputada
de la CUP Anna Gabriel,
per a denunciar que ella,
com a resident d’aquest país,
ha estat víctima d’espionatge
polític per part d’un altre
estat, cosa tipificada com a
delicte en el codi penal suís.
La secretària general d’ERC,
Marta Rovira, també engegarà
aquesta via judicial a Suïssa.
El Catalangate esclata a
Suïssa: Espanya podria ser
investigada per espionatge
polític
Sigui com vulgui, els diversos
espiats del Catalangate
presenten unes querelles que
en certa manera són complementàries,
i que en general
persegueixen un propòsit comú:
forçar la companyia NSO
a donar tota la informació que
tingui de contractes amb organismes
estatals espanyols
per a determinar qui fou el
responsable de l’espionatge,
durant quant temps i, sobretot,
quants diners va costar.
4. L’espionatge als advocats
i la repercussió en les causes
de Llarena
Un dels aspectes més greus
del Catalangate és l’espionatge
de què van ser víctimes els
advocats d’exiliats i presoners
polítics. Segons l’informe de
Citizen Lab, Andreu Van den
Eynde i Gonzalo Boye van ser
infectats amb Pegasus quan
feien la seva feina, és a dir,
no tan sols els van vulnerar
el seu dret de privadesa de les
comunicacions, sinó també el
secret professional i la confi-