La revolució VilaWeb

More documents

Recommendations

Info

76 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig de 2022 MAIL OBERT JULIÀ DE JÒDAR <strong>La</strong> qüestió és com entenia Stendhal els mecanismes de la novel·la –vivacitat, el·lipsi, intuïció a ocupar-lo, a diferència de les persones reals, que ens resulten estranyes, opaques, tancades en una existència amb prou feines intuïda, ombrejada. L’acumulació balzaquiana, lluny de ser un valor en si mateixa, importa pel fet de saber si pot convertir un percentatge imponent dels seus personatges en ombres passatgeres, sense gruix. En aquest sentit, si la lectura és una experiència, i no pas el retorn a una experiència, tot allò que els passa als personatges d’una novel·la neix amb ella i des d’ella, i cal que el lector en sigui posseït –el dimoni de la lectura no és mera retòrica. El roig i el negre parteix d’un succés real (Stendhal no tenia gaire imaginació, i se’n vantava), però la qüestió és com entenia Stendhal els mecanismes de la novel·la –vivacitat, el·lipsi, intuïció: només cal anar al final i veure com resol en un parell de línies l’execució de Julien Sorel. (Aquí cal dir que cada tècnica novel·lística demana que el lector se situï en les coordenades amb què l’autor traça el seu relat: Stendhal vol un lector intuïtiu, ràpid de reflexos, capaç d’agafar al vol el que s’amaga rere un gest casual, una mirada perduda, un mot deixat caure com de passada: exigeix i crea un lector d’esperit: de fet, un germà tan hipòcrita com ell.) A través de Julien Sorel, Stendhal es projecta com qui era –noi de províncies, ambiciós, escàs de recursos, seductor intel·lectual, grimpaire marginal–, mentre que, amb el Fabrizio del Dongo de <strong>La</strong> cartoixa de Parma, pouant sense compassió en les últimes reserves de l’autor, dóna vida a l’home que volia ser–noble, ric, estimat. (És una obvietat que Stendhal aboca en Sorel l’odi a un pare per qui no se sent estimat i contra els mesquins poders locals del Delfinat; i encara podríem anar més enllà en aspectes menys evidents: en la novel·la, no es parla pràcticament de diners, però Stendhal, en la seva autobiografia, diu: “Els diners sempre van ocupar el cap del meu pare, i jo mai hi he pensat sense fàstic”, a la vegada que, en la seva família, “anava contra el pudor parlar de diners, els diners eren una trista necessitat”.) Stendhal no escriu partint d’emocions sinceres, però sap reanimar les imatges triades amb emocions amagades a les golfes de l’esperit o en estat de somieig o d’hibernació –tota una imatgeria íntima i secreta, que no és feta de dades collides a l’exterior, sinó que és l’autèntic arxiu amb què un autor confegeix els seus llibres: Proust en va aprendre. Per entendre-ho millor, només cal comparar un element real, com és l’evocació a l’autobiografia del gran casal de l’avi matern —“una casa superba”, “es va construir l’habitatge més bonic de la ciutat”, “hi havia una escala magnífica per a la seva època i un saló que podia fer trenta-cinc peus per vint-i-vuit”—amb la manera de transmetre’ns, literàriament, la fastuositat de la mansió de la família de Mathilde de la Mole a El roig i el negre: “Salons immensos, daurats i tristos.” A la casa de l’avi, la proximitat, el caliu; a la mansió parisenca, la distància, la fredor.
LA FOTO DE LA SETMANA Malgrat les traves meteorològiques, l’eclipsi s’ha vist arreu del país. El fenomen no passava d’ençà del gener del 2019. FOTOGRAFIA: ALBERT SALAMÉ.
Page 1 and 2:
14 - 20 DE MAIG DE 2022 No faces de
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Divendres, 20 de maig
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
11 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
15 CARME JUNYENT vilaweb.cat Divend
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
21 IVÁN MARTÍ-VIDAL vilaweb.cat D
Page 23 and 24:
Page 25 and 26: 25 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
Page 43 and 44: 43 ENRIC NOMDEDÉU vilaweb.cat Dive
Page 75: 75 vilaweb.cat Divendres, 20 de mai
show all

La revolució VilaWeb

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?